La formació dels professionals
Carme Mayol
Presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya
mayol@eubd.ub.es
En primer lloc vull agrair a Assumpció Estivill la seva invitació a participar en aquesta taula rodona.
La meva condició de presidenta del COBDC i de professora de la Facultat m'obliga a parlar d'educació continuada i de formació acadèmica, dos temes importants i complexos que difícilment sabré sintetitzar en el temps que tinc assignat.
Per començar, cal recordar que la creació de la docència professional al nostre país és deguda a la planificació bibliotecària iniciada per la Mancomunitat. Es volia introduir un model de biblioteca pública, un model tan innovador i dinàmic que exigia implantar un nou perfil professional, que obligava a impulsar una formació de gran exigència i que, al mateix temps, conduïa a traçar les línies del que hauria de ser la formació continuada de les noves professionals.
També avui és obligat partir d'un model de biblioteca pública, el que reclama la nostra societat, per considerar tant la formació acadèmica com la formació continuada.
En aquest cas l'avantatge que dóna parlar en darrer lloc és que els anteriors participants, la ponent i els companys de taula, han fet bona part de la nostra feina. Tots han parlat de les característiques de la biblioteca pública d'avui, però, encara que sigui reiteratiu i sobrer, em permeto posar en relleu alguns dels trets significatius d'aquesta biblioteca que condicionen la labor dels professionals; per fer-ho, em limitaré a citar la Declaració de Lovaina, formulada pel grup de PUBLICA, l'agost de 1998.1 Aquesta declaració, que com indiquen està inspirada en el Manifest de la Unesco de 1994, concreta les funcions de la biblioteca pública en la societat de la informació a quatre aspectes fonamentals:
a) democràcia i ciutadans: les biblioteques públiques ofereixen una oportunitat estratègica per incrementar la qualitat de vida i les possibilitats democràtiques dels ciutadans, facilitant un accés lliure i igualitari a una informació de gran qualitat.
b) desenvolupament economicosocial: les biblioteques públiques donen suport al creixement de les comunitats oferint serveis d'informació dissenyats per satisfer les necessitats locals. Aquests serveis són especialment importants per reduir diferències socials.
c) formació continuada: les biblioteques públiques tenen una infraestructura adequada per fomentar la formació continuada i ofereixen un accés fàcil al contingut de les xarxes virtuals.
d) diversitat cultural i lingüística: les biblioteques públiques són institucions culturals amb una gran responsabilitat en la integració de minories lingüístiques i socials, promotores de la lectura i de l'alfabetització.
Com a síntesi, cal recordar que la Unió Europea considera la biblioteca pública actual com un centre cultural, com un centre formatiu, com un centre d'informació general i com un centre social de qualitat.
Gestionar amb eficàcia aquesta biblioteca, utilitzant totes les possibilitats que ens brinda la tecnologia, és una tasca complexa que qüestiona l'orientació de la formació acadèmica actual i reclama una formació continuada molt exigent.
Una ràpida ullada a la bibliografia professional ens permet constatar la permanència de les àrees clàssiques de la professió i, al mateix temps, els canvis significatius en els currículums docents d'aquests darrers anys. Habitualment aquests canvis suposen la inclusió, a diferents nivells, de matèries relacionades amb temes de gestió i de tecnologia; però en alguns casos els canvis no es limiten als continguts, sinó que afecten el perfil professional. N'exposarem alguns a títol d'exemple.
Pel que fa a la inclusió de la tecnologia i de la gestió en els currículums, és significatiu que el Comitè d'Acreditació de l'ALA2 afegeixi els anys noranta a les seves quatre àrees clàssiques, que es basen en: 1) conèixer el paper de la biblioteca com a centre formatiu i d'informació; 2) conèixer les teories relatives a la selecció, a la construcció i a l'organització dels materials de la biblioteca i les que fan referència al seu ús; 3) conèixer les fonts d'informació i com ajudar l'usuari a localitzar els materials de la biblioteca i a saber interpretar els ítems que desitja; 4) conèixer els principis d'administració i d'organització dels serveis d'informació, de les tècniques de gestió, de relació i de comunicació, i els fonaments de tecnologia.
