Informe de la 67a IFLA Council and General Conference (Boston, 16-25 d'agost de 2001): el Congrés de Boston des de la Secció de Libraries Serving Disadvantaged Persons (LSDP)
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
mayol@fbd.ub.es
Universitat de Barcelona
La Secció Libraries Serving Disadvantaged Persons (LSDP) té com a missió promoure serveis bibliotecaris que responguin a les necessitats d'aquells grups de la comunitat que, per diferents raons, no poden utilitzar els serveis bibliotecaris convencionals. Aquestes persones poden necessitar ajut a l'hora d'utilitzar els serveis habituals o bé uns serveis específics que tinguin en compte les seves peculiaritats. Queden incloses en aquests grups: les persones internades als hospitals i presons, aquelles que no poden moure's del seu domicili, la gent gran que viu en residències o en centres d'acollida, la comunitat sorda, les persones que pateixen discapacitats físiques i mentals i aquella gent que té dificultats en l'aprenentatge o en la lectura.
En conseqüència, els objectius de la Secció són:
- millorar l'accessibilitat de tot tipus de materials bibliotecaris per a persones discapacitades;
- promoure un fòrum de discussió sobre els interessos i les necessitats informatives de les persones discapacitades;
- conscienciar els professionals de biblioteconomia i informació de les necessitats d'aquests grups esmentats i participar en la creació d'eines i materials formatius en aquest àmbit;
- elaborar normes i directrius específiques per a aquest tipus de serveis;
- promoure serveis bibliotecaris i informatius en hospitals, presons i altres institucions, així com també incentivar el desenvolupament biblioteconòmic en aquesta àrea.
Bàsicament, en el Congrés de Boston, la Secció va presentar un programa que responia bàsicament als objectius enumerats en els apartats anteriors.
Per interpretar aquest programa cal tenir present que, en els congressos de l'IFLA, el funcionament de les seccions té lloc en nivells diferents. Hi ha, per exemple, reunions internes reservades als membres de la Secció (habitualment dues) que solen iniciar-se abans de la inauguració del Congrés —són sessions on es tracten temes que afecten la política i el desenvolupament de la Secció. D'altra banda, hi ha les sessions obertes a tots els congressistes, organitzades per una o més seccions en col·laboració, on sota un eslògan comú intervenen diversos conferenciants. En aquestes sessions sovint es presenten treballs elaborats per un o diversos membres de la Secció.
Una altra modalitat són els workshops o seminaris, també oberts a tots els congressistes, però que exigeixen una preinscripció i tenen unes places limitades. Sempre tracten d'un tema monogràfic d'interès per a la secció o seccions organitzadores i acostumen a incloure un taller de treball o bé presentacions pràctiques d'algun programa o de recursos.
Finalment, cal tenir present que a l'exposició i a les sessions de pòsters sempre poden trobar-se productes, materials o intervencions interessants en relació amb els temes tractats a les seccions.
Sessions internes
L'agenda de treball de la Secció era molt àmplia: incloïa 19 punts, alguns dels quals eren força densos. Per als forans a la Secció, els que poden merèixer un major interès són aquells que es refereixen als treballs més recents i els que informen sobre els treballs que s'inicien ara.
Pel que fa als primers punts, aquest congrés presenta un balanç força positiu. Ha quedat finalitzat i publicat un treball que tracta de la història de la Secció, una obra especialment laboriosa que aplega molta informació, i fins i tot n'hi ha de difícil recuperació. Aquest treball fou iniciat per Anne Galler, professora de la Concordia University, i l'ha acabat, després de la seva sobtada mort, una col·lega seva, Joanne Locke. És un treball de gran interès per als professionals que es dediquen als Serveis Especials. L'editorial Saur acaba de publicar-lo amb el títol Libraries Serving Disadvantaged Persons Resource Book.1
Un projecte, també finalitzat i publicat, són les Directrius de serveis bibliotecaris per a persones amb dislèxia. Aquestes directrius han estat elaborades per dos membres de la Secció i la seva publicació ha anat a càrrec de l'IFLA, que l'ha inclòs en la col·lecció de Professional Reports.2 La presentació de les Guidelines ha estat el tema d'una de les sessions obertes de la Secció. Aquests dos treballs han requerit més de dos anys de feina a les autores i han estat exposats i comentats llargament en diverses reunions de la Secció.
