BID: textos universitaris de Biblioteconomia i Documentació

Número 7, desembre 2001


Projecte de cooperació amb Amèrica Central: Primer Encuentro de la Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias a la Universidad de El Salvador

M. Rosa Seguí i Palou

Coordinadora Acadèmica de la Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias
Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona

 

Introducció

Ara fa poc més de dos anys, el mes de juliol de 1999 es dugué a terme a la Universidad Centroamericana (UCA) de Managua la graduació dels alumnes de la Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias, la qual s'havia coordinat des de l'Escola de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona, actualment Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Aquesta Maestría, oferta dins dels cursos de postgrau d'ensenyaments propis de la Universitat de Barcelona, s'havia realitzat en el marc de la cooperació entre universitats d'Espanya i d'Amèrica Central, dins del projecte de cursos de postllicenciatures i d'especialització a Centreamèrica de l'Associació Catalana de Professionals per la Cooperació. Els beneficiaris de la Maestría foren els professionals de biblioteques universitàries i de centres de documentació de Nicaragua i d'El Salvador. Es tancava una activitat de cooperació universitària en què hi havien participat professors i bibliotecaris de diverses universitats catalanes (UAB, UPC i UB). En aquell moment els alumnes, professors i institucions participants tinguérem la certesa d'haver protagonitzat una activitat ben especial. A la majoria dels alumnes, a partir d'aleshores, els calia buscar els procediments adequats que permetessin l'efecte multiplicador dins de la biblioteca, i tots plegats sabíem que elrepte principal consistiria a consolidar el treball d'equip que permetés el desenvolupament dels sistemes bibliotecaris.

Ben aviat es constatà que aquesta actuació de cooperació universitària representava una aportació important en la formació continuada dels professionals de Nicaragua i d'El Salvador. Més endavant, es manifestà l'interès de les diferents parts per obtenir una segona edició de la Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias i fou en aquesta etapa prospectiva que es recollí l'interès que manifestava la Universidad Nacional de El Salvador (UES) de ser l'amfitriona. La Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, compromesa des d'un primer moment en la seva organització, buscà a començament del 2000 els recursos necessaris perquè la tasca feta a Nicaragua es desplegués a El Salvador. I va ser gràcies al suport financer de la Diputació de Barcelona que el projecte començà a prosperar.


2  Alguns trets sobre la Maestría

Del 2 al 20 de juliol d'enguany la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona ha dut a terme el Primer Encuentro de la Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias a la Universidad de El Salvador (UES). Es tracta d'un nou curs de postgrau de cooperació universitària que té com a finalitat contribuir a la millora dels sistemes bibliotecaris d'El Salvador, Nicaragua i Honduras1 mitjançant la formació dels professionals implicats; aquest projecte vol ser una resposta a les necessitats específiques de les biblioteques universitàries dels tres països esmentats, necessitats que foren detectades tant en la primera edició de la Maestría (Managua, 1997–1999) com també en la visita a les universitats de Nicaragua i El Salvador, que es féu el juliol del 2000.2

Després de les múltiples gestions que s'iniciaren els primers mesos de l'any 2000 amb les institucions implicades, hem tingut la satisfacció de començar la Maestría, i alhora també d'iniciar una nova experiència de relació amb els països beneficiaris: El Salvador, Nicaragua i Honduras. Per dur a terme aquest projecte s'han establert dos convenis específics de cooperació: entre la Diputació de Barcelona i la Universitat de Barcelona, per un costat, i entre la Universitat de Barcelona i la Universidad de El Salvador, per un altre.

Cal fer referència a la difícil situació social i econòmica que viu Amèrica Central per entendre la necessitat que té la regió de rebre el suport dels països desenvolupats i afrontar els múltiples conflictes que resten oberts: inestabilitat política, deute extern, pobresa, difícil accés a la cultura, etc. En aquest context, s'entén la precarietat de les universitats públiques dels tres països esmentats, i en conseqüència es palesa l'oportunitat d'establir projectes de cooperació que facilitin la construcció d'un nou escenari social. També aquí volem esmentar els terratrèmols, que van tenir lloc durant el gener i el febrer del 2001, que afectaren Amèrica Central i molt especialment El Salvador: una conseqüència immediata d'aquesta tragèdia fou la impossibilitat de començar la Maestría en les dates previstes (al final de gener) de manera que l'inici del Primer Encuentro quedà postergat fins al juliol del 2001.


