Informe del III Workshop REBIUN sobre Proyectos Digitales “La biblioteca digital y la nueva comunicación científica” (Barcelona 8, 9 i 10 d’octubre de 2003)1
Servei de Biblioteques i Documentació, Universitat Politècnica de Catalunya
Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona
Presentació i objectius
Del 8 al 10 d’octubre de 2003 va tenir lloc, a la Universitat Politècnica de Catalunya, el III Workshop organitzat per REBIUN (Red de Bibliotecas Universitarias).2 Amb el títol “La biblioteca digital y la nueva comunicación científica”, els objectius que es van proposar foren el següents: compartir el coneixement entorn de l’evolució dels models de gestió de les revistes científiques i de les noves formes de comunicació basades en les TIC i Internet; conèixer projectes digitals de les biblioteques de REBIUN en relació amb la docència i la investigació a les universitats, i potenciar el nou model de biblioteca universitària concebuda com un veritable centre de recursos per a l’aprenentatge i la recerca.
Les tecnologies de la informació i Internet estan modificant els circuits i les pràctiques associats a la comunicació i la publicació científica i, en conseqüència, el rol de tots els seus protagonistes: investigadors i professors, universitats i institucions científiques, bibliotecaris, informàtics, editors i, evidentment, lectors. En aquest entorn, per què es parla de crisi de la comunicació científica? Com es comuniquen actualment els científics?, i com ho faran en un futur? Com es publiquen els nous coneixements? Els continguts estaran a l’abast de tothom o l’accés serà restringit als usuaris d’aquelles institucions més “potents” que encara poden continuar adquirint revistes científiques a uns preus totalment abusius? Totes aquestes preguntes tenen respostes que es comencen a perfilar i que, sens dubte, afectaran les biblioteques i la gestió de les seves col·leccions.
La convocatòria del III Workshop va despertar un gran interès, tal com ho demostra el fet que s’hi van inscriure més de 120 persones (la majoria bibliotecaris d’universitats espanyoles i, en un nombre molt més reduït, professors i investigadors del món universitari).
El Workshop es va desenvolupar en tres blocs:
- Ponències.
- Presentacions de projectes digitals de les biblioteques membres de REBIUN.
- Presentacions comercials.
Desenvolupament de les sessions
La inauguració oficial va anar a càrrec de Josep Ferrer Llop, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). A continuació, va prendre la paraula Ramon Carreras i Planells, vicerector de Plans Estratègics i Documentació de la UPC. Finalment, Dídac Martínez, director del Servei de Biblioteques i Documentació de la UPC, va esmentar els objectius i les línies de treball del Workshop.
La conferència inaugural, que va anar a càrrec del professor Jean-Claude Guédon de l’Université de Montréal (Canadà), portà per títol “Open access, librarians, administrators and scientists: the road toward an optimal science communication system”. Jean-Claude Guédon va iniciar la conferència fent un repàs de la situació actual de la comunicació científica, tot destacant el fet que actualment només “una part” de la informació es distribueix a “una part” de la comunitat mundial. S’ha arribat a la paradoxa que aquells qui produeixen la informació, finançada sovint amb diner públic (universitats i institucions científiques), són també els qui la consumeixen i la paguen. El sistema està mantingut per una petita elit de científics, emparats per mitjans financers i afavorits per persones que busquen obtenir guanys en la indústria editorial, de manera que allò que hauria de ser: una república de la ciència; s’ha convertit en allò que realment és: una plutocràcia de la ciència.
Amb tot, Guédon va comentar que s’estan produint canvis importants que permeten apropar-se a una situació ideal per a la comunicació científica, en la qual tothom, independentment de si es troba en una institució rica o pobra, independentment de si viu en un país ric o pobre, pot accedir a la informació científica. El detonant d’aquest canvi han estat diferents iniciatives a escala mundial, com ara la Budapest Open Access Initiative (BOAI, http://www.soros.org/openaccess/), que reclamen l’accés lliure a la producció científica mundial. Ara bé, és imprescindible que els governs, les universitats i les institucions de recerca creïn i mantinguin arxius oberts, no només accessibles a la mateixa comunitat, sinó interconnectats i interoperatius, per aconseguir que en un futur tothom, arreu del món, pugui accedir a la totalitat de la informació. Per acabar, Jean-Claude Guédon va comentar que les institucions poden començar a treballar i posar en accés obert i en línia les tesis doctorals de les universitats.
