La informació local o comunitària als serveis d'informació de les biblioteques públiques
[versión castellana]
Joan Amorós i Fontanals
Director de la Biblioteca Antoni Martín (El Prat de Llobregat)
amorosfj@diba.esJosé Antonio Ontalba y Ruipérez
Responsable de projectes d'ANABAD Castilla-La Mancha
joseantonio.oyr@retemail.esGlòria Pérez i Salmerón
Directora de la Biblioteca Can Casacuberta (Badalona)
perezsg@diba.es
1 Introducció: propòsit del treball
Aquest article vol ser una revisió entorn de l'actuació de les biblioteques públiques com a servei d'informació local. El seu objectiu principal és aportar elements d'anàlisi i complementar un petit estudi sobre l'estat de la qüestió a Catalunya del tema de les polítiques d'informació local i biblioteca pública.
Aquest article havia estat proposat a partir de l'anàlisi d'un cas: l'avaluació d'una biblioteca pública que funcionés decididament com un servei d'informació local, en la qual aquesta estratègia fos clarament percebuda i assumida per l'ajuntament. Com que a priori no trobàvem cap cas que poguéssim considerar paradigmàtic, vam reconduir la nostra cerca cap a l'estudi de l'estat de la qüestió en el conjunt de biblioteques públiques (Amorós-Ontalba-Pérez, 1999).
Per això, ens calia analitzar la implicació de cada biblioteca en serveis d'informació orientats al ciutadà en el territori de pertinença, i ens semblava especialment definitori el fet que s'impliqués en el desenvolupament comunitari de la població, oferint serveis d'informació local o comunitària, o administrativa.
La nostra hipòtesi partia naturalment de l'escassa implantació real d'aquests serveis i, a més de plantejar la poca percepció de les polítiques municipals d'informació per considerar la biblioteca pública com un servei local d'informació, volia dirigir-se a la consciència dels professionals per corregir aquesta situació insatisfactòria.
La cerca podia aportar-nos tres coneixements per reforçar el nostre plantejament sobre l'estudi:
el volum (absolut i relatiu) de contribucions presents a les bases de dades espanyoles de referències sobre biblioteconomia pertinents al tema, podria refutar o ajudar a reforçar la nostra hipòtesi;
el recull i la selecció de les referències podria aportar una bibliografia d'interès per ajudar i animar els professionals ja conscienciats, alguns dels quals manifestaven interès en les respostes al nostre qüestionari i ens demanaven que els féssim arribar les conclusions del nostre treball;
i aquest article de revisió també podria aportar, a posteriori, més informació sobre experiències, reeixides o no, i sobre aportacions noves, especialment a aquells que les demanaven, amb la qual cosa potser alguns d'ells obririen nous camins i la nostra feina, de retruc, hauria estat més positiva.
2 Metodologia
Per tant, la metodologia que hem utilitzat ha estat plantejada de manera coherent amb aquests tres objectius:
Hem intentat ser exhaustius en la nostra cerca de referències sobre el tema, acotat a l'àmbit espanyol. Així, hem consultat les diferents bibliografies a fi de poder conèixer l'estat del debat i les reflexions sobre el tema en els bibliotecaris espanyols. No hem limitat la nostra cerca de descriptors temàtics sobre informació local i informació comunitària, sinó que, a més, hem intentat analitzar les possibles referències pertinents obtingudes com a resultat de cerques efectuades amb termes de cerca més amplis, com ara serveis d'informació i serveis de referència.
Hem analitzat la pertinència de tots els documents seleccionats i l'adequació al nostre tema de les referències a autors espanyols fetes en cadascuna d'aquestes contribucions. D'aquesta manera hem pogut seleccionar dues contribucions més, ambdues de prou interès.
Fem la revisió de l'estat de la qüestió bibliogràfica, orientada a valorar les aportacions poc o molt noves, i les que presentin o avaluïn projectes o metodologies que puguin ajudar a la planificació, implantació o millora de serveis d'informació local orientats al ciutadà en les biblioteques públiques de Catalunya. A més, intentarem preveure cap a on apunten les tendències en el desplegament d'aquests serveis.
