Informe del Seminario 2000: Introducción a la Biblioteconomía Alemana (Colònia, 24 d'agost–2 de setembre de 2000)
Concepció Miralpeix i Ballús
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
miralpei@fbd.ub.es
1 Presentació
Del 24 d'agost al 2 de setembre de l'any 2000 es va celebrar a Colònia (Renània del Nord-Westfàlia, Alemanya) el Seminario 2000 sobre biblioteconomia i biblioteques a Alemanya dedicat a bibliotecaris espanyols i llatinoamericans. El Seminari va tenir lloc a la Maternushaus, seu —entre altres serveis— de la Biblioteca de la Diòcesi i la Catedral de Colònia (Diözesan- und Dombibliothek Köln). Va ser organitzat per la Federació d'Associacions Bibliotecàries Alemanyes (Bundesvereinigung Deutscher Bibliotheksverbände, BDB), amb el suport de l'Oficina d'Intercanvi Bibliotecari amb l'Estranger (Bibliothekarische Auslandsstelle), i coordinat per Juan Antonio Cervelló-Margalef, director de la Biblioteca de la Diòcesi i la Catedral de Colònia.
L'objectiu del seminari era doble. D'una banda, la voluntat de donar a conèixer la realitat del sistema bibliotecari alemany a professionals de parla espanyola. De l'altra, la intenció d'organitzar una xarxa de bibliotecaris alemanys, amb coneixement de llengua espanyola, encarregats d'establir contactes amb ministeris, universitats, associacions professionals, biblioteques i bibliotecaris de diferents països per tal d'afavorir-ne la difusió, establir llaços de col·laboració i fer d'interlocutors en futures visites a biblioteques alemanyes.
Amb aquest propòsit es van reunir professionals dels diferents àmbits de la biblioteconomia a Espanya i Llatinoamèrica amb professionals alemanys també procedents de diferents sectors. Les activitats del seminari van consistir en conferències a càrrec de professionals alemanys convidats especialment, en taules rodones i col·loquis entre els participants, en presentacions d'institucions, d'empreses editorials i de serveis a biblioteques i de productes; i, finalment, en visites a biblioteques.
2 Participants
Van assistir al seminari un total de 55 persones, de les quals 13 eren convidats llatinoamericans i 9, espanyols. Hi havia, entre els assistents estrangers, responsables polítics d'institucions oficials, representants d'escoles i facultats de biblioteconomia i documentació i d'associacions professionals, directors de biblioteques públiques, universitàries i especialitzades, i bibliotecaris de l'Instituto Cervantes a Alemanya. Entre els professionals alemanys també n'hi havia d'àmbits molt diversos: responsables de biblioteques eclesiàstiques, de centres de recerca, d'institucions oficials, de biblioteques públiques i universitàries, d'escoles universitàries, d'empreses i, finalment, bibliotecaris del Goethe-Institut a Mèxic, Buenos Aires i Madrid. Com a apèndix a aquesta memòria s'adjunta la llista dels participants.
3 Resum de les sessions
En la primera sessió, sota la direcció del Sr. Cervelló-Margalef, es van presentar els objectius del seminari i es van donar informacions de caràcter pràctic sobre el seu funcionament. Els participants van tenir ocasió de presentar els seus centres i les activitats que aquests desenvolupen. Com s'ha dit, entre els assistents hi havia professionals de diferents països i àmbits de treball molt diversos. A la llista de participants es pot trobar, en la majoria dels casos, l'adreça de la pàgina web institucional dels diferents centres, així com una adreça de correu electrònic. La documentació impresa que es va repartir es podrà consultar a la biblioteca de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, juntament amb la resta de documentació del seminari.
Rafael Capurro, professor de l'Escola de Biblioteconomia i Documentació de Stuttgart (Hochschule für Bibliotheks- und Informationswesen, Stuttgart), va encetar les sessions de conferències amb “La biblioteca actual como centro activo de información”, on va donar la seva visió de la biblioteca en el món actual i com a subjecte sotmès a una profunda transformació al ritme de l'evolució de la societat actual i d'això que s'anomena societat del coneixement i de la informació. En aquest context va assenyalar els punts que, des de la seva perspectiva, són els pivots d'aquesta nova biblioteca.
Elisabeth Simon, de l'antic Institut Bibliotecari Alemany (Ehemaliges Deutsches Bibliotheksinstitut, Berlín), va fer una presentació sobre “La nueva gestión de bibliotecas en Alemania, lo que cambia persiste”, en un intent de resumir els principals canvis en la manera de gestionar les biblioteques, no tant a Alemanya com en general. Va centrar bona part de la conferència en la diferència entre administració i gestió i va insistir en la necessitat d'incorporar les tècniques de gestió empresarial a les biblioteques.
