La biblioteca pública a Singapur: “Viu avui les biblioteques de demà”
Assumpta Bailac
Servei de Biblioteques
s.biblioteques@diba.es
Diputació de Barcelona
Resum
A partir de la panoràmica sobre el sistema de biblioteca pública de Singapur es fa palès que el seu lema —“Viu avui les biblioteques de demà”— retrata de manera acurada la realitat bibliotecària d'aquest país. L'autora repassa l'organització del sistema i el seu ús, i en valora els elements més destacables.
1 Introducció
Va ser en una sessió de la Conferència General de l'IFLA, celebrada a Beijing l'any 1996, que vaig conèixer l'impuls que Singapur donava a les biblioteques del país. Recordo que la presentació va ser sorprenent, plena de força i carregada d'entusiasme.
La incorporació de Ngian Lek Choh, del National Library Board de Singapur, al Comitè Permanent de la Secció de Biblioteca Pública de l'IFLA i el seu oferiment per celebrar la reunió d'hivern del Comitè al seu país, em van donar l'oportunitat de conèixer aquella realitat bibliotecària, una realitat a la vegada tan llunyana geogràficament com propera en la concepció i en els plantejaments de futur.
Per situar-nos, Singapur és un país jove (1963) de 620 km² (Menorca en té 700), amb una població de més de quatre milions, fronterer amb Malàisia i Indonèsia i amb quatre llengües oficials: xinès (mandarí), malai, tàmil i anglès.
L'any 1992 el Govern de Singapur promogué la constitució d'una comissió per analitzar la situació de les biblioteques al país amb l'objectiu d'impulsar un pla de millora dels serveis, en el marc d'una voluntat política nacional d'identificació de la informació com a element estratègic del país. L'informe final de la Comissió es presentà l'any 1995 i el Govern n'acceptà les recomanacions bàsiques.
2 El sistema bibliotecari
La missió de la biblioteca pública de Singapur està estretament relacionada amb la informació, l'educació i la cultura.
El sistema bibliotecari està estructurat en tres eixos bàsics: la Biblioteca Nacional (Reference Library), la Xarxa de Biblioteques Públiques i la Central de Serveis (Library Support Services). El National Library Board, un organisme públic autònom creat el 1995 i vinculat al Ministeri per a la Informació i la Cultura (Minister for Information and Arts), governa el sistema i actua, també, en les funcions d'assessorament, en la planificació i en la gestió de serveis d'altres organitzacions (públiques o privades) de Singapur o d'altres països.
El sistema bibliotecari de Singapur està organitzat de manera centralitzada, amb una unitat de prestació de serveis a les biblioteques molt potent. La planificació de serveis i de programes es fa des del National Library Board. Les infraestructures de comunicació estan garantides per S-ONE (Singapore ONE), serveis de comunicació de banda ampla d'iniciativa governamental.
2.1 La Xarxa
A la Xarxa podem trobar tres nivells de biblioteca pública: les biblioteques regionals, les biblioteques públiques o community libraries, i les biblioteques infantils o community children's libraries. Actualment, està formada per dues biblioteques regionals (el Pla en preveu quatre), 23 biblioteques públiques locals i 46 biblioteques infantils. Els casos que s'expliquen a continuació ajudaran a fer més “visibles” cada un d'aquests tipus de biblioteca.
Un exemple de biblioteca regional és la Woodlands Regional Library (http://www.nlb.gov.sg/fr_ourLib_branches.html). El seu àmbit de cobertura de servei és de 250.000 habitants. Es va inaugurar l'abril de 2001. Té 11.000 m² distribuïts en quatre plantes i disposa d'un auditori per a 250 persones. Per aquesta biblioteca, hi passen diàriament unes 18.000 persones.