3 Anàlisis bibliogràfiques: identificació i selecció
3.1 Identificació
Els treballs de recerca de notícies sobre les bibliografies que referencien la producció espanyola en biblioteconomia i documentació, s'han dut a terme a partir de sis cerques, fent servir termes diferents:
- cerca per informació comunitària
- cerca per informació local
- cerca per informació administrativa
- cerca per serveis d'informació
- cerca per serveis per al ciutadà
- cerca per informació
Aquestes cerques s'han portat a terme a les fonts d'informació següents:
Bases de dades en línia:
BEDOC [en línia]. Madrid: Inforarea, 1995- . <http://www.inforarea.es/SPA/wphome.htm>. [Consulta: 3 maig 1999].
Datathéke [en línia]. Salamanca: Universidad de Salamanca. <http://exlibris.usal.es/dtt.htm>. [Consulta: 10 maig 2000].
Compludoc [en línia]. Madrid: Universidad Complutense. <http://www.ucm.es/BUCM/complu>. [Consulta: 10 maig 2000].
ISOC [recurs electrònic]: índice español de ciencias sociales y humanidades. Madrid: Instituto de Información y Documentación en Ciencias Sociales y Humanidades: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1987- . Disponible en CD-ROM (CSIC: bases de datos) i en línia <http://www.cindoc.csic.es/prod/isoc.htm>.
ReID [en línia]: resúmenes de información y documentación. València: Sistemas Documentales. <http://www.sisdoc.es/html/Servicios/Recursos/reid.htm>. [Consulta: 10 maig 2000].
Treballs a llistes de la producció d'actualitat en biblioteconomia:
Pons, Amadeu (1996). Aproximació a una bibliografia espanyola en biblioteconomia i documentació (1990-1995): Jornades sobre la Investigació en Biblioteconomia i Documentació a Espanya, Barcelona, 26 i 27 de setembre de 1996. Ed. provisional. Barcelona: Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació.
Pons, Amadeu (1998). «Llista de novetats». Item, núm. 8 (gen.-juny 1998)- . Semestral, secció inclosa a cada número de la revista.
Índexs de la llista de distribució IWETEL: Archivos de IWETEL [en línia]: foro para profesionales de bibliotecas y documentación. <http://listserv.rediris.es/arhives/iwetel.html> [Consulta: 28 maig 1999].
Conjunt de referències presents als documents seleccionats.
3.2 Selecció per a la revisió
Amb tot això, la selecció definitiva queda tal com es presenta a la bibliografia final: vint documents sobre els quals fem la revisió que segueix, i quinze que referim de manera complementària pel seu interès en relació amb els objectius de la nostra anàlisi, però que no hem tingut en compte en l'anàlisi dels continguts.
Els vint documents de la selecció han estat publicats en un període de temps prou recent, els darrers sis anys:
- 1994: dos articles de publicacions periòdiques.
- 1996: un capítol de llibre.
1997: tres comunicacions a jornades i quatre articles publicats en un dossier d'una revista.
- 1998: quatre comunicacions i un article.
- 1999: dues comunicacions i tres articles de revista.
La resta de documents possiblement pertinents corresponen als anys 1989-2000. En general, observem, curiosament, dos períodes lleugerament productius sobre la informació a la comunitat: el període del tombant del decenni anterior i el dels darrers anys.
4 Estat de la qüestió dels continguts de les publicacions recents
Tot plegat fa pensar en una possible revifalla de la sensibilitat envers els serveis d'informació local a la biblioteca pública. Aquesta revifalla és deguda, molt possiblement, a l'impacte que les tecnologies de la informació i la generalització del seu ús (que es concreta en el fenomen de l'aparició de l'anomenada societat de la informació) poden produir en la concreció d'aquests serveis. Caldrà mantenir l'atenció sobre la producció d'enguany per veure si es confirma la tendència, ja que aquest concepte és més present en els documents més recents, que vinculen la necessitat dels serveis d'informació comunitària o local a l'expansió o l'augment de l'ús que els ciutadans fan de la informació.
4.1 El marc conceptual
També és creixent el criteri que la informació que aquest servei ha de fer disponible al territori és, en un concepte més genèric, informació sobre l'entorn; queda més diluït, en aquest concepte, la informació orientada a necessitats més especials i «assistencials», sense que, per això, quedin desestimats els propòsits de corregir les desigualtats i mancances informatives presents en «els sectors desafavorits que no utilitzaven els serveis de la biblioteca pública».
Encara, en algun document, es manifesta aquest propòsit com a exclusiva raó de ser dels serveis d'informació comunitària, si bé amb un cert component d'anàlisi històrica, fent referència textualment a «aquells a qui la biblioteca oferia un servei deficient perquè no atenia a les seves necessitats d'informació» (Domínguez, 1996, p. 152) com a l'origen dels serveis d'informació a la comunitat.
