BID: textos universitaris de Biblioteconomia i Documentació

Número 6, juny 2001


L'avaluació de les revistes científiques
[versión castellana]
José Ramón Pérez Álvarez-Ossorio
Professor d'investigació. CINDOC
ossorio@cindoc.csic.es

Per avaluar la qualitat de les revistes científiques s'han utilitzat tradicionalment una sèrie de paràmetres que pretenc examinar a continuació a grans trets, amb la possibilitat d'aplicar-ho a les revistes espanyoles i, més concretament, a les revistes de documentació, que utilitzaré com a exemple.

El paràmetre que podríem considerar més tradicional i, sens dubte, el més utilitzat, tot i que moltes vegades de manera excessiva, és l'anomenat factor d'impacte, extret de la publicació Journal Citation Reports de l'Institute for Scientific Information (ISI) de Filadèlfia. Com és sabut, és un índex que expressa la relació entre el nombre de citacions rebudes per una revista en un any determinat i el nombre d'articles que aquesta mateixa revista va publicar durant els dos anys anteriors. Abans d'entrar en les possibilitats d'aplicació del factor d'impacte a les revistes espanyoles, cal dir que aquest paràmetre presenta, de manera general, un biaix evident, en el sentit que fa prevaler les revistes que publiquen pocs articles extensos i que contenen moltes referències bibliogràfiques; sobretot, surten molt beneficiades les revistes del tipus Review o Progress, dedicades fonamentalment a articles de revisió. Pot comprovar-se, en efecte, que en la classificació de revistes segons el factor d'impacte, les d'aquest tipus ocupen els primers llocs en detriment de les revistes que podríem anomenar convencionals i que són, en canvi, les que ocupen els primers llocs en la classificació per recompte brut del nombre de citacions que reben els seus articles.

Ja fa uns quants anys, jo mateix vaig fer un petit estudi en el qual comparava les dues classificacions de revistes, per factor d'impacte i per nombre de citacions, amb la llista de revistes més sol·licitades a la biblioteca i al servei de fotodocumentació del nostre centre, i vaig trobar que la correlació era molt millor amb la classificació pel nombre de citacions.

A més d'aquest biaix evident, el factor d'impacte també està sotmès als conegudíssims biaixos de les publicacions de l'ISI, a favor de les publicacions en anglès i també, encara que en menor grau, a favor de les ciències pures sobre les ciències aplicades i les ciències fisiconaturals per damunt de les ciències socials i humanes. No és el moment d'entrar en la vella polèmica sobre si s'ha de publicar en revistes nacionals o en revistes de difusió internacional, que habitualment són en anglès, encara que sí que sembla prou clar que la millora de les revistes nacionals passa necessàriament pel fet que els nostres científics destacats hi publiquin.

Així doncs, si apliquem el factor d'impacte a l'avaluació de les revistes espanyoles, ens trobem amb el fet que la seva presència en les publicacions de l'ISI és escassíssima (i segueix disminuint any rere any), cosa que, en la pràctica, fa impossible l'avaluació per aquest mètode. Concretament, en el camp de la documentació, cap de les nostres revistes és present en les publicacions de l'ISI.

Dos paràmetres més, en certa manera paral·lels, podrien ser la presència de les revistes en les grans bases de dades internacionals de les corresponents disciplines o en els grans centres de subministrament de documents, amb el British Library Documents Supply Centre (BLDSC) al capdavant. És clar que no són indicadors absoluts de qualitat, però sí que són un índex de la difusió que assoleix una revista i de l'ús que en fa la comunitat internacional. Tornant al cas espanyol, la presència de revistes espanyoles en les grans bases de dades ja és important, concretament, en el camp de la documentació. Són sis les revistes espanyoles que recull, per exemple, la base de dades LISA. Quant a la presència en el BLDSC, s'hi troben força revistes espanyoles, encara que no n'hi ha cap de documentació, fet que no és gens estrany perquè la demanda de documents en aquest camp és, sobretot, de caràcter local o, a tot estirar, procedent d'Hispanoamèrica.

Per acabar, un índex de la qualitat d'una revista és el grau de compliment de les normes nacionals i internacionals que hi ha respecte a això. Com és obvi, aquest indicador no mesura en absolut la qualitat intrínseca d'una revista, sinó únicament el que podríem anomenar qualitat formal. Però no és menys cert que la qualitat formal i la qualitat intrínseca solen ser paral·leles o, almenys, que la primera és un prerequisit per a la segona. En efecte, el primer que s'exigeix a una revista per a la seva incorporació als grans circuits de difusió internacionals és que compleixi les normes corresponents. En aquest sentit, s'ha d'esmentar el projecte LATINDEX, que tracta de reunir informació sobre les revistes científiques que es publiquen a Amèrica Llatina, Espanya i Portugal, i en el qual col·laboren una sèrie de centres d'aquests països. LATINDEX ha establert un conjunt de vuit criteris editorials obligatoris, més uns 24 criteris més de qualitat formal, considerant com a revistes acceptables aquelles que compleixin, almenys, entre 15 i 17 criteris d'aquesta segona llista. Al CINDOC s'ha dut a terme un estudi de l'aplicació d'aquests criteris a les revistes espanyoles de documentació, com un primer pas per a una successiva aplicació a totes les revistes científiques espanyoles. D'un total de 21 revistes analitzades, que es poden considerar incloses en el camp de la documentació, es va trobar que cap compleix els 24 criteris; tres compleixen entre 20 i 23 criteris, i cinc més entre 16 i 19 criteris.

Potser, per obtenir una idea bastant aproximada de la qualitat d'una revista, el més correcte seria aplicar conjuntament, en la mesura que es pugui, els distints paràmetres esmentats.