Exposició: “Materials especials a les biblioteques”
Miquel Àngel Plaza-Navas
Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona
Institució Milà i Fontanals (CSIC)
maplaza@bicat.csic.es
Els alumnes, professors i visitants de la Facultat van poder gaudir de l'exposició que es va fer durant els passats mesos de novembre, desembre (2001) i gener (2002) sobre materials especials.
La idea d'una exposició sobre els diferents tipus de materials que es poden trobar a les nostres biblioteques va sorgir durant la preparació de l'assignatura Material no-llibre impartida
durant el primer quadrimestre d'aquest curs. Sense una intencionalitat expressa es va aconseguir recopilar tot un seguit de materials que, d'una manera o altra, la pràctica bibliotecària
ha anat diferenciant clarament dels llibres, tant pel seu tractament catalogràfic, per la seva disponibilitat per als lectors, com per la seva conservació. Per què no fem una petita exposició per
obtenir una visió general sobre la diversitat d'aquests materials especials?
En primer lloc, un breu aclariment sobre el concepte materials especials. S'han iniciat moltes controvèrsies per qüestions terminològiques i el camp dels materials especials no se n'ha
lliurat pas. Al món anglòfon podem trobar termes com ara nonbook, non-book, nonprint, metabooks, materium/materia, audiovisual, educational media, multimedia, media forms, etc., per englobar tots, o alguns, dels materials considerats especials.1 En
l'àmbit català no ens podem oblidar de material no-llibre envers documentació no librària, tal com se'ns va il·lustrar a la
revista Item fa alguns anys.2 Atesa la diversitat d'opinions, sense ànim de ser conflictius, s'ha optat per una
terminologia que considerem més àmplia. Materials especials ens permet parlar de tot tipus d'objectes (entesos aquí com a suports) que han rebut, i reben, un
tractament bibliotecari força diferenciat del rebut pels llibres.
Sembla que, en la història moderna de les biblioteques, la presència de materials especials s'ha d'establir al principi del segle XIX i que, segons Jean Weihs,
els mapes van ser els primers d'aquests materials a ser inclosos als grans dipòsits de la Library of Congress i la British Library l'any 1800.3 Suposem que es refereix a una política més o menys establerta quant a la recopilació de materials especials, ja que no és difícil imaginar que, anteriorment, a les
biblioteques i arxius ja devia haver-hi altres materials que els llibres. Com considerar, si no, actualment, els arxius de tauletes d'argila de Mesopotàmia? O les biblioteques amb rotlles de
papir a Egipte? O les cartes nàutiques que, segurament, es guardaven als arxius de l'època moderna? O el cas d'alguna biblioteca nacional que durant el segle XVIII ja va recopilar tota una sèrie de manuscrits, mapes, gravats, monedes, medalles i, fins i tot, objectes arqueològics?4
A partir del 1800, la presència de materials especials a les biblioteques ha estat una constant malgrat que el seu camí estigui ple de dificultats. Els problemes per a la catalogació, la rapidesa amb
què apareixien nous suports (especialment des de la invenció de la pel·lícula fotogràfica i l'enregistrament sonor i, més encara, en les darreres èpoques), la dificultat d'emmagatzematge
i conservació i la necessitat d'espais i equipaments lectors “especials”, entre d'altres, han estat alguns dels entrebancs que, al món bibliotecari, impedien enfrontar-se
obertament a aquest tipus de materials. No és fins ben entrada la dècada dels setanta que es pot parlar d'una presència més àmplia d'aquests materials a les nostres biblioteques.5 El canvi en la visió bibliotecària del concepte estricte de conservació al concepte modern de difusió de la informació, l'arribada de normatives “més
conscients” i la informàtica, han estat, segurament, un punt d'inflexió quant a la presència actual dels materials especials. Malgrat tot, la varietat de materials al llarg del temps i la
dificultat que comporta tractar-los són, encara avui dia, aspectes que en dificulten la presència massiva a les nostres biblioteques. Un aspecte que ens ho demostra és l'àmplia demanda de
cursos sobre catalogació i conservació d'aquest tipus de materials i que, els que es fan, omplin les places en pocs dies. En aquest sentit és positiu que la Facultat de Biblioteconomia i
Documentació de la Universitat de Barcelona hagi programat durant els cursos 2001–02 i 2002–03 dues assignatures rellevants en aquest camp: Material no-llibre i Documentació musical.
Actualment podem dir que els materials especials estan ben integrats, teòricament, en les col·leccions bibliotecàries, ja que es consideren imprescindibles per oferir una visió el més completa
possible de la realitat que ens envolta. L'arribada d'Internet ens ho facilita però a la vegada també ens ho complica. Quasi no sabem catalogar un rotlle de pianola, un disc, una
partitura, un mapa, una diapositiva, etc., i ens hem d'enfrontar a la catalogació d'una pàgina web, una base de dades o una revista electrònica. Estem força convençuts que el material
llibre no es perdrà, però també és cert que els materials especials van guanyant presència.
Els materials es van exposar a les cinc vitrines existents al primer pis de la Facultat. La distribució venia determinada per l'espai disponible i no tant, malauradament, pel sentit
d'oferir una classificació exacta dels tipus de materials. No obstant això, es van intentar seguir certs criteris que queden reflectits en les diferents classificacions tipològiques anotades al
costat de cada vitrina. L'exposició va constar de més de 120 peces. S'agraeix molt especialment la col·laboració de Luis García Ramos, Jesús Gascón, Concepció Miralpeix, Teresa Mañà i
Cristóbal Urbano, que van aportar algunes de les peces exposades.
L'objectiu de l'exposició era poder veure en un mateix espai tot un seguit divers de materials especials. Va ser molt animador constatar que molts dels estudiants veien per primera vegada
un cilindre de cera, un rotlle de pianola, una targeta perforada, una bobina de pel·lícula, un minidisc o una fotografia aèria. I, fins i tot, alguns d'ells es preguntaven com es podria
catalogar aquest o aquell material. Aquest era, senzillament, l'objectiu inicial i final: informar sobre tot un seguit de materials especials presents a les biblioteques i que, en molts casos,
són encara desconeguts.
L'esquema visual de l'exposició es pot observar en les representacions esquemàtiques següents, corresponents a cadascuna de les vitrines:
