Informe sobre el IV Taller de Bibliotecas Universitarias de América Latina y el Caribe (Dirección de Información Científico Técnica (DICT) de la Universidad de La Habana, 5 al 9 d'octubre de 1998)
Rosa Seguí
Universitat de Barcelona. Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació
segui@fbd.ub.es
Introducció
El passat mes d'octubre tingué lloc a la capital de Cuba el IV Taller de Bibliotecas Universitarias de América Latina y el Caribe organitzat per la Universidad de La Habana.1 Hi assistiren bibliotecaris de diversos països d'Amèrica Llatina amb el propòsit d'intercanviar experiències professionals, i de reflexionar conjuntament sobre la situació actual de les biblioteques universitàries a la regió. El nombre d'assistents fou d'un centenar de congressistes, representants de nou països: Argentina, Cuba, El Salvador, Espanya, Guatemala, Mèxic, Uruguai, Veneçuela i Xile.
El fet que des del gener de 1997 l'Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona porti a terme la coordinació de la Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias a la UCA (Universidad Centroamericana) de Managua, motivà l'interès, tant a nivell personal com també institucional, per assistir a l'esmentat Taller. En definitiva es tractava d'aprofitar l'avinentesa per cobrir un doble objectiu: primerament, donar a conèixer a l'entorn bibliotecari de la regió l'activitat docent de la Maestría i les seves repercussions,2 i, en segon lloc, volíem establir contactes amb professionals que malgrat les diferències existents, tant entre ells mateixos com també respecte als alumnes de la mateixa Maestría, enriquissin amb les seves aportacions el nostre coneixement sobre les biblioteques universitàries a Amèrica Llatina. Finalment, consideràrem també el fet que durant la dècada dels vuitanta, el mateix sistema bibliotecari cubà ajudà significativament Nicaragua. Encara ara, en són testimoni els fons bibliogràfics de moltes universitats nicaragüenques.
L'estructura del IV Taller de Bibliotecas Universitarias de América Latina y el Caribe consistí en el desenvolupament diari de tres activitats ben diferenciades:
- Conferència (9.00-9.45 h)
- Taula rodona (10.00-11.15 h)
- Treball en comissions. Presentació de ponències (11.30-14.00 h).
A partir de les 14.00 h, al grup d'assistents estrangers se'ns programaren activitats especifiques que són objecte de comentari en un altre apartat.3Les conferències i taules rodones
Tant les conferències com les taules rodones que es feren des del dilluns 5 d'octubre fins al divendres 9 d'octubre, reflectiren l'estat actual de la biblioteconomia cubana: la situació que viu el país des del 1990, qualificada pels mateixos cubans com el período especial, també ha repercutit en les biblioteques universitàries, les quals han vist com, als problemes d'infraestructura, s'hi afegien les dificultats per mantenir els fons bibliogràfics actualitzats. Així doncs, repetidament es plantejà la necessitat de buscar noves formules que responguessin més adequadament a les exigències d'informació actuals; en aquest context, l'accés a Internet fou valorat com un requeriment prioritari que beneficiarà les universitats que en disposin (actualment a la Universidad de La Habana està en fase d'implementació).
A continuació, seguint l'ordre cronològic que s'establí, esmentarem les conferències i taules rodones que es dugueren a terme en el Taller, i les aportacions que més les caracteritzaren.
Dilluns, 5 d'octubre
Conferència pronunciada pel Dr. Emilio Setién, «En torno al 98». Després del breu i emotiu acte d'inauguració del IV Taller a càrrec del vicerector, Mario Oliva, aquesta conferència desvetllà el clima de treball entre els assistents i fou el marc idoni per a l'activitat programada següent.
Taula Rodona «Presentación de productos informativos sobre la guerra del 98», amb participants de la Universidad de La Habana (Lic. Pablo Riaño San Marful), Archivo Nacional (Lic. Mayra Mena Mújica), Instituto de Historia de Cuba (Lic. Irina Plazaola Morales) i de la Biblioteca Nacional José Martí (Lic. Aracely García-Carranza). Es donaren a conèixer les bibliografies temàtiques preparades per les diverses institucions.