També cal mencionar com a treballs conclosos les traduccions de les directrius de biblioteques hospitalàries, de les quals acaba de sortir la versió castellana.3 Ara ja s'han començat a programar les versions que caldrà fer, en totes les llengües oficials de l'IFLA, de les noves directrius referides als dislèxics.
Respecte als nous projectes, s'ha decidit iniciar dos treballs. Un d'aquests, possiblement el que donarà més feina, és la revisió i la nova elaboració de les directrius de biblioteques de presó. Les directrius actuals per a aquestes institucions van ser presentades i aprovades el 1991 en el Congrés de Moscou;4 d'aleshores ençà han canviat moltes coses en el món bibliotecari i, en aquest moment, són molt obsoletes. Per dur a terme aquest treball, s'ha creat un grup liderat per Vibeke Lehmann, responsable dels serveis bibliotecaris de les presons de Madison (EUA), i diferents membres de la secció s'han interessat a participar-hi; està previst que el treball finalitzi el 2003 per presentar-lo en el Congrés de Berlín.
L'altre projecte nou fa referència als serveis bibliotecaris adreçats a persones grans: s'ha creat també un grup de treball, d'unes quatre persones, i en la propera reunió caldrà decidir si és convenient elaborar també unes directrius específiques per a aquests usuaris.
Altres temes que es tractaren a les reunions tancades foren els programes dels congressos més immediats: Glasgow 2002 i Berlín 2003. També s'acordà que la reunió de Mid-Year, a principi de març de 2002, sigui a París.
En el Congrés de Boston es modificaren els membres: en van ingressar quatre de nous i un, el màxim autoritzat, va deixar la secció després de vuit anys de permanència. En aquests moments, la Secció compta amb vint membres en el comitè permanent.
Sessions obertes
En aquestes sessions es posa de manifest la política de la Secció: els temes tractats i els professionals que els presenten han estat contrastats i triats en diferents reunions internes.
La primera sessió duia com a lema “Achievements: Libraries Change Lives”. Van haver-hi tres presentacions centrades, d'acord amb el lema, en els serveis que la biblioteca ha fet i està fent per facilitar la formació i la promoció de les persones amb dificultats, en definitiva, per canviar la seva vida.
En primer lloc, intervingué el director de la Boston Public Library, Bernard Margolis, que va donar-nos la benvinguda i va presentar la biblioteca i els serveis que ofereix. Aquesta institució —la primera biblioteca pública d'Estats Units, ja que va iniciar les seves activitats el 1854— té actualment més de sis milions de llibres i una gran quantitat de documents sobre diferents temes i en diversos suports, compta amb unes instal·lacions emblemàtiques al centre de la ciutat i és la central d'una xarxa de 25 biblioteques públiques. Com a serveis significatius destinats a persones amb dificultats, Margolis esmentà els adreçats a la població immigrada (new bostonian), als neolectors (reader develop) i molt especialment als discapacitats. La biblioteca central dóna, a més, suport a tots els programes que les diferents filials dediquen a les persones discapacitades.
La segona intervenció va anar a càrrec del professional holandès Dick Turner: va destacar la manera com la tecnologia ha permès trencar la tradicional solitud en què treballaven les biblioteques adreçades a persones amb minusvalideses sensorials (especialment cecs). Avui dia, biblioteques de tot tipus col·laboren amb aquests centres per enriquir els serveis i integrar els seus usuaris. A més, a Internet hi ha diferents programes disponibles que ajuden les biblioteques a interpretar i a oferir serveis d'acord amb les necessitats dels usuaris amb discapacitats.5 Per demostrar les possibilitats de les biblioteques en la formació de persones amb minusvalideses sensorials, Dick Turner va presentar diferents casos de persones de països i de cultures ben diverses que han aconseguit titulacions acadèmiques i formació artística o professional amb l'ajut dels serveis bibliotecaris.
