BID: textos universitaris de Biblioteconomia i Documentació

Número 4, juny 2000


Els representants de la lectura: un model que dóna oportunitats a persones amb limitacions per a la lectura
Centrum för Lättläst (Centre per a la Lectura Fàcil)
Estocolm (Suècia)
info@llstiftelsen.se

Traducció: Cristina López Santamaria


Resum

El 10% de la població adulta a Suècia té dificultats per llegir i entendre un text escrit normal. L'article descriu un model de treball per tal d'oferir suport individual a grups de lectura formats per persones amb greus dificultats per llegir, especialment aquelles amb limitacions intel·lectuals. Aquest model ha estat provat amb èxit a Suècia entre persones que pateixen demència i discapacitats psíquiques. S'hi presenta l'experiència sueca, documentada, referida a la necessitat de bibliografia «de lectura fàcil» i de suport personalitzat que ha permès a aquests grups d'establir uns hàbits de lectura permanents.

El model descrit està estructurat en els següents punts:


1. Textos de lectura fàcil: una necessitat per a molts lectors

Segons el darrer estudi dut a terme a Suècia, un 25 % de la població té dificultats per llegir i entendre un text escrit corrent, com ara el text d'un diari normal.

Aquestes dificultats es deuen a diversos motius. La falta de coneixement de la llengua sueca i les diferències culturals són algunes de les raons per les quals molts immigrants pateixen dificultats en la lectura. Molta d'aquesta gent podria superar els seus problemes de lectura, però no poden fer-ho a causa de la disminució dels recursos destinats a l'ensenyament.

No obstant això, hi ha altres grups que tenen dificultats majors i més duradores a l'hora de llegir i entendre textos escrits normals. Es tracta de persones amb afàsia, demència i discapacitats psíquiques. S'estima que aquest grup està format per un 7 o un 8 % de la població sueca. Per fer possible la lectura en aquests col·lectius cal adaptar el llenguatge escrit i el contingut del material escrit, fent-lo més fàcilment llegible i entenedor. A més, aquests grups només poden participar en la vida de la societat mitjançant l'accés a diaris, material informatiu i llibres de lectura fàcil.

Des de fa uns anys, a Suècia s'ha estat publicant literatura, bibliografia i notícies d'actualitat en el format anomenat «de lectura fàcil». El Govern suec va iniciar l'operació, que es va finançar oficialment amb tretze milions de corones per any (265.391.000 PTA).

El responsable de la publicació de la major part d'aquest material, que augmenta constantment, és el Centrum för Lättläst (Centre per a la Lectura Fàcil), a Estocolm. D'una banda, aquest centre publica anualment uns trenta títols i el setmanari 8Sidor («8Pàgines»), que també edita suplements mensuals i compta amb més de 13.000 subscriptors. D'altra banda, la fundació disposa d'un servei de revisió que reescriu i publica informació provinent de les autoritats locals i governamentals en format de lectura fàcil. Igualment, la fundació organitza cursets dirigits a periodistes i altres persones sobre com escriure en format de lectura fàcil.

Tot i que existeixen diferents grups de persones que necessiten textos de lectura fàcil, a Suècia es destinen majoritàriament a persones amb limitacions intel·lectuals. A l'hora de publicar llibres i revistes, els editors tenen una consideració especial amb aquest sector de la població. Lògicament, aquest sector té necessitats diferents. Per exemple, el setmanari 8Sidor s'edita per a persones amb limitacions intel·lectuals. Els llibres publicats són de diversa dificultat: des de literatura escrita molt fàcil d'entendre, amb només dibuixos, fins a versions més exigents de literatura clàssica que ofereixen al lector una experiència de lectura relativament difícil amb poques il·lustracions. Si bé el públic a qui es destinen és molt específic, el diari 8Sidor i els llibres de lectura fàcil s'utilitzen freqüentment a les escoles sueques per als nens petits. En aquests casos es fan servir per estimular l'interès per la lectura en nens que tenen dificultats per llegir.