Ute Krauss-Leichert, catedràtica de l'Escola d'Hamburg (Fachhochschule Bibliothek und Information, Hamburg) va parlar del perfil dels bibliotecaris actuals i futurs a “El perfil de la información de bibliotecarios y documentalistas, ¿preparados para el futuro?”. La Sra. Krauss-Leichert va aprofitar la seva conferència per fer una breu presentació dels canvis recents en la formació professional de bibliotecaris i documentalistes a Alemanya. Actualment hi ha tres nivells de formació: un primer nivell de formació professional preuniversitària per preparar auxiliars de biblioteca i especialistes en la cerca d'informació i en els mitjans de comunicació; un segon nivell, el diploma universitari, que prepara bibliotecaris de biblioteca pública o de biblioteca especialitzada; i un tercer nivell, de llicenciatura universitària, per formar experts d'alt nivell i sobretot gestors de centres. La resta de la conferència es va dedicar, essencialment, a presentar el treball realitzat per una comissió ad hoc sobre els perfils professionals actuals. El resultat d'aquest treball es troba a l'informe Berufsbild 2000: Bibliotheken und Bibliothekare im Wandel = Career profile 2000: the changing roles of libraries and librarians, publicat per la Bundesvereinigung Deutscher Bibliotheksverbände, on s'han definit perfils i funcions dels bibliotecaris i documentalistes actuals.
El coordinador del seminari, Juan Antonio Cervelló-Margalef, va donar una visió integradora de les biblioteques a Alemanya en la seva conferència “El sistema bibliotecario alemán: tradición y nuevas exigencias”. En una exposició interessant i amena va parlar de la complexitat organitzativa de les biblioteques alemanyes que no constitueixen les típiques xarxes de biblioteques tan pròpies d'altres països. A Alemanya, els länder tenen les competències en matèria de biblioteques i cultura. Només en matèria d'universitats i d'investigació hi ha una certa intervenció de l'Estat federal. I dins de cada land, la competència s'ha transferit als municipis. Així doncs, trobem que les biblioteques públiques alemanyes són principalment biblioteques municipals, finançades principalment pels ajuntaments i amb ajuts complementaris procedents del land.
Al costat de les biblioteques municipals, la tradició ha deixat nombroses petites biblioteques parroquials, sobretot en zones de població catòlica. A cada land hi ha la biblioteca del land a la capital, i també a les principals ciutats. La Landesbibliothek fa de biblioteca nacional al land i és la responsable de coordinar els catàlegs col·lectius de les biblioteques de la regió, en especial de les biblioteques universitàries i especialitzades. A vegades, aquesta biblioteca es combina amb una biblioteca pública, com ara a Dortmund, o amb una biblioteca universitària, com és el cas de Düsseldorf. En termes de biblioteques nacionals, Alemanya disposa, actualment, d'una biblioteca nacional, Die Deutsche Bibliothek, formada per tres centres: la Deutsche Bibliothek a Frankfurt, que era la biblioteca nacional de la República Federal abans de la reunificació; la Deutsche Bücherei a Leipzig, que feia el mateix paper a la República Democràtica; i el Deutsches Musikarchiv a Berlín. A més, quatre biblioteques centrals especialitzades, com ara la Deutsches Zentralbibliothek für Medizin de Colònia, han assumit un paper de lideratge nacional en el seu àmbit temàtic. El Sr. Cervelló-Margalef va mencionar també l'esforç econòmic i de reorganització que la reunificació de l'Estat alemany comporta pel que fa a les biblioteques als cinc “nous länder”.
Heike Schmidt, bibliotecària d'aquesta biblioteca, va fer una exposició sobre “Bancos de datos y préstamo bibliotecario electrónico”. Es van presentar els principals catàlegs col·lectius i bases de dades que utilitzen la majoria de biblioteques alemanyes, especialment les universitàries i especialitzades, per al préstec interbibliotecari. Es va fer una demostració pràctica de la manera en què es porta a terme el préstec interbibliotecari electrònic a través del projecte SUBITO. Finalment, va presentar un projecte nou de biblioteca digital, la Digitale Bibliothek del land de Renània del Nord-Westfàlia.