La tercera conferenciant, Alice Hagemeyer (alhagemeyer@juno.com) una bibliotecària sorda, va fer la seva exposició en el llenguatge dels signes: explicà tota la seva trajectòria acadèmica i professional. Hagemeyer ha intervingut en diverses trobades i fòrums internacionals que tracten de la formació de persones sordes i ha cursat, brillantment, estudis de biblioteconomia. Actualment treballa a l'ALA i és responsable, dins d'aquesta associació, dels serveis bibliotecaris per a persones sordes. Amb motiu de la seva intervenció, va fer-nos arribar diferents fullets informatius sobre materials destinats a aquest tipus d'usuaris. De tots aquests cal destacar “The Red Notebook”, una obra publicada aquest any, que tracta dels serveis bibliotecaris adreçats a la comunitat sorda.6 Amb aquesta darrera intervenció es va evidenciar el que havien formulat els anteriors conferenciants: les grans possibilitats de les biblioteques per incentivar la formació i la integració de les persones amb minusvalideses.
La segona sessió oberta es va destinar als serveis bibliotecaris per a persones dislèxiques sota el lema “Dyslexia: challenges and solutions for your library”. Inicià la sessió el president de l'Associació Internacional de Dislèxia, J. Thomas Viall, que va fer una presentació molt pedagògica sobre què és i què no és la dislèxia. Va quedar clar que es tracta d'una disfunció cerebral que dificulta la lectura i l'expressió d'idees de forma oral i escrita, però que no afecta la capacitat intel·lectual de la persona que la pateix. També donà dades significatives dels costos d'educació als EUA per aquest motiu i, finalment, es referí a dues lleis nord-americanes molt importants per a tots els que pateixen alguna discapacitat: l'ADA (American dissability act) i IDEA (The individuals with dissabilities education act).
El segon conferenciant fou Bart Pisha, director de recerca del CAST (Center for Applied Special Technology), que en la seva intervenció es referí a les possibilitats de la tecnologia per facilitar la lectura a les persones amb dificultats lectores. Va fer una presentació pràctica molt interessant en la qual demostrava com podia tractar-se, electrònicament, un text normal per convertir-lo en un text més fàcil d'entendre.
La darrera intervenció fou la presentació de les Directrius de serveis bibliotecaris per a persones amb dislèxia. Aquestes directrius, com ja hem comentat, han estat elaborades per dos membres de la Secció, Gyda Skat Nielsen (gsn@sollerod.dk) i Brigitta Irvall (birgitta.irvall@osteraker.se). És un treball breu, però molt útil: defineix amb claredat la dislèxia, cita els documents internacionals que fan referència al dret democràtic de llegir i d'estar informat, i insisteix en la necessitat que el personal bibliotecari tingui coneixements sobre la dislèxia. Indica també com cal que els bibliotecaris tractin els infants i els adults que pateixen aquesta disfunció i cita els materials més adients per a les persones amb dificultats lectores. Com a complement de la presentació d'aquestes directrius s'ha editat també un fullet que proporciona informacions bàsiques sobre la dislèxia. L'edició que es va presentar era la versió anglesa, però ja se n'està programant la traducció a les diferents llengües de l'IFLA. Confiem que aviat en tindrem la versió castellana, ja que és un material de treball que haurien de tenir totes les biblioteques escolars i públiques del país.
Workshop
Aquest any el Seminari era fruit de la col·laboració de tres seccions: Biological and Medical Sciences Libraries, Libraries Serving Disadvantaged Persons i Public Libraries. Aquest acte tingué lloc al Beth Israel Medical Center i va reunir unes trenta persones procedents de les tres seccions organitzadores.
Inicialment, el tema, “Consumer health information – a comprehensive web-based resource and a consumer health center”, era molt interessant. En aquests darrers anys, la informació sobre temes de salut ha pres un gran protagonisme entre tots els ciutadans i, com vam poder comprovar, les biblioteques nord-americanes estan oferint serveis molt eficaços en aquest àmbit. El seminari, que es va desenvolupar en un hospital important (d'uns 500 llits) finançat per una fundació privada, constà de dues parts ben diferenciades. Per a una major eficàcia, dividiren els participants en dos grups d'unes quinze persones cadascun i, alternativament, van parlar detalladament, d'una banda, de la biblioteca i dels seus serveis i, de l'altra, de la informació i dels recursos web utilitzats en el centre.
A la biblioteca (que és petita, però molt confortable) hi treballa una bibliotecària a horari complet i diversos becaris. A més d'oferir informació molt personalitzada a aquelles persones que la sol·liciten, donen formació sanitària bàsica als pacients de l'hospital i col·laboren amb el departament de publicacions en l'edició d'uns fullets d'orientació sanitària (publicats en diferents llengües, principalment anglès i castellà). Aquests fullets es col·leccionen i es reparteixen entre els usuaris.
