BID: textos universitaris de Biblioteconomia i Documentació

Número 9, desembre 2002


Presentació i accés a les revistes electròniques a les universitats catalanes

Assumpció Estivill

Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

 

Sílvia Argudo

Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

 

Concepció Miralpeix

Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

 

Resum

El treball analitza com organitzen l'accés a les col·leccions de revistes electròniques les biblioteques universitàries catalanes. En concret, s'examina l'existència de pàgines web de revistes electròniques, l'organització, les polítiques d'inclusió d'aquests materials en el catàleg així com els procediments catalogràfics aplicats.


1  Introducció

La comunitat bibliotecària, ningú no ho pot negar a hores d'ara, ha estat molt eficient a l'hora d'adoptar els canvis tecnològics i d'adaptar-s'hi. Des de la implantació del format MARC i els primers sistemes automatitzats, hi ha hagut molts canvis; de tots ells, cap no ha estat tan sobtat i ràpid com la introducció de les revistes electròniques en les col·leccions bibliotecàries: els CD-ROM i l'accés en línia a les bases de dades, per exemple, van anar arribant d'un en un. Ben al contrari, passat el primer moment, les revistes electròniques es presenten per centenars i fins i tot per milers.

Els diversos aspectes de l'adquisició, la gestió, l'organització, la catalogació i l'accés a aquests materials són variats i complexos, i generen una sèrie de problemes nous per als professionals que han de gestionar-los i tractar-los (Lam, 2000; Carter, Bordeianu, Dennis, 1999). Per això la bibliografia sobre aquests materials no ha deixat de créixer en els darrers anys. En aquest sentit, un recurs excel·lent per estar al dia del tema, des de totes les perspectives, és la Scholarly electronic publishing bibliography de Charles Bailey (2002).

Pel que fa als aspectes relacionats amb l'organització de les revistes electròniques, cal destacar que, des de la seva irrupció i el subsegüent desenvolupament del camp 856, de localització i accés, del registre MARC, el programa CONSER (Cooperative Online Serials) liderat per la Library of Congress ha recomanat la inclusió de les revistes electròniques en el catàleg i així ha constat en les versions successives del CONSER cataloging manual. Module 31, Remote access electronic serials (online serials) (Beck, 2000, 31.3.1). CONSER també ha treballat intensament per donar a les biblioteques unes directrius pràctiques per solucionar alguns dels problemes que plantegen les publicacions seriades electròniques. Així, per exemple, ha concretat el procediment per elaborar un sol registre per a la versió impresa que inclogui informació de les versions electròniques i que permeti l'accés a aquestes versions des del registre mateix i l'ha presentat com una alternativa, a la pràctica, dels dos registres.1 Més recentment, ha aprovat unes directrius provisionals per al tractament en un sol registre o en registres separats de les versions electròniques distribuïdes per proveïdors diferents2 i ha dut a terme estudis per examinar quina és la pràctica més estesa entre les biblioteques en aquesta qüestió (Conser aggregator survey, 2002). Així mateix, s'ha implicat molt en la revisió del capítol 12 de les Anglo-American cataloging rules que s'acaba de publicar amb el títol “Continuing resources” en l'edició de 2002 del codi.3

Per la seva banda, el Program for Cooperative Cataloging, dins del qual s'emmarca CONSER, també ha treballat per facilitar la incorporació de revistes electròniques en el catàleg. El Task Group on Journals in Aggregator Databases del seu Standing Committe on Automation es creà el 1999 amb l'objectiu de fer una proposta del contingut dels registres que els proveïdors poden proporcionar conjuntament amb les seves bases de dades de revistes i d'avaluar els resultats d'una primera experiència. EBSCO primer i després Academic Search Elite, PROQUEST i algunes bases de dades de Gale han participat en el projecte; també ho han fet diverses biblioteques que han avaluat el contingut dels registres, la descàrrega en els sistemes locals i el manteniment. Fins ara, s'han elaborat diversos informes que mostren els avantatges i les dificultats de l'ús d'aquests productes segons les diverses pràctiques catalogràfiques (PCC-SCA, 2000, 2001).

Ara bé, tot i les recomanacions i els esforços per facilitar l'accés a les revistes electròniques des del catàleg, la catalogació d'aquests materials encara no és una pràctica del tot generalitzada. De primer moment van ser moltes les biblioteques que van optar per l'elaboració de pàgines web amb llistes de títols de revistes en format HTML. Posteriorment, quan les col·leccions han anat creixent, s'han desenvolupat diverses modalitats de bases de dades web. De manera progressiva, aquests procediments es van complementar amb l'accés per mitjà del catàleg: estudis recents demostren que el doble accés a les revistes, per mitjà de pàgines web i per mitjà del catàleg, és ja força habitual (Boydston, Leysen, 2002, p. 136; Jordan, Kisly, 2002, p. 43). La diversitat de procediments amb què les biblioteques d'arreu del món opten per donar accés a les seves col·leccions de revistes electròniques han motivat aquest estudi centrat en les biblioteques de les universitats de Catalunya.


2  Descripció de l'estudi

L'estudi pretén analitzar com organitzen l'accés a les col·leccions de revistes electròniques les biblioteques universitàries catalanes. En concret, s'examina l'existència de pàgines web de revistes electròniques, l'organització, les polítiques d'inclusió d'aquests materials en el catàleg i el tractament catalogràfic. S'han exclòs del treball els aspectes relacionats amb les polítiques de col·lecció i els criteris de selecció que s'apliquen en l'adquisició d'aquests materials; tampoc no s'han tingut en compte els criteris aplicats per duplicar en versió electrònica títols que es tenen en paper, o les decisions que han començat a prendre algunes biblioteques de substituir les versions impreses per les electròniques amb la subsegüent cancel·lació de les versions en suport paper.

La recollida de dades es va fer mitjançant un qüestionari que es va adaptar de l'utilitzat per Rich i Rabine (1999) per investigar els llocs web de revistes electròniques de biblioteques universitàries i que s'amplià amb un bloc de preguntes destinades a obtenir informació de la inclusió de les revistes electròniques en els catàlegs respectius i les pràctiques de catalogació de les biblioteques incloses a l'estudi. Per acabar de perfilar el qüestionari, també es van tenir en compte els treballs de Boydston i Leysen (2002) sobre catalogació de recursos d'Internet a les biblioteques de l'Association of Research Libraries, i de Jordan i Kisly (2002) sobre l'organització de revistes electròniques en biblioteques de diversos tipus. Tots tres estudis han servit de punt de referència a l'hora d'analitzar els resultats obtinguts en les biblioteques universitàries de Catalunya.

Una part de les preguntes de l'enquesta es va poder contestar a partir de l'observació directa dels llocs web de revistes. De la resta de preguntes es va obtenir informació mitjançant entrevistes telefòniques —en un cas va ser presencial— i/o amb la tramesa del qüestionari als responsables.

La distribució del qüestionari es va dur a terme el mes d'octubre de 2002; tanmateix, a darrera hora s'han actualitzat algunes de les dades perquè a mitjan novembre ESADE va posar en funcionament un nou sistema per a la gestió de les revistes electròniques en el seu lloc web. Podria ser, doncs, que a hores d'ara hi hagués hagut altres canvis importants que ens haguessin passat desapercebuts, perquè la situació en l'àmbit de les revistes electròniques es modifica dia a dia i de manera molt ràpida. Així, per exemple, en iniciar l'estudi, la Universitat Autònoma de Barcelona just acabava d'inaugurar l'accés a les revistes des del catàleg;4 la Universitat de Girona estava millorant les pàgines web de revistes i planificava incloure un registre amb una informació descriptiva força completa de cada revista; i la Universitat de Lleida també tenia el propòsit de millorar l'accés a les revistes des de les seves pàgines web. Així mateix, la inclusió de registres catalogràfics en el catàleg és un procés iniciat per diverses biblioteques que avança de manera progressiva, però que no sempre està al dia. Probablement, també hi deu haver hagut canvis notoris en les col·leccions de revistes, ja que les subscripcions no paren d'augmentar.

