BID: textos universitaris de Biblioteconomia i Documentació

Número 9, desembre 2002


Memòria d'activitats de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació: curs 2001–2002

Sumari

1  Introducció
2  La Facultat
      2.1  Càrrecs i òrgans de govern
      2.2  Dades de matrícula
      2.3  Comissions
      2.4  Edifici i instal·lacions
3  Activitat acadèmica
      3.1  Docència
      3.2  Activitats acadèmiques
      3.3  Presència del centre en congressos, grups de treball i altres activitats acadèmiques i professionals
      3.4  Publicacions de la Facultat
4  Alumnes
      4.1  Oferta de beques
      4.2  Convenis de pràctiques curriculars obligatòries i voluntàries i de cooperació educativa
      4.3  Premis extraordinaris
      4.4  Activitats
5  Serveis
      5.1  Aules d'informàtica
      5.2  Servei d'Informació i Atenció a l'Alumnat (SIAA)
      5.3  Servei d'Ofertes de Feina (SOF)
      5.4  Servei d'Avisos Urgents (SAU)
      5.5  Comissió de Dinamització Lingüística (CDL)
Apèndix


1  Introducció

Aquest agost farà tres anys que la nostra antiga Escola assolí el rang de facultat. Avui, amb un Departament de Biblioteconomia i Documentació recentment aprovat, es pot dir que la nostra situació universitària està totalment regularitzada en relació amb els òrgans de govern i l'organització. Han estat uns anys de treball intens durant els quals hem crescut i ens hem organitzat per treballar de la manera més còmoda possible adaptant-nos a una estructura diferent i més complexa del que havia estat el nostre medi habitual.

Pel que fa a la docència que s'imparteix a la Facultat, el curs 2001–2002 s'ha posat en marxa el segon grup, en torn de matí, de la llicenciatura en Documentació —el curs vinent tindrem, doncs, més de 850 alumnes matriculats al centre, una xifra prou important quan es compara amb els 500 alumnes de l'Escola adscrita. A més, s'ha continuat el programa de cursos d'extensió universitària iniciat el curs passat, i s'ha dedicat molta atenció a l'organització dels mòduls segon i tercer de la Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias a la Universidad de El Salvador que han tingut lloc als mesos de gener i febrer i de març, respectivament.

A la darreria del curs passat, la Divisió ens va aprovar una sèrie d'actuacions emmarcades en el Pla de millora docent del centre. En fer balanç es comprova que els resultats han estat positius: s'han pogut impartir dues assignatures de la llicenciatura en la modalitat semipresencial; s'ha fet una primera experiència d'impartir una assignatura optativa en anglès, que ha estat molt ben valorada per l'alumnat; s'estan redissenyant els continguts d'algunes assignatures, i aviat tindrem els resultats d'un estudi que analitza les competències i actituds que els centres de pràctiques valoren en els alumnes.

També en l'àmbit de la docència, s'ha prestat molta atenció a la convergència europea dels ensenyaments universitaris i, en concret, a l'adopció del sistema de crèdits europeu. La llicenciatura en Documentació és un dels ensenyaments pilot seleccionats per la UB per experimentar l'adopció del nou sistema de crèdits. El Consell d'Estudis de Documentació i la comissió creada per engegar aquesta experiència pilot, han treballat intensament perquè, el curs vinent, el primer curs de la llicenciatura i el curs de complements de formació ja puguin funcionar de manera experimental amb el sistema de crèdits europeu. La Facultat ha assumit la tasca de difondre el tema de la convergència europea entre el professorat; va ser amb aquest objectiu que el mes de febrer s'organitzà un seminari, en el qual participaren càrrecs de la universitat espanyola, de la UB i responsables d'escoles europees de Biblioteconomia i Documentació, i on es volia presentar un estat de la qüestió i també instruments per a la reflexió i l'anàlisi.

Des de la Facultat es té molt present que la formació de l'alumnat va més enllà del marc de les classes. Per això ha estat molt activa en l'organització d'activitats, com ara visites organitzades a biblioteques, exposicions diverses, o Seminaris amb la Professió, i ha donat suport a la participació de professionals en les distintes assignatures dels plans d'estudi i a la difusió d'aquestes activitats. Les pràctiques de l'alumnat en els diferents tipus de centres i aquestes activitats són elements bàsics per mantenir el lligam necessari entre la docència i la pràctica professional.

Enguany la Facultat ha incrementat la seva oferta de serveis adreçats a alumnes i exalumnes. El Servei d'Ofertes de Feina (SOF) —destinat a aquests darrers— envia setmanalment al correu electrònic dels subscriptors les ofertes de feina i de beques que arriben al centre. El Servei d'Avisos Urgents (SAU) envia missatges breus de correu electrònic als telèfons mòbils dels alumnes que s'hi subscriuen amb avisos o notícies que poden ser del seu interès —com ara absències de professors. Tots dos serveis han tingut una acollida excel·lent per part dels destinataris.

L'increment important de l'alumnat i del professorat del centre al llarg dels darrers anys no ha anat acompanyat d'un creixement paral·lel dels espais disponibles: la Facultat té avui els mateixos metres quadrats que se li assignaren quan arribà a Melcior de Palau el setembre de 1997. Per això la manca de disponibilitat d'aules per a la docència i de despatxos per al professorat comença a ser un problema greu que limita les seves capacitats per organitzar cursos d'extensió universitària i altres activitats. Al llarg del darrer curs s'han redistribuït alguns espais per optimitzar-ne l'ús, però aquestes solucions pal·liatives resulten insuficients per poder treballar de manera mínimament còmoda.

Sí que s'han pogut fer millores substancials dels equipaments informàtics. A l'inici d'aquest curs es posà en funcionament una tercera aula informàtica que era cada vegada més necessària com a conseqüència de l'increment d'alumnes i també pel caràcter pràctic de molts dels continguts dels ensenyaments. També s'han preparat els espais i les connexions per a una aula informàtica d'usuaris que entrarà en funcionament el proper setembre. El fet de poder disposar d'aules ben equipades és una de les prioritats del centre, i amb aquest objectiu s'estan fent esforços perquè totes les aules de docència estiguin equipades a mitjà termini amb un canó de projecció i un PC.

Les dades que es donen a continuació recullen l'activitat de la Facultat i els seus assoliments al llarg del curs 2001-2002.