Les necessitats d'aquestes persones se centren en informació bàsica per afrontar els problemes de la vida diària:
- possibilitats d'ocupació o treball
- problemes familiars
- problemes socials: droga, alcoholisme, etc.
- ajuda en relació amb l'habitatge
- assistència sanitària
- qüestions legals
- etc.
Així mateix, l'accent es posa cada vegada més en l'evolució cap als serveis de suport i assessorament sobre informació perquè el ciutadà tingui un millor coneixement del seu entorn, per obtenir una integració i una participació més grans en el seu desenvolupament.
Tot i que és constant la referència a «l'orientació a les necessitats dels ciutadans», l'expansió dels continguts temàtics dels serveis d'informació comunitària (en endavant SIC), cada cop més referits com a serveis d'informació local, es fa, aparentment, de manera intuïtiva, sense que vegem cap referència explícita al fet de donar suport informatiu als projectes de futur dels ciutadans, tant individualment com en grups. No apareix cap concreció de definició que intenti encabir aquest marc més ampli, si bé Bailac, quan parla de les funcions de la biblioteca pública com a mediadora i formadora, apunta alguns elements a tenir en compte.
Cada vegada els trobem més referits com a serveis d'informació local (en endavant SIL), amb la qual cosa sembla que puguin aplegar-s'hi millor tant l'assistència a la superació de mancances com el suport a projectes de gaudi personal o familiar (informació turística), o a projectes d'intervenció en l'entorn, etc. És a dir, donar suport a tota mena de projectes que puguin contribuir a allò que en les polítiques de serveis personals s'anomena desenvolupament comunitari.
Ara bé, aquest marc ampli de les polítiques locals, en el qual es pot inserir la raó de ser d'aquests serveis, gairebé no el trobem referit i el seu encaix està molt poc analitzat. De les diferents reflexions, encara que no es manifesti explícitament enlloc, podríem deduir sense por a equivocar-nos, que no es veuen com a serveis finalistes ja que informar no n'és l'objectiu final. Més enllà de les referències a la superació de les mancances que s'atorga com a missió pròpia dels SIC, no trobem reflexions aprofundides sobre les raons de ser dels SIL.
4.2 Els destinataris dels serveis. Segmentacions
Tampoc no s'aprofundeix prou —al nostre parer— en el fet de plantejar segmentacions dels públics objectius (els ciutadans del territori al qual serveix), que puguin permetre una atenció més orientada als problemes, necessitats i desitjos de cada segment de població establert.
Aquesta darrera insuficiència potser està molt lligada a l'anterior per una causa comuna: la dificultat que troba la biblioteca pública per segmentar, i així aprofundir en ella, la seva orientació als ciutadans. Sovint es justifica sota l'expressió de l'obligació ètica que té la biblioteca de «donar servei a tots els ciutadans», adoptada com una obligació més o menys reactiva, en comptes d'iniciar anàlisis proactives sobre com es pot dur a la pràctica de la millor manera possible.
Una de les contribucions proposa, de manera genèrica, una curiosa segmentació per grups, previsiblement necessitats de serveis i informacions especials des de plantejaments assistencials (Martín Vega, 1998, p. 569-571). Entre ells considera:
- els grups ètnics forasters
- els analfabets
- els minusvàlids (discapacitats!)
- els aturats
- els presos
- els gitanos
- les prostitutes
- els alcohòlics i els drogoaddictes, i
- els pesats i els solitaris.
Per a alguns d'aquests grups preveu determinades necessitats d'informació o d'atenció.
Una altra segmentació (Lozano, 1997, p. 294) distingeix entre:
usuaris finals: ciutadans o empreses que necessiten una informació específica per a la vida quotidiana o per al seu funcionament;
usuaris intermediaris: professionals i empreses que sol·liciten informació que després repercutiran en un altre usuari final, i
institucions i centres sense ànim de lucre.
Aquesta segmentació solament es fa a fi de reflexionar sobre el preu de la informació, i sobre l'oportunitat o no de la gratuïtat dels serveis d'informació de la biblioteca pública.