Presentaré a continuació un model de projecte de lectura que suposadament ofereix accés a les publicacions descrites anteriorment a les persones amb discapacitats psíquiques. Aquest model també ha tingut èxit en altres col·lectius. Parteix del fet que l'ajut personalitzat és una altra condició important a l'hora d'intentar desenvolupar els hàbits de lectura en persones amb limitacions intel·lectuals.


2. Ajut personalitzat: experiències del projecte suec de lectura

El projecte de lectura es va dur a terme entre 1992 i 1994, en cooperació entre la Societat Nacional Sueca per a Persones amb Limitacions Intel·lectuals (FUB) i el Centre per a la Lectura Fàcil. El projecte estava pensat per ser desenvolupat a les llars i llocs de treball de les persones amb limitacions intel·lectuals.

En el moment d'iniciar el projecte ens vam adonar que, a Suècia, poques persones amb aquest tipus de limitació freqüentaven les biblioteques. També sabíem que durant els anys vuitanta les biblioteques, en molts casos, havien fet grans esforços per difondre les publicacions de lectura fàcil. A la majoria de les regions sueques hi havia, i encara hi ha, bibliotecaris responsables d'atendre personalment persones amb discapacitats. Els bibliotecaris visitaven centres per a adults amb limitacions intel·lectuals i els mostraven els llibres de lectura fàcil. Parlaven amb ells sobre els llibres i després els els llegien.

No obstant això, si l'objectiu era aconseguir que més persones amb limitacions intel·lectuals visitessin les biblioteques, el resultat era pobre. Fins i tot si el grup escollit mostrava interès durant la visita, encara eren incapaços de llegir per ells mateixos o d'anar sols a la biblioteca local. Depenien completament del suport dels seus assistents bibliotecaris. I, per la seva banda, els mateixos assistents gairebé no van mostrar interès en l'assumpte.

Els bibliotecaris es van sentir decebuts, però els seus esforços havien mostrat que tant el paper dels assistents com el d'altres persones de suport eren importants. Les experiències recollides per les biblioteques indicaven que, en realitat, la passivitat dels assistents era el principal obstacle que s'interposava entre les persones amb limitacions intel·lectuals i la lectura.

El nostre projecte de lectura confirmava les experiències que moltes biblioteques havien dut a terme durant els anys vuitanta: informar sobre els llibres no és suficient; cal un personal que s'hi comprometi.

L'objectiu del projecte era, un altre cop, fer que les persones amb limitacions intel·lectuals llegissin tant llibres com diaris. En fer el projecte vam engegar diferents línies per:

L'últim punt, el dels representants de la lectura, va resultar, de molt, el mètode més efectiu per aconseguir l'objectiu proposat.


3. Els representants de la lectura aprenen a ser mediadors actius

Vam començar el projecte de lectura amb enquestes, distribuïdes entre el personal dels serveis d'assistència, sobre la seva opinió en relació amb la necessitat de lectura de les persones amb limitacions intel·lectuals. Les respostes mostraven les actituds negatives de bona part del personal. Molts d'ells opinaven que qui no pot llegir no pot gaudir de la lectura. Uns quants mostraven el seu total desacord amb la lectura en veu alta i donaven a entendre que aquest tipus de lectura no era una tasca qualificada.

Aquesta actitud dels membres del personal era aparentment una resta del passat, quan les persones amb limitacions intel·lectuals havien de ser protegides i ateses en societats tancades, on l'única tasca del personal assistent era tenir-ne cura físicament.

L'actual formació professional dels treballadors del camp de la salut i dels serveis d'atenció no inclou gairebé mai aspectes com la necessitat d'informació o de lectura per part dels que han de ser els usuaris dels seus serveis. Això, malgrat el fet que les persones amb limitacions intel·lectuals tenen legalment dret a una participació plena en la societat. En aquest sentit, alguns prejudicis arcaics encara es mantenen.