Dins d'aquesta línia podem comprovar que un pla d'estudis per a bibliotecaris de biblioteques públiques de Malàisia, publicat aquest mateix any 1999 en el Public Library Quarterly,3 identifica cinc àrees fonamentals, totes de l'àmbit tradicional de la biblioteconomia, però, en aquest cas, els autors adverteixen que és fonamental per al futur bibliotecari impregnar-les de tècniques de gestió, de continguts de tecnologia i d'aptituds de servei.
Respecte al canvi de perfil, cal citar l'interessant article del professor Robert Stueart, que duu el suggeridor títol de «Preparar els professionals de la informació per al pròxim segle».4 L'autor afirma que una societat en procés de transformació reclama uns professionals de la informació diferents, si bé es manté l'objectiu dels plans d'estudi tradicionals de dotar els futurs bibliotecaris de coneixements de tècniques de catalogació, de referència o de cerques bibliogràfiques. Resulta imprescindible, però, sumar a aquests coneixements bàsics, altres matèries igualment imprescindibles, que l'autor concreta en el fet de conèixer:
- la naturalesa de la informació;
- la manera d'utilitzar i gestionar la informació;
- els sistemes, les institucions i les eines que facilitin l'ús de la informació;
- tots aquells factors de l'entorn social, econòmic, polític i tecnològic que afecten el sector de la informació.
Stueart recorda, a més, la condició interdisciplinària de la professió, per la qual cosa recomana enriquir i complementar el pla d'estudis amb disciplines de sociologia, de psicologia, d'ètica, de terminologia científica, etc.
Però no són els continguts temàtics el que més el preocupen. Cal destacar especialment el seu objectiu de canviar el perfil del professional; per tant, la seva proposta no es limita a un currículum diferent, sinó que recomana una orientació docent encaminada a potenciar l'autoaprenentatge de l'alumne. Vol aconseguir professionals amb més capacitat d'anàlisi i de gestió, vol incentivar la creativitat, vol desvetllar la sensibilitat social del futur bibliotecari. Segons l'autor, els educadors estem en una situació clau per facilitar aquest canvi. És més, opina que estem obligats a construir-lo.
Stueart contrasta aquesta opinió amb la del també nord-americà Peter Drucker, recollida per H. White,5 que afirma que un currículum de formació bibliotecària és massa important per deixar-lo, exclusivament, en mans dels acadèmics. Considera imprescindible la participació activa de professionals en exercici per garantir la idoneïtat de la docència.
De fet, tots dos tenen raó. Els docents estem en una situació avantatjosa per introduir canvis. Però sempre, i molt especialment en una època de transformació de la societat, és imprescindible la col·laboració de professionals i d'acadèmics per incorporar nous continguts docents i, molt especialment, per fomentar un perfil de professional que s'ajusti a les exigències de la biblioteca del moment. A més, cal tenir present que la universitat disposa d'un temps limitat per exercir docència i que aquesta, com molt bé puntualitza el professor Herbert White,6 ha d'ajustar-se al delicat equilibri entre la preparació de l'alumne perquè trobi feina demà en el mercat de treball i la formació necessària per capacitar-lo a fer els canvis que tot professional es veu obligat a fer al llarg de deu o vint anys. El repte que té plantejat la universitat d'avui és saber infondre als alumnes, durant el període d'estudis, un sistema de valors que els permeti interpretar el seu rol en la societat i, al mateix temps, unes aptituds, per saber aprendre al llarg de la seva vida professional.
Finalitzada la tasca docent de la universitat, comença la tasca de formació continuada de les associacions professionals. Per interpretar l'amplitud del concepte formació continuada és oportú referir-me a la definició que en fan Montserrat Espinós i Assumpció Estivill en un treball publicat a Item el 1993.7 Diuen així: «En primer lloc, l'educació continuada és un procés continu que hauria de començar un cop acabada la formació inicial i que s'hauria d'elaborar damunt d'aquesta i en paral·lel amb l'activitat professional. En segon lloc, l'educació continuada, a diferència de la inicial, no té uns límits temporals establerts de bell antuvi, ni està constituïda per uns ensenyaments formals sistemàtics i regulats, sinó que comprèn activitats molt diversificades, des de l'assistència a cursos, fins a lectures individuals. En tercer lloc, les activitats d'educació continuada consisteixen, tant en la posada al dia de les capacitats i dels coneixements apresos en l'educació inicial com en l'adquisició de capacitats i coneixements nous. Finalment pel que fa als seus objectius, en sobresurten dos de principals: la millora de l'actuació en el lloc de treball i l'enriquiment personal.» La citació és llarga, però ens permet valorar la importància i la complexitat de la formació continuada.