Sí que hi trobem diverses segmentacions fetes mitjançant tipologies de demandes d'informació; no de les detectades o esperades en el territori, sinó de les que els usuaris manifesten en el dia a dia dels serveis de referència. Amb aquest punt de mira, una comunicació recent (Lozano, 1999) presenta una curiosa divisió en dues tipologies: a) usuaris globals «no territorials» i b) usuaris locals «territorials». Diversos documents (Aguadé, 1994, p. 101; Domíguez, 1996, p. 161; Lozano, 1997, p. 294) coincideixen a plantejar tres tipologies que demanen tres nivells d'actuació:
1r nivell: consultes per a les quals el SIL actua com a servei de referència, oferint els seus fons documentals o informant sobre l'existència de serveis específics; i en el qual el ciutadà pot trobar, ell mateix, la informació.
2n nivell: consultes en què el SIL actua com a intermediari, per a les quals cal una dedicació concreta del personal en la cerca de la informació de resposta, o en el contacte entre el demandant i els altres serveis que poden satisfer les seves necessitats.
3r nivell: la demanda d'un servei d'informació complet, que requereix que el personal de la biblioteca elabori la informació; o que, per a la resposta, la biblioteca doti la informació obtinguda de valor afegit; o que inclou un assessorament específic al problema que se li planteja.
4.3 El preu i el cost: finançament públic
En tots els casos, la classificació en aquests tres nivells d'intervenció s'origina o condueix a defensar criteris en un possible debat sobre la gratuïtat d'aquests serveis.
Les contribucions que en parlen parteixen del respecte al «principi de gratuïtat» dels serveis d'informació de la biblioteca pública pel seu interès social, si bé el debat es planteja a partir de les grans divergències en els costos de les diferents atencions prestades —vet ací la causa que origina l'anterior segmentació—, i per això apareixen les apostes per limitar la gratuïtat dels SIL en el cas de les demandes del tercer nivell, i fins i tot, per a alguns autors, en alguns casos de les del segon.
En aquest tema es fa una de les poques referències a les polítiques municipals (Aguadé, 1994, p. 97 i 102) en concloure que cal prendre la decisió final en funció de les línies d'actuació d'aquelles, conscients que és a partir d'elles que s'han d'obtenir els recursos necessaris, i que, davant la tendència a la congelació o reducció dels pressupostos públics de despeses, cal preveure que la dedicació a serveis d'alt cost i d'atenció personalitzada no puguin absorbir recursos d'altres serveis més bàsics i més generalitzables.
Fins i tot, una contribució (Lozano, 1997, p. 294) fa referència a la possibilitat de recórrer al mecenatge per obtenir recursos informatius concrets. Es lamenta que l'absència de polítiques d'informació decidides de les administracions gestores de les biblioteques públiques no permeti que, com a mínim, les bases de dades oficials generades per aquestes estiguin disponibles o siguin accessibles des de la biblioteca.
4.4 Els serveis de la biblioteca pública en les polítiques locals d'informació
Poca referència més es troba quant al fet que, tant la implementació del SIL com l'abast temàtic de la seva intervenció, hagin de ser coherents amb la política local d'informació o es defineixin a partir d'ella. Tot i així, tenim la impressió que pot ser una conclusió sentida, si bé no explicitada, a causa de la quasi inexistència d'aquestes polítiques, i de la lamentable i escassa percepció social —especialment dels polítics— de la biblioteca pública com a servei d'informació local.
Aquesta és una deficiència que els professionals ens hem d'esforçar a corregir. Per això resulta molt satisfactori comprovar que en els documents de la revisió emergeix el criteri que la biblioteca ha d'elaborar informació sobre el seu entorn, segons les necessitats que vagi detectant, i recollir la informació factual disponible en bases de dades, sense conformar-se a posar a la disposició, tal qual, la informació continguda en els documents. Apareixen els conceptes de la biblioteca com a mediadora entre la informació i l'usuari, i com a re-productora d'informació (Aguadé, Bailac, Lozano, Omella, etc.).
Davant la sensibilització envers la societat de la informació, possiblement se'ns presentarà una oportunitat de posicionar la biblioteca pública com a equipament clau de les polítiques locals d'informació. Tal com planteja Lozano (1997, p. 295), la biblioteca «s'ha de constituir en la finestra única d'informació de la seva comunitat local […], en centre generador d'informació, en proveïdor i subministrador d'informació a la seva comunitat, i en un centre formatiu en l'ús de les noves tecnologies de la informació».
4.5 La planificació
També resulta satisfactòria la referència que es fa, de manera molt general, a la necessitat d'establir aquests serveis a partir de processos de planificació, i no de manera més o menys espontània.
