BID: textos universitaris de Biblioteconomia i Documentació

Número 5, desembre 2000


1989–1999: deu anys d'informatització de la Xarxa de Biblioteques
Núria Pi i Vendrell
Servei de Biblioteques
Diputació de Barcelona
pivn@diba.es


Resum

Versió abreujada del treball realitzat el maig de 2000 com a memòria de l'assignatura de Pràctiques de la llicenciatura en Documentació. L'article presenta la trajectòria del Projecte d'informatització de la Xarxa de Biblioteques des de 1989, any en què es va adquirir un sistema de gestió bibliotecària, fins l'abril de 2000. Després d'una breu introducció sobre el context, s'hi descriuen l'evolució dels diferents elements del Projecte, i l'equipament i infraestructura. Finalment es fa una valoració general de les fites assolides pel Projecte durant aquests deu anys. Les valoracions i opinions són exclusivament les de l'autora i no tenen la intenció de representar l'opinió del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.


1  Context del Projecte d'informatització

1.1  El territori

La Xarxa de Biblioteques té com a àmbit d'actuació la província de Barcelona, que té una superfície similar a la de les altres províncies de Catalunya però concentra la major part dels seus habitants. És un territori molt poblat, amb predomini de municipis de molt pocs habitants, i amb uns quants municipis molt poblats que es concentren majoritàriament a l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta complexitat demogràfica i territorial queda il·lustrada en aquests exemples:

 

% Municipis (1996)

% Població (1996)

Municipis amb menys de 5.000 h.

66,00%

6,00%

Municipis amb més de 50.000 h.

4,70%

67,22%

Municipis d'Osona

16,30%

2,60%

Municipis del Barcelonès

1,60%

46,60%



Taula 1: Exemples de la complexitat demogràfica i territorial de la província de Barcelona (els percentatges es refereixen respectivament al total de municipis i d'habitants de la província de Barcelona).


La província té 4.749.208 habitants. El seu territori inclou 313 municipis i està organitzada territorialment en 11 comarques: l'Alt Penedès, l'Anoia, el Bages, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Berguedà, el Garraf, el Maresme, Osona, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.


1.2  Marc d'actuació

El marc que guia les pautes d'actuació de les biblioteques públiques catalanes considera la informatització com un element important per fer progressar les biblioteques cap a la seva missió, i per fer-les avançar en la societat de la informació. Això té implicacions molt concretes per al Projecte d'informatització de la Xarxa, cosa que podem veure en el marc legal, en el Pla estratègic per a la societat de la informació (elaborat pel Comissionat per a la Societat de la Informació) i en la Declaració del Col·legi de Bibliotecaris-Docum entalistes de Catalunya:

La Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya i la creació del Comissionat per a la Informació configuren un entorn en el qual tots els municipis amb més de 5.000 habitants haurien de tenir biblioteca pública, el catàleg col·lectiu de les biblioteques de Catalunya hauria d'arribar a ser una realitat i tota la ciutadania tindria accés a Internet a través de les biblioteques públiques.


1.3  Les biblioteques de la Xarxa

Durant aquests deu anys hi ha hagut una gran voluntat de renovació de la Xarxa per part del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, que s'ha traduït en un increment notable de recursos i serveis:

 

Període de referència

Quantitat

Diferència

Increment

Municipis que tenen biblioteca

1989 – abril 2000

82

154

72

46,80%

Biblioteques

1989 – abril 2000

99

136

37

27,20%

Fons documental

1991–1999

610.510

2.827.634

 

78,41%

Biblioteques amb audiovisuals

1991–1999

9

75

66

88,00%

Préstec total

1990–1999

863.021

4.113.762

3.250.741

79,02%

Usuaris préstec

1990–1999

542.392

1.773.139

1.230.747

69,41%

Taula 2: Dades que il·lustren l'evolució de les biblioteques de la Xarxa des del 1989.


Llegint aquestes dades, podem afirmar que la Xarxa de Biblioteques ha realitzat un gran salt en el període 1989-2000. L'estabilitat de la població total de la província en els darrers anys (hi ha hagut un creixement molt poc important entre els dos censos, del 1986 i el 1996) ens indica que els canvis significatius que hi ha hagut en el nombre de biblioteques i en els seus serveis no els hem de relativitzar en funció de la població, sinó que els hem d'interpretar com una millora per ella mateixa.

La millora general en inversions en equipaments, recursos, serveis i ús s'interpreta com a molt positiva, i alhora és un indici del gran dèficit que hi havia el 1989 en oferta de serveis de biblioteca pública.


1.3.1 Nombre de biblioteques

L'abril del 2000 la Xarxa de Biblioteques està integrada per 130 biblioteques i 6 bibliobusos, fet que indica que el nombre total de biblioteques ha fet un salt de 37 biblioteques en deu anys:

Taula 3: Evolució del nombre de biblioteques de la Xarxa des del 1989.


Actualment hi ha sis tipus de biblioteca a la Xarxa, definits per la funció de la biblioteca, el volum de la població a la qual dóna servei i la grandària de l'equipament:


TIPUS DE BIBLIOTECA

PARÀMETRES QUE LA DEFINEIXEN

NOMBRE DE BIBLIOTEQUES (abril 2000)

 

Població (habitants)

Superfície del local

 

Bibliobús

   

6

Biblioteca filial

< 5.000 habitants
5.000-15.000 habitants

< 300 m2

28

Biblioteca local-1

5.000-15.0 00 habitants > 15.000 habitants

< 500 m2

56

Biblioteca local-2

15.000-30.000 habitants

500-900 m2

25

Biblioteca central de districte, central urbana o central comarcal

30.000-50.000 habitants

> 1.000 m2

12

Biblioteca central de districte, central urbana o central comarcal

> 50.000 habitants

> 2.000 m2

9

TOTAL

136



Taula 4: Tipologia actual de les biblioteques que integren la Xarxa.


L'evolució del creixement de la Xarxa per comarques ha estat la següent:

Taula 5: Nombre de biblioteques de la Xarxa el 1989 i l'abril de 2000.


1.3.2  Fons documental

El 1999 el nombre de documents gairebé s'havia multiplicat per cinc respecte als de 1990:

Taula 6: Fons documental de la Xarxa de Biblioteques el 1991 i el 1999.


 

Diferència

Increment

Llibres

2.082.999

78,43 %

Audiovisuals

134.125

78,01 %

Total documents

2.217.124

78,41 %

Biblioteques amb audiovisuals

66

88,00 %

Taula 7: Increment del fons documental entre el 1991 i el 1999.


Un exemple que la Xarxa s'ha anat adaptant a les noves necessitats és la diversificació dels suports, sobretot amb la introducció d'audiovisuals. El 1991 una de cada deu biblioteques tenia audiovisuals, mentre que l'abril del 2000 ja són sis biblioteques de cada deu.