L'estudi comprèn les biblioteques de totes les universitats catalanes, tant les públiques com les privades. Amb l'excepció de la Universitat Ramon Llull, les biblioteques de cada una de les universitats analitzades s'han considerat com una unitat i s'ha omplert una sola enquesta per a cada una. Totes aquestes biblioteques es presenten com un tot orgànic amb una direcció única i unes polítiques conjuntes. No és aquest el cas de les biblioteques de la Universitat Ramon Llull (URL) que, en ser creada el 1990, va aglutinar una sèrie de centres d'ensenyament superior ja existents —alguns amb una història ben llarga— i que han mantingut una estructura de caràcter federal que s'estén a les biblioteques: cada una té la seva pròpia direcció, unes polítiques diferenciades i unes eines distintes, fins al punt que ni tan sols comparteixen un catàleg únic. De les institucions federades a la Universitat Ramon Llull, s'han tingut en compte la biblioteca d'ESADE, la de l'Institut Químic de Sarrià (IQS) i la de la Fundació Blanquerna.5 En total, s'han estudiat les biblioteques de les tretze institucions següents:

Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Universitat de Barcelona (UB)
Universitat de Girona (UdG)
Universitat de Lleida (UdL)
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
Universitat Rovira i Virgili (URV)
Universitat de Vic (UVic)
Universitat Internacional de Catalunya (UIC)
Universitat Ramon Llull - Fundació Blanquerna (URL-Blanquerna)
Universitat Ramon Llull - ESADE (URL-ESADE)
Universitat Ramon Llull - Institut Químic de Sarrià (URL-IQS)


3  Resultats de l'estudi

En general, les col·leccions de revistes electròniques de moltes d'aquestes biblioteques són bastant considerables: gairebé la meitat tenen col·leccions que sobrepassen els tres mil títols. Llevat del cas d'ESADE, que dóna accés a més de 4.400 títols, les col·leccions més petites corresponen sobretot a les biblioteques dels centres que tenen un nombre d'ensenyaments reduït. La taula 1 recull el nombre de títols de cada una tal com ens l'han fet arribar, si més no el nombre aproximat.

Biblioteca   Títols    Biblioteca Títols
UAB ca. 4.000 URV 1.321
UB 4.743 UVic NC
UdG 3.035 UIC NC7
UdL 2.017 URL-Blanquerna   ca. 5008
UOC ca. 5.6506 URL-ESADE 4.405
UPC ca. 4.200 URL-IQS ca. 750
UPF 3.319  

Taula 1. Nombre de títols de les col·leccions de revistes electròniques de les biblioteques universitàries catalanes

Aquestes xifres són únicament indicatives, ja que en alguns casos poden respondre a nombre de títols i en d'altres al de subscripcions; les xifres, doncs, poden variar segons si el mateix títol subscrit a diversos proveïdors es compta com una unitat o com diverses unitats. Com que moltes de les biblioteques analitzades tenen accés a serveis d'editors/proveïdors amb llicència del CBUC, les subscripcions consorciades que s'anoten en la taula 2, amb el nombre de títols associat a cada un dels proveïdors de serveis, pot donar més elements de judici.

Serveis de revistes amb llicència del CBUC   Títols
Acs publications 34
Business Source Elite 1.010
Emerald Fulltext 140
IDEAL (project) 248
IEEE Xplore 165
Kluwer Online 707
PCI Full Text 241
Wiley InterScience 381
TOTAL 2.926

Taula 2. Serveis d'editors/proveïdors amb llicència del CBUC

Tot i que les xifres de la taula 1 siguin aproximades, s'entén que col·leccions d'aquesta envergadura requereixen algun tipus de tractament per posar-les a disposició de l'usuari de manera efectiva, i si bé el catàleg ha estat sempre el mitjà més usual per difondre els fons que són propietat de la biblioteca, en el cas de les revistes i altres recursos electrònics, un nombre important de biblioteques han triat mètodes alternatius, com ara llistes o bases de dades web, o han combinat aquest mètode amb la inclusió d'aquests materials en el catàleg. A continuació es descriuen les pràctiques seguides per les biblioteques de les universitats catalanes en relació amb aquest tema.


3.1  L'accés a les revistes electròniques des de pàgines web

Els tretze centres estudiats disposen de pàgines web pròpies que donen accés a revistes i altres recursos electrònics. Cap de les biblioteques analitzades no ha optat per incloure només enllaços a les pàgines d'altres institucions o a directoris de revistes. Això es pot considerar normal, ja que es tracta d'institucions universitàries i no d'organismes petits sense possibilitat de disposar d'aquests tipus de recursos o de personal per tractar-los.

Un altre dels trets comuns és que en la totalitat de centres enquestats l'accés a les bases de dades està separat del de les revistes electròniques. Pel que fa a altres tipus de recursos, en dotze dels casos es disposa d'accés separat a les revistes i només la UIC ofereix conjuntament revistes electròniques, webs d'institucions, portals temàtics, etc. En les institucions que elaboren guies temàtiques de recursos web, l'organització d'aquests recursos també parteix de l'establiment de categories separades —per exemple, bases de dades, revistes electròniques, catàlegs de biblioteques, webs d'organismes, etc.9 Amb aquesta pràctica d'oferir un accés separat a les revistes electròniques, les biblioteques universitàries catalanes segueixen la tendència general de les biblioteques acadèmiques (Rich, Rabine, 1999, p. 41).


3.1.1  Organització de les pàgines web de revistes electròniques

A l'hora d'organitzar les revistes, quatre dels centres examinats disposen de pàgines estàtiques que gairebé en tots els casos presenten un doble accés —per títol i matèries o per títol i proveïdor. Vuit dels centres organitzen les pàgines web de revistes mitjançant gestors de bases de dades. Finalment, el Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma combina els dos tipus d'organització: pàgines estàtiques per a les revistes ordenades per títol que enllacen amb el catàleg i resultats de cerques en el catàleg per presentar les revistes organitzades per matèries i per editor/proveïdor. A tall de comparació es pot assenyalar que, a l'estudi de Jordan i Kisly, un 38,5 % de 151 biblioteques organitzen les pàgines web de revistes a partir de bases de dades; un 36,4 % les presenten en pàgines HTML; i el 25,1 % restant fan servir altres tecnologies que no s'especifiquen.

L'opció d'estructurar la col·lecció de revistes mitjançant un gestor de base de dades no sempre significa un estadi superior d'organització —de vegades només es poden fer cerques per paraules clau en títols—, ni que en tots els casos es puguin fer cerques lliures. El més habitual és que ofereixin a l'usuari una sèrie d'opcions per triar d'una llista tancada —per exemple, menús de matèries o lletra per la qual comença el títol—, a partir de la qual pot obtenir un grup de títols de revista. Les figures 1 i 2 mostren la pantalla de cerca de revistes electròniques de les biblioteques de la UPC i de la UB amb exemples de què troba l'usuari quan accedeix a les seccions respectives de revistes electròniques.

Pantalla de cerca de revistes electròniques a la Biblioteca de la UPC

Figura 1. Pantalla de cerca de revistes electròniques a la Biblioteca de la UPC


Pantalla de cerca de revistes electròniques a la Biblioteca de la UB

Figura 2. Pantalla de cerca de revistes electròniques a la Biblioteca de la UB


En aquestes pantalles de cerca no sempre és obvi què és allò que pot cercar l'usuari. Per exemple, en alguns casos no queda clar si, a l'hora de buscar per títols, ha de teclejar la primera paraula del títol o val qualsevol paraula. Aquest és un aspecte del qual s'hauria de tenir cura a l'hora de prestar un bon servei.

3.1.2  Tipus d'accés

Accés per títol

Ja sigui per mitjà d'una pàgina estàtica o per mitjà de cerques a la base de dades de revistes, els tretze centres ofereixen accés pel títol. Tanmateix, en algun cas aquest accés és incomplet o parcial. La UIC, per exemple, dóna en una llista única alguns títols de subscripcions individuals i els noms o títols dels serveis d'editors i proveïdors, juntament amb altres recursos web; per la seva banda, l'IQS ofereix la llista dels títols subscrits directament per la biblioteca, però separa els publicats per l'American Chemical Society i, en el cas de les publicacions de Kluwer, que té subscrites per mitjà d'acords amb el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC), només dóna accés al portal de l'editor.


Accés per matèries

En l'accés per matèries, s'ha distingit entre l'organització de les revistes electròniques en grans àrees del coneixement, com ara Ciències de la salut, Ciències socials o Humanitats; i l'organització per matèries específiques que es correspondrien amb disciplines o àmbits temàtics més concrets, com ara Matemàtiques, Geografia, Dret o Medi ambient i, en algun cas, titulacions. Des d'aquest punt de vista, hi ha quatre centres que ofereixen accés per matèries específiques —UAB, UB, UPC i Blanquerna— i quatre centres més amb els dos nivells d'accés temàtic, genèric i específic —UdG, UOC, UPF i UIC.10 Els centres que de moment no ofereixen cap accés per matèries són els cinc següents: UdL, URV, UVic, ESADE i IQS. Facilitar l'accés temàtic és un objectiu a mitjà termini de la Universitat de Lleida.