La Sra. Regine Schmolling, de la Biblioteca de la Universitat de Dresden i del land de Saxònia (Sächsische Landes- und Universitätsbibliothek, Dresden), va fer una exposició particularment interessant dedicada a “La biblioteca virtual: conexiones entre el saber, la información y la técnica”. Va presentar els principals projectes cooperatius entre biblioteques universitàries i de recerca en relació amb biblioteques digitals, biblioteques virtuals, i de coordinació de catàlegs col·lectius, entre els quals es pot destacar SUBITO, un projecte —que ja és una realitat— que simplifica enormement el préstec interbibliotecari i l'obtenció de documents de tot l'Estat. És com un metacatàleg o catàleg de catàlegs. El text d'aquesta conferència es publicarà al número de gener-febrer de 2001 de la revista Anales de Documentación de la Facultad de Ciencias de la Documentación de la Universidad de Murcia.
Al llarg del seminari es van celebrar diverses taules rodones on van prendre el protagonisme els participants espanyols i llatinoamericans. Es van debatre temes tan diversos com ara: èxits i noves fites a Espanya i a Llatinoamèrica, equipament personal i tècnic de biblioteques, retroconversió de catàlegs, treball voluntari, gestió, cooperació, associacionisme, etc. Es van constatar realitats ben diverses en els diferents països, i no hi hagué ocasió d'aprofundir gaire en cadascun dels temes. Es va suggerir per a futures trobades la necessitat d'especialitzar els continguts perquè els interessos professionals són molt diferents segons els diversos sectors: les biblioteques públiques, les biblioteques universitàries i de recerca, la informació electrònica, etc. Una de les conclusions d'aquestes taules rodones va ser la de donar un paper important als bibliotecaris del Goethe-Institut als països llatinoamericans i Espanya com a pont de comunicació entre bibliotecaris.
4 Resum de les presentacions
EKZ-Bibliotheksservice, ReutlingenGabriele Harms va presentar EKZ, una empresa de servei integral a les biblioteques que té l'origen en una cooperativa per a la compra de llibres i de serveis bibliogràfics. És la més gran d'Alemanya en el seu camp, i hi treballen uns 200 bibliotecaris. Actualment ofereix des d'un projecte arquitectònic d'edifici i equipament fins a mobiliari, i tota mena de material de biblioteca. També ofereix serveis tècnics com per exemple compra de llibres, servei de subscripcions, catalogació, ressenyes bibliogràfiques, etc. Entre la documentació que es pot consultar hi ha diversos catàlegs d'aquesta empresa, i també nombroses imatges de biblioteques equipades per ells.
Walter de Gruyter Verlag, Berlin-New YorkLa Dra. W. Lösch va presentar aquesta editorial de llarga i extensa tradició a Alemanya. L'origen d'aquesta empresa, definida com a editorial científica universitària, es troba en una petita editorial fundada el 1749. Es va mantenir durant molts anys com a petita editorial familiar i, ja en el segle XX, va adquirir el nom actual, després d'una fusió amb quatre editorials més, i va donà lloc a la gran empresa multinacional que és avui, amb seu a Berlín i a Nova York. Aquesta editorial té el prestigi que li atorguen la seva trajectòria i la qualitat amb què s'han caracteritzat sempre les seves edicions, tant en l'aspecte tècnic com en els continguts. Té un nombrós catàleg que es pot consultar en CD-ROM i hi destaquen les edicions de grans obres de referència especialitzades, i altres edicions d'envergadura intel·lectual i física sobretot en el camp de les ciències humanes. Publica en alemany i anglès i té una divisió dedicada a l'edició electrònica, especialment revistes.
Instituto Ibero-Americano de Berlín (Iberoamerikanisches Institut, Berlin)Peter Altekrüger va fer la presentació de la biblioteca d'aquest institut. La millor col·lecció d'Alemanya de fons en espanyol sobre Espanya i l'Amèrica Llatina i una de les millors del món, descomptant les biblioteques nacionals. Fundat el 1930, l'IIB té un fons aproximat de 800.000 volums, 170.000 mediateques i 27.500 títols de publicacions en sèrie, 4.600 dels quals són vius.
K. G. Saur Verlag, MünchenClara Waldrich, una directiva, i Klaus Gerhard Saur, el propietari actual, van fer la presentació d'aquesta editorial prou coneguda pels bibliotecaris d'arreu del món, tant per les seves publicacions -en especial les bibliografies: directoris i altres obres de referència- com pel fet de ser l'actual editora i distribuïdora de les publicacions de la International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA). Es va fer una revisió dels cinquanta anys d'història de l'empresa i es van presentar les principals línies de publicació actuals. Cal destacar el projecte de publicació d'un gran repertori biogràfic universal, que ja és una realitat en l'apartat espanyol i llatinoamericà.
