Informe sobre la V Jornada d'Estudi i Debat (Barcelona, 30 de maig de 2000): “Fons privats en arxius públics”
Núria Jornet
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
jornet@fbd.ub.esAnna Rubió
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
jornet@fbd.ub.es
El passat 30 de maig va tenir lloc al Museu Marítim de Barcelona la Jornada d'Estudi i Debat que organitza anualment l'Associació d'Arxivers de Catalunya. Enguany la sessió se centrà en els fons documentals privats ingressats als arxius públics, un tema d'especial interès davant del buit legal existent i de la manca d'uns criteris que els professionals puguin aplicar a l'hora de seleccionar, custodiar, tractar i difondre aquests fons. L'acte estigué dividit en dos blocs ben diferents: d'una banda, les sessions del matí, més teòriques, i, de l'altra, les de la tarda: dos tallers simultanis amb un marcat contingut pràctic.
La ponència central del matí fou a càrrec d'un equip de treball format per Joan Boadas (Arxiu Històric de la Ciutat de Girona), Josep Fernández (Arxiu Nacional de Catalunya), Josep M. Masachs (Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès), Ramon Planes (Servei d'Arxius) i Manuel Rovira (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona). Els ponents organitzaren l'exposició en dues parts. La primera s'inicià amb una breu intervenció sobre el concepte d'arxiu privat, que posà sobre la taula les limitacions del terme –recollit en la legislació arxivística sempre per oposició a allò que és públic– i la diversitat de tipologies de fons que aquesta categoria abraça: fons familiars i patrimonials, personals, empresarials i d'associacions. Cal especificar tanmateix que, per expressa voluntat dels autors del treball, van ser exclosos de l'anàlisi els arxius eclesiàstics.
Les dades de l'enquesta sobre 200 arxius històrics i centres de prearxivament endegada pel Departament de Cultura el 1999 (amb dades de 1998) proporcionà als ponents el punt de partida per analitzar la situació dels fons privats custodiats en arxius públics. Aquestes dades ens informen que la documentació privada representa només l'11,39 % de la documentació que hi ha en aquests arxius (en xifres absolutes uns 32 quilòmetres linials), quantitat del tot insignificant si tenim en compte la importància d'aquesta mena de fons per al patrimoni documental d'un país i per a la preservació de la seva memòria històrica.
Bo i reflexionant sobre les causes que han pogut originar aquest estat de coses, els autors del treball les atribuïren a la peculiar situació política i administrativa del nostre país durant bona part d'aquest segle, situació que ha provocat una profunda separació entre poders públics i privats i els seus àmbits d'actuació. Una segona conclusió que extragueren de les dades de l'enquesta fou la importància –en nombre de fons i de metres lineals– dels fons comercials i d'empresa (1.073 fons en 17.412 metres lineals) i dels d'associacions i fundacions (1.071 fons en 4.170 metres lineals), seguits, de molt lluny, per la resta dels grups de fons establerts pel Departament de Cultura. Aquesta desproporció potser és a causa del fet que les empreses produeixen fons documentals més grans, però s'ha d'interpretar també com una conseqüència positiva de la línia iniciada per bona part dels arxius públics en la preservació i explotació dels arxius d'empresa i del món del treball. Malgrat tot, una lectura crítica d'aquestes dades demostra la feblesa en el procés de captació d'altres tipus de fons privats. En aquest sentit, al debat que va seguir la ponència, es recordà la necessitat d'establir contactes amb els sectors menys ben representats, com ara les institucions docents i assistencials.
Seguint amb la interpretació de les dades de l'enquesta esmentada, els ponents constataren que els fons privats constitueixen el 3,71% de la documentació dels arxius de l'Administració local, mentre que, als arxius de la Generalitat aquest percentatge arriba al 17,02%. Aquest desequilibri fa pensar que els arxius de l'Administració local haurien d'intensificar la seva tasca en aquest camp.
La segona part de l'estudi presentat pel grup de treball estigué dedicada a l'exposició dels punts clau que haurien de perfilar una política global d'actuació respecte als fons privats en arxius públics. Per començar, es constatà la necessitat que aquesta política, sovint deixada en mans d'iniciatives personals voluntarioses i realitzades in extremis, sigui assumida d'una manera decidida pels poders públics per mitjà d'una estratègia coordinada per la Generalitat que hauria de passar, abans que res, per l'elaboració d'un inventari dels fons privats catalans. Aquest cens, que hauria de contemplar tant els fons privats custodiats en arxius catalans com aquells que conformen el patrimoni documental català i que per diverses raons són fora de Catalunya, ja és previst per la Llei del patrimoni cultural català de 1993. Un coneixement exhaustiu dels fons privats que són en mans privades en dificultaria la possible desaparició, desmembrament, exportació o comerç il·legal i permetria planificar-ne de manera anticipada els ingressos.
En segon lloc, se subratllà la conveniència d'estimular una estratègia de captació que garanteixi l'ingrés de fons de procedència i tipologies ben diverses. Pel que fa a aquesta qüestió, al torn de debat s'insistí en la necessitat de corresponsabilitzar la societat civil: gremis, cambres de comerç, fundacions, federacions esportives, etc., i en aquest sentit, el cas de l'Arxiu Històric de Sabadell, que compta amb la presència del sector empresarial al seu Patronat, seria un exemple a tenir en compte.
