BID: textos universitaris de Biblioteconomia i Documentació

Número 9, desembre 2002


Informe de la 68a IFLA Council and General Conference (Glasgow, 18–24 d'agost de 2002): aspectes generals del congrés i informe de les activitats dels comitès permanents de les seccions de Catalogació i Educació i Formació

Assumpció Estivill1

Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

1  Aspectes generals del congrés

Amb el lema “Biblioteques per a la vida: democràcia, diversitat, servei”, el consell i el congrés anual de la International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA) es van reunir a Glasgow del 18 al 24 d'agost de 2002. Enguany se celebra el 75è aniversari de la creació d'aquest organisme a la mateixa Escòcia, a Edimburg, i aquest fet ha marcat algunes de les activitats del congrés: des del logotip i l'himne que s'han creat per a l'ocasió, fins a alguna sessió dedicada a celebrar l'aniversari i la publicació d'un fullet que en resumeix la història i l'estructura actual i d'un número de l'IFLA journal dedicat al tema (vol. 28, núm. 3, 2002).

En cloure el congrés s'hi havien registrat unes 4.700 persones entre delegats, acompanyants i expositors, i el nombre de països representats era de 122 —xifres només superades fins ara pel congrés de Boston de l'any passat. La llista provisional de participants incloïa 32 bibliotecaris d'Espanya i 59 de països d'Iberoamèrica. Una vegada més han estat nombroses les ajudes concedides pel British Council i per altres organismes per facilitar l'assistència al congrés tant de bibliotecaris britànics com de bibliotecaris de països en via de desenvolupament; tanmateix, per primera vegada des de 1997 i com a conseqüència del canvi produït en el Govern de Dinamarca, la Danish State Aid Agency (DANIDA) ha cessat el seu suport a diverses de les activitats centrals de l'IFLA i ha deixat de concedir les beques que havia donat en els darrers anys per a congressistes del Tercer Món.

En els congressos de l'IFLA mai no es deixa cap espai per a la improvisació —tots i cada un dels seus aspectes estan ben documentats i reglamentats—, i el de Glasgow ha seguit aquesta mateixa pauta tan ordenada i experimentada a què ens té acostumats la institució. Ara bé, com a conseqüència de la decisió de convertir les taules rodones (round tables) en seccions que s'ha dut a la pràctica recentment, s'han començat a aplicar algunes modificacions en l'estructura del congrés, com ara reduir el temps d'algunes de les sessions obertes de les seccions perquè totes puguin disposar d'un espai per a la presentació de ponències. Això ha provocat que el programa estigui cada vegada més ple i que hi hagi molts encavalcaments d'horaris entre seccions que tenen temes d'interès comú. Per evitar aquest darrer problema, a partir del congrés de Berlín de 2003, el temps destinat a les sessions obertes de les seccions i les divisions es reduirà a dues hores —fins ara disposaven de dues hores i mitja— i es promou l'organització de sessions i tallers conjunts.

El congrés s'ha celebrat a l'Scottish Exhibition and Conference Centre (SECC), un complex ben equipat que consta d'un gran espai amb sales de reunions i d'exposicions, un auditori ampli i un hotel que acollia algunes de les sessions. Precisament la magnitud de les instal·lacions ha dificultat la mobilitat dels congressistes i també les trobades ocasionals amb col·legues que solen ser tan profitoses.

El congrés va començar oficialment el 18 d'agost, però els dies 16 i 17 ja van tenir lloc, respectivament, les reunions de la Junta de Govern, del Comitè Professional, de les juntes de coordinació de les vuit divisions en què s'organitza l'IFLA, i les dels comitès permanents de les distintes seccions. Aquestes unitats van tenir una segona trobada el dia 23 d'agost, els comitès permanents, i el dissabte 24, la resta. Comptant aquestes reunions internes i les sessions públiques, s'han celebrat unes 250 sessions, excloses les reunions dels distints grups de treball que funcionen en moltes seccions. La majoria de les ponències i alguns dels informes presentats es poden llegir a les pàgines web del congrés publicades a IFLANET.2

El dissabte 18 d'agost es van celebrar les reunions dels caucus —organismes que apleguen els delegats de països concrets o de diversos països que parlen una mateixa llengua. El Caucus Hispànic es va reunir sota la presidència del seu Comitè Executiu format pels presidents de les associacions nacionals o per persones representatives —Pedro Hípola (Espanya), Anna Maria Peruchena (Argentina), Clara Budnik (Xile), Jesús Lau (Mèxic) i Patricio Aranda (Perú). A la reunió es van tractar, entre altres, els temes següents: el funcionament i l'estructura de l'IFLA i la presència de professionals hispanoparlants en els seus òrgans; la represa d'IFLA express en espanyol assumida pel Ministeri de Cultura; la proposta d'un logotip que representi el caucus; l'estat i el funcionament de les clearinghouses de la documentació dels congressos, i del congrés de l'Argentina previst per al 2004. La presidenta electa de l'IFLA, Kay Raseroka, que prendrà possessió del seu càrrec l'any vinent a Berlín, es va adreçar als assistents per demanar-los el seu suport i la seva col·laboració, i per afirmar el seu compromís amb els valors bàsics de la institució amb la voluntat de reconduir-los d'acord amb el desig i les necessitats dels seus membres.

El diumenge 19 d'agost hi va haver la primera sessió de la reunió anual del Consell de l'IFLA, format pels representants de les institucions que la conformen. La presidenta, Christine Deschamps, va inaugurar l'acte i donà pas a l'himne de l'IFLA que s'escoltava públicament per primera vegada. Aprovada l'agenda i les actes del Consell de Boston, el representant del Comitè Organitzador de Glasgow va donar la benvinguda als congressistes i els va informar de les dades relatives a les inscripcions; també va tenir unes paraules per a Andrew Carnegie, l'home de negocis escocès i gran benefactor de les biblioteques a la darreria del segle XIX. A continuació, el secretari general, Ross Shimon, i el tresorer, Derek Law, van presentar els seus informes anuals a l'assemblea. El primer repassà, entre altres, els temes següents:

Per la seva banda, Derek Law va presentar l'estat de comptes de la institució i va destacar que les xifres són força positives, en part per l'elevat nombre d'assistents al congrés de 2001 a Boston. També va remarcar que les quotes dels socis representen cada vegada un percentatge més baix del pressupost, ja que s'estan aconseguint altres fonts de finançament.

