UB | Divisió V | Facultat | BiD
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
Barcelona, desembre de 2001
http://bid.ub.edu
Comentaris: bid@fbd.ub.es
Present i futur de l'associacionisme a Espanya
Adela d'Alòs-Moner
Presidenta
cobdc@cobdc.ictnet.es
Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya
Situació a Espanya
Quantes associacions, col·legis i federacions hi ha a Espanya relacionats amb la biblioteconomia i la documentació? Quants membres tenen i a quants professionals integren? Quina és la tendència avui quant a l'associacionisme i a la col·legiació professional? Les associacions i els col·legis professionals “d'ahir” tenen sentit avui?
Unes dades concretes de la situació actual ens diuen que:
- Hi ha 17 associacions professionals a Espanya,1 tret de les específiques d'arxivers. La majoria estan associades a les comunitats autònomes i, en alguna comunitat autònoma n'hi ha dues o més de dues, com és el cas de les comunitats valenciana i andalusa. Unes poques estan relacionades amb àmbits temàtics: música, arquitectura, etc.
- La majoria de les associacions no tenen més de 250 membres i no tenen personal contractat; això fa que funcionin únicament per la dedicació de les persones que integren la Junta.
- Únicament tres associacions tenen més de 1.000 membres: el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, amb 1.750, ANABAD, amb uns 1.700 i SEDIC, amb uns 1.350.
- Dotze associacions són membres de FESABID (Federació Espanyola de Societats d'Arxivística, Biblioteconomia, Documentació i Museística).
- El nombre global de professionals que formen part d'aquests col·lectius és d'uns 9.000.
FESABID
Per la importància que té aquesta federació -ja que agrupa, a través de 12 associacions que en som membres, més del 85% dels professionals associats a tota Espanya- cal fer-ne una breu introducció. De FESABID en puc explicar els orígens, precisament perquè en vaig ser una de les persones impulsores.
El 25 de maig de 1985, 25 professionals ens vàrem reunir a Alcalá de Henares per parlar sobre la situació de les diferents associacions a Espanya i sobre la formació permanent dels bibliotecaris. Una de les conclusions de la reunió va ser que calia estudiar la creació d'una federació d'associacions a nivell de tot l'estat que servís per a intercanviar experiències.
Les associacions que participaren a la reunió foren: ANABAD, Asociación Andaluza de Bibliotecarios, l'Associació de Bibliotecaris de Catalunya, que més tard passà a ser l'actual Col·legi, SEDIC i Socadi.
Tres anys més tard, el 1988, neix FESABID amb l'objectiu de:
- Promoure i desenvolupar activitats relacionades amb les biblioteques, centres de documentació i arxius.
- Fomentar la col·laboració entre els seus membres.
- Contribuir a crear les millors condicions possibles perquè les associacions membres puguin exercir les seves activitats.
- Difondre i promoure la imatge dels professionals.
D'aquests aspectes, FESABID ha anat acomplint els dos primers, amb les jornades que realitza cada dos anys i que agrupen professionals de tots els sectors i de tota Espanya. En els altres dos punts, les actuacions són millorables.
Crec que FESABID hauria d'orientar-se a potenciar el paper de les organitzacions que en són membres. A més de l'organització de les jornades, el seu paper hauria de centrar-se a ser l'interlocutor amb el Ministeri per a canalitzar ajuts per a les publicacions de les associacions, potenciar traduccions d'interès professional, actuar com a “portal” de les associacions professionals a Espanya, estar present en reunions fora d'Espanya (amb l'IFLA o a la comissió de copyright, per exemple), i tenir un web <www.fesabid.org> —avui no actualitzat— entès com a una porta per accedir als webs de les diverses organitzacions membres.
El paper dels col·lectius professionals
Un cop donades algunes dades de les associacions a Espanya i de FESABID, vull fer algunes consideracions sobre els col·lectius professionals que em semblen importants.
George S. Bohinski, a l'article “Is the library profession over-organized?”2 assenyala dos aspectes de la realitat de les associacions als Estats Units: el seu nombre és excessiu i amb un excés d'especialització, i dediquen massa temps escrivint i parlant d'elles mateixes. Crec que aquest article dibuixa un panorama no massa allunyat del nostre: possiblement també a Espanya hi ha massa associacions —moltes d'elles amb limitada capacitat d'incidència— i algunes estan més centrades en elles mateixes que en els problemes que interessen a la societat.