Swets & BlackwellsEugenio García, de Swets, va fer una presentació dels serveis que ofereix Swets, una empresa prou coneguda al nostre país perquè és una de les més utilitzades pels contractes de distribució de publicacions en sèrie. Es van presentar els serveis més convencionals i també els nous serveis electrònics, com ara Swets Navigator, o els nous serveis de subscripció a publicacions electròniques.
5 Resum de les visites
Biblioteca Central de la Xarxa de Serveis d'Informació de Colònia (Zentralbibliothek, Köln)Director: Horst Neißer. Guia: Frank Daniel
És la biblioteca pública de la ciutat de Colònia, la quarta ciutat alemanya en població amb aproximadament un milió d'habitants. Disposa d'un edifici principal situat en una zona ben cèntrica de la ciutat, 13 dependències i 4 biblioteques mòbils. Es tracta d'una biblioteca moderna que combina els aspectes de biblioteca pública convencional (préstec, lectura) amb el fet de ser el principal centre d'informació de la ciutat. La biblioteca està finançada majoritàriament amb fons municipals, però part del pressupost prové del land i d'ingressos propis. Algunes xifres: pressupost anual de 25 milions de marcs de pressupost oficial, més els ingressos atípics; 2 milions d'usuaris anuals; 250 treballadors; 1,2 milions de volums; 25.000 enregistraments sonors. Cobren alguns serveis: quota anual de 40 marcs per accedir al préstec, les cerques electròniques, el préstec d'audiovisuals, i el servei de préstec a domicili per 10 marcs.
Biblioteca Central Alemanya de Medicina, Colònia (Deutsche Zentralbibliothek für Medizin, Köln)Director: Ulrich Korwitz. Guia: Heike Schmidt
Es tracta d'una biblioteca que, d'una banda, és la biblioteca universitària de medicina i de l'altra, és una de les quatre biblioteques que fan el paper de “nacionals” en un determinat àmbit del coneixement, en aquest cas la medicina i les ciències afins. Està ubicada en un edifici de 1998, just al costat de l'Hospital Universitari. En la seva condició de biblioteca central de medicina per a tot l'Estat és l'encarregada de recollir i difondre no sols la producció nacional en el seu àmbit, sinó també la producció estrangera. En aquesta funció és un centre altament desenvolupat, amb uns fons que pretenen ser exhaustius en el seu àmbit, en el qual dóna suport a la resta de biblioteques especialitzades del país. És, a hores d'ara, el principal servei d'obtenció de documents en l'àmbit sanitari a Europa i mou un gran volum de negoci en aquest apartat. Té unes 2.000 peticions diàries de documents de fora de la universitat, de les quals en serveixen un 92%. Com a biblioteca universitària i d'hospital, és més convencional. Per la seva qualitat de centre d'obtenció de documents té la major part dels seus fons d'accés tancat, com ara totes les publicacions seriades i la majoria de publicacions, excepte algunes obres de referència i manuals d'ús més habitual. Algunes xifres: finançament a càrrec del land (70%) i del Govern Federal (30%), pressupost de 12 milions de marcs, 80 bibliotecaris, fons d'1 milió de volums i 8.000 publicacions en sèries vives.
Biblioteca de la Ciutat i del Land de Dortmund (Stadt- und Landesbibliothek Dortmund)Director: Ulrich Moeske
Es tracta d'un edifici de nova construcció de l'arquitecte Mario Botta, estrenat el 1999. És un edifici espectacular de gran impacte en la zona on és, al costat de l'estació central de la ciutat. L'edifici és interessant per si mateix i té aspectes força innovadors com el fet que la totalitat de les parets són mòbils per tal de tenir la màxima flexibilitat. S'ha aprofitat la instal·lació d'aquest gran equipament com a revulsiu per a la revitalització d'una zona que patia una certa degradació. Dortmund, una ciutat de mig milió d'habitants aproximadament, i l'àrea circumdant, una zona de fort desenvolupament industrial i miner en les dècades dels anys seixanta i setanta, amb una incorporació important de treballadors immigrants, han patit i pateixen les conseqüències d'una recessió econòmica seguida d'una reconversió industrial que han provocat l'augment de l'atur i de la problemàtica social. La nova biblioteca té 11 dependències en altres zones de la ciutat. Algunes dades: pressupost anual de 26 milions de marcs; 160 treballadors; 1,1 milions de volums; quota anual d'accés al préstec: 20 marcs; 10, per a estudiants. Cal destacar la col·lecció d'originals d'art que forma l'artoteca: de 1.200 originals, 1.100 estan contínuament prestats.
