Informe del Seminari sobre estratègies i recursos docents en Biblioteconomia i Documentació: una mirada a Europa (Barcelona, 5 de febrer de 2001)
Concepción Rodríguez Parada
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
rodrigue@fbd.ub.es
1 Introducció
El passat dia 5 de febrer tingué lloc a la seu col·legial el Seminari sobre estratègies i recursos docents en Biblioteconomia i Documentació: una mirada a Europa, sota la coordinació de Pilar Cid (UAB) i Cristóbal Urbano (UB) i organitzat pel Grup de Treball de Recerca i Docència del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC).
La trobada, que es vol que sigui anual, pretén ser un punt de reunió per a la reflexió i per a l'intercanvi d'experiències dels docents catalans de l'àrea. L'interès per la jornada es manifestà en l'elevat nombre de participants —un total de 37— en aquesta primera edició.
El seminari d'enguany es va plantejar com una mirada panoràmica —una “guia de viatge” en paraules dels coordinadors— del que es fa a Europa en matèria de docència en Biblioteconomia i Documentació. És per això que les diferents intervencions mostraren la situació d'aquests ensenyaments a Alemanya, França i el Regne Unit. També es presentà el programa de la Unió Europea Sòcrates-ERASMUS, així com l'experiència d'alguns països europeus pel que fa a la docència no presencial.
2 Desenvolupament de la jornada
El seminari s'inicià amb la presentació dels objectius a càrrec dels esmentats Pilar Cid i Cristóbal Urbano. A més dels objectius, ja assenyalats anteriorment, i prenent com a marc de referència la Declaració de Bolonya (1999), destacaren el de la internacionalització en un doble vessant: d'una banda, el coneixement del que fan els nostres col·legues europeus, que en si mateix ja és un bon element per a la reflexió; d'altra banda, anant més enllà d'aquest coneixement, varen postular l'establiment de contactes amb els nostres companys de professió de cara a millorar la nostra capacitat docent i afavorir la participació en projectes comuns de recerca. En paraules de Cid i Urbano “[...] la internacionalització, a banda de ser un indicador de qualitat dels projectes docents, esdevé en el context de la Unió Europea una eina per a la convergència”. La seva ponència amb el títol explícit “Europa com a mirall... on anem?”, conclogué amb un ampli resum dels punts principals de la Declaració de Bolonya.1
La intervenció següent, “Estudis universitaris de Biblioteconomia i Documentació a Alemanya”, fou a càrrec de Concepció Miralpeix (UB), la qual exposà el currículum alemany. La docència de la Biblioteconomia en aquest país seguia dues vies divergents: d'una banda, els estudiants que optaven per cursar alguna cosa similar a la nostra diplomatura; i d'altra banda, aquells que triaven l'opció de cursar estudis superiors. La característica principal del sistema era la impossibilitat d'accedir a la llicenciatura des de la diplomatura. Miralpeix exposà que actualment això està canviant, és a dir, en aquests moments i de manera gradual, s'està implementant un model semblant al de Catalunya, això és, oferir a l'alumnat la possibilitar d'accedir al segon cicle des del primer. Un altre aspecte important és la potenciació d'una mena d'estudis professionals, similars a la antiga FP nostra, que capaciten els alumnes per treballar en l'àrea des de llocs subordinats o auxiliars. La titulació obtinguda és la d'especialistes en informació, o bé en comunicació i empreses.
Tot seguit Amadeu Pons (UB), reprenent l'argument inicial de la internacionalització, exposà les virtualitats de dos programes de la Unió Europea pel que fa a l'intercanvi i la mobilitat del professorat i l'alumnat. Sota el títol “Internacionalització: possibilitats del programa Sòcrates i ERASMUS a nivell d'alumnes i professors”, comentà les característiques del programa que té com a subtítol Programa de acción comunitario en materia de educación. Un dels seus grans objectius és, precisament, “promover la cooperación y la movilidad en todos los ámbitos de la educación”,2 és a dir, en tots els àmbits educatius, així com entre els docents i els alumnes. Pons oferí una informació exhaustiva sobre el programa i comentà la seva experiència com a coordinador a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació. En aquest cas, són majoritàriament els alumnes els qui en gaudeixen, tot i que tampoc en gran nombre a causa de l'existència de diferents filtres, entre els quals cal destacar les condicions acadèmiques, la gens generosa dotació econòmica i el desconeixement d'idiomes. Aquest darrer obstacle no s'ha de menystenir atès que els alumnes aprofiten l'estada a l'estranger per cursar assignatures que convalidaran en retornar al país d'origen; per tant, el coneixement de l'idioma és una condició imprescindible per seguir les classes, o bé per fer les pràctiques en una biblioteca.