2.1  Participants

Actualment són diverses les institucions que donen suport a aquesta activitat de cooperació universitària mitjançant l'aportació de recursos humans i econòmics. Cal fer referència a les institucions següents:

Les institucions que es beneficien d'aquesta segona edició de la Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias són tretze, de les quals nou són universitats, dues són biblioteques nacionals i les altres dues corresponen a l'àmbit mèdic i judicial d'El Salvador. En el context d'Amèrica Central, i per tant també dels països participants, els sistemes educatius i socials actualment vigents afavoreixen l'existència de nombroses universitats privades; és per això que destaquem el caràcter públic de les universitats participants, amb l'excepció prou justificada de la Universidad Centroamericana (UCA) d'El Salvador i de Nicaragua.3 A continuació fem la relació dels centres:

El Salvador

Nicaragua

Honduras

Tal com s'acordà amb les diferents parts implicades durant la visita del mes de juliol del 2000, les mateixes institucions han seleccionat els alumnes d'acord amb les seves prioritats i amb els requisits imposats per la Universitat de Barcelona. Amb aquest procediment s'ha volgut reforçar el compromís amb la Maestría de cada centre participant. Pel que fa al professorat, se n'ha fet càrrec la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona i els serveis bibliotecaris de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Barcelona.

Per possibilitar el desenvolupament del projecte es compta amb interlocutors (coordinadors locals) que col·laboren amb la coordinadora acadèmica de la Maestría: Carlos Colindres (director del Sistema Bibliotecario de la UES-San Salvador) és el coordinador local d'El Salvador i Honduras i Alicia López (subdirectora de la Biblioteca Central de la UCA-Managua) assumeix la coordinació local de Nicaragua.


2.2  Estructura

La Maestría manté l'estructura característica de la seva primera edició: durant quatre encuentros, de tres setmanes cadascun, s'imparteixen assignatures dins dels mòduls de Gestió i Tècnica. Després del Primer Encuentro, on hi ha hagut un mòdul comú, els alumnes han estat assignats al mòdul de Gestió o al de Tècnica. Les sessions de metodologia programades durant tota la Maestría són comunes als alumnes dels dos mòduls. Són pocs els canvis estructurals introduïts en aquesta segona edició: les modificacions fan referència a la necessitat d'actualitzar els programes i de rendibilitzar els recursos humans i materials actualment disponibles.4


2.3  El Primer Encuentro de la Maestría

Una activitat de cooperació universitària com la que ens ocupa implica la formulació d'objectius que cal complir en els diferents àmbits d'actuació. Els objectius generals d'aquest Primer Encuentro han estat:

Pel que fa a la coordinació acadèmica de la Maestría, els objectius formulats foren els següents:

Finalment, cal dir que els objectius assenyalats al programa acadèmic general expressen la conveniència d'iniciar els participants en el coneixement dels recursos i els plantejaments propis tant de la gestió com dels serveis tècnics de la biblioteca universitària.

Durant aquest Primer Encuentro, Carme Mayol i Rosa Seguí (ambdues de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB) i Josep Turiel (Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB i Biblioteca de la UB) n'han impartit les classes.

L'acte protocol·lari d'inauguració de la Maestría tingué lloc el dimarts 3 de juliol amb l'assistència d'alumnes, professors, el Sistema Bibliotecario de la UES i autoritats acadèmiques de la UES. Els parlaments anaren a càrrec del director del Sistema Bibliotecario de la UES i de la coordinadora acadèmica de la Maestría.