1.3.3 Préstec

Es pot veure que el gran esforç realitzat en la inversió de recursos ha obtingut resultats. El creixement en l'ús del fons (observat a través del préstec) és molt evident durant aquests deu anys, i sobretot és espectacular en el cas dels audiovisuals:

Taula 8: Préstecs realitzats a la Xarxa de Biblioteques el 1990 i el 1999.


Taula 9: Usuaris que han fet préstecs a la Xarxa de Biblioteques el 1990 i el 1999.


 

 

Diferència

Increment

Préstecs llibres

2.204.789

72,25 %

Préstecs audiovisuals

1.045.952

98,47 %

Total préstecs

3.250.741

79,02 %

Usuaris préstec

1.230.747

69,41 %



Taula 10: Increment del moviment de préstec entre el 1990 i el 1999.

Aquestes dades ens permeten afirmar que el nivell d'acceptació de les biblioteques per part de la ciutadania ha crescut.


1.3.4  Relació entre recursos i serveis

Si comparem els increments de fons i d'ús, veiem que han seguit evolucions molt paral·leles i, per tant, podem dir que l'increment de l'ús té una relació molt directa amb l'increment del fons.

   

Increment 1991–1999

Llibres

Fons

78,43%

Préstec

72,25%

Audiovisuals

Fons

78,01%

Préstec

98,47%

Total documents

Fons

78,41%

Préstec

79,02%



Taula 11: Increment del fons documental i dels préstecs entre el 1991 i el 1999.

Pel que fa als audiovisuals, s'observa un increment més elevat de l'ús en relació amb el del fons, que probablement s'explica per l'increment del nombre de biblioteques amb audiovisuals i pel creixement de l'oferta de fons documental.


1.3.5  Condicionants per al Projecte d'informatització

Podríem dir que els factors que han condicionat el desenvolup ament del Projecte d'informatització de la Xarxa són principalment tres:


2  El Projecte d'informatització de la Xarxa

L'any 1988 s'inicia el Projecte d'informatització, amb l'estudi de les diferents tasques en les quals havia d'incidir la informatització i de les necessitats que en derivaven. Una comissió mixta, formada per bibliotecaris i informàtics, va definir els requeriments de la informatització de la Xarxa.

L'objectiu inicial del Projecte va ser la informatització de processos i serveis de la gestió bibliotecària: adquisicions, catalogació, consulta, préstec i control de publicacions en sèrie. Per això el primer pas va consistir, l'any 1989, en l'adquisició del programari de gestió de biblioteques VTLS i del maquinari Hewlett Packard a partir d'una convocatòria pública.

La prioritat del Servei de Biblioteques ha estat informatitzar els tipus de biblioteques següents:

No hi ha dubte que el suport que la Diputació ha donat als municipis ha estat decisiu en el grau d'informatització assolit durant tots aquests anys, perquè els recursos que hi ha aportat són molt importants, com podem veure a continuació:

Per tant, tots els costos i recursos de qualsevol biblioteca que s'ha automatitzat durant aquests deu anys han estat coberts per la Diputació de Barcelona. Una altra cosa és que la informatització ha anat fins ara associada als processos de creació o renovació de les biblioteques, processos que suposen la implicació del municipi en costos d'equipament i personal. Aquest tipus de suport es dóna en el que fins ara representa el gruix important de la informatització, és a dir: automatització de la gestió bibliotecària, Internet, ofimàtica, i consulta dels CD-ROM en xarxa. De moment en queden excloses la consulta dels CD-ROM locals (que queda a càrrec i iniciativa de l'ajuntament) i la digitalització de documents (que està previst que la Diputació i l'ajuntament la cobreixin aportant-hi un 50% cada institució).

De segur que sense aquesta aportació de la Diputació no hauria estat possible arribar fins on s'ha arribat en un projecte d'aquestes característiques i en el qual té una importància especial la rendibilitat de recursos. Corroboren aquest punt de vista altres estudis,1 on queda palès que el grau més elevat d'informatització a Catalunya correspon a les biblioteques que reben el suport d'altres administracions a més del municipi, i que les polítiques seguides per organismes públics d'abast supramunicipal serveixen per impulsar la introducció de les tecnologies de la informació i de la comunicació a les biblioteques públiques.


2.1  Automatització de la gestió bibliotecària

La implementació d'un sistema de gestió bibliotecària ha estat l'objectiu inicial del procés d'informatització de la Xarxa. La primera biblioteca es va informatitzar l'any 1990: la Biblioteca Joan Miró, de Barcelona, que va ser també la primera biblioteca pública informatitzada de Catalunya.


2.1.1  Biblioteques informatitzades

Al final de l'abril del 2000, 85 biblioteques públiques de les 136 existents (és a dir, el 62,5%) tenien la gestió informatitzada. Es pot dir que es tracta d'un bon nivell d'informatització.2 Si al final de l'any 2000 es compleixen les previsions, s'arribaria a un 68% (97 biblioteques informatitzades de les 141 que hi hauria d'haver a la Xarxa).

Taula 12: Evolució de les biblioteques informatitzades des del 1989.


 

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

Abril 2000

% Informatitzades

0

1

2,94

6,93

11,32

18,69

28,32

34,82

45,22

50,83

62,99

62,5

Taula 13: Evolució del percentatge de biblioteques informatitzades des del 1989.


La proporció de biblioteques que encara no estan informatitzades, com és lògic, s'ha anat reduint al llarg d'aquests deu anys. Però encara no s'ha arribat a la informatització total perquè la limitació de recursos ha obligat a escollir amb cura les actuacions. I s'ha fet tenint en compte la informatització no com una actuació aïllada, sinó estretament unida a actuacions paral·leles:

Crec que hi ha una base prou sòlida i una trajectòria prou llarga per plantejar-se l'automatització de la totalitat de la Xarxa com a fita propera en el temps. D'aquesta manera es completaria la fase bàsica del Projecte d'informatització i es podrien centrar els esforços en altres components del Projecte que s'han introduït més recentment. La Xarxa també estaria en condicions de poder aportar una informació qualitativament millor als ciutadans a través del mateix catàleg col·lectiu de la Xarxa o del futur catàleg col·lectiu del Sistema de Lectura Pública de Catalunya.

Precisament perquè el ritme d'informatització ha anat lligat fins ara al de la renovació general de les biblioteques, el percentatge de biblioteques informatitzades es transforma en un indicador del nivell de modernització de la Xarxa de Biblioteques. I en una xarxa d'un abast tan gran (geogràfic, en nombre de biblioteques i en administracions implicades) el 62,5% es pot considerar un nivell molt acceptable.


