BID: textos universitaris de Biblioteconomia i Documentació

Número 10, juny 2003


Formació per a bibliotecaris de biblioteca pública al país de Gal·les dins la People's Network del Regne Unit: l'experiència d'Aberystwyth

[English version]

Lucy A. Tedd

Department of Information Studies, University of Wales Aberystwyth
Editora de Program: electronic library and information systems

Traducció: Assumpció Estivill

Resum [Abstract] [Resumen]

A partir de l'informe New Library: the People's Network (1997) es repassen els desenvolupaments que han tingut lloc al Regne Unit i sobretot al País de Gal·les per millorar les tecnologies de la informació i la comunicació a les biblioteques públiques. Després d'una panoràmica de les línies generals del projecte, l'autora presta atenció als programes de formació del personal bibliotecari, que són un element bàsic de la posada en marxa de l'anomenada People's Network.


1  Antecedents de la People's Network

El 1997, la que aleshores s'anomenava Library and Information Commission (LIC) va elaborar l'informe New Library: the People's Network. Aquest document establia les línies que les biblioteques públiques del Regne Unit havien de seguir per assumir els reptes que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) presenten als ciutadans i a la comunitat. L'informe donava arguments per a la transformació de les biblioteques i els seus serveis i anotava que cal “reequipar-les i formar el seu personal de manera que puguin continuar acomplint el seu paper, tan valorat, com a intermediàries, guies, intèrprets i com a punt de referència” (New Library: the People's Network, 1997). Es remarcava que des de l'inici, en el segle XIX, del moviment per a la biblioteca pública en el Regne Unit, s'ha reconegut el paper que tenen aquestes institucions com a suport a l'educació formal i informal dels individus i dels grups que formen la comunitat. Gairebé la meitat de la població del Regne Unit empra les biblioteques públiques i per això s'ha considerat que aquestes institucions que algú ha anomenat les “universitats de la cantonada” estan ben situades per ajudar la gent a conèixer i emprar els nous mètodes de comunicació i el web. A més, l'informe feia constar que les biblioteques públiques d'aquest futur pròxim havien d'assumir:

El 1998 es va elaborar un informe més detallat que apuntava com s'havia de desenvolupar la People's Network (Building the New Library Network, 1998). L'informe s'estructurava en tres parts: la xarxa mateixa, els aspectes relatius a continguts i digitalització i la formació necessària per al personal bibliotecari. S'anotaven detalls complets dels costos de posar en marxa la xarxa, i es pot fer el seguiment de tot allò que ha passat en el projecte de la People's Network en els anys que han transcorregut des d'aquells dos informes.

El finançament de la People's Network per part del govern del Regne Unit ha estat d'un total de 170 milions de lliures esterlines. S'han dedicat 110 milions a la infraestructura informàtica i a les comunicacions, de manera que totes les biblioteques públiques, segons les seves dimensions, tenen entre dos i cinquanta ordinadors personals dedicats al servei públic. Algunes biblioteques també tenen altres equipaments, com ara impressores, escàners o equipament per a videoconferències, així com hardware i software especial per als usuaris amb discapacitats. La distribució del pressupost entre els països que formen el Regne Unit es va basar en el nombre de biblioteques i en els serveis existents. El País de Gal·les va rebre 6,5 milions de lliures; Anglaterra en va rebre 77,5 milions; Escòcia, 11,5 i Irlanda del Nord, 4,5. A més, es destinaren uns 50 milions de lliures a projectes de digitalització amb el propòsit de crear una àmplia gamma de recursos per a l'aprenentatge continuat. S'han concedit ajudes d'entre 14.000 lliures i 4 milions a 37 consorcis i 34 projectes individuals, tal com consta en el lloc web de la People's Network (http://www.peoplesnetwork.gov.uk/content/glance.asp). Entre els exemples de projectes del País de Gal·les hi ha els següents:

Els 20 milions de lliures restants s'estan emprant per a la formació de les 40.000 persones que treballen en les biblioteques públiques del Regne Unit, per facilitar que donin suport als usuaris en tots aquells serveis que es basen en les TIC i els ajudin a trobar la informació que necessiten.

Aquest finançament l'ha proporcionat la New Opportunities Fund (NOF), una organització que distribueix els diners adquirits per mitjà de la National Lottery del Regne Unit, i que forma part d'un programa més ampli de finançament, el Community Access to Lifelong Learning (CALL). Aquesta darrera iniciativa té l'objectiu de promoure que hi hagi més adults en programes de formació i se centra sobretot en individus i comunitats socialment exclosos.