En la primera reunió del Consell es van lliurar mencions honorífiques a Maurice Line i Graham Cornish, antics responsables del programa central Universal Availability of Publications. També es va aprovar un augment automàtic anual de les quotes, i l'anomenada Declaració de Glasgow, proposada pel Comitè FAIFE, que es pot llegir a l'adreça següent: http://www.ifla.org/V/ebpb/sust-dev02.html. En els punts principals s'hi declara que tots els éssers humans tenen el dret fonamental a un entorn adequat per a la seva salut i benestar; reconeix la importància del compromís per a un desenvolupament sostenible que satisfaci les necessitats del present sense perjudicar les del futur, i afirma que els serveis bibliotecaris i d'informació promouen el desenvolupament sostenible perquè asseguren la llibertat d'accés a la informació.

En la darrera sessió del Consell, que tingué lloc el divendres 23 d'agost, després de la sessió de clausura, es van aprovar les tres resolucions següents: donar suport a l'IFLA Internet manifesto (http://www.ifla.org/III/misc/im-e.htm); instar les biblioteques amb col·leccions d'importància nacional que preparin, posin en marxa i actualitzin de manera regular plans d'emergència per a la protecció del seu patrimoni cultural; instar la Junta de Govern de l'organisme que assumeixi en la seva propera planificació estratègica les recomanacions del Social Responsibilities Discussion Group que s'ha dissolt en aquest congrés.3

A continuació de la primera sessió del Consell, es va inaugurar l'exposició que aplegava uns 150 expositors i que era particularment interessant pels productes i serveis que s'hi mostraven. Cal destacar que hi havia muntada una biblioteca infantil model en la qual cada dia s'organitzaven activitats amb escoles. L'exposició, molt àmplia i ben organitzada, va restar oberta fins dimecres a la tarda i es va complementar, dissabte i diumenge, amb una interessant concentració de bibliobusos que quedà una mica deslluïda per la pluja.

La inauguració oficial del Congrés va tenir lloc el dilluns 19 d'agost. Consistí en les paraules de benvinguda de la presidenta, dels organitzadors locals del congrés i de les autoritats governamentals. La presidenta va llegir el seu informe anual i el Premi Nobel irlandès Seamus Heaney va fer la conferència inaugural “Stiles and stacks, old and new” plena de referències literàries. En aquest acte també hi hagueren diverses actuacions musicals i de ballet contemporani.

Christine Deschamps va començar el seu informe anual fent referència a l'absència de tres mesos del secretari general a causa d'una operació de cor i va agrair els esforços que havia fet el personal de les oficines centrals per organitzar el congrés en aquestes circumstàncies. També va tenir unes paraules per als bibliotecaris de països en via de desenvolupament que van ser seleccionats per prendre part en el programa de formació conjunta de l'OCLC/IFLA. Va informar de les seves visites professionals i va repassar les col·laboracions de l'IFLA amb altres organismes nacionals tot subratllant la seva importància: amb diversos comitès de les Nacions Unides i la Unesco; amb la World Intellectual Property Organisation (WIPO) i amb la World Trade Organisation, amb qui han negociat aspectes de la circulació lliure de continguts intel·lectuals i objectes culturals; amb l'ISO per aconseguir la compatibilitat dels estàndards respectius; amb l'ICA, l'ICOM i l'ICOMOS, amb qui donen suport a la iniciativa Blue Shield de protecció del patrimoni cultural en casos d'emergència i de conflictes bèl·lics; amb l'International Publishers Association (IPA), amb qui discuteixen temes d'interès comú com ara l'emmagatzematge digital a llarg termini, i amb l'European Bureau of Library, Information and Documentation Associations (EBLIDA), que enguany celebra el seu desè aniversari. També mencionà la representació que l'IFLA envia a les cimeres mundials organitzades per les Nacions Unides i la UNESCO. En acabar el seu discurs, Deschamps va fer referència a l'aniversari de l'IFLA, a la tasca realitzada per l'entitat al llarg de la seva història, i a la qualitat d'una professió que tan bé s'ha sabut adaptar a l'era de les tecnologies i de les xarxes fins a integrar-les en totes les seves activitats.

El congrés es va clausurar oficialment el 23 d'agost. Winston Tabb, del Comitè Professional, va resumir les tasques del Comitè per promoure les activitats centrals i els valors de l'IFLA, va fer el repàs de les sessions del congrés tot relacionant-les amb el lema de la seva convocatòria, i va anunciar els premis concedits al millor pòster exposat i al butlletí de notícies de la Secció d'Àsia i Oceania. La presidenta electa, Kay Raseroka, va resumir els resultats de la sessió de brainstorming que va mantenir amb 190 delegats de 49 països per definir les polítiques prioritàries de la seva presidència. El document resultant es publicarà a IFLANET i es crearà una llista de discussió per recollir comentaris. A la sessió també es va visualitzar un vídeo que recollia imatges molt efectives del congrés, es va anunciar la ciutat que acollirà el congrés de 2007 —Durban, a Sud-àfrica—, i es va fer la presentació oficial, per part de representants dels comitès organitzadors respectius, dels dos propers congressos —Berlín (2003) i Buenos Aires (2004). Després dels agraïments de Derek Law, Christine Deschamps va cloure la sessió.

A part de les sessions més formals, al llarg del congrés tenen lloc nombroses activitats paral·leles, com ara les visites organitzades a biblioteques de l'àrea que sovint són difícils de compaginar amb els horaris de les sessions i dels tallers o seminaris de treball, les recepcions que tenen lloc als vespres i que són una bona oportunitat per fer relacions socials i també per conèixer els costums i les especialitats culinàries de la regió, i les sessions plenàries o conferències que tenen lloc cada dia. Enguany una d'aquestes sessions ha estat dedicada a commemorar el 75è aniversari de l'IFLA i va anar a càrrec de Herman Liebaers, president honorari de l'IFLA i president de la institució entre 1969 i 1974, que glossà el període en què exercí el seu càrrec. També cal mencionar que, des de fa tres anys, durant el congrés es concedeix l'Access to Learning Award de la Bill & Melinda Gates Foundation. Aquest premi d'un milió de dòlars es dóna a un projecte bibliotecari que impulsi l'ús de la tecnologia com a mitjà per facilitar l'accés a l'aprenentatge. Enguany el guardó s'ha concedit al projecte BiblioRed de Colòmbia, una xarxa creada ara fa quatre anys que va néixer amb molt d'impuls i que ofereix serveis bibliotecaris i accés a la tecnologia a la població de Bogotà.