Dins d'aquest àmbit, les activitats de l'ALA, de la LA, de la IFLA, i de totes les associacions professionals, cadascuna en la mesura de les seves possibilitats, han estat transcendentals per al desenvolupament de la formació dels bibliotecaris. Avui són, a més, indispensables per traçar, en col·laboració amb la universitat, el perfil del bibliotecari que reclama la societat de la informació.
A casa nostra l'Escola i també el Col·legi han fet una important tasca important en l'actualització de la formació dels professionals.
En poc més de deu anys l'Escola d'ahir, actual Facultat, ha organitzat dos seminaris internacionals de docència bibliotecària, ha elaborat diversos plans d'estudi de la diplomatura i ha introduït la llicenciatura en Documentació a Catalunya. D'acord amb las tendències internacionals detectades, la tecnologia i la gestió —i en menor grau en el programa de diplomatura— s'han incorporat als plans d'estudi.
Pel que fa al Col·legi, la formació continuada ha tingut i té un gran protagonisme: a les publicacions, grups de treball (concretament el de Biblioteca Pública), debats, jornades, etc. cal sumar-hi la important tasca realitzada en l'organització de cursos de formació.8 Al llarg dels seus catorze anys de vida el Col·legi ha programat i realitzat 320 cursos. A més, aquest any s'ha signat un conveni amb la Diputació de Barcelona i s'està portant a terme un ambiciós programa de formació continuada per a bibliotecaris de biblioteca pública. Els temes relacionats amb la tecnologia i la gestió ocupen un lloc rellevant en la programació d'aquests darrers anys.
La col·laboració entre docents i professionals, tan íntimament travada des dels orígens de l'Escola, s'ha mantingut al llarg dels anys.
Les pràctiques, que converteixen els professionals en docents, han tingut i tenen un pes important en el pla d'estudis. Abans d'introduir canvis importants en la docència —currículum de la llicenciatura, elaboració de nous de plans d'estudi— l'Escola ha sol·licitat l'opinió del Col·legi i dels professionals. Diverses activitats quotidianes —visites a biblioteques, intercanvis professionals, el mateix acte d'avui— evidencien un diàleg viu i profitós entre docents i bibliotecaris.
Diríem, però, que els esforços de tots, de l'Escola i també del Col·legi, s'han centrat més a canviar continguts, a actualitzar coneixements, que no a propiciar un nou perfil de bibliotecari.
Com diu Stueart, en la societat de la informació ens cal un professional diferent, tècnicament competent, però especialment gestor, que pugui moure's en un entorn que canvia ràpidament, que faci més visibles i més valorats els serveis bibliotecaris, que adopti sempre una actitud de servei a la societat. Aquest canvi és especialment necessari per als bibliotecaris de biblioteca pública del país. La Llei del 1993, que municipalitza la biblioteca pública, deixa en mans de l'Ajuntament i dels seus bibliotecaris responsabilitats que tradicionalment assumien Generalitat i Diputació d'una banda, i centrals tècniques d'aquestes institucions, d'una altra. Ara, més que mai, el bibliotecari ha de saber «vendre» al polític del seu municipi el valor de la biblioteca com a eina de desenvolupament cultural, econòmic i social i com a vehicle idoni de la política d'informació local.
Fa sis anys Lluís Anglada argumentava, en un article publicat a Item,9 que calia canviar el perfil del bibliotecari del futur; un futur que ja és avui. Facultat i Col·legi hauríem d'incentivar aquest canvi.
Només un bibliotecari capaç de desenvolupar la seva tasca de manera eficaç i creativa, segur de la seva professionalitat, amb una actitud decidida de servei a la societat, podrà convèncer els polítics de la importància vital de la biblioteca pública en aquest període de canvis que es dirigeix vers una economia fonamentada en la cultura i en els coneixements.
Notes