En la defensa de la planificació, s'hi explicita que cal iniciar-la des de l'apropament al ciutadà, mitjançant l'anàlisi del perfil de la comunitat a partir de la cooperació amb altres serveis d'informació de la localitat i amb les entitats i els grups d'interès, amb els quals podem obtenir un coneixement millor de les diferents necessitats informatives, i un intercanvi de fonts d'informació, de productes informatius, i fins i tot de serveis (Amorós-Ontalba-Pérez, 1999; Omella-Abadal, 1999).
Tot i que sempre es parla de la utilitat d'aquests serveis per al conjunt dels ciutadans, les referències a les necessitats detectades i a saber adaptar-se a les necessitats canviants pequen de ser massa dedicades als usuaris dels serveis, i poc, als públics potencials. Enlloc no s'apunta estratègies per acostar-se als públics no habituals que la biblioteca pública hauria de considerar com a possibles usuaris en el futur. En una comunicació (Lozano, 1999, p. 252), es veuen les xarxes ciutadanes com «un entorn privilegiat de comunicació que la biblioteca ha de saber aprofitar», i com una infraestructura ja organitzada, que facilita «mantenir una comunicació fluïda amb els ciutadans». Afirmació, al nostre parer, massa optimista: ens preguntem, quants ciutadans?
El fet d'estrènyer les relacions de cooperació amb associacions, institucions i organismes propers als camps d'interès del SIL es veu com una necessitat estratègica inexcusable.
En canvi, no apareix cap referència a les possibilitats d'elaborar estudis sociològics en comú sobre els perfils presents a la comunitat local i sobre les seves necessitats d'informació, cosa que afavoriria les possibilitats de planificar segmentacions més afinades.
4.6 Ubicació
Les escasses expressions sobre la ubicació d'aquests serveis coincideixen a defensar la seva vinculació estreta amb el servei d'informació, en el qual el veuen integrat, de manera diferenciada o total. Com aquest, creuen que han d'estar situats a prop del vestíbul o en el vestíbul mateix, o la vora de l'accés a la biblioteca, i no allunyats de les sales dels fons de consulta i préstec, però sense que el flux d'usuaris del SIL interfereixi en els serveis que es donen en aquestes sales.
Martín Vega (1998, p. 569) fa una referència a les zones urbanes, on creu que és necessari el funcionament dels SIC.
4.7 Personal
Si per a la biblioteca com a centre d'informació, la funció mediadora és clau, per als SIL, el seu personal ha de ser l'element més important per a la realització activa d'aquesta mediació i també com a facilitador, el qual, a més, ha de col·laborar a l'alfabetització tecnològica dels usuaris (Bailac, 1999, p. 25).
Les capacitats i habilitats que se li demanen són diverses i, al mateix temps, poc definides: de comunicació; de domini de les eines tecnològiques de cerca d'informació; de coneixedor de l'entorn amb el qual ha de contactar i cooperar per a la detecció de necessitats i de fonts d'informació; d'hàbit d'ús de les eines per a la reelaboració de la informació, especialment de bases de dades (bibliogràfiques o factuals) i de webs, etc. Evidentment, per a tot això, es defensa que li cal una formació permanent.
4.8 Treball en xarxa
S'apunta que, tot plegat, va conduint a la formació d'unes col·leccions, d'una banda més específiques i adaptades a cada realitat local i, de l'altra, des d'aquesta especificitat, a tenir més en compte un «repartiment de papers» amb les altres biblioteques i també amb altres serveis d'informació (Bailac, 1999, p. 27).
Per tant, per a una millor atenció comunitària, li caldrà treballar en xarxa amb altres biblioteques, públiques i especialitzades, amb les quals pugui compartir recursos informatius i maximitzar els seus serveis, pel fet de poder oferir accés a un volum molt més gran d'informació que permeti satisfer al màxim les diferents necessitats informatives, fins i tot les més imprevisibles (Omella-Abadal, 1999, p. 18).
També ha de treballar situant-se, si més no conceptualment, com a element (principal) d'una xarxa local de serveis informatius, que pot proveir d'informació, però també en pot obtenir.
4.9 Integració de serveis d'informació
Aquesta participació en una xarxa local de serveis d'informació rep, en algunes contribucions, una proposta de sòlida concreció: la defensa de la integració de diferents serveis locals d'informació en un mateix equipament (González Olivares, 1998; Amorós-Ontalba-Pérez, 1999).
