El procés de municipalització de la biblioteca Marià Vayreda d'Olot
Carme Simon
Directora de la Biblioteca Marià Vayreda d'Olot
Resum
La Biblioteca Pública Marià Vayreda d'Olot ha viscut un procés de municipalització que arranca amb l'inici de la democràcia al nostre país, i culmina el 1997 amb la inauguració del nou edifici. L'article en fa una breu història i en descriu la situació actual, sobretot quant als avantatges que la municipalització ha representat per a la mateixa biblioteca, per a l'Ajuntament i per a l'usuari.
Una mica d'història
La biblioteca d'Olot neix el 1918 com a Biblioteca Popular d'Olot i és una de les quatre primeres biblioteques de la Mancomunitat de Catalunya de Prat de la Riba i d'Eugeni d'Ors. Les altres són la de Sallent, la de les Borges Blanques i la de Valls. Des de l'any 1905 existia a la ciutat una altra biblioteca, de propietat municipal, però de caràcter molt diferent a la Popular perquè conservava una col·lecció de tipus patrimonial i la seva gestió no estava professionalitzada.
La història posterior de la biblioteca segueix el mateix procés de les altres biblioteques del nostre país, amb els seus alts i baixos, fins a arribar a la data recent de 1981, quan s'integra a l'anomenada aleshores Xarxa de Biblioteques Públiques de la Generalitat de Catalunya.
Fins en aquest moment, l'Ajuntament de la ciutat no havia participat mai en la gestió de la biblioteca pública; només pagava les despeses de manteniment de l'edifici (neteja, llum, telèfon, etc.), edifici que la biblioteca compartia amb altres serveis culturals. El procés de municipalització, però, va començar a partir d'aquesta situació, gràcies a la bona disposició i voluntat de les parts implicades (Ajuntament d'Olot, Diputació de Girona i Generalitat de Catalunya), inspirades més en una certa inèrcia ambiental que en una planificació preestablerta i explícita (pensem que, en aquests anys, els joves ajuntaments democràtics estaven especialment estimulats pels serveis públics). Dins d'aquest procés de municipalització latent, són especialment importants dues dates:
— 1987. L'Ajuntament d'Olot, d'una banda, i la Central de Biblioteques de Girona, de l'altra, firmen un conveni de col·laboració. Els punts que ens interessa remarcar d'aquest acord són els següents:
- La Biblioteca Popular, que fins ara es denominava Biblioteca Bofill i Matas, absorbeix la Biblioteca Municipal creada l'any 1905. La nova biblioteca resultant d'aquesta fusió s'anomenarà a partir d'ara Biblioteca Marià Vayreda.
- L'Ajuntament destina una partida específica del pressupost municipal per a la biblioteca, gestionada directament per aquesta última.
- El personal que treballava a la Biblioteca Municipal passa a ser personal fix de la nova biblioteca.
— 1993. Llei del sistema de lectura pública. En el moment que aquesta llei municipalitzava les biblioteques del nostre país, la biblioteca d'Olot ja funcionava com a municipal. El setembre d'aquest mateix any se celebra el 75è aniversari de la fundació de la Biblioteca de la Mancomunitat. L'Ajuntament és qui protagonitza els actes i hi aporta una bona part del pressupost.
— 1996. La biblioteca és membre integrant de l'IMPC (Institut Municipal de l'àrea de Cultura) al mateix nivell que els altres equipaments culturals de la ciutat: l'arxiu, el teatre i el museu. La biblioteca assumeix serveis municipals annexos: les edicions municipals i els premis Ciutat d'Olot.
— 1997. S'inaugura el nou edifici de la biblioteca al centre de la ciutat. El 25 % del finançament és municipal. S'amplia el personal. A partir d'octubre s'edita cada mes la publicació municipal d'informació cultural El Plafó, on la biblioteca té una secció fixa juntament amb els altres equipaments culturals de la ciutat.
El moment actual
El règim actual de la Biblioteca Marià Vayreda és totalment municipalitzat. En quinze anys s'ha passat d'una situació de dependència absoluta de les administracions no locals a una altra de totalment municipal. Per fer-ho curt i entenedor, la situació actual és la següent:
— Pressupost. Dels tres pressupostos que financen la biblioteca, el de l'Ajuntament és el més alt (bàsicament per a noves adquisicions i renovació de fons, però també per a altres conceptes).