El lloc web de la People's Network proporciona informació general sobre els desenvolupaments actuals del projecte http://www.peoplesnetwork.gov.uk. Entre els resultats d'un estudi de final de 2002 que s'ha fet sobre l'ús de les estacions de treball a les biblioteques públiques i que s'ha basat en un qüestionari (amb una resposta d'un 60 %) destaquen els següents:

El projecte People's Network és gestionat conjuntament per Resource: the Council for Museums, Archives and Libraries, NOF i els Library and Information Councils de les administracions transferides d'Irlanda del Nord, Escòcia i Gal·les. La responsabilitat de coordinar la planificació, la posada en marxa i el desenvolupament recau en Resource, i el finançament és gestionat per NOF i les administracions transferides. Tots els socis involucrats es reuneixen de manera regular. Com ja s'ha esmentat, un dels objectius de la People's Network ha estat facilitar que la gent pugui accedir a informació del govern. A Gal·les això significa accedir a la informació de la Welsh Assembly i també a la del govern del Regne Unit, a Londres. El 2002, el Ministre per a assumptes tecnològics (e-Minister) posà en marxa el Welsh Assembly's Information Age Strategic Framework for Wales — Cymru Arlein o Online for a Better Wales (http://www.cymruarlein.wales.gov.uk).


2  Formació i la People's Network

A partir d'un estudi sobre les necessitats de les TIC en el personal bibliotecari, l'informe que esbossà la creació del projecte People's Network va prescriure els resultats de formació següents per a tot el personal que treballa en biblioteques (professional i no professional):

La majoria de les administracions adquireixen els coneixements “bàsics” de TIC a partir de formació per a l'ECDL (vegeu http://www.ecdl.com), que defineix un programa de set mòduls que cobreixen aspectes com ara el processament de textos, els fulls de càlcul, les bases de dades, etc. La formació es fa de maneres molt diverses, fins i tot mitjançant cursos cara a cara a les mateixes biblioteques mitjançant paquets de formació en CD-ROM, etc. La formació en altres aspectes la proporcionen diversos organismes, tal com es descriu més endavant.

A més, una part del personal rep una formació més avançada per satisfer la necessitat de personal de biblioteques públiques que assumeixi les funcions següents:

La distribució del pressupost per a la formació es va fer mitjançant l'assignació de 400 lliures esterlines per a cada treballador de les biblioteques i de 45 lliures addicionals per a cada cap, que s'havien d'emprar d'acord amb les circumstàncies locals, més altres quantitats destinades a cobrir la formació del personal en les àrees rurals, la traducció de materials al gal·lès, etc. Els responsables bibliotecaris havien de completar els plans de formació amb un esbós de com gastarien les quantitats assignades per assolir els resultats de formació esperats per a cada membre del personal bibliotecari.

Els responsables de biblioteques individuals han tingut la llibertat de decidir-ne el programa de formació. En el lloc web s'enumeren uns 130 proveïdors de formació diferents (http://www.peoplesnetwork.gov.uk/training/providers.asp) dels tipus següents:

A Gal·les hi ha 22 autoritats bibliotecàries que serveixen uns tres milions de persones. En el lloc web hi ha informació sobre els proveïdors de formació emprats segons les dades obtingudes l'abril de 2002 (www.peoplesnetwork.gov.uk/training/ProviderByAuthorityWales.rtf). Com era d'esperar, hi ha variacions en les solucions adoptades:


3  El programa de formació desenvolupat pel Department of Information Studies de la University of Wales, Aberystwyth

El Department of Information Studies de la University of Wales, Aberystwyth (DIS/UWA) té com a antecedents el CLW (College of Librarianship Wales, 1964 1989) i el DILS (Department of Information and Library Studies, 1989-2002). El DIS/UWA és l'únic departament de biblioteconomia i documentació de Gal·les, i ha tingut un paper important al llarg dels anys en la formació del personal per a la comunitat bibliotecària gal·lesa, inclosa l'oferta d'alguns mòduls de cursos en gal·lès.

El DIS/UWA ha estat pioner en el desenvolupament de cursos d'aprenentatge a distància en l'àrea de la biblioteconomia i la documentació en el Regne Unit. Ja el 1993 es creà una Open Learning Unit en el departament per tal de proporcionar assessorament especialitzat i suport en la creació de materials apropiats i l'organització de cursos a distància per a estudiants. Hi ha una àmplia gamma de cursos de primer nivell i de postgrau que s'ofereixen a distància i que cobreixen, per exemple, Information and Library Studies, Health Information Management, Archive Administration and Records Management. Actualment hi ha més de 700 estudiants de tot el món que estudien per mitjà dels cursos a distància al DIS/UWA. Així mateix, entre 1999 i 2001 el personal del DIS/UWA va treballar en un projecte finançat per la Unió Europea (conegut com a PROLIB) que va consistir en el desenvolupament de materials per a un curs d'aprenentatge a distància per a bibliotecaris d'Eslovàquia (Dahl et al., 2002).