Dimarts, 6 d'octubre
Conferència pronunciada per la Lic. Leyda Rodríguez Hernández, «La Biblioteca de la Universidad de La Habana: pasado, presente y futuro». La conferenciant, descriví les situacions viscudes durant les dues últimes dècades: la presència generalitzada dels ordinadors a la universitat des de l'any 1987; la creació de les bases de dades mitjançant CD-ISIS; l'entrada de Cuba, el 1990, en un període de supervivència en perdre més del 75 % de l'ajut del bloc socialista i les repercussions que això implica en el context universitari; la necessitat de dur a terme un gran esforç per adaptar-se a la nova situació (és interessant l'exemple descrit sobre l'ús del Current contents com a servei de cerca documental destinat a sectors de la universitat). Finalment, cal destacar les estratègies planificades per la universitat amb vista al 2000, les quals s'han creat d'acord amb les línies donades pel Ministeri d'Educació. Els objectius que cal desenvolupar són: la potenciació del Current contents, facilitar que el 30 % dels treballadors tinguin cursos de postgrau i fer realitat la biblioteca electrònica. Òbviament, s'esmenta Internet com l'eina inqüestionable per fer possible el canvi.
Taula Rodona «La biblioteca universitaria en el tercer milenio», amb participants del Ministerio de Educación Superior (Dr. Raúl Torricella Morales), de la Universidad de La Habana (Lic. José A. Blanco Ranero i Lic. Bárbara Susana Sánchez Vignau), de la Universidad de Camagüey (Lic. Sara M. Artiles Visbal) i de la Universidad de Oriente (Lic. Miriam Saenz). El tema, de gran interès per a tots els assistents, posà en evidència els somnis comuns dels bibliotecaris cubans i les diferents percepcions que aquests tenen de les estratègies que cal seguir. La història de cadascun dels centres condiciona les expectatives de futur.
Els representants de les universitats a la taula rodona, bàsicament, plantejaren la necessitat de formar els professionals pels canvis qualitatius i formals que es viuran (ara és el sector empresarial qui fa demandes i els professionals han de donar-hi resposta, abans era a l'inrevés). Es parla de competència i de la importància d'aplicar el mètode científic d'investigació a tots els àmbits de la vida professional. La proposta presentada per la Universidad de Camagüey d'automatitzar els catàlegs sense duplicar-los en paper, provocà reaccions força dispars entre els assistents, que van fer evidents les limitacions objectives (deficiències en el subministrament elèctric) i també les dificultats per trobar les alternatives més adients. Un exemple interessant, que també recordem, és la pàgina web de la Universidad de Camagüey, realitzada per la biblioteca, i si bé aquesta web no és encara a Internet, és consultable en CD-ROM i es pot trobar a la intranet de la universitat. Tanmateix tothom està d'acord que posseir informació és tenir poder i que els bibliotecaris han de formar-se: s'afirma que han de doctorar-se per tenir un paper rellevant en la societat, fer cursos de postgrau i restar oberts als canvis. Així, per exemple, la biblioteca universitària ha de convertir-se en gestora de la informació, deixant de banda l'existència o no de llibres. I sovint això vindrà acompanyat d'altres canvis intuïts per alguns dels membres de la taula rodona. Expressions com ara «es necesario horizontalizar las estructuras», i també «no hacen falta directores de biblioteca, sino líderes» serviren per iniciar el debat obert als assistents.
Dimecres, 7 d'octubre
Conferència pronunciada pel Lic. Israel Núñez Paula, «Necesidad de información y nueva visión de los servicios informativos». El conferenciant partí d'unes dades objectives: si bé l'any 1990, el tant per cent de ponències presentades a les FID tractaven sobre tecnologia, l'any 1992, el 75 % de ponències ho feien sobre temes de gestió i gerència a les biblioteques. Quin és el paper del bibliotecari davant d'ambdós paradigmes (tecnologia i gestió)? Històricament es tractava de transmetre la informació. Actualment, l'objectiu és transmetre la informació segons les condicions específiques dels usuaris. És responsabilitat del bibliotecari que la informació s'organitzi i que cada usuari rebi la informació pertinent. En aquests moments, es constata que molts professionals estudien cursos específics (sobre màrqueting, tecnologia, o bé sobre elements gerencials) però són cursos aïllats. Una nova organització de la informació requereix una metodologia globalitzadora.