Un fet destacable del congrés que va bé comentar com a colofó d'aquest apartat d'informacions generals, és que, per primera vegada, l'IFLA express s'ha pogut publicar en totes les llengües oficials —l'alemany, l'anglès, l'espanyol, el francès i el rus.

A continuació es repassen les activitats del Comitè Permanent de la Secció de Catalogació i del Comitè Permanent de la Secció d'Educació i Formació (Education and Training) i els treballs presentats a les seves sessions obertes, així com algunes de les activitats de les seccions de Classificació i Indexació i de Bibliografia que, juntament amb la de Catalogació, formen la Divisió de Control Bibliogràfic.


2  Activitats i treballs del Comitè Permanent de la Secció de Catalogació

2.1  Reunions generals del Comitè Permanent

El Comitè Permanent de la Secció de Catalogació es reuní els dies 17 i 23 d'agost. Aprovada l'agenda i les actes del congrés de Boston (2001), es van tractar els temes següents: la supressió de la categoria de membres honoraris de comitès; la revisió de l'estat de comptes del pressupost de la Secció; la presentació d'informes sobre les activitats de la Secció durant el Congrés, el de la Junta Coordinadora de la Divisió de Control Bibliogràfic i el del butlletí de notícies SCATNews; la preparació de les sessions obertes i tallers per als congressos de Berlín (2003) i Buenos Aires (2004), i les presentacions dels projectes actuals de la Secció a càrrec dels responsables respectius. Així mateix, Charles Croissant va presentar un informe sobre la traducció alemanya de les Anglo-American cataloguing rules duta a terme amb la col·laboració de diversos professionals alemanys i dels Estats Units.

Entre les decisions preses pel Comitè destaca la creació d'un nou grup de treball que estudiarà el desenvolupament i les aplicacions del model resultat de l'informe Functional requirements for bibliographic records (FRBR) i el nomenament de persones d'enllaç amb les seccions de la Divisió VIII, d'Activitats Regionals, per integrar aquesta Divisió en la resta de divisions de l'IFLA. La presidenta del Comitè, Barbara Tillet, va tenir un record per a Zlata Dimec, membre del Comitè de la Secció de Catalogació, que va morir el proppassat hivern.

Pel que fa a l'activitat central de l'IFLA de l'Universal Bibliographic Control and International MARC (UBCIM) i als projectes que hi estan relacionats, es va informar que la Deutsche Bibliothek deixarà de donar suport a l'activitat el gener de 2003. A partir d'aquesta data serà la Biblioteca Nacional de Portugal la que gestionarà tots els temes relacionats amb l'UNIMARC.4

De cara al congrés de Berlín s'ha pensat a planificar un taller, en col·laboració amb la Secció de Bibliografia, que versarà sobre portals temàtics i metadades. Abans del congrés s'organitzarà una reunió que, amb el títol International Meeting of Cataloguing Rule Makers (IMCRM), aplegarà els responsables europeus de codis de catalogació nacionals. La trobada tindrà lloc a Frankfurt el juliol de 2003. Amb un format similar s'ha pensat repetir la reunió a Buenos Aires el 2004 i a Seül el 2006 per discutir els codis de catalogació de les regions respectives. Per a la sessió oberta de Berlín es va proposar presentar l'informe resultant de la reunió IMCRM i alguns projectes de fitxers d'autoritats. Per al congrés de Buenos Aires es van proposar temes relacionats amb les metadades i amb el model FRBR.

A continuació es fa un resum de l'estat actual dels projectes que la Secció de Catalogació té encetats. Al llarg dels dies del congrés els grups que s'encarreguen de cada un d'aquests projectes van mantenir diverses sessions de treball per complementar la feina que, al llarg del curs, es fa mitjançant el correu electrònic.


2.2  Projectes de la Secció de Catalogació

Des del darrer congrés de Boston s'ha acabat un dels projectes de la Secció, la revisió de l'antiga ISBD(S) que s'ha fet en col·laboració amb la Secció de Publicacions Seriades. Recentment Saur ha publicat l'edició revisada amb el títol ISBD(CR): international standard bibliographic description for serials and other continuing resources. L'abast d'aquesta ISBD és més ampli que el de l'antiga ISBD(S) ja que també comprèn la descripció d'altres recursos que continuen i que no cauen dins de la definició de publicació seriada, com les bases de dades, els llocs web i les publicacions en fulls solts actualitzables. És de destacar la tasca que s'ha fet per harmonitzar la normativa amb el capítol 12 de les AACR i amb el manual de l'ISSN dels quals se'n publicaran revisions aquesta mateixa tardor.

És política de l'IFLA aconseguir acords amb Saur per publicar els textos de les ISBD a IFLANET. Fins ara eren disponibles en format digital l'edició revisada de la ISBD(G) (1992), la segona edició revisada de la ISBD(A) (1991), i la ISBD(ER) (1997). Recentment també s'hi ha publicat la revisió de 2002 de la ISBD(M) de la qual no se n'ha fet edició en format imprès.5


2.2.1  Les ISBD

El procés de revisió dels textos ISBD pot ser iniciativa de la mateixa Secció de Catalogació o d'altres seccions de l'IFLA —per exemple, actualment la Secció de Geografia i Mapes té en marxa la revisió de la ISBD(CM). En tots els casos es crea un grup de treball per procedir a la revisió i, si la iniciativa parteix d'una altra secció, sempre hi ha representants de la Secció de Catalogació en el grup de treball. L'ISBD Review Committee, liderat per John Byrum de la Library of Congress, s'ocupa sobretot de qüestions generals de manteniment i harmonització dels textos i de fer el seguiment dels diversos projectes de revisió o actualització de les normes. No obstant això, aquest comitè mateix també s'ocupa de la revisió dels textos més generals i actualment està analitzant alguna de les normes a la llum del model FRBR que, en el cas de la descripció bibliogràfica, afecta sobretot l'opcionalitat d'alguns elements. El grup ha acabat fa poc la revisió de la ISBD(M) mencionada més amunt i entre els projectes que té a les mans o que es proposa iniciar en el futur pròxim hi ha els següents:

En el congrés de Glasgow s'han aprovat unes directrius molt detallades per a la preparació i revisió de les ISBD. També s'ha decidit deixar un període de dos anys abans de revisar la recentment publicada ISBD(CR); això facilitarà que en el futur la revisió es pugui basar en la pràctica acumulada i en els comentaris que es vagin rebent.