2  La Facultat

2.1  Càrrecs i òrgans de govern

Equip deganal

El curs 2001–2002, l'equip directiu del centre —escollit en la reunió de Junta de l'1 de juliol de 2000— ha estat format per les persones següents:

Degana: Assumpció Estivill Rius
Vicedegana: Teresa Mañà Terré
Secretari: Amadeu Pons Serra.


Caps d'estudis

Cap d'estudis de Biblioteconomia i Documentació: Cristóbal Urbano Salido, Maite Comalat Navarra (des de febrer de 2002).
Cap d'estudis de Documentació: Constança Espelt Busquets.


Cap de secretaria

Maria Lluïsa Padilla Andrade.


Junta de Facultat

Al llarg del curs s'han celebrat quatre reunions ordinàries de la Junta de Facultat —el 8 de novembre, el 21 de març, el 17 de maig i el 28 de juny— i una d'extraordinària —el 25 de gener— que es reuní per emetre l'informe favorable a la transformació de la Unitat Departamental de Biblioteconomia i Documentació en Departament de Biblioteconomia i Documentació. Entre els acords presos a les juntes ordinàries destaquen:

El 13 de desembre se celebraren les eleccions dels representants de l'alumnat a la Junta de Facultat i als consells d'estudis, el 7 de maig se celebraren les eleccions dels representants del professorat, del PAS i de l'alumnat al Claustre i, finalment, el 13 de juny tingueren lloc les eleccions dels representants del professorat i del PAS a la Junta de Facultat. La constitució de la nova Junta i les eleccions a degà tingueren lloc el 28 de juny. Assumpció Estivill fou reelegida degana per a un segon mandat. Aquest curs també s'han renovat els representants del professorat en els dos consells d'estudis. Ha estat, doncs, un any de moltes eleccions amb la feina afegida que aquests processos comporten.

El curs 2001–2002, la Junta ha estat formada per: Ernest Abadal, Mònica Baró, Constança Espelt, Assumpció Estivill, Teresa Mañà, Pilar Martínez-Carner, Àngels Massísimo, Concepció Miralpeix, Amadeu Pons, Carina Rey, Anna Rubió, Montserrat Sebastià, M. Rosa Seguí i Cristóbal Urbano com a representants del professorat ordinari; Ferran Burguillos, Roser Novella i Àngels Rius en representació dels professors associats; Mercè Alsina, David Membrilla i M. Lluïsa Padilla, com a representants del PAS; Marta Serrat, Alícia Vilaret, Teresa Guix, Sergio Chávez, Miguel Navas, Júlia Marquès, Gisela Ruiz, Lluís Ganduxé i Aina Borràs, com a representants de l'alumnat. Josep Manuel Rodríguez Gairín (coordinador de les aules d'informàtica) i Conxa Álvarez (Biblioteca) són membres de la Junta amb veu però sense vot.


2.2  Dades de matrícula

Les dades de matrícula per al curs 2001–2002 han estat les següents:

Alumnes de la diplomatura: 559
Alumnes de la llicenciatura: 188
Alumnes del curs de complements de formació:   44
Alumnes del programa de doctorat: 19
Total: 810  alumnes

L'any 2001 es demanaren 91 títols de diplomatura; el 2002 —fins al mes de juny—, 36. Pel que fa als títols de llicenciatura, se'n demanaren 44 l'any 2001, i 8 el 2002.


2.3  Comissions

Comissions acadèmiques

La Junta de Facultat té dues comissions acadèmiques delegades —una per a cada un dels ensenyaments del centre—, que tenen les funcions següents:

  1. Revisar l'itinerari curricular recomanat per a cada ensenyament.
  2. Coordinar les assignatures impartides a l'ensenyament respectiu pel que fa als seus continguts.
  3. Treballar els encàrrecs que els trametin els consells d'estudis, tant referents als continguts com a qüestions de metodologia i avaluació.
  4. Vetllar per la coherència de la impartició de les assignatures.
  5. Fer propostes d'assignatures optatives al Consell d'Estudis respectiu.

La composició de les comissions és la següent:

Comissió Acadèmica de la Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació: Maite Comalat (cap d'estudis), Jesús Gascón, Teresa Mañà (representant de direcció), Miquel Navas (representant de l'alumnat), Concepción Rodríguez, Anna Rubió, Andreu Sulé i Cristóbal Urbano.

Comissió Acadèmica de la Llicenciatura en Documentació: Ernest Abadal, Jordi Andreu, Constança Espelt (cap d'estudis), Teresa Mañà (representant de direcció), Àngels Massísimo i Carina Rey.

La Comissió Acadèmica de la Diplomatura ha treballat en coordinació amb els grups de treball de la Unitat Departamental. La tasca que les dues comissions han dut a terme ha consistit a revisar el catàleg d'assignatures optatives i els plans docents de les assignatures.

Així mateix, i amb vista a estudiar la implantació del sistema de crèdits europeu el curs 2002–2003 en el curs de complements de formació i en el primer curs de la llicenciatura, s'ha creat un grup de treball format per les professores Pilar Aparicio, Constança Espelt (cap d'estudis), Teresa Mañà (representant de direcció), Carina Rey i Montserrat Sebastià i les alumnes Brigit Nonó i Anna Pérez.


Comissió de Biblioteca

La Comissió de Biblioteca va ser aprovada en Junta de Facultat de 8 de novembre de 2001, amb la funció principal de ser un espai de comunicació entre el professorat i l'alumnat de la Facultat i la Secció de Biblioteconomia i Documentació de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. La Biblioteca té un paper fonamental de suport a la docència i a la investigació; la Comissió ha de vetllar perquè se satisfacin les necessitats i els interessos de les distintes comunitats d'usuaris de la Biblioteca. Les funcions específiques que se li assenyalen són les següents:

  1. Treballar aquelles qüestions de polítiques generals que la Biblioteca mateixa o els seus usuaris considerin oportunes per traslladar-les a la Comissió de Biblioteca de la Divisió.
  2. Col·laborar en les polítiques de desenvolupament de la col·lecció tant pel que fa als materials tangibles com als que es distribueixen per mitjà de xarxes.
  3. Assessorar sobre les qüestions tècniques que la Biblioteca consideri oportunes.
  4. Ser informada de les activitats de la Biblioteca.
  5. Fer propostes de nous serveis, presentacions a les comunitats a qui serveix, etc.
  6. Treballar els encàrrecs específics que es considerin oportuns.

Formen la Comissió de Biblioteca: Conxa Álvarez, directora de la Secció de Biblioteconomia i Documentació de la BUB; Assumpció Estivill, degana de la Facultat; Concepción Rodríguez Parada i Nora Vela, representants del professorat; Miquel Navas, representant de l'alumnat.