Biblioteca del Land i de la Universitat de Düsseldorf (Universitäts- und Landesbibliothek, Düsseldorf)Directora: Irmgard Siebert. Guia: Annemarie Nigels
Aquesta biblioteca té la doble condició de biblioteca universitària de la Universitat de Düsseldorf i de biblioteca del land. Està situada en un edifici construït fa vint-i-cinc anys, d'amplis espais i molt funcional, al centre del campus universitari. És una típica biblioteca universitària centralitzada, de fons molt ric, que es complementa amb diverses biblioteques més petites als diferents centres del campus, com ara la biblioteca de la Facultat de Medicina, que, totalment automatitzada, ha incorporat les tecnologies a tots els serveis. Com a biblioteca del land, és una biblioteca dipositària del dipòsit legal. Algunes dades: la universitat té 25.000 estudiants; 2,5 milions de volums, la meitat a la biblioteca central i l'altra meitat repartida als centres; 8.000 títols de revistes; 150 treballadors.
Biblioteca Nacional, Frankfurt (Deutsche Bibliothek)Directora: Elisabeth Niggemann. Guia: Monika Knull-Schlomann
Fundada un cop acabada la Segona Guerra Mundial, el 1945, com a biblioteca nacional de la República Federal, la visita a la Deutsche Bibliothek de Frankfurt era especialment atractiva per la novetat de l'edifici, acabat d'estrenar. Es tracta d'un edifici modern, de grans dimensions i de grans espais, amb una capacitat prevista de 18 milions d'unitats bibliogràfiques, que ocupa tota una illa de cases, en una zona una mica allunyada del centre de la ciutat. La construcció es va finalitzar el 1996, any en què es va començar el trasllat que va durar un any. Es va fer una visita a les sales obertes al públic, al magatzem i, també, a una part dels serveis interns. La Deutsche Bibliothek forma, conjuntament amb la Deutsche Bücherei de Leipzig i el Deutsches Musikarchiv de Berlín, la biblioteca nacional alemanya, Die Deutsche Bibliothek. Comparteixen la responsabilitat de recollir i conservar tota la producció editorial alemanya, les traduccions d'autors alemanys, la bibliografia sobre Alemanya i la llengua alemanya, i finalment el que s'anomena literatura d'exili. La Deutsche Bibliothek de Frankfurt s'encarrega actualment de la publicació de la bibliografia nacional alemanya, la Deutsche Nationalbibliographie, que es publica de forma impresa en diferents sèries, i també és accessible electrònicament a través de la base de dades Bibliodata. Algunes dades de la biblioteca: pressupost anual de 70 milions de marcs; fons actual, 7 milions de volums, amb una entrada anual procedent del dipòsit legal de 300.000 ítems; 360 treballadors; 24.000 usuaris l'any.
Biblioteca de la Diòcesi i la Catedral de Colònia (Diözesan- und Dombibliothek, Köln)Director: Juan Antonio Cervelló-Margalef
El director de la biblioteca i coordinador del seminari va organitzar una visita a la biblioteca diocesana, situada al mateix edifici, la Maternushaus. Es va tenir una oportunitat única de veure i tocar els principals tresors de la biblioteca, incunables i llibres rars i preciosos especialment valuosos, que estan descrits i reproduïts, en part, a les publicacions Inkunabelkatalog der Erzbischöflichen Diözesan- und Dombibliothek Köln i Glaube und Wissen im Mittelalter: die Kölner Dombibliothek, que es van distribuir als participants i que es podran consultar a la biblioteca de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.
VUB Printmedia, KölnChristian Preuss-Neudorf va guiar la visita a aquesta empresa que ofereix serveis de distribució a tota mena de biblioteques i centres de documentació. VUB Printmedia, que era inicialment una editorial, sense deixar-ho de ser ha ampliat la seva activitat en el camp de la distribució de llibres i publicacions seriades, tant nacionals com estrangeres.
6 Programa social
A més de les sessions oficials i de les visites a biblioteques, durant l'estada a Colònia els participants al seminari van tenir l'oportunitat de conèixer la ciutat de Colònia, en especial el centre històric, i de fer visites a diversos centres culturals de la ciutat. Destaca molt especialment la visita a la catedral de Colònia, no tan sols a les parts de visita pública, sinó també als llocs d'accés restringit, com ara les excavacions arqueològiques als diferents nivells soterrats de l'edifici i les zones més elevades, tant per la part de la façana com per la part interior.
A més de la catedral, es van visitar moltes de les altres esglésies de la ciutat, com ara l'església gran de Sant Martí, o l'església de Sant Andreu, i monuments, com per exemple la tomba de sant Albert Magne i el Museu Romà, al costat de la catedral. També es va fer una visita turística en autocar a la zona dels castells que voregen el Rin.