Pel que fa a l'origen de la denominació i l'organització de matèries específiques, la UAB fa servir la classificació decimal universal (CDU), i la UPF empra els mateixos encapçalaments de matèries del catàleg; en tots dos casos, les llistes de revistes que corresponen a una matèria s'obtenen per mitjà de cerques que es fan al catàleg. La resta de centres ha optat per la utilització de noms de disciplines, titulacions o descriptors lliures d'acord amb el llenguatge habitual utilitzat per l'usuari.

Accés per editor, proveïdor

Quatre centres —UAB, UPF, UVic i ESADE— organitzen l'accés pels editors/proveïdors de revistes, o sigui per paquets de revistes. L'IQS opta per combinar els dos procediments: una llista dels títols subscrits directament, una llista separada dels títols de l'American Chemical Society i un enllaç al portal de Kluwer.


Accés per ISSN

Amb la implantació del sistema TDNet de gestió de les revistes electròniques, ESADE ofereix l'accés a partir del número ISSN des de mitjan novembre de 2002.

Com ja s'ha indicat més amunt, l'organització de les col·leccions de revistes electròniques per mitjà d'un gestor de bases de dades no sempre significa un accés més potent i diversificat que quan s'elaboren pàgines estàtiques. Tant la UdL com la URV empren bases de dades per gestionar les pàgines web de revistes i només ofereixen cerques a partir de paraules clau del títol. En canvi, hi ha casos d'organització de pàgines estàtiques que ofereixen un accés més diversificat. La UAB, per exemple, presenta pàgines estàtiques organitzades alfabèticament per títols amb una informació molt completa i, per mitjà d'índexs de la CDU i de la llista d'editors/proveïdors, efectua cerques en el catàleg per obtenir llistes de revistes d'una matèria o de les revistes d'un editor/distribuïdor.

La taula 3 resumeix les tipologies d'accés a les pàgines web de revistes de les biblioteques estudiades. S'hi observa que només dues biblioteques —UdL i URV— han optat per un accés únic a les col·leccions de revistes organitzades en pàgines web i que una d'elles, la Universitat de Lleida, disposarà properament d'un accés millorat. Són tres les biblioteques que permeten un doble accés: per títol i matèries específiques —UB i UPC— o per títol i editor/proveïdor —UVic. Cinc biblioteques més organitzen les col·leccions d'acord amb tres criteris d'accés: títol, matèries generals i matèries específiques —UdG, UOC i UIC—; títol, matèries específiques i editor/proveïdor —UAB—, i títol, editor/proveïdor i ISSN —ESADE. La biblioteca de la UPF dóna quatre tipus d'accés, i l'IQS combina títols i proveïdors. Deixant de banda la recuperació per ISSN, l'arranjament per matèries generals i pels serveis d'editors/proveïdors són poc populars entre les biblioteques de les universitats de Catalunya; en l'estudi de Rich i Rabine (1999, p. 41) l'accés per aquests serveis ocupa el segon lloc després de l'accés per títols i abans de l'arranjament per matèries específiques. Probablement, la recuperació per editor/proveïdor no és tan directament útil a l'usuari; no obstant això, pot servir per organitzar materials relacionats, com ara informació de les llicències, de les restriccions d'accés o de les condicions d'ús.

Biblioteca Títol Matèries generals Matèries específiques Editor, proveïdor ISSN
UAB •   • •  
UB •   •    
UdG • • •    
UdL •   En procés    
UOC • • •    
UPC •   •    
UPF • • • •  
URV •        
UVic •     •  
UIC •11 • •12    
URL-Blanquerna •   •13    
URL-ESADE •     • •
URL-IQS •     •14  
Totals i percentatges 13
100% 		4
(30,8%) 		8
(61,5%) 		5
(38,5%) 		1
(7,7%)

Taula 3. Tipus d'accés a les revistes electròniques


3.1.3  Categories de materials inclosos en la col·lecció

En considerar què inclou la col·lecció de revistes digitals tal com es presenta als seus usuaris des de pàgines web, s'han tingut en compte les categories que s'estableixen a continuació:

Revistes subscrites amb cost, incloent-hi els títols en serveis d'editors/proveïdors propis i amb llicència del CBUC

Totes les biblioteques incloses a l'estudi incorporen a les pàgines web les revistes subscrites individualment per la mateixa biblioteca. Pel que fa als títols inclosos en serveis o paquets d'editors/proveïdors, ja siguin amb llicència de la mateixa biblioteca o amb llicència del CBUC, la majoria els inclouen en un accés integrat amb les subscripcions individuals. Les excepcions són l'IQS, que separa les subscripcions individuals de les revistes obtingudes de l'American Chemical Society i que, per a Kluwer, inclou l'enllaç al web del proveïdor; i la UIC, que només inclou el nom del servei a la seva llista de revistes i altres recursos amb un enllaç al web de l'editor/proveïdor. La Universitat de Vic té en procés la feina d'incorporar els títols d'aquests serveis a la llista de publicacions seriades; els paquets de revistes pendents d'integració es llisten separadament amb un enllaç al web del proveïdor.


Títols inclosos en text complet en bases de dades d'articles

Quant a incorporar de manera individual els títols inclosos en bases de dades d'articles de revistes, hi ha quatre biblioteques que declaren seguir aquesta pràctica -UB, UOC, URV i Blanquerna. La UB afirma que segueix aquest procediment per a algunes subscripcions fetes per mitjà del CBUC perquè ja se'ls proporciona la llista de títols; la UOC només els inclou quan la revista conserva la seva integritat dins del servei o base de dades. El fet que en aquests serveis no sempre es doni aquesta condició és un dels motius adduïts per diversos centres per no llistar aquests títols a les pàgines de revistes; els altres motius són la manca de personal i de recursos per fer aquesta feina, la impossibilitat o dificultat de saber quins són els títols buidats de manera completa per la base de dades, i la dificultat tècnica de fer un enllaç per accedir al títol quan la revista no té el tractament de publicació seriada per part del servei. Els títols buidats en aquestes bases de dades no sempre coincideixen en les diferents actualitzacions del servei i de vegades resulta difícil obtenir aquest tipus d'informació del proveïdor. A més, algunes d'aquestes bases de dades no contenen les revistes de manera completa, sinó que només recopilen articles d'algunes seccions de la publicació. Això, i el fet que es pugui accedir a articles concrets, però no al títol de la revista amb tots els seus números visibles i disponibles, fa que hi hagi la dificultat tècnica, que comenten alguns centres, de fer els enllaços necessaris.


Revistes d'accés lliure

També són majoria les biblioteques que completen les seves llistes de revistes amb títols d'accés lliure, encara que sovint sigui d'una manera molt restrictiva. Així, per exemple, la Universitat Autònoma,15 la de Girona i la de Lleida declaren fer-ho de manera escadussera, i la Universitat Pompeu Fabra només en selecciona d'àmbits temàtics concrets, com ara humanitats, periodisme, traducció i dret; altres biblioteques es limiten a seleccionar revistes de caràcter institucional. Les biblioteques d'ESADE, l'IQS i la Universitat Rovira i Virgili no inclouen aquests materials a les seves col·leccions; en algun cas s'addueixen raons de manca de fiabilitat i d'estabilitat per aplicar aquesta política restrictiva. Malgrat els matisos, els resultats semblen indicar que una bona part de les institucions enquestades —deu d'un total de tretze— pensen que a Internet hi ha informació gratuïta de qualitat i útil per als seus usuaris.


Revistes en període de prova

En cap cas les revistes a prova no tenen un accés integrat amb les revistes que conformen la col·lecció digital. Tanmateix, quan es dóna aquella circumstància, les biblioteques proporcionen un enllaç al servei en període de prova i en general avisen el professorat que poden tenir interès en les revistes contractades a prova i que poden avaluar la seva adequació a la col·lecció.


Revistes sense el text complet (sumaris i/o resums de revistes)

En quatre dels centres, les llistes de revistes integren títols no disponibles a text complet, és a dir, incorporen títols dels quals només es disposa de taules de contingut o resums d'articles. Són les biblioteques de les institucions següents: UOC, UVic, UIC i Blanquerna. La resta només inclou a les pàgines web respectives les revistes amb text complet consultable en línia.


