Número 7, desembre 2001

La creació del Consorci de Biblioteques de Barcelona

---

Marta Clari

Gerent
Consorci de Biblioteques de Barcelona

biblios@mail.bcn.es

---

Resum

L'any 2001 s'ha constituït el Consorci de Biblioteques de Barcelona, que té l'encàrrec de desenvolupar el Pla de biblioteques de Barcelona i de gestionar i coordinar les biblioteques públiques de la ciutat. L'article fa una presentació del Consorci i dels elements estratègics que es tingueren en compte en la seva creació i repassa els aspectes següents: els beneficis que el Consorci pot reportar a les parts implicades —usuaris, ciutat i administracions—; el seu marc legal; el règim orgànic que el presideix; la distribució de competències entre les administracions implicades; la seva estructura organitzativa, i els objectius per al període 2001–2003.

Introducció

L'any 2001 ha estat clau per al desenvolupament del Pla de biblioteques de la ciutat de Barcelona 1998–2010 (“Les biblioteques del segle XXI: de la informació al coneixement”), ja que marca una inflexió amb l'impuls definitiu de dos elements fonamentals en la nova xarxa de biblioteques públiques de la ciutat: la constitució i posada en marxa del Consorci de Biblioteques de Barcelona i la signatura de l'addenda al conveni entre les tres administracions de l'Estat que fa possible l'inici de les obres de la Biblioteca Provincial del Born.

La ciutat de Barcelona emprèn l'any 1996 l'elaboració d'un pla de biblioteques amb l'objectiu d'analitzar la situació d'aquests equipaments i avaluar-ne els dèficits, establir un model d'equipament bibliotecari i preveure la planificació d'infraestructures i el model de gestió necessari. El Pla de biblioteques de Barcelona s'aprova per unanimitat el 22 d'abril de 1998, en el plenari municipal. El Pla concep la biblioteca com un centre d'informació cap al coneixement, obert a tothom amb els suports tecnològics que facilitin la democratització i la difusió de la informació, la transmissió de coneixements, la formació, l'educació permanent, l'autoinformació i el lleure. Situa la biblioteca com a centre públic social d'àmbit local; actiu, impulsor i dinamitzador; referent cultural del territori amb coneixement de l'entorn i amb orientació cap als usuaris de tal manera que la biblioteca s'adapti a les demandes dels ciutadans i s'avanci en la detecció de necessitats informatives, formatives i culturals. En el Pla de biblioteques s'analitza també la gestió de les biblioteques i es proposa la creació d'un organisme de gestió únic que concerti amb les diferents administracions que tenen incidència en aquests equipaments i que, sumant els esforços públics, multipliqui la incidència d'aquesta xarxa en la ciutat de Barcelona.

1  Perquè un consorci: elements estratègics

En les biblioteques de Barcelona, hi participen diferents administracions públiques. Són de titularitat municipal i reben serveis de suport de la Diputació de Barcelona. La Biblioteca del Born, en fase de construcció per part del Ministerio de Educación y Cultura, serà la central urbana de la ciutat i cap de la xarxa actual. Fins a la constitució del Consorci la gestió de les biblioteques públiques es portava a terme a partir d'un conveni marc que regulava les relacions entre l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona, i per diferents convenis específics. En el Pla de biblioteques de Barcelona es proposa la creació d'un instrument que integri i millori la gestió dels diferents recursos i la prestació de serveis. Aquesta proposta es concreta en la creació d'un consorci.

El model organitzatiu d'aquest consorci és el previst pel procediment administratiu per a la constitució de consorcis públics. Les disposicions legals de referència són la Llei 7/85 reguladora de bases de règim local (article 87), el Text refós de règim local (articles 69 i 110), la Llei 8/87 municipal i del règim local de Catalunya (articles 252-255), el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals de 1995 (articles 312-324) i la Llei 13/89, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya (article 55).