Aquesta integració en un centre comú es proposa com a especialment desitjable, amb els altres equipaments de la memòria, els arxius i els museus locals, i també amb els serveis locals d'informació turística.
És evident que la possibilitat de producció de documents multimèdia d'interès local pot estar molt afavorida amb aquestes integracions. Per tant, aquesta integració s'hauria de fer, preferentment, mitjançant la potenciació de l'ús de les noves tecnologies de la informació (González Olivares, 1998, p. 414).
4.10 Les fonts d'informació. La col·lecció
Moltes de les contribucions aporten llistats de fonts d'informació concretes o de diverses tipologies, útils per als serveis d'informació comunitària o local. S'hi observa la disponibilitat en línia de moltes fonts d'informació d'interès i s'hi adjunten les adreces electròniques (especialment Merlo Vega-Merlo Vega, 1998).
Aquest augment de la disponibilitat de les fonts d'informació per a la informació comunitària més enllà dels fons de la pròpia col·lecció, és una oportunitat que esdevé un dels punts forts de les biblioteques públiques per a la implementació d'aquests serveis.
A partir del potencial informatiu accessible a Internet, s'apunta la pèrdua d'importància de la col·lecció tradicional en relació amb les col·leccions electròniques o digitals, i també que la biblioteca pública ha d'organitzar la col·lecció virtual amb el material accessible, a partir de les necessitats d'informació previsibles dels ciutadans del territori al qual serveix (Lozano, 1999).
4.11 Les tecnologies de la informació i les xarxes de comunicació
Ara bé, la xarxa no solament es veu com a lloc del qual poder obtenir informació, sinó també com a recurs per a la difusió de la producció local de coneixement i per a la seva projecció exterior. La biblioteca pública s'ha d'implicar en aquesta producció, si més no en la reelaboració amb valor afegit de la informació local disponible, tant referencial com factual. A més, ja no s'ha de limitar a la producció tipogràfica clàssica del coneixement, de transmissió seqüencial i lineal, sinó que també ha de produir bases de dades factuals que puguin aportar respostes diferents a cada necessitat o documents web amb hiperenllaços que permetin navegar pel coneixement i/o documents hipermèdia o multimèdia que puguin produir una millor difusió de les especificitats locals.
Les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) ofereixen a la biblioteca pública possibilitats tant de difusió a escala local com de projecció exterior, per la qual cosa la biblioteca, en aquesta capacitat de producció, ha de plantejar-se no treballar de manera aïllada. Aquesta ha de fer-ho de manera compartida, no solament amb els altres serveis locals amb els quals hi hagi integració o no, sinó especialment amb els altres «productors» de coneixement del seu àmbit local: els propis ciutadans. Preferentment, donant-los suport documental i fomentant-ne i fonamentant-ne la creació, les quals són, en definitiva, les funcions que li pertoquen.
Tal com afirma Sorribes (1997, p. 35), cal tenir en compte que «la informació és un input bàsic del procés de producció local» i que, «no disposar del gran volum d'informació útil per a la gestió local que es troba lliure o amb un cost molt baix a la xarxa de telecomunicacions, és una irresponsabilitat pel desaprofitament de recursos d'informació que això suposa: legislació actualitzada, programes europeus, fòrums de discussió i intercanvi d'experiències, relació fluïda i automàtica amb altres municipis [...]».
Per això, tal com ja hem exposat a la introducció, creiem que les xarxes telemàtiques ciutadanes, per la seva capacitat de producció i de difusió d'informacions locals d'interès adreçades als ciutadans, seran les grans competidores o les grans cooperadores amb els serveis d'informació local propis de les biblioteques públiques.
El repte està en el nostre camp d'actuació potencial i cal que sapiguem assumir-lo.
5 Conclusió
El conjunt de documents que hem pogut analitzar, tots de producció recent, aporten reflexions i metodologies entorn de la informació comunitària i els serveis d'informació local a les biblioteques públiques, o bé n'analitzen l'estat de la qüestió. Així mateix, generalment addueixen propostes teòriques més o menys mancades de concrecions portades a la pràctica; només una comunicació (Abadal, 1999) presenta una experiència concreta i molt interessant de plantejament d'un projecte vinculat als serveis d'informació local.
