BID: textos universitaris de Biblioteconomia i Documentació

Número 3, desembre 1999


El Pla de biblioteques 1998-2010 de la ciutat de Barcelona
Ferran Mascarell
Regidor de Cultura
Ajuntament de Barcelona

El Pla de biblioteques de la ciutat de Barcelona neix a cavall de dos segles: el que ja s'acaba, que ha viscut canvis profunds pel que fa a la difusió de la informació, del saber, de la cultura; i el que s'anuncia com el segle revolucionari pel que fa a la societat de la informació i del coneixement.

La revolució, de fet, ja ha començat: els cicles de renovació del coneixement s'escurcen cada cop més, i tenim accés a un volum d'informació tan gran que ens pot resultar indigerible si no disposem dels instruments adequats per gestionar-la. És en aquest marc, doncs, que hem de situar el Pla de biblioteques de la ciutat de Barcelona: en l'anomenada ciutat del coneixement, és a dir, la ciutat que incrementa i potencia al màxim els estocs de coneixements a disposició dels ciutadans.

Les biblioteques tindran en el futur més immediat la feina de guiar els ciutadans en l'oferta massiva i diversificada d'informació i d'ensenyar-los a seleccionar el més convenient per a les seves necessitats cognitives. S'han de convertir en l'equipament cultural central i bàsic, en el lloc on sigui possible racionalitzar, millorar i aprofundir el procés de la conversió de la informació en coneixement. I aquest és un procés imprescindible per aconseguir una veritable democratització del coneixement.


El Pla

El 1996 l'Institut de Cultura de Barcelona començà a treballar en l'elaboració del Pla de biblioteques de la ciutat de Barcelona per al període 1998-2010, per tal d'unificar i aclarir la informació sobre biblioteques, d'establir els dèficits de la ciutat en aquesta matèria i preveure la planificació d'infraestructures i la coordinació amb altres xarxes de biblioteques, per tal de fixar un nou model d'equipament cultural bibliotecari i concretar-ne el model de gestió més adequat. De la mateixa manera, calia establir el repartiment d'obligacions entre les administracions públiques i privades que intervenen en la gestió bibliotecària.

Amb aquests objectius, l'Institut de Cultura de Barcelona proposà a les diferents parts implicades, els districtes i la Diputació de Barcelona, la constitució, el setembre de 1996, d'una taula comuna per elaborar un document de treball que es convertiria en el Pla de biblioteques de la Ciutat, que va ser aprovat amb la unanimitat de tots els grups polítics del consistori el 22 d'abril del 1998.

Aquest Pla presenta els antecedents i el marc legal i normatiu en el qual es desenvolupa la gestió bibliotecària, i alhora en defineix els objectius, el nou model de biblioteca pública, i la planificació i periodització del Pla.

Els principals objectius del Pla són:

En aquest període que cobreix el Pla es passarà de les 18 biblioteques públiques actuals a un total de 40. Es distribuiran en 1 biblioteca central (Born), 11 biblioteques de districte i 28 biblioteques de barri. Cada un d'aquests equipaments té unes funcions i característiques específiques que afecten les dimensions de l'edifici, els serveis que ofereix, l'horari i la dotació de personal.

La biblioteca central urbana —en el cas de Barcelona, la futura biblioteca provincial serà la que assumirà aquesta funció— és considerada la biblioteca cap de la xarxa, i té un àmbit d'influència que s'estén a tota la ciutat. Aquest equipament s'ha de construir com un centre d'informació al ciutadà i un nucli de difusió cultural, incorporant-hi tots els suports i els avenços tecnològics d'accés a la informació.

Les biblioteques de districte estan concebudes com a biblioteca central de cada districte, que lidera les biblioteques de barri, coopera amb la resta d'espais que configuren el conjunt bibliotecari de la unitat territorial (biblioteques escolars, privades, especialitzades de museus...), i fa la funció d'interlocutora entre la central urbana i les de barri.

Les biblioteques de barri, en canvi, han de donar servei a una població més reduïda i localitzada, i tenen com a funció bàsica la de solucionar les demandes d'informació més immediates. Serveixen per completar el fons de les zones densament poblades i depenen de la central de districte, la qual els dóna suport en l'adequació dels fons a les demandes de la població, en el préstec interbibliotecari i en l'organització de les activitats de la biblioteca.


La Comissió de Lectura Pública

Una de les primeres comissions de lectura que s'ha constituït a Catalunya ha estat la de Barcelona, el 12 d'abril del 1999, amb la participació de membres de l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya, i de les institucions públiques i privades que treballen en l'àmbit de les biblioteques.

Les funcions d'aquesta comissió, regulades per la Llei de biblioteques del Parlament de Catalunya del 1993, són: col·laborar amb la biblioteca central urbana en el compliment de les seves comeses, analitzar les necessitats d'equipaments o de serveis del municipi, programar activitats de promoció i estímul de l'ús de les biblioteques, coordinar l'actuació de les biblioteques públiques i les escolars, i dur a terme qualsevol altra funció que li assigni l'Ajuntament.

En la constitució de la comissió es va fer palesa la importància d'aquest fòrum, que permetrà el millor aprofitament de tots els recursos públics i privats, i promourà la màxima entesa i la màxima economia de gestió en aquest sistema de lectura pública; i la importància d'un organisme de participació obert a totes les institucions que permanentment o puntualment treballen en aquest camp.

En aquesta primera reunió es van proposar els temes que durant aquest primer període treballarà la comissió:

L'execució del Pla de biblioteques de Barcelona 1998-2010 ens portarà a tenir uns equipaments bibliotecaris moderns, dinàmics amb els seus territoris i capaços de donar resposta als problemes culturals del segle XXI.