BID: textos universitaris de Biblioteconomia i Documentació

Número 11, desembre 2003


Memòria d’activitats de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació: curs 2002-2003

Sumari

1  Introducció
2  La Facultat
    2.1  Càrrecs i òrgans de govern
    2.2  Dades de matrícula
    2.3  Comissions
    2.4  Edifici i instal·lacions
3  Activitat acadèmica
    3.1  Docència
    3.2  Activitats acadèmiques
    3.3  Presència del centre en congressos, grups de treball i altres activitats acadèmiques i professionals
    3.4  Publicacions de la Facultat
4  Alumnes
    4.1  Oferta de beques
    4.2  Convenis de pràctiques curriculars obligatòries i voluntàries i de cooperació educativa
    4.3  Premis extraordinaris
    4.4  Activitats
5  Serveis
    5.1  Aules d’informàtica
    5.2  Servei d’Informació i Atenció a l’Alumnat (SIAA)
    5.3  Servei d’Ofertes de Feina (SOF)
    5.4  Servei d’Avisos Urgents (SAU)
    5.5  Comissió de Dinamització Lingüística (CDL)
Apèndix.  Centres que han rebut alumnes de Pràcticum el curs 2002-2003


1 Introducció

Que estem plenament integrats a la Universitat es nota sobretot perquè la feina no s’acaba i mai no es tenen aquelles setmanes —o dies— d’un cert repòs que permeten ordenar i organitzar la feina o planificar el futur amb una certa calma. Enguany, per exemple, no ha estat un any d’eleccions —cosa que ja sabem que passa, en circumstàncies normals, cada dos anys i que dóna una feina afegida que cal assumir des de direcció—, però ha estat un any d’Estatut, i això ha comportat reunions addicionals i una certa tensió provocada pels canvis organitzatius que els esborranys de la nova norma han anat insinuant fins que han quedat plasmats en el text aprovat. De ben segur que l’adaptació a la nova estructura, que s’haurà de fer al llarg del primer semestre del curs vinent —el qual, d’altra banda, serà també un curs d’eleccions d’estudiants—, mantindrà força ocupada la comunitat universitària.

Aquest ha estat també un curs en què ens hem començat a dedicar, amb cos i ànima, a la convergència europea, i això vol dir que hem passat de la teoria a la pràctica —tot i que hem continuat assistint a nombroses reunions sobre el tema i una part del professorat ha fet alguns cursos sobre els aspectes metodològics del nou sistema de crèdits. El primer curs de la llicenciatura en Documentació i el curs de complements de formació han treballat per adoptar el sistema de crèdits europeus: han funcionat amb plans docents desenvolupats de manera específica per a aquest nou sistema, s’han recollit dades sobre el treball de l’alumne en cada assignatura i s’ha començat a treballar en la relació de competències i continguts. Paral·lelament al treball realitzat a la llicenciatura, s’ha anat preparant l’adopció d’aquest sistema de crèdits en la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació amb vista a començar-lo a implantar el curs vinent.

També pel que fa al tema de la convergència europea, i amb relació a les disposicions que al seu entorn es van publicant en l’àmbit de l’Estat, la Facultat va prendre la iniciativa de convocar, al mes d’abril, tots els centres universitaris espanyols que imparteixen la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació o la llicenciatura en Documentació amb l’objectiu de debatre i reflexionar sobre el futur de les titulacions de la nostra àrea i començar a treballar conjuntament cap a aquest futur europeu. De la reunió, a la qual assistiren representants de tots els centres d’Espanya, han sorgit grups de treball per començar a formular una titulació futura i s’ha aconseguit presentar una sol·licitud conjunta a la convocatòria de l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) per al disseny de plans d’estudi i títols de grau.

Un altre tema que ha exigit molta dedicació ha estat l’avaluació institucional de l’ensenyament de Biblioteconomia i Documentació. Iniciada a final de febrer, l’avaluació interna s’ha acabat al mes de juliol amb el lliurament del text definitiu a les autoritats de la UB, que l’han de traslladar a l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya després del període d’audiència pública de l’informe provisional. Tal com anotàvem a la introducció del document, l’avaluació no ha arribat en el millor moment per la feina acumulada, però amb la perspectiva de com s’estan desenvolupant els esdeveniments, es pot dir que ha arribat en el moment just, ja que els resultats els tenim quan hem de posar-nos a reformular la titulació per adaptar-la al nou model que parteix de la Declaració de Bolonya i dels acords posteriors per definir un espai europeu de l’ensenyament universitari.

