Informe de les Jornades Interprofessionals “Les biblioteques públiques: espais d'integració social” (Salt, 15 i 16 de març de 2002)
Maite Comalat
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
comalat@fbd.ub.es
Universitat de Barcelona
Aproximadament uns 190 professionals d'àmbits diferents, i de procedència geogràfica molt variada, ens vam trobar a Salt (Girona) els dies 15 i 16 de març per debatre el paper que les biblioteques públiques poden tenir i han de tenir com a espai d'integració social.
Les Jornades van començar, després de la benvinguda de Fèlix Martí, director del Centre UNESCO de Catalunya, amb una presentació a càrrec de Joie Springer, de la Divisió d'Informació i Informàtica de la UNESCO, en què va destacar els serveis que la biblioteca pública ha d'oferir i que han d'afavorir el seu paper com a espai d'informació, educació, cultura i lleure. Va fer, també, una incidència especial en la importància d'establir noves polítiques nacionals d'informació que fixin els paràmetres i les condicions per a l'accés dels usuaris a la informació. En aquest sentit, va destacar el programa “Informació per a tots” que des de la UNESCO pretén incentivar aquesta funció i reforçar el paper de les institucions —i, per tant, les biblioteques— com a porta d'accés a les autopistes de la informació. En definitiva, i amb paraules de Springer, “la biblioteca pública no és un luxe, és una necessitat fonamental per a la vida”.
Amb aquest començament, que posava en evidència els reptes de les biblioteques públiques davant la societat de la informació, les Jornades es van estructurar en quatre blocs de treball durant els dos dies de treball. Cadascun d'aquests blocs, excepte el darrer, estava estructurat en dues parts: la primera amb una conferència que permetia contextualitzar el tema de treball i, a continuació, una taula rodona en què els participants presentaven diferents experiències que havien d'il·lustrar la realitat quotidiana de la biblioteca pública i les institucions amb què es relaciona.
Així doncs, el primer bloc es va iniciar amb una conferència de Michèle Petit, el qual, seguint l'estil dels seus estudis, analitzà el paper que la biblioteca pública ha tingut en les vides dels protagonistes dels seus treballs de camp. Aprofitant que aquests resultats ja han estat publicats, Petit va concentrar el temps de la seva exposició a destacar els aspectes que normalment són menys visibles, menys evidents, en les experiències més íntimes dels seus protagonistes. Així, va presentar-nos les experiències de joves i habitants de zones marginals per als quals la biblioteca s'havia convertit en una “segona” casa, en una alternativa per al contacte amb altres persones, en l'espai per al somni, per a la reconstrucció, etc. Petit va fer un recorregut per totes aquestes vivències que va permetre veure la multiplicitat d'usos i oportunitats que la biblioteca pública té actualment.
Amb aquesta introducció es va iniciar la primera taula rodona al voltant del tema: la lectura com a eina de creixement personal i d'educació social. La taula estava formada per convidats d'àmbits professionals diversos i amb usos i experiències de les biblioteques molt diferents; les intervencions es van presentar entre els contes que Pep Duran i Mercè Escardó van explicar-nos i que tenien com a tema central les experiències de diversos personatges en la lectura. Els components de la taula van aportar experiències molt variades sobre la lectura amb diferents col·lectius i individus, encara que, en alguns casos, van ser excessivament descriptives i desvinculades del títol de la taula. En general, però, vam poder conèixer enfocaments diferents i experiències que havien de permetre veure el treball de la lectura com un treball d'implicació personal i de compromís social. Malauradament, el temps per al debat va quedar massa limitat i no va ser suficient per poder aprofundir en els resultats ni per poder aportar altres experiències que n'enriquissin una visió des d'altres perspectives.
El segon bloc s'inicià amb la conferència “Les eines per al diàleg intercultural”, a càrrec del síndic de greuges de la UAB. Jordi Porta va començar la seva xerrada suggerint alguns elements per a la reflexió al voltant del concepte de la identitat, que després s'enllaçaria amb el tema que encapçalava la taula de treball “Immigració i biblioteca pública”, en què bibliotecaris i usuaris van presentar els serveis i les activitats que s'ofereixen a diferents biblioteques per a col·lectius específics: des de cursos d'idiomes per a estrangers, organitzats per la biblioteca pública de Dos Hermanas (Sevilla) fins al Servei de Cultura Àrab, iniciat per la Biblioteca Sant Pau i Santa Creu de Barcelona en col·laboració amb l'Associació Solidària Potohar de Barcelona, o les activitats que s'organitzen a la Biblioteca Mestre Martí i Tauler de Rubí per posar en contacte la cultura autòctona amb altres cultures representades al municipi. Aquestes experiències es van completar amb la visió aportada per les responsables de la Biblioteca d'en Massagran de Salt i pel president de l'Associació Magrebins Sense Fronteres, també de Salt, que van donar una visió des de la multidisciplinarietat en la gestió de la biblioteca pública. Les intervencions del públic, els convidats de fila 0 i d'altres, van donar a conèixer altres experiències i van permetre veure, globalment, la manera com les biblioteques afronten la diversitat d'usuaris.