Figura 1. Panoràmica de l'interior de la Woodlands Regional Library
La Bedok Public Library (http://www.nlb.gov.sg/fr_ourLib_branches.html) és el cas triat per exemplificar les biblioteques públiques. Cobreix una àrea d'influència de 200.000 habitants. Inaugurada l'any 1985, va ampliar l'espai i els serveis l'any 2001. Té 3.500 m² d'ús públic en tres nivells, que inclouen set punts d'autopréstec i un espai de treball per a 30 persones. És una de les primeres biblioteques que potencia un centre d'interès —en aquest cas sobre el tema de la salut—, que condiciona l'espai, la col·lecció i les activitats. També té una zona malaia, orientada a aquesta comunitat, amb l'espai decorat a l'estil malai i amb documents en aquesta llengua. La biblioteca té un nivell de visitants superior a les 8.000 persones per dia.
Figura 2. Exterior de la Bedok Public Library
Les biblioteques infantils, o community children's libraries, són fruit de la incorporació al sistema públic d'un grup de biblioteques molt vinculades als barris de la ciutat. Les biblioteques infantils ja existien abans del Pla com a biblioteques gestionades per associacions de veïns en barris de promoció pública. Amb el Pla s'estableixen acords amb el National Library Board i es posa l'accent en el treball infantil. La gestió de la biblioteca la porta l'associació corresponent, mentre que els serveis i els criteris tècnics els defineix el govern. Les biblioteques van dirigides a nens i nenes fins a deu anys. Tenen unes dimensions d'uns 300 m².
2.2 La Central de Serveis
La Central de Serveis, o Library Support Services, és un altre element clau del sistema. Es va crear l'any 1997. L'espai de treball, de tractament del material i els magatzems ocupen uns 5.200 m². S'organitza en els departaments següents: desenvolupament de la col·lecció (selecció, adquisició i donatius, dipòsit legal, tractament de materials obsolets); serveis bibliogràfics (catalogació i indexació); gestió del magatzem (recepció, procés material, emmagatzematge i distribució), i administració. El magatzem de la Central, que actua també com a dipòsit de materials obsolets, té 1,4 milions de volums.
Des d'aquesta Central es coordina el servei de préstec interbibliotecari, que és possible gràcies a un acord amb el servei públic de correus, operatiu des de l'any 1999. La Central té externalitzats els serveis d'adquisició i de catalogació. Des de l'any 1999 es treballa amb un sistema integrat de gestió bibliotecària anomenat Vista.
S'han iniciat també, com a prova pilot, una sèrie de serveis orientats a les biblioteques escolars. Amb la signatura de convenis amb les escoles, en aquests moments es presten serveis a cinc centres de primària, dos de secundària i un institut.
3 L'ús de les biblioteques
L'impuls al sistema bibliotecari ha donat ja els seus fruits amb un increment molt notable de l'ús dels equipaments. De sis milions de visitants de l'any 1994 s'ha passat a 21 milions de l'any 2001. L'increment en els préstecs també és espectacular: han passat dels 10 milions de l'any 1994 als 23 del 2001.
Ja hi ha dos milions d'usuaris amb carnet (gairebé la meitat de la població), el 50% dels quals ha estat usuari actiu del sistema l'últim any. Els usuaris de la biblioteca hi van, de mitjana, un cop a la setmana.
El conjunt de biblioteques públiques posen a disposició dels ciutadans de Singapur més de set milions de documents. Els usuaris poden retornar els documents a qualsevol de les biblioteques del sistema.
4 Valoració
Entre els elements més rellevants de les biblioteques públiques de Singapur es poden assenyalar els següents:
- L'ús de la tecnologia
Ús de la tecnologia en totes les funcions en què els professionals de la biblioteca aporten poc valor. Així, per exemple, el servei de préstec està absolutament informatitzat i funciona totalment com a autopréstec, incloent-hi el retorn de materials. Totes les biblioteques regionals i públiques tenen disponibles punts d'autopréstec i bústies de devolució que desactiven el préstec. Els usuaris també es fan el carnet ells mateixos.