David C. Prosser, director de l’SPARC (Scholarly Publishing and Academic Resources Coalition) a Europa, va presentar la comunicació “Open Sesame. Unlocking the barriers to research”. La conferència va descriure els problemes del model actual d’accés a la bibliografia científica, tot apuntant projectes que marquen la tendència cap a un futur “obert”. Una vegada detectats el defectes actuals del model de publicació electrònica, han sorgit arreu del món diferents iniciatives encaminades a afavorir el lliure accés a la producció científica, sobretot abaratint-ne els costos o eliminant-los del tot. Cal destacar l’SPARC (http://www.arl.org/sparc/) i també la BOAI (http://www.soros.org/openaccess/), que forma part de l’Open Society Institute. Prosser va apuntar que es poden seguir dues estratègies complementàries: d’una banda, el self-archiving, és a dir, que els investigadors puguin dipositar els seus articles revisats en arxius electrònics oberts que segueixin els estàndards de l’OAI (Open Archives Initiative); i, d’altra banda, l’open-access journals, que suposa que les revistes no cobrin subscripcions o quotes d’accés i que, a més, busquin altres vies per consolidar la revisió dels treballs i la seva posterior publicació. Finalment, Prosser va apuntar que el paper de les biblioteques en aquest nou entorn és el de crear i mantenir repositoris institucionals, ajudar els investigadors a dipositar els seus articles (siguin nous o antics) en repositoris oberts, i difondre les “revistes d’accés lliure” de la mateixa institució a altres biblioteques, a possibles fonts de finançament i a tots els lectors potencials.
El matí del primer dia va acabar amb la taula rodona “El horizonte del 2010: el papel de las bibliotecas ante el cambio de los sistemas de comunicación científica”, que fou moderada per Lluís Anglada, director del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC). Hi van intervenir Francesc Vallverdú (Universitat Oberta de Catalunya), Jean-Claude Guédon (Université de Montréal, al Canadà), David Prosser (SPARC-Europe) i Christopher Gutteridge (University of Southampton, al Regne Unit).
Com a professor i usuari, Francesc Vallverdú vol que les biblioteques, d’aquí a deu anys, li ofereixin, d’una banda, fiabilitat: les biblioteques, enteses com a centres de recursos, hauran de facilitar l’accés a recursos fiables, perquè, independentment de si es tracta de recursos gratuïts o de pagament, hauran estat prèviament seleccionats i avaluats amb rigor; i, d’altra banda, recursos i serveis “a mida”, adaptats als diferents perfils d’usuaris universitaris.
Segons l’informàtic Christopher Gutteridge, més que continents (revistes) i continguts (articles), el futur de la comunicació científica a Internet se centrarà, sobretot, en continguts molt més interactius que els articles actuals: els documents electrònics tindran un format intel·ligent que permetrà “jugar-hi”, de manera que serà possible anar directament a la part interessant o als continguts realment nous que aporten les publicacions.
Segons Jean-Claude Guédon, actualment estem acostumats que el format paper sigui el final d’un procés de comunicació, però el 2010 trobarem formats nous (basats en XML) i un nou concepte de comunitats científiques. No ens basarem en una revista o una editorial per avaluar la qualitat d’un document, sinó que ens fixarem a quina comunitat pertany l’autor que ha generat el document. D’altra banda, si es produís el fet de tenir només les revistes de tres editorials, els autors, i la ciència en general, hi sortirien perdent, perquè l’accés a les publicacions quedaria reduït a uns pocs. Quina importància tenen els repositoris institucionals respecte dels repositoris disciplinaris? Quan una institució vol mostrar al món la seva investigació, la primera fase és crear un repositori institucional, que serveix per fer de filtre i revisió. A partir d’aquí, els articles passen per diversos nivells de revisió al llarg de diversos repositoris (institucional, disciplinari i, finalment, internacional), fins a arribar al final, és a dir, als repositoris internacionals.