El dia següent va començar amb la conferència “Si us plau, un llibre” a càrrec de Juan Pedro Plaza, consultor cientificojurídic, que va aportar moltíssimes idees per a la reflexió al voltant del paper dels mitjans de comunicació, la necessitat de promoure un tracte humanitzant des de l'escola i des de la família, la importància de la lectura per a la construcció d'una nova visió sel món, la necessitat d'autocrítica —personal i col·lectiva—, la importància de la creativitat, etc. Moltes d'aquestes idees apuntaven cap a la necessitat i l'evidència que tot això depèn més de les relacions personals que no pas dels recursos tecnològics o dels serveis que tinguem a la nostra disposició. En resum, i en paraules seves, “lo que pensamos y sentimos puede influir en nuestros semejantes”.
Les reflexions que es van fer en aquesta línia van permetre recuperar el que havia aparegut a les taules del dia anterior i també va vincular-nos al tema que seria l'eix comú dels ponents de la tercera taula “Treball interdisciplinari en xarxa”. Malauradament, l'absència d'una de les ponents, Irene Lladó, bibliotecària de la Biblioteca Popular Santa Oliva d'Olesa de Montserrat, que va fer arribar la seva aportació a través de la moderadora, restà punts de debat a les presentacions. Sobretot l'aportació de Miquel Còrdoba, cap de la Policia Local de Vilassar de Dalt, va permetre veure una experiència en què la biblioteca, precisament la d'Olesa de Montserrat, havia estat un lloc de trobada i d'intercanvi entre responsables de diferents institucions i que havia permès endegar propostes col·lectives i iniciatives dirigides a millorar-ne els serveis. La resta de les intervencions, interessants pel seu contingut, no responien al tema de la taula i, tot i que posaven en evidència la importància i l'interès de la lectura i d'altres activitats relacionades i promogudes des de la biblioteca, no eren experiències compartides amb altres institucions i altres professionals. Des de la fila 0 es van fer altres aportacions en aquesta mateixa línia —el treball amb col·lectius específics— que es van completar amb intervencions del públic, que van incidir en la necessitat i la importància del treball interdisciplinari.
A la tarda, les Jornades es van reprendre amb una taula de treball, moderada per Carme Dastis, amb la participació de Joel Martí, professor del Departament de Sociologia de la UAB, i Paco Bringas, bibliotecari de la Biblioteca Pública de Salamanca. La primera presentació es va situar en la participació ciutadana i els principis metodològics per promoure-la, entesa com una estratègia que s'ha de seguir, no com un deure social sinó com una manera de relacionar-se i com un procés participatiu. Després, Paco Bringas va donar un enfocament ben diferent, en certa manera pessimista, en reflexionar al voltant del paper de la biblioteca com un espai integrador de diferents col·lectius, a través de les noves tecnologies, però també d'altres canals. Va aprofitar per fer una crida al compromís social imprescindible dels bibliotecaris per possibilitar una transformació social i per reclamar la creació d'espais per a la participació.
La taula rodona “Les biblioteques públiques: espais d'integració social”, que va cloure les Jornades, es va iniciar amb la lectura a càrrec de Jordi Artigal, membre del Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO, del manifest que recollia les reflexions que havien sorgit en els diferents blocs de treball (http://www.unescocat.org/manifest%20Salt.doc). Moderada per Miquel Soler Roca, antic sotsdirector del Sector d'Educació de la UNESCO, va comptar amb la participació de Nacho Latorre, tècnic del Servei d'Arxius i Biblioteques de la Generalitat Valenciana; Guillem Mas i Miralles, coordinador del Centre Coordinador de Biblioteques Públiques del Consell Insular de Mallorca; Assumpta Bailac, cap del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, i M. Dolors Portús, cap del Servei de Biblioteques i Patrimoni Bibliogràfic de la Generalitat de Catalunya. Les dues primeres intervencions van permetre conèixer les iniciatives que, des del País Valencià i des de les Illes, s'emprenen per a la difusió dels serveis de la biblioteca a col·lectius d'estrangers específics. A continuació, Dolors Portús en la seva intervenció va repassar el manifest de la UNESCO i va destacar les millores que s'han endegat des de les biblioteques públiques i que han permès respondre a les necessitats dels diferents col·lectius d'usuaris. Assumpta Bailac va felicitar l'organització per l'oportunitat del tema triat i per l'enfocament que suposava la participació de diversos professionals. Va presentar algunes reflexions personals, davant la manca de polítiques clares, sobre la necessitat d'establir polítiques d'inclusió social que garanteixin els drets en la salut, l'educació, el treball i la cultura i les obligacions dels ciutadans —així com la necessitat d'entendre la diversitat com un enriquiment—, a través de l'articulació de pactes i la construcció de ponts per posar-les en contacte.
El torn obert al públic va permetre que, aprofitant la presència de representants de les diferents administracions, es demanés quines eren les línies polítiques d'actuació que es plantejaven des de cadascuna de les administracions. En aquest sentit, Dolors Portús no va poder aportar noves línies de treball i Assumpta Bailac va comentar que, en aquests moments, el que es planteja és la necessitat de repensar el servei que s'ha d'oferir des del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona com a central de suport i com a centre de serveis de fons.
Les darreres intervencions del públic van ser per felicitar l'organització per fer possibles les jornades i per posar a l'abast una infraestructura ben preparada i que va fer molt agradable l'estada (amb sopar i allotjament inclòs). A més, durant totes les jornades es van poder recollir els materials que presentaven els ponents i completar la carpeta inicial, en la qual ja hi havia, entre d'altres, unes petites publicacions de la UNESCO i una bibliografia específica elaborada pel grup de treball de Biblioteconomia de la nostra facultat. Finalment, els assistents van encoratjar l'organització a preparar unes altres jornades de treball sobre temes que, com aquest, la professió i les biblioteques tenen pendents en aquests moments.