Informatització per tipologia de biblioteques

Les prioritats d'actuació han estat per a les biblioteques més grans, amb funcions de cap respecte a alguna àrea geogràfica, i per als bibliobusos. Això comporta que el panorama actual sigui el següent:


Distribució territorial de la informatització

La distribució territorial de la informatització l'abril del 2000 és la següent:


2.1.2  Biblioteques amb accés al catàleg

Cal valorar positivament que les biblioteques que no estan informatitzades disposin de la informació del catàleg col·lectiu: per a la consulta del catàleg, així, s'ha aconseguit un 100% d'accés informatitzat.

Taula 14: Biblioteques que tenen accés al catàleg col·lectiu.


2.1.3  Aplicació informàtica utilitzada

El sistema utilitzat és VTLS (Virginia Tech Library System), escollit després d'un procés de selecció de sistemes que va tenir lloc l'any 1989.3 La Diputació de Barcelona va ser la primera institució catalana que va adquirir aquest sistema. Actualment té una presència majoritària a la resta de biblioteques del Sistema Bibliotecari de Catalunya: biblioteques públiques de la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, biblioteques universitàries catalanes, Biblioteca de Catalunya... Totes les administracions que donen suport als municipis en la prestació del servei de biblioteca pública a Catalunya utilitzen el sistema VTLS.

VTLS és un sistema integrat que inclou les funcionalitats per a la consulta, el préstec, les adquisicions, la catalogació, el control d'autoritats i el control de publicacions en sèrie. Als inicis funcionava únicament sobre un sistema propietat d'HP, però ja fa uns quants anys que funciona també en els entorns més estàndard UNIX i Oracle.

Cal remarcar que, a més de les funcionalitats pròpies del sistema VTLS (adquisicions, catalogació, consulta del catàleg, préstec, estadístiques, control de publicacions en sèrie), s'han incorporat moltes utilitats amb programari de desenvolupament propi, que permeten, per exemple:

La informatització de totes aquestes funcionalitats representa l'obtenció de beneficis importants per part de la ciutadania:


2.1.4  La base de dades

En aquests deu anys d'informatització s'ha anat creant i mantenint una única base de dades que comparteixen totes les biblioteques.

Taula 15: Evolució dels registres bibliogràfics i d'exemplar a la base de dades des del 1989.


Els registres d'exemplar han incrementat molt més que els bibliogràfics perquè molts dels títols del catàleg tenen exemplars a diferents biblioteques. Es pot observar que durant l'any 1999 es va arribar a la xifra significativa de 200.000 títols. Així mateix, veiem que es va trigar set anys a arribar al milió d'exemplars, i que només en van caldre tres més per arribar als dos milions.

Taula 16: Evolució dels registres d'usuari a la base de dades des del 1989.


És una fita significativa que aquest any 2000 s'hagi arribat al mig milió de carnets.


2.1.5 Cooperació amb altres institucions

La col·laboració amb altres institucions bibliotecàries catalanes ha permès la comunicació informàtica dels catàlegs respectius a través d'Internet. Aquesta cooperació s'inicia l'any 1995 amb el conveni que van signar la Diputació de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Politècnica de Catalunya. Això ha comportat un intercanvi d'informació i facilitats per a la còpia de registres i per al préstec interbibliotecari. La utilització del mateix programari ha estat un factor que ha facilitat la comunicació entre catàlegs.


2.2  Internet

És un component molt recent en el Projecte, que s'ha introduït amb una mica de retard en comparació amb el que s'ha fet en altres països i també en relació amb les necessitats existents (com demostra que algunes biblioteques optessin per anticipar-se al Projecte incorporant l'accés públic pel seu compte).


2.2.1  Internet des de les biblioteques

Actualment totes les biblioteques tenen accés a Internet. De tota manera cal remarcar que aquest accés en la majoria dels casos està reservat a l'ús intern del personal bibliotecari, perquè aquesta va ser la primera prioritat d'actuació. De moment, 37 centres ofereixen també l'accés al públic en general i segons les previsions actuals totes les biblioteques informatitzades n'haurien de tenir al final de l'any 2000.

El primer pas va ser donar accés a Internet al personal de les biblioteques com a eina per al servei d'informació en les biblioteques informatitzades. Aquest procés es va iniciar el 1997 i acabà el 1998. El segon pas va ser, durant l'any 1998, incorporar Internet a la resta de biblioteques no informatitzades (55 en aquell moment) en un PC dotat també d'eines d'ofimàtica i correu electrònic. Així, doncs, actualment totes les biblioteques de la Xarxa tenen correu electrònic i accés a Internet, com a eina d'informació per als bibliotecaris i també com a eina per a la comunicació.

L'accés directe per a l'usuari va ser, el 1999, el següent pas d'actuació. Amb data d'abril del 2000 en tenen 37 biblioteques (representen un 26% del total de biblioteques o un 44% de les biblioteques informatitzades). Les previsions a curt termini semblen molt raonables: dels actuals percentatges passaríem al final de l'any a un 63% de les biblioteques de la Xarxa i un 100% de les biblioteques informatitzades. Això situaria les biblioteques de la província en una posició millor que la que es reflectia en els estudis realitzats sobre l'estat de la qüestió al final de 1998.4

Taula 17: Evolució del nombre de biblioteques amb accés públic a Internet.


La taula 17 recull també les biblioteques de la Xarxa que ofereixen accés públic a Internet a banda del Projecte d'informatització. Cal distingir dues situacions:

La variació entre àrees geogràfiques i tipologia de biblioteques per a l'accés públic des de les biblioteques no és significativa, perquè les diferències deixaran d'existir ben aviat si es compleixen les previsions que apuntàvem abans.


Normatives d'accés

El Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona marca una política d'accés conjunta per a tots els centres que en reben el suport, que podríem resumir en els aspectes següents:

Malgrat no tenir dades estadístiques de l'ús d'Internet, podem aventurar-nos a dir que el Servei gaudeix d'una gran afluència d'usuaris, la mitjana d'edat dels quals indica que acostumen a ser bastant joves.


Formació d'usuaris

Hi ha pocs cursos programats per les biblioteques: el més habitual és assistir l'usuari i ensenyar-li els quatre conceptes més importants en el moment de la connexió, i remetre'l a cursos que puguin oferir altres entitats. Cal dir que el Servei de Biblioteques, amb vista a l'any 2001, està organitzant cursos de formació d'usuaris per a totes les biblioteques a càrrec d'una empresa externa contractada. Cal esperar que aquest pla de formació sigui una eina perquè les biblioteques prenguin protagonisme en la difusió de les tecnologies de la informació i de la comunicació entre la ciutadania.

Des del Servei s'ha fet un esforç per oferir eines pràctiques al personal de les biblioteques i als usuaris en diferents aspectes relacionats amb l'ús d'Internet. Així, l'any 1999, coincidint amb la incorporació d'Internet a les biblioteques, la Unitat d'Aplicacions Informàtiques va elaborar quatre tríptics sobre condicions d'ús d'Internet a la biblioteca (sol·licitud del servei, impressió, enregistrament, etc.), instruments de cerca d'informació, seguretat a Internet (adaptació d'una guia de la Canadian Library Association5 adreçada als pares), i pautes per a l'avaluació de recursos.