2.2.2  Guidelines for OPAC displays

Després de molts esborranys sembla que aquestes directrius estan de nou bastant a punt perquè puguin passar a ser revisades i discutides pel Comitè Permanent de la Secció. Recordem que el text ha tingut diverses versions elaborades a partir d'esborranys preliminars a càrrec de Martha Yee, primer, i Dorothy McGarry després, discutits i reelaborats diverses vegades pel grup de treball. Alguna d'aquestes versions es va fer pública a IFLANET i després es va retirar en no aconseguir el consens. La darrera versió parteix d'un esborrany redactat per una comissió reduïda del mateix grup de treball, i després de les dues reunions intenses de treball mantingudes a Glasgow, l'esborrany està prou avançat com per augurar que ben aviat podrà ser comentat pel Comitè Permanent i, si escau, aprovat. En aquests moments, a part de l'elaboració d'exemples que serveixin per il·lustrar algunes de les recomanacions, només manca fer alguns retocs al text i a les definicions. En aquesta darrera versió les directrius per a les visualitzacions en els catàlegs en línia parteixen del model FRBR que cada vegada té més influència en els diversos aspectes de la catalogació i l'organització de catàlegs.


2.2.3  Working Group on the Use of Metadata Schemes

Els dos objectius bàsics del grup de treball sobre l'ús d'esquemes de metadades són:

A Glasgow el grup ha mantingut dues reunions i finalment s'han decidit deu elements, resultat de l'anàlisi de diversos esquemes de metadades, que seran, en paraules de Lois Mai Chan, una mena de “core de cores” o elements fonamentals mínims per a la descripció de recursos. El model FRBR ha estat el marc de què s'ha partit per definir els elements, ja que amb ells es pretén que es puguin dur a terme les funcions bàsiques del registre definides en el model: trobar, identificar, seleccionar i obtenir. Es preveu que el document estigui enllestit a la fi de 2002 i que l'informe final es pugui presentar en el congrés de Berlín el 2003.


2.2.4  Diccionari multilingüe de termes de catalogació

Aquest és un altre dels projectes que avancen molt lentament. La planificació d'aquest diccionari ja es va exposar en la sessió oberta de la Secció en el congrés de Boston —“Progress on the multilingual dictionary of cataloguing terms and concepts” (http://www.ifla.org/IV/ifla67/papers/093-152ae.pdf), però la seva realització encara no ha començat. A Glasgow el grup que se n'ocupa, sota la direcció de Monika Münnich, ha mantingut una reunió de treball. L'informe presentat al Comitè Permanent preveu que a l'octubre es puguin començar a entrar definicions a la base de dades. Es començarà amb les definicions incloses en els textos ISBD i a les AACR.


2.2.5  Anonymous classics

Nadine Bodaert va informar d'una primera versió de la llista de títols uniformes de les literatures africanes i de contactes fets amb experts perquè la revisin, i de la tasca iniciada per compilar els títols uniformes de literatures orientals. Una vegada més anuncià que la llista de títols de les literatures europees, enllestida ja fa molt de temps, es farà pública pròximament a IFLANET.


2.2.6  FRANAR (Functional Requirements and Numbering of Authority Records)

El grup de treball FRANAR va ser establert el 1999 dins del programa UBCIM (Universal Bibliographic Control and International MARC). Hi participen diverses seccions de la Divisió de Control Bibliogràfic, entre les quals hi ha la Secció de Catalogació. Els objectius bàsics del grup són definir els requeriments funcionals dels registres d'autoritats i estudiar la possibilitat d'un número internacional normalitzat de dades d'autoritats (ISADN) que faciliti l'intercanvi i ús de registres d'autoritats entre centres bibliogràfics nacionals, analitzar la possibilitat d'una base de dades internacional de registres d'autoritats, i fer d'enllaç amb altres grups que treballen amb autoritats. El proppassat mes de maig el grup es va reunir a Londres per revisar un primer esborrany elaborat per Tom Delsey que, després d'alguns canvis, va merèixer una acceptació general. Actualment continuen treballant amb aquest esborrany.

El grup FRANAR manté contactes amb l'International Council on Archives per als temes relacionats amb els registres d'autoritats i el seu establiment.


2.2.7  Working Group on Functional Requirements for Bibliographic Records

En el congrés de Glasgow s'ha creat el Working Group on Functional Requirements for Bibliographic Records. Entre els seus objectius hi ha els següents:


2.3  La sessió oberta i altres activitats de la Secció de Catalogació

L'informe Functional requirements for bibliographic records va ser aprovat pel Comitè Permanent de la Secció de Catalogació el 1997 i publicat per Saur el 1998. Inicialment el treball tingué un impacte relatiu en l'àmbit de la catalogació; es pot dir que fins i tot se li prestà més atenció des d'altres comunitats. Tanmateix, de mica en mica van arrencant projectes basats en el model i la mateixa revisió de les AACR que s'està duent a terme ha partit de l'anàlisi del codi amb el model entitat/relació aplicat també en l'informe FRBR. La sessió oberta de la Secció de Catalogació, que va tenir lloc el dimecres 23 d'agost, va estar dedicada completament a aquest tema. S'hi van presentar els tres treballs que es resumeixen més avall, i de les intervencions del públic assistent es van poder conèixer alguns projectes interessants que tenen lloc en aquest moment amb el model FRBR. Així, per exemple, OCLC està examinant WorldCat per veure com es representen en aquesta base de dades l'obra, l'expressió i la manifestació, tres dels conceptes bàsics establerts al model FRBR, i VTLS ha presentat una aplicació de Virtua que, en paraules dels seus responsables, “eferberitza” el registre bibliogràfic, és a dir, el desconstrueix de manera que els seus elements poden representar l'obra, l'expressió, la manifestació i l'exemplar.