El Consorci potencia les polítiques de concertació i promou l'acord entre les diverses parts que intervenen en la consecució d'un fi comú; és un element clau en els nous models de gestió pública que aposten per la modernització. La concertació aplicada a la xarxa de biblioteques de la ciutat de Barcelona presenta tot un seguit d'avantatges, ja que permet:

• la millora de la qualitat dels serveis prestats als públics usuaris i de la gestió del conjunt de les biblioteques que integren la xarxa;
• la participació de diferents agents (públics i privats), la generació de sinergies i l'optimització de recursos;
• l'articulació de la xarxa de ciutat en el marc de la xarxa provincial;
• una major difusió i més impacte de les campanyes de comunicació vinculades als serveis prestats pel conjunt de la xarxa de biblioteques;
• la potenciació de polítiques relacionals entre les diferents administracions públiques i el teixit econòmic i social que configura l'entorn ciutadà.

2  Quins beneficis pot reportar el Consorci

La posada en marxa del Consorci de Biblioteques de Barcelona garanteix una direcció unificada en la gestió de les biblioteques de la ciutat que comporta tot un seguit de beneficis per als diferents agents que hi estan relacionats: els usuaris dels serveis bibliotecaris, la ciutat, i les administracions que el conformen (l'Ajuntament i els seus districtes i la Diputació).

2.1  Beneficis per als usuaris

• La millora de la qualitat en els serveis rebuts i la concreció de compromisos en la prestació de serveis. Es poden establir uns estàndards comuns en la prestació dels serveis (qualitat del servei), plantejar uns objectius comuns per al conjunt de les biblioteques (eficàcia) i portar a terme una optimització i una millor distribució dels recursos utilitzats (eficiència). Pel que fa a la prestació de serveis: atenció acurada, agilitat en la prestació del servei, disponibilitat de fons, accessibilitat de les instal·lacions, gestió flexible del conjunt de recursos, informació a usuaris, atenció a col·lectius específics i altres.
• L'impuls de nous serveis. L'establiment de pautes de gestió homogènies i en l'àmbit de la ciutat afavoreix la simplificació de processos i la possibilitat de dedicar una part important de recursos i d'esforços, actualment assignats a la gestió, a la potenciació de noves iniciatives i de serveis adequats a les necessitats de cada territori.
• L'equilibri territorial. La possibilitat d'actuar des d'una perspectiva global de ciutat permet fer els ajustaments necessaris per evitar que determinades zones es trobin en situacions més desfavorides respecte a d'altres, i així es pot aplicar el criteri d'equilibri territorial de forma més coherent i eficient.

2.2  Beneficis per a la ciutat

• La combinació del principi de globalitat amb el d'especificitat. S'estableix una lògica de servei de biblioteques que té en compte a la vegada les necessitats globals (ciutat) i les específiques (districtes i barris). Permet combinar accions de ciutat, amb adaptacions al territori.
• L'establiment d'estàndards de qualitat. Es consolida una xarxa de biblioteques amb uns estàndards bàsics de qualitat homogenis en la prestació dels serveis.
• L'establiment de sinergies entre diferents sectors i agents ciutadans. El plantejament d'objectius de ciutat afavoreix l'establiment d'acords de promoció, de patrocini i d'intervenció de diferents sectors (públic i privat) i agents (administracions, entitats, empreses, agents socials, etc.) que intervenen en la ciutat.
• L'aportació integrada de valor als projectes de ciutat. L'aportació conjunta d'experiències i de recursos en les iniciatives de diferents tipus que es plantegen en l'àmbit general de la ciutat optimitza esforços i suposa obtenir uns beneficis multiplicadors per als projectes integrals de ciutat impulsats per l'Ajuntament.
• La millora de la gestió i la potenciació de les activitats territorials. El fet d'operar amb una gestió d'àmbit afavoreix una coordinació més eficient i flexible dels recursos entre l'Ajuntament i els seus districtes i la Diputació. Aquest fet permet aplicar els recursos d'acord amb les necessitats detectades en cada lloc i en cada moment i centrar-se en el disseny i en la promoció de programes específics adaptats a la realitat i a les demandes del territori.
• La creació d'un model referencial. Es posen les bases per potenciar un model de direcció, de gestió i de servei de biblioteques (visió global de ciutat, biblioteca central, territorialitat a través dels districtes) que situï Barcelona com un referent dels serveis bibliotecaris.