Taula rodona «Desarrollo de colecciones, globalización y nuevas tecnologías», amb participants de la Universidad de La Habana (Lic. Liliana Guerrero i Lic. Ana Rosa Casín), Consultoría Biomundi (Lic. Juan Carro), IDICT (Lic. Isabel Santiesteban) i de la Biblioteca Nacional José Martí (Lic. Isora Rodríguez). Des de la taula rodona es remarcà de nou la importància d'Internet, sense deixar de banda la utilització d'altres tecnologies que ara són factibles per a molts dels centres universitaris (CD-ROM, intranets, etc.); s'esmenta la globalització com a tendència econòmica i social, i s'afirma que el compromís de la biblioteca se centrarà en la transmissió de la informació. Isora Rodríguez informà sobre el recent Projecte de llei de dipòsit legal que s'ha redactat amb l'objectiu de tenir en compte els nous suports documentals i féu esment del treball coordinat entre autors, editors i bibliotecaris que es du a terme a l'Oficina de Patrimonio de la Biblioteca Nacional.
Dijous, 8 d'octubre
Conferència pronunciada per la Lic. Hilda Sosa Saura, «Los estudios superiores de Bibliotecología y Ciencias de la Información». Amb el lema «Nuevos paradigmas para viejas funciones» es descriviren les activitats pròpies del bibliotecari, i se'l definí com a «transmisor de información y agente de cambio». A continuació es detallà l'actual pla d'estudis de Bibliotecología, que amb una càrrega de 8.600 hores lectives, abraça matèries destinades a la formació general (assignatures de llengua castellana, idiomes estrangers, marxisme leninisme, matemàtica, etc.) i matèries pròpies de l'especialitat (organització de la informació, serveis d'informació, gerència de la informació, tecnologies de la informació, i pràctiques).
Taula rodona «La formación del profesional de información en Cuba», amb participants de centres que preparen tècnics diplomats (Lic. Esther García Mateu, directora de l'Escuela de Técnicos Medios para Bibliotecas i el Lic. Félix Urquhart Rojas, que presentà la formació de Técnicos Medios para la Red de Bibliotecas escolares), la Universidad de La Habana (Lic. Norma Barrios Fernández), que prepara els llicenciats en Bibliotecologia, i PROINFO, com un exemple de centre que dur a terme formació permanent (Lic. Gloria Ponjuán Dantes). La composició de la taula facilità un panorama molt ampli del que implica avui a Cuba la formació dels professionals de la informació, els quals, segons la tipologia de centres que vulguin gestionar, hauran d'optar per accedir a una diplomatura o bé a la llicenciatura. Cadascun dels dos nivells presentà una estructura coherent amb els seus objectius per donar resposta a les necessitats de la societat cubana. En aquest sentit fou molt interessant conèixer de primera mà, la figura del bibliotecari escolar i el seu reconeixement social. Finalment cal recordar l'exposició de la Lic. Gloria Ponjuán, que informà sobre l'aportació de PROINFO respecte a la formació contínua en l'ús de les tecnologies i de la gestió: actualment els àmbits que es tenen en compte en la formació es reparteixen en tecnologies (29 %), gestió (29 %) i serveis (42 %). Constantment la institució organitza fòrums i tallers (l'últim sobre publicacions electròniques) i des de l'any 1988, celebra cada dos anys un Evento de caràcter internacional, amb l'assistència de cinc-cents professionals. El treball dut a terme durant els trenta-cinc anys d'existència de PROINFO n'avalen el prestigi.