Finalment els professors també foren convidats a adreçar unes breus paraules a l'auditori. A l'acte foren presents les dues associacions professionals de l'àmbit bibliotecari d'El Salvador: ABES (Asociación de Bibliotecarios de El Salvador) i RENIDS (Red Nacional de Información Documental en Salud).5


Calendari i horaris

Abans del Primer Encuentro ja s'havia establert l'horari acadèmic corresponent (sessions amb tot el grup classe, sessions pràctiques al laboratori i conferències) amb un total de 90 hores. Tanmateix, l'activitat docent s'ha intensificat segons les necessitats detectades els primers dies de classe i la realització improvisada d'activitats que inicialment no estaven previstes i que en aquesta ocasió s'ha tingut l'oportunitat d'integrar: en tenim alguns exemples en la presentació de la Fundación Acceso, la visita a la Biblioteca de la UES al municipi de Santa Ana o l'increment de les tutories. Inicialment, dins del mòdul de Gestió, s'havia previst dur a terme tres sessions monogràfiques (una per setmana durant tres tardes) que finalment han estat impartides entre la segona i la tercera setmana perquè vagin coordinades amb el ritme de les classes i de les activitats abans esmentades.


Programes

En aquest Primer Encuentro s'han impartit tres assignatures sobre gestió, tècnica i metodologia, que configuren un mòdul comú per a tots els alumnes participants:

Per accentuar la interrelació existent a la biblioteca entre les activitats de gestió i les tècniques aplicades, en aquest Encuentro s'ha optat per la coordinació dels programes docents que corresponen als dos mòduls (Gestió i Tècnica), utilitzant en aquest cas l'assignatura de Metodología del trabajo científico com una eina instrumental al servei de les altres dues assignatures.

Una de les característiques generalitzades de les institucions presents a la Maestría és la manca d'una metodologia de treball cooperatiu, amb la qual cosa les biblioteques veuen agreujada la dificultat de dur a terme projectes bibliotecaris que puguin afavorir el seu desenvolupament. A partir d'aquesta constatació, la metodologia emprada respon a l'exigència de treure el màxim rendiment dels recursos disponibles (la diversitat de nivells de coneixements de l'alumnat, el nombre d'hores lectives, els materials disponibles, l'accés a Internet, etc.) facilitant la participació dels alumnes en el procés d'aprenentatge i alhora motivant el treball d'equip.


Material

S'ha lliurat a cada alumne:


Avaluació

D'acord amb el programa general de la Maestría i amb les indicacions lliurades a les diferents parts implicades (institucions beneficiàries), als coordinadors locals i als alumnes, s'ha fet una prova final del Primer Encuentro. En aquesta ocasió s'ha considerat oportú confegir una única prova comuna dels dos mòduls (Gestió i Tècnica).

L'avaluació final de l'Encuentro té en compte:

En els encuentros següents, els alumnes queden repartits entre el mòdul A Gestió i el mòdul B Tècnica segons les característiques del seu treball al centre i el criteri dels seus propis directors.


3  Més enllà de l'aula: activitats d'interès

3.1  Programa Memoria del Mundo de la UNESCO a El Salvador

Coincidint amb l'estada dels professors a El Salvador, es dugué a terme la signatura de l'acta constitutiva del Comité Nacional de Memoria del Mundo de El Salvador, al Palau Nacional de San Salvador (dimecres 18 de juliol). Els professors fórem convidats a assistir-hi. La importància d'aquest esdeveniment se centra en la voluntat explícita de les institucions presents (arxius i biblioteques del país) d'emprendre actuacions conjuntes per a la preservació del patrimoni documental del país. Signaren l'acta les institucions següents: Archivo Nacional, Biblioteca Nacional, Biblioteca Gallardo, Sistema Bibliotecario de la UES i Museo de la Palabra.

La nostra assistència a l'acte esmentat ens permet valorar molt positivament el fet d'haver aprofitat la invitació, ja que ha servit per constatar:

Aquest últim punt és un dels problemes comuns de tot Amèrica Central. Repetidament, dins del marc de la Maestría, o bé paral·lelament a aquesta, hem rebut la sol·licitud de generar actuacions específiques docents que ajudin a pal·liar el problema.


