Directrius de serveis bibliotecaris per a adolescents1
Elaborades per la Secció de Biblioteques per a infants i joves de l'IFLA i publicades el 2002.2
Traducció de Teresa Mañà
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
Amb la col·laboració de Lluís Quintana i Amadeu Pons
Secció 1
Introducció
Destinataris de les directrius:
- Bibliotecaris en tota mena de biblioteques i poblacions, urbanes i rurals, arreu del món; professionals, ajudants i voluntaris.
- Directors de biblioteques i autoritats responsables.
- Educadors i estudiants de biblioteconomia.
Cada biblioteca pública atén una comunitat diferent, amb diferents prioritats i necessitats. Encara que els serveis de biblioteca per a adolescents no siguin generals arreu, aquestes directrius es basen en el convenciment que la joventut és una etapa única de la vida. Als adolescents els calen serveis bibliotecaris de la mateixa qualitat que els que es destinen a altres grups d'edat de la població. Per tant, cada biblioteca hauria de desenvolupar serveis per a adolescents com una part més dels seus serveis bàsics. Els serveis per al públic adolescent s'haurien de desenvolupar en el context dels serveis generals de la biblioteca i en cooperació amb altres institucions.
Missió i objectius
“La biblioteca pública, l'accés local cap al coneixement, proporciona les condicions bàsiques per aprendre al llarg dels anys, per decidir lliurement i per al desenvolupament cultural de l'individu i dels col·lectius” (Manifest de la Unesco de la Biblioteca Pública, 1994)
Aquest Manifest de la Unesco proclama la creença en la biblioteca pública com una força viva per a l'educació, la cultura i la informació.
“Els adolescents necessiten una atenció especial ja que molts abandonen la lectura voluntària en aquesta etapa de la vida. Els bibliotecaris i altres persones que coneixen el creixement psicològic i emocional dels adolescents els haurien d'introduir a la lectura amb una àmplia sèrie de llibres, compatibles amb els seus interessos canviants” (Carta per al Lector, Comitè del Llibre Internacional i Associació Editorial, 1992)
Les biblioteques poden ser una ajuda important per aconseguir amb èxit la transició de la infància a l'edat adulta proveint accés als recursos d'informació i un entorn que afavoreixi el desenvolupament intel·lectual, emocional i social, i oferint una via positiva als problemes d'inserció social.
Objectius dels serveis per a adolescents
- Facilitar el pas dels serveis infantils als serveis d'adults.
- Estimular l'aprenentatge al llarg de la vida a través de la biblioteca i la lectura.
- Motivar a la lectura per informació i per plaer al llarg de tota la vida.
- Proporcionar eines i habilitats per a l'ús de la informació.
- Proporcionar fons i serveis per a tots els adolescents de la comunitat per cobrir les seves necessitats:
- educatives
- informatives
- culturals
- recreatives
Objectius de les directrius
Aquestes directrius són, des d'una perspectiva de cooperació internacional, una llista d'idees que poden ser aprofitades com a inspiració per a bibliotecaris, tant experts com inexperts, que tinguin la responsabilitat de servir a adolescents.
Secció 2
Definició del públic
Aquesta franja de públic (adolescents) es pot definir com un grup intermedi entre la infància i l'edat adulta. S'inclouen totes les persones d'aquest grup d'edat independentment de la raça, la religió, la cultura, les capacitats intel·lectuals o físiques.
Necessitats del grup
La biblioteca ha d'estar oberta a tothom i, per tant, ha de respectar les diferents necessitats culturals de cadascun. Aquestes necessitats culturals tenen les seves arrels en la tradició, tant oral com visual, en els canvis de la societat i de l'estatus social, en la diversitat cultural i en les fantasies i els somnis. Aquestes necessitats s'han de tenir en compte en els recursos, serveis, programes d'activitats i en l'espai de la biblioteca.
És important que els serveis per a adolescents no només siguin dissenyats per bibliotecaris, sinó que comptin amb la col·laboració d'aquest usuaris. Els adolescents han de ser tractats amb respecte, comprensió i amb la voluntat d'entendre que les seves opcions podrien ser altres de les que tradicionalment ofereixen les biblioteques. Els adolescents han d'implicar-se activament en la planificació, execució i avaluació de recursos, serveis i programes.
Els materials
Atès que les necessitats dels adolescents varien enormement, els recursos han de reflectir aquesta varietat. Amb aquesta finalitat, la biblioteca ha de disposar de recursos per a tots els grups, inclosos els adolescents amb deficiències i les minories socials i lingüístiques per a:
- la informació i l'educació
- l'oci
- la diversitat cultural
- les diferents llengües
La forma i el contingut dels recursos han de respondre als diferents tipus d'usuaris, els seus interessos, les seves capacitats intel·lectuals i la seva cultura. S'ha de tenir cura de proporcionar una àmplia oferta de còmics, novel·les roses, novel·les populars i música de moda.