2.2.2  Les biblioteques a Internet

Accés remot al catàleg

El catàleg col·lectiu és accessible mitjançant Internet des de l'any 1997. D'aquesta manera qualsevol persona o centre amb connexió a Internet pot accedir al catàleg col·lectiu a través del web de la Diputació de Barcelona, a qualsevol dia i qualsevol hora.6 Es tracta d'un dels pilars bàsics de la presència de la Xarxa de Biblioteques a Internet. Cal valorar positivament els esforços importants que s'han realitzat per adaptar la interfície que proporciona VTLS i per incorporar-hi la consulta filtrada (l'usuari pot escollir si vol accés al catàleg d'una sola biblioteca, d'un grup de biblioteques o al catàleg col·lectiu).

De moment s'ha posat en marxa el servei principal (la consulta) i no s'ofereixen serveis addicionals (com les reserves, les desiderates, etc.).


Biblioteques amb web

Aquest element no s'ha incorporat al Projecte d'informatització; per tant, les biblioteques interessades a tenir web de moment han de buscar el suport del municipi o suport extern (en tots els aspectes: servidor, programari d'edició i suport tècnic). En aquests moments tenen web les biblioteques de catorze municipis: Barcelona, Arenys de Mar, Caldes d'Estrac, el Prat, Gavà, Igualada, l'Hospitalet de Llobregat, Malgrat de Mar, Mollet del Vallès, Sabadell, Sant Celoni, Sant Fruitós de Bages, Terrassa i Vallirana. Això afecta un total de 38 biblioteques. Així, doncs, la xifra no és tan baixa tenint en compte que es tracta d'iniciatives fora del Projecte, i sobretot és molt més alta que la que hi havia al final de 1998.7

Cal dir que els continguts d'aquests webs sovint només són informatius/estàtics i poques vegades passen a ser serveis. El predomini dels continguts estàtics sobre els dinàmics té relació amb l'estadi inicial en què ens trobem.

L'exclusió en el Projecte d'informatització del suport a la creació de webs de les biblioteques potser és raonable si respon a una priorització de les actuacions per no dispersar resultats. Però el poc desenvolupament en aquesta àrea denota que sense el suport de la Diputació de Barcelona la progressió tecnològica a les biblioteques de la Xarxa té encara moltes limitacions. D'una banda, en els casos en què a les biblioteques existeixen persones formades en edició de webs i en tecnologies de la informació, no es disposa de personal suficient perquè aquestes puguin dedicar-hi part del seu temps i, de l'altra, des dels ajuntaments no es donen encara eines suficients a nivell de programari i maquinari. Potser seria desitjable que, un cop l'impuls que s'està donant ara a elements del Projecte considerats més bàsics (automatització, accés públic a Internet) obtingui els resultats esperats, els esforços s'aboquin en el suport als serveis oferts a través d'Internet.


El Servei de Biblioteques al web

Tot i que la immensa majoria de les biblioteques no té web propi, les seves dades principals es poden trobar al del Servei de Biblioteques8 de la Diputació de Barcelona. La presència del Servei de Biblioteques a Internet des de 1998 respon a tres funcions bàsiques:9

  1. Presentar l'activitat de la Diputació de Barcelona en l'àmbit de lectura pública.
    Aquesta funció es materialitza en els següents apartats del web:

    • El Servei de Biblioteques i la cooperació amb els municipis.
    • La biblioteca pública en l'entorn de la societat del coneixement.
    • Biblioteques en xarxa.
    • Dades estadístiques.
  2. Accedir a la informació substantiva sobre les biblioteques públiques.
    Els següents apartats del web compleixen aquesta funció:

    • Serveis.
    • Directori de biblioteques de la província (amb adreça, horaris, dades de contacte, fons). És important constatar que es dóna a conèixer a través d'Internet la informació mínima sobre totes les biblioteques públiques de la Xarxa, i també de la província.

    • Accés al catàleg col·lectiu.
    • Informació sobre els títols disponibles en CD-ROM.
    • Revistes subscrites a les biblioteques.
    • Guies de lectura.
    • Dossiers de premsa.
    • Projectes en curs.
  3. Facilitar recursos d'Internet d'interès per a les biblioteques públiques i els seus usuaris. Amb aquesta finalitat s'ofereixen en aquest apartat adreces d'interès a Internet sobre diferents àmbits temàtics: administracions, ensenyament i educació, geografia i turisme, obres de consulta, transports, economia, estadístiques, mitjans de comunicació, treball, solidaritat. Aquesta selecció, anàlisi i validació de recursos es realitza des de la Unitat d'Aplicacions Informàtiques, com una eina per a les biblioteques i els seus usuaris. Es tracta, al meu entendre, d'un assoliment remarcable, de gran interès i valor.

Hi ha la intenció d'incorporar al web serveis adreçats al personal de la Xarxa i del Servei mitjançant una Intranet. L'any 1999 se'n va dissenyar l'estructura i actualment s'està començant a introduir-hi continguts.

És molt positiu que la cerca d'informació sobre el fons documental (accés remot al catàleg) sigui un tema que s'hagi resolt satisfactòriament, i que la informació bàsica de serveis i horaris estigui disponible per a totes les biblioteques. Val la pena recordar, però, que la biblioteca ha d'encaminar la seva presència al web a la interactivitat que comporta la comunicació amb l'usuari, més enllà de la mera oferta d'informació. Caldria potenciar els serveis virtuals, sobretot aquells que tenen un caràcter d'interacció o comunicació activa: fòrums sobre lectures, desiderates, guies de novetats, sol·licituds de reserva i de préstec interbibliotecari, servei de referència personalitzat, etc.


2.3  CD-ROM i publicacions en edició electrònica

La introducció del suport CD-ROM a les biblioteques de la Xarxa és un pas més en la incorporació de materials en suports diferents del paper. És un suport electrònic que comporta unes particularitats molt específiques:

Per aquests motius és un component del Projecte d'informatització que ha costat d'incorporar i que necessita atencions constants de manteniment.

Es distingeixen les dues modalitats de CD-ROM següents:

La consulta en xarxa es va iniciar el 1999. Els CD-ROM estan carregats de manera centralitzada a un servidor, mitjançant el sistema Windows Terminal Server, i les biblioteques hi accedeixen mitjançant un navegador. La manca d'estàndards que comentàvem abans fa que alguns títols no compleixin els requisits per poder ser instal·lats. Per això en aquests moments el nombre de títols disponibles és encara molt reduït: són set títols de les temàtiques següents:

La intenció és anar ampliant l'oferta a altres títols i temes. Malgrat això, és possible que cada vegada sigui més freqüent que les obres ara disponibles en CD-ROM ho estiguin també (o exclusivament) a través d'Internet; és el que està passant ara amb la base de dades de legislació Aranzadi, per a la qual es canviarà properament l'accés des de CD-ROM a Internet. En algun cas l'accés és exclusivament a través d'Internet, com en el cas de la base de dades d'informació periodística Efedata (amb notícies, biografies, organitzacions i efemèrides) a què s'han subscrit nou biblioteques. L'usuari pot obtenir els resultats de la consulta mitjançant una impressió o un enregistrament.