Amb el títol “The basis for a record in major cataloguing codes and the relation to FRBR” (http://www.ifla.org/IV/ifla68/papers/052-133e.pdf),7 Gunilla Jonsson repassa quina és la base del registre bibliogràfic en tres codis catalogràfics: les AACR2, les regles italianes, Regole italiane di catalogazione per autori (RICA), i les regles alemanyes, Regeln für die alphabetische Katalogisierung (RAK). Tradicionalment, els registres bibliogràfics s'han fet a partir del document que es cataloga, i per això la descripció ha reflectit sobretot la manifestació —tot i que el registre també conté elements que descriuen l'obra—; tanmateix, aquesta pràctica s'ha qüestionat a partir del debat contingut versus continent que s'ha encetat a la bibliografia arran de les moltes versions en què es poden presentar els recursos electrònics. Per acabar la seva anàlisi de les revisions que s'estan duent a terme en els tres codis anteriors, l'autora conclou que la manifestació ha de continuar sent la base del registre bibliogràfic, però la informació sobre obres i expressions també és necessària per ordenar l'univers bibliogràfic i orientar l'usuari del catàleg, i pertany sobretot a l'àmbit dels registres d'autoritats. Cal augmentar, doncs, la informació d'aquests registres i reexaminar-los a la llum del model FRBR, amb el qual s'ha de continuar treballant per polir els problemes que s'hi han detectat sobretot en allò que fa referència al concepte expressió.

Knut Hegna, de la biblioteca de la Universitetet i Oslo, i Eeva Murtomaa, de la biblioteca de la Helsingin Yliopisto, presenten en el treball “Data mining MARC to find: FRBR?” (http://www.ifla.org/IV/ifla68/papers/053-133e.pdf)8 una anàlisi de registres MARC procedents de dues bibliografies nacionals a partir del model FRBR. El registre MARC es desconstrueix en els seus elements per mirar de refer-lo segons l'estructura FRBR. El resultat té aspectes positius, ja que s'observa que el registre MARC pot descriure prou acuradament la manifestació i l'obra conté traces de l'expressió i inclou algunes de les relacions previstes en el model. Però també en té de negatius, perquè les regles de catalogació base del registre MARC no deriven del model FRBR, i perquè una part important de la informació bàsica està enregistrada més per ser llegida i interpretada per l'ull humà que per l'ordinador. Encara hi caldria afegir la qualitat de la catalogació en els nostres catàlegs: la prova efectuada amb les edicions d'Ibsen catalogades a les bibliografies nacionals de Finlàndia i de Noruega van donar com a resultat 220 obres úniques, quan de fet Ibsen només va escriure 26 obres teatrals i alguns reculls de poemes! En la seva ponència els autors també presenten una proposta per estructurar els resultats en obres, expressions, manifestacions i exemplars en la interfície d'usuari.

El tercer treball presentat, “Report on the successful AustLit: Australian Literature Gateway implementation of the FRBR and Indecs event models, and implications for other FRBR implementations” (http://www.ifla.org/IV/ifla68/papers/054-133e.pdf), a càrrec de Marie-Louise Ayres, Kerry Kilner, Kent Finch i Annette Scarvell, exposa amb detall una aplicació concreta del model —amb extensions inspirades en el model Indecs9— a un portal de literatura australiana. S'hi explica des de la decisió d'emprar aquests esquemes fins al procés de posada en marxa del sistema. Els autors també presten atenció a les dificultats més importants que s'han hagut de superar, com ara la conversió de múltiples bases de dades prèvies que no seguien uns estàndards i el fet que el model FRBR comprengui sobretot monografies mentre que AustLit conté moltes peces no monogràfiques (per exemple, poemes individuals, ressenyes i articles). Tot i les dificultats, les conclusions de l'experiència són molt positives. Si bé la base de dades completa només la poden consultar els subscriptors del servei, en el lloc web hi ha informació interessant sobre l'estructura i els models emprats i s'hi poden veure alguns exemples de com es visualitzen els resultats (http://www.austlit.edu.au).

En els darrers anys ha funcionat, relacionat amb la Secció de Catalogació, un grup de discussió sobre el tema de les metadades. Enguany la reunió del grup s'ha convocat amb el títol de “Knowledge Cafe for Metadata”, i a diferència de les edicions anteriors en què s'hi feren distintes presentacions, el format s'ha plantejat com una discussió en grups petits al voltant de les quatre preguntes següents:

La discussió va ser prou productiva i en van sortir una sèrie de punts que es publicaran a IFLANET. Transcorreguts tres anys des de la seva creació, el Grup de Discussió sobre Metadades es va dissoldre, ja que l'IFLA preveu que aquests grups tinguin una durada limitada.

En alguns congressos, la Secció de Catalogació organitza un seminari o taller de treball. En el cas de Glasgow col·laborava en dos d'aquests seminaris que sempre tenen lloc els dijous de la setmana del congrés. Un d'ells, organitzat conjuntament amb la Secció de Classificació i Indexació i amb el Cataloguing and Indexing Group de CILIP (Chartered Institute of Library and Information Professionals), format recentment per la unificació de l'Institute of Information Scientists i la Library Association, es va convocar amb el títol “Interoperability: exchange of information between libraries, museums and archives”. Els treballs presentats presten atenció sobretot al tema dels tesaurus i a la col·laboració entre arxius, biblioteques i museus a l'hora de crear eines conjuntes:

El segon taller, “Seeing serials in a new light: from ISBD(S) to ISBD(CR)”, va ser organitzat conjuntament amb la Secció de Publicacions Seriades. La publicació recent de la ISBD(CR): international standard bibliographic description for serials and other continuing resources feia aconsellable aquesta convocatòria que va servir per presentar el context que ha motivat la revisió de l'antiga ISBD(S) i l'ampliació del seu abast, el procés de revisió, i els canvis que poden tenir més impacte a l'hora d'adoptar el nou text. S'hi van presentar els treballs següents:

La sessió anterior es complementà amb la intervenció —no prevista en el programa oficial— d'Alain Roucolle, del centre ISSN de París, que explicà la col·laboració entre els responsables de les revisions dels textos ISBD(S), del capítol 13 de les AACR i del manual de l'ISSN, i l'harmonització aconseguida. Així, per exemple, insistí en el fet que la ISBD(CR) i el manual revisat de l'ISSN que es publicarà properament accepten les mateixes definicions dels termes clau —recurs bibliogràfic, publicació seriada, recursos que continuen i recursos integradors— i inclouen el mateix glossari. Pel que fa a la puntuació prescrita pel manual ISSN, s'accepta la puntuació ISBD per als elements coincidents i se simplifica la puntuació del títol clau per acostar-la a les pràctiques bibliotecàries. Entre altres aspectes destacables, Roucolle anuncià que els registres ISSN es continuaran publicant en format ISSN, però a més també estaran disponibles en els formats MARC 21 i UNIMARC. Finalment, doncs, s'ha aconseguit un apropament dels estàndards que proporcionarà molts beneficis a les biblioteques nacionals i als centres bibliogràfics nacionals que gestionen els centres ISSN i, de retruc, a la resta de biblioteques, ja que unes pràctiques molt més uniformes facilitaran encara més l'intercanvi de registres.


3  La Divisió del Control Bibliogràfic

Les divisions disposen d'una sessió oficial oberta on exposen els seus projectes, els de les seccions que en formen part i el programa del congrés de cada una d'aquestes seccions. La sessió oberta de la Divisió del Control Bibliogràfic tingué lloc el dimarts 20 d'agost fou presidida per Ia McIlwaine, presidenta de la Divisió. S'hi presentaren informes dels projectes, les publicacions i els actes organitzats durant el congrés per les tres seccions de la Divisió —Bibliografia, Catalogació, i Classificació i Indexació—, i per l'activitat central de l'UBCIM.

Més amunt s'han comentat amb detall el programa i les activitats de la Secció de Catalogació. Les altres dues seccions de la Divisió dedicaren les seves sessions obertes als temes següents: “Bridging the gap between the publishing industry and national bibliographies”, la de Bibliografia, i “Compatibility and integration in subject retrieval” la de Classificació i Indexació. En aquesta darrera sessió es presentaren casos concrets d'interoperabilitat entre tesaurus —el projecte HILT (High Level Thesaurus) del Regne Unit i els projectes CARMEN, Economics cross-concordance i MACS de la Deutsche Bibliothek. Així mateix, Lois Mai Chan i Marcia Lei Zeng presentaren un estat de la qüestió dels diversos projectes desenvolupats en els darrers anys per facilitar la interoperabilitat entre tesaurus i esquemes de classificació i la metodologia emprada en aquests projectes. Aquest darrer treball va ser particularment interessant per la seva visió global del tema.10

La Secció de Bibliografia també organitzà el taller “Bibliographic control or chaos?: how to treat electronic resources in the (national) bibliographies”. S'hi presentaren els treballs següents:


4  Activitats i treballs del Comitè Permanent de la Secció d'Educació i Formació

4.1  Reunions generals del Comitè Permanent

El Comitè Permanent de la Secció d'Educació i Formació adscrita a la Divisió VII, d'Educació i Recerca, es reuní el dissabte 17 d'agost i el divendres 23 d'agost. Aprovada l'agenda de les reunions i les actes del congrés de Boston, la presidenta, Susan Lazinger, presentà el seu informe amb les prioritats i els treballs de la Secció. Per la seva banda, el secretari, Terry Wech, explicà amb detall el programa preparat per al congrés de Glasgow i l'estat de comptes del pressupost que es dedica sobretot a l'edició i la distribució de SET bulletin, el butlletí de la Secció.

Una part important de les dues sessions es destinà a revisar i comentar la planificació dels dos propers congressos. A Berlín està previst dedicar la sessió oberta al tema d'audiovisuals i multimèdia com a part del currículum de les escoles de Biblioteconomia i de la formació continuada; el taller repassarà la història i les tendències actuals de la formació de bibliotecaris i documentalistes a Alemanya i la formació de bibliotecaris escolars. També està previst organitzar una preconferència, en col·laboració amb la Secció de Màrqueting, sobre el tema de màrqueting per a biblioteques que tindrà lloc a Ginebra. Per al congrés de Buenos Aires es preveu que la sessió oberta tracti sobre el diàleg Nord-Sud en la formació de bibliotecaris i documentalistes; el taller girarà al voltant dels  reptes de la formació en Biblioteconomia i Documentació en els països en via de desenvolupament. Ja s'han iniciat contactes amb la Universidad de Buenos Aires per a l'organització d'aquestes sessions. El mes de setembre o el d'octubre es publica cada any el call for papers per a la sessió oberta de la Secció i els responsables d'organitzar-la fan la selecció dels que s'hi presentaran.

Si bé no és organitzat per la Secció d'Educació i Formació, cal prendre nota d'un seminari sobre el tema de la convergència europea que l'European Association for Library & Information Education and Research (EUCLID) i l'Association for Library and Information Science Education (ALISE) dels Estats Units preparen per a l'estiu vinent abans del congrés de l'IFLA.

El SET bulletin va ser un altre dels temes tractats pel Comitè. Es discutiren els seus continguts actuals i es parlà de la possibilitat que s'hi puguin incloure traduccions a l'anglès de treballs publicats originalment en altres llengües. També es parlà del seu procés d'edició, en mans de John Harvey, i de la conveniència que el president i el secretari de la Secció puguin revisar els seus continguts.