La col·lecció pot contenir materials en tota mena de suports:
Material imprès:
- llibres
- revistes
- dossiers de premsa i fullets
- cartells
Material no imprès:
- cassets
- discos compactes
- multimèdia (CD-Rom, CDI)
- programari
- vídeos
- jocs electrònics
- accés electrònic a xarxes locals, nacionals i internacionals
La biblioteca ha de comptar amb l'equipament suficient per satisfer les necessitats dels usuaris, per exemple, un nombre suficient d'ordinadors, vídeos i auriculars.
Serveis i programes
L'objectiu dels serveis i dels programes és respondre a les necessitats canviants dels adolescents, entre els quals s'inclouen tots els grups culturals i els adolescents amb necessitats especials.
El seguiment regular de les necessitats dels adolescents és una responsabilitat bàsica de cada biblioteca. És necessari implicar els adolescents en la planificació de serveis i programes (grups consultius a curt i llarg termini, eines de comunicació com cartelleres, llibres de suggeriments, butlletins de difusió electrònica...).
Si es facilita un espai per als adolescents, el mobiliari i la decoració han de reflectir els gustos i les preferències dels usuaris i ubicar-se independentment de l'àrea infantil.
La biblioteca hauria de comptar amb personal format i preparat per atendre les necessitats específiques dels adolescents.
Exemples de serveis recomanats:
- Proporcionar informació de referència (inclòs el suport al treball escolar)
- Oferir visites a la biblioteca
- Formar en habilitats de la informació (ús de fonts impreses i electròniques)
- Oferir serveis d'assessorament sobre la lectura (individuals i col·lectius)
- Fomentar l'ús dels documents en tots els seus formats
- Facilitar l'accés a recursos externs (informació sobre altres centres, préstec interbibliotecari)
- Informar de l'existència de serveis de biblioteca per a adolescents
- Cooperar amb altres organismes que ofereixen informació i serveis a la comunitat
- Oferir serveis a grups amb necessitats especials (adolescents amb discapacitats, pares adolescents, joves a les presons i hospitals)
Exemples d'activitats:
- Xerrades sobre llibres
- Narracions orals
- Grups de discussió i clubs de lectura
- Informació sobre temes específics (salut, estudis, temes d'actualitat)
- Visites de famosos (autors, esportistes)
- Actuacions (música, art, teatre)
- Activitats en cooperació amb grups i institucions locals
- Produccions per a adolescents (teatre, publicacions, TV, vídeo i revistes)
- Tallers
Secció 3
Cooperació amb altres institucions
Per garantir la qualitat dels serveis bibliotecaris per a adolescents cal una bona cooperació amb altres institucions professionals o voluntàries de la localitat. Les activitats culturals, educatives i socials dels adolescents s'han de coordinar per tal que les institucions locals no competeixin sinó que cooperin en benefici d'aquest públic. Molts bibliotecaris disposen dels recursos i dels coneixements per ser els coordinadors professionals en benefici dels adolescents.
Cooperació cultural
La cooperació cultural és una manera eficaç de donar valor a la identitat en una societat multicultural, de cara a respondre a les necessitats dels adolescents. La biblioteca pública, juntament amb altres institucions culturals i amb els adolescents, pot planificar activitats culturals com:
- Festivals literaris
- Festivals de música i cinema
- Carnavals
- Teatre ètnic
- Exposicions de fotografia
- Espectacles de dansa
- Street dancing
Cooperació educativa
Els centres educatius són els col·laboradors més importants per a les biblioteques públiques que atenen adolescents. En molts països i regions, és possible que només hi hagi una biblioteca escolar, una biblioteca pública o de vegades una combinació de totes dues per servir al públic.
La planificació conjunta entre biblioteques escolars i biblioteques públiques és una manera de servir més adequadament les necessitats i els interessos dels adolescents. És recomanable un acord formal per assegurar el pla de cooperació.
Altres institucions educatives amb serveis de biblioteca poden treballar conjuntament amb les biblioteques públiques i escolars en una xarxa electrònica per al préstec interbibliotecari. Aquestes institucions educatives podrien ser:
- universitats
- escoles tècniques
- escoles d'art
- escoles per adolescents amb discapacitats
- escoles en centres penitenciaris i en hospitals
La cooperació entre les institucions educatives pot proporcionar:
- préstec interbibliotecari
- activitats de formació en l'ús de la biblioteca
- campanyes de foment de la lectura
- activitats de formació en l'ús de la informació
- activitats culturals
En les institucions educatives sense biblioteca són necessaris serveis bibliotecaris externs per donar als estudiants una formació en l'ús de la biblioteca que els permeti treballar de manera independent a les biblioteques.
Cooperació social
Per assegurar que el personal bibliotecari pugui treballar amb els adolescents de manera professional, és important la col·laboració amb entitats com:
- serveis socials
- oficines d'ocupació
- organismes de benestar
- les forces de seguretat
Per estar informat regularment de noves tendències i de l'evolució dels problemes socials, cal crear una xarxa que incorpori professionals, voluntaris, famílies i amics de la biblioteca.
El personal de la biblioteca ha de trobar la seva pròpia manera de treballar amb altres col·legues bibliotecaris. La biblioteca hauria de cooperar amb diferents socis dins de la xarxa local per tal d'analitzar el seu treball i elaborar estratègies.
