Recursos web sobre “literatura grisa”
Servei d'Informació Bibliogràfica
turiel@gen.bib.ub.es
Biblioteca de la Universitat de Barcelona
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
turiel@fbd.ub.es
Universitat de Barcelona
Resum
Recull comentat de recursos en línia, d'abast general, relacionats amb la “literatura grisa” o documentació de difusió restringida, útils per a treballar amb ella. S'hi ressenyen directoris, guies, reculls d'adreces web, bases de dades, revistes, etc.
Sumari
1 Introducció
2 Recursos generals d'informació sobre la “literatura grisa”
3 Programes específics o relacionats
4 Publicacions: revistes, bibliografies, directoris i guies
5 Llistes de discussió
1 Introducció
Ja preveia una bona part de la bibliografia professional dels anys vuitanta i noranta que hi hauria un abans i un després en la “literatura grisa” (bibliografia efímera, de difusió restringida; material no convencional; bibliografia informal; material invisible o fugitiu...) amb l'arribada d'Internet i, de fet, així ha estat. La xarxa ha multiplicat l'accés als tipus tradicionals de “literatura grisa”, però és just pensar que en realitat, i fent un seguiment de la bibliografia actual (alguns dels títols de la qual se citen en aquesta selecció) no es agosarat dir que tota la xarxa és, en si mateixa, un recull de “literatura grisa”, més accessible, en molts casos, que temps enrera, però amb els mateixos problemes pel que fa a la seva selecció, adquisició i gestió documental. Tot i que el terme cobreix una variada tipologia de documents no convencionals, per tal de trobar una definició simple, podríem dir que la “literatura grisa” comprèn tota aquella documentació no difosa mitjançant els tràmits comercials convencionals i, sovint i per això mateix, de difícil accessibilitat. Parlem, com ja sabem, i deixant de banda el suport tecnològic i el laberint cibernètic que és Internet, de documents com ara: informes de tota mena (prepublicacions (preprints), esborranys tècnics, projectes d'investigació, informes tècnics, reports, etc.), ressenyes i revisions bibliogràfiques (reviews), documentació lligada a congressos i seminaris (actes o proceedings, working-shops, etc); tesis doctorals, tesines i altres documents de caire acadèmic; patents, normes i marques, traduccions, llibres verds i blancs (estats de la qüestió), programaris, documentació i publicitat industrial i comercial, publicacions oficials (d'organismes públics i sense difusió comercial), fullets i altres materials menors (no sotmesos a dipòsit legal), etc.
Internet, a banda d'oferir un espai on difondre tots aquests tipus de documents, ens ha ofert un espai per mostrar-ne d'altres: informació meteorològica i de satèl·lits, e-prints (tota mena d'edicions electròniques no venals), etc... Tot un món d'informació (en molts casos sense drets d'autor) que en una unitat documental genera, d'entrada, una tasca important: l'avaluació del recurs que s'hi ha d'incorporar.
Per dur a terme aquesta avaluació, la mateixa xarxa compta amb molts recursos, que recullen, comenten i valoren documents com els esmentats. Aquesta primera selecció pretén ser, només, una “passejada” per alguns d'aquests recursos: recursos d'informació generals, programes internacionals que tenen en compte el control de la “literatura grisa” (pàgines on es defineixen conceptes bàsics, guies d'avaluació, guies d'ús, etc.); publicacions periòdiques especialitzades (no totes amb accés en línia o gratuït), i, finalment, un directori de recursos generals (organismes, associacions i productes documentals). És, insisteixo, una selecció feta a tall d'exemple. Com el lector podrà veure, els organismes especialitzats ja han fet, en molts casos, la seva selecció i amb tota seguretat aquest és el camí més viable i, de fet, el que usualment s'ha seguit: el control, avaluació i gestió de la documentació de l'especialitat del centre. No s'hi han inclòs, ni molt menys, totes les tipologies documentals (en alguns casos, només algun producte com a exemple) i se n'ha exclòs la “literatura grisa” produïda a Espanya (llevat d'alguns exemples concrets), amb la idea de dedicar-hi un capítol específic (a Espanya i Llatinoàmèrica).
