Informe del Primer Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas (València, 29, 30 i 31 d'octubre de 2002)
Maite Comalat
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
comalat@fbd.ub.es
Universitat de Barcelona
Els dies 29, 30 i 31 d'octubre va tenir lloc el primer congrés de biblioteques públiques d'abast nacional que sota el títol La biblioteca pública, portal de la sociedad de la información es va organitzar a València al voltant de tres eixos de debat: La biblioteca pública i les xarxes d'informació; La biblioteca pública com espai d'integració ciutadana i La biblioteca pública al servei de la comunitat. Aquest foren els tres temes que van donar contingut a cadascun dels dies del congrés i sota els quals es van estructurar les comunicacions i els fòrums de debat.
Ha estat aquest el primer congrés d'aquestes característiques que ens ha permès conèixer iniciatives i línies de treball de tot l'estat contrastant-les amb experiències d'àmbit europeu i que han donat lloc a la reflexió sobre el paper i els serveis que la biblioteca pública ha d'oferir per respondre a les necessitats dels ciutadans de la societat de la informació.
La conferència inaugural va anar a càrrec de Juan Pablo Fusi, catedràtic d'Història Contemporània de la UNED, que va fer un repàs de la història de les biblioteques públiques i dels diferents usos i funcions que al llarg del temps aquestes han anat oferint. A continuació la ponència de Maija Berndtson, directora de la Helsinki City Library, va posar especial èmfasi en la importància del treball en xarxa i la col·laboració entre biblioteques públiques i biblioteques de recerca tant pel que fa a l'orientació i formació de l'usuari com a la possibilitat de facilitar processos i serveis d'accés a la informació. De la mateixa manera va fer incidència en la importància dels serveis no presencials i la necessitat de crear serveis a distància sense deixar de potenciar el contacte i la comunicació amb l'usuari. Un bon exemple és l'IGS (Information Gas Station) un servei d'informació mòbil, presencial o virtual, que porta per eslògan “Pregunti el que vulgui”. En definitiva, una presentació diversa i àmplia que, sense oblidar les distàncies i la necessitat d'analitzar les realitats que envolten una i altra societat, ens ha de permetre pensar noves possibilitats i nous serveis per oferir.
La conferència inaugural va ser, doncs, una manera perfecta d'introduir, d'una banda, les comunicacions al voltant de treball en cooperació o serveis col·lectius i, d'altra, els fòrums en què es reflexionava sobre el paper al voltant de la biblioteca i les noves tecnologies. Malauradament l'organització no va preveure amb prou antelació l'interès que els fòrums havien despertat en els assistents i en aquest primer torn l'auditori III es va quedar petit. A partir de la tarda, però, es va modificar la distribució i els fòrums es van presentar a l'auditori més gran. Tot i així no es va poder resoldre un altre problema que va limitar la discussió: el temps. L'espai dedicat a cada ponent va ser totalment insuficient i, tot i que va permetre fer totes les exposicions, no va donar lloc a les aportacions del públic o, quan aquestes van ser possibles, no va haver-hi temps per a la discussió de fons i la posada en comú dels problemes que s'han de resoldre en el dia a dia i que, sovint, són els que impedeixen portar endavant projectes més ambiciosos. Amb la mateixa estructura van desenvolupar-se la tarda i els dos dies següents. Dels fòrums del primer dia cal destacar el de “Noves demandes, nous serveis” en què Adela d'Alòs va orientar la seva intervenció apostant per la cooperació entre professionals de diferents àmbits i el treball en equip per a la consecució de nous reptes i l'aposta per noves iniciatives.
Dimecres, sota el marc de la funció de la biblioteca pública com a espai d'integració ciutadana i després de la conferència de Barbara J. Ford que va presentar els diferents serveis que s'han desenvolupat des de la Chicago Public Library en aquesta línia, es van presentar altres experiències més properes tant en forma de comunicació, com la presentada pel grup de biblioteques catalanes associades a la UNESCO, o des de les ponències dels diferents fòrums que giraven al voltant de la multicularitat i també de l'autoaprenentatge. A la tarda, i en la mateixa direcció, van tenir lloc els fòrums sobre serveis bibliotecaris en àrees rurals i els serveis a col·lectius específics. El dia va acabar amb la taula rodona “La biblioteca pública com a espai d'integració ciutadana”.
Paral·lelament es van poder veure els pòsters que presentaven iniciatives locals de diferents biblioteques, individualment o col·lectiva, orientades a desenvolupar els serveis de formació d'usuaris, informació local o programes per a millorar la gestió i la planificació. Finalment, sembla que aquest tipus de presentació comença a arrelar en el nostre àmbit tot i que cal destacar que, en aquest cas, els pòsters eren majoritàriament d'àmbit català.
Dijous, darrer dia de les jornades, les activitats tenien com a eix vertebrador la biblioteca pública al servei de la comunitat. Després de la visió donada per Gloria M. Rodríguez des d'Amèrica Llatina, es van exposar comunicacions que presenten alternatives d'organització i serveis cap a la comunitat. També els fòrums es van centrar en els serveis d'informació a la comunitat i les eines per a la difusió de la cultura local. A la tarda les jornades es van cloure amb la lectura de les conclusions que seran consultables d'aquí a pocs dies a l'adreça de Travesía: el portal en Internet de las bibliotecas públicas españolas (http://travesia.mcu.es).
A banda dels problemes d'organització que no van permetre tot el debat que hauria estat desitjable i de la valoració quant a les aportacions que no han estat sempre a l'alçada del que caldria esperar d'un congrés d'aquestes característiques, primer i nacional, el Congrés ha tingut un ressò important en els mitjans de comunicació que durant els dies següents a la trobada van anar publicant, no només informació sobre els seus continguts, sinó també sobre índexs de lectura i ús d'aquests equipaments a l'estat espanyol. Això pot ajudar-nos, també, a trobar el suport necessari per desenvolupar eines i serveis que responguin a noves necessitats i noves demandes. Esperem que així sigui i que puguem comptar amb el suport de les administracions imprescindible per fer-ho possible. El congrés ha donat lloc al diàleg i l'intercanvi però, després, a les nostres realitats necessitem alguna cosa més que idees per poder crear la biblioteca pública que, entre tots, aquests dies hem intentat dibuixar. I esperem, també, que la propera convocatòria ens permeti dibuixar-la i pintar-la en diferents llengües.