A l'inici de 2000 el personal que treballava a les biblioteques públiques de Gal·les va investigar les possibilitats que el DIS/UWA desenvolupés i organitzés programes de formació com a part de la People's Network. Les necessitats principals eren programes de formació que cobrissin:

a) Coneixements bàsics de TIC
Hi havia molts organismes a Gal·les que podien organitzar cursos per cobrir materials d'ECDL, i per això es va considerar que no era apropiat que el DIS/UWA desenvolupés cursos en aquesta àrea.

b) Formació complementària per a tot el personal bibliotecari
Es va dur a terme una anàlisi de les necessitats de formació per decidir l'enfocament més apropiat; els factors que es van considerar van ser:

Després de discussions entre el personal interessat del Departament, es va optar per desenvolupar mòduls d'aprenentatge a distància que facilitessin que l'alumnat pogués aprendre en el moment, en el lloc i al ritme que millor s'acoblés a les seves circumstàncies. Així mateix, s'esperava que els responsables bibliotecaris poguessin acomodar el programa de formació a les seves limitacions. S'han produït quatre mòduls per a l'obtenció de resultats en aquesta formació complementària:

Es desenvoluparen els continguts exactes de cada mòdul per definir amb detall els resultats que s'esperen de cada programa de formació. Per exemple, en acabar el primer mòdul l'alumnat hauria de ser capaç de:

Cada mòdul comprèn un manual amb material imprès, exercicis i activitats basades en Internet (amb comentaris impresos), un glossari dels termes emprats, i un lloc web. Els mòduls s'han dissenyat perquè es puguin completar entre 15 i 20 hores, tot i que això dependrà de la rapidesa de connexió de l'estació de treball a Internet. Tots els mòduls inclouen enllaços a un gran nombre de llocs web útils, sobretot de Gal·les i de tema gal·lès, de manera que molts dels temes es poden explorar amb molt més detall. Els mòduls els va desenvolupar el professorat del Departament que té experiència en l'elaboració de materials per a l'aprenentatge a distància. De tots els mòduls se'n va fer un seguiment per assegurar que els exercicis i activitats podien ser completats en el temps establert. El Development Officer del projecte ?un càrrec finançat de tres dies a la setmana per al 2000-01 i de temps complet per al 2001-02? s'ocupà de la coordinació i la producció dels mòduls, de l'organització de les traduccions dels materials al gal·lès, etc. L'alumnat treballa amb els mòduls al seu ritme, i els responsables bibliotecaris tenen la llibertat de decidir com s'ha d'organitzar de la millor manera aquest aprenentatge. Se suggerí que seria una bona idea que cada responsable tingués un mentor (o uns mentors) que actués com a punt de contacte local per als individus que seguissin el mòdul. Per ajudar els mentors, s'han fet sessions per formar-los al DIS/UWA i s'ha produït un paquet de formació. Hi ha molta gent de Gal·les que parla gal·lès i per això s'ha rebut un finançament extra per a la traducció a aquesta llengua de tots els mòduls i del lloc web que els acompanya; d'aquesta manera, el personal bibliotecari que ho desitja es pot formar en gal·lès. La traducció va anar a càrrec de personal del Departament.

c) Formació avançada per als càrrecs intermedis Per satisfer les necessitats de la formació més avançada destinada als càrrecs intermedis, es decidí fer tallers presencials d'un dia a Aberystwyth per cobrir les cinc funcions descrites més amunt (Net Navigator, Information Technology Gatekeeper etc.). Cada taller comprèn conferències, exercicis en grup i treball pràctic individual, i proporciona una oportunitat perquè els assistents, procedents d'administracions diverses, puguin discutir-ne les experiències. Els assistents reben materials impresos de suport. Els resultats de les avaluacions dels assistents a cada un dels tallers s'han utilitzat per anar-los millorant. Una vegada més, es va desenvolupar una llista dels resultats que es volien obtenir de cada taller; a continuació es dóna un exemple dels resultats esperats del taller destinat als educadors:

Quan l'alumnat ha completat aquest mòdul ha de ser capaç de:

El programa de formació del DIS/UWA, conegut com a Cyfle Newydd - New Opportunity, es va iniciar el febrer de 2001. Es va fer una jornada de formació destinada als mentors i el primer mòdul d'aprenentatge a distància es va posar a disposició de l'alumnat. Des d'aleshores s'han desenvolupat tots els mòduls, s'han traduït al gal·lès i s'ha fet el manteniment del lloc web. El primer taller presencial va tenir lloc el setembre de 2001 i se n'han fet vint més. El maig de 2002 va tenir lloc una segona jornada destinada als mentors.


4  Experiències de la formació oferta

Fins al març de 2004 les autoritats han de completar la formació del seu personal, per això hi ha hagut una gran diversitat en els requeriments i en l'ús dels materials desenvolupats pel DIS/UWA. En algunes administracions el personal ha passat ja per tots els mòduls; en d'altres, tot just comencen el primer mòdul, i la majoria estan en algun lloc entremig.