Més tard, M. José Recoder (UAB) i M. Eulàlia Fuentes (UAB) exposaren “La docència de la ciència de la documentació a França i al Regne Unit”. A l'inici argumentaren el perquè de la tria d'aquests països i la justificaren adduint, bàsicament, raons de proximitat, ja que afavoreix l'intercanvi entre les universitats i els seus professionals. Els objectius de la ponència coincideixen plenament amb els del seminari: d'una banda, ser l'esperó per a processos futurs d'intercanvi i, de l'altra, oferir elements per a la reflexió que redundin en una millora de la docència.
Pel que fa al cas concret dels estudis a França, independentment que es tracti de Biblioteconomia i Documentació o de qualsevol altra disciplina, hi ha un aspecte que sorprèn. Un cop acabat el batxillerat, els alumnes poden triar entre dos tipus d'estudis: els pensats per a la ràpida incorporació al món laboral (de primer cicle) i els que allarguen la vida “estudiantil” fins al tercer cicle. En ambdues opcions hi ha la Documentació.
A la Gran Bretanya són variades les possibilitats que s'obren davant dels alumnes que han finalitzat els estudis de secundària. Ras i curt, o bé es preparen per ingressar a la universitat, o bé fan una especialització professional amb la qual obtenen una titulació de nivell mitjà. L'educació superior presenta també múltiples nivells i dins d'aquests diferents tipologies segons l'especialitat estudiada. Els estudis de Biblioteconomia i Documentació són presents en tots els nivells que permeten accedir a diverses titulacions.
L'aportació dels ponents acabà amb Toni Roig (UOC) que va presentar “Experiència internacional en docència no presencial en Biblioteconomia i Documentació”. Roig estructurà la seva ponència en tres eixos: un breu recorregut per països europeus en el qual analitza les necessitats professionals i acadèmiques; les tendències actuals de l'acció docent en la nostra àrea i la situació de la docència no presencial; les iniciatives europees en docència no presencial i les conclusions. Entre aquestes en destacarem una que fàcilment es pot extrapolar a altres àmbits: el trencament de les barreres espacials provocat per la realitat virtual desencadena un procés de colonització lingüística i de continguts que a la llarga provoca la pèrdua d'identitat local, és a dir, la globalització contra la preservació de valors d'identitat. Aquest és un punt que mereix un tractament i una consideració molt més amplis dels que són pertinents aquí.
Tot seguit s'inicià un animat col·loqui entre els assistents i els interventors sobre els temes tractats. El seminari acabà amb el compromís d'una nova trobada l'any que ve coordinada per Blanca Martínez (UPF) i Àngels Massísimo (UB), el tema de la qual se centrarà en la recerca.
3 Valoració
En primer lloc, cal aplaudir la iniciativa de crear el Grup de Treball de Docència i Recerca dins del COBDC. Creiem que la nombrosa i consolidada presència dels estudis dins les universitats del país i, per tant, l'augment dels docents de la disciplina, així ho justifiquen. Una de les primeres accions del grup ha estat l'organització de la jornada que hem comentat, amb una participació notable i una destacada qualitat de les ponències, que des d'aquí celebrem. Un altre aspecte que els assistents agraïm és el material de suport ofert pels ponents, que ha estat molt ben documentat.
Sens dubte, els artífexs de l'èxit d'aquesta primera convocatòria han estat els coordinadors que han posat el llistó molt alt per a pròximes edicions, i els quals felicitem i encoratgem per a futures empreses.