La demostració sobre informació electrònica se centrà bàsicament en la consulta del Medline Plus, l'eina més utilitzada, però també es mostraren les possibilitats informatives de webs de diferents institucions, com ara la que proporciona la New York Public Libraries,7 que ens va merèixer un interès especial. Els dos professionals que feien la presentació oferiren una bibliografia breu, però pertinent i actualitzada, de la qual destacarem un parell de títols.8
Una iniciativa que va merèixer la nostra atenció és la denominada Health Ethics Initiative, que té com a missió bàsica desenvolupar un codi ètic d'informació electrònica sobre sanitat. La demostració sobre recursos web finalitzà amb una breu, però precisa, explicació dels criteris d'avaluació de la informació electrònica sobre sanitat.
Sessions de pòsters
En el Congrés de Boston es destinà, per a les exposicions de pòsters, un espai força estratègic. Els panells estaven davant de les sales de reunions, en un lloc de pas molt ampli, i això feia que la seva consulta resultés fàcil i atractiva.
En relació amb les activitats de la Secció, cal esmentar una exposició d'Ellen Perlow (eperlow@twu.edu; http://twu.edu/-s_perlow/), força original, sobre la manera d'oferir serveis bibliotecaris per a persones amb discapacitats o en situacions difícils. Proposava un canvi de llenguatge i un canvi de percepció: utilitzar un llenguatge positiu i una percepció positiva. Així, en lloc de dir persones discapacitades, persones amb problemes, etc., suggeria: persones amb aprenentage, cognició, mobilitat, visió, oïda, diferents o diferenciades; és a dir, un individu que fa les coses de manera diferent o que fa coses diferents. Sota el principi que allò positiu ven, que allò positiu sempre guanya, oferia tot un programa d'actuació i finalitzava amb aquest consell: “celebra la diversitat i l'accessibilitat”. A més de les seves propostes fonamentades en el llenguatge, donava una àmplia llista de webs on es poden trobar informacions d'interès sobre aplicacions tecnològiques, associacions, recursos, aparells, materials, etc. que faciliten la lectura i la informació per a totes aquelles persones que necessiten serveis diferents.
Exposició
En tots el congressos, l'exposició acostuma a ser un fòrum de gran interès per seguir el pols de la professió: podem trobar-hi les novetats tecnològiques i editorials, les activitats d'associacions i de grans biblioteques, els materials de treball més sofisticats o més senzills; en definitiva, una bona part del que configura el món bibliotecari des d'un punt de vista internacional.
Aquest any destacava la forta presència del món editorial. Dins d'aquest àmbit ens van interessar diferents iniciatives adreçades a facilitar materials d'alfabetització o destinades a neolectors. Força significatives són les publicacions de la National Center for the Study of Adult Learning and Literacy (NCSALL) especialment elaborades per a professors, directors de programes d'alfabetització, i per a totes aquelles persones que treballen en el camp de l'educació d'adults.9
La Laubach Literacy (intl@laubach.org) una institució no governamental, fa un treball important a escala internacional, esponsoritza programes d'alfabetització en quaranta països i té un ambiciós catàleg de publicacions.10 En relació amb aquest tema és obligatori esmentar el programa Verizon11 de l'ALA, que ofereix una web interactiva per crear i mantenir col·laboracions relacionades amb l'alfabetització.
Aquestes publicacions i els recursos electrònics disponibles permeten equipar les biblioteques per establir col·laboracions eficaces amb les escoles d'adults i per treballar en la difícil tasca d'alfabetització, un treball indispensable si es vol que la societat de la informació arribi a tothom. Hem trobat a faltar, però, publicacions de ficció i materials fets amb especial cura per a persones que tenen dificultats lectores (dislèxia, retard mental, persones grans, etc.) a l'estil del “llibre fàcil” suec.