Divendres, 9 d'octubre
Conferència pronunciada pel Dr. Emilio Setién Quesada, «Problemas teóricos de la Bibliotecología». Socialment, l'experiència professional del Dr. Setién és molt reconeguda a Cuba, i és un dels principals investigadors de la Biblioteca Nacional José Martí. La seva conferència aportà elements de reflexió i de síntesi sobre el passat i el futur, emfatitzant la necessitat de trobar les respostes adients per a una societat cada vegada més complexa.
Taula rodona «Procesamiento de la información en las nuevas condiciones tecnológicas», amb participants de la Biblioteca Nacional José Martí (Lic. Margarita León Ortiz), l'IDICT (Lic. Reinaldo Yoel Martínez de Armas), el Ministerio de Educación Superior (Lic. Luis Bermello Crespo) i de la Universidad de La Habana (Lic. Isaura González Correa). El Lic. Luís Bermello i la Lic. Margarita León informaren de les decisions preses per la Secció de Catalogació de l'IFLA, que destaquen el paper de les biblioteques nacionals, les quals actuen com a elements de cohesió en els contextos bibliotecaris d'arreu del món. També destacaren la necessitat de potenciar la catalogació cooperativa, la necessitat de treballar amb bases de dades d'autoritats que siguin compatibles entre si, i una vegada més s'insistí en els avantatges de treballar amb Internet. Tothom està d'acord a considerar que els interessos del primer món són molt forts (així per exemple, tenim programaris que no cedeixen fàcilment a les necessitats del Tercer Món); la normalització és el tema vigent a la Secció i amb vista al futur som els bibliotecaris els que hem de donar respostes que facilitin la cooperació tant a nivell nacional com internacional.
Les comissions
Les comissions, organitzades en cinc àmbits temàtics diferents, desenvoluparen les activitats de manera simultània i oferiren l'oportunitat de conèixer experiències i projectes de les diverses universitats presents. Els mateixos noms assignats a les comissions ja expressen el caràcter volgudament exhaustiu del IV Taller de Bibliotecas Universitarias de América Latina y el Caribe:
- Comissió 1: «El nuevo profesional de la información»
- Comissió 2: «Los usuarios y los servicios informativos»
- Comissió 3: «Gestión, comercialización y reingeniería de la actividad científico informativa»
- Comissió 4: «Tecnología informativa. Procesamiento de la información científico técnica»
Es presentaren un total de setanta-dues ponències que s'assignaren a les diferents comissions preestablertes.4 Tanmateix el perfil de les ponències no sempre s'ajustava amb precisió als títols genèrics que les agrupaven. La lliure participació a les comissions afavorí el contacte amb experiències i enfocaments de treball diversos, però, com sol passar en aquestes ocasions, no fou gens fàcil triar la comissió a la qual assistir com a oient, ja que molt sovint, en un mateix moment, coincidien diverses ponències que interessava sentir.
Els dos treballs dels professors de l'Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona5 se situaren dins de la Comissió 1 «El nuevo profesional de la información». La seva presentació tingué lloc el dijous 8 d'octubre i suscità un alt interès entre els assistents al Taller; una de les raons que probablement expliquen aquest interès, sigui el mateix caràcter de les ponències, marcadament pragmàtiques. Una tercera ponència conformà el contingut d'aquesta Comissió.6 El diàleg que seguí les presentacions, fou molt animat i s'enriquí notablement gràcies a les intervencions de les llicenciades Gloria Ponjuán Dante i Norma Barrios Fernández, membres de la presidència de la comissió.
Cal dir que les idees que en general s'anaren treballant a les diferents comissions a partir de les ponències, coincidien en la necessitat de canviar els rols dels bibliotecaris: «es necesario adaptarse a la nueva mentalidad de cambio y asumir la figura de bibliotecario-generalista». També s'insistí en la conveniència d'adoptar mesures alternatives a les tradicionals per fer front a la greu situació econòmica del país; malgrat les dificultats que també puguin derivar-se de la manca de fluid elèctric, les biblioteques han d'assumir les noves tecnologies i treure'n profit.