Premsa i revistes generals

La Biblioteca de la Universitat Internacional de Catalunya és l'única que incorpora premsa electrònica en les pàgines web de revistes; la Universitat de Vic hi inclou algun títol escadusser com Le monde o Le monde diplomatique. Tampoc no hi ha gaire tendència a integrar revistes generals en les pàgines de revistes, només ho fan les universitats Pompeu Fabra, Vic i Internacional de Catalunya. Sí que hi ha diverses biblioteques que tenen una secció separada del seu web amb una llista d'enllaços amb premsa nacional i internacional i, en el cas de l'“Hemeroteca electrònica” de la UAB, amb un repertori molt extens que inclou també premsa local i comarcal.16 L'oferta de revistes generals en seccions separades del web no està tan generalitzada; l'ofereixen la Universitat de Girona i la Universitat Autònoma la qual, per mitjà de la mateixa “Hemeroteca digital”, també dóna accés a una col·lecció molt completa de revistes digitals gratuïtes de caràcter general i especialitzat.

La taula 4 presenta un resum dels resultats obtinguts pel que fa a les categories de materials inclosos a la col·lecció de revistes electròniques.

Biblioteca Subs. Indiv. Rev. en serveis ed./distr. (incloses llic. CBUC) Títols text complet, en bdd d'articles Rev. d'accés lliure Rev. en prova Sumaris, resums Premsa, rev. generals
UAB • •   •      
UB • • • •      
UdG • •   •      
UdL • •   •      
UOC • • • •   •  
UPC • •   •      
UPF • •   •     • (revistes)
URV • • •        
UVic • • (procés)   •   • • (revistes)
UIC •     •   • •
URL-Blanquerna • • • •   •  
URL-ESADE • •          
URL-IQS • •17          
Totals 13 12 4 10 0 4 3

Taula 4. Categories de materials inclosos a la col·lecció de revistes electròniques


3.1.4  Criteris de selecció i facilitat d'accés a la col·lecció

Les pàgines web de revistes de les biblioteques analitzades inclouen molt poca informació, o cap, dels criteris de selecció que han presidit la formació de la col·lecció. Sovint només s'anota un epígraf com “Revistes digitals accessibles des de la biblioteca” o simplement “Revistes digitals” o “Revistes electròniques”. La UAB afegeix que la llista s'actualitza bimensualment, i la URV i ESADE apunten que les pàgines inclouen revistes electròniques en text complet. La UVic indica que la llista inclou les revistes acadèmiques i científiques en format digital i que, de la majoria, en té també la versió impresa; tanmateix, no indica que la col·lecció integra revistes d'accés lliure i una bona mostra de revistes generals i algun diari. Implícitament, la Universitat de Vic i Blanquerna assenyalen que la llista incorpora sumaris i resums de revistes que no són disponibles en text complet, ja que donen el significat de les icones que s'empren al costat de cada títol de la llista per denotar si es tracta d'un sumari, d'un resum o d'una revista en text complet. Les figures 3 i 4 mostren pantalles de les pàgines de revistes d'aquestes universitats.

Pàgina de la secció "Revistes electròniques" de la Biblioteca de la Universitat de Vic

Figura 3. Pàgina de la secció “Revistes electròniques” de la Biblioteca de la Universitat de Vic


Pàgina de la secció "Revistes digitals" del Servei de Biblioteques Blanquerna

Figura 4. Pàgina de la secció “Revistes digitals” del Servei de Biblioteques Blanquerna


Certament, la majoria de les col·leccions són molt homogènies i bàsicament inclouen revistes científiques o acadèmiques, però no sempre és així. L'usuari hauria de rebre més informació del que s'inclou i del que s'exclou de la col·lecció. En general, tampoc no s'explica si la llista que es presenta integra totes les revistes subscrites o si s'han de consultar altres llistes, per exemple, de proveïdors. En el cas de l'IQS, la pàgina principal presenta tres entrades per a revistes electròniques —“Revistes electròniques de l'IQS”, “Revistes electròniques Kluwer (CBUC)”, “Revistes electròniques de l'American Chemical Society”—, però no s'explica enlloc el significat d'aquests epígrafs. Ara bé, també cal remarcar que algunes de les biblioteques que han desenvolupat guies temàtiques, sovint donen en aquestes pàgines una informació una mica més detallada del contingut de la col·lecció. En aquest punt, l'estudi de Rich i Rabine (1999, p. 40–41) donava uns resultats que tampoc no eren gaire satisfactoris, ja que de 114 biblioteques analitzades només quinze incloïen algun criteri de selecció i, sovint, molt poc precís.

Pel que fa a la seva visibilitat i accessibilitat, les pàgines de revistes ocupen en general un primer pla. En vuit casos, s'hi accedeix directament des de la pàgina inicial de la biblioteca amb un únic clic. En tres casos —UdL, UPC i ESADE— es fan dos clics, i només a la UOC en calen tres per accedir-hi. Hi ha nou biblioteques que han optat per l'epígraf “Revistes electròniques” com a denominació d'aquesta secció del seu web; dues -UdG i Blanquerna- opten per “Revistes digitals”, i a la UdL s'empra a la pàgina inicial l'epígraf “Revistes-e”. La UOC denomina la secció “Hemeroteca” o “Revistes” segons el camí que se segueix per arribar-hi. En tots els casos en què l'accés no és directe des de la pàgina inicial de la biblioteca, la col·lecció de revistes sempre està situada a la secció “Col·lecció digital” llevat del cas de la UPC, que la situa en una secció amb el nom “Col·leccions”, potser no gaire explicatiu.

En general, doncs, les col·leccions de revistes electròniques de les universitats catalanes són molt visibles i tenen noms força descriptius i directes. Potser l'únic epígraf que no té aquesta característica és el de “Revistes-e”, ja que és un terme poc o gens generalitzat. També cal afegir que la triple entrada per “Revistes electròniques...” inclosa a la biblioteca de l'IQS pot confondre l'usuari.


3.1.5  Informació associada als títols de les revistes electròniques

La informació associada a cada títol de revista en els webs estudiats varia molt d'una biblioteca a l'altra, però en general és uniforme dins de cada institució. Són vuit les biblioteques que opten per donar al costat mateix del títol anotacions breus com:

S'entén que donar l'any de la revista en què s'inicia l'accés electrònic és una tasca laboriosa per a la biblioteca —sobretot perquè és una dada que pot anar canviant—, però també és una informació útil per a l'usuari. En els cinc casos anteriors, en què no es dóna aquesta informació, haurà d'arribar fins a la pàgina inicial de la revista per saber si el número que busca està disponible. La Universitat Politècnica, la de Vic i Blanquerna anoten amb icones al costat del títol la informació dels tipus de recursos (text complet, sumari, resum), l'accés restringit i el requeriment d'una clau d'accés per consultar-lo.

Les universitats de Barcelona, Lleida i Pompeu Fabra opten per donar la informació de cada títol en registres separats d'una manera força completa. En el cas de la Pompeu Fabra l'usuari obté el registre de fons del catàleg amb la informació següent: codi de classificació, títol, localització (que sempre és Internet), estat i enllaç a la revista amb indicació de l'any a partir del qual s'hi dóna accés. El registre de la UB conté: el títol, l'adreça electrònica de la revista, la seva matèria, les restriccions d'accés, i el codi d'usuari i clau d'accés quan són necessaris, les condicions d'ús (amb un enllaç al web del proveïdor), el format, el volum, número i any a partir del qual el text electrònic és disponible, l'adreça alternativa quan la revista es pot obtenir per dos o més proveïdors i un correu electrònic perquè l'usuari pugui enviar-hi comentaris. El registre de la Universitat de Lleida segueix la mateixa línia del de la UB, però és més breu; dóna els elements següents: accés a la revista (potser poc intuïtiu), títol, format, accés als sumaris, volum i any a partir del qual la revista electrònica està disponible i correu electrònic per enviar-hi suggeriments i comentaris. Cal remarcar, doncs, que la UdL inclou en el registre l'accés als sumaris i resums de la revista. Les figures 5 i 6 mostren els registres de la UB i la UdL.