Comissió de Convalidacions

La Comissió de Convalidacions va ser aprovada en Junta de Facultat de 8 de novembre de 2000. Les seves funcions són:

  1. Examinar i estudiar les sol·licituds de convalidació presentades pels estudiants del centre.
  2. Informar la Comissió de Convalidacions de la Divisió de Ciències de l'Educació.

Formen la Comissió de Convalidacions: Maite Comalat, cap d'estudis de la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació; Constança Espelt, cap d'estudis de la llicenciatura en Documentació; Amadeu Pons, secretari docent de la Facultat; Concepció Miralpeix, professora representant de la Facultat a la Comissió de Convalidacions de la Divisió.


Participació en les comissions de la Divisió V

A més d'estar representada en el Consell de Divisió, la Facultat participa en les comissions de la Divisió següents: Comissió Acadèmica (A. Estivill), Comissió de Convalidacions (C. Miralpeix, A. Pons), Comissió Econòmica (A. Estivill), Comissió Coordinadora d'Extensió Universitària i Relacions Internacionals (A. Pons, R. Seguí), Comissió Informàtica (A. Pons, J. M. Rodríguez Gairín), Comissió de PAS (T. Mañà), Comissió de Postgraus (T. Mañà), Comissió de Seguretat, Salut i Medi Ambient (A. Pons).


2.4  Edifici i instal·lacions

Al llarg del curs 2001–2002 s'han fet una sèrie d'actuacions que han millorat significativament l'espai que la Facultat ocupa a l'edifici UB-Sants i les seves instal·lacions:

  1. Instal·lació d'una tercera aula informàtica amb 22 ordinadors (aula 312).
  2. Preparació d'una aula informàtica d'usuaris que es posarà en funcionament a l'inici del curs 2002–2003.
  3. Instal·lació d'un projector de vídeo fix i un PC connectat a la xarxa a l'aula 113. Adquisició d'un nou canó de projecció.
  4. Trasllat de la sala de professors a l'espai 007 i adequació de la sala 010 com a despatx de becaris.
  5. Adequació de l'espai 205 per a dos despatxos dels dos caps d'estudis i del 115 per a despatx de professors.
  6. Actuacions als finestrals de l'edifici per qüestions de seguretat.
  7. Renovació de les cadires de dues aules.

Amb la posada en marxa del segon grup de la llicenciatura en torn de matí al segon curs, s'ha agreujat la manca d'espai de la Facultat a l'edifici de Melcior de Palau, tant pel que fa a les aules disponibles com als despatxos del professorat.


3  Activitat acadèmica

3.1  Docència

Ensenyaments de primer i segon cicle

La Facultat acull dos ensenyaments, la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació i la llicenciatura de segon cicle en Documentació, com també el curs de complements previ a la llicenciatura per als alumnes que provenen d'altres primers cicles —llicenciatures o diplomatures.

Una gran part de la docència de l'ensenyament de Biblioteconomia i Documentació és assignada al Departament de Biblioteconomia i Documentació —fins fa poc Unitat Departamental de Biblioteconomia i Documentació. També hi imparteixen algunes assignatures opcionals els departaments d'Economia Política, Hisenda Pública i Dret Financer i Tributari i el de Dret Civil de la Divisió II, i el de Metodologia de les Ciències del Comportament de la Divisió IV. En la docència de la llicenciatura hi col·laboren, a més del de Biblioteconomia i Documentació, els departaments següents: Economia i Organització d'Empreses i Economia Política, Hisenda Pública i Dret Financer i Tributari (Divisió II); Matemàtica Aplicada i Anàlisi (Divisió III); Metodologia de les Ciències del Comportament (Divisió IV) i Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica (Divisió V).

Ensenyaments de tercer cicle i altres cursos

Programa de doctorat

El curs 2001–2002 s'ha posat en marxa la segona edició del programa de doctorat Documents i Sistemes Documentals en l'Entorn Digital, que està organitzat per la Unitat Departamental de Biblioteconomia i Documentació. El programa està coordinat per Ernest Abadal i Assumpció Estivill.


Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias

La segona edició de la Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias, que té lloc a la Universidad d'El Salvador (UES), s'inicià el juliol de 2001. La segona trobada de la Maestría tingué lloc als mesos de gener i febrer de 2002, i la tercera, al mes de juliol. En són responsables Assumpció Estivill i Rosa Seguí, que n'és també la coordinadora acadèmica. Hi han participat les professores següents: Conxa Álvarez, Mercè Bosch, Lluïsa Núñez i Rosa Pujol en la segona trobada, i Sílvia Argudo, Núria Balagué, Àngels Massísimo i Concepció Miralpeix, en la tercera. La Maestría d'El Salvador es pot dur a terme gràcies a un conveni amb la Diputació de Barcelona que, per mitjà del Gabinet d'Integració Europea i Solidaritat Internacional, subvenciona una part important del curs. També hi col·laboren la Biblioteca de la Universitat de Barcelona i el Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona. Per tal de proporcionar materials als alumnes de la Maestría, enguany s'ha fet una tramesa important de llibres de Biblioteconomia i Documentació que quedaran dipositats a la Biblioteca de la UES.


Cursos d'extensió universitària

El curs 2001–2002 la Facultat ha organitzat els cursos següents d'extensió universitària. Tal com s'indica a la llista alguns dels cursos s'han fet amb un conveni amb la Diputació de Barcelona i anaven adreçats al personal del Servei de Biblioteques.

1r semestre 2n semestre
Desenvolupament de col·leccions a la biblioteca pública
Professorat: À. Massísimo, A. Pons
Alumnes matriculats: 30
Dates: 6–29 de novembre
Curs organitzat per al Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona 		L'àrea infantil a la biblioteca pública
Professorat: M. Baró, T. Mañà, M. Comalat
Alumnes matriculats: 30
Dates: 4–26 de juny
Curs organitzat per al Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona
El servei d'informació a la biblioteca pública
Professorat: M. Centelles, R. Lozano, T. Mañà, A. Pons
Alumnes matriculats: 30
Dates: 23 de novembre – 17 de desembre
Curs organitzat per al Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona 		Fonts d'informació per a la recerca en ciències de la salut
Professorat: J.M. Rodríguez Gairín, M. Somoza
Alumnes matriculats: 19
Dates: 4–13 de juny
Les revistes electròniques i el seu impacte en la comunitat universitària
Professorat: E. Abadal, A. Keefer, L. Núñez
Alumnes matriculats: 13Dates: 8–29 de gener 		Elaboració de projectes de llocs web en entorns corporatius
Professorat: M. Centelles, C. Gibernau
Alumnes matriculats: pendent
Dates: 2–20 de setembre
Digitalització de documents
Professorat: M. Térmens
Alumnes matriculats: 15
Dates: 9 de gener – 1 de febrer 		 