3.2  Visita a Santa Ana

Dissabte 14 de juliol la UES organitzà una sortida cultural a l'atenció de l'alumnat i el professorat de la Maestría. Es visitaren les ruïnes arqueològiques de la Joya de Cerén i la Biblioteca de la UES a Santa Ana. La visita a la biblioteca ha servit per contextualitzar amb més precisió la seva tasca docent i per prendre consciència de les necessitats que s'han multiplicat arran del terratrèmol esdevingut durant el gener i febrer d'enguany.


3.3  Visites a la UCA (San Salvador) i al Museo de la Palabra

Acompanyats per Rosa María Shente, responsable de la Biblioteca del Centro de Reflexión Teológica Ignacio Ellacuria de la UCA (San Salvador), els tres professors visitàrem el centre. Cal destacar-ne l'arxiu personal d'Ignacio Ellacuria, rector de la UCA assassinat el 1989, així com la quantitat i la qualitat dels materials del centre, en contrast amb la migradesa general de les biblioteques de la UES.

Els professors també tinguérem l'ocasió de conèixer el fons documental del Museo de la Palabra, organisme no governamental i emblemàtic en el món de la cultura d'El Salvador, gràcies a la seva activitat a favor de la recuperació de la història del país. Ens acompanyà en la visita Georgina Hernández, responsable del centre de documentació.6


3.4  Aspectes logístics

Malgrat les dificultats de la UES per assegurar l'atenció material que exigeix la Maestría, el Sistema Bibliotecario de la UES ha complert suficientment els requisits necessaris, tant pel que fa als espais disponibles (aula, laboratori de PC i sala de treball per als professors amb accés a Internet) com també a l'ús de la fotocopiadora, de l'aparell de transparències i del canó. Tal com preveuen els acords establerts, la UES també s'ha encarregat de procurar l'allotjament i el transport dels professors durant la nostra estada a El Salvador. En aquest sentit valorem molt positivament l'esforç de la Universitat i la seva voluntat de millora per al futur.


4  Els futurs encuentros

A hores d'ara disposem de dades concretes pel que fa al Segundo Encuentro, que tindrà lloc durant els mesos de gener i febrer del 2002. Aquest programa, l'impartiran les professores següents: Conxa Álvarez, Mercè Bosch, Lluïsa Núñez, Rosa Pujol i Rosa Seguí. L'estructura de la Maestría implicarà el desenvolupament simultani dels dos mòduls (A Gestió i B Tècnica) amb la coordinació consegüent, tant dels programes com també dels recursos disponibles (aules, laboratori, etc.).

Des de l'experiència de la dinàmica viscuda al mes de juliol, considerem que per al futur caldrà tenir cura dels aspectes següents: la necessitat d'assignar més hores al treball individual i de grups, l'aportació de material bibliogràfic de suport a les assignatures i la continuació amb la metodologia emprada (treball de grups, activitats pràctiques i tutories, tant adreçades al grup com de caràcter individual).


5  Conclusions

Durant l'Encuentro s'han potenciat els vincles establerts entre la Facultat de Biblioteconomia de la UB i la UES. En totes les trobades, les autoritats acadèmiques valoren molt positivament la Maestría, però posen en relleu la necessitat que la UES millori la formació professional dels seus bibliotecaris i alhora la conveniència d'oferir cursos de qualitat al país. Tenint present les condicions econòmiques de la UES, i tractant-se de l'única universitat pública del país, aquesta activitat de cooperació que ofereix la Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias és una oportunitat per a l'avanç qualitatiu de les biblioteques universitàries.

Se'ns ha demanat reiteradament la creació d'un seminari o activitat afí sobre preservació documental. Certament, des del coneixement que tenim in situ de l'estat de les col·leccions, hem pogut constatar la conveniència generalitzada a tota la regió de dur a terme actuacions que incideixin directament en un millor tractament físic de les col·leccions. Aquesta activitat hauria d'estar oberta a altres participants, actualment no presents a la Maestría.