Una part del projecte consistia a dedicar un dia a educar en la necessitat de la lectura i dels materials de lectura fàcil. Va ser llavors quan ens vam adonar que no n'hi havia prou amb el fet que el personal organitzés altres activitats com ara fer lectures en veu alta o visites a la biblioteca. Els vells hàbits són difícils de trencar i llegir en veu alta no havia estat una prioritat en la planificació de les activitats setmanals. Aparentment, es necessitava una persona amb l'única responsabilitat de fixar les hores de lectura. En cada equip, una persona —preferiblement dues— seria el principal encarregat de la lectura. Hom els va anomenar «representants de la lectura».

Vam editar material d'estudi com a part del projecte, en el qual vam incloure cinc fullets per a una millor formació dels representants de la lectura. Eren membres del personal a les llars i centres de dia on vivien i treballaven els adults amb limitacions intel·lectuals. Es van organitzar estudis més aprofundits com a programes d'educació d'adults, com ara grups de treball que realitzarien unes cinc trobades.

Dins del programa, els representants de la lectura havien de tenir en compte els seus hàbits de lectura i comparar-los amb els dels seus usuaris. Els participants del programa també aprenien a adaptar un text a una limitació intel·lectual i a organitzar les hores de lectura.

Les reaccions de les persones involucrades en els programes d'estudi van ser, en general, molt positives. Molts dels representants de la lectura van aprendre a veure el seu treball i els seus usuaris des d'una perspectiva nova. D'una banda, la lectura va donar lloc a una major afinitat i nous temes de conversació, un cop superades les dificultats i la timidesa inicials; d'altra banda, va millorar la qualitat de vida de les persones amb limitacions intel·lectuals i la qualitat de treball dels representants de la lectura.

Un cop acabat el programa, cada representant de la lectura va rebre un diploma emmarcat, que es lliurava en una petita cerimònia. El diploma tenia, aparentment, un valor significatiu, ja que sovint el penjaven a la paret, on tothom el podia veure, als seus llocs de treball: «Ara, els altres poden veure que tinc dret a seure i llegir».

La tasca dels representants de la lectura va ser fixar les hores de lectura, individualment o en grups, almenys un cop a la setmana, a les llars o centres de dia. També es van encarregar de les visites a la biblioteca, amb una periodicitat mensual com a mínim.

Finalment, els representants de la lectura tenen una feina més important, que és la d'informar i motivar la resta dels seus companys d'equip. Aquesta tasca es pot dur a terme donant informació sobre els llibres de lectura fàcil i altres materials d'aquest tipus a les reunions del personal o intentant que els companys assisteixin a les hores de lectura.

Des de la formació dels representants de la lectura com a part del projecte de lectura, hem format un gran nombre de representants de la lectura a Suècia. Avui es calcula que superen els 2.000.

El sistema de representants de la lectura ha estat provat tant entre persones amb discapacitats físiques com psíquiques. Ha quedat palès que el model de treball funciona perfectament fins i tot amb aquests grups, que necessiten, tant com les persones amb limitacions intel·lectuals, suport a la lectura i materials de lectura fàcil.

Per realitzar el projecte es necessiten uns quants elements més en el nostre model.


4. La cooperació a llarg termini és necessària per aconseguir hàbits de lectura duradors

Els representants de la lectura poden ser molt entusiastes, però quan la seva formació s'ha acabat s'enfronten amb un repte. S'espera d'ells que incorporin les hores de lectura a un projecte on els altres membres del personal (i fins i tot els usuaris, al principi) tenen una actitud negativa o ambivalent cap a la lectura. La falta de personal fa que el temps també manqui i que la lectura o les visites siguin considerades de vegades un luxe. Els representants de la lectura necessiten suport i se'ls ha de donar durant un llarg període!

