Els bibliotecaris i documentalistes en la societat de la informació
Miquel Puig i Raposo
Generalitat de Catalunya. Comissionat per a la Societat de la Informació
csi@correu.gencat.es
En el segle XIX i al principi del XX la xarxa de biblioteques va ser un instrument per impulsar l'alfabetització i la instrucció populars. L'extensió de la cultura per tot arreu ha estat sempre una constant preocupació de les institucions civils i de la majoria de poders governamentals. Així, ara és quan a Catalunya podem gaudir d'una xarxa de biblioteques realment important. El ritme de creixement ha estat raonable per poder aplicar els coneixements adquirits a la realitat i renovar-los.
La xarxa es va avançar a aquest procés. Ara correm el risc que el procés d'alfabetització informàtica vagi més de pressa que la renovació de les biblioteques i dels bibliotecaris. Les biblioteques no poden quedar com un reducte d'un sistema de transmissió d'informació propi del passat. Cal fer de les biblioteques un instrument bàsic de recerca i localització de documentació i informació d'alt valor afegit. Quan hi ha una inflació excessiva d'informació, cal que els experts en sàpiguen treure el profit que convé a la societat.
Deia Peter Laurie (1985), un expert en bases de dades, que si sempre haguéssim emprat mitjans digitals i ara s'hagués descobert el paper, ens semblaria un mitjà d'emmagatzematge' i de comunicació poc menys que fabulós. Ja podem imaginar els comentaris: es pot apilar sense límits pràctics, no es degrada catastròficament com la informació del PC, és flexible, no te límits pràctics de definició, es pot fullejar a velocitat variable, no necessita font d'energia, no cansa la vista, es poden fer anotacions instantànies a mà, etc.
Cal tenir present que el llibre de paper no deixarà d'existir, però per a determinats continguts serà insuficient per a tota la informació que necessita la societat moderna. Saber conservar els coneixements i transmetre'ls en els formats adequats per a cada circumstància no és tasca fàcil, i forma part de la cultura d'un país. Els llibres també han evolucionat, tant en el format com en el contingut, però ara ens trobem amb mitjans per tractar i comunicar la informació i els coneixements amb velocitats gairebé instantànies. La qualitat, però, no es pot veure mai malmesa. Ni la qualitat del contingut ni la del format.
La xarxa de biblioteques ha d'esdevenir un instrument de difusió d'informació també digital.
Els bibliotecaris han d'esdevenir uns professionals que estiguin en disposició d'assessorar la població en la recerca d'informació també digital: dominar les eines que en facilitin l'abastament és clau. Correu electrònic, Internet com a catàleg permanent de documents, gestió de bases de dades relacionals, disposició de documents en línia, motors de recerca intel·ligents, etc. Aquestes eines ens proporcionen noves maneres de treballar, ja que tothom pot cercar documents, tothom pot consultar documents a la xarxa. Però la qualitat dels continguts esdevé transcendental per desenvolupar el coneixement.
Així mateix, amb la rapidesa amb què s'actualitzen les tecnologies adquireix una importància especial la formació continuada en les tecnologies de la informació, i molt particularment el domini d'entorns de xarxa i de comunicacions, i dels principis de les transaccions electròniques i de la seguretat.
Aquest procés ja està en marxa gràcies a l'impuls i a la il·lusió de molts professionals, però cal organitzar-lo perquè arribi a tot arreu. Això exigeix la revisió dels plans d'estudi del bibliotecari i un reciclatge permanent dels professionals.