Secció 4
Planificació
La biblioteca hauria d'adoptar un compromís pel que fa als serveis per a adolescents a base de:
- Fomentar una actitud positiva en tot el personal de la biblioteca de cara als adolescents.
- Establir una política d'acollida als adolescents que inclogui: programes per facilitar l'accés a tots els recursos i fonts d'informació disponibles; respecte pels drets dels altres i pels recursos de la biblioteca; llibertat intel·lectual; i serveis igualitaris i adequats a tots els adolescents.
- Facilitar un lloc reservat o un espai separat.
- Designar un responsable que vetlli per la qualitat dels serveis per als adolescents.
Característiques desitjables del personal:
- Comprendre i respectar els adolescents
- Estar informat sobre recursos impresos i no-impresos
- Conèixer el fons i els recursos sobre la localitat
- Estar disposar a aprendre
- Ser prou flexible a acceptar i introduir el canvi
- Ser capaç de proporcionar informació usant les fonts apropiades
- Estar a favor dels adolescents
Coneixements i formació del personal que treballa amb adolescents:
- Pràctica en biblioteques
- Avaluació i selecció de materials impresos i no-impresos
- Característiques del desenvolupament dels adolescents
- Estratègies i recursos per a la informació
- Mètodes impresos i electrònics d'accedir a la informació
Planificació dels serveis:
- Establir una política de desenvolupament de la col·lecció
- Planificar amb els adolescents el programa de serveis que millor respongui a les seves necessitats
- Establir un pressupost amb objectius prioritaris
- Obtenir recursos econòmics per als programes per als adolescents
- Desenvolupar criteris d'avaluació
Avaluació dels serveis
L'avaluació dels serveis bibliotecaris per a adolescents ha d'incloure indicadors qualitatius i quantitatius. L'estadística s'hauria de fer de la mateixa manera que les estadístiques dels serveis bibliotecaris generals.
Alguns dels indicadors de l'ús de la biblioteca per part dels adolescents són:
- percentatge de visites a la biblioteca de la població adolescent
- ús de l'espai per part dels adolescents
- percentatge d'adolescents inscrits respecte a la població
- nombre d'ítems per a adolescents
- estadístiques de consulta i de préstec
- nombre de préstecs interbibliotecaris
- serveis de referència per a adolescents
- percentatge d'èxit de consultes
- assistència a les activitats
- visites de grups externs a la biblioteca
- visites a grups externs per part del bibliotecari
- dades puntuals de l'èxit de les activitats i serveis
L'avaluació proporciona una bona base per al màrqueting dels serveis. Una manera de saber què volen els adolescents és preguntar-ho amb qüestionaris (mesura quantitativa) i entrevistes (mesura qualitativa).
Secció 5
Màrqueting
Per informar els adolescents de l'existència d'un nou servei especial per a ells a la biblioteca cal:
- distribuir la informació en els lloc on ells es troben habitualment i es reuneixen, per exemple, cines o bars
- fer atractiva la informació, implicant els adolescents en el seu disseny
Per captar l'interès dels adolescents cal:
- deixar clar que el personal desitja que ells vinguin, s'hi estiguin i tornin
- mostrar que la biblioteca està viva i disposada al canvi
- centrar-se en un esdeveniment d'èxit per organitzar una campanya de promoció
La promoció dels serveis depèn essencialment de la satisfacció dels clients que ho comuniquen als altres.
Notes
1 Nota de la traductora: El text original anglès, “Guidelines for library service for young adults”, del qual traduïm, no especifica en cap moment les edats que s'inclouen sota la denominació “young adults”. Si ens remetem a altres textos, veiem que les Directrius per a biblioteques públiques (1986) consideren “jove” la població entre els 14 i 20 anys; les Pautas sobre servicios en las bibliotecas para niños (1993) situen els nens “entre 5 y 14 años, las edades más típicas de la niñez, adolescencia y primera juventud”, i recorden que “los límites de edad de la audiencia juvenil dependen de la tradición sobre la gradación psicológica y pedagógica, aceptada por los diversos países”, i les actuals Directrius (2002) parlen de nens i de joves però no especifiquen edats. Dins de la nostra tradició podem considerar que les edats incloses sota “young adults” serien dels 14 al 18 anys. Pel que fa a la traducció del terme “young adults”, hem desestimat el calc “joves adults” i hem optat pel terme “adolescents” usat també en la traducció francesa. Aquesta denominació ens sembla més apropiada ja que el terme “jove” es pot considerar més ampli —són joves fins als 25 anys— i en canvi, adolescent és una fase que s'acaba o s'hauria d'acabar cap als 18 anys. Així mateix, per a la traducció d'alguns termes hem usat els de la traducció catalana del Manifest de la Unesco de la biblioteca pública (1994).
2 Text original: “Guidelines for library service for young adults. Prepared by the International Federation of Library Association and Institutions (IFLA). Section of library for children and Young Adults”. Es troba disponible en línia a: http://www.ifla.org/VII/s10/scl.htm#guide [Consulta: 10/10/2002]. També n'hi ha una versió impresa: Guidelines for library service for young adults, IFLA, 2002.