Per donar-los el suport necessari, vam establir la col·laboració entre quatre grups:

  1. la Societat Nacional Sueca per a Persones amb Limitacions Intel·lectuals, FUB;
  2. els responsables de les llars i centres de dia;
  3. biblioteques;
  4. els responsables de l'educació d'adults.

La cooperació comença a àmbit local, en un grup de treball que ha de difondre la idea dels representants de la lectura entre polítics i caps dels serveis socials i culturals de les diverses regions del país. A cada divisió regional superior amb un representant de la lectura, es forma un grup de treball en què els quatre grups abans mencionats treballen plegats. La tasca conjunta d'aquest grup de treball regional és formar un projecte amb un representant de la lectura i donar suport continu al representant per tal d'assegurar que l'activitat de lectura s'estableixi amb fermesa.

El grup regional determina uns dies per al personal, grups de treball per als representants de la lectura i activitats culturals per a persones amb limitacions intel·lectuals. També haurà de controlar que els representants de la lectura es reuneixin regularment i rebin suggeriments sobre què i com llegir. De la mateixa manera, els grups sovint s'han implicat en intents de millora de l'espai i dels serveis de la biblioteca dirigits a persones amb limitacions intel·lectuals.

Els quatre grups participen en el grup de treball conjunt com a entitats individuals amb una responsabilitat pròpia en el projecte dels representants de la lectura:

  1. La Societat Nacional Sueca per a Persones amb Limitacions Intel·lectuals, FUB, canalitza les demandes per a la participació dels seus membres. La participació té lloc a través de la lectura i del suport als representants de la lectura. FUB és una força i un motor necessaris per al compliment de la legislació referent a les discapacitats.

  2. Els responsables del personal tenen la responsabilitat de controlar que es compleixi la legislació sueca en aquesta àrea. Segons la llei, totes les persones amb limitacions intel·lectuals tenen el dret a participar en la societat, així com en les activitats culturals i recreatives. L'acompliment d'aquesta llei és responsabilitat del personal. Els responsables de personal hauran de deixar-ho clar als membres del personal.

  3. Biblioteques. La seva responsabilitat és seguir la legislació en aquest tema. La Llei de Biblioteques afirma que les persones amb discapacitats han de tenir accés a mitjans adients i rebre un bon servei. La biblioteca ofereix informació sobre materials de lectura fàcil i mètodes d'accés a ells.

  4. Educació d'adults. La seva responsabilitat és assegurar-se que les persones amb discapacitats puguin participar en la vida cultural de la societat. Les associacions educatives organitzen cursos, seminaris i altres activitats culturals.

La cooperació entre aquests quatre grups és necessària. La cooperació també genera energia i alegria basades en les solucions i idees que es van aportant a partir de les diferents experiències i d'altres punts de vista. Aquesta cooperació també es pot trobar a àmbit nacional.

A més, també cal considerar un altre element: el TEMPS! Els grups de treball regionals i locals han de veure la seva tasca amb una perspectiva a llarg termini. Caldrà una llarga cooperació, ja que s'ha d'influir en una gran quantitat de gent i és difícil establir nous hàbits, especialment quan es tracta de persones amb limitacions intel·lectuals.


5. El model per als representants de la lectura: una mica més sobre els diferents grups de treball a formar

Grups d'àmbit local:

Grups d'àmbit regional:

Representants de la lectura:

El Centre per a la Lectura Fàcil:

Durant el període de formació (2-3 anys), una persona estarà encarregada de formar els grups de treball regionals. L'empleat serà pagat per l'administració local o regional. No es necessita cap altre tipus de finançament. Els altres encarregats del projecte seran normalment empleats del FUB. El Centre per a la Lectura Fàcil ha de disposar de dues oficines per organitzar els representants de la lectura, que seran els qui coordinaran l'operació regionalment. No obstant això, la responsabilitat principal dels representants de la lectura serà local.

Les experiències dels representants de la lectura i dels grups de treball es publiquen a la revista Läsombudet («El representant de la lectura»), que es distribueix cada dos mesos a través del Centre per a la Lectura Fàcil.