3.2  Activitats acadèmiques

Trobada del professorat de la Facultat

El 13 de setembre tingué lloc la trobada del professorat de la Facultat que tenia l'objectiu de donar orientacions sobre aspectes de la docència i informar sobre qüestions administratives i d'organització. Dins del marc de la jornada, Assumpció Estivill presentà el Pla de millora docent del centre. Constança Espelt i Maite Comalat informaren al professorat de les qüestions pràctiques —com ara normativa d'exàmens, atenció a l'alumnat, dossiers electrònics i impresos, el suport que poden rebre del centre per a certes qüestions, etc. En l'apartat més acadèmic, Teresa Mauri, professora de la Facultat de Formació del Professorat, féu la conferència “Aspectes i recursos de l'avaluació universitària”. La jornada també fou aprofitada pels distints grups de treball de professors que funcionen dins de la Unitat Departamental de Biblioteconomia i Documentació per preparar el treball que havien de dur a terme al llarg del curs.


Seminari sobre Convergència Europea dels Ensenyaments de Biblioteconomia i Documentació

Després d'una etapa més informativa i de difusió entre els càrrecs docents, el curs 2001-2002 la Universitat de Barcelona ha passat a l'acció en el tema de la convergència europea dels ensenyaments universitaris amb la posada en marxa d'una sèrie de plans pilot per iniciar la implantació del sistema de crèdits europeu. La Facultat organitzà, el 22 de febrer, el Seminari sobre Convergència Europea dels Ensenyaments de Biblioteconomia i Documentació que es convocà amb els objectius següents:

En la sessió del matí el Seminari comptà amb les intervencions següents: Carmen Ruiz-Rivas, vicerectora d'Ordenació Acadèmica de la Universidad Autónoma de Madrid, que parlà de la convergència europea dels ensenyaments universitaris i la universitat espanyola; Manuel Viader, vicerector d'Ordenació Acadèmica i Docència de la UB, que explicà les polítiques i directrius de la Universitat de Barcelona sobre el tema de la convergència europea, i Gaspar Rosselló, assessor del rector de la UB en els temes europeus, que exposà la metodologia de treball per fer la transició del crèdit actual a l'europeu. En la sessió de la tarda Ian Johnson, director de la School of Information and Media de la Robert Gordon University d'Aberdeen al Regne Unit, parlà del sistema de crèdits britànic com a referent del sistema de crèdits europeu, i Ute Krauss-Leichert, professora de la Fachhochschule Hamburg (Fachbereich Bibliothek und Information d'Hamburg, Alemanya), exposà la transició de les escoles superiors de Biblioteconomia i Documentació alemanyes al sistema de crèdits europeu. La sessió acabà amb la intervenció d'Antoni Font i Ribas, director del Departament de Dret Mercantil, Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UB, que explicà el model i la metodologia establerts pel seu Departament per a l'adopció del sistema de crèdits europeu.


Seminaris amb la Professió

Aquest curs 2001–2002 la Facultat ha continuat organitzant la sèrie Seminaris amb la Professió que pretén afavorir els contactes de l'alumnat amb professionals en exercici i amb serveis i productes que no són objecte directe de la docència que es fa a l'aula. Enguany s'han organitzat dos seminaris:


Conferències impartides en el marc de les classes

Com palesa la llista següent, al llarg del curs han estat nombroses les intervencions de professionals dels diferents sectors de la Biblioteconomia i la Documentació, tant en l'àmbit de les classes de la diplomatura com de la llicenciatura. Atès el caràcter tan pràctic dels ensenyaments, aquest és un aspecte que cal destacar i valorar i que mostra les relacions que, des de la Facultat i les assignatures que s'hi imparteixen, es mantenen amb tots els àmbits professionals.


Exposicions


Visites i excursions d'estudi organitzades des de la Facultat

La Facultat ha organitzat les dues visites següents:

Entre les visites organitzades com a complement de la docència dins de diverses assignatures destaquen les que es van fer a les biblioteques següents:


Altres activitats

El 20 de setembre tingué lloc la presentació del vídeo Informació i documentació empresarial (número 4 de la col·lecció Biblioimatges). A més de les presentacions de la degana del centre i de les responsables del vídeo, Lourdes Reyes i Cristina Soy, Ramon Maspons, director d'IALE Tecnologia, pronuncià la conferència “De la documentació a la intel·ligència”.

La Facultat col·laborà en la Setmana Internacional de la Divisió V. Una de les sessions —“Europa com a lloc de treball”— va tenir lloc a la Facultat. Hi intervingueren Joana Vidal, de la Generalitat de Catalunya, Benito Echevarría, professor de la Facultat de Pedagogia, Àlex Cosials, alumne de Documentació; Agnès Pàmies, diplomada en Educació Social, i Ildikó Szabó Balázs, de la Facultat de Formació del Professorat de Kecskemét, Hongria. Anna Belén Escrivà, alumna de la llicenciatura, explicà la seva experiència com a estudiant Erasmus a la sessió “L'experiència d'estudiar a fora”, que tingué lloc al Campus Mundet.

El 22 d'abril, i organitzada per DOC6, tingué lloc a la Facultat la presentació d'OCLC-PICA a càrrec de Nicholas Rawson, director per a Europa meridional d'OCLC-PICA.

Dins de les activitats dissenyades per la UB amb l'objectiu de difondre els seus ensenyaments a estudiants de secundària, la Facultat ha col·laborat activament, juntament amb la cap d'estudis de Biblioteconomia i Documentació i la professora col·laboradora del GOU, en l'organització de la Jornada de Portes Obertes que tingué lloc el 9 de febrer. També amb la intenció de difondre els ensenyaments, la Facultat ha emprès diverses accions, com ara la distribució de la Guia de l'estudiant i el fullet sobre els ensenyaments als centres que acullen els alumnes en pràctiques.


3.3  Presència del centre en congressos, grups de treball i altres activitats acadèmiques i professionals

La Facultat i el seu professorat és, des de sempre, molt actiu en les diverses activitats acadèmiques i professionals organitzades per altres entitats. Entre els actes, esdeveniments, grups de treball i altres activitats en què s'ha participat institucionalment al llarg del curs 2001–2002 destaquen els següents.