Per a David Prosser, el 2010 ens trobarem més relacions i vincles entre els documents, serà un accés obert i interrelacionat. D’aquí a onze o dotze anys, no tindrem diners per pagar tot el que estem subscrivint ara, però alhora ens costa fer el canvi de les revistes cares a les revistes d’accés lliure, de manera que el 2012, tot i que encara necessitarem accedir a les revistes cares, no podrem pagar-les. Si no es passa a l’Open Access, seguirem subscrivint les revistes cares, en subscriurem menys, però seguirem mantenint els grans paquets editorials i eliminarem les subscripcions de revistes petites (de fet, l’Open Access també és un mecanisme de supervivència per a institucions i editorials petites). Potser tindrem accés a les revistes de tres grans editors, i ja està. Cal, per tant, passar-se com sigui a l’Open Access per guanyar la batalla a les editorials.
A la tarda, dos professors de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, Miquel Térmens i Cristóbal Urbano, van presentar “El triple laberinto: desencuentros entre los modelos de creación, de distribución y de acceso a la información científica”.3 La presentació va consistir a fer una “deconstrucció” de l’actual sistema de creació, distribució i accés a la informació científica. El sistema, des del punt de vista de l’usuari, està marcat per l’excés d’informació i pel fet que no hi ha un únic camí per arribar-hi: el mateix document es troba en diferents paquets o ofertes comercials, o el mateix paquet té diferents presentacions. Aquest fet fomenta la desorientació de l’usuari i la inestabilitat en els models i les rutines. Pel que fa a les maneres de presentar el treball científic, estan marcades per la multiplicitat de manifestacions i presentacions i, finalment, pel repte de l’aparició de nous canals de distribució i d’accés.
Christopher Gutteridge, informàtic de la University of Southampton (Regne Unit), va presentar “The e-prints software”. Aquesta conferència es va centrar a explicar en què consisteix l’Open Archives Initiative (OAI, http://www.openarchives.org), una iniciativa que té com a missió desenvolupar i promoure estàndards d’interoperabilitat per facilitar l’accés a arxius de publicacions electròniques (e-prints) i, en definitiva, per incrementar la disponibilitat de les publicacions científiques. L’OAI neix del moviment de publicacions electròniques, que té com a objectiu posar a l’abast de tothom documents en format electrònic per mitjà de repositoris de documents. Per facilitar aquesta tasca han aparegut una sèrie de programes que permeten a qualsevol institució (universitat o centre d’investigació) de crear el seu propi arxiu. Un exemple d’aquest programa és el que Christopher Gutteridge desenvolupa a la seva universitat. S’anomena Eprints (http://www.eprints.org) i és un dels programaris més populars, ja que l’utilitzen més de trenta institucions. És un software desenvolupat en el marc de l’Open Citation Project, dirigit per Stevan Harnad, també de la University of Southampton.
Imma Subirats, de la Biblioteca del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, i José Manuel Barrueco, de la Universitat Politècnica de València, van presentar “Open Archives en las universidades españolas”.4 La comunicació va començar amb una extensa explicació sobre el protocol OAI-PMH (Open Archives Initiative - Protocol for Metadata Harvesting, http://www.openarchives.org) per a la recollida i l’intercanvi de dades. Tot seguit, van definir el arxius oberts temàtics, institucionals i personals, i les diferències que existeixen entre ells, per apuntar que la millor solució és una barreja d’arxius institucionals amb arxius disciplinaris. Van destacar el fet que a Espanya l’únic projecte OAI actualment en funcionament és E-LIS (E-Prints in Library and Information Science, http://eprints.rclis.org), el qual usa el programari Eprints. Finalment, van comentar que les biblioteques universitàries han de pressionar els òrgans de govern universitaris perquè adoptin una política institucional d’arxiu de la seva producció científica. En aquest sentit, la millor opció són els arxius departamentals universitaris disciplinaris, als quals les biblioteques han de donar suport tècnic.
Loles Palà, de la Universitat de Girona, va presentar “Colaboración de la Biblioteca en el portal docente de la UdG”. El portal de docència de la Universitat de Girona, amb el qual col·labora la Biblioteca, consisteix en un portal que dóna accés unificat a un ampli ventall de recursos, ara com l’expedient acadèmic, el correu electrònic i el web de la UdG. Cal destacar l’apartat de docència, que permet la visualització dels programes concrets de les assignatures matriculades (inclosa la bibliografia), materials associats, notícies, pràctiques o calendaris.