Finalment, el programa social va permetre l'assistència a un concert simfònic a la Filharmonia, a un concert d'orgue a la catedral i a un recital de l'Orfeó Gracienc que estava a Colònia aquells dies.
7 Conclusions
La darrera de les sessions del seminari es va dedicar a elaborar unes conclusions. Es va constatar el gran desconeixement de la situació bibliotecària a Alemanya entre la majoria dels participants, i l'ajuda que el seminari va aportar per al descobriment d'una realitat bibliotecària d'un interès indubtable. En particular va ser interessant per als assistents espanyols a causa de la semblança de l'organització politicoadministrativa dels estats alemany i espanyol, i les diferències en els models d'organització i de coordinació de serveis bibliotecaris. A Alemanya, el “principi de la subsidiarietat” en què es basa l'organització del país no és sols en l'àmbit d'estat federal i länder, sinó que es reprodueix a totes les escales (entre l'administració del land i els ajuntaments, i entre els ajuntaments i les biblioteques, per exemple). També es va constatar una voluntat recíproca d'enfortir el mutu coneixement i una futura col·laboració, i que aquest seminari hauria de ser un primer pas d'un trajecte, que tant de bo sigui llarg i fructífer. No es va obviar l'evidència que la llengua és una dificultat i, per això, es va reclamar una col·laboració de bibliotecaris en llocs estratègics, com ara els bibliotecaris del Goethe-Institut a les diferents ciutats espanyoles (Madrid i Barcelona) i llatinoamericanes, com també dels bibliotecaris de l'Instituto Cervantes a Alemanya, a més d'encoratjar entre els estudiants l'aprenentatge d'altres llengües estrangeres a més de l'anglès. En aquest sentit, cal dir que, a hores d'ara, ja disposem d'algunes actuacions concretes. Podem destacar l'organització d'una llista de distribució per Internet (Bia-lis), amb tots els participants i per a futurs interessats, serveis com per exemple la traducció a l'espanyol de sumaris de revistes especialitzades, com ara Bibliotheksdienst, i d'alguns articles, que es poden trobar a la web de la biblioteca del Goethe-Institut de Buenos Aires (http://www.goethe.de/hs/bue) o l'acord entre la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona i la biblioteca de l'Instituto Cervantes de Bremen per a una estada de pràctiques d'un alumne o alumna.
Apèndix. Llista de participants per països
AlemanyaPeter Altekrüger
Bibliothek Ibero-Amerikanisches Institut, Berlin
Potsdamer Straße 37
10785 Berlin
altekrüger@iai.spk-berlin.de
http://www.iai.spk-berlin.deCristina Barón Martín
Biblioteca Instituto Cervantes
Marstallplatz 7
80539 München
cbaron@cervantes.es
http://www.cervantes.esRafel Capurro
Hochschule für Bibliotheks- und Informationswesen
Geb. 2 Wolframstraße 32
70191 Stuttgart
capurro@hbi-stuttgart.de
http://www.capurro.deJordi Carrascosa Garcia
Biblioteca Instituto Cervantes
Schwachhauser Ring 124
28209 Bremen
bibbre@cervantes.esJuan Antonio Cervelló-Margalef
Direktor
Diözesan- und Dombibliothek
Kardinal-Frings-Straße 1-3
D-50668 Köln
bibliothek@erzbistum-koeln.de
http://www.erzbistum-koeln.deCordula Cibis
Diözesan- und Dombibliothek
Kardinal-Frings-Straße 1-3
D-50668 Köln
bibliothek@erzbistum-koeln.de
http://www.erzbistum-koeln.deFrank Daniel
Beratung und elektronische Dienste
Zentralbibliothek Köln
Josef-Haubrich-Hof 1
50676 Köln
daniel@stbib-koeln.de
http://www.stbib-koeln.deRamon Granadillo
Bibliothek Max-Planck-Institut fur medizinische Forschung