Finalment considerarem les aportacions dels bibliotecaris de la Universitat de Camagüey. Totes elles es destacaren per la seva innovació tecnològica en contraposició amb les altres universitats presents. A partir del concepte de reenginyeria, mètode que permet analitzar la dinàmica dels processos per fer possible una gestió més eficaç, la Biblioteca de la Universitat de Camagüey ha integrat la formació com a funció principal i des de la seva web ofereix continguts dels diversos estudis.
Activitats diverses
La Dirección de Información Científico Técnica (DICT) de la Universidad de La Habana organitzà diverses activitats per als bibliotecaris estrangers.
Dimarts 6 d'octubre: recepció oficial a càrrec del Dr. Mario Oliva Suárez (vicerector d'investigació' de la Universidad de La Habana) i reunió de treball
Iniciàrem la reunió amb la identificació de cadascun dels estrangers que assistíem al Taller i férem també la presentació del nostre centre d'origen. El Dr. Mario Oliva, en representació del rector, que era absent del país, dirigí unes paraules de protocol al grup.
Dimecres 7 d'octubre: visita a la Biblioteca de la Universidad de La Habana
La visita a la Biblioteca Central Rubén Martínez Villena de la Universidad de La Habana posà de manifest el rigor metodològic que caracteritza la tasca dels seus bibliotecaris i alhora les dificultats materials que els condicionen. Segons dades del 1998, el seu fons consta de 144.559 títols de monografies i 10.259 títols de publicacions seriades. Durant el curs 1997-98, la biblioteca atengué 23.200 usuaris.
Dijous 8 d'octubre, visita a la Biblioteca Nacional José Martí de La Habana
Gràcies a la visita col·lectiva organitzada per la mateixa Biblioteca Nacional, poguérem visitar les diverses dependències que la constitueixen i conèixer in situ els serveis d'atenció que ofereix a grups d'usuaris especials. Així, per exemple, esmentarem la tasca de suport psicològic que duen a terme amb infants de primera edat, mitjançant contes.
També destacarem la reunió amb els responsables de les seccions de la Biblioteca. Aquesta reunió es caracteritzà per la descripció detallada de les activitats d'extensió bibliotecària que du a terme. Una vegada més es posà de manifest la sòlida estructura del sistema bibliotecari cubà, el qual malgrat les dificultats actuals, manté amb dignitat exemplar la seva actuació.
Finalment, haurem de recordar les múltiples ocasions en què, al marge del programa, s'establiren reunions amb els professionals. Tingué especial rellevància la visita que vaig fer, divendres 9 d'octubre, a la Facultad de Comunicación, on s'imparteixen els estudis de biblioteconomia. Un cop finalitzat l'acte de clausura del Taller, vaig tenir l'ocasió de reunir-me amb la llicenciada Norma Barrios Fernández (vicedegana docent de la Facultad de Comunicación de la Universidad de La Habana) i amb la llicenciada Elena Graña López (responsable de la Biblioteca de la Facultad de Comunicación). Ambdues es manifestaren molt interessades per l'Escola de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona. Norma Barrios informà de les activitats que es duen a terme des dels estudis de biblioteconomia i s'interessà per futurs contactes entre el seu centre de La Habana i el nostre. Molt recentment, la facultat ha instal·lat Internet, i això els significa unes molt bones expectatives professionals. Tanmateix, serà important que no perdin de vista que connectar-se a la xarxa també vol dir prendre un compromís amb la mateixa biblioteca i amb els usuaris potencials que la vulguin conèixer des de l'ordinador.
Els dies passats al IV Taller de Bibliotecas Universitarias de América Latina y el Caribe han significat una valuosa experiència humana i professional, compartida amb tots els assistents. L'hospitalitat dels organitzadors va fer més fàcil l'estada a la capital cubana i òbviament voldríem que, en el marc de la cooperació bibliotecària, sàpiguen mantenir la seva dignitat i alhora puguin realitzar els seus somnis.