Registre amb informació de la revista de la Universitat de Barcelona

Figura 5. Registre amb informació de la revista de la Universitat de Barcelona


Registre amb informació de la revista de la Universitat de Lleida

Figura 6. Registre amb informació de la revista de la Universitat de Lleida


Finalment, les universitats Autònoma i Oberta segueixen totes dues opcions: anoten al costat del títol una informació més sumària i la complementen amb un registre associat al títol. En el cas de la UAB, al costat de cada títol hi consta el peu d'impremta de la revista, la periodicitat, l'ISBN, el format i l'estat. El registre associat és el que consta al catàleg amb la informació següent: títol, peu d'impremta, any a partir del qual és disponible la revista electrònica, format i, des del peu de la pantalla, enllaços (no gaire intuïtius) a la mateixa revista i als sumaris quan estan disponibles. Des del peu de la pantalla, l'usuari també pot consultar la informació bibliogràfica del títol i la pantalla de fons. La UOC dóna al costat de cada títol, i amb icones, la llengua del document, el tipus de recurs (text complet, sumaris) i les restriccions d'accés; el registre associat, que no sempre és homogeni, pot contenir una breu explicació sobre la revista, el tipus de recurs (per exemple, revista a text complet), l'àmbit geogràfic i, de vegades, el responsable. La figura 7 mostra una de les pantalles de la UOC amb el registre associat a un títol.

Llista de revistes de la UOC amb la informació al costat de cada títol i amb un registre associat a un dels títols

Figura 7. Llista de revistes de la UOC amb la informació al
costat de cada títol i amb un registre associat a un dels títols


Aquest repàs de la informació associada amb els títols de les revistes als llocs web de les universitats de Catalunya mostra que s'estan fent esforços perquè l'usuari disposi de la informació necessària. Les col·leccions canvien ràpidament, no solament perquè augmenten, sinó també perquè les ofertes dels proveïdors no són estables, i tanmateix, són molts els webs que donen informació extensa i acurada dels seus fons.


3.1.6  Altres informacions adreçades als usuaris

L'enquesta també comprenia la informació que es dóna als usuaris relativa a les restriccions d'accés a les revistes, la disponibilitat de cercadors de la biblioteca, la presència d'enllaços al catàleg o a webs de revistes d'altres biblioteques o institucions, l'accés a visualitzadors com ara l'Acrobat Reader, etc.


Informació sobre restriccions d'accés

Pel que fa a les restriccions d'accés, tres biblioteques no en fan cap menció —UdL, UPC, UIC. Quatre institucions —UdG, URV, ESADE i IQS— opten únicament per enunciats generals aplicables a tota la col·lecció, i la Universitat Autònoma només anota aquestes restriccions en un registre separat. La resta de centres anota les restriccions en enunciats generals i els dóna, a més, o bé al costat de cada títol o bé en un registre associat. Quan es donen enunciats generals, s'acostumen a situar a la mateixa pàgina de revistes o en una pàgina separada que, si bé no és tan visible, permet donar als usuaris directrius més precises sobre com accedir a la col·lecció de revistes des d'ordinadors que no pertanyen a la xarxa del campus —UB, UdG i UPF segueixen l'opció, i les directrius de la UB i la UPF són realment molt completes. L'IQS i la Universitat Rovira i Virgili anoten al costat d'alguns títols que, per consultar-lo, s'ha de demanar una clau d'accés. La Universitat Oberta de Catalunya, Vic i Blanquerna anoten amb icones, al costat de cada títol, si el recurs és d'accés restringit. Les tres biblioteques restants —UAB, UB i UPF— donen les restriccions d'accés en el registre que s'associa al títol de la revista. Tanmateix, en el cas de la UAB, quan s'accedeix al registre a partir del títol de la revista, el registre per defecte —el d'exemplars i volums— no dóna les condicions d'accés, sinó que cal anar al registre de fons de la revista o a la pantalla bibliogràfica per obtenir-les; en canvi, si s'accedeix a partir de les matèries o dels editors/proveïdors, el registre de fons resultant inclou aquesta informació. La taula 5 mostra les pràctiques de cada biblioteca amb relació a informar sobre les condicions d'accés a les revistes de la col·lecció.


Biblioteca Enunciat o directrius generals Menció al costat de cada títol Menció en registre separat
UAB •   •
UB •   •
UdG      
UdL •    
UOC   •  
UPC •    
UPF •   •
URV • • (algun títol)  
UVic   •  
UIC •    
URL-Blanquerna • •  
URL-ESADE •    
URL-IQS • • (algun títol)  
Totals 9 3 (5) 3

Taula 5. Informació sobre condicions d'accés

La fórmula que la majoria de les institucions empra per indicar les restriccions d'accés és la següent: “Accés restringit als usuaris de la Universitat...”. Quan es tracta d'una revista amb llicència consorciada, algunes biblioteques afegeixen a la frase anterior totes les universitats del consorci que tenen accés a la revista. En aquest cas, la frase de la UB declara: “Consultable des de: ordinadors de les universitats catalanes”. David King (2002, p. 276–278) apunta la dificultat d'expressar en el cas de catàlegs de consorcis el fet que una biblioteca tingui accés a determinat recurs i que altres biblioteques no en tinguin. Certament, és difícil trobar una fórmula clara i sintètica, ja que actualment fins i tot quan l'usuari arriba a una revista des d'un catàleg o una pàgina web totalment aliena a les biblioteques de les universitats catalanes, podrà accedir al títol si la seva universitat té llicència d'ús, ja que el proveïdor reconeixerà la seva adreça IP.

La manca d'informació sobre les restriccions d'accés que es dóna en algun cas dels analitzats pot confondre força l'usuari, atès que en un moment determinat de la seva consulta arribarà al web d'un servei extern, plena d'informació sobre opcions d'accés —algunes impliquen despeses per a l'usuari— i que només es dóna en anglès i escrita amb una retòrica difícil d'entendre per al neòfit.


Disponibilitat de cercadors de la biblioteca, enllaços amb el catàleg i altres webs de revistes, accés a visualitzadors, a bases de dades de sumaris i resums, etc.

Les set institucions següents disposen de cercadors per efectuar consultes sobre les seves col·leccions de revistes: UB, UdL, UOC, UPC, UPF, URV i ESADE. Properament la UdG també posarà en marxa un sistema que facilitarà la cerca de les revistes per paraules del títol i per matèries. No obstant això, ja s'ha dit més amunt que, en els casos examinats, una estructura de base de dades i la presència d'un cercador no sempre assegura més capacitat de recuperació, ja que aquesta dependrà de la informació inclosa en els registres sobre els quals s'efectuen les cerques.

Només en dos dels casos examinats —UAB i UPF—, les pàgines web de revistes enllacen amb el catàleg. La pàgina de revistes de la Universitat Pompeu Fabra conté un formulari per mitjà del qual l'usuari pot buscar les revistes per títol i per matèria i les cerques es duen a terme en el catàleg. Un sistema similar, però sense que la cerca sigui aparent per a l'usuari, és el que utilitza l'Autònoma per accedir a les revistes sobre una matèria o a les d'un proveïdor de serveis. Pel que fa a l'accés per títols, en el sistema de la UAB s'arriba al registre del catàleg des de pantalles HTML que enumeren alfabèticament els títols de les revistes i els descriuen. Les figures 5 i 6 mostren pàgines de la secció de revistes electròniques d'aquestes dues biblioteques.

Pantalla de la UPF amb el formulari per a la cerca de revistes

Figura 8. Pantalla de la UPF amb el formulari per a la cerca de revistes


Pantalla amb una llista de títols de revistes de la UAB

Figura 9. Pantalla amb una llista de títols de revistes de la UAB


Moltes de les revistes electròniques estan en format PDF, per això no és estrany que les cinc biblioteques següents donin als usuaris l'opció de descarregar des de les seves pàgines de revistes els visualitzadors necessaris per a la consulta: UAB, UB, UdG, UdL i UPF.18 En canvi, només la UIC i la UPF inclouen des d'aquelles pàgines enllaços a directoris de revistes web o a webs de revistes d'altres institucions. Els de la UPF són molt complets i estan disponibles tant des de la pàgina general de revistes com des de les guies temàtiques.

També és una pràctica generalitzada donar accés, ja sigui des de la mateixa pàgina de revistes o des d'una secció més general, que acostuma a ser la Biblioteca digital, a sumaris i resums de revistes —els contractats per la mateixa institució o els que el CBUC posa a disposició de la comunitat bibliotecària acadèmica i dels seus usuaris. Únicament no inclouen accés a aquests materials la UIC, Blanquerna i l'IQS.

