Directrius per a la preparació d'una bibliografia1
Preparades pel Bibliography Committee, Collection Development and Evaluation Section, Reference and User Services Division, American Library Association, 1992. Revisades pel RUSA Standards Committee i aprovades per la RUSA Board of Directors, juny de 2001.
Traducció de Nora Vela
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
vela@fbd.ub.es
Universitat de Barcelona
Introducció
Les directrius originals van ser adoptades el 1971 per la Reference Services Division Board i revisades i actualitzades el 1982 i el 1992 pel Bibliography Committee de la Collection Development and Evaluation Section de la Reference and User Services Association. Aquesta revisió de 2001 ha estat preparada pel RUSA's Standards and Guidelines Committee per reflectir els desenvolupaments tecnològics d'ençà de l'àmplia difusió de les bibliografies, o “webliografies”,2 al web (World Wide Web) i per fer més explícits els principis implicats en la preparació d'una bibliografia, independentment dels seus formats.
Directrius
1.0 Propòsit
1.1 La bibliografia ha de respondre a una necessitat significativa perquè la seva compilació quedi justificada.
1.2 La matèria hauria d'emmarcar-se en el panorama general que ofereixen les fonts bibliogràfiques disponibles i, d'aquesta manera, evitar duplicacions innecessàries. En cas que existeixin bibliografies similars es poden revisar i fer constar explícitament que es tracta d'una nova consideració.
1.3 La matèria ha de quedar clarament establerta al títol i definida a l'estudi preliminar.
2.0 Abast
2.1 L'abast ha de quedar definit clarament.
2.2 El treball ha de ser complet dins dels límits establerts (període, àmbit geogràfic, material usat, llengua, biblioteques dipositàries, qualitat, possibles destinataris, etc.).
2.3 Els diversos formats, si és el cas, han de quedar identificats i han de ser descrits apropiadament.
3.0 Metodologia
3.1 Cal informar sobre les fonts consultades i el mètode seguit en la compilació.
3.2 El compilador ha d'incloure totes les unitats bibliogràfiques disponibles vinculades a la matèria. S'entén per unitat bibliogràfica cada ítem d'una bibliografia: llibres, articles de revista, informes, manuscrits, gravacions de so i de vídeo, pàgines web individuals o llocs web, programes d'ordinador o impressions informàtiques, films, mapes, etc. Tots els ítems que no hagin estat vistos personalment pel compilador han de quedar identificats.
4.0 Organització
4.1 Principis d'organització
4.11 L'organització del material hauria de ser la idònia tant per a la matèria com per als usuaris, que en són els destinataris.
4.12 L'ordenació principal hauria de fer possible la consulta de la bibliografia des del començament fins al final sense necessitat de mirar els índexs.
4.13 Es poden oferir diversos mitjans d'accés, si és oportú. Aquests mitjans d'accés inclouen tant els tipus d'ordenació dels materials com els índexs disponibles per a tots aquests materials.
4.14 L'esquema classificatori pel que fa a una bibliografia sistemàtica ha de ser lògic i fàcil per a la comprensió dels usuaris.
4.15 Les bibliografies publicades al web han d'usar sistemes de navegació reconeguts i altres principis vàlids en relació amb les presentacions i la capacitat dels arxius.
4.2 Components necessaris
4.21 Cada bibliografia ha de tenir un pròleg sobre el seu abast i el seu propòsit.
4.22 S'ha de donar una explicació sobre la manera de consultar la bibliografia.
4.23 Cada bibliografia ha de portar la llista de totes les abreviatures usades amb les seves equivalències.
4.24 S'ha de facilitar tant un sumari com un índex o diversos índexs. A més a més, a les versions electròniques s'ha d'incloure un cercador o una guia de paraules clau adequats.
4.25 Els índexs haurien de ser prou detallats per proporcionar nivells acceptables de referències i precisions, i la terminologia dels índexs hauria de ser l'apropiada tant per a la matèria tractada com per a la comprensió dels usuaris.
4.251 Les referències encreuades haurien de ser les adequades per als propòsits d'aquestes referències.
4.252 S'han d'oferir diversos índexs, tants com siguin necessaris, per facilitar accessos complets a tots els materials.
4.3 Detalls aconsellables
4.31 Caldria tenir present la possibilitat de numerar les unitats bibliogràfiques.
4.32 És útil indicar la localització de les còpies de les unitats bibliogràfiques, encara que no sempre és possible.
4.33 Les bibliografies electròniques han de facilitar els enllaços al text complet, sempre que això sigui possible i el copyright estigui lliure.
5.0 Anotacions / Comentaris
5.1 Les anotacions o comentaris s'haurien de fer segons un dels tres nivells següents:
5.11 Notes aclaridores, que s'usen principalment quan no queda clar el títol respecte a la naturalesa o al propòsit del recull. Cal limitar l'ús d'aquest nivell mínim de descripció a aquelles bibliografies que no faciliten la comprensió de l'àrea que tracten.