Jahnstraße 29
69120 Heidelberg
ramon@mpimf-heidelberg.mpg.deGabriele Harms
EKZ.Bibliotheksservice GmbH
Bismarckstraße 3
72764 Reutlingen
Gabriel.Harms@ekz.bibliotheksservice.de
http://ekz.bibliotheksservice.deMonika Knull-Schlomann
Die Deutsche Bibliothek
Adickesallee 1
60322 Frankfurt am Main
info@dbf.ddb.de
http://www.ddb.deUlrich Korwitz
Deutsche Zentralbibliothek für Medizin
Joseph-Stelzman-Straße 9
50924 Köln
Ulrich.korwitz@uni-koeln.de
http://www.uni-koeln.de/zentral/zbib-medUte Krauss-Leichert
Fachbereich Bibliothek und Information
Fachhochschule Bibliothek und Information
Grindelhof 30
20146 Hamburg
ute.krauss-leichert@bui.fh-hamburg.deMargot Lang
Diözesan- und Dombibliothek
Kardinal-Frings-Straße 1-3
D-50668 Köln
bibliothek@erzbistum-koeln.de
http://www.erzbistum-koeln.deMarina López González
Diözesan- und Dombibliothek
Kardinal-Frings-Straße 1-3
D-50668 Köln
bibliothek@erzbistum-koeln.de
http://www.erzbistum-koeln.deWalburga Lösch
Verlag Walter de Gruyter
Genthiner Straße 13
10785 Berlin
bibliotheksService@degruyter.deUlrich Moeske
Stadt- und Landesbibliothek
Königswall 18
44137 Dortmund
umoeske@stadtdo.de
http://www.dortmund.de/bibliothekenHorst Neißer
Zentralbibliothek Köln
Josef-Haubrich-Hof 1
50676 Köln
hneiser@stbib-koeln.de
http://www.stbib-koeln.deAnne Marie Nigels
Universitäts- und Landesbibliothek
Universitätstraße 1. Geb. 24.41
40225 Düsseldorf
ulb@uni-duesseldorf.de
http://www.uni-duesseldorf.deElisabeth Niggemann
Die Deutsche Bibliothek
Adickesallee 1
60322 Frankfurt am Main
niggemann@dbf.ddb.de
http://www.ddb.deChristian Preuss-Neudorf
Verlag VUB Printmedia
Rubensstraße 1-3
50676 Köln
c@vub.printmedia.de
http://www.vub.deKlaus Gerhard Saur
KG Saur Verlag
Ortlerstraße 8
81373 München
c.waldrich@saur.deHeike Schmidt
Lesesaal/Ortsleihe
Deutsche Zentralbibliothek für Medizin
Joseph-Stelzmann-Straße 9
50924 Köln
Schmidt@zbmed.uni-koeln.de
http://www.zbmed.de/index.htmlRegine Schmolling
Fachreferentin Anglistik/Amerikanistik/Iberoromanistik
Sächsische Landes- Staats- und Universitätsbibliothek
Zellescher Weg 17
01069 Dresden
schmoll@slub-dresden.de
http://www.tu-dresden.de/slub
http://www.iberolinks.deIrmgard Siebert
Universitäts- und Landesbibliothek
Universitätstraße 1. Geb. 24.41
40225 Düsseldorf
ulb@uni-duesseldorf.de
http://www.uni-duesseldorf.deElisabeth Simon
Ehemaliges Deutsches Bibliotheksinstitut
Kurt-Schumacher-Damm 12-16
13405 Berlin
simon@dbi-berlin.de
http://www.dbi-berlin.deClara Waldrich
KG Saur Verlag
Ortlerstraße 8
81373 München
c.waldrich@saur.de
ArgentinaElsa Barber
Directora
Departamento de Bibliotecología y Ciencias de la Información
Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Buenos Aires
Puán 480, 3º, Of. 335
C1406CQJ Buenos Aires
bidoclab@filo.uba.ar
elsabarber@ciudad.com.arSybille Deselaers
Información y Biblioteca Goethe-Institut
Av. Corrientes, 319-343
C1043AAD Buenos Aires
deselaers@buenosaires.goethe.org
http://www.goethe.de/hs/bueRodolfo Löhe
Director
Biblioteca Universidad Argentina de la Empresa
Lima, 717 - 1er. Subsuelo
1073 Buenos Aires
rlohe@uade.edu.ar
http://www.biblioteca.uade.edu.arMercedes Patalano
Directora
Biblioteca Universidad de Belgrano
Zabala, 1837, piso 1º
1426 Buenos Aires
merp@ub.edu.ar
http://www.onlineub.comAna María Peruchena Zimmermann
ABGRA
Tucumán 1424, piso 8º, depto. D
1050 Buenos Aires
ana_peruchena@hotmail.comRicardo Rodríguez Pereyra
Biblioteca Universidad Torcuato Di Tella
Miñones, 2159
1428 Buenos Aires
rpereyra@utdt.eduRoberto Jorge Servidio