D'aquest Primer Encuentro valorem molt positivament l'entusiasme i l'interès dels alumnes participants. La seva actitud participativa ha ajudat des d'un primer moment a la creació d'un bon marc d'aprenentatge. Molt sovint els professors recordem aquests alumnes amb l'enyorança que propicia la distància física, però també des del record que ens han deixat com a companys de professió. L'experiència humana que hem viscut els professors és altament gratificant. Però no sempre les coses han estat fàcils: les condicions socials de l'entorn s'han agreujat per les conseqüències del terratrèmol i molt sovint es generen situacions conflictives imprevistes. Tanmateix, el tracte amb els alumnes actuals i la trobada amb els exalumnes de la primera edició de la Maestría han contribuït a fer més acollidora la nostra estada a El Salvador, perquè és ben cert que la personalitat del país i la fermesa de la seva gent ens han interpel·lat una vegada més i confirmen la nostra convicció que la cooperació té un significat ple en el món actual.


6  Bibliografia

Arríen, Juan Bautista et al. (1997). Nicaragua: La educación en los noventa desde el presente... pensando en el futuro. Managua: Programa de Promoción de la Reforma Educativa en América Latina.

Associació Catalana de Professionals per la Cooperació (1996). “Una aproximació a El Salvador”. Barcelona: ACPC. [Dossier fotocopiat].

Bosch, Mercè; Urbano, Cristóbal (1998). “Las nuevas tecnologías y el acceso a la información”. IV Taller de Bibliotecas Universitarias de América Latina y el Caribe. La Habana (Cuba), 5 al 9 de octubre de 1998.

Gómez-Escofet, Joan; Mayol, Carme (1995). Informe sobre las bibliotecas universitarias de Nicaragua y El Salvador. Barcelona, 1995. [Text mecanografiat].

Núñez, Lluïsa; Seguí, Rosa (1996). Informe de la visita a Nicaragua i El Salvador realitzada per Lluïsa Núñez i Rosa Seguí del 7 al 22 de juliol de 1996. Barcelona, setembre de 1996. [Text mecanografiat].

Projecte Cursos d'Especialització de Postllicenciatura a Centramèrica. “Projecte Població i desenvolupament: formació i capacitació de recursos humans a Nicaragua”. Perspectiva Social, núm. 43 (1r semestre 2000). [Núm. monogràfic].

Seguí, Rosa (1998). “Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias: una experiència de cooperació docent amb Nicaragua i El Salvador” [en línia]. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 1. (juny 1998) <http://bid.ub.edu/04segui.htm> [Consulta: 20/10/01]

Seguí, Rosa (2000). “Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias: una experiencia interregional de cooperación en Centroamérica”. V Encuentro de EDIBCIC. Granada, 21 al 25 de febrero de 2000.


Annex A

Maestría en gestión y organización de bibliotecas universitarias
Universidad de El Salvador (2–20 de julio de 2001)

1  Marco general

Actualmente las bibliotecas han de realizar su actividad de apoyo a la docencia y a la investigación desde el nuevo paradigma que conlleva la sociedad de la información. La política de gestión, los servicios, los procesos y las técnicas utilizados en la biblioteca deben adecuarse a las necesidades de los usuarios. Ante esta exigencia la biblioteca universitaria ha de reflexionar sobre su propia organización y explotar los recursos que están a su alcance y acceder a todos aquellos que le permitan una mejor optimización de su labor.

Desde enero de 1997 a julio de 1999 la Universidad de Barcelona realizó la Maestría en gestión y organización de bibliotecas universitarias en la UCA de Managua. De acuerdo con las demandas planteadas desde El Salvador y Nicaragua para llevar a cabo una segunda edición de la Maestría, se plantea su organización bajo la responsabilidad académica de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, siendo en esta ocasión la anfitriona la Universidad de El Salvador (UES). Con esta nueva Maestría se facilitará que un mayor número de profesionales se beneficie de la cooperación universitaria y en concreto de las técnicas y conocimientos que conllevan el quehacer bibliotecario.


2  Características

Ámbito docente


Financiación

Básicamente la financiación de la Maestría corre a cargo de la Diputació de Barcelona con la colaboración de la Universitat de Barcelona y de la UES.