2 Recursos generals d'informació sobre la “literatura grisa”
AIB. Gruppo di studio sulla letteratura grigia. [en línia]. A cura di Elena Boretti, [Milano]: Associazione italiana de biblioteche, cop. 1999.
Grup especialitzat en recerca i estudis sobre “literatura grisa” (LG, a partir d'ara). La pàgina inclou programes, projectes, estudis realitzats, bibliografia recent, etc. Segons la seva pròpia definició: “treballem per una nova definició del concepte de LG en front del impacte de les noves tecnologies”. Entre els seus apartats: anàlisi bibliomètrica per a la valoració de la presència de literatura grisa en bases de dades especialitzades, recerca dels documents de LG en text complet presents a Internet, anàlisi de les contribucions presentades al 1r i 2n Congresso nazionale sulla letteratura grigia. Elaboració d'eines informatives.
Alberani, V.; DeCastro Pietrangeli, P. “Grey literature in information science: production, circulation and use” [en línia], INSPEL, vol. 29, no. 4, p. 240–249. <http://www.fh-potsdam.de/~IFLA/INSPEL/95-4alvi.pdf> [Consulta: 14/12/2001].
Una visió general i molt acurada de l'estat actual de l'avaluació i el seguiment que de la LG es fa a la bibliografia professional. Article en PDF. Molt recomanable com a resum de l'estat de la qüestió.
Ascher, Marie. “The Grey literature report: acquiring, organizing, and publicizing fugitive literature in health policy and public health” [en línia], en Medical Library Association. Meeting (2000). Annual Meeting of the Medical Library Association, May 2000. <http://www.nyam.org/library/greylit/greylitpres/sld001.shtml> [Consulta: 14/12/2001].
Es tracta de la presentació en PowerPoint de la conferència de l'autora. Una visió clara i concisa de la diversitat documental de la LG a Internet.
Comment trouver l'information technologique. Lyon: Doc'INSA, cop. 1998.
Guia d'ús per als usuaris d'aquest centre de documentació, centrada exclusivament en la documentació no convencional (especial interès té la selecció de bases de dades tradicionals amb una presència important de LG).
Cook, Jessie. How to locate conference proceedings and “grey literature”. Birmingham: Library of the University of Central England, 2001.
Guia molt bàsica (pensada per als usuaris britànics) de recursos bibliogràfics sobre literatura grisa i, més concretament, sobre actes de congressos.
Directory of book reviews on the web. Nashville, TN: AcqWeb: [Jean and Alexander Heard Library, Vanderbilt University], cop. 2001.
Directori de publicacions i recursos web especialitzats en ressenyes i comentaris crítics de llibres (reviews), una tipologia documental que Internet, com en d'altres casos, ha contribuït a estendre. AcqWeb ofereix una bona selecció de recursos, malgrat que la quasi totalitat són —inevitablement— d'obres en anglès. Un directori de característiques similars és: Books review on the Internet.
The Document Supply Centre collection. Grey literature. Eagle, [1999].
Definicions bàsiques, tipologies més usuals i recursos comentats.
Development studies: reports and grey literature. London: Open University Library, cop. 1999.
Magnífica guia i directori de recursos sobre LG en línia (gratuïts i de pagament) amb una breu descripció de continguts.
L'édition électronique sur Internet: la littérature grise. Grenoble: Université de Grenoble, [1999?].
Resum de ponència on es presenten les evolucions de les normes i formats a Internet que han permès la gran eclosió d'aquesta mena de documentació a la xarxa.
Electronic grey literature. Western Bank, Sheffield: Sheffield University Library, 1999.
Una senzilla presentació serveix per a definir conceptes bàsic: els tipus documentals de LG, que incrementen la seva presència gràcies a Internet, tenen una presència clara entre la comunitat d'investigadors i docents.
Evaluating grey literature. Toronto: University of Toronto; Environmental Studies Grey Literature Browse, 2000.
Una guia bàsica per a la selecció, avaluació i adquisició de literatura grisa.
Fisher, Kristen. Beyond bibliographic [en línia]: the methods finder solution to grey literature. Tulsa, Oklahoma: The University of Tulsa, [1997?].