5.12 Comentaris descriptius, que s'han de fer de tal manera que els usuaris estiguin en condicions de decidir si volen o no consultar l'original. Es diu que una bibliografia és comentada quan conté anotacions com a mínim en aquest nivell.
5.13 Avaluacions crítiques, que han ser discernidores i que, per tant, han de ser escrites per persones enteses en la matèria. Poden assessorar sobre la validesa de cada cas en relació amb altres treballs de la mateixa àrea. Es diu que una bibliografia és crítica o avaluativa quan conté anotacions en aquest nivell.
5.2 En qualsevol cas, els comentaris o les notes haurien de ser breus, informatius i elaborats en un nivell adequat per a la comprensió dels usuaris. En cas que l'autor hagi fet servir una altra font per fer les anotacions, aquesta ha de ser reconeguda de manera adequada.
6.0 Forma bibliogràfica
6.1 Ha d'oferir informació suficient per identificar fàcilment la unitat bibliogràfica, tant per al propòsit de la bibliografia com per a les necessitats i la comprensió de l'usuari.
6.2 La forma bibliogràfica hauria de seguir alguna norma reconeguda. Alguns exemples d'aquestes normes, malgrat que no són els únics, els trobem al The Chicago manual of style, al The MLA style manual i al Publication manual of the American Psycological Association.3
6.3 La forma bibliogràfica s'hauria d'aplicar de manera constant al llarg de tot el treball.
7.0 Consideracions oportunes
7.1 Les bibliografies retrospectives haurien de procurar que el temps que passa entre l'enllestiment de la bibliografia i la seva publicació sigui el mínim. A la introducció s'ha d'advertir clarament en quin moment es va tancar la bibliografia.
7.2 Aquelles bibliografies que s'actualitzen periòdicament haurien de sortir al més ràpidament possible després de la publicació de les unitats bibliogràfiques enumerades.
8.0 Precisions
8.1 Les citacions han de ser correctes i han d'estar lliures d'errors tipogràfics.
8.2 Les informacions contingudes a les anotacions i a altres llocs han d'haver estat redactades amb exactitud i han de ser correctes gramaticalment.
8.3 Caldria preveure la possibilitat d'introduir correccions un cop l'obra hagi estat publicada.
9.0 Format del treball
9.1 Tant el format com la tipografia haurien de tenir un disseny clar i apropiat.
9.2 Cal preveure que el volum sigui prou resistent per aguantar-ne l'ús.
9.3 Cal que la bibliografia tingui un preu de venda d'acord amb les possibilitats dels usuaris potencials, de manera que el fet de comprar-la no els suposi un sacrifici important, ja que això en facilita la consulta.
10.0 Acumulatius
10.1 És força recomanable publicar acumulatius en el cas de les bibliografies corrents.
11.0 Difusió
11.1 Les bibliografies publicades, tant en format imprès com en format electrònic, haurien de tenir una bona promoció i difusió d'acord amb el seu format, i caldria que se'n fes esment en qualsevol bibliografia normalitzada de les existents al país.
Notes
1 Text original: “Guidelines for the preparation of a bibliography. Prepared by the Bibliography Committe, Collection Development and Evaluation Section, Reference and User Division, American Library Association, 1992. Revised by the RUSA Standards Committee and approved by the RUSA Board of Directors, June, 2001”, Reference and user services quarterly, vol. 41, no. 2, 2001, p. 115–118. Disponible també en línia a <http://www.ala.org/rusa/stnd_biblio.html> [Consulta: 20/06/2002]. La traducció s'ha fet amb el permís de l'American Library Association (ALA).
2 Nota de la traductora: el terme anglès “webliography” s'ha difós darrerament en el sentit de designar llistes de recursos bibliogràfics impresos o digitals disponibles al web, i així el defineix el diccionari de Joan M. Reitz, Online dictionary of library and information science [en línia]: WCSU Libraries, 2002, <http://vax.wcsu.edu/library/odlis.html> [Consulta: 6/05/2002]. El seu ús és encara insegur i conviu amb variants en diferents llengües i amb diverses grafies. En aquest sentit s'usen també les paraules “webografia”, “webgrafia”, “e-bibliografia”, i el terme d'arrel romànica “réseaugraphie”.
3 Nota de la traductora: les edicions més actualitzades d'aquests tres manuals són, respectivament: The Chicago manual of style, 14th ed. (Chicago: University of Chicago Press, 1993), 921 p.; Joseph Gibaldi, MLA handbook for writers of research papers, 5th ed. (New York: The Modern Language Association of America, 1999), 332 p. i Publication manual of the American Psychological Association, 5th ed. (Washington: APA, 2001), 439 p.