L'evolució de les biblioteques amb accés a aquests CD-ROM és la mateixa que la que hem descrit per a l'accés públic a Internet, ja que la instal·lació dels dos accessos s'ha anat fent alhora. Per tant, com dèiem en el cas d'Internet, al final de l'any 2000 està previst que totes les biblioteques tinguin accés als títols en CD-ROM consultables en xarxa.

Les característiques del mateix format fan que les solucions tècniques a la consulta de CD-ROM no siguin senzilles (manca o incompliment d'estàndards, problemes derivats de la instal·lació de cada un dels títols...). És positiu que, malgrat la complexitat tècnica, s'hagi adoptat una solució global i compartida per tota la Xarxa per a aquells títols que pel seu contingut i valor d'adquisició justifiquen un model en xarxa. Però es fa difícil valorar si realment el que caldria és ampliar aquest servei o bé l'evolució de la tecnologia portarà per ella mateixa a la desaparició d'aquest format d'informació en pro de l'accés per Internet.


2.4  Ofimàtica

Les eines d'ofimàtica per al personal es van incorporar tard en el Projecte, de manera que paradoxalment algunes biblioteques que feia cinc o set anys que estaven automatitzades no disposaven d'eines de treball imprescindibles, com ara un processador de textos o un full de càlcul. L'any 1997 es va fer el pas per donar solució a aquesta mancança, i en només dos anys es va incorporar ofimàtica a totes les biblioteques de la Xarxa.

De moment no es preveu la possibilitat d'oferir eines d'ofimàtica als usuaris de les biblioteques, a diferència d'altres països on s'ha optat per incorporar d'una manera o una altra aquestes eines per a l'autoaprenentatge d'informàtica o per facilitar el treball amb documents de la biblioteca. Una altra cosa és que algunes biblioteques (molt poques), pel seu compte i amb el suport de l'ajuntament, hagin tirat endavant iniciatives d'aquest tipus. En aquest moment no hi ha dades disponibles respecte a aquest fet. Cal preguntar-se si, un cop completades les fases d'Internet per als usuaris i consulta de CD-ROM, no s'hauria de considerar la incorporació d'ofimàtica per als usuaris en el Projecte d'informatització malgrat les implicacions que aquest nou servei tindria en l'espai, el personal, i l'orientació dels serveis de la biblioteca.


2.5  Digitalització de les col·leccions

A banda del Projecte d'informatització, algunes biblioteques, amb el finançament de l'ajuntament, han iniciat la digitalització dels seus fons. És el cas de la Biblioteca del Casino de Manresa, la Biblioteca Central d'Igualada i la Biblioteca Central de Terrassa.

Es preveu per a l'any 2001 la incorporació d'aquest element al Projecte. Es pretén iniciar la digitalització dels fons d'hemeroteca local de les biblioteques de la Xarxa. La previsió és anar completant fases de grups de biblioteques, els costos de les quals seran coberts entre la Diputació i l'ajuntament corresponent (un 50% cada institució). Això permetrà la difusió dels fons locals fins i tot més enllà de la mateixa biblioteca, garantint a cada moment la preservació dels documents originals. La intenció és crear una base de dades, que sigui accessible en xarxa. D'aquesta manera l'accés a aquests documents quedarà garantit des de la mateixa biblioteca i des de qualsevol altra biblioteca de la Xarxa.


3  Equipament i infrastructura

3.1  Model tecnològic

L'evolució del model d'informatització és un exemple de l'adaptació del Projecte als condicionants externs que l'afecten, element necessari en qualsevol àmbit però sobretot en el camp tecnològic, on tot evoluciona molt ràpidament.


3.1.1  Model tecnològic 1990–1994

Inicialment, tenint en compte l'alt cost i el baix rendiment de les xarxes de comunicació, s'havia pensat en un model descentralitzat per a les biblioteques de fora de la ciutat de Barcelona. Per aquest motiu la base de dades estava descentralitzada en tres ordinadors diferents (ordinador central, i dos ordinadors per a dues biblioteques de fora de Barcelona), connectats entre si amb X.25. La resta de biblioteques es connectaven a l'ordinador central mitjançant terminals a través de línies punt a punt a 9.600 bps usant un protocol propi HP.


3.1.2  Model tecnològic 1994–1996

La possibilitat de contractar línies de comunicació fiables i més econòmiques fins a municipis allunyats de Barcelona (les anomenades punt a punt) va fer que el model evolucionés cap a la centralització en una única base de dades, amb tots els avantatges que això comporta. Les biblioteques es connecten mitjançant línies punt a punt a 9.600 bps usant un protocol propietat d'HP. S'hi afegeix una sortida a Internet que permet consultar altres catàlegs que tinguin el mateix programari i maquinari. S'informatitzen els primers bibliobusos que utilitzen la Xarxa Telefònica Commutada per accedir als serveis.


3.1.3  Model tecnològic 1996–1997

El creixement del nombre de biblioteques informatitzades, i la necessitat de tenir un entorn estàndard que permeti incorporar ofimàtica, correu electrònic i Internet, porten a la creació de xarxes locals i a la connexió de les biblioteques a través del protocol més estàndard TCP/IP.


3.1.4 Model tecnològic 1998–1999

Es comencen a utilitzar línies frame relay amb una velocitat superior, de 64.000 bps. Això permet reduir el nombre d'encaminadors (routers) i mòdems en l'ordinador central.


3.1.5  Model tecnològic 1999–

Actualment totes les biblioteques tenen una xarxa local i s'han substituït les línies punt a punt per línies frame relay. Els bibliobusos són els únics centres que es connecten amb un mòdem a través de la Xarxa Telefònica Commutada. La creació del servei d'accés a Internet i CD-ROM per al públic suposa l'aparició de noves màquines. S'instal·la un tallafocs (firewall) per tal de protegir les màquines de l'exterior.


3.2  Equipament

L'equipament varia en funció de la grandària de la biblioteca. Tenint en compte els PC per als usuaris i els PC per al personal, una biblioteca pot oscil·lar entre aquests dos extrems:

Els bibliobusos disposen de només dos PC. El que està destinat als usuaris integra la consultes de catàlegs, CD-ROM i Internet.

No cal dir que durant aquests deu anys l'equipament ha anat creixent no només a mesura que s'han anat informatitzant noves biblioteques, sinó també a mesura que s'han anat incorporant nous elements al Projecte. De la simplicitat inicial, en què només s'utilitzaven terminals per a l'accés al catàleg, s'ha passat a la incorporació de PC per a l'accés al catàleg, a CD-ROM en xarxa i Internet.

Els gràfics (taules 18 i 19) ens mostren l'evolució de l'equipament fins a l'any 1996 i la previsió feta per al 1997. No es disposa de les dades posteriors, però tot i així permeten observar l'evolució de la part principal de maquinari i programari des de la simplicitat fins a una gran complexitat.

EVOLUCIÓ DE L'EQUIPAMENT

 

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

Previsió 1997

Terminals

8

26

56

92

144

168

165

0

PC

0

0

0

0

0

77

134

457

Lectors òptics

4

12

28

45

67

118

147

207

Impressores

1

3

7

12

20

31

38

55

Impressores de carnets

1

3

7

12

20

31

38

55

Altres

1

1

1

1

4

4

6

6

Total

15

45

99

162

255

429

528

780

Taula 18: Evolució de les unitats de maquinari a la Xarxa de Biblioteques entre el 1990 i el 1997.


Els canvis significatius de maquinari són la substitució dels terminals per PC i el gran increment d'unitats en aquests vuit anys.

EVOLUCIÓ DEL PROGRAMARI

 

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

Previsió 1997

VTLS

28

46

76

112

164

265

319

477

Adquisicions

1

1

1

1

1

1

4

5

MS-DOS
Windows 3.11

0

0

0

0

0

77

84

0

Windows'95

0

0

0

0

0

0

50

457

Advlink

0

0

0

0

0

77

77

0

Reflection

0

0

0

0

0

0

27

207

Easy Pack

0

0

0

0

0

0

23

250

Office 97

0

0

0

0

0

0

0

55

Easy Reporter

0

0

0

0

0

0

38

55

Taula 19: Evolució de les unitats de programari a la Xarxa de Biblioteques entre el 1990 i el 1997.


Pel que fa al programari, s'ha diversificat moltíssim a més d'incrementar-se'n les unitats.

Tot plegat dibuixa una complexitat que lògicament té repercussions en les instal·lacions i en el manteniment de l'equipament.


3.3  Fases del Projecte

Pel que hem anat veient podem distingir clarament tres etapes: 1989–1996, 1997–1998 i de 1999 fins a l'actualitat.


3.3.1  Informatització 1989–1996

La informatització consisteix en la implementació del sistema de gestió bibliotecària VTLS. S'arriba a un 34% de biblioteques automatitzades. El desenvolupament amb programari propi permet avançar en alguns camps com la gestió automatitzada dels documents enviats a tota la Xarxa de Biblioteques.


3.3.2  Informatització 1997–1998

S'incorporen eines de treball per al personal (ofimàtica, Internet i correu electrònic). Totes les biblioteques de la Xarxa (informatitzades o no) en disposen en acabar l'any 1998.

S'arriba a un 50% de les biblioteques automatitzades. El catàleg és accessible a través d'Internet.


3.3.3 Informatització 1999–

L'accés a Internet per als usuaris i l'accés als CD-ROM en xarxa (tant per a l'usuari com per al personal) comencen a introduir-se el 1999, procés que previsiblement acabarà al final del 2000. L'abril del 2000 hi ha un 62% de biblioteques informatitzades, un 26% de biblioteques amb Internet per al públic, un 26% de biblioteques amb accés a CD-ROM en xarxa per al personal i per al públic. A través del web del Servei s'ofereixen serveis diversos a les biblioteques, i al públic en general.

Aquest gràfic mostra l'evolució dels components principals del Projecte:

Taula 20: Evolució global del Projecte d'informatització de la Xarxa.


4  Valoració general

Al llarg del text hem pogut veure el grau d'assoliment de cada component del Projecte i valorar-lo individualment. Aquí es tracta de fer una valoració general del Projecte, per a la qual cosa em centraré en els aspectes següents:

  1. La seva capacitat per fer progressar les biblioteques de la Xarxa en la seva missió.

  2. El seu encert en les actuacions per fer realitat la societat de la informació per a tothom.

  3. L'evolució de la seva trajectòria.


4.1 El Projecte d'informatització ha fet progressar les biblioteques cap a la seva missió?

La informatització no és una finalitat en ella mateixa, sinó que és una eina. Una eina que podem afirmar que ha permès fer progressar les biblioteques de la Xarxa cap a la seva missió. Si considerem com a missió de les biblioteques la que estableix la Declaració del Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya de 1999,10 podem veure què ha aportat el Projecte d'informatització:

MISSIÓ DE LES BIBLIOTEQUES

APORTACIONS DEL PROJECTE

Democratitzar l'accés a la informació proporcionant la informació mateixa així com els mitjans per accedir-hi.

  • Accés als catàlegs de la Xarxa:
    • catàleg col·lectiu
    • catàleg de cada biblioteca
    • catàleg de grups de biblioteques
  • Accés a altres catàlegs de Catalunya.
  • Accés públic gratuït a Internet.
  • Accés a documents en CD-ROM.

Facilitar l'accés a la informació recollint-la, organitzant-la i fent-la un agent actiu en la difusió de la informació pública.

  • Creació del catàleg col·lectiu.

  • Difusió del catàleg des de la mateixa Xarxa i des d'una interfície web.

Ajudar els ciutadans a ser autosuficients en l'ús de la informació, contribuint a la formació per usar-la i donant suport a l'autoaprenentatge.

  • Elaboració de tríptics sobre l'ús i avaluació de la informació d'Internet.

  • Formació als usuaris sobre Internet (prevista per al 2001).

Preservar la cultura d'una societat i fer-la present en la xarxa informàtica mundial, amb la qual cosa es garanteix la diversitat cultural.

  • Creació i difusió del catàleg col·lectiu, tant pel que fa al fons general com especialment a les col·leccions locals (monografies i publicacions en sèrie).

  • Digitalització de publicacions en sèrie locals (prevista per al 2001).

Oferir als ciutadans un espai per al recolliment, l'enriquiment, la socialització, la vivència creativa del lleure i per al desenvolupament personal.

 

En els apartats següents matisarem l'abast d'aquestes aportacions.


4.2  Actuacions realitzades

Agafant com a referència la proposta d'actuacions en matèria de biblioteques que fa el Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya per avançar cap a la societat de la informació,11 que ja hem esmentat en l'apartat 1.2, valorarem quin és l'estat actual de la qüestió en el Projecte informatització per a algunes de les actuacions proposades (són les que tenen relació amb la tecnologia de la informació).


4.2.1  Actuació proposada: garantir l'accés democràtic i igualitari de la informació als ciutadans fent que les biblioteques siguin punts d'accés a informació electrònica

La valoració és positiva i s'explica amb les dades del gràfic (taula 21):

ABRIL 2000: ACCÉS A LA INFORMACIÓ ELECTRÒNICA

 

Informatitzades

Total Xarxa

 

Nombre

%

Nombre

%

Biblioteques amb accés públic al catàleg col·lectiu i a catàlegs d'altres biblioteques de Catalunya

85

100%

85

62,5%

Biblioteques amb accés públic a Internet

37

44%

37

27%

Biblioteques amb accés públic als CD-ROM en xarxa

37

44%

37

27%

Taula 21: Nombre de biblioteques amb accés a la informació electrònica.


Ja hem vist que les previsions per al final d'any són arribar al 68% de les biblioteques automatitzades, amb Internet per al públic i CD-ROM en xarxa.

A partir d'ara caldrà treballar, en primer lloc, per donar accés públic al 32% de biblioteques que no en tenen al final d'aquest any. D'aquesta manera arribaríem a donar accés democràtic i igualitari a la informació electrònica des de la totalitat de les biblioteques de la Xarxa, tal com proposa el Col·legi, i d'acord també amb la línia del Pla estratègic per a la societat de la informació d'oferir accés a Internet des de totes les biblioteques públiques.

No s'ha treballat, de moment, en la possibilitat d'oferir a ciutadans i entitats comptes de correu electrònic i webs mitjançant el servidor de la biblioteca, però cal dir que aquest servei ja s'ofereix gratuïtament en molts punts d'Internet.

Fins al punt en què ens trobem, ara podem dir que s'ha garantit un accés igualitari a la informació gràcies als aspectes següents:


4.2.2  Actuació proposada: activar l'automatització del fons bibliogràfic disponible a Catalunya i formar el catàleg col·lectiu de Catalunya i, a través del préstec interbibliotecari, garantir que la informació circuli entre el Sistema Bibliotecari de manera ràpida

La valoració és positiva. Els progressos han estat molt importants i el nivell d'informatització és bo: el catàleg col·lectiu de la Xarxa de Biblioteques (amb 2.617.119 registres d'exemplar) inclou el fons del 62,5% de les biblioteques de la Xarxa i també una gran part del fons de la resta de la Xarxa (tot el que s'ha enviat des del Servei de Biblioteques a partir de 1994). La trajectòria seguida dóna una base prou sòlida per plantejar-se la integració de tot el fons a la Xarxa, i contribuir així a l'assoliment de l'objectiu (considerat com a factible pel Col·legi), de l'automatització total de les biblioteques catalanes, així com a la creació del catàleg col·lectiu de Catalunya. Es tractaria de desvincular la conversió retrospectiva de documents de l'automatització de la seva gestió, o bé de desvincular la implementació de VTLS de la modernització dels locals de les biblioteques que encara no estan informatitzades.

La difusió que s'ha fet del fons bibliogràfic a totes les biblioteques de la Xarxa (encara que no estiguin informatitzades), i al públic en general a través d'Internet, ha permès apropar la biblioteca a la ciutadania i incrementar la qualitat de la informació.

El grau d'informatització actual permet el préstec interbibliotecari entre les biblioteques de la Xarxa i amb biblioteques d'altres institucions.


4.2.3  Actuació proposada: incrementar de manera generalitzada els pressupostos destinats a la compra de materials bibliogràfics per a les biblioteques i una inversió específica per comprar documentació en format digital

D'altra banda, la Xarxa de Biblioteques ja disposa d'una infraestructura tecnològica que permet l'accés de l'usuari a qualsevol document digital, ja sigui en CD-ROM o en publicacions a Internet. Malauradament tant el nombre de CD-ROM consultables en xarxa com el nombre de publicacions consultables a Internet són molt baixos. Però segurament, un cop el camí ja s'ha iniciat, serà fàcil ampliar aquesta oferta. La valoració és moderadament positiva.


4.2.4  Actuació proposada: planificar la recollida, conservació i difusió de la informació local, especialment de l'electrònica

Potser és massa aviat per fer una valoració, perquè és un camp en què tot just es comença a treballar. Mentre que la difusió de la informació bibliogràfica a través del catàleg col·lectiu sobre el fons local de la biblioteca ja és una realitat en moltes biblioteques, no podem dir el mateix de la difusió de la informació electrònica. És positiu, però, que s'hagin planificat actuacions per a l'any vinent. La digitalització prevista d'alguns fons locals de les biblioteques pretén recollir, conservar i difondre les publicacions en sèrie d'àmbit local. Es farà de manera planificada, per fases que s'estan definint en aquests moments, i un cop més el fet de treballar en xarxa facilitarà la realització del procés i la difusió esmentada en format digital.

Crec que encara queden bastant lluny altres aspectes com ara la recollida de la informació electrònica local, amb la intenció (com es diu en el text del Col·legi, i també queda reflectit en el Pla estratègic per a la societat de la informació) que algun dia, per exemple, es pugui recuperar la informació actual dels webs d'empreses i entitats.


4.2.5  Actuació proposada: promoure la creació de bases de dades de contingut de l'àmbit català i la indexació dels recursos electrònics generats a Catalunya

Pel que fa a la creació de bases de dades de contingut de l'àmbit català, la valoració seria la mateixa que per a l'apartat anterior, perquè estem parlant de la digitalització de publicacions locals i la incorporació d'informació bibliogràfica sobre la col·lecció local al catàleg col·lectiu. Pertoca justament a les biblioteques públiques l'actuació en l'àmbit local, mentre que altres tipus de biblioteca s'encarregaran de crear bases de dades per als documents d'abast geogràfic més ampli.

Pel que fa a la indexació de recursos electrònics generats a Catalunya, cal dir que entre la tria de recursos que s'ofereix des del web del Servei de Biblioteques en trobem de creats a Catalunya, i es dóna accés a aquells que es consideren més útils per a un usuari de biblioteca pública.


4.2.6  Actuació proposada: organitzar les biblioteques com a llocs d'autoaprenentatge

La valoració és doble. D'una banda, és positiva si pensem en l'accés a Internet i als CD-ROM, que ha donat l'oportunitat d'ampliar a nous suports l'autoaprenentatge en nous coneixements, que la biblioteca pública sempre havia ofert en suport paper. Però, d'altra banda, és negatiu que no s'hagi fet cap incidència especial en àrees on l'ajuda de la tecnologia és bàsica, com ara l'autoaprenetatge d'idiomes o d'informàtica; si en un futur es considera la incorporació d'aquests elements en el Projecte d'informatització, caldrà tenir molt en compte que això tindria implicacions en les dimensions del local i dels recursos humans de suport.


4.2.7  Actuació proposada: assumir el rol de formar i assessorar els ciutadans sobre l'ús de la informació

La valoració del que s'ha fet fins ara és negativa. La formació d'usuaris és un aspecte que no s'ha treballat d'una manera directa dins del Projecte. És una bona notícia, però, que a partir de l'any vinent comenci un pla de formació sobre Internet per als usuaris de totes les biblioteques informatitzades. Com passa sovint, la formació ha arribat molt més tard que les eines.

Pel que fa a l'assessorament, s'han fet treballs molt útils. Destaca la selecció de recursos Internet disponible al web del Servei de Biblioteques, que es va actualitzant permanentment i serveix de guia als usuaris i al personal per trobar continguts útils per a la ciutadania que accedeix a una biblioteca pública. A més de la selecció de recursos, cal remarcar l'elaboració d'eines (tríptics impresos) d'assessorament sobre l'ús d'Internet.


4.3  Evolució del Projecte

El Projecte d'informatització de la Xarxa de Biblioteques té un abast molt gran, tenint en compte el seu àmbit d'actuació i els recursos dedicats. Per aquest motiu la seva progressió ens porta a una millora substancial de la informatització de les biblioteques de la Xarxa i, com a repercussió, de les biblioteques de la província o de Catalunya. En primer lloc, doncs, cal destacar el “poder” que té el Projecte com a tal. Sense un projecte global com aquest, no hauria estat una tasca simple haver arribat en aquests deu anys als nivells d'informatització a què ens hem referit fins ara. Ara bé, la informatització s'ha fet de manera molt centralitzada i això comporta que la incorporació de nous components resulti de vegades massa lenta en relació amb les necessitats manifestades. O bé perquè un canvi en la infraestructura tècnica es transforma en un canvi molt important (com el que es va realitzar el 1996 i el 1997 per incorporar ofimàtica i accés a Internet), o perquè de vegades és necessari haver completat la implementació d'un component per passar a fases posteriors.

Un resum de la situació en què ens trobem respecte a les fases del Projecte seria el següent:

Sembla raonable pretendre que els fronts oberts es tanquin aviat, i més si tenim en compte que segurament se n'obriran de nous (com cal esperar quan es treballa en àmbits tecnològics).

Una altra prioritat seria l'ampliació de serveis dins dels components que ja estan en funcionament. En cadascun dels apartats d'aquest treball ja s'hi ha fet referència, però potser hi destacarien els següents:


Bibliografia consultada

Agramunt, Pepa; Permanyer, Jordi; Pi, Núria; Cortés, Antoni (1990). "Aladí o la informatització d'una xarxa de biblioteques: descripció i pautes per a la selecció d'un sistema informàtic", Ítem, núm. 6–7 (1990), p. 9–36.

Anuari estadístic de Catalunya 1987 (1988). Barcelona: Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya.

Anuari estadístic de Catalunya 1999 (1999). Barcelona: Institut d'Estadística de Catalunya.

Canadian Library Association. Have a safe trip! A parent's guide to safety on the Internet. <http://www.cla.ca/resources/safetrip.htm> [Consulta: maig 2000].

Catalunya en xarxa: Pla estratègic per a la societat de la informació (1999). Barcelona: Comissionat per a la Societat de la Informació.

Cultura en xarxa. La política cultural de la Diputació de Barcelona (2000). Barcelona: Diputació de Barcelona.

“De com les biblioteques poden ajudar a Catalunya a entrar amb èxit a la societat de la informació. Declaració del Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Barcelona, setembre de 1999”, Item, núm. 24 (gen.-juny 1999), p. 5–12.

Dos anys fent xarxa: 1995-1996 (1998). Barcelona: Diputació de Barcelona.

Gomila, Lina; Pi, Núria; Terma, Judit; Vilagrossa, Enric. Les biblioteques públiques catalanes i la societat de la informació. Treball presentat el juny de 1999 a l'assignatura de Polítiques d'Informació de la llicenciatura en Documentació.

Juncarol, Joan; Pi, Núria. Servei de Biblioteques. Diputació de Barcelona. Our own experience with automation of libraries. Presentació realitzada a la reunió del VTLS European Users' Group celebrada a Göteborg l'agost de 1997.

Llei 4/1993, de 18 de març, del Sistema Bibliotecari de Catalunya (DOGC núm. 1727, de 19.3.1993) i posterior Decret 124/1994, de 4 de maig, sobre els serveis i el personal del Sistema de Lectura Pública de Catalunya (DOGC núm. 2885, de 10.5.1999).

Mañà, Teresa; Mayol, Carme. “La biblioteca pública avui”, Anuari de Biblioteconomia, Documentació i Informació: BIBLIODOC 1999 (1999), p. 27–40. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.

Quatre anys fent Xarxa: 1991–1994 (1997). Barcelona: Diputació de Barcelona.

Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona <http://www.diba.es/biblioteques/inici.htm> [Consulta: maig 2000].


Data recepció: 15/09/2000. Data acceptació: 23/10/2000.


Notes

1   Vegeu: Lina Gomila; et al., Les biblioteques públiques catalanes i la societat de la informació, p. 24. El grau més elevat d'informatització correspon a les biblioteques que reben el suport d'altres administracions a més del municipi. Amb dades del final de 1998, aquest grau se situava en un 14% si es rebia el suport de diputacions i Generalitat (un 18% si es rebia de la Generalitat, un 47,8% si es rebia de la Diputació de Barcelona) i un 100% si es rebia de l'Estat.

2   Vegeu les dades de la informatització referides a tot Catalunya al final de l'any 1998 que es donen a: Lina Gomila; et al., Les biblioteques públiques catalanes i la societat de la informació, p. 22. La proporció de biblioteques informatitzades a tot Catalunya era d'un 26%, i a la Xarxa, d'un 50%.

3   Vegeu el procés de selecció que hi ha descrit a: Pepa Agramunt; et al., “Aladí o la informatització d'una xarxa de biblioteques: descripció i pautes per a la selecció d'un sistema informàtic”, p. 9–36.

4   Vegeu: Lina Gomila; et al., Les biblioteques públiques catalanes i la societat de la informació, p. 29. Es dóna la dada de només cinc biblioteques a la província de Barcelona amb accés a Internet per al públic al final de 1998.

5   Canadian Library Association, Have a safe trip! A parent's guide to safety on the Internet.

6   Vegeu: Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, <http://www.diba.es/biblioteques/inici.htm>.

7   Vegeu: Lina Gomila, et al., Les biblioteques públiques catalanes i la societat de la informació, p. 31. Al final de 1998 només sis biblioteques tenien pàgina pròpia en tot Catalunya.

8   Vegeu: Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, <http://www.diba.es/biblioteques/inici.htm>.

9   Vegeu: Cultura en xarxa. La política cultural de la Diputació de Barcelona, p. 10.

10   “De com les biblioteques poden ajudar Catalunya a entrar amb èxit a la societat de la informació. Declaració del Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Barcelona, setembre de 1999”, p. 9.

11   “De com les biblioteques poden ajudar Catalunya a entrar amb èxit a la societat de la informació. Declaració del Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Barcelona, setembre de 1999”, p. 5–12.