Entre 1994 i 1999 a Suècia hem constituït una organització amb 1.100 membres actius en grups de treball i 2.200 representants de la lectura en aproximadament dues terceres parts de les regions sueques. El projecte es treballa actualment a cinc regions i a dues grans ciutats. Altres regions estan a punt de començar.

En el futur, l'organització que inclou els representants de la lectura es podria incloure en una xarxa cultural, la qual podria treballar donant accés a activitats culturals de tot tipus a totes aquelles persones amb discapacitats.


6. Finalment: què ha significat aquest model per a les persones amb limitacions intel·lectuals? Uns quants exemples donats per uns quants representants de la lectura

«Quan llegim el diari 8Sidor discutim molt. Abans era jo qui llegia en veu alta però ara tothom vol llegir. Al principi trigàvem una hora per llegir el diari, però ara necessitem més temps. Es percep més motivació: discutim més, aprofundim més els temes. Resolem els mots encreuats i trobem les respostes als diversos jocs del diari.

»Un home havia demostrat poca voluntat per comunicar-se amb els altres. No parlava, utilitzava uns quants signes que combinava amb sons… En la nostra primera lectura, crec que va venir pel cafè. Tan aviat com va buidar la seva tassa, va anar cap a la porta i va començar a donar-hi cops amb la tassa. Li vaig demanar que deixés de fer-ho perquè molestava els altres. Si s'hi volia quedar, havia d'estar-se callat i quiet. Va decidir fer-me cas i ara ve sempre. Les primeres vint vegades es quedava tan lluny de mi com li era possible, però a poc a poc va anar apropant-se. Ara seu a taula i participa durant tota l'hora de la sessió. El seu desenvolupament ha passat de ser irritable, quan li volia mostrar un dibuix, a mirar-se ara ell els dibuixos i triar-los en llibres i revistes.

«Cada dia llegim el diari de lectura fàcil 8Sidor al nostre centre de dia. La part més popular són els mots encreuats, que sempre resolem individualment per tal que cadascú tingui les seves respostes. Després, posem les respostes en un sobre, escrivim l'adreça, posem un segell i tots anem amb les nostres cartes a la bústia de correu. La primera pregunta quan arriba el nou diari sempre és: "He guanyat?"»



Annex 1

8Sidor: una proposta periodística

Sorprenentment, una gran part del públic general és incapaç de llegir un diari. La meva opinió és que un 20-30 % de la població adulta pateix algun tipus de limitació en la lectura.

Com a editor de 8Sidor, crec que els diaris de lectura fàcil poden tenir diverses utilitats: poden ser informatius, provocadors, entretinguts, periodísticament interessants i… lucratius. Segons la meva opinió, el periodisme de lectura fàcil pot ser econòmicament rendible.

Així, ens trobem amb molta gent que necessita quelcom, una cosa que, a més, és un dret democràtic i profitós. Sona com una bona oportunitat per fer democràcia i, alhora, negocis.

La nostra proposta és atraure un gran nombre de lectors fent el que semblava impossible: produint un diari per a persones amb limitacions intel·lectuals o amb capacitats de lectura limitades.

L'estratègia actual de 8Sidor és senzilla: escrivim, adaptem i publiquem per a un tipus de públic en concret, els adults amb limitacions intel·lectuals. No obstant això, comercialitzem 8Sidor per a un ventall de públic molt variat: escolars, dislèxics, persones amb limitacions en les capacitats lectores, immigrants, etc. Encara que sembli estrany, aquesta estratègia funciona. Malgrat que escrivim per a persones amb limitacions intel·lectuals, la majoria dels nostres lectors no les tenen.

Així és com hauria de ser, al meu entendre. Aquesta barreja de públics lectors enriqueix el diari. Per al públic general, 8Sidor hauria de ser un diari de qualitat escrit en un suec fàcil de llegir, no la publicació d'una organització destinada a un grup de discapacitats.