Tot i la defensa que fan de la realització de planificacions i estudis de necessitats informatives presents en el territori,1 no hem pogut identificar cap document que donés compte d'una planificació concreta, tot i que, en un, es fa referència a un document intern (en elaboració) sobre la planificació dels serveis d'informació local de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Solament es troben referències a projectes en fase de proposta; no hi ha cap presentació de projectes més o menys experimentals en execució, excepte el projecte SABA-DOC (Abadal, 1999). Només s'aporten algunes escasses concrecions de resultats en les contribucions que presenten projectes de xarxes telemàtiques ciutadanes, més dirigides a magnificar el seu potencial futur que a l'anàlisi de la recepció pels ciutadans dels serveis d'informació local que poden oferir. En conseqüència, no hi ha ni la més mínima avaluació de resultats, ni possibles valoracions crítiques dels procediments utilitzats.
Sembla doncs que, més que amb una producció d'estudis nascuts d'experiències reals fetes pels professionals, ens trobem amb una producció documental essencialment teoritzadora, motivada per defensar i estimular la promoció i la implementació dels serveis d'informació comunitària i/o local. Aquests estudis teòrics, al nostre parer, pateixen, en general, un dèficit en els plantejaments: el de no saber situar prou convenientment aquests serveis en el marc de les polítiques d'informació local. Només Bailac reflexiona en aquest sentit. A més, en la seva comunicació presenta un programa de subvencions, promogut per la Diputació de Barcelona, que vol impulsar el disseny de polítiques locals d'informació elaborades en el marc de la biblioteca pública. Afirma que, dels projectes presentats, nou han estat subvencionats a la convocatòria de 1997 i tretze, a la de 1999.
Esperem que, a curt termini des de la realització d'aquests projectes, es produeixin nous documents en què es presentin anàlisis de les experiències empreses i avaluacions dels resultats.
6 Bibliografia
6.1 Documents seleccionats per a la revisió
Abadal i Falgueras, Ernest [et al.] (1999). «Centres de documentació i biblioteques de Sabadell en xarxa: una iniciativa per incrementar els serveis de la biblioteca pública al municipi». En: 7es Jornades Catalanes de Documentació. Barcelona: COBDC, p. 127-135.
Aguadé, Enric (1994). «La informació local i comarcal a la biblioteca pública: algunes propostes». Item, núm. 15 (1994), p. 95-103.
Amorós Fontanals, Joan; Ontalba Ruipérez, José Antonio; Pérez Salmerón, Glòria (1999). «La intervenció de la biblioteca pública a Catalunya en les polítiques locals d'informació». Item, núm. 24 (gen.-juny 1999), p. 35-60.
Bailac i Puigdellívol, Assumpta (1999). «Información a la comunidad». Educación y biblioteca, núm. 100 (abr. 1999), p. 25-27.
Calva González, Juan José (1998). «La biblioteca pública ante las necesidades de información de la sociedad». Educación y biblioteca, núm. 96 (des. 1998), p. 13-16. Article d'autor mexicà, publicat a Espanya.
Caldera Serrano, Jorge (1997). «La red de información juvenil de la Comunidad Autónoma de Extremadura». En: 1as Jornadas Andaluzas de Documentación. Granada: Asociación Andaluza de Bibliotecarios, p. 111-117.
Colomer i Bartrolí, Mercè; Elvira Silleras, M. (1998). «Tecnología y calidad del servicio al ciudadano: el centro de información municipal». En: VI Jornadas Españolas de Documentación. València: FESABID, p. 847-853.
Domínguez Sanjurjo, Ramona (1996). «Capítulo 8: Información a la comunidad». En: Nuevas formas de organización y servicios en la biblioteca pública. Gijón: Trea, p. 151-179.
González Oliveras, José Luis (1998). «Proyecto Jumilla: desarrollo de un servicio integrado de información local». En: VI Jornadas Españolas de Documentación. València: FESABID, p. 413-417.
Lozano, Roser (1997). «La biblioteca pública en la societat de la informació: nous reptes, nous objectius». En: 6es. Jornades Catalanes de Documentació. Barcelona: SOCADI: COBDC, p. 289-298.
Lozano, Roser (1999). «La biblioteca pública virtual: un servei públic per als ciutadans del segle XXI». En: 7es Jornades Catalanes de Documentació. Barcelona: COBDC, p. 249-256.
Martín Vega, Arturo (1998). «El servicio de referencia comunitaria». En: VI Jornadas Españolas de Documentación. València: FESABID, p. 565-572.
Merlo Vega, José Antonio; Merlo Vega, Mª Jesús (1998). «Servicios de información en línea para el desarrollo local». En: VI Jornadas Españolas de Documentación. València: FESABID, p. 587-596.