Destinatarios

El curso está destinado principalmente al personal responsable de las secciones y servicios técnicos de las bibliotecas universitarias de El Salvador y de Nicaragua. También podrán acceder a él responsables de centros de documentación.

La Maestría tiene un carácter marcadamente interregional con la presencia de alumnos salvadoreños, nicaragüenses y hondureños hasta un máximo de cuarenta y cuatro participantes.


Estructura

La Maestría tiene asignada una carga lectiva de 30 créditos (300 horas lectivas) y se realiza mediante cuatro “encuentros” de tres semanas cada uno de ellos, durante los que la docencia se imparte de forma intensiva. Los “encuentros” se realizan durante los períodos de enero - febrero y de julio.

Finalmente, cada alumno tendrá que elaborar un proyecto final equivalente a 6 créditos.

La Maestría contempla también dos perfiles. Cada encuentro, a excepción del primero, se divide en dos módulos temáticos correspondientes a gestión y a técnica.


3  Programa

3.1  Objetivos generales


3.2  Objetivos específicos y contenidos

3.2.2  Primer encuentro (Módulo común)

a) Gestión: 2 créditos teóricos + 1 crédito práctico (30 horas)

La biblioteca universitaria

Objetivos:

Contenidos:


b) Técnica: 2 créditos teóricos + 1 crédito práctico = 30 horas

Se desarrollarán dos asignaturas complementarias de 1,5 créditos cada una de ellas.

Objetivos:

Contenidos:


c) Metodología del trabajo científico. (1,5 créditos)

Objetivos:

Contenidos:


3.2.3  Segundo encuentro

a) Gestión: 4 créditos teóricos + 2 crédito prácticos (60 horas)

Se desarrollarán dos asignaturas de 3 créditos cada una de ellas.

Objetivos:

Contenidos:


b) Técnica: 4 créditos teóricos + 2 créditos prácticos (60 horas)

Se desarrollarán dos asignaturas de 3 créditos cada una de ellas.

Objetivos:

Contenidos:


3.2.4  Tercer encuentro

a) Gestión: 4 créditos teóricos + 2 créditos prácticos (60 horas)

Se desarrollarán dos asignaturas de 3 créditos cada una de ellas

Objetivos:

Contenidos:


b) Técnica: 4 créditos teóricos + 2 créditos prácticos 60 horas)

Se desarrollarán dos asignaturas de 3 créditos cada una de ellas.

Objetivos:

Contenidos:


3.2.5  Cuarto encuentro

a) Gestión: 4 créditos teóricos + 2 créditos prácticos (60 horas)

Se desarrollarán dos asignaturas de 3 créditos cada una de ellas

Objetivos:

Contenidos:


b) Técnica: 4 créditos teóricos + 2 créditos prácticos (60 horas)

Se desarrollarán dos asignaturas de 3 créditos cada una de ellas.

Objetivos:

Contenidos:


c) Módulo común: Metodología del trabajo científico (1,5 créditos)

Recursos metodológicos aplicados a la elaboración de los Proyectos finales.

Proyecto final

Defensa individual de un trabajo específico de investigación, relacionado con los distintos módulos en los que habrán participado los asistentes.

Evaluación

Los alumnos serán evaluados de acuerdo a su participación en las clases, superación de cada asignatura y, finalmente, sobre la base del proyecto final.

Metodología

Las clases se desarrollarán en un contexto teórico práctico suficientemente flexible para asegurar la participación de los alumnos.

Horario

Las clases se realizarán de 8 a 12 h. por la mañana (dos asignaturas) y tardes de 14 a 16 h.

La mayor parte de las asignaturas conllevan la realización de prácticas individuales y en grupo que se llevarán a cabo por las tardes. Las horas destinadas a estas actividades no están contempladas en el cómputo de las horas de cada Encuentro.


Annex 2

Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias
Universidad de El Salvador (2–20 de julio de 2001)

Palabras de bienvenida de Rosa Seguí, coordinadora académica, en el acto de inauguración (3 de julio de 2001)

Muy buenos días, Magnífica Rectora Doctora Isabel Rodríguez, Sr. Vicerrector Académico Ingeniero José Francisco Marroquín, autoridades de la Universidad Nacional, profesores, compañeros y alumnos que nos acompañan.