L’última intervenció del matí va anar a càrrec de Víctor Macías, de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria (ULPGC), que va presentar la comunicació “Biblioteca digital de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria. Memoria digital de Canarias”. La Biblioteca Digital i la Memoria Digital de Canarias (mdC) són dos projectes desenvolupats per la Biblioteca de la ULPGC i presentats l’any 2003. La Biblioteca Digital proporciona a tota la comunitat universitària un accés comú als recursos científics (bases de dades, revistes electròniques, etc.), dóna a conèixer tota la documentació generada per la Universitat i també serveix de plataforma de qualsevol documentació multimèdia. Per la seva banda, la Memoria Digital de Canarias (mdC) és un portal que difon el patrimoni documental canari i proporciona accés al text complet de textos, imatges, àudio i vídeo.
A la tarda van continuar les presentacions de projectes digitals de les biblioteques membres de REBIUN. La primera intervenció va anar a càrrec de Teresa Malo de Molina, de la Universidad Carlos III de Madrid (http://www.uc3m.es/uc3m/serv/BIB/indice.php), que va presentar “La biblioteca y el impacto de las TIC en la Universidad Carlos III de Madrid: un liderazgo consolidado”. La presentació es va centrar en dos projectes d’aquesta universitat relacionats amb les TIC i en els quals participa, d’una manera activa, la biblioteca: Campus y Aula Global. Campus Global és la intranet corporativa de la universitat i Aula Global és una aplicació dissenyada per donar suport a l’ensenyament presencial. Es tracta de projectes en els quals participen els serveis de biblioteca, informàtica i gestió acadèmica de la universitat.
Després, van intervenir Coro Pozuelo Batista i Pepa Valldepérez Aragonés, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), amb la ponència “La intranet del PIE (Punto de Información al Estudiante): una herramienta de gestión estratégica en la información a la comunidad universitaria de la UPF”. La intranet del PIE és un espai virtual per compartir informació i coneixement entre les unitats proveïdores d’informació de la UPF i el PIE, amb l’objectiu de millorar la comunicació i la provisió de serveis d’informació a l’usuari final. El PIE, que va ser adscrit a la Biblioteca de la UPF el curs 2000-2001, té com a missió proporcionar informació, orientació i formació sobre l’organització, el funcionament i les activitats de la UPF als membres de la comunitat universitària i a les persones físiques i jurídiques externes. També facilita fer els tràmits i les gestions dels procediments acadèmics, d’extensió universitària i d’altres que puguin sorgir, que s’acordin amb les diferents unitats i serveis, per tal d’assolir la màxima excel·lència en el desenvolupament de serveis de qualitat per als estudiants.
A continuació, Marta Enrech, de la Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), va presentar “La comunicación científica y las expectativas de los usuarios en las bibliotecas digitales: metabuscadores y gestores de contenidos personalizables”. La comunicació es va centrar en l’anàlisi dels canvis que s’estan produint des de la perspectiva d’una biblioteca virtual. La Biblioteca participa en diferents projectes, com ara el relacionat amb l’IN3 (Institut Interdisciplinari d’Internet). A més, participa en tots els processos crítics i en les cadenes clau de la UOC: producció científica, grups de treball, comunicació, etc., i intervé en tots els processos de producció. Entre d’altres, la Biblioteca té en funcionament bases de dades de coneixement acadèmic i està treballant en entorns personalitzats amb el programari Dspace (http://www.dspace.org).