Algunes biblioteques han optat per incloure altres enllaços o informació addicional a les pàgines de revistes. Destaquen els següents:


3.2  L'accés a les revistes electròniques des del catàleg i polítiques catalogràfiques

La presència de registres de revistes electròniques en el catàleg és majoritària però no general. Només dues de les tretze biblioteques enquestades han contestat negativament, i encara amb matisos, a aquesta pregunta. La UOC no les inclou, però quan d'un títol té la versió impresa i la versió electrònica —circumstància que no es produeix gaire sovint—, menciona en una nota en el registre de la versió impresa l'existència de la versió electrònica. L'IQS ha iniciat un període de proves i abans de final d'any començaran a introduir les revistes en el catàleg. A la inversa, ESADE exposa que fins ara tenen incloses en el catàleg les revistes de Proquest, Ebsco Online i Elsevier, però que una vegada tinguin plenament en funcionament el nou sistema TDNet, que ha començat a funcionar a meitat de novembre de 2002, aquests registres es retiraran del catàleg. Pel que fa a resultats d'altres estudis, Jordan i Kisly (2002, p. 43–44) assenyalen que en les dades recollides en la seva enquesta, adreçada a biblioteques molt diverses de diferents països, hi ha més biblioteques que proporcionen accés a les revistes per mitjà de pàgines web que per mitjà del catàleg, però la majoria —120 de 194 respostes vàlides— fan servir els dos mètodes. En l'estudi de Boydston i Leysen (2002, p. 136–137) sobre la catalogació de recursos electrònics en les biblioteques de l'Association of Research Libraries, 65 d'un total de 72 respostes afirmen que faciliten accés als recursos electrònics tant des de pàgines web com des del catàleg. És obvi, doncs, que les biblioteques universitàries han optat majoritàriament per aquest doble accés i les biblioteques de Catalunya segueixen aquesta mateixa tendència.

Ara bé, també s'ha de mencionar el fet que la incorporació de revistes electròniques en els catàlegs de les biblioteques estudiades és, en alguns casos, relativament recent i que sovint és un procés en curs en el qual s'està treballant amb força intensitat i encara s'estan prenent decisions. Així, la Universitat Autònoma permet l'accés a les revistes des del catàleg d'ençà de l'1 d'octubre de 2002; la Universitat de Vic té el treball de catalogació en curs, amb la dificultat afegida d'un sistema de catalogació que no accepta fàcilment els registres del Catàleg col·lectiu de les universitats catalanes (CCUC) i que no és gens hàbil a l'hora de donar informació dels fons; la Universitat Rovira i Virgili també té el treball de catalogació en curs i en el moment de contestar l'enquesta declarava uns 600 títols inclosos en el catàleg; la Universitat de Girona està reconvertint els registres de les seves revistes electròniques amb versió impresa per passar-les d'un sol registre a dos registres separats; i ESADE canviarà la seva política catalogràfica en funció del nou sistema de tractament de les revistes que just acaben d'inaugurar.


3.2.1  Categories de materials inclosos en el catàleg

Llevat, doncs, de la Universitat Oberta i de l'IQS, les onze biblioteques restants inclouen en el catàleg registres de revistes electròniques. Les dades que vénen a continuació s'han obtingut dels qüestionaris que han contestat afirmativament aquesta pregunta. També s'ha de mencionar el fet que la resposta afirmativa, almenys en algunes de les preguntes, no comporta que els materials afectats siguin incorporats al catàleg de manera exhaustiva.


Revistes subscrites amb cost, incloent-hi els títols en serveis d'editors/proveïdors propis i amb llicència del CBUC

Les onze biblioteques inclouen en el catàleg subscripcions individuals i títols inclosos en serveis d'editors/proveïdors. L'opció de la UOC, de deixar constància de la versió digital en el registre de la revista impresa, podria ser en moltes circumstàncies un primer pas de cara a catalogar la col·lecció de revistes electròniques, ja que, tant si s'empren registres separats per a les dues versions com si es fa servir la tècnica del registre únic, una part de la tasca catalogràfica ja està feta amb la presència del registre per a la versió impresa. Tanmateix, en el cas de les biblioteques universitàries catalanes, no hi ha cap altra biblioteca que estigui en aquest estadi.

Les vuit biblioteques següents integren en el catàleg, a més de les subscripcions individuals, els títols que es distribueixen en serveis d'editors/proveïdors: UAB, UB, UdL, UPC, UPF, URV, UVic i ESADE. Però sovint aquesta política té limitacions que van des de la incorporació de tots els títols d'un servei en el catàleg fins a seleccionar només les publicacions que són de més interès per al centre i els seus usuaris. A més algunes biblioteques tenen aquest treball en curs, com l'Autònoma, que té la feina molt avançada, o les universitats de Vic i Rovira i Virgili, que estan en una fase més inicial. La Universitat de Girona tot just ha començat a incloure els títols de serveis en el catàleg, i la Universitat Internacional i Blanquerna els exclouen.


Títols inclosos en text complet en bases de dades d'articles

D'acord amb les respostes recollides en els qüestionaris, aquests títols són majoritàriament exclosos dels catàlegs. Només un centre, la URV, respon afirmativament a aquesta pregunta. S'ha d'entendre, doncs, que és una decisió de política catalogràfica no incorporar aquest tipus de revistes, sovint tan desdibuixades, en el catàleg. Això no obstant, hi ha una excepció que s'ha pogut contrastar amb informació obtinguda del CBUC. En concret, dos dels serveis de resums i d'índexs comprats pel consorci, PCI Full Text i Business Source Elite, ofereixen informació sobre les revistes estables incloses, i a partir d'aquesta base, les entitats consorciades han acordat incorporar aquests títols en els catàlegs locals i en el CCUC. Així doncs, les universitats públiques (UAB, UB, UdG, UdL, UPC, UPF, URV) i la UOC han d'incloure aquests títols en els seus catàlegs, treball que és en curs actualment.


Revistes d'accés lliure

La presència en el catàleg de títols d'accés lliure és escassa. La Universitat Rovira i Virgili, la Internacional i Blanquerna contesten de manera taxativa que no n'inclouen; la Politècnica, si bé de moment no les inclou, té previst fer-ho en el futur. Totes les altres set incorporen revistes d'aquest tipus en el catàleg; això no obstant, la resposta ha estat majoritàriament matisada en el sentit que de moment només en tenen algunes, molt poques, o bé que només en seleccionen de caràcter institucional, o d'especialment significatives en els seus àmbits, però es té la intenció d'incrementar el nombre de títols en el futur. Una vegada més, es té consciència que existeixen materials amb un contingut valuós encara que sigui gratuït. Si la catalogació d'aquests materials és molt restrictiva, és conseqüència d'una manca de recursos i de personal.


Revistes en període de prova

Com és de suposar, cap biblioteca no incorpora al catàleg les revistes que estan en període de prova. En certa manera, significaria malbaratar recursos dedicar personal a aquesta tasca.


Revistes sense el text complet (sumaris i/o resums de revistes)

Només dos centres —UVic i UIC— han incorporat al catàleg títols de revistes que només donen accés a sumaris i/o resums. Cap dels altres no inclou aquest tipus d'accés en el seu catàleg.


Premsa i revistes generals

Les universitats Politècnica, Pompeu Fabra, Internacional, de Vic i Blanquerna tenen la premsa electrònica i les revistes electròniques generals descrites en el catàleg. La Universitat de Girona només descriu algunes revistes generals, i ESADE incorpora en els registres de les versions impreses dels diaris l'enllaç amb les versions electròniques respectives. Si tenim en compte que de les respostes es dedueix una pràctica bastant restrictiva, es pot dir que les polítiques d'inclusió en el catàleg de les biblioteques universitàries de registres de premsa i de revistes generals no estan gaire generalitzades.

La taula 6 resumeix la política d'inclusió de les diferents tipologies de revistes en el catàleg (•) i la compara amb la política d'inclusió d'aquests materials en les pàgines web de revistes de les biblioteques estudiades (×).

Biblioteca Subs. Indiv. Rev. en serveis ed./distr. (incloses llic. CBUC) Rev. text complet, serveis R&I19 Rev. d'accés lliure Rev. en prova Sumaris, resums Premsa, rev. generals
UAB • × • ×   • ×      
UB • × • × × • ×      
UdG • × • ×   • ×     • (rev.)
UdL • × • ×   • ×      
UOC20 × • × × ×   ×  
UPC • × • ×   ×     •
UPF • × • ×   • ×     • × (rev.)
URV • × • × • ×        
UVic • × • ×   • ×   • × • × (rev.)
UIC • ×     ×   • × • ×
URL-Blanquerna • × × × ×   × •
URL-ESADE • × • ×   •     • (premsa)
URL-IQS × ×          
Totals 11/13 9/12 CBUC/4 7/10 0 2/4 7/3

Taula 6. Categories de materials inclosos —o en procés d'inclusió— al catàleg


Si es deixen de banda les biblioteques que no incorporen les revistes en el catàleg —IQS i, a la pràctica, UOC—, hi ha unes polítiques que són molt paral·leles pel que fa a la inclusió de títols en el catàleg i en les pàgines web de revistes en la majoria de les categories. Només s'observen divergències en l'apartat de premsa i revistes generals. D'aquesta categoria hi ha més biblioteques que opten per integrar-les en el catàleg que en les pàgines web de revistes; tanmateix, ja s'ha fet constar anteriorment que moltes de les biblioteques analitzades han optat per llistar la premsa en pàgines diferenciades de les revistes de caire acadèmic. Ara, el catàleg és l'eina integradora que dóna accés a tots els materials seleccionats per la biblioteca siguin del tipus que siguin.