2.3  Beneficis per a l'Administració: l'Ajuntament i els seus districtes i la Diputació

• La millora del servei i la millora en la gestió. La direcció de la xarxa municipal de biblioteques a través del Consorci, ens de gestió explícitament recollit per la Carta municipal de Barcelona, ha de permetre una major estandardització i millora en la prestació de serveis als públics usuaris. L'existència d'un marc de referència comú, clar i homogeni, beneficia el conjunt del personal que treballa en les biblioteques, ja que estableix pautes directives i de gestió que faciliten, potencien i enriqueixen el seu desenvolupament com a professionals.
• L'adaptació dels perfils competencials al llocs de treball. Es facilita una major adaptació dels treballadors i de les treballadores als requisits i a les característiques dels diferents llocs de treball. També permet donar una resposta més àgil a problemes sorgits en la gestió dels recursos humans, per exemple, en el tema de suplències.
• La millora de la imatge del conjunt de les biblioteques. El fet d'actuar a través d'una identitat i d'unes pautes homogènies permet oferir una imatge de conjunt de la xarxa bibliotecària als diferents públics usuaris de la ciutat.
• L'optimització de la comunicació. Augmenta la rendibilitat de les accions de comunicació relatives a les activitats de les diferents xarxes de biblioteques.
• L'assoliment de major eficiència i de millors resultats. L'estructura organitzativa ajuda a coordinar i optimitzar els serveis adreçats al ciutadà.
• La potenciació del principi de proximitat en la prestació del servei. El fet de funcionar a través del Consorci de Biblioteques de Barcelona permet millorar el servei quant a la potenciació de la proximitat, sense perdre en cap moment els avantatges de formar part de la xarxa provincial.
• El reforç del caràcter supramunicipal. El funcionament en l'àmbit provincial es reajusta i permet centrar millor i més equilibradament l'aplicació de recursos i d'esforços, cosa que reforça el paper de la Diputació com a organisme supramunicipal.
• La vinculació directa de la Biblioteca Central del Born a la xarxa provincial. La presència institucional directa en l'experiència de la Biblioteca Central del Born permetrà que la resta de les biblioteques de la xarxa provincial puguin gaudir de forma fàcil de les activitats, dels recursos, de les dinàmiques de cooperació i de les sinergies generats.

Figura 1. Activitats per al públic infantil

3  El marc legal del Consorci

El 10 de gener de 2001 es va constituir el nou Consorci de les Biblioteques de Barcelona, promogut per l'Ajuntament de Barcelona i per la Diputació de Barcelona. Els estatuts van ser aprovats pels plenaris d'ambdues institucions i publicats al Butlletí oficial de la província el 2 de desembre de 2000.

Abans d'entrar en les característiques específiques d'aquest organisme podem descriure un consorci com una entitat pública de caràcter associatiu que està constituïda per ens locals i en què poden participar alhora, des de la creació o per adhesió posterior, altres administracions públiques i entitats privades sense ànim de lucre. El conjunt d'ens han de tenir finalitats d'interès públic concurrents. El Consorci té personalitat jurídica pròpia i es regula per legislació de règim local i general.

La fórmula jurídica de consorci presenta tot un seguit d'avantatges, ja que permet:

• el foment de la cooperació de caràcter voluntari entre diferents tipus d'organitzacions;
• la participació de diverses administracions públiques i d'institucions privades, la qual cosa afavoreix la concurrència entre el sector públic i el sector privat;
• la gestió conjunta de funcions, d'activitats i de serveis per part de diferents tipus d'ens, i així s'afavoreix la potenciació i el mutu benefici entre elements de centralitat i elements territorials;
• l'aprofitament dels mecanismes previstos en la legislació de règim local;
• la capacitat d'organitzar un model de gestió modern, eficient, eficaç, flexible, que combini centralitat amb proximitat i que estigui orientat a la qualitat en la prestació de serveis;
• la possibilitat de realització de tota mena de contractes;
• la capacitat de portar a terme una gestió financera autònoma;
• la possibilitat d'adquirir, de posseir, de disposar i d'arrendar béns mobles i immobles;
• l'acceptació de llegats, d'herències, de donacions o d'ajuts;
• la possibilitat de constituir altres ens i de participar-hi.

L'element fonamental del Consorci de Biblioteques de Barcelona (a partir d'ara, CBB) és la proximitat en la gestió, l'especialització en un sector determinat i la cooperació amb els agents territorials més propers que permeten adequar els serveis cada cop més a les noves necessitats dels ciutadans. Alhora és una eina útil per visualitzar la xarxa de biblioteques de la ciutat, aconseguir més impacte i ser present en altres xarxes bibliotecàries nacionals o internacionals.