Les oposicions del professorat és un tema que afecta més els departaments que els centres, però les onze places de professor titular que s’han resolt amb èxit entre els mesos de març i d’abril han estat suficients per mantenir-nos a tots pendents del tema. Mentrestant, continuàvem amb les tasques diàries de docència i gestió, i ateníem la situació tensa creada per la invasió de l’Iraq col·laborant amb les activitats de l’alumnat que, una vegada més, va tenir un comportament digne de lloança i ple de bones iniciatives, com ara l’ús de cafè procedent del Comerç Just en les màquines automàtiques del centre.

Durant aquest període també hem continuat millorant les infraestructures i els equipaments del centre. Una nova aula d’informàtica d’usuaris amb quinze PC, la renovació dels vint PC d’una de les aules o l’adquisició de tres canons de projecció nous són una bona mostra de les actuacions que s’han dut a terme en aquesta àrea. També estem ben ufanosos d’haver estat el primer centre de la UB a implantar a tot l’edifici les directrius oficials sobre espais sense fum i que les mesures s’hagin dut a terme amb la comprensió i el respecte de tota la comunitat. En aquest tema, com en molts altres que fan referència a aspectes de manteniment de l’edifici, hem comptat amb tot el suport dels serveis d’administració del campus UB-Sants.

I entre tot això, hem continuat sent actius en el camp professional i tenint cura que els nostres alumnes tinguin un coneixement de la professió i dels professionals. Les llistes d’activitats organitzades en el marc de les classes, de visites, de centres que han acollit alumnes de pràctiques i també el nombre de convenis de pràctiques amb empreses i institucions palesen que aquest objectiu continua sent una de les nostres prioritats.

Certament, hi ha àmbits en els quals no hem obtingut els resultats desitjats, tot i que hi hem dedicat temps i esforços. Un dels més preocupants és la manca d’espais que patim i que s’agreuja any rere any a mesura que el centre creix i que també ho fa la seva activitat.

Encetàvem el curs amb la notícia trista de dos alumnes de la llicenciatura que havien mort en un accident desgraciat a Galícia —Pilar Mallofré i Guillermo Barrero— i ha estat a les seves acaballes quan hem patit la pèrdua d’una persona molt estimada de tots nosaltres. La mort de Concepció Camps, que havia estat secretària del centre entre 1979 i 1992, ens ha deixat sense una bona amiga i companya. El nostre record afectuós per a tots.

Les dades que es donen a continuació recullen l’activitat de la Facultat i els seus assoliments al llarg del curs 2002-2003.


2 La Facultat

2.1 Càrrecs i òrgans de govern

Equip deganal

El curs 2002-2003, l’equip directiu del centre ha estat format per les persones següents:

      Degana: Assumpció Estivill Rius
      Vicedegana: Teresa Mañà Terré (fins al maig de 2003)
      Vicedegà: Miquel Térmens Graells (des del maig de 2003)
      Secretari: Miquel Centelles Velilla

La degana va ser reelegida a la Junta de 28 de juny de 2002. Teresa Mañà acceptà continuar uns mesos en el càrrec de vicedegana, que ha ocupat en els darrers tres anys, per facilitar la transició del nou equip. Des del maig de 2003, la substitueix Miquel Térmens.


Caps d’estudis

      Cap d’estudis de Biblioteconomia i Documentació: Maite Comalat Navarra
      Cap d’estudis de Documentació: Constança Espelt Busquets (fins al gener de 2003) i
      Carina Rey Martín (des del gener de 2003)


Cap de secretaria

      Maria Lluïsa Padilla Andrade


2.2 Dades de matrícula

Les dades de matrícula per al curs 2002-2003 han estat les següents:

      Alumnes de la diplomatura:            589
      Alumnes de la llicenciatura:            239
      Alumnes del curs de complements de formació:              50
      Alumnes del programa de doctorat:              27
      Total d’alumnes:            905

Pel que fa al nombre de títols demanats, de l’ensenyament de Biblioteconomia i Documentació es demanaren 106 títols l’any 2002 i 24 el 2003 —fins al mes de juny—; de l’ensenyament de Documentació, se’n demanaren 41 l’any 2002 i 14 el 2003 —també fins al mes de juny.


2.3 Comissions

Comissions acadèmiques

La Junta de Facultat té dues comissions acadèmiques delegades —una per a cada un dels ensenyaments del centre—, que tenen les funcions següents:

  1. Revisar l’itinerari curricular recomanat per a cada ensenyament.
  2. Coordinar les assignatures impartides a l’ensenyament respectiu pel que fa als continguts.
  3. Treballar els encàrrecs que els trametin els consells d’estudis, tant referents als continguts com a qüestions de metodologia i avaluació.
  4. Vetllar per la coherència de la impartició de les assignatures.
  5. Fer propostes d’assignatures optatives al Consell d’Estudis respectiu.