Moreira, Alfonso (1997). «Ciudadanos de Telecity: ciudadanos en la Red». Métodos de información, vol. 4, núm. 19 (jul. 1997), p. 45-48.
Omella i Claparols, Ester; Abadal i Falgueras, Ernest (1999). «Política local d'informació i biblioteca pública». Item, núm. 24 (gen.-juny 1999), p. 13-34.
Sanromà, Manuel (1997). «Tinet, la primera red ciudadana española». Métodos de información, vol. 4, núm. 19 (jul. 1997), p. 37-40.
Sorribes, Josep (1997). «Ciudad, telecomunicaciones e información». Métodos de información, vol. 4, núm. 19 (jul. 1997), p. 32-36.
Tissat (1997). «Infoville: anticipar el futuro como fuente de ventaja competitiva». Métodos de información, vol. 4, núm. 19 (jul. 1997), p. 41-43.
Ventura, Núria (1994). «Las bibliotecas públicas i la interculturalidad». Educación y biblioteca, núm. 51 (nov. 1994), p. 79-81.
Zapico Alonso, Felipe Francisco (1997). «Retos de la política de información en los municipios españoles». En: V Jornadas Españolas de Documentación. Càceres: FESABID, vol. 2, p. 913-918.
6.2 Documents d'interés complementari
Ambrosio Flores, Alfonso (1992). «Notas para el desarrollo de la colección local en la Biblioteca Pública extremeña». Educación y biblioteca, núm. 32 (des. 1992), p. 56-57.
Argimón, José M.; Jiménez, José (eds.) (1997). «Artículo de revisión, editorial y carta al director». En: Publicaciones en ciencias de la salud: escritura, crítica y acceso telemático a la información. Barcelona: Signo, p. 7-37.
Arrebola, J. Federico (1994). «Difusión de la información en la biblioteca: el servicio de información y referencia». Educación y biblioteca, núm. 50 (oct. 1994), p. 20-21.
Bailac Puigdellívol, Assumpta [et al.] (1989). «Col·lecció local a la biblioteca pública: recomanacions bàsiques». Item, núm. 4 (gen.-juny 1989), p. 67-76.
Bailac Puigdellívol, Assumpta (1989-1990). «La colección local y la información comunitaria: un servicio de la biblioteca pública». En: Jornadas sobre Bibliotecas Públicas [II-III: San Sebastián: 1989-1990], p. 161-175.
Bailac Puigdellívol, Assumpta (2000). «Políticas locales de información». El profesional de la información, vol. 9, núm. 4 (abr. 2000), p. 41-43.
Borrás López, Jaime; García-Matarredona Cepeda, Daniel; Martín Vega, Arturo (1996). «Las FAQs y el servicio de referencia». En: V Jornadas Españolas de Documentación automatizada. Càceres: FESABID, p. 657-668.
Burgos Matheu, Zoraida (1991). «El servicio de referencia en la biblioteca». En: Jornadas sobre Bibliotecas Públicas [IV: San Sebastián: 1991], p. 131-155.
Caldera Serrano, Jorge (1999). «Características generales del centro de información juvenil». En: 2as Jornadas Andaluzas de Documentación. Granada: Asociación Andaluza de Documentalistas, p. 95-102.
Lancurain, Mª Luisa (1995). «El servicio de información al ciudadano en el Ayuntamiento de Madrid». Revista general de información y documentación, vol. 5, núm. 2 (1995), p. 223-229.
Mayol Fernández, Carme (1994). «Serveis especials». Item, núm. 14 (gen.-juny 1994), p. 50-61.
Miñarro, Lola (1999). «Biblioteca Pública de Tarragona: pequeños viajes que dan placer». Métodos de información, vol. 31, núm. 6 (jul. 1999), p. 31-33.
Moreno Torres, Rosario (1991). «El bibliotecario de referencia: técnicas y entorno espacial». Revista española de documentación científica, vol. 14, núm. 3 (gen.-març 1991), p. 287-300.
Pérez López, Silvia; Vílchez Pardo, Josefina (1992). «La colección local». Boletín de la Asociación Andaluza de Bibliotecarios, vol. 8, núm. 28 (jul.-set. 1992), p. 23-36.
Vinent Giner, Magdalena (1989). «Las bibliotecas públicas y la información». En: VI Jornadas Bibliotecarias de Andalucía. Alcalá de Guadaira: Asociación Andaluza de Bibliotecarios, p. 25-40.
Notes