Informe de la SLA Global 2000 (Brighton, octubre 2000): “The information age: challenges and opportunities”
Alice Keefer
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
keefer@fbd.ub.es
Quins són els reptes i les oportunitats de la nova època de la informació digital? Aquest va ser el tema central del congrés de la Special Libraries Association —SLA Global 2000—, que va tenir lloc a mitjan octubre a la ciutat anglesa de Brighton. En gran manera, aquesta nova època va arribar a les nostres portes amb la introducció de la WWW i, sobretot, amb la dels cercadors, que permetien treure'n un gran profit. Tothom és conscient de l'efecte d'aquesta killer application; és a dir, el fenomen que arrasa tot el que troba pel camí i sense la delicadesa de respectar ni les convencions ni les tradicions ni l'existència dels que habitaven la zona abans.
De sobte, arreu del món i arreu dels sectors econòmics, la WWW va introduir grans oportunitats per a aplicacions i activitats noves, tot trencant amb els tradicionals sistemes de comunicació científics, comercials i personals. A més de presentar noves formes de treballar, també va obrir el camí a nous competidors, no tant sols a les noves empreses que han nascut els últims anys, sinó també a antics col·laboradors, als quals ha col·locat en posicions de competència directa.
En el nostre petit entorn de la gestió de les biblioteques (molt “petit” comparat amb els entorns comercials legals i il·legals), se senten veus que postulen que la biblioteca ja no tindrà sentit en un món en què la gent pot accedir directament a la informació desitjada des de casa, la feina o una platja del Carib, on els membres de la nova cibergeneració poden mantenir-se al dia mentre prenen el sol i unes begudes exòtiques.
Encara més: les mateixes biblioteques contribueixen a la independència de l'usuari tot oferint-li accés remot a recursos web, revistes electròniques, llibres digitals, etc. De fet, les estadístiques als Estats Units indiquen una disminució en les visites a les biblioteques, tot i que el nombre de hits als seus webs augmenta. Total: una situació esquizofrènica per a molts professionals de la informació.
Al mateix temps que la biblioteca ha hagut d'ajustar els seus serveis per adaptar-se a les noves eines, també es troba davant de la competència d'unes entitats que fins ara formaven part dels seus col·laboradors: les editorials, les agències de subscripcions, els proveïdors de bases de dades, etc., que intenten subministrar la informació, en el format més amè i fet a mida, als usuaris finals o, més ben dit, als “clients”.
El recent congrés de la SLA va oferir un fòrum per sentir les opinions dels experts i perquè els professionals de la informació intercanviessin impressions i experiències sobre les oportunitats i reptes que afronta la professió. Com va afirmar un dels ponents i es va repetir com un mantra al llarg del congrés: “Competition doesn't kill; change does.”, és a dir, no és la competència en si el que representa el perill per a les institucions, sinó els mateixos canvis, si la institució és incapaç d'ajustar-se a la nova realitat.
A continuació destacarem alguns dels temes tractats i que tenen una relació més directa amb la biblioteca digital i la prestació dels serveis als recursos d'informació.
El futur de les revistes
Durant l'any 1999 es va realitzar una enquesta a nivell europeu que va recollir les opinions de 45 professionals de la informació —entre ells, editorials, proveïdors, bibliotecaris, professors, agències de subscripcions, consultors, etc.— sobre el futur de les revistes. (Keller, A. Electronic Journals: a Delphi Survey. <http://www.ethbib.ethz.ch/pub/vortr2000.html>)
A continuació destaquem alguns dels resultats:
En primer lloc, el model actual de paper / versió electrònica de la revista científica es mantindrà solament durant un període de transició i donarà lloc eventualment a el predomini de la versió digital. Malgrat això, els experts opinen que la revista del futur tindrà un paper menys important en la comunicació científica que el que ha tingut tradicionalment la versió en paper.
Les revistes electròniques no acabaran amb la “crisi”; de les revistes científiques, caracteritzada per l'augment de la quantitat d'informació publicada, per l'anul·lació de subscripcions posterior i per l'augment de preus consegüent. De totes maneres, els avenços tecnològics poden fer millorar la situació mitjançant:
Nous models d'accés: consorcis; obtenció electrònica del document; pagament per ús; etc.
Nous models de tarifes.