8Sidor és essencialment un producte periodístic. Els textos, preparats conscientment, sense adornaments ni quantitats de detalls confusos i símils innecessaris, però amb una estructura lògica, són molt efectius. El disseny de les pàgines augmenta aquest efecte amb la presentació dels textos en una compaginació sòbria i serena: fent servir molts blancs, il·lustracions senzilles i informatives i una presentació lògica. La nostra intenció és produir un diari important, prim, condensat i atractiu per als lectors. A aquest diari s'afegeixen edicions o productes que donen quelcom més als altres grups de lectors. Els lectors amb limitacions intel·lectuals tenen una revista mensual, edicions separades regulars amb material més general i una pàgina a Internet.

Per què un diari de lectura i comprensió fàcil atreu l'atenció de grups de lectors tan heterogenis com els nostres? Escriure per a persones amb limitacions intel·lectuals ens dóna una oportunitat única d'explorar la manera en què els lectors entenen els textos i les fotografies. A través dels anys hem adquirit un coneixement útil sobre la manera en què aquestes persones entenen els textos i les fotografies. Nosaltres publiquem segons aquests coneixements. El nostre objectiu és un text simple, però no simplificat, en un suec fàcil i fluid.

Això em porta a la meva conclusió: el periodisme de lectura fàcil representa un sector nou que podria revitalitzar el món del periodisme. El diari de lectura fàcil vol apropar-se a tanta gent com sigui possible. En conclusió, crec que la cooperació entre les publicacions europees de lectura fàcil podria resultar molt productiva. Existeixen alguns camps interessants en què es podria cooperar: tecnologia, disseny gràfic, temes de publicitat, etc.

Els nostres mètodes són extremadament simples, amb un senzill conjunt de normes que seguim fidelment. Tots els manuscrits són llegits per gent del nostre personal, tothom proposa modificacions i canvis en els textos. O més simple encara: invertim molt de temps discutint quines notícies són les més importants i com presentar-les als lectors, escrivim, reescrivim els textos i decidim com serà el disseny de l'article.

És una feina laboriosa en la qual el temps és essencial. Si no es disposa de temps extra, el resultat no serà satisfactori.



Annex 2

Com comercialitzar material de lectura fàcil

Les males notícies són:

Les persones amb dificultat en la lectura no compren material de lectura fàcil. Han après a evitar la lectura. Això significa que els mediadors són importants; poden ser professors, bibliotecaris, pares, assistents, etc. Aquesta és la gent que els introdueix la lectura.

Les bones notícies són:

Molts altres grups compren material de lectura fàcil, per exemple escoles per a nens i immigrants.

Una anàlisi dels subscriptors de 8Sidor ho demostra:

  91% d'institucions públiques:
    escoles per a nens     47%  
    escoles, llars i llocs de treball per als discapacitats psíquics   28%  
    escoles per a adults 3%  
    centres d'ensenyament de suec per a immigrants 2%  
    biblioteques 6%  
    altres 5%  
  9 % de subscriptors privats

Un percentatge molt semblant a les vendes de llibres de lectura fàcil:

    biblioteques     33%  
    escoles per a nens 29%  
    llibreries 16%  
    escoles per a adults 8%  
    escoles, llars i llocs de treball per als discapacitats psíquics   6%  
    privat 5%  
    altres 3%  

Quan es comercialitza el material de lectura fàcil a escoles, biblioteques, etc., s'utilitza el comerç tradicional com ara el correu postal, les fires comercials, anuncis a la televisió pública o anuncis a revistes.

Quan s'adreça la comercialització cap a persones amb limitacions intel·lectuals, la nostra eina principal són els representants de la lectura. Aquest tipus de publicitat i altres, dirigits a persones amb discapacitats, no té per què significar uns beneficis baixos.




Notes

1 El terme «centre de dia» es refereix a les institucions que acullen els discapacitats durant el dia (N. de la T.)