Biblioteca Bartolomé Mitre
Colegio de Traductores Públicos de la Ciudad de Buenos Aires
Av. Callao, 289, 4º piso
C1022 AAC Buenos Aires
biblioteca@traductores.org.ar
http://www.traductores.org.ar
BolíviaNelson Larrea Murillo
Instituto Cultural Boliviano Alemán - Banco del Libro
Av. 6 de Agosto, 2118, casilla 2195
La Paz
EspanyaJavier Álvarez García
Biblioteca Pública Provincial de Granada
Prof. Sainz Cantero, 6
18002 Granada
jalvarez@sba.junta-andalucia.es
http://bpgr.sba.junta-andalucia.esFernando Armario Sánchez
Subdirección General de Coordinación Bibliotecaria
Dirección General del Libro y Bibliotecas
Ministerio de Cultura
ferdando.armario@carm.esAlejandro Carrión Gútiez
Director
Biblioteca de Castilla y León/Biblioteca Pública del Estado en Valladolid
Plaza de la Trinidad, 2
47003 Valladolid
Alejandro.Carrion@bcl.jcyl.es
http://www.bcl.jcyl.es
http://la-biblioteca.orgMª del Carmen Díez Hoyo
Directora
Biblioteca Hispánica Agencia Española de Cooperación Internacional
Av. Reyes Católicos, 4
28040 Madrid
carmen.diez-hoyo@aeci.es
http://www.aeci.esPetra Fuchs
Biblioteca Goethe-Institut
Zurbarán, 21
28010 Madrid
Fuchs@madrid.goethe.org
http://www.goethe.de/madridJosé Antonio Gómez Hernández
Facultad de Ciencias de la Documentación
Universidad de Murcia
Campus de Espinardo
30071 Murcia
jgomez@fcu.um.esConcepció Miralpeix Ballús
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
Edifici UB-Sants, Melcior de Palau, 140
08014 Barcelona
miralpei@fbd.ub.es
http://www.ub.edu/biblioAgnès Ponsati Obiols
Unidad de Coordinación de Bibliotecas
Consejo Superior de Investigaciones Científicas
Jorge Manrique, 27
28006 Madrid
agnes@bib.csic.es
http://www.csic.es
HolandaCarlos Ardón Bravo
Swets Blackwell. Latinoamérica
Heereweg 347 B
2161 CA Lisse
cardon@nl.swetsblackwell.com
http://www.swetsblackwell.comEugenio García
Swets Blackwell. Latinoamérica
Heereweg 347 B
2161 CA Lisse
cardon@nl.swetsblackwell.com
http://www.swetsblackwell.comMarijn de Graaf
Inter Documentation Company
Hogewoerd 151
2301 EE Leiden
info@idc.nl
http://www.idc.nlFrancisca Rojas del Canto
Inter Documentation Company
Hogewoerd 151
2301 EE Leiden
info@idc.nl
http://www.idc.nlJohn A. Traksel
Inter Documentation Company
Hogewoerd 151
2301 EE Leiden
info@idc.nl
http://www.idc.nl
MèxicJosé Cabriales Córdova
Universidad de Nuevo León (UANL)
Ciudad Universitaria-Monterrey
66451 Monterrey, Nuevo León
jcabrial@ccr.dsi.uanl.mxBrigitte Döllgast
Biblioteca Goethe-Institut
Tonalá, 43
06700 México DF
br@goethe.com.mx
http://www.goethe.de/hn/mexBruni Erker
Biblioteca Goethe-Institut
Tonalá, 43
06700 México DF
br@goethe.com.mx
http://www.goethe.de/hn/mexFiliberto Felipe Martínez Arellano
Coordinador del Colegio de Bibliotecología
Facultad de Filosofia y Letras Universidad Nacional Autónoma de México
1º Callejón Galeana 15
Xaltocan Xomichilco 16090 México DF
felipe@servidor.unam.mxElsa María Ramírez Leyva
Centro de Investigaciones Bibliotecológicas UNAM
Torre II de Humanidades, p. 12-13
04510 México DF
eramirez@servidor.unam.mx
PerúMilagros Angelica Morgan Rozas
Universidad Peruana de Ciencias Aplicadas
Centro de Información
Prolongación Primavera 2390. Monterrico
Lima 33
mmorgan@upc.edu.pe
VeneçuelaElsi Jiménez
Directora de Servicios Bibliotecarios
Universidad Nacional Experimental Simón Rodríguez
1º Calle La Industria. Zona Industrial
Palo Verde 1073
Caracas
ejimenez@reacciun.ve
XileCarlos Contreras Painemal
Centro de Documentación Indígena RUCADUGUN
Santiago de Chile
contreraspane@yahoo.com