Tretze de les 22 administracions de Gal·les han optat per emprar els mòduls per a l'aprenentatge a distància del DIS/UWA per a la formació complementària. Algunes són administracions petites (per exemple, Merthyr va adquirir deu exemplars de cada mòdul); d'altres són molt més grans (per exemple, Swansea va adquirir 100 exemplars de cada mòdul). En total, s'han distribuït uns 1.200 mòduls d'aprenentatge a distància fins al febrer de 2003. Abans de la utilització dels mòduls, personal de cada administració va assistir, a Aberystwyth, a una jornada de formació per a mentors per saber quines són les capacitats que es necessiten per fer aquesta tasca. Les administracions han enfocat el tema de la mentorització de manera diferent. La resposta rebuda de l'alumnat i dels mentors sobre els mòduls d'aprenentatge a distància ha estat molt positiva. Les biblioteques han tingut el repte de proporcionar formació per a tot el seu personal (sense que se substituís el personal que feia cursos fora), i per això l'ús de materials per a l'aprenentatge a distància ha estat molt beneficiós. El comentari d'un dels mentors sobre la importància que el personal pogués progressar al seu ritme en la formació, expressa el sentiment general.

No s'ha fet una avaluació formal dels mòduls mentre el procés està en marxa. Tanmateix, sí que es féu un seguiment a la sessió amb els mentors de maig de 2002; a continuació s'anoten alguns dels comentaris:

Els tallers presencials d'un dia per als càrrecs intermedis de les biblioteques públiques de Gal·les també han estat ben acollits per les onze administracions que fins ara hi han enviat personal. Algunes de les administracions (per exemple, Newport, Conwy) no han emprat el DIS/UWA per a la formació complementària, i altres administracions (per exemple, Torfaen) han emprat el DIS/UWA i altres proveïdors de formació per a la formació avançada. Els tallers inclouen conferències, treball en grup, exercicis pràctics a l'ordinador i debats; l'anglès és la llengua emprada principalment. Tanmateix, molts dels alumnes són de parla gal·lesa, i de vegades el treball en grup i l'assessorament que es dóna individualment en les sessions pràctiques es fa en aquesta llengua. Alguns dels assistents haurien preferit que es parlés més gal·lès en aquestes sessions. Es va posar un límit de 24 alumnes per a cada taller, i el pla original preveia un mínim de deu alumnes en cada taller. A la pràctica, en certs casos (i per raons diverses) alguns dels tallers s'han organitzat amb menys de deu assistents. En total, unes 270 persones han atès els 21 tallers que han tingut lloc fins al gener de 2003. Si hi ha una demanda suficient, s'organitzaran alguns tallers més el 2003. A continuació s'anoten alguns dels comentaris positius obtinguts dels formularis d'avaluació que ha contestat l'alumnat:

Com era d'esperar, també hi hagueren comentaris negatius:

Sempre que ha estat possible, els comentaris dels formularis d'avaluació s'han emprat per ajustar els continguts i l'estructura dels tallers en les edicions subsegüents. S'ha de tenir present que, donats els antecedents tan diversos de l'alumnat, no sempre és fàcil satisfer-los a tots.

Catorze membres del personal del DIS/UWA s'han involucrat directament en el desenvolupament i la distribució dels materials emprats a Cyfle Newydd. Això els ha permès establir lligams més estrets amb els membres de la professió a Gal·les i ser més conscients de tots els canvis que tenen lloc a les biblioteques públiques com a resultat de la People's Network. Creiem que tot això ha estat beneficiós per al personal de les biblioteques públiques, per al professorat dels cursos i, indirectament, per als estudiants del Departament.


Bibliografia

Brophy, Peter (2003). People's network: a turning point for public libraries [en línia] <http://www.resource.gov.uk/news/feature_article.asp?articleid=490> [Consulta: 15/02/2003].

Building the New Library Network: a report to government (1998). London: Library and Information Commission. <http://www.lic.gov.uk/publications/policyreports/building> [Consulta: 15/02/2003].

Dahl, Kerstin; Francis, Simon; Tedd, Lucy A.; Tetrevová, Milena; Zihlavníková, Elena (2002). “The planning, delivery and evaluation of a distance learning training course for professional librarians in Slovakia: the PROLIB project”. Library hi tech, 20 (3), p. 340-351

New Library: The People's Network (1997)[en línia]. London: Library and Information Commission. <http://www.ukoln.ac.uk/services/lic/newlibrary> [Consulta: 15/02/2003].

Raven, Debbie (2001). “The big training boost.” Library Association Record, 103 (10), p. 620–621.

Small, G. S. (2001). “Making the training work.” Public library journal, 16 (4), p. 136–138.


Data de recepció: 15/02/2003   Data d'acceptació: 18/03/2003