La composició de les comissions és la següent:

Comissió Acadèmica de la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació: Àngel Borrego, Maite Comalat (cap d’estudis), Jesús Gascón, Teresa Mañà (representant de direcció fins al mes d’abril), Concepción Rodríguez, Anna Rubió, Andreu Sulé i Miquel Térmens (representant de direcció des del mes d’abril). El representant dels alumnes està pendent de determinar.

Comissió Acadèmica de la llicenciatura en Documentació: Ernest Abadal, Jordi Andreu, Constança Espelt, Teresa Mañà (representant de direcció fins al mes d’abril), Àngels Massísimo, Carina Rey (cap d’estudis) i Miquel Térmens (representant de direcció des del mes d’abril). El representant dels alumnes està pendent de determinar.

Les dues comissions acadèmiques han revisat l’oferta d’assignatures optatives i els plans docents de totes les assignatures. La Comissió Acadèmica de la llicenciatura ha fet el seguiment de la implantació del sistema de crèdits europeu en el primer curs de l’ensenyament i en el curs de complements de formació, i la de la diplomatura ha preparat l’adopció del nou sistema de crèdits per al curs 2003-2004.


Comissió de Biblioteca

La Comissió de Biblioteca va ser aprovada en Junta de Facultat de 8 de novembre de 2001. Té la funció principal de ser un espai de comunicació entre el professorat i l’alumnat de la Facultat i la Secció de Biblioteconomia i Documentació de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. La Biblioteca té un paper fonamental de suport a la docència i a la investigació; la Comissió ha de vetllar perquè se satisfacin les necessitats i els interessos de les distintes comunitats d’usuaris de la Biblioteca. Les funcions específiques que se li assenyalen són les següents:

  1. Treballar aquelles qüestions de polítiques generals que la Biblioteca mateixa o els seus usuaris considerin oportunes per traslladar-les a la Comissió de Biblioteca de la Divisió.
  2. Col·laborar en les polítiques de desenvolupament de la col·lecció, tant pel que fa als materials tangibles com als que es distribueixen per mitjà de xarxes.
  3. Assessorar sobre les qüestions tècniques que la Biblioteca consideri oportunes.
  4. Ser informada de les activitats de la Biblioteca.
  5. Fer propostes de nous serveis, presentacions a les comunitats a qui serveix, etc.
  6. Treballar els encàrrecs específics que es considerin oportuns.

Formen la Comissió de Biblioteca: Conxa Álvarez, directora de la Secció de Biblioteconomia i Documentació de la BUB; Assumpció Estivill, degana de la Facultat; Concepción Rodríguez i Nora Vela, representants del professorat, i Noemí Alcázar i Aixa Martí, representants de l’alumnat.

La Comissió es reuní per primera vegada el juliol de 2002 i ho ha tornat a fer el juliol de 2003. Ha tractat temes com ara la manca de punts de lectura, la necessitat d’actualitzar l’equipament informàtic i les subscripcions a revistes. Entre altres temes, se l’ha informat de l’aplicació del reglament de préstec, de l’estat de la conversió del catàleg manual i de l’actualització del tesaurus pel que fa als àmbits de la biblioteconomia, l’arxivística i la documentació.


Comissió de Convalidacions

La Comissió de Convalidacions va ser aprovada en Junta de Facultat de 8 de novembre de 2000. Té les funcions següents:

      a) Examinar i estudiar les sol·licituds de convalidació presentades pels estudiants del centre.
      b) Informar la Comissió de Convalidacions de la Divisió de Ciències de l’Educació.

Formen la Comissió de Convalidacions: Maite Comalat, cap d’estudis de la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació; Carina Rey, cap d’estudis de la llicenciatura en Documentació; Miquel Centelles, secretari docent de la Facultat, i Concepció Miralpeix, professora representant de la Facultat a la Comissió de Convalidacions de la Divisió.

Participació en les comissions de la Divisió V

A més d’estar representada en el Consell de Divisió, la Facultat participa en les comissions de la Divisió següents: Comissió Acadèmica (A. Estivill), Comissió de Convalidacions (C. Miralpeix i M. Centelles), Comissió Econòmica (A. Estivill), Comissió Coordinadora d’Extensió Universitària i Relacions Internacionals (A. Pons i R. Seguí), Comissió d’Informàtica (M. Centelles i J. M. Rodríguez Gairín), Comissió del PAS (T. Mañà i M. Térmens), Comissió de Postgraus (T. Mañà i M. Térmens) i Comissió de Seguretat, Salut