De l'escriptura manual a la impressió: instruments i materials per a la fixació de textos i imatges en els suports documentals
Mònica Baró
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
baro@fbd.ub.es
Presentació
Aquesta exposició, que ara presentem en format digital, té l'objectiu de familiaritzar l'alumnat amb alguns dels instruments i materials que l'home, en èpoques i indrets diferents, ha utilitzat o encara utilitza per tal de fixar l'escriptura i les imatges en els suports documentals. La majoria dels objectes exposats són utilitzats com un recurs didàctic a l'assignatura d'Història de la producció documental i acompanyen, a tall d'exemple, les exposicions teòriques.
Per tal de fer més comprensible la funció de cadascun d'aquests materials o instruments, s'han establert tres àmbits, el primer dels quals es dedica a les tècniques manuals d'escriptura i il·lustració, el segon a les tècniques d'impressió de textos i imatges relacionades amb el text i el tercer als sistemes de reproducció que anomenem obra gràfica.
Escriure i il·luminar: instruments i tintes en l'època dels manuscrits
Stylus
Reproduccions d'stylus romans trobats a Empúries. Els stylus eren els instruments aptes per escriure sobre les tauletes de cera: l'extrem punxegut servia per traçar els signes i l'extrem arrodonit o pla per esborrar-los.
Càlam
Els càlams són instruments d'escriptura fets amb canyes. Un dels seus extrems és apuntat, amb un tall al centre per tal que la tinta llisqui convenientment.
Estoig d'escriptura xinès
Conté tots els elements imprescindibles per a la pràctica de l'escriptura: pinzell, barreta de tinta negra seca, pedra per dissoldre la tinta, pigment per a la tinta vermella i suport per deixar el pinzell en repòs.
Nous de gala
Les gales són una excrescència que produeixen els roures quan determinats insectes hi dipositen els ous. Tenen una elevada concentració de taní, substància que reacciona químicament en barrejar-se amb el sulfat de ferro o de coure i que produeix un precipitat negre que fa de pigment de les tintes anomenades metal·logàliques.
Sulfat de coure (blau) i sulfat de ferro (verd) Aquestes substàncies servien per obtenir pigment per a la tinta negra i, a l'edat mitjana, es denominaven també caparrós i verdet, respectivament. El pigment en pols provenia del precipitat obtingut per la reacció dels sulfats amb el taní, substància present a l'escorça de determinats arbres i a les nous de gala.
Lapislàtzuli (blau), cinabri (vermell) i malaquita (verd) Aquests minerals i altres de similars es feien servir, un cop mòlts en un morter i convertits en pols ben fina, per obtenir els pigments acolorits necessaris per a la confecció de les miniatures.
Els llibres mecànics: instruments i tècniques de reproducció de textos i il·lustracions
Tipus metàl·lics de cossos diversos
La tipografia permet imprimir mides diverses de lletra, a partir de tipus de dimensions diferents. El cos indica la fondària del paral·lelepípede i, a Europa, s'acostuma a mesurar en punts. El punt és una mesura tipogràfica que va ser establerta per François-Ambroise Didot i que equival a 0,376 mm.
Tipus cecs o blancs
Aquests elements tipogràfics d'amplada diversa es componen juntament amb els tipus per obtenir els espais entre paraules i també, utilitzant els de menys gruix, els espais entre lletres necessaris per justificar les línies.
Caixa d'impremta
Dividides en caixetins, les caixes servien per col·locar els tipus de manera ordenada. A cada àrea lingüística els tipus es disposaven de manera diferent; els més usats, en els caixetins més fàcilment accessibles per als operaris que componien el text.
Componedor
Aquest instrument, que en l'extrem té un element ajustador, serveix per confegir i justificar les línies tipogràfiques.
Lingot de plom
Els lingots de plom s'utilitzen en la tipografia per fixar la composició de la forma i evitar així que es moguin els tipus en el moment de la impressió.
Línies linotípiques
Les màquines anomenades fonedores componedores, la més famosa de les quals fou la Linotype, permetien fondre no els tipus individualment sinó les línies senceres. Per això calia compondre les línies a partir de les matrius i fondre el plom directament en el motlle que contenia tota una línia.
Matriu de linotípia
Les matrius de linotípia contenen el signe gràfic gravat en profunditat per tal que en fondre-hi damunt el plom, n'obtinguem l'ull dels tipus. Normalment, a cada matriu podem trobar dues modalitats gràfiques per a cada signe: negreta i rodona, rodona i cursiva, etc.
Espai de linotípia
L'espai de linotípia té una forma de cuny característica que, pel fet de donar amples diversos, permet justificar les línies sigui quina sigui l'amplada del blanc que es necessita.
Galera amb composició en linotípia
En tipografia, la galera és una mena de safata de fusta en què es dipositen les línies d'un text a mesura que es van component. Quan és plena, i abans de confegir les pàgines o compaginar, es fan les primeres proves d'impressió, que per això es coneixen amb el nom de galerades. En aquest cas, la galera s'ha omplert amb línies linotípiques.
Flam estereotípic
El flam estereotípic s'obtenia a partir de composicions tipogràfiques i servia de matriu per confeccionar les teules corbes de plom que s'adaptaven a les màquines rotatives.