De la Secció d'Educació i Formació en depenien la Taula Rodona de Formació Professional Contínua (Continuing Professional Education Round Table, CPERT), que recentment ha adquirit l'estatus de secció, i el Grup de Discussió sobre Responsabilitats Socials (Social Responsibilities Discussion Group), que s'ha dissolt en el congrés de Glasgow. La Secció va aprovar les recomanacions que aquest darrer grup elevà a la Junta de Govern i al Comitè Professional de l'IFLA i que foren aprovades a la darrera sessió del Consell. En aquest document es desenvolupen els punts següents en els quals l'IFLA s'ha compromès a actuar:

4.2  Projectes de la Secció d'Educació i Formació

Han començat els treballs per actualitzar la World guide to library and information studies education que en les dues edicions anteriors havia estat editada per Josephine Riss Fang i que en la tercera edició és responsabilitat d'Evelyn Daniel. El projecte, que es preveu d'una durada de dos anys, té finançament per al primer any; el finançament per al segon any està assegurat si l'elaboració del directori progressa de la manera prevista. La tercera edició d'aquesta obra, a més de la versió impresa, tindrà una versió web.

Un altre projecte que està en marxa és l'elaboració de la història de la Secció, encomanada a Russell Bowden i Ole Harbo.

Michelle Lang va presentar al Comitè Permanent de la Secció el projecte The Library Matchmaker per obtenir-ne el suport per posar-lo en funcionament. La idea central de la proposta és crear un espai d'intercanvi on biblioteques i bibliotecaris que necessiten algun tipus d'ajut poden trobar altres biblioteques o bibliotecaris que els poden ajudar. The Library Matchmaker seria un servei adreçat sobretot a països en via de desenvolupament i consistiria en el desenvolupament d'una base de dades d'ofertes i demandes. El projecte es va analitzar amb detall en les dues sessions del Comitè Permanent de la Secció; tanmateix, es va considerar que era una proposta personal que no tenia un suport institucional. Per això es va demanar a la responsable de la idea que la desenvolupés més i que fes una proposta més formal que tingués en compte altres projectes en la mateixa línia de cara a obtenir el suport de la Secció per a més endavant.


4.3  La sessió oberta i el taller de la Secció d'Educació i Formació 

La sessió oberta de la Secció, que va tenir lloc el dilluns 19 d'agost, estava convocada amb el títol Think local, act global: enhancing competencies for a diverse world. S'hi van presentar quatre treballs que incideixen en diversos aspectes de la formació en Biblioteconomia i Documentació i també en la formació d'usuaris. “Accommodating all learners: critical inquiry and learning styles in the LIS classroom” (http://www.ifla.org/IV/ifla68/papers/047-093e.pdf),11 de Denice Adkins i Christopher Brown-Syed, presenta els resultats d'un estudi que pretenia identificar els estils d'aprenentatge dels estudiants de Biblioteconomia i Documentació, i determinar si els estudiants més orientats a la informació tenen un estil d'aprenentatge més seqüencial i visual que un grup de control. Si bé les diferències detectades són mínimes, els resultats mostren que els estudiants que segueixen cursos més orientats a la informació tenen un estil d'aprenentatge més reflexiu, verbal, sensorial i global. La darrera part del treball presenta un experiment realitzat en el marc de la classe per sensibilitzar els alumnes sobre les diferències entre els diversos estils d'aprenentatge i la necessitat d'acomodar-los tots quan es dissenyen activitats d'aprenentatge.

El segon treball de la sessió, “Teaching across the divides in the library classroom” (http://www.ifla.org/IV/ifla68/papers/055-093e.pdf)12, de Cheryl LaGuardia, Helene Williams Christine Oka i Anne Zald mostra com la formació d'usuaris ha hagut d'evolucionar en les biblioteques universitàries nord-americanes com a conseqüència dels canvis que s'han produït en els mètodes pedagògics, en l'ús de les tecnologies, en els recursos, i sobretot en la tipologia dels usuaris, que és molt menys uniforme en procedència, edat, formació prèvia, etc., que fa uns anys. A l'estudi es presenten els models de formació d'usuaris de Harvard University, Northeastern University i University of Washington.

Alan Birne i John Feather, a “Supporting skills development - LTSN-ICS” (http://www.ifla.org/IV/ifla68/papers/050-093e.pdf)13, expliquen en primer lloc els objectius generals de la Learning and Teaching Suport Network for Information and Computer Sciences (LTSN-ICS). Aquest organisme, establert l'any 2000 a Loughborough University pels organismes que subvencionen l'educació superior en el Regne Unit, pretén “proporcionar, mitjançant una xarxa coherent i integrada de centres, informació de qualitat, expertesa i recursos sobre pràctiques adequades i innovadores d'aprenentatge i de formació, i promoure i transferir de manera efectiva aquestes pràctiques per millorar les activitats d'aprenentatge i de formació en l'educació superior del Regne Unit”. El web del LTSN-ICS (http://www.ics.ltsn.ac.uk) explica les seves activitats entre les quals hi ha una revista electrònica, TALICS, un programa de conferències, tallers i grups de treball, un servei d'informació sobre les especialitzacions del personal dels departaments de Biblioteconomia i Documentació, i projectes que analitzen aspectes de l'aprenentatge i l'ensenyament, com ara el plagi, interfícies per a cerques transversals i les competències bàsiques. En la segona part del treball, els autors se centren en el projecte RAPID (Recording Academic Professional and Individual Development) per mitjà del qual els estudiants i els professionals recents podran examinar en el futur el seu desenvolupament personal i mesurar el seu nivell de competència en les capacitats específiques de la matèria. Del treball realitzat fins ara es dibuixen quatre àrees bàsiques de la pràctica professional, recursos d'informació, servei d'informació i gestió de les organitzacions, sistemes d'informació, política i dimensió social del treball d'informació, que s'organitzen en subunitats; dins de cada una d'aquestes subunitats es defineixen diversos nivells de capacitats. L'informe final de RAPID es publicarà en el web del LTSN-ICS.

El darrer treball de la sessió, “Seven ways to BlackBoard”, de Lesley S. J. Farmer (http://www.ifla.org/IV/ifla68/papers/049-093e.pdf)14, presenta el programari BlackBoard, un sistema que facilita la interacció amb l'estudiant mitjançant una sèrie de funcions que inclouen, entre d'altres, la capacitat de publicar anuncis, informació general de l'assignatura, materials del curs, exercicis, sistema de comunicació, enllaços i eines per a l'estudiant.