Resum de la conferència presentada a la tercera International Conference on Grey Literature GL'97. Es troba en versió text i en imatge (PowerPoint). Metodologies de gestió i planificació del control de la literatura grisa, amb una part especialment dedicada a l'avaluació dels recursos en línia.
Fornitori internazionali di documenti: letteratura grigia. Bologna: Biblioteca dell'Università di Bologna, 1998.
Directori de recursos molt bàsic, però amb un bon nivell de descripció de la selecció.
GrayLIT Network [en línia]: [The Virtual Library of Energy Science and Technology]. Oak Ridge, [TN]: Department of Energy Office of Scientific and Technical Information: DOE, 2001.
Portal pensat per a la divulgació de la literatura grisa nord-americana (molt especialment la produïda per a organismes públics).
[Grey literature] [en línia]. Washington: The Library of Congress, cop. 2001.
Relació d'alguns dels projectes de la LC relacionats amb tipus específics de LG. Alguns exemples (incorporats a All American Memory Collections) són: The Emergence of Advertising in America; African American Perspectives: Pamphlets from the Daniel A. P. Murray Collection, 1818–1907; Baseball Cards, 1887–1914, etc.
Grey literature [en línia]. The Educate Consortium, cop. 2000.
Capítol d'un curs de documentació en línia, adreçat a enginyers, dedicat als tipus documentals lligats a la LG. Molt concís i aclaridor (vegeu si més no aquest gràfic de produccció i tractament de LG).
Grey literature. Philadelphia: W.W. Hagerty Library, Drexel University, 2000.
Directori comentat de recursos accessibles en línia. Té una ordenació alfabètica i inclou breus comentaris sobre altres recursos secundaris dels productors. Veiem aquesta definició extreta del treball:
“Grey literature is the term that collectively includes academic papers, preprints, committee, research, technical or government reports, standards, discussion papers, newsletters, trade literature and working papers. The major producers of grey literature include government, research institutes, corporations, think tanks, univeristies and political organizations. Grey literature is a valuable source of information and, with the advent of the Internet, access to these materials has become more manageable.”
Horck, A. van; Tuck, B. “Document servers and the electronic distribution of grey literature” [en línia]. KUB Library, 1994 nr. 55. <http://greywww.kub.nl:2080/greyfiles/itk/1994/55.html> [Consulta: 14 de desembre de 2001].
Aquest informe proporciona un resum d'algunes qüestions tècniques i administratives relacionades amb el problema d'integrar servidors de documents (que contenen articles en format electrònic) amb els sistemes de lliurament estàndard de documents. També descriu els requeriments d'un projecte pilot per a la difusió electrònica de documents de LG. S'exposa la noció de LG i es plantegen nocions sobre la seva cerca, obtenció i difusió. Versions en PDF (363 Kb) i PostScript (260 Kb). Molt recomanable.
Lorenzo, N. Literatura gris [en línia]. [1999].
Directori sintètic i bàsic de recursos ordenats per tipologies. Pàgina personal.
Littérature grise [en línia]. Paris: Urfist, cop. 1998-2001.
Un petit manual-guia on es tracta com cercar literatura grisa, l'ús que podem donar a les bases de dades tradicionals i els tipus i productes específics. Té una bona selecció de recursos ordenada per tipologies.
The MAGiC Project (Managing Access to Grey Literature Collections) [en línia]. [Londres]: LITC, South Bank University: British Library, cop. 1999.
Un projecte d'especial interès pel tractament que ha fet (i està fent) de la LG generada al Regne Unit, particularment de la relacionada amb les enginyeries.
Organizations producing grey literature in public health and health policy [en línia]. New York: Academy of Medicine, cop. 2000.
Selectiu directori de productors i distribuïdors de literatura grisa especialitzada en sanitat i salut pública, amb un índex alfabètic. És un producte lligat a: The grey literature page. Publicació de la Biblioteca de l'Acadèmia de Medicina de Nova York que avisa els lectors sobre les adquisicions de noves publicacions de literatura grisa. Una llista d'enllaços a les pàgines de publicacions de moltes organitzacions i agències productores de literatura grisa en els camps de la política sanitària i la salut pública.
Owen, John Mackenzie. The expanding horizon of grey literature. Amsterdam: University of Amsterdam, [1999?].