Para mí es un honor tener la oportunidad de intervenir en este acto como coordinadora académica de la Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias que se lleva a cabo en la UES. En nombre de mis compañeros, Prof. Carme Mayol y el Prof. Josep Turiel, (hoy aquí presentes), de los profesores que en sucesivos encuentros ustedes conocerán y en nombre de la Universitat de Barcelona, y en concreto de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació quiero manifestar nuestros mejores deseos para la UES, institución que en esta ocasión es sede de esta Maestría de cooperación universitaria.

Todo tiene una historia. La nuestra tiene su origen en la Maestría que se llevó a cabo en la UCA (Managua) desde enero de 1997 hasta julio de 1999. En aquella ocasión fue posible su desarrollo gracias al impulso de l'ACPC dentro de su proyecto de cursos de especialización en Centroamérica, y ya constituyó todo un reto la presencia en ella de dos países centroamericanos (Nicaragua y El Salvador).

En esta nueva edición de la “Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias” la presencia de alumnos hondureños, sumada a la de los alumnos nicaragüenses, acentúa el carácter interregional de la misma. Así mismo destacamos también otros elementos que a nuestro parecer son bien significativos de la identidad propia de la Maestría que ahora iniciamos: el cambio de país en lo que se refiere a su ubicación, el hecho de ser en esta ocasión la UES la anfitriona de dicha actividad de cooperación universitaria, la incorporación de bibliotecas nacionales y finalmente la cooperación directa entre universidades. Creo bien sinceramente que todos nos hemos de felicitar de haber llegado hasta aquí y de haberlo conseguido gracias a nuestra convicción sobre la importancia de la cooperación universitaria.

Es obligado referirnos al concepto de “Sociedad de la información”. Todos nosotros estaremos de acuerdo que este es un tema bien presente que llena centenares de páginas en la prensa escrita en soporte tradicional y también en las webs. Se trata de un fenómeno que afecta todas las facetas de la vida social: la economía, la educación, las relaciones personales, la investigación, el ocio,... y con una característica básica que viene dada por la mundialización. Se transforma la forma de trabajar y de comunicarnos. El simple hecho de poder acceder mediante las tecnologías de la información a tantos lugares de todo el mundo hace posible que conozcamos culturas diversas, pero también vemos el peligro de que la sociedad de la información nos instale en modelos únicos, poco respetuosos con las propias dinámicas de cada cultura. Es imprescindible potenciar el equilibrio entre ambos factores.

El papel de la biblioteca ha sido el de organizar, actualizar, conservar, hacer accesible y diseminar la información. Ahora este abanico de actuaciones se ve incrementado por las exigencias de la nueva sociedad que refuerza la necesidad de tratar esta información como un bien social y facilitar que se convierta en conocimiento. Las bibliotecas han sido (desde siempre) y serán agentes del conocimiento, y en consecuencia educadoras.

Este papel de la biblioteca requiere de sus profesionales la formación adecuada que les permita asumir los retos de la Sociedad de la Información. Desde esta perspectiva, la Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias quiere ofrecer un marco de trabajo que colabore en la consecución de estos objetivos.

Así pues, retomando las reflexiones del inicio, y aún considerando que son diversos los elementos a destacar de la Maestría, indicaremos dos, los cuales y desde mi punto de vista la caracterizan de forma significativa (sin que el orden de citación sea sinónimo de prioridad):

  1. En primer lugar diremos que se trata de una actividad docente fruto de la cooperación universitaria. En el marco de la S.I. es fundamental impulsar actuaciones que impliquen el compromiso de trabajo conjunto entre distintos sujetos (organismos, centros, personas concretas...).
  2. La importancia del carácter interregional de la Maestría: este aspecto significa para todos nosotros una serie de ventajas y a la vez de retos(la diversidad cultural, los diversos procedimientos que caracterizan cada pueblo, la posibilidad de compartir recursos). Relacionado con este elemento, hemos de felicitarnos por la presencia de tres países de Centroamérica.