També s'ha assistit a inauguracions de diverses biblioteques, a taules rodones, conferències, presentacions de llibres, etc.

Al llarg d'aquest període s'han formalitzat convenis amb la Diputació de Barcelona per dur a terme diversos cursos d'extensió universitària destinats al personal bibliotecari de la seva Xarxa de Biblioteques.

En el capítol de relacions amb l'exterior, la Facultat també ha rebut la visita de diversos professors d'altres universitats i de professionals: Angharad Ellen Gutmann Sariego, coordinadora regional de biblioteques públiques de Puerto Montt, Xile; Alexandra Silvia Popa i Oana Andreea Pirnuta, professores de la Universitatea Transilvania din Brasov, Romania; un grup de quatre bibliotecaris de la Biblioteca Nacional de Kosovo; un grup de professors i alumes de l'Haute École P. H. Spaak de Brussel·les; M. Eugenia Muñoz i Carla Silva, bibliotecàries de la Universidad de Concepción de Xile, i un grup de bibliotecaris de l'Association des Bibliothécaires Français en viatge d'estudis a Barcelona.


3.4  Publicacions de la Facultat

Informació i documentació empresarial [enregistrament de vídeo]. Coordinació, Lourdes Reyes; realització, Manel Mayol. Barcelona: Universitat de Barcelona, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 2001. (Biblioimatges; 4). 35 min. Guia didàctica per Cristina Soy i Aumatell. Disponible també en versió castellana.

El vídeo presenta una panoràmica general de la problemàtica de la informació i la documentació en el context empresarial, i del paper del professional de la informació en aquest entorn. Intervenen els responsables dels serveis de documentació de diverses empreses i institucions, tant públiques com privades.

Utilitzar la biblioteca [enregistrament de vídeo]: els serveis al vostre abast. Guió, Maite Comalat, Lourdes Reyes; realització, Manel Mayol; producció: Blanc Frame. Barcelona: Diputació de Barcelona, Servei de Biblioteques: Universitat de Barcelona, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 2002. 15 min. (Biblioimatges; 5)

El vídeo s'adreça als futurs usuaris de la biblioteca pública, com a material de formació en l'ús d'aquest equipament. Presenta els tipus de materials, els serveis que es poden utilitzar i els diferents espais que formen una biblioteca a casa nostra. El fil conductor són les explicacions que el bibliotecari (l'actor Ramon Madaula) va fent als usuaris sobre diferents aspectes: consulta al catàleg, cerca a Internet, etc.

BiD [en línia]: textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Núm. 1 (juny 1998)–   . Barcelona: Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació, 1998–   . Semestral. ISSN 1575-5886.

El curs 2001–2002 han aparegut els números 7 i 8 de BiD, la revista electrònica editada per la Facultat. S'hi inclouen articles, experiències, informes d'assistència a activitats científiques, ressenyes, etc. A final de juny de 2002, la revista comptava amb més de 400 subscriptors.

Facultat de Biblioteconomia i Documentació [en línia]. Barcelona: la Facultat. <http://www.ub.edu/biblio>. [Consultat: 3/07/2000].

Pàgina web del centre, estructurada en els grans apartats següents: “La Facultat”, “Ensenyaments”, “Accés nous alumnes”, “Publicacions”, “Departaments” i “Biblioteca i recursos Internet”. També inclou una secció de “Novetats” i l'“Agenda d'activitats” setmanal. Una de les característiques més destacables del web del centre és que hi estan disponibles molts formularis que faciliten les tramitacions de títols, preinscripcions, convenis, etc., i també tots els programes de les assignatures dels plans d'estudis dels ensenyaments. Coincidint amb el període de matrícules, el juliol de 2001 es publicà una nova versió del web.

Guia de l'estudiant i programes de les assignatures. Barcelona: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona, 2002. 228 p.

La guia inclou les informacions bàsiques del centre (breu història, òrgans de govern, serveis, normativa acadèmica), i també els programes de totes les assignatures dels ensenyaments de diplomatura, llicenciatura i complements de formació.

Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Barcelona: Universitat de Barcelona, [2002]. 1 tríptic.

Fullet d'informació general sobre la Facultat i els ensenyaments que s'hi imparteixen, destinat a donar a conèixer l'existència d'aquests ensenyaments i a donar resposta a les peticions puntuals d'informació.

Full dels dijous. 7 de setembre de 1999–   . Barcelona: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona, 1999–   . Setmanal.

Full de distribució interna amb les notícies més rellevants que afecten el centre o el seu personal: resums d'acords d'òrgans de govern de la Facultat (Junta, consells d'estudis), la Divisió o la UB; informació del treball de comissions, les activitats programades, l'assistència de convidats a les classes, les activitats docents i de recerca del professorat, les activitats de l'alumnat... Coincidint amb l'inici d'aquest curs acadèmic i amb la renovació del web del centre, el Full dels dijous es publica a Internet des de setembre de 2001.

Des del curs 2000–2001 es publica el full Agenda d'activitats que inclou les conferències, presentacions, etc., programades per la Facultat o que tenen lloc en el marc de les classes. Des de setembre de 2001, també es fa públic al web de la Facultat.

Les publicacions de la Facultat es poden adquirir a la llibreria Alibri (antiga Casa Herder).


4  Alumnes

4.1  Oferta de beques

L'alumnat de la Facultat i també els diplomats i llicenciats recents compta amb un seguit d'oportunitats específiques per complementar la seva formació, a banda de les adreçades a tots els estudiants de la Universitat.


Ofertes per als estudiants

Beques de col·laboració amb la Universitat de Barcelona. A més de les convocatòries per als serveis generals (Biblioteca, aules d'informàtica, Servei d'Esports, Servei de Llengua Catalana, etc.), els nostres estudiants són ocasionalment els destinataris d'ofertes de col·laboració per a determinades feines (com ara al Servei de Premsa).

Programa Sòcrates. El programa Sòcrates ofereix l'oportunitat de cursar una part dels estudis en una altra universitat europea. Per a l'alumnat de la Facultat (tant de diplomatura com de llicenciatura) hi ha l'opció de cursar un semestre en les universitats següents:

Alemanya (Hamburg) - Fachhochschule Hamburg;
Bèlgica (Brussel·les) - Université Libre de Bruxelles;
França (Grenoble) - Université Pierre Mendès;
Gran Bretanya (Aberystwyth) - University of Wales;
Gran Bretanya (Newcastle) - University of Northumbria at Newcastle;
Gran Bretanya (Sheffield) - University of Sheffield;
Grècia (Tessalònica) - TEI of Thessaloniki;
Itàlia (Parma) - Università degli Studi di Parma;
Itàlia (Roma) - Università degli Studi La sapienza;
Noruega (Oslo) - Oslo;
Països Baixos (Groningen) - Hanzehogeschool, Hogeschool van Groningen.