3.2.2  Pràctica de catalogació de les revistes electròniques

Un dels aspectes de la catalogació de revistes electròniques que ha estat més tractat en la bibliografia sobre el tema és el que fa referència a la pràctica de catalogar la versió electrònica d'una revista en un registre separat o bé d'incloure informació de la versió electrònica en el registre de la versió impresa (Hirons, 1997). El 1995 CONSER ja examinà aquesta qüestió i, després d'una àmplia consulta feta a partir de diverses llistes de discussió, acceptà —primer provisionalment i posteriorment de manera definitiva— la pràctica d'un registre únic en casos concrets i establí directrius tant per a la pràctica del registre únic com per a la pràctica dels dos registres i les integrà en el CONSER cataloging manual. Module 31, Remote access electronic journals (online serials) (Beck, 2000). D'una manera molt sumària, es podria dir que la pràctica del registre únic evita la multiplicació d'entrades en els índexs del catàleg per a uns continguts que són iguals o molt similars, i això afavoreix en certa manera la recuperació d'aquests continguts per part dels usuaris. Ara bé, aquesta pràctica, que no és l'ortodoxa des del punt de vista de les regles, pot funcionar molt bé en catàlegs locals, però porta problemes en catàlegs col·lectius: es pot donar la circumstància de biblioteques que no tenen la versió impresa descrita en el catàleg però donen accés a la versió en línia. Les Pautes de catalogació del CCUC (2002) instrueixen de catalogar les versions impreses i en línia d'una mateixa revista en registres separats.

Seguint aquesta directriu, totes les biblioteques del CBUC, llevat de la UOC, que té la política de no incorporar al catàleg els fons digitals, empren el procediment d'elaborar registres separats per a la versió impresa i la versió en línia de les revistes electròniques. La UIC també segueix aquesta tècnica, i l'IQS, que incorporarà els registres de les revistes electròniques en el catàleg a partir del 2003, també ho farà seguint el procediment dels registres separats. A més, totes elles, i d'acord amb les pautes del CCUC, han de deixar constància de les versions en línia en el registre de les versions impreses mitjançant les etiquetes 530 i 856, i en tots els casos afirmen que el nivell de catalogació de les revistes electròniques és equiparable al de les revistes impreses.

Amb relació a la informació sobre els fons a què es dóna accés, les universitats Autònoma, de Barcelona, de Girona i Pompeu Fabra afirmen donar informació sobre aquest aspecte i, en general anoten l'any inicial del text complet i, en alguns casos, el volum i el número; si el fons és retrospectiu també s'acostuma a donar la data en què l'accés deixà de ser efectiu. Les universitats de Lleida, Politècnica, Rovira i Virgili i Internacional no donen informació sobre la data inicial d'accés a la revista electrònica.

Així doncs, només hi ha tres centres que no creen registres separats per a la versió en paper i la versió electrònica d'un mateix títol, sinó que utilitzen el registre de la versió impresa per donar informació i accedir a la versió en línia. Són la Universitat de Vic, Blanquerna i ESADE. La Universitat de Girona també havia optat per aquest procediment, però ha canviat al sistema dels registres separats i està reconvertint els registres antics. Per la seva banda, la UOC, tot i que declara no catalogar els seus recursos electrònics, indica que quan té una revista en paper i en format digital anota el registre de la primera amb informació de la versió electrònica; tanmateix, atès el caràcter virtual d'aquesta universitat i el fet que la majoria dels seus fons són electrònics, són pocs els casos en què es dóna aquesta circumstància —menys de dos-cents.

Les biblioteques que elaboren un registre únic afegeixen les etiquetes següents amb informació de la versió electrònica:

Només ESADE també afegeix els fons disponibles en versió electrònica, i cap d'elles no afegeix al registre el camp 7XX amb l'encapçalament de la versió electrònica que és preceptiu segons les directrius de CONSER.

Finalment, pel que fa a l'accés a taules de contingut i resums de la revista, les biblioteques següents afirmen incorporar l'enllaç pertinent en el registre de la revista en un camp 856: UAB, UB, UdG, UPF, UVic. La resta de biblioteques —UdL, UPC, URV, UIC, Blanquerna i ESADE— no donen accés a sumaris i resums des del registre de la revista en el catàleg, si bé alguna d'elles, com la Rovira i Virgili, ho tenen previst i ja han iniciat aquesta tasca.

Els treballs de Jordan i Kisly (2002) i de Boydston i Leysen (2002) també recullen dades sobre la pràctica del registre únic i del registre separat. Els resultats entre l'un i l'altre són prou diferents, perquè també ho són les biblioteques enquestades i la metodologia emprada en cada cas. Els resultats que s'anoten a continuació només serveixen com a punt de referència i per deixar constància del fet que aquesta encara és una qüestió oberta. Tot i això s'hi observa que les biblioteques catalanes estan força pròximes a les biblioteques de l'Association of Research Libraries pel que fa a la pràctica del registre separat.

Pràctica catalogràfica Jordan i Kisly (2002) Boydston i Leysen (2002) (Bib. ARL) Biblioteques universitàries de Catalunya21
Registres separats 29,7% 58,8% 61,5%
Un sol registre 52,4% 41,2% 23,1%
No responen 17,9%    
No cataloguen rev. electr.     15,4%


4  Conclusions

Tal com constaten altres estudis ja mencionats (Jordan, Kisly, 2002; Boydston, Leysen, 2002), la pràctica del doble accés està força generalitzada: en la majoria dels casos les biblioteques opten per elaborar pàgines web de revistes i simultàniament incloure els mateixos títols en el catàleg. Té sentit continuar amb aquesta pràctica que, llevat dels casos en què les cerques des de la pàgina de revistes s'efectuen en el catàleg, requereix una feina addicional del personal? Probablement la resposta en el futur serà que no i, de fet, ja hi ha alguns autors que comencen a demanar un accés integrat que acabi amb aquesta doble pràctica (Boydston, Leysen, 2002, p. 139). Tanmateix, de moment encara hi ha algunes raons per les quals les biblioteques mantenen aquest doble accés. D'una banda, en la majoria dels casos és més fàcil mantenir les llistes actualitzades que tenir el catàleg al dia sobretot perquè una nova llicència pot significar centenars de títols nous. D'una altra, també hi ha biblioteques que ho justifiquen perquè el sistema de gestió del catàleg no els permet la identificació i autenticació dels usuaris que poden tenir accés a determinats títols. També hi ha la idea que l'usuari no té tendència a cercar en el catàleg els materials d'Internet; tanmateix, en aquest punt caldria tenir un coneixement més aprofundit de com accedeixen els usuaris a les revistes electròniques, a partir de quines fonts hi arriben o quines vies d'accés utilitzen. Finalment, també hi ha el problema del sistema de catàleg que empren la majoria de les biblioteques estudiades, que té uns índexs de títols bastant deficients que dificulten la recuperació de revistes i que no està parametritzat per cercar únicament revistes.

Pel que fa a conclusions concretes que es deriven de les dades recollides es pot constatar, en primer lloc, que les biblioteques de les universitats catalanes tenen, en la majoria dels casos, unes col·leccions de revistes remarcables. També és obvi que han fet un esforç important i han treballat i treballen intensament per facilitar l'accés a aquestes col·leccions de revistes. Ara que la feina està ben encaminada, serà fàcil polir alguns detalls, com ara donar més informació sobre què inclou i què exclou la col·lecció de revistes i dissenyar sistemes de recuperació que siguin més clars i entenedors per a l'usuari.

La integració de les revistes al catàleg és un procés ben endegat que avança a bon ritme a causa de la cooperació entre les biblioteques del CBUC en la catalogació dels títols consorciats. En aquest sentit, cal destacar la labor de coordinació feta des del CBUC, que ha ajudat —sobretot les biblioteques més petites— en la presa de decisions i ha tingut una influència decisiva en els desenvolupaments en marxa.