L'última part de la ponència se centrà més en les pautes concretes a seguir en l'ingrés, el tractament i la difusió d'aquests fons. Pel que fa a l'ingrés, se subratllà la importància de realitzar un informe tècnic previ que valori la proposta. Aquesta anàlisi ens permetrà, d'una banda, evitar l'ingrés d'arxius privats mancats de valor o utilitat objectiva i les incorporacions motivades per interessos puntuals o de marcat caràcter polític. De l'altra, ens ajudarà a establir factors que contribueixen a determinar quin és el centre d'arxiu més adient a l'hora de rebre un fons, valorant la disponibilitat de recursos per a la seva preservació, tractament i difusió, la complementarietat amb el conjunt del fons del centre en qüestió i la idoneïtat del fons en termes de territorialitat.
Pel que fa a aquest punt, les intervencions dels assistents a la Jornada ens recordaren que aquestes qüestions estan íntimament relacionades amb diversos aspectes de l'ètica de l'arxiver. Un cop establerts aquests prerequisits, els ponents recalcaren la conveniència d'elaborar un document jurídic de recepció que formalitzi les relacions entre el dipositant i l'arxiu dipositari, que defineixi clarament la modalitat jurídica de la cessió i que estableixi les condicions de comunicació i reproducció. El taller “Aspectes pràctics que cal tenir presents abans de l'ingrés d'un fons privat en un arxiu públic”, que tingué lloc a la tarda i fou a càrrec de Lluís Esteve Casellas (Arxiu Històric de la Ciutat de Girona), Jordi Piqué (Arxiu Històric de Tarragona) i Llorenç Codern (Arxiu Nacional de Catalunya), treballà en aquesta línia.
Pel que fa al tractament, la ponència incidí en la necessitat de donar a conèixer els fons ingressats per mitjà dels instruments descriptius adients. El segon taller pràctic, conduït per Amèlia Castan (Arxiu Nacional de Catalunya) i Albert Taulé (Arxiu Històric de Sabadell) i sota el títol “Aspectes pràctics que cal tenir presents després de l'ingrés d'un fons privat en un arxiu públic”, integrà aquest aspecte en un procés més ampli de tractament arxivístic que va des de la neteja i instal·lació dels fons fins a l'organització i descripció. Les principals operacions d'aquest tractament s'exemplificaren en un complet dossier.
Finalment, pel que fa a la difusió, els ponents ens recordaren les enormes possibilitats que ofereixen les “noves” tecnologies a l'hora de facilitar la comunicació entre arxius que custodien fons privats.
La segona ponència del matí fou a càrrec de Christine Nougaret, conservadora en cap responsable de la Section des Archives Privées del Centre Historique des Archives Nationales de France, que ens parlà de la política francesa en matèria d'arxius privats a través de la legislació, ens serví per conèixer de primera mà l'experiència i el model francès. Aquest model, encetat bàsicament al final del segle XIX, va tenir una empenta enèrgica a mitjan segle XX amb la creació de la Section des Archives Privées (1949), amb l'elaboració d'un cens d'arxius d'àmbit nacional, amb la posada en pràctica d'accions concretes de salvament del patrimoni documental i amb una política decidida de compres. La llei d'arxius francesa (1979), que conté un bon grapat d'articles que protegeixen els fons privats, representava la culminació d'aquest procés, que s'ha enriquit en les darreres dècades amb la creació del Centre d'Archives du Monde de Travail.
Les sessions teòriques van finalitzar amb la intervenció de Raimon Carrasco, advocat en cap del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que, amb una ponència titulada "Els aspectes jurídics entorn dels fons privats", aportà la nota jurídica a la jornada enumerant les possibles modalitats de contractes i altres vies no contractuals per a l'ingrés de fons privats. Posà també sobre la taula altres aspectes jurídics, com ara la implicació de la propietat intel·lectual dels fons, sobretot pel que fa a fons personals, i els mecanismes d'incentivació d'ingressos a través d'avantatges fiscals.
L'acte es clogué amb la intervenció de Mariona Coromines, presidenta de l'AAC, que resumí les conclusions de la sessió i anuncià la seva publicació en un proper número de la revista Lligall.
A l'hora de fer una valoració de la Jornada, hem de constatar l'encert d'haver embastat una reflexió molt necessària entorn d'una temàtica que encara no ha rebut dels poders públics l'atenció que es mereix. Aquesta reflexió inicial, que la Jornada només ha encetat, hauria de servir, doncs, perquè les administracions implicades prenguin consciència del valor patrimonial d'aquesta mena de fons i hi destinin els recursos adients. Des del punt de vista tècnic, el debat ha estat un bon punt de partida, que haurà de servir per motivar la comunitat arxivística per seguir treballant en la definició d'aspectes més concrets, com ara la normalització dels criteris de classificació i descripció, un dels objectius que ja marcava l'any 1984 l'estudi del RAMP sobre fons privats. En aquest sentit, hem de lamentar que la manca de temps no permetés un treball més pràctic ni una discussió més acurada sobre l'aplicació de diferents instruments arxivístics inclosos al dossier del taller, com per exemple quadres de classificació per a fons d'empreses, instruments de descripció sobre la base de la norma ISAD o aplicacions informàtiques.
Data recepció: 20/11/2000. Data acceptació: 30/11/2000.