Noves solucions per títols “marginals” (molt especialitzats, d'ús molt reduït i preus molt alts)
Autoedició (DIY = Do it yourself).
- Les biblioteques donaran accés sense restriccions als títols bàsics mitjançant llicències institucionals i, en canvi, oferiran l'accés a títols més especialitzats mitjançant el pagament segons l'ús.
Els possibles models per a la revista electrònica del futur inclouen:
Una col·lecció d'articles recopilats a mida segons l'usuari.
Possiblement desapareixerà el format de revista com a “embolcall”.
Els articles seran reemplaçats per “objectes dinàmics”; que seran molt més difícils de gestionar per part de les biblioteques.
Les biblioteques hauran d'escollir d'entre variacions de formats, tipus d'accés, models de tarifació presentats pels diferents serveis de revistes electròniques, i tindran el repte de saber com cal escollir l'opció més avantatjosa.
L'experiència suïssa
La biblioteca de l'Institut Federal Suis de Tecnologia a Zurich (http://www.ethbib.ethz.ch/index_e.html) estableix tres nivells de servei, basats en els grups d'usuaris reconeguts: membres de la pròpia institució, alumnes i investigadors d'altres institucions, i indústries suïsses, sobretot als sectors farmacèutics i químics. Per a cada nivell, s'identifica el tipus d'accés que es pretén donar:
Membres de la pròpia institució: col·leccions electròniques completes.
Alumnes i investigadors d'altres institucions: accés a determinades col·leccions mitjançant consorcis.
Indústria: subministrament d'articles electrònicament. (Actualment l'ús d'aquest servei és d'uns 90.000 articles anuals.)
Per arribar a satisfer la seva missió, s'han posat en marxa o s'estan programant les següents activitats:
Creació d'una sola passarel·la (gateway) per a tota la informació disponible.
Integració de les revistes electròniques a les bases de dades bibliogràfiques de la biblioteca.
Establiment d'un servidor de tots els documents digitals que són propietat de la universitat, com les tesis, etc. (De totes maneres, el ponent va precisar que, pel fet de no tenir la certesa dels drets sobre aquests documents a l'entorn digital, estan intentant obtenir el permís dels autors.)
Extensió d'accés electrònic a les bases de dades i revistes electròniques subscrites per al consorci d'universitats i centres d'investigació nacional.
Elaboració de serveis a mida per satisfer les necessitats de cada un dels tres grups d'usuaris identificats.
Subministrament de documents electrònics a tots els usuaris.
Digitalització de col·leccions especials (fotos, mapes, etc.).
L'experiència a una biblioteca especialitzada nord-americana
Una altra ponent va explicar l'accés a recursos electrònics dels investigadors de l'US Naval Research Laboratory (http://infoweb.nrl.navy.mil) —institució militar oficial. Al contrari del cas esmentat anteriorment, que pretén obrir l'accés als seus recursos a usuaris externs, l'US Naval Research Laboratory té com a objectiu millorar l'accés al màxim per als seus usuaris interns, fins al punt de carregar-ho tot en servidors locals en lloc d'haver d'accedir a servidors remots.
Actualment tenen 220 revistes electròniques carregades a un servidor local i n'hi estan carregant més. Totes estan en formats imatge i text: PDF pur o PDF convertit de TIFF. En aquest últim cas, els documents rebuts en format TIFF en l'embolcall PDF s'estan escanejant per crear una còpia textual mitjançant OCR.
Destaquen els avantatges que obtenen en tenir-ho tot localitzat al servidor local, tot i que reconeixen l'alt cost econòmic i en temps de processament i manteniment:
connectivitat ràpida,
una sola interfície,
integració de tots els recursos per una única cerca a través de totes les fonts d'informació,
accés als arxius garantit i permanent,
control local,
disseny i modificacions a mida.
L'experiència d'una universitat nord-americana
La Digital Library Initiative és una iniciativa en què participen nombroses universitats nord-americanes. Un dels ponents va parlar de l'experiència a la Universitat d'Illinois (http://dli.grainger.uiuc.edu), on estan treballant amb uns 50.000 articles de 50 revistes electròniques per analitzar els següents factors:
- l'evolució dels documents,
- l'entorn de la informació,
- l'ús de metallengües,
- les diferències entre les cerques del text complet i la cerca de sumaris i resums,
- les formes de processament i estils entre, per exemple, SGML, XML, PDF, etc.,
- les metadades dinàmiques,
- els enllaços dinàmics.