La tasca duta a terme fins ara per presentar les revistes a l'usuari de la manera més completa possible ha de continuar en la línia encetada. Certament, els editors i proveïdors cada vegada donen més serveis, però no es pot deixar l'usuari sol davant de sistemes que cada vegada són més complexos, i que inclouen molta informació de tipus legal en una llengua que no és la de l'usuari. La biblioteca és l'única que pot presentar la informació de manera uniforme i en la llengua pròpia de l'usuari abans de deixar-lo, ben informat, en mans dels editors/proveïdors.


5  Bibliografia citada

Bailey, Charles W. (2002). Scholarly electronic publishing bibliography [en línia]. Versió 45:10/11/2002. Houston: University of Houston Libraries. <http://info.lib.uh.edu/sepb/sepb.html> [Consulta: 12/11/2002].

Beck, Melissa. CONSER cataloging manual. Module 3, Remote access electronic serials (online serials) [en línia]. With the assistance of Bill Anderson, Les Hawkins, and Regina Reynolds. Updated Fall 2000. Library of Congress. <http://www.loc.gov/acq/conser/module31.html> [Consulta: 07/11/2002].

Boydston, Jeanne M. K.; Leysen, Joan M. (2002). “Internet resources cataloging in ARL libraries: staffing and access issues”. The serials librarian, vol. 41, no. 3/4, p. 127–145.

Carter, Christina E.; Bordeianu, Sever; Dennis, Nancy (1999) “The real world of integrating electronic resources into a web OPAC”. Peter C. Whiting, recorder. The serials librarian, vol. 36, no. 3/4, p. 455–460.

Conser aggregator survey (2002) [en línia]. Library of Congress, Sept. 23, 2002. <http://www.loc.gov/acq/conser/aggrsurvresults.html> [Consulta: 25/10/2002].

Copeland, Ann (2002). “E-serials cataloging in the 1990s: a review of the literature”. The serials librarian, vol. 41, no. 3/4, p. 7–29.

Hirons, Jean (1997). “One record or two?: the online discussion and the CONSER interim approach”. Journal of Internet cataloging, vol. 1, no. 2, p. 3–14.

Jordan, Mark; Kisly, Dave (2002). “How does your library handle electronic serials?: a general survey”. Serials, vol. 15, no. 1 (March), p. 41–46.

King, David (2002). “Access to e-serials and other continuing electronic resources at Kansas City Public Library”. The serials librarian, vol. 41, no. 3/4, p. 271–279.

Lam, Vinh-The (2000). “Organizational and technical issues in providing access to electronic journals”. The serials librarian, vol. 39, no. 3, p. 25–34.

Martin, Charity K. (2001). “Do we catalog these or not? How research libraries are providing bibliographic access to electronic journals”. Elna L. Saxton, recorder. The serials librarian, vol. 40, no. 3/4, p. 355–360.

Pautes de catalogació del CCUC (2002). CBUC, 4/06/2002. <http://www.cbuc.es/3cataleg/342er011.htm> [Consulta: 07/11/2002].

PCC-SCA (1999). Program for Cooperative Cataloging. Standing Committee on Automation. Task Group on Journals in Aggegator Databases. Final report: January 2000 [en línia]. Library of Congress, 04/18/99. <http://www.loc.gov/catdir/pcc/aggregatortg.html> [Consulta: 10/08/02].

PCC-SCA (2000). Program for Cooperative Cataloging. Standing Committee on Automation. Task Group on Journals in Aggegator Databases. [Charge, time frame, and members] [en línia]. Library of Congress, 01/31/00. <http://www.loc.gov/catdir/pcc/aggfinal.html> [Consulta: 25/10/02].

PCC-SCA (2001). Program for Cooperative Cataloging. Standing Committee on Automation. Task Group on Journals in Aggegator Databases (2nd). Final report: October, 23 2001 [en línia]. Library of Congress, 01/31/00. <http://www.loc.gov/catdir/pcc/aggtg2final.html> [Consulta: 25/10/02].

Rich, Linda A.; Rabine, Julie L. (1999) “How libraries are providing access to electronic serials: a survey of academic library web sites”. Serials review, vol. 25, no. 2, p. 35–46.

Williams, James W. (1997). “Serials cataloging, 1991-1996: a review”. The serials librarian, vol. 32, no. 1/2, p. 3–26.

Data de recepció: 22/11/2002.   Data d'acceptació: 2/12/2002.


Notes

1   Aquest procediment s'aprovà primer de manera provisional i actualment ja és una pràctica alternativa acceptada que ha estat integrada en el CONSER cataloging manual (Beck, 2000, 31.3.5).

2   Aquestes directrius provisionals també formen part del CONSER cataloging manual (Beck, 2000, 31.3.5).

3   Per a revisions bibliogràfiques sobre el tema de la catalogació de les publicacions seriades electròniques, vegeu Copeland (2002) i Williams (1997).

4   La decisió d'incloure les revistes en el catàleg es va prendre a inicis de 2002 i és des de l'1 d'octubre de 2002 que l'usuari té accés a les revistes des del catàleg. A principis d'octubre encara hi havia alguns títols de revistes de paquets de proveïdors pendents de catalogar.

5   Entre les entitats federades a la URL hi ha dos centres més que imparteixen ensenyaments universitaris: la Facultat de Filosofia de Catalunya, lligada al Seminari Conciliar de Barcelona, i La Salle, que imparteix ensenyaments d'enginyeria i arquitectura. Els webs de les biblioteques d'aquests dos centres no fan cap al·lusió a revistes electròniques, malgrat que la URL té acords amb el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya pel que fa a l'accés als títols de revistes d'alguns proveïdors. La biblioteca de La Salle va ser consultada amb relació al tema i la persona encarregada circumstancialment de la col·lecció no tenia constància que tinguessin accés a revistes electròniques. La biblioteca de la Facultat de Filosofia és la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona.

6   Són unes 5.000 revistes subscrites i 650 revistes d'accés lliure.

7   Es va considerar que la xifra de 115 recursos digitals anotada per la UIC per a la seva col·lecció era molt imprecisa, ja que considerava els serveis d'editors/proveïdors com una unitat i incloïa tota mena de recursos, com ara algunes bases de dades, alguns títols de revistes individuals, webs externs, etc.

8   Donen la xifra de 375 títols en omplir el qüestionari, però a partir de l'1 de novembre havien de donar accés a uns 500 títols.

9   Vegeu, per exemple, les guies de recursos de les biblioteques següents: UAB, UB, UdG, UOC, UPC i UPF.

10   La UIC no dóna accés per matèries als títols individuals, sinó a cada servei de manera global.

11   A la seva llista de títols, la UIC inclou els títols de subscripcions individuals, els noms de serveis d'editors/distribuïdors i altres recursos d'Internet.

12   A la seva llista de matèries, la UIC inclou els títols de subscripcions individuals, els noms de serveis d'editors/distribuïdors i altres recursos d'Internet.

13   Blanquerna fa servir una organització per matèries que combina matèries generals, com ara ciències de la salut, amb matèries específiques, com ara logopèdia o comunicació. La llista de matèries és breu perquè també ho són els ensenyaments que imparteix aquest centre universitari.

14   L'IQS combina l'accés per títols de subscripcions individuals amb l'ordenació per serveis en el cas de les revistes subscrites a l'American Chemical Society i les de Kluwer.

15   Si bé la UAB és molt selectiva en els títols gratuïts que inclou en les pàgines de revistes digitals, la seva hemeroteca electrònica, que constitueix una secció del recull de recursos d'Internet del Servei de Biblioteques, comprèn una col·lecció important d'aquests materials (http://www.bib.uab.es/comunica/hemele.htm).

16   Vegeu la nota 15.

17   L'IQS separa els serveis de proveïdors de la llista de títols individuals.

18   Un cas a part és el de la Universitat Internacional, ja que les pàgines de la biblioteca només poden consultar-se des dels ordinadors de la Universitat i, per tant, ja tenen instal·lats els visualitzadors necessaris.

19   Les entitats consorciades han acordat incloure els títols estables de PCI Full Text i Business Source Elite als catàlegs locals i al CCUC.

20   La UOC és molt restrictiva, ja que només inclou en el catàleg aquelles revistes electròniques de les quals té versió impresa. Com que possiblement es tracta de pocs títols, les cel·les de la UOC s'han deixat buides pel que fa a la incorporació de revistes en el catàleg.

21   S'ha considerat que la UOC no cataloga, a la pràctica, les seves revistes electròniques. Tampoc no ho fa, de moment, l'IQS; tanmateix, té previst de començar a catalogar les seves revistes a inici de 2003 amb el procediment de registres separats.