El curs 2001–2002 s'ha ampliat l'oferta amb una universitat nova: Parma, a Itàlia. El nombre total de places ofertes ha estat de 17, de les quals s'han cobert solament nou (dues més que l'any anterior). Els estudiants escollits han estat: Maria Albareda Florensa (Aberystwyth), Mireia Cucala Lluch (Newcastle), Zoí Daskalakis Aymamí (Parma), Sílvia Figueras Saladié (Roma), Núria Matute Juárez (Oslo), Olga Mias Rabionet (Sheffield), Laura Pla Aumatell (Groningen), Romina Príncep Martínez (Hamburg), Emma Rodríguez Cubedo (Tessalònica). Cal dir que la valoració general ha estat molt positiva. En tres casos, les alumnes allargaren a dos semestres l'estada (prevista en principi per un sol semestre).

D'estudiants d'altres països, la Facultat ha acollit durant aquest curs 2001-2002 nou persones (tres més que el curs anterior): Åsta Børset Patterson i Liv Balstad (d'Oslo), Valeria Baudo i Giulia Mirandola (de Parma), Tanja Rixecker, Lisa Luckscheiter, Nicole Neiper i Julia Conrads (d'Hamburg) i Fani Sofidiotou (de Tessalònica).

Beques Sèneca. Les beques Sèneca, ofertes pel Ministerio de Educación, Cultura y Deportes, volen incentivar la mobilitat d'estudiants universitaris dins de l'Estat espanyol. Els estudiants de la diplomatura poden optar a les universitats següents: La Corunya, Lleó, Múrcia i Salamanca. Els estudiants de la llicenciatura poden optar a: Alcalá de Henares, Múrcia, Politècnica de València i Salamanca.

Enguany han gaudit d'aquestes beques David Oistrach Pujol, Iris Fàbrega Masmiquel, Albert Basart Capmany i Oscar Soriano Guijarro. Els dos primers, a Salamanca, i els dos darrers, a Múrcia.

Beques Colet. La Fundació Dr. Melchor Colet ofereix ajuts econòmics que s'adjudiquen a estudiants de la Facultat amb bon expedient acadèmic i dificultats econòmiques. Enguany s'han concedit les beques corresponents a dues convocatòries (cursos 1999–2000 i 2000–2001). Els premiats han estat: Santi Balagué Linares, Marta Bou Grandia, Maria Brichs Trallero, Àlex Cosials Apellàniz, Jordina Escala Esteve, Iris Fábrega Masmiquel, Neus Fandos Marsal, Alba Ferrer Garcia, M. Carmen Garcia Martín, Agnieszka Korol, Berta Miquel Llop, Laura Pla Aumatell, Irene Pons Melis, Gisela Ruiz Chacón, Vanessa Torres Carrasco i Raquel Vizcaya Nieto.

Estades en pràctiques a biblioteques de l'Instituto Cervantes. El curs anterior ja hi havia hagut una experiència de pràctiques remunerades a la biblioteca de l'Instituto Cervantes de Bremen, que el curs 2001–2002 es repeteix, amb Alícia Vilaret i Minerva Galvan com a becàries. A més a més, aquest curs ha augmentat l'oferta amb quatre altres biblioteques d'aquest Instituto, per a les quals han estat seleccionats els estudiants següents: Laura Mayor (Londres), Mireia Roselló (Manchester), Javier Leiva (París) i Gerard Pagès (Tànger). En aquest cas les pràctiques, d'un mes de durada, no són remunerades.

Utilització d'un pis d'estudiants. La Generalitat de Catalunya (Servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic) posa a disposició d'estudiants de la Facultat un pis cedit per la bibliotecària Rosa Ricart i Ribera. Per a la selecció es té en compte el lloc de residència i l'expedient acadèmic. Bartomeu Mas, natural de Mallorca i alumne de la llicenciatura, ha estat aquest any l'alumne escollit per utilitzar aquest pis.


Ofertes per a diplomats i llicenciats recents

Estada en pràctiques a l'Istituto Universitario Europeo (Florència). Cada any aquest centre de recerca, especialitzat en ciències socials, ofereix a un diplomat o llicenciat recent de la Facultat una beca d'onze mesos de durada per fer una estada en pràctiques a la secció de referència i préstec interbibliotecari. Enguany aquest centre va oferir una segona plaça de becari, per a la secció de catalogació. Maria Brichs i Daniel Arredondo, respectivament, han gaudit d'aquestes oportunitats,.

Estada al Centre d'Estudis Catalans de París. El treball consisteix a responsabilitzar-se de la biblioteca d'aquest centre, que depèn de la Université de la Sorbonne, per un període de dos anys. Hi poden participar diplomats o llicenciats recents, amb bon expedient acadèmic i coneixements de francès. Els darrers anys Yvonne Villaret ha estat l'alumna diplomada que ha treballat a la biblioteca del Centre.


4.2  Convenis de pràctiques curriculars obligatòries i voluntàries i de cooperació educativa

A més de les pràctiques curriculars obligatòries, establertes en el pla d'estudis dels distints ensenyaments, la Universitat de Barcelona ofereix als seus estudiants la possibilitat de reconèixer i valorar, dins del currículum acadèmic, les pràctiques en empreses i institucions, o bé d'aprofundir la formació pràctica dels estudis per interès propi i sota la supervisió que el centre estableixi. Tot això es concreta en les pràctiques curriculars —tant les obligatòries com les voluntàries— i en els convenis de cooperació educativa. Les pràctiques curriculars tenen reconeixement acadèmic —com a crèdits obligatoris o opcionals o com a crèdits de lliure elecció—; els convenis de cooperació educativa són les activitats pràctiques que l'alumne fa per interès propi —normalment amb una compensació econòmica. Les empreses i institucions en les quals els alumnes de la Facultat fan activitats pràctiques d'algun dels tipus anteriors han de signar un conveni amb la UB. El nombre elevat de convenis signats al llarg del darrer curs és un bon indicador per mesurar l'acceptació que té el nostre alumnat en el món professional. Les dades següents es distribueixen en els tres tipus de convenis establerts i dins de cada un d'ells es fa la distinció entre les entitats de l'Administració pública i les empreses privades:

Convenis de pràctiques curriculars obligatòries (1r cicle)
En institucions públiques 71
En empreses privades 24
Convenis de pràctiques curriculars opcionals (2n cicle)
En institucions públiques 3
Convenis de pràctiques curriculars voluntàries (1r cicle)
En institucions públiques 4
En empreses privades 4
Convenis de pràctiques curriculars voluntàries (2n cicle)
En empreses públiques 2
Convenis de cooperació educativa (1r cicle)
En institucions públiques 44
En empreses privades 75
Convenis de cooperació educativa (2n cicle)
En institucions públiques 18
En empreses privades 23
Total DE CONVENIS SIGNATS
(entre el 16/09/2001 i el 31/06/2002) 		268


4.3  Premis extraordinaris

En la convocatòria del curs 2000–2001 Emma Navarro Martín ha obtingut el Premi Extraordinari de Biblioteconomia i Documentació i Núria Pi i Vendrell, el de Documentació.


4.4  Activitats

Eleccions de representants dels alumnes a la Junta de Facultat, als consells d'estudis i al Claustre. El 13 de desembre tingueren lloc les eleccions de representants de l'alumnat a les juntes de Facultat i als consells d'estudis. Es presentaren dues candidatures per a la Junta i el Consell d'Estudis de Biblioteconomia i Documentació i una candidatura per al Consell d'Estudis de Documentació. La participació fou d'un 18,56% en les eleccions de representants a la Junta; d'un 21,03% en les del Consell d'Estudis de Biblioteconomia i Documentació i d'un 13% en les del Consell d'Estudis de Documentació.

Les eleccions al Claustre se celebraren el 7 de maig. Els alumnes de la Facultat presentaren una candidatura única. La participació fou només d'un 13,29% que, amb tot, fou la més alta de la resta de centres de la UB. De manera experimental i sense que el vot fos vinculant, els alumnes de la Facultat -juntament amb els de les facultats de Matemàtiques i Odontologia- van poder emetre el vot electrònic.

Viatge d'estudis a Madrid. Com ja és tradicional, un grup d'alumnes de segon curs de la diplomatura organitzà, del 2 al 6 de febrer de 2002, un viatge d'estudis a Madrid, per tal de visitar una sèrie de centres d'interès bibliotecari. Visitaren, entre d'altres, les institucions següents: Biblioteca Nacional, Biblioteca del Museo Arqueológico Nacional, Biblioteca de la Universidad Carlos III. Des del SIAA (Servei d'Informació i Atenció a l'Alumnat) es donà suport logístic a aquesta activitat.

Comiat dels alumnes de tercer curs de la diplomatura. El 13 de juny tingué lloc un acte festiu per celebrar la fi dels estudis dels alumnes de la diplomatura. Un grup reduït dels de tercer també es reuní amb la degana i la cap d'estudis per fer una valoració de la seva experiència formativa a la Facultat.

GEBID (Grup Excursionista de Biblioteconomia i Documentació). El grup GEBID es formà al mes d'octubre. Al llarg del curs han organitzat diverses excursions (al Matagalls, a la Garrotxa, al Montnegre, etc.).


5  Serveis

5.1  Aules d'informàtica

Serveis

Les aules informàtiques estan destinades sobretot a la docència i als exercicis pràctics que l'alumnat ha de fer en el marc de les distintes assignatures del pla d'estudis. Els serveis bàsics que es presten des d'aquestes aules són els següents:

S'ha destacar que aquest curs el professor coordinador de les aules informàtiques ha preparat formularis per poder fer, mitjançant l'accés web, les reserves dels canons de projecció i les reserves individuals d'ordinadors de les aules. Així mateix, els becaris de les aules informàtiques han preparat unes pàgines web especials perquè una estudiant de la Facultat amb problemes de visió pugui tenir un accés més còmode al seu correu electrònic, a MónUB, als dossiers electrònics, etc.


Equipament i instal·lació

El curs s'inicià amb la inauguració d'una nova aula informàtica. Actualment, doncs, l'equipament es distribueix en tres aules amb un total de 65 PC (aules 303, 304 i 312) connectades mitjançant una xarxa Ethernet i un servidor Novell. Des dels PC de les aules es té accés a Internet sense restriccions i a un ampli software d'aplicacions bibliotecàries, documentals i d'ofimàtica. Aquest curs l'empresa 3000 Informática ha fet donació dels programes Archivo 3000 i Biblio 3000. Les aules 303 i 304 disposen d'un escàner per a ús dels professorat i l'alumnat.


Ús de les aules

Les aules han estat a disposició d'alumnes i professors en un horari de dotze hores sense pausa (de dos quarts de nou del matí a dos quarts de nou del vespre). Els dies feiners de les vacances de Nadal i del mes de juliol han estat obertes en un horari reduït —de les deu del matí a les set de la tarda. Durant tot l'any l'ocupació de les aules ha estat molt alta en les diverses modalitats d'utilització: classes —en una gran majoria—, però també exercicis obligatoris, i ús lliure i personal.

Per a l'inici del curs 2002–2003 es preveu la inauguració d'una aula oberta d'usuaris equipada amb 15 PC connectats a la xarxa local i a Internet.

Responsables

El personal que ha prestat els seus serveis a les aules ha estat: el professor Josep Manuel Rodríguez Gairín, que té l'encàrrec de coordinar les aules d'informàtica, i els quatre becaris següents amb dedicació de cinc hores diàries: Sergio Chávez, Rubén Guillén, Emili Ibar i Francesc Xavier Mundet. Tots els becaris han prestat serveis a les aules des del mes de setembre fins al final de juliol.

Com sempre, s'ha comptat amb el suport informàtic del CIUB, especialment per a l'administració del servidor d'alumnes, i de l'operador informàtic de Biblioteconomia, Carlos Muñoz, que s'ha encarregat de la gestió d'usuaris i de còpies de seguretat del servidor de professors.


5.2  Servei d'Informació i Atenció a l'Alumnat (SIAA)

El SIAA va ser instaurat el curs 1997–1998 amb l'objectiu de recollir i difondre la informació d'interès per a l'alumnat de la Facultat sobre els ensenyaments i la integració laboral, i per atendre les seves consultes individuals sobre aquests mateixos temes. La informació és recopilada a partir del Servei d'Atenció a la Comunitat Universitària, de diverses llistes de distribució, de la Borsa de Treball de la UB i de professors de la Facultat. Aquest servei s'encarrega de l'actualització de les cartelleres del centre: ofertes de beques i feines, ofertes de convenis de cooperació educativa i de pràctiques voluntàries, activitats culturals, manteniment de la pàgina web del servei (http://www.ub.edu/biblio/siaa.htm), etc. Des d'aquest curs també té cura del Servei d'Ofertes de Feina (SOF) i puntualment dóna suport a les tasques que es porten a terme a Secretaria.