Dóna una visió molt clara de l'evolució recent del que fins no fa gaire anomenàvem LG, des de les tipologies tradicionals a les originades per l'arribada d'Internet.
“The role of grey literature” [en línia]. STNews (Nov.-Dec. 1999). <http://info.cas.org/stnews/novemberdecember99/powerup.html>. [Consulta: 14 de desembre de 2001].
Definicions bàsiques sobre tipologies documentals lligades a la definició clàssica de LG, criteris d'avaluació (lligats a la selecció i gestió de SIGLE), etc. Molt bàsic.
Weintraub, Iwwin. The role of grey literature in the sciences [en línia]. [1999?]. En: Grey Net: grey literature conferences.
Un repàs ràpid a la important incidència de la LG en la docència i, sobretot, de la recerca en els àmbits de les ciències i la tecnologia.
"in today's electronic information environment, the internet has become a major source for dissemination and retrieval of grey literature and often serves as a user's initial introduction to a topic area. well designed web sites give users access to a body of digitally produced grey literature that complements the existing body of print materials. it is a major source of information retrieval and dissemination and there is growing acceptance to include references to relevant web sites in scholarly papers and journal articles".
What is grey literature? Eagle, 1999.
Definicions i tipologies molt bàsiques i introductòries.
What is grey literature?: grey literature report. New York: Academy of Medicine, 2000.
Definicions bàsiques, tipologies més habituals i recursos comentats.
“La literatura grisa és en realitat un tipus de comunicació informal que, en una escala de formalitat, se situa en algun lloc entre la conversa i la publicació normal. Una publicació formal pot venir a continuació, però en molts casos - en contra del que se suposa habitualment - pot ser que aquests documents no es posin mai a disposició del públic. Tot i això, les ‘publicacions grises' poden contenir informació extensa, concreta i al dia sobre descobriments en l'àmbit de la recerca i algunes investigacions han demostrat que, encara que els ‘documents grisos' siguin publicats oficialment en una etapa posterior, la informació detallada sobre tècniques, mètodes, valors mesurats i detalls dels experiments són omesos freqüentment”.
What is grey literature? Bradford: MCB: GreyNet, [cop. 2000].
Definicions bàsiques, tipologies més usuals i recursos comentats.
“En el camp de la LG, Internet canvia profundament la tipologia de les fonts d'informació, la seva circulació, producció i ús. Alguns trets típics de la LG, com són els intercanvis d'informació ràpids i informals en els sectors de les empreses, l'administració pública, la universitat i altres comunitats riques en coneixements, són incrementats pel potencial d'Internet. Des de l'aparició d'Internet i el desenvolupament de l'accés electrònic a la informació una massa creixent de documents està disponible per a un nombre també creixent d'usuaris. En aquest context ja no podem parlar de la distribució restringida o les dificultes d'obtenció de la informació no comercial. La LG es considera, actualment, rica en coneixement i preparada per al mercat”.
World government sources. Bridgewater (MA): Clement C. Maxwell University Library, 2001.
Directori de recursos, en qualsevol suport i de qualsevol tipus, sobre publicacions i organismes oficials.
3 Programes específics o relacionats.
Se seleccionen en aquest apartat aquells programes, iniciatives o projectes que afecten directament l'evolució, organització i divulgació de la LG.
CBU (Control Bibliogràfic Universal). Unesco.
“El 1977 la Unesco va patrocinar el Congrés Internacional de Bibliografies Nacionals. D'aquest congrés sorgiren recomanacions que han influït en el desenvolupament de les bibliografies nacionals durant els últims 20 anys i que són responsables d'una millora significativa en la qualitat dels intercanvis bibliogràfics entre biblioteques de tot arreu. Tanmateix, el panorama bibliogràfic ha experimentat canvis espectaculars, no sols en el format de les bibliografies publicades, cada vegada més disponibles en línia i no en format imprès, sinó també en el format de les publicacions que les bibliografies nacionals estan enregistrant per a la posteritat, especialment mitjançant Internet. És, per tant, oportú reexaminar les directrius de 1977 i, amb aquest objectiu, l'IFLA va patrocinar un nou congrés. En el programa entrava, òbviament, el control de la LG.”