Les finalitats bàsiques del CBB queden recollides a l'article 4 dels seus estatuts:

1. Gestionar el sistema bibliotecari de lectura pública de la ciutat, segons el que disposa la Llei 4/1993, de 18 de març, del Sistema Bibliotecari de Catalunya.
2. Desenvolupar el Pla de biblioteques de Barcelona, o els successius plans que es puguin aprovar, on es defineixi el model, l'estructura i la planificació territorial dels serveis bàsics del sistema bibliotecari de lectura pública de Barcelona.
3. Representar el sistema bibliotecari de lectura pública de la ciutat davant els diferents organismes nacionals o internacionals.
4. Gestionar els béns que li siguin adscrits per a la prestació del servei.
5. Assumir la direcció, la formació i la gestió dels recursos humans que siguin adscrits pels diferents ens consorciats i del personal laboral o eventual que contracti per cobrir les necessitats de prestació dels serveis que té encomanats, dotant-se, si és el cas, de funció pública pròpia.
6. Garantir que les biblioteques públiques de la ciutat prestin els serveis bàsics d'informació, de préstec i de promoció de la lectura, en els termes que recull el Manifest de la UNESCO de 1994.
7. Adequar les col·leccions i els serveis de les biblioteques, d'una banda, als estàndards fixats en el Mapa de lectura pública i, de l'altra, a les necessitats dels usuaris de les biblioteques.
8. Coordinar i promoure les accions i activitats necessàries per a la promoció de la lectura i la difusió dels serveis de les biblioteques públiques en general.
9. Mantenir les relacions necessàries amb les administracions públiques competents pel que fa a la prestació dels serveis de suport previstos a la Llei del sistema bibliotecari en relació amb les biblioteques públiques.
10. I en general, tenir cura de la prestació íntegra i efectiva dels serveis bibliotecaris de lectura pública de la ciutat i, en especial, de l'exercici de totes les competències que li siguin delegades per a la realització d'aquests fins.

Figura 2. Sala de lectura de la Biblioteca Mercè Rodoreda del districte Horta-Guinardó

4  El règim orgànic del Consorci

El govern i l'administració del CBB, tal com els regula el capítol II dels seus estatuts, són a càrrec dels òrgans següents: el Consell General, la Comissió Executiva i la Gerència.

El Consell General és l'òrgan superior de govern; les seves funcions queden reflectides a l'article 12 dels estatuts. Es reuneix, després de la convocatòria prèvia del president, dues vegades l'any com a mínim, en sessió ordinària. Actualment aquest consell està integrat per representants de l'Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Barcelona, institucions que n'han promogut la creació. La presidència correspon a l'alcalde de Barcelona, i la vicepresidència, al president de la Diputació de Barcelona. A part d'aquests dos membres, el Consell General està compost de catorze vocals, designats set per l'Ajuntament de Barcelona i set per la Diputació. Dels vocals designats per l'Ajuntament, tres ho són en representació dels districtes, i la resta, dels serveis centrals relacionats amb el servei bibliotecari. S'acorda també en la seva creació que hi siguin presents tots els partits polítics representats en el consistori. El 10 de gener de 2001 es constitueix, doncs, el primer Consell General, format per les persones següents:

Presidència:	Joan Clos i Matheu, alcalde de Barcelona
Vicepresidència:	Manuel Royes i Vila, president de la Diputació de Barcelona
Consell General:	Per part de la Diputació de Barcelona: Joan-Francesc Marco i Conchillo, diputat president de l'Àrea de Cultura Esteve León i Aguilera, coordinador de l'Àrea de Cultura Assumpta Bailac i Puigdellívol, cap del Servei de Biblioteques Jaume Ciurana i Llevador, per CiU Jesús Maestro i García, per ERC Antoni Morral i Berenguer, per IC Juan Carlos del Río Pin, pel PP Per part de l'Ajuntament de Barcelona: Ernest Maragall i Mira, regidor president de la Comissió de Presidència i Hisenda Ferran Mascarell i Canalda, regidor ponent de Cultura i regidor del Districte de Gràcia Pere Alcober i Solanas, regidor del Districte de Sants-Montjuïc Jordi Hereu i Boher, regidor del Districte de les Corts Eugeni Forradellas i Bombardo, regidor president del Consell Municipal del Districte de Sant Andreu Jordi Martí i Grau, director gerent de l'Institut de Cultura de Barcelona Joan Conde i del Campo, gerent del Districte de Sant Martí (al mes de juny Joan Conde és rellevat del càrrec). En el seu lloc s'incorpora: Josep M. Luchetti i Piu, gerent del Districte de Ciutat Vella