El model d'accés actual és per la World Wide Web i reconeixen la necessitat d'elaborar una gateway central per poder complir el seu objectiu d'integrar tots els recursos. Actualment es troben davant tres models generals, oferts per les diferents editorials amb què treballen:
Model 1: els articles estan en format PDF i la indexació es fa sobre el resum i no sobre el text complet.
Model 2: els articles estan tant en PDF com HTML, la qual cosa permet fer cerques sobre el text complet de la col·lecció.
Model 3: els articles estan formatats en SGML o XML, i els editors hi inclouen enllaços entre les revistes.
Aquesta diversitat resulta en documents aïllats i sense enllaços entre si i, per tant, sense la desitjada integració dels recursos.
Es va destacar la importància de la iniciativa del DOI (document object identifier), un sistema, que permet 1) la identificació precisa d'un “tros” (piece) de contingut digital i també 2) l'accés digital a aquest contingut. Es diu del DOI que serà l'ISSN del segle XXI (per a més informació: www.pubsite.org/apr99/artl1.pdf). Consisteix en una cadena alfanumèrica en tres parts per identificar l'objecte i que pot servir per enllaçar-se amb diferents nivells del document —portada, abstract, text— segons el nivell d'autorització del usuari.
Un dels problemes que han identificat en aquest projecte és com es pot aconseguir que els enllaços facin que l'usuari accedeixi a la còpia més adient (appropriate copy). És a dir, les universitats solen tenir accés a diferents serveis de revistes electròniques, mitjançant diferents proveïdors, i accessibles en línia o carregats en servidors locals. Però els sistemes actuals encara no tenen la capacitat de conèixer quin proveïdor seria el més idoni perquè l'usuari accedeixi al document determinat, tot avaluant les llicències que tingui la institució. Actualment els sistemes solen enllaçar l'usuari amb la font més propera al proveïdor, tot i que la biblioteca tingui un millor proveïdor de l'article en qüestió.
Llicències d'informació
En una sessió a càrrec de l'EBLIDA, diverses persones van parlar de l'impacte de l'ús de contractes per controlar l'ús dels recursos electrònics. Tot resumint-ne els comentaris, es poden destacar les tendències següents:
s'estenen els drets dels propietaris de la informació;
es redueixen les exempcions que abans atenuaven el control sobre l'ús de la informació impresa;
l'accés està regulat per condicions contractuals i no per les lleis de propietat intel·lectual.
El fet que les llicències es regulen per la Llei de contractes fa més fàcil demandar el “comprador” per danys i pèrdues de propietat. Encara que, en principi, la Llei de contractes es regeix pel concepte de llibertat contractual, en el cas dels serveis d'informació digital les dues parts —editorial i biblioteca— no són iguals. Per això, els últims anys s'han vist moltes iniciatives per part de la comunitat bibliotecària —tant en forma de consorcis per a l'adquisició i accés a la informació digital com associacions per analitzar les condicions contractuals— per combatre la potència econòmica i legal dels venedors i defensar els interessos i els drets adquirits dels seus usuaris:
Alguns dels aspectes que consideren imprescindible que inclogui una bona llicència són:
Accés per als usuaris autoritzats des de qualsevol lloc a qualsevol hora.
Reconeixement dels drets atorgats per les lleis de propietat intel·lectual a nivell nacional, regional, internacional, etc.
Permís per subministrar documents mitjançant el préstec interbibliotecari, tramesa per Ariel, etc.
Accés permanent a material contractat fins i tot desprès de discontinuar la subscripció, com, per exemple, el lliurament d'un CD-ROM o mitjançat un servidor públic o una altra entitat sense un cost addicional. (Informen que actualment Elsevier i Kluwer ofereixen l'accés gratuït durant quatre anys però es reserven el dret de cobrar el manteniment dels arxius a partir d'aquest període.)
Garanties de protecció contra eventuals demandes per part d'autors que reclamen els drets sobre el contingut.
L'època de la informació digital en què vivim està en plena evolució i encara és aviat per saber exactament quin serà el model de gestió dels recursos d'informació en el futur. L'única cosa certa és que tots els sectors —biblioteques, editorials, proveïdors d'informació— hauran d'adaptar-s'hi perquè, si no, no podran sobreviure en aquest nou entorn.