Fotogravat
Els fotogravats són planxes metàl·liques recobertes d'una emulsió fotosensible sobre les quals s'ha transferit una imatge a partir d'un negatiu fotogràfic. L'enduriment o no de l'emulsió exposada a la llum determinarà les zones que seran menjades per l'àcid i, per tant, les zones que quedaran en relleu i que, un cop entintades, transferiran la imatge al suport. El fotogravat es pot combinar amb la tipografia, ja que les dues tècniques són en relleu.
Planxa d'òfset sensibilitzada i insolada
Les planxes d'òfset són matrius d'estampació en pla que, com en el cas de la litografia, es confeccionen i s'imprimeixen a partir del principi de repulsió dels greixos i l'aigua. En aquest cas, la imatge s'acostuma a transferir fotogràficament, amb l'emulsió prèvia de la planxa, per mitjà d'un clixé anomenat fotolit. Les planxes d'òfset es corben per tal d'adaptar-les als cilindres impressors de les màquines rotatives.
Fotolit
Els fotolits són clixés impressionats que serveixen per insolar les planxes d'òfset.
L'art a l'abast de tothom: eines i procediments per a la multiplicació de l'obra gràfica
Xilografia
La matriu per a la xilografia s'obté a partir d'un tac de fusta que es treballa, sempre en relleu, o bé al fil —seguint la direcció de les betes—, o bé al contrafil. S'identifica perquè ni les línies ni les trames no poden ser gaire fines. L'estampació xilogràfica, pel fet de ser en relleu, dóna una intensitat uniforme a la tinta, sense possibilitat de grisos. Pot combinar-se amb la tipografia.
Gúbia
Instrument utilitzat en la tècnica de la xilografia al fil per tal d'eliminar de la fusta les zones que no volem reproduir al suport.
Gravat
Els gravats poden ser obtinguts a partir de diverses tècniques que anomenem directes, quan el gravador incideix sobre la planxa —cas del burí, la punta seca i la manera negra— i indirectes, quan la incisió es fa per mitjà d'un àcid o un altre element corrosiu —cas de l'aiguafort, l'aiguatinta o el vernís tou. En tots els casos la tinta es diposita en les incisions i, com que tenen una profunditat variable, segons la força que hagi transmès el gravador o l'estona que haguem deixat actuar l'àcid, es generen intensitats diverses en les estampacions. Els gravats s'identifiquen precisament per aquesta possibilitat d'obtenir tons intermedis entre el blanc i el negre.
Planxa de zinc per fer gravats
Les planxes per gravar poden ser de materials diversos. Normalment s'utilitza el coure —d'on prové el terme calcografia que dóna nom al gravat metàl·lic en general—, però també es fan servir altres metalls relativament tous, com ara el zinc.
Burí
Instrument utilitzat en la tècnica del gravat en metall que permet crear els solcs de diferent profunditat a la planxa metàl·lica, on es diposita la tinta que es transferirà al suport. El burí també s'utilitza en la tècnica de la xilografia al contrafil però, en aquest cas, s'eliminen les parts de fusta que no han de ser estampades.
Punta seca
Instrument utilitzat en la tècnica del gravat del mateix nom que consisteix en un simple punxó ben esmolat que deixa unes marques molt fines a la planxa en les quals es dipositarà la tinta. En desplaçar el metall, es produeixen uns gruixos a dreta o esquerra —segons sigui la inclinació que donem a l'instrument— que recullen una certa quantitat de tinta que deixarà com una mena d'ombra al costat de les línies. Aquesta tècnica s'identifica precisament per aquest ombrejat.
Brunyidor
Instrument utilitzat en la tècnica de la manera negra i la punta seca que serveix per suavitzar o fins i tot eliminar selectivament algunes marques deixades per la ruleta o per la punta damunt la planxa.
Ruleta
Instrument utilitzat en la tècnica de gravat anomenada manera negra. S'empra per granejar la planxa tot fent rodar la ruleta dentada per tal d'obtenir zones de negre o grisos, segons la densitat del tramat i la profunditat que s'obtingui per la pressió de l'instrument sobre la planxa.
Litografies
Les litografies són estampacions generades per una matriu en pla fixada directament en una pedra calcària. El principi que actua en aquest procediment és el de la repulsió entre els greixos i l'aigua. La imatge que volem reproduir es fixa a la pedra per mitjà d'un instrument greixós de manera que, en mullar-la, l'aigua no es diposita sobre les zones on hi ha el greix sinó únicament a les zones en què no n'hi ha. El pas posterior consisteix a entintar la pedra amb una tinta grassa, que només s'adherirà a la zona greixosa. Les litografies, segons el granejat de la pedra o de l'instrument utilitzat, permeten obtenir efectes gràfics similars als del llapis, la ploma o altres instruments.
Serigrafies
Les serigrafies són els productes de la tècnica serigràfica que s'aplica tant al món de la creació artística com a l'àmbit industrial. S'obtenen per mitjà d'una matriu permeable que deixa passar les tintes al seu través només per aquelles zones que prèviament hem determinat. Les serigrafies es reconeixen perquè damunt del suport es detecta un acabat uniforme de tinta més o menys gruixuda que pot ser de colors diversos però que no admet mitjos tons.
Pantalla serigràfica
La pantalla serigràfica és, de fet, la matriu d'estampació sobre la qual i per mitjans diversos —cola, emulsions fotosensibles, etc.— haurem obturat algunes zones que no deixaran passar la tinta, que sí que podrà passar, en canvi, per les zones permeables i així podrà adherir-se al suport.