- El personal
Tenint en compte els serveis que presten les biblioteques, les dimensions i els horaris dels serveis, les biblioteques disposen, en paràmetres europeus, de poc personal. En biblioteques amb horaris intensius de 10 a 22 h no hi treballen més de 25 persones (4 bibliotecaris i 21 ajudants). La clau són uns serveis centrals potents, molts serveis automatitzats i pocs taulells. El personal “circula” per la biblioteca i atén l'usuari que ho necessita. Les biblioteques obren, normalment, d'11 a 21 h; l'horari dels dissabtes és de 10 a 17 h i els diumenges, de 13 a 17 h. Les biblioteques regionals obren d'11 a 21 h cada dia de la setmana.
- Els serveis
L'aposta pels serveis d'informació i per l'educació permanent és molt clara. Totes les biblioteques disposen d'espais de treball i consulta i de sales de formació d'usuaris. L'Orchard Library compta amb l'espai One Learning Place amb més de 120 PC que s'utilitzen per a formació. Aquest equipament es lloga a altres entitats i agents. Des de l'any 1999, data en què s'inaugurà, hi han passat més de 100.000 persones.
El National Library Board ha apostat molt clarament pels serveis en línia. Al seu web (http://www.nlb.gov.sg) es pot consultar el catàleg col·lectiu (http://www.elibraryhub.com) i també es constata la diversitat de serveis existents. Entre d'altres, les biblioteques disposen d'un servei d'informació centralitzat, amb un equip de persones que donen una resposta ràpida a les consultes dels usuaris, a la manera del 010, però que identifica la biblioteca com a proveïdora de la informació.
Els serveis bàsics de la biblioteca són gratuïts. Els usuaris paguen per l'ús d'Internet, pels serveis multimèdia, pel servei de vídeos a la carta, i per alguns serveis en línia determinats. Els usuaris ho “paguen” amb una targeta moneder, que es pot carregar a la biblioteca mateix.
- Els programes
Les biblioteques treballen en diversos programes orientats a públics diferents. La voluntat de segmentació de públics es fa palesa en el moment de definir els diversos programes en funcionament, on s'observa que hi ha poques iniciatives generalistes. Un exemple podria ser el programa Born to read, read to bond (http://www.nlb.gov.sg/fr_announcement.asp?name=Announcement/BornToRead.asp), una iniciativa que potencia la inscripció dels nens i de les nenes en néixer. Gairebé tots els programes es plantegen en col·laboració amb altres departaments del govern i amb agents del sector privat.
- La ubicació de les biblioteques
En la planificació de les noves biblioteques es té molt en compte la ubicació. Les biblioteques se situen on hi ha gent. Un exemple paradigmàtic d'aquesta afirmació és l'Orchard Library, ubicada en una planta d'una àrea comercial a la zona més central de la ciutat. La relació de les biblioteques amb les llibreries és molt estreta. En el cas de l'Orchard Library, la llibreria està situada a la planta inferior de la biblioteca.
A tall de resum, es pot afirmar que les biblioteques públiques a Singapur estan, clarament, en el “cor” de les polítiques públiques culturals i d'informació i que la formació permanent està en el centre de la missió de la biblioteca. Són serveis molt accessibles, gràcies al lloc on estan situades i als horaris de servei. Són veritables centres culturals que treballen amb criteris clars d'eficàcia i eficiència, amb criteris de segmentació de públic i amb un índex alt de rendiment dels recursos. La biblioteca pública és un servei públic que es manté amb fórmules de gestió flexibles.
La biblioteca pública a Singapur és un molt bon exemple de les dues dimensions del servei: la física i la virtual. Les biblioteques són espaioses, agradables i ben dotades, però tenen també molt ben definida la dimensió dels serveis en línia. És una veritable “biblioteca virtual”, amb integració total dels diferents suports informatius, amb serveis segons els diversos perfils d'usuaris i que té en compte que vivim en un món culturalment divers i, per tant, amb coexistència de diferents llengües en el mateix territori.
Data recepció: 30/4/2002 Data d'acceptació: 7/5/2002