NATIS (National Infraestructures of Information). Unesco.
Programa nascut de la col·laboració de la Unesco amb l'IFLA i l'ISO, que implica que els governs signants col·laborin en el desenvolupament de normes i mètodes d'accés a qualsevol tipus d'informació, inclosa la LG. Implica, també, la creació i el foment d'estructures mundials d'informació especialitzada (vegeu també UNISIST), com ara INIS (International Nuclear Information System) o AGRIS (International Information Systems for Agricultural Sciences & Technologies).
SIGLE (System for Information on Grey Literature in Europe). Unió Europea, EAGLE (European Association for Grey Literature in Europe), BLDSC (British Library. Lending Division).
Programa desenvolupat en l'àmbit de la Unió Europea, que pretén el control i la disponibilitat d'aquest tipus de documents.
“El 60% de su contenido son informes de investigación y prepublicaciones; de ellos el 30% sobre ingeniería, y el 26% sobre ciencias, de un total de 500.000 registros. El sistema SIGLE lo integran centros de investigación y bibliotecas de Europa, que forman la red de cooperación EAGLE (European Association for Grey Literature Exploitation), dirigida por la British Library y, a su vez, integrada en GREYNET (Grey Literature Network Service), una red mundial para el control de la literatura gris. España está presente a través del CINDOC, y su labor se centra en la recogida de informes de investigación y actas de congresos inéditas.”
UAP = DUP (Universal Avaibility of Publications = Disponibilitat Universal de Publicacions). Unesco.
UBCIM (Universal Bibliographic Control and International MARC). IFLA (International Federation of Library Associations).
UNISIST (Universal System for Information Science and Technology). Unesco-ICSU.
Programa precursor de l'intercanvi d'informació -publicada o pendent de publicació. El seu objectiu últim era la integració mundial de sistemes informatius. Sobre les particularitats dels programa, podeu consultar: Wysocki, A. “Un système mondial d'information scientifique: une enterprise nécessaire et réalisable“. Bulletin de l'Unesco, vol. 1 (1971), núm. 2, p. 66–70.
4 Publicacions: revistes, bibliografies, directoris i guies
Conference on grey literature: reports, proceedings, dissertations, bibliographies, manuals, CD-ROM, Databases, bulletin boards, WWW, email, internet, etc. Amsterdam: GL'93 Organising Bureau, 1994– .
Diferents edicions realitzades (el títol varia segons les edicions).
Development information from government sources. Stanford University Libraries: Academic Information Resources, 2001.
Directori de recursos, en qualsevol suport i de qualsevol tipologia, sobre publicacions i organismes oficials.
Farace, Dominic J. International guide to persons & organisations in grey literature. Amsterdam: TransAtlantic/Greynet, 1997. ISBN 9074854168.
Grey literature. [Dundalk]: Dundalk Regional Technical College, [1996]– .
Grey literature report. New York: Academy of Medicine, 1999– .
“Per rebre trimestralment una notificació, per correu electrònic, quan apareix una nova edició del Grey literature report, envii un missatge per correu electrònic a: mascher@nyam.org. Inclogui les paraules, ‘subscribe grey literature report' i la seva adreça de correu electrònic en el cos del missatge”.
Intellectual property and technology forum. Boston: Boston College Law School, cop. 1996–2000.
Tant en els fòrums com als articles de la publicació és un tema recurrent el control jurídic (drets d'autor, etc.) de la LG en línia.
International journal of grey literature. Bradford: MCB University Press, 1999. ISSN 1466-6189.
Publicació que es deixà d'editar recentment. La versió en línia és consultable a través d'Emerald i el CBUC.
La letteratura grigia: guida per le biblioteche speciali e i servizi d'informazione. [A cura di] Vilma Alberani. Roma: Nuova Italia Scientifica, 1992.
5 Llistes de discussió
Fòrums electrònics de divulgació i discussió especialitzada
IJGL [en línia]: International Journal of Grey Literature. Bradford: MCB University Press, 1999.
Llista promoguda per la revista ja esmentada.
Servidores de preimpresos [en línia]: foro. Colima (México): Redimex; Universidad de Colima, 2001.