El Servei està coordinat per la Secretaria del centre i l'atén un becari amb una dedicació de 25 hores a la setmana. Aquest curs Miquel Navas ha estat el becari del SIAA.

Durant el curs 2001–2002 (fins a final de juny) aquest servei ha atès un centenar de consultes, la majoria de les quals eren sobre beques, convenis amb empreses i ofertes de feina.


5.3  Servei d'Ofertes de Feina (SOF)

El Servei d'Ofertes de Feina es posà en marxa l'11 de febrer de 2002 amb l'objectiu de difondre gratuïtament entre els titulats de la Facultat que ho sol·licitessin les ofertes de feina i beques que arribessin al centre. Els inscrits al SOF reben setmanalment al correu electrònic les ofertes, en format DOC o PDF, segons el cas. La creació d'aquest servei respon a la voluntat de facilitar un accés més fàcil a aquesta informació, d'un interès rellevant per a qui la necessita. També es pengen totes les ofertes a la Facultat, a les cartelleres corresponents. El servei és exclusiu per als exalumnes de la Facultat i no s'atenen les peticions d'alumnes actuals ni de graduats d'altres universitats. A principi de juliol, el SOF comptava amb 182 usuaris; durant aquest període s'han distribuït 14 ofertes de beques i 72 de feina. L'alumne becari del SIAA és el responsable de les trameses setmanals d'ofertes de feina. Les inscripcions al Servei es poden fer mitjançant un formulari web a l'adreça: http://www.ub.edu/biblio/siaa7.htm.


5.4  Servei d'Avisos Urgents (SAU)

El Servei d'Avisos Urgents (SAU), adreçat a l'alumnat de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, es posà en marxa de manera experimental a primers del mes de maig amb l'objectiu de fer arribar ràpidament als inscrits missatges breus d'interès a través del telèfon mòbil. Els missatges que es distribueixen són sobretot d'absències de professorat. Les comunicacions s'envien a través de correu electrònic directament als telèfons mòbils dels inscrits, en forma de missatges breus. Les inscripcions al Servei, que es gestiona des de la Secretaria del centre, es poden fer mitjançant un formulari web a l'adreça: http://www.ub.edu/biblio/sau.htm. En aquesta fase inicial el Servei ha tingut 86 subscriptors.


5.5  Comissió de Dinamització Lingüística (CDL)

L'antiga Comissió de Normalització Lingüística de la Facultat comença el curs amb un nom nou: Comissió de Dinamització Lingüística. Enguany ha estat formada per Teresa Mañà, presidenta; Anna Rubió, representant del professorat; M. Lluïsa Padilla, representant del PAS, i un representant de l'alumnat. La becària d'aquest any, fins al mes de gener, ha estat Júlia Marquès, alumna de tercer curs de la diplomatura.

A més de les activitats pròpies de revisió i dinamització lingüística, aquest curs s'han dut a terme els actes següents:


Apèndix

Centres que han rebut alumnes de pràcticum el curs 2001-2002

Arxius

Arxiu Històric Comarcal d'Osona
Arxiu Municipal Administratiu de Sant Adrià de Besòs
Arxiu Municipal Administratiu de Sant Boi de Llobregat
Arxiu Municipal de Districte Sarrià-Sant Gervasi
Arxiu Provincial Escola Pia Catalunya
Institut del Teatre
RAC1
Ràdio Nacional d'Espanya
La Vanguardia


Biblioteques especialitzades

Ajuntament de Barcelona. Biblioteca General
Associació de Mestres Rosa Sensat
Barcelona Centre de Disseny
Biblioteca de Catalunya. Fonoteca
Biblioteca de Catalunya. Secció de Música
The British Council
Consorci de l'Auditori i l'Orquestra
CRID
Diputació de Girona, Unitat de Publicacions
DOC6
Doxa Consulting Group
EADA
ESADE. Biblioteca
ESADE. Centre d'Informació Empresarial
Filmoteca de Catalunya
ICEX
Institut Català de la Dona
Institut Català de la Salut
Institut Català del Consum
Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya
Institut Municipal d'Informàtica (Ajuntament de Barcelona)
Médicos sin Fronteras
Museu d'Art Contemporani de Barcelona
Parlament de Catalunya


Biblioteques públiques

Biblioteca Ca n'Altimira, Cerdanyola del Vallès
Biblioteca Can Casacuberta, Badalona
Biblioteca Can Manent, Premià de Mar
Biblioteca Can Pedrals, Granollers
Biblioteca Can Sumarro, l'Hospitalet
Biblioteca Central d'Igualada
Biblioteca Central de Cornellà de Llobregat
Biblioteca Central de Terrassa
Biblioteca de la Garriga
Biblioteca de Molins de Rei
Biblioteca de Sant Adrià de Besòs
Biblioteca Joan Miró, Barcelona
Biblioteca Joan Oliva, Vilanova i la Geltrú
Biblioteca La Bòbila, l'Hospitalet
Biblioteca Mercè Rodoreda, Barcelona
Biblioteca Miquel Llongueras, Les Corts, Barcelona
Biblioteca Tecla Sala, l'Hospitalet
Biblioteca Vapor Vell, Barcelona
Biblioteca Xavier Benguerel, Barcelona
Servei de Biblioteques, Lleida


Biblioteques universitàries

Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona - Unitat Tècnica i de Projectes
Universitat de Barcelona - Filosofia
Universitat de Barcelona - Humanitats (Art)
Universitat de Barcelona - Medicina
Universitat de Girona
Universitat de Lleida - Biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària
Universitat Politècnica de Catalunya - Biblioteca de Campus de Terrassa
Universitat Politècnica de Catalunya - Biblioteca de l'Escola Universitària Politècnica de Manresa
Universitat Politècnica de Catalunya - Biblioteca Rector Gabriel Ferraté
Universitat Politècnica de Catalunya - Biblioteca de l'Escola Superior d'Enginyeria Industrial
Universitat Politècnica de Catalunya - Servei d'Obtenció de Documents
Universitat Pompeu Fabra - Biblioteca General
Universitat Pompeu Fabra - Biblioteca de Rambla