Los objetivos de la Maestría ayudan a centrar la razón de su desarrollo:

Para facilitar la consecución de estos objetivos la Maestría se estructura en dos módulos (Gestión y Técnica) que a excepción de este primer Encuentro, de carácter común para todos los alumnos participantes, se van a desarrollar simultáneamente. A pesar de su diferenciación, se trata de enfoques que se complementan; no olvidemos que para tomar decisiones conviene conocer los medios técnicos de que se dispone. Es por ello que en el programa general de la Maestría se incluyen conocimientos tecnológicos en ambos módulos.

En cuanto a los “Encuentros”, se van a desarrollar en número de cuatro por espacio de tres semanas cada uno de ellos durante los meses de enero-febrero y de julio. Para nosotros (alumnos y docentes) estas semanas son de trabajo intenso, nos brindan la oportunidad de acercarnos a otra realidad bibliotecaria (la de los compañeros que provienen de otro país, de otra institución) y, en definitiva, son momentos para compartir con ellos nuestra experiencia y conocimiento. El proyecto final, como culminación de la Maestría deberá plasmar, mediante las adecuadas técnicas de investigación aquellos conocimientos adquiridos en un ámbito determinado del quehacer bibliotecario. Y nuevamente acá consideramos que el papel de cada institución es primordial: los alumnos deberán conseguir que los proyectos se enraícen en su realidad.

Permítanme una breve alusión a la metodología que caracterizará el desarrollo de la Maestría, y ya en concreto de este primer Encuentro: las clases de carácter teórico-práctico pretenden ofrecer una oportunidad para la sistematización de aquellos conocimientos que ya están asumidos por los alumnos, y a su vez impulsarán la adquisición de nuevos. En este sentido, cabe decir que los profesores que vamos a acompañar a los alumnos en dicho proceso, agradeceremos sus observaciones, preguntas y reflexiones.

No sería justo terminar esta breve intervención sin antes agradecer a la UES su apoyo logístico para llevar a cabo la Maestría, (el Sr. Carlos Colindres es un excelente interlocutor). También hemos de nombrar a la Sra. Alicia López y reconocer su eficacia como coordinadora local en Nicaragua; y finalmente dar las gracias a la Diputació de Barcelona por su colaboración determinante en lo que respecta a la financiación de la misma, y celebrar la receptividad manifestada por las instituciones invitadas a participar mediante la presencia de alumnos.

Por último, un deseo: que todos aprendamos a compartir el conocimiento, de modo que hagamos posible el avance de nuestro campo profesional, haciendo nuestras las palabras del poeta Antonio Machado: “Caminante, se hace camino al andar...”.

Muchas gracias por su atención.




Notes

1   La presència d'Honduras a la Maestría ha estat fruit d'una demanda explícita de la UES, la qual manté vincles amb la UNAH (Universidad Nacional de Honduras). Des d'un inici hem celebrat la incorporació d'aquest país d'Amèrica Central, ja que les condicions de les seves biblioteques universitàries són similars a les de Nicaragua i El Salvador.

2   Durant el mes de juliol de 2000, Mercè Bosch i Rosa Seguí, professores de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, visitaren els centres de El Salvador i Nicaragua que es beneficiaran de la segona edició de la Maestría, amb l'objectiu d'establir les bases per al seu funcionament (interlocutors, nombre de participants, criteris de selecció dels participants, etc.). També fou molt positiu conèixer in situ la situació de les biblioteques que havien participat en la primera edició de la Maestría, quan tot just feia un any que s'havien graduat els seus alumnes, i detectar els punts forts i febles que l'havien caracteritzat.

3   Ambdues UCA compten amb el reconeixement internacional gràcies a la seva rellevància i al seu compromís en el desenvolupament social de la regió.

4   Al final d'aquest article (annex 1) s'inclou el programa general.

5   També al final d'aquest article (annex 2) s'inclou el discurs que va pronunciar la coordinadora acadèmica.

6   Rosa María Shente i Georgina Hernández cursaren la primera edició de la Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias a la UCA de Managua.