La Comissió Executiva es reuneix amb la periodicitat que s'estableixi (l'any de la creació, s'ha acordat cada mes i mig), amb un mínim d'un cop per trimestre. Està constituïda pel president, pel vicepresident i per sis vocals elegits pel Consell General d'entre els seus propis membres i mantenint la representativitat de cada ens consorciat. Actualment els sis vocals de la Comissió Executiva són els següents:

Per part de l'Ajuntament de Barcelona:

• Ferran Mascarell i Canalda, regidor ponent de Cultura i regidor del Districte de Gràcia
• Jordi Martí i Grau, director gerent de l'Institut de Cultura de Barcelona
• Josep M. Luchetti i Piu, gerent del Districte de Ciutat Vella.

Per part de la Diputació de Barcelona:

• Joan-Francesc Marco i Conchilo, diputat president de l'Àrea de Cultura
• Esteve León i Aguilera, coordinador de l'Àrea de Cultura
• Assumpta Bailac i Puigdellívol, cap del Servei de Biblioteques.

Ferran Mascarell té la presidència delegada per part de l'alcalde de la Comissió Executiva.

La Gerència del Consorci està a les mans de Marta Clari i Padrós.

Els estatuts, en l'article 20, plantegen la possibilitat de constituir, per acord amb el Consell General, òrgans consultius amb la funció d'assessorament, i en descriu de dos tipus: lligats a districtes i en relació amb les temàtiques tècniques que es consideri necessari tractar, informar, estudiar -aquestes darreres estaran integrades per tècnics especialistes. Així mateix, també queda regulada la constitució d'una comissió en què participen representants del Consorci i representants sindicals dels diferents col·lectius del personal que hi presta serveis. L'objecte d'aquesta comissió és tractar regularment qüestions relacionades amb el personal que derivin de l'aplicació dels diferents convenis i pactes de condicions de treball.

5  La distribució de competències

Tal com apareix en els estatuts, el CBB té unes funcions especificades i descrites. Es reserva en els dos casos competències que es mantenen en cadascuna de les administracions d'origen i que queden descrites en les disposicions transitòries de tal manera que es pugui, en un futur, analitzar la idoneïtat o no de ser transferides al CBB.

L'Ajuntament de Barcelona s'encarrega de:

• Transferir anualment el 50 % dels recursos econòmics que facilitin el funcionament del Consorci com a ens de gestió (serveis centrals).
• Dotar de sòl públic per a la construcció d'equipaments bibliotecaris.
• Construir les biblioteques, dotar-les de mobiliari i fer provisió del manteniment, dels subministraments i de la neteja d'aquests equipaments a través de cada districte, així com de l'assegurança del continent i dels continguts.
• Fer les grans reparacions i reformes de biblioteques en funcionament.
• Aportar els recursos necessaris al Consorci per assegurar l'acompliment dels estàndards establerts al Pla de biblioteques de Barcelona, pel que fa a la dotació de recursos humans (tècnics auxiliars i personal ajudant), així com d'aquell personal necessari per a suplències i per a altres incidències relacionades amb el funcionament correcte de les plantilles en aquestes categories.
• Aportar al Consorci el 50 % dels recursos necessaris per a la millora i el manteniment dels fons documentals.
• Dotar dels recursos necessaris per promoure projectes de foment de la lectura.
• Promoure des dels districtes serveis i projectes vinculats a cadascuna de les realitats territorials.
• Convocar les Comissions de Lectura Pública de la ciutat i dels districtes, així com impulsar i dinamitzar comissions de treball.
• Avaluar qualitativament i quantitativament des dels districtes els serveis prestats i el grau de satisfacció dels públics usuaris de cada biblioteca.