— Personal. L'Ajuntament és l'administració que aporta un major nombre de personal. Les possibles ampliacions en el futur també hauran de ser assumides pel govern municipal.
— Edifici i instal·lacions. Són de propietat totalment municipal.
— Gestió. El funcionament i els serveis es gestionen des de la coordinació de l'àrea de Cultura de l'ajuntament, amb el seu vistiplau i segons les seves directrius. La imatge externa de la biblioteca també és totalment municipal.
Però la Biblioteca Marià Vayreda forma part del Sistema de lectura pública de Catalunya. Això representa la possibilitat d'accés a uns serveis no municipals (del Servei de Biblioteques de la Generalitat i de la Central de Biblioteques de Girona) com a serveis regionals de suport: catàleg col·lectiu, serveis informàtics, política d'adquisicions (suport genèric, adquisició centralitzada de publicacions periòdiques), informació bibliogràfica, cursets professionals, assessorament davant dels ajuntaments, política d'obsolets. Tots aquests serveis que vénen de fora del municipi són serveis que la biblioteca aprofita o adapta segons les seves necessitats i estan pensats com a recursos per a la biblioteca. D'aquesta manera queda preservada la seva autonomia.
Amb la municipalització, què ha aportat l'Ajuntament a la Biblioteca?
— Més recursos. La biblioteca ha augmentat els seus recursos econòmics i de personal, perquè les aportacions que l'Ajuntament ha fet en aquest sentit no han substituït les que ja hi havia, sinó que s'hi han afegit. A més, i això és molt important, s'ha guanyat en agilització d'aquests recursos perquè la burocràcia municipal és més flexible i operativa que la d'altres administracions públiques.
— Millor imatge. Com que la biblioteca és un equipament municipal, el ciutadà la sent mésseva. La biblioteca s'integra més en els ciutadans i en tota la política cultural de la població. Aquest fenomen és molt evident en poblacions com Olot: ciutats petites i perifèriques, però amb una forta identitat.
— Més assessorament. La biblioteca no és un ens aïllat, sinó que té el centre de decisió més pròxim i accessible. Això podria semblar un inconvenient, però en el cas d'Olot ha estat el contrari: més fiscalització per part de l'administració vol dir més compromís. Les decisions polèmiques no es prenen en solitari. La fiscalització s'ha d'entendre com un assessorament.
Què ha aportat la Biblioteca a l'Ajuntament?
— Rendibilitat política. La biblioteca pública és l'equipament cultural més utilitzat; en aquest sentit proporciona a la política municipal l'oportunitat d'oferir un servei de gran incidència social, la qual cosa li reporta una gran rendibilitat política, tant des del punt de vista del govern municipal com de l'administració local.
— Més tècnics culturals. Amb la municipalització, l'Ajuntament pot comptar amb uns tècnics més per dissenyar i planificar la política cultural de la ciutat. Les àrees de cultura (o instituts de cultura, tan habituals ja en molts dels nostres ajuntaments) s'han transformat en els últims anys en eines poderoses de dinamització i coordinació cultural de les nostres ciutats. La biblioteca pública forma part d'un dels eixos primordials d'aquestes estructures i els seus tècnics s'han convertit en un recurs humà imprescindible per a les instàncies municipals.
— Serveis interns. Entroncant amb el que dèiem en el punt anterior, la biblioteca esdevé una oficina interna de l'Ajuntament, al qual pot oferir serveis puntuals especialitzats: confecció de dossiers de premsa, assessorament bibliogràfic i documental davant de possibles donacions, oficina d'informació local, etc. Aquests serveis solen ser molt útils a l'administració municipal i al seu govern i, per tant, molt valuosos.
Què ha aportat la municipalització als usuaris?
La resposta a aquesta qüestió és molt òbvia: la municipalització ha fet augmentar la qualitat del servei en general perquè ha millorat el pressupost, la dotació de personal, etc. Voldríem destacar, però, dos aspectes essencials que repercuteixen directament en els usuaris:
— Proximitat. Amb la municipalització, la biblioteca es fa més propera als usuaris i més feta a la seva mida. Aquest avantatge es relaciona directament amb l'aspecte següent.
— Influència. En una biblioteca municipal, l'usuari pot exigir i reclamar més fàcilment un bon servei i, fins i tot, provocar canvis importants en aquest sentit. En la relació interactiva entre la política municipal i els ciutadans, la biblioteca hi pot tenir un paper important.