La Secció d'Educació i Formació organitza cada any un taller que serveix per conèixer aspectes de la formació de bibliotecaris i documentalistes en el país on se celebra el congrés. Enguany el taller, titulat Driving change in the profession, va tenir lloc a la University of Strathclyde. S'hi van presentar diversos treballs relatius a l'avaluació tant dels programes de Biblioteconomia i Documentació com de la recerca que es fa en aquests departaments. La presentació de Judith Broady-Preston, “The Quality Assurance Agency (QAA) and subject review: the viewpoint of the assessor” (http://www.ifla.org/IV/ifla68/papers/092-156e.pdf), va tractar de l'avaluació dels programes de Biblioteconomia i Documentació des del punt de vista de l'avaluador: la formació que rep l'avaluador, el procés d'avaluació i els aspectes que s'avaluen, els informes que s'elaboren, etc. Janet Harrison va completar la ponència anterior presentant el punt de vista de l'avaluat: la preparació de l'avaluació, els informes que es preparen, les entrevistes amb el comitè d'avaluació, etc. Totes dues van coincidir a destacar que el procés és dur i tens tant per a les institucions avaluades com per al comitè avaluador, però que l'experiència és positiva des dels dos punts de vista. A continuació, Marion Huckle va destacar la relació que hi ha entre la Quality Assurance Agency i les associacions professionals, i va explicar el procés de desenvolupament, per part de CILIP (Chartered Institute of Library and Information Professionals) d'un marc que ha de servir per avaluar les institucions acadèmiques que imparteixen programes de Biblioteconomia i Documentació, “The Quality Assurance Agency and benchmarking”, i que ha consistit en la definició de les matèries que es consideren bàsiques o fonamentals en l'ensenyament de la disciplina.

El treball de Judith Elkin, “The UK Research Assessment Exercise 2001” (http://www.ifla.org/IV/ifla68/papers/046-156e.pdf), va versar sobre l'avaluació de la recerca de què són objecte les institucions acadèmiques cada quatre o cinc anys per part dels Higher Education Funding Councils d'Anglaterra, Escòcia, el País de Gal·les i Irlanda del Nord. El Research Assessment Exercise (RAE) és important perquè serveix per distribuir el finançament de recerca dels propers anys. Elkin es va centrar en l'avaluació dels departaments de Biblioteconomia i Documentació que es va iniciar el 2001 i que ha servit per distribuir el finançament de recerca per als anys 2002-2006, i va explicar els paràmetres de l'avaluació i els resultats més significatius. En una taula rodona que va tenir lloc a continuació s'examinà el model britànic des de la perspectiva de diversos països: Austràlia, Mèxic, Kenya i Dinamarca.

La sessió es va cloure amb la ponència de Peter Enser, “The role of professional body accreditation in Library & Information Science education in the UK” (http://www.ifla.org/IV/ifla68/papers/094-156e.pdf), que descriu la pràctica actual d'acreditació de cursos i programes en l'àrea de la Biblioteconomia i la Documentació per part de CILIP, i els instruments de què disposa per realitzar-la. CILIP ha heretat els objectius i els criteris i instruments desenvolupats conjuntament per la Library Association i l'Institute of Information Scientists fusionats recentment. El treball també explica la convergència d'interessos entre CILIP i la Quality Assurance Agency i el treball conjunt que han realitzat en la definició d'un marc nacional o elements que es consideren fonamentals de la disciplina. De cara al futur, Enser suggereix que, per una banda, caldrà reexaminar la funció acreditativa de CILIP en relació amb allò que preveu la Declaració de Bolonya respecte a l'adopció d'un sistema de crèdits que sigui comparable entre països i de mesures que assegurin la qualitat dels programes; per una altra, també caldrà tenir en compte el paper que pot tenir CILIP en l'acreditació de la formació continuada dels professionals ja que els organismes oficials estan desenvolupant noves polítiques en aquesta àrea.


Notes

1   A. Estivill va ser membre del Comitè Permanent de la Secció de Catalogació fins a l'agost de 2001; des d'aquesta mateixa data ho és del Comitè Permanent de la Secció d'Educació i Formació de l'IFLA. Encara continua formant part dels grups de treball Anonymous classics, Guidelines for OPAC displays i Use of Metadata Schemes de la Secció de Catalogació.

2   IFLA General Conference and Council (68è: 2002: Glasgow). Programme and proceedings. IFLA, 2002, latest rev.: August 29, 2002. <http://www.ifla.org/IV/ifla68/prog02.htm> [Consulta: 29/08/2002].

3   Els grups de discussió començaren a funcionar en el si dels congressos de l'IFLA ara fa uns tres o quatre anys. Es preveu que actuïn un màxim de tres anys. Les recomanacions del Social Responsibilities Discussion Group es comenten més avall, en el punt 4.2 d'aquest informe.

4   Vegeu el pla estratègic per al programa UNIMARC i el compromís de continuar amb la seva actualització i desenvolupament a l'adreça següent: <http://www.ifla.org/VI/3/annual/spunimarc.htm>.

5   L'adreça següent dóna accés als textos electrònics de les ISBD: <http://www.ifla.org/VII/s13/sc.htm>.

6   Functional requirements for bibliographic records: final report. München: K.G. Saur, 1998. (UBCIM publications. New series; 19). Versió electrònica a l'adreça següent: <http://www.ifla.org/VII/s13/frbr/frbr.htm>.

7   Versió espanyola a: <http://www.ifla.org/IV/ifla68/papers/052-133s.pdf>.

8   Versió espanyola a: <http://www.ifla.org/IV/ifla68/papers/053-133s.pdf>.

9   Vegeu el model Indecs a: The Indecs metadata framework [en línia]: principles, model and data dictionary. Version no. 2. June 2000. <http://www.indecs.org/pdf/framework.pdf>.

10   Els treballs presentats en aquestes sessions es poden recuperar des del programa del congrés a l'adreça següent: <http://www.ifla.org/IV/ifla68/prog02.htm>.

11   Versió espanyola a: <http://www.ifla.org/IV/ifla68/papers/047-093s.pdf>.

12   Versió espanyola a: <http://www.ifla.org/IV/ifla68/papers/055-093s.pdf>.

13   Versió espanyola a: <http://www.ifla.org/IV/ifla68/papers/050-093s.pdf>.

14   Versió espanyola a: <http://www.ifla.org/IV/ifla68/papers/049-093s.pdf>.