L’última contribució del dia, i la darrera del Workshop, va anar a càrrec de Consol García i Ruth Íñigo, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que van presentar “La gestión de la producción científica de la UPC: los proyectos Fénix.Doc y el Depósito Institucional de Documentación Científica”. Es van presentar els tres projectes que el Servei de Biblioteques i Documentació de la UPC ha iniciat per gestionar la producció científica d’aquesta institució. Després de fer un breu repàs sobre l’estat de la comunicació científica al món (noves formes de comunicació/difusió, aliances, declaracions a favor de l’accés lliure i iniciatives ja empreses per les universitats més innovadores) es van presentar els projectes. El primer, en estat més embrionari, consisteix en la creació d’un dipòsit institucional de documents generats pel personal docent i d’investigació de la UPC, que contingui tant preprints com postprints. El segon projecte, anomenat Fénix.Doc i clarament vinculat al primer, permet, a partir de la referència de qualsevol producció científica avaluada per la UPC (llibres o capítols, participacions a congressos, articles de revistes, etc.), oferir-ne el text complet, si la Biblioteca Digital de la UPC en té la llicència o si el text és d’accés lliure a Internet. El tercer producte pretén donar suport al projecte TDX —dipòsit de tesis llegides a les universitats catalanes— a partir d’accions concretes (més difusió, més informació, etc.) que incrementin el nombre de tesis politècniques en aquest dipòsit. Tres iniciatives que encaminen la UPC cap a l’accés lliure de la seva producció científica.
Conclusions
La valoració global de les jornades, tant per part dels organitzadors com de la majoria d’assistents, va ser molt positiva. Van ser el marc per exposar una panoràmica general del canvis que s’estan desenvolupant en els sistemes de comunicació científica i per analitzar com han d’afrontar les biblioteques els nous reptes i quines accions conjuntes (universitats, investigadors, biblioteques) poden emprendre’s per facilitar l’accés a la bibliografia científica.
La cloenda oficial del Workshop va anar a càrrec de Dídac Martínez, director del Servei de Biblioteques i Documentació de la UPC, el qual, com a portaveu de REBIUN, va enumerar els elements següents que cal tenir en compte:
En relació amb la Budapest Open Access Initiative (BOAI)
- Es detecta que el moviment iniciat el 2002 amb la declaració de la BOAI avança i que és un element positiu per al futur de les biblioteques digitals. El III Workshop ha servit perquè les biblioteques universitàries de REBIUN hagin pogut conèixer més profundament aquesta iniciativa.
- La BOAI és una resposta important assumida per les universitats i les seves biblioteques davant el posicionament dels grans grups editorials i mediàtics.
- Els principis de la BOAI són justament l’essència mateixa de la biblioteca pública i universitària: organitzar, preservar i facilitar l’accés a la informació a tots els ciutadans, sense exclusions.
En relació amb les biblioteques de REBIUN
- Cal que les biblioteques facin difusió de la BOAI a les seves universitats i s’adhereixin a aquesta iniciativa (http://www.soros.org/openacces/).
- Cal que les biblioteques s’adhereixin i donin a conèixer el projecte de l’SPARC a través d’elements de difusió, com ara el document Creeu canvi
(http://www.ub.edu/biblio/creandocambio.pdf).
En relació amb els nous projectes d’accés lliure de les biblioteques de REBIUN
- Cal sol·licitar a l’executiva de REBIUN que impulsi un projecte únic per a totes les universitats espanyoles sobre tesis digitals, a text complet i en línia, d’accés lliure.
- Aquest projecte hauria de convertir-se en la base de dades de les universitats i del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (MECD). El projecte base hauria de ser TDX —dipòsit de tesis llegides a les universitats catalanes— del CBUC (http://www.tdx.cbuc.es).
- Cal que les biblioteques de REBIUN iniciïn la creació d’arxius oberts, ja siguin multidisciplinaris o dipòsits institucionals per fomentar la preservació i l’accés a la informació científica.
- Cal animar les biblioteques a presentar i comunicar els seus projectes perquè les diferents experiències puguin ser compartides per tots els membres de REBIUN.
Notes
1 Workshop REBIUN sobre Proyectos Digitales (3r: 2003: Barcelona). La biblioteca digital y la nueva comunicación científica. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, 2003.
<http://bibliotecnica.upc.es/rebiun/> [Consulta: 24/11/03].2 Workshop REBIUN sobre Proyectos Digitales (3r: 2003: Barcelona). La biblioteca digital y la nueva comunicación científica. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, 2003.
<http://bibliotecnica.upc.es/rebiun/> [Consulta: 24/11/03].3 En aquest mateix número es pot consultar un text d'aquests autors basat en aquesta ponència: Les set vides del paper: formats de presentació i models de distribució en línia dels treballs publicats en revistes científiques digitals.
4 En aquest mateix número es pot consultar un text d'aquests autors sobre el projecte RCLIS: R-CLIS: cap a una biblioteca digital de ciències de la informació.