Aquest crec que és avui un aspecte crucial, quan estem immersos en una societat dinàmica en la qual, precisament uns professionals de la informació, hem de tenir una actitud socialment més proactiva.
Les associacions i els col·legis professionals —i no tan sols els vinculats a la biblioteconomia i la documentació— hem de preveure el nous escenaris de futur i entendre el que comporta per a l'associacionisme el pas de la societat industrial a la societat de la informació. Els vells models professionals i laborals estan qüestionant-se, i això serà encara més evident a partir de l'any 2004 quan, segons les previsions, l'economia electrònica superi l'economia industrial.
Cal que aquests col·lectius ens convertim en uns instruments de participació dels professionals en la vida pública, veritables entitats de servei tant a la societat com als professionals que els integren. És més, estic convençuda que les associacions realment seran útils als professionals si més que ser unes organitzacions tancades en elles mateixes, es transformen en una organització útil a la societat, que faci que administracions i empreses vegin el valor que aquests tipus de professionals podem aportar.
Alguns dels eixos clau d'actuació poden ser:
- Capacitar els professionals, tenint en compte que les professions són cada cop més complexes i menys clara la línia divisòria entre les tasques d'un col·lectiu o d'un altre (podem demanar-nos, per exemple, qui hauria de ser el responsable de la gestió de la intranet, del servei d'informació en un ajuntament o d'una empresa, del centre de documentació en un mitjà de comunicació o del servei d'històries clíniques d'un hospital).
- Vertebrar formes de comunicació entre la professió i la societat: potenciar el treball en xarxa amb altres col·lectius (col·legis professionals, empreses, organitzacions cíviques i socials).
A partir d'aquí les activitats professionals guanyarien prestigi, la qual cosa revertiria en un prestigi de la professió i, per tant, també del títol.
És necessari recordar que la professió avui està més lligada a la formació permanent i a les tasques que es realitzen que a la titulació o professió d'origen. Peter Drucker, un reconegut analista d'organitzacions, diu que aquest final o principi de segle es recordarà d'aquí a uns anys no tant per l'explosió d'Internet i de les tecnologies de la informació, sinó pels profunds canvis socials i laborals que faran que cada cop hi hagi menys relació entre el que s'ha estudiat i el que es treballa i que tothom es veurà obligat, al llarg de la seva vida, a prendre diferents opcions de tipus laboral.
Al novembre de 1998, el Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB) va dedicar un número monogràfic de la seva publicació Debats tecnològics als col·legis professionals. En aquell moment s'expressava la necessitat d'un canvi en els col·legis i en les associacions professionals en general i es plantejava la necessitat d'integrar en un mateix col·lectiu persones que coincideixen o bé perquè tenen una mateixa titulació o bé perquè realitzen les mateixes tasques. Podem dir amb satisfacció que, un any abans, al 1997, el COBDC ja va tenir aquesta visió de futur, i va integrar en un mateix col·lectiu a diplomats en biblioteconomia i documentació, llicenciats i doctorats en documentació i a professionals que treballaven en el sector. La integració del Col·legi amb Socadi va acabar de consolidar aquest procés.
Avui cal donar un salt endavant i, així com moltes organitzacions públiques i privades estan “repensant-se” o “reinventant-se”, és necessari que les associacions i els col·legis “repensin” la pròpia missió, la pròpia raó de ser. Això és especialment important precisament en aquells col·lectius directament relacionats amb el sector de la informació, tenint present el seu dinamisme. El món globalitzat té una dinàmica que ens marca uns ritmes i terminis per a participar-hi, si volem continuar sent la veu d'un important col·lectiu professional.
Notes
1 La llista més actual i completa d'associacions es pot trobar a: Tomàs Baiget, “Directorio de asociaciones profesionales españolas de biblioteconomía y documentación”, El profesional de la información, vol. 9, nº 7–8 (julio-agosto 2000), p. 29–32.
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
Barcelona, desembre de 2001
http://bid.ub.edu
Comentaris: bid@fbd.ub.es