La Diputació de Barcelona s'encarrega de:

• Assegurar la prestació dels serveis regionals de lectura pública a la ciutat de Barcelona.
• Adscriure anualment el 50 % dels recursos econòmics que facilitin el funcionament del Consorci com a ens de gestió (serveis centrals).
• Aportar els recursos necessaris al Consorci per assegurar l'acompliment dels estàndards establerts al Pla de biblioteques de Barcelona, pel que fa a la dotació de recursos humans (bibliotecaris i direccions), així com d'aquell personal necessari per a suplències i per a altres incidències relacionades amb el funcionament correcte de les plantilles en aquestes categories.
• Adquirir el fons fundacional inicial de les biblioteques de nova creació.
• Adquirir el 50 % del fons de manteniment de les biblioteques i subscripcions a revistes.
• Fer el tractament catalogràfic del fons adquirit i supervisar la catalogació descentralitzada des de les biblioteques.
• Gestionar el catàleg col·lectiu de lectura pública i el préstec interbibliotecari.
• Dotar les biblioteques dels equipaments infotelemàtics bàsics establerts en els estàndards de la Diputació i facilitar els recursos necessaris per al manteniment general del sistema infotelemàtic (programari, maquinari i telecomunicacions).
• Facilitar als districtes els recursos necessaris per a l'adquisició d'equipaments d'audició i visionat, també de sistemes antifurt en el cas que sigui necessari, en les biblioteques de nova creació, d'acord amb l'establert en el pla d'actuació anual i amb els criteris generals de la Diputació de Barcelona a la resta de les biblioteques de la província.
• Facilitar el material tècnic vinculat als serveis centralitzats de la biblioteca.
• Avaluar qualitativament i quantitativament els serveis prestats per la xarxa de biblioteques i el grau de satisfacció dels públics usuaris en l'àmbit provincial.

Figura 3. Sala de lectura de la Biblioteca Xavier Benguerel del districte Sant Martí a la Villa Olímpica

6  L'estructura organitzativa del Consorci: direcció i administració

És la part executiva del Consorci i constitueix el punt de partida i de centralitat per al seu funcionament. Aplica els objectius, impulsa les actuacions, executa la gestió general, controla la gestió econòmica i la gestió de personal, estableix plans de treball i proposa als organismes del Consorci i a les institucions participants les accions necessàries per a la consecució dels objectius marcats. Ha de desplegar una gran capacitat de relació entre els organismes que componen el Consorci, les administracions i els ens que l'han originat, i les entitats i els agents socials de la ciutat. L'equip de Direcció d'Administració funciona a partir d'una estructura organitzativa central que pot veure's reforçada mitjançant la posada en marxa d'equips de projecte que executin programes, accions o iniciatives específiques.

L'estructura bàsica dels Serveis Centrals està coordinada per la Gerència i està composta per:

• Direcció Tècnica
  • Direcció de Programes
• Direcció d'Administració
  • Direcció de Recursos Humans
  • Àrea de Gestió Econòmica
• Equip de Suport a la Gestió.

Les funcions bàsiques de la Direcció Tècnica són: coordinar les biblioteques de Barcelona; facilitar la coordinació amb els districtes de la ciutat; facilitar la coordinació interbibliotecària; dur les relacions amb altres xarxes bibliotecàries; dirigir els programes funcionals de les noves biblioteques i fer el seguiment de les obres corresponents; fer el seguiment i l'avaluació dels serveis bibliotecaris i dirigir els processos de millora dels serveis, i dissenyar conjuntament amb la Direcció d'Administració les necessitats i el programa de formació.

Les funcions bàsiques de la Direcció de Programes són: coordinar els programes de foment de la lectura de ciutat (com “L'aventura de llegir”); coordinar els programes de dinamització cultural de les biblioteques i aquells associats amb altres equipaments de la ciutat i dels districtes; impulsar i coordinar els projectes d'innovació; promoure i coordinar programes interdepartamentals (educació, serveis socials, etc.); elaborar el pla de comunicació i desplegar-ne les accions associades d'acord amb la direcció tècnica, així com dissenyar conjuntament amb la Direcció d'Administració programes de patrocini.