Dins de l'exposició es fan diverses presentacions de productes. Ens va merèixer un interès especial la presentació dedicada al Daisy Consortium, consorci creat el 1996, que ha treballat per desenvolupar un estàndard internacional per a la producció de “llibres parlats” en format electrònic especialment pensats per a les persones cegues i per a les dislèxiques. L'ONCE és una de les dotze institucions internacionals que són membres fundadores del Consorci. El llibre DAISY és un conjunt d'arxius digitals en text i sonors que permet controlar una navegació dins de l'arxiu per avançar, retrocedir, senyalar un text determinat i provocar-ne una lectura sincronitzada (text i so). Ja fa quatre anys, a Suècia, vaig tenir l'oportunitat d'assistir a una prova del programa en els seus inicis; aquest any una professional japonesa va fer-nos una presentació detallada de les possibilitats del DAISY, actualment molt més àmplies. Un cop més es fa evident que la tecnologia pot ser una ajuda inestimable per facilitar l'autonomia de les persones discapacitades.
Cloenda
Assistir a un congrés de l'IFLA com a membre del comitè permanent d'una secció és força profitós per treballar una àrea professional determinada, però omple i condiciona una bona part del programa d'activitats del congrés. Sempre queden, però, espais lliures suficients per assistir a sessions interessants d'altres àrees.
En aquest sentit destaquem la nostra presència en dues presentacions de documents importants per a la professió:
- el nou programa d'informació de la UNESCO anomenat Information for All Programme, que substitueix els programes anteriors dedicats a política d'informació (el tradicional PGI, i el molt més nou Intergovernmental Informatics Programme). L'estratègia que s'apunta en aquest Programa és la d'incentivar la societat de la informació i del coneixement als països en vies de desenvolupament.
- les Public Libraries Service Guidelines for Development, unes directrius que han exigit anys de treball als membres de la Secció Public Library en la seva elaboració i que han estat adoptades per la UNESCO. Confiem poder tenir ben aviat aquest important document traduït a la nostra llengua.
El pròxim any l'IFLA celebrarà el seu 75è aniversari a Glasgow, en les terres on va néixer. D'aleshores ençà, la Federació ha crescut molt i ha dut a terme una tasca significativa dins del món professional a escala internacional. Confiem que els greus problemes financers de la institució, que la presidenta va esmentar en la inauguració del Congrés, no ocasionin restriccions importants en els seus programes bàsics. Cal que aquests programes i totes les activitats de l'IFLA segueixin ajudant a fer possible el desenvolupament de les biblioteques i de la biblioteconomia arreu del món.
Notes
1 En la sessió del Council celebrat el diumenge 19 d'agost es va fer un emotiu homenatge a Anne Galler i es va lliurar un exemplar d'aquesta obra al seu marit. Nosaltres encara no hem tingut ocasió de consultar-la.
2 Guidelines for libraries services to persons with dyslexia, edited by Gyda Skat Nielsen and Birgitta Irvall (The Hague: IFLA Headquarters, 2001) (IFLA Professional Reports; 70).
3 Pautas para bibliotecas al servicio de pacientes de hospital, ancianos y discapacitados en centros de atención de larga duración, compiled by Nancy Mary Panella (The Hague: IFLA Headquarters, 2001) (IFLA Professional Report; 69).
4 Guidelines for library services to prisoners, edited by Frances E. Kaiser. 1995 (The Hague: IFLA Headquarters, 1995) (IFLA Professional Report; 46). Edició revisada de la primera de1992.
5 Podeu trobar informació a: http://www.mlin.org.
6 Cal fer notar que tots aquests materials i serveis es presenten sota el lema “@ your library”. Aquest lema és fruit d'una campanya iniciada per l'ALA, que pretén donar especial rellevància a les biblioteques nord-americanes a l'inici del segle XXI. L'IFLA ha adoptat aquest programa i ofereix el seu logotip a totes les biblioteques del món que vulguin utilitzar-lo. Més informació a: www.ifla.org@yourlibrary.org.
7 Per a més informació: http://www.nypl.org/branch/health.
8 Berland, G. K. et al. “Health information on the Internet: accessibility, quality and readability in English and Spanish”, JAMA, vol. 285, no. 20 (May 23/30, 2001), p. 2.612–2.621; Block, M. “Consumer health information on the Net”, Library Journal (May 1, 2001). Més informació: Erica Burnham <eburnham@nyam.org>; Javier Crespo <javier.crespo@umassmed.edu>.
9 Per a més informació: http://ncsall.gse.harvard.edu.
10 Podeu consultar-lo a: http://www.newreaderspress.com.
11 Podeu consultar-lo a: http://www.buildliteracy.org.