Les funcions bàsiques de la Direcció d'Administració són: elaborar el pressupost i el pla d'actuació, i planificar, dirigir i coordinar els recursos disponibles per a la consecució dels objectius fixats per la gerència en matèria de planificació dels recursos humans i econòmics d'acord amb els estatuts del Consorci de Biblioteques de Barcelona i amb la legislació vigent. Es concreten en dues àrees:

• La Direcció de Recursos Humans ha d'estar dedicada a seleccionar i contractar nou personal; ha d'elaborar els perfils de llocs de treball corresponents a concursos i a promocions; ha d'elaborar i desplegar el pla de formació; ha de gestionar el marc general de les relacions laborals, i negociar amb la representació legal dels treballadors i de les treballadores; ha de fer el seguiment de la gestió administrativa de personal (nòmines, vacances, altes i baixes, etc.), i ha de gestionar la borsa de personal temporal (suplències, vacances i altres incidències).
• L'Àrea de Gestió Econòmica ha d'elaborar la documentació per a l'aprovació dels pressupostos i del balanç; ha de fer el seguiment del pressupost i dels centres de cost; ha de fer la contractació administrativa; ha de cercar recursos externs complementaris als establerts; ha d'elaborar i desplegar el pla de patrocini, i ha de gestionar i tramitar programes de participació en projectes europeus.

Les funcions bàsiques de l'Equip de Suport a la Gestió són: donar suport administratiu, logístic i informàtic a la resta de les unitats i dels equips.

Els Serveis Centrals del Consorci fan les tasques organitzatives i reguladores generals i donen servei al conjunt de les biblioteques. Actualment hi ha 25 biblioteques, i el Pla de biblioteques preveu que l'any 2010 n'hi hagi 40 en funcionament. De les 25 biblioteques actuals, cinc són biblioteques de districte: Biblioteca Vapor Vell, a Sants-Montjuïc; Biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras, a les Corts; Biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda, a Horta-Guinardó; Biblioteca Nou Barris, i Biblioteca Xavier Benguerel, a Sant Martí.

Les biblioteques de districte coordinen les biblioteques de barri, cooperen amb la resta dels serveis que configuren el conjunt bibliotecari de la unitat territorial (biblioteques escolars, biblioteques especialitzades de museus, xarxes privades...), fan funcions d'interlocució entre els Serveis Centrals i la futura biblioteca central i les biblioteques de barri i es coordinen amb altres equipaments del territori.

Les biblioteques de barri presten servei a una població més reduïda i localitzada, i la seva funció bàsica és solucionar les demandes d'informació més immediates. Serveixen per completar el fons de les zones densament poblades i depenen de la central de districte, la qual dóna suport en l'adequació del fons a les demandes de la població, en el préstec interbibliotecari i en l'organització de les activitats de la biblioteca.

Figura 4. Sala de lectura de la Biblioteca Vapor Vell de Sants

7  Desplegament operatiu del Consorci: els objectius per al període 2001–2003

El 7 de febrer es va aprovar el pla d'acció per al període 2001–2003, que estableix els objectius següents:

• Organitzar i posar en marxa el Consorci. Amb la constitució del seu equip de direcció i d'administració s'estableixen tots els mecanismes per desenvolupar les tasques de coordinació entre l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona, d'una banda, i amb els districtes de la ciutat, de l'altra, perquè el Consorci pugui dur a terme la coordinació interbibliotecària de la ciutat. Són objectius per a aquest període en relació amb la gestió del personal la creació i el desenvolupament de la plantilla, l'elaboració del catàleg i de la relació de llocs de treball, l'anàlisi dels perfils existents i de les necessitats de futur, la creació de sistemes de mobilitat horitzontal, la creació de l'equip d'itinerants per cobrir les incidències i l'avaluació del desenvolupament del personal. En relació amb la promoció i el desenvolupament professional, els objectius marcats són: l'elaboració d'un pla de formació que analitzi les necessitats formatives, l'establiment de sistemes de pràctiques per una anàlisi personalitzada de perfil i la promoció de la participació en jornades i trobades formatives. Quant a l'organització interna, són objectius per a aquest període: la creació de sistemes d'informació i de coordinació estables amb els diferents estaments, la constitució de taules de seguiment i de coordinació i l'establiment de sistemes de treball que ajudin a definir criteris comuns homogenis, així com indicadors que facilitin una gestió més acurada.
• Desenvolupar el Pla de biblioteques. Durant aquest període és previst inaugurar i adequar més de deu biblioteques. L'any 2001 s'han inaugurat tres noves biblioteques, i per a l'any vinent és previst inaugurar la biblioteca de barri del Torrent de l'Olla, a Gràcia; la de Vallvidrera, a Sarrià - Sant Gervasi, i la biblioteca de districte de Can Fabra, a Sant Andreu. Són tasques per a aquest període l'elaboració dels programes funcionals corresponents i el seguiment de l'execució d'obres perquè els espais s'adeqüin als serveis bibliotecaris que es volen oferir. Paral·lelament, el Consorci es fa càrrec de dos nous serveis de sales de lectura als barris del Clot i d'Horta que fins ara formaven part de la xarxa de la Fundació La Caixa.
• Generar actuacions que millorin els serveis que ofereixen les biblioteques i que n'impulsin de nous. Dins d'aquest àmbit es proposa la millora i l'ampliació de l'ús de les tecnologies de la informació, l'ampliació i adequació d'horaris, la coordinació del fons de les biblioteques i la incorporació de col·leccions complementàries especialitzades, així com la creació de programes que singularitzin les biblioteques, el desenvolupament de nous serveis i productes, l'elaboració de programes educatius i pedagògics, etc. Un dels objectius és el disseny d'un pla de comunicació de les biblioteques que doni a conèixer aquest servei al conjunt dels ciutadans, així com generar sistemes nous de comunicació per difondre les diferents activitats i serveis que ofereixen les biblioteques.
• Projectar la Xarxa de Biblioteques de Barcelona. Crear espais de cooperació amb altres entitats públiques i privades de la ciutat —i molt especialment amb agents culturals de l'àmbit del llibre— en iniciatives de foment de la lectura, connexió de les biblioteques de Barcelona amb xarxes de biblioteques d'abast estatal i internacional, participació en comissions de treball, presentacions en jornades i presència en congressos i en cursos i establiment de lligams estables amb agents del sector bibliotecari i de la lectura pública.

El Consorci de Biblioteques de Barcelona té el repte, doncs, en els propers anys, de conduir el procés de creixement i de modernització de la Xarxa de Biblioteques de Barcelona amb la cooperació de tots els agents implicats.

Bibliografia

Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura. Pla estratègic del sector cultural de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura, 1999.

Biblioteques de Barcelona. Abril 1998 - abril 2001 [en línia]: 3 anys de funcionament del Pla de biblioteques de Barcelona: estat de la qüestió. <http://www.bcn.es/icub/biblioteques/info_fr.html>. [Consulta: 02/11/2001].

Biblioteques de Barcelona. Biblioteques de Barcelona [en línia]. <http://www.bcn.es/icub/biblioteques>. [Consulta: 02/11/2001].

Comissió de Lectura Pública de Barcelona. “Normes reguladores aprovades pel Consell Plenari de 19 de febrer de 1999”. Gaseta Municipal de Barcelona, núm. 8 (20 de març de 1999).

Consorci de Biblioteques de Barcelona. Pla d'acció del Consorci de Biblioteques de Barcelona: 2001–2003. Barcelona: el Consorci, 2001.

“Decret 124/1999, de 4 de maig, sobre els serveis i el personal del Sistema de Lectura Pública de Catalunya”. DOGC, núm. 2885 (10 de maig de 1999), p. 6.151–6.152.

“Estatuts del Consorci de les Biblioteques de Barcelona”. Butlletí oficial de la província de Barcelona, núm. 289 (2 de desembre de 2000).

“Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las bases del régimen local”. BOE, núm. 80 (3 d'abril de 1985), p. 89–95.

“Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya”. DOGC, núm. 1.727 (29 de març de 1993), p. 2.217–2.222.

“Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya”. DOGC, núm. 832 (27 d'abril de 1987), p. 1.563–1.592.

Mascarell, F. “Establecer un plan de bibliotecas en la ciudad: una tarea de participación”. A: 3as Jornadas Biblioteca Pública y Políticas Culturales: la biblioteca pública, puerta de acceso al conocimiento. Barcelona: Fundación Bertelsmann, 2000.

Omella, Ester; Bailac, Assumpta (coord.). La biblioteca pública a la província de Barcelona: un treball en xarxa. Barcelona: Diputació de Barcelona, Servei de Biblioteques, 2001.

Pla de biblioteques de Barcelona 1998–2010: les biblioteques del segle XXI: de la informació al coneixement. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona, 1998.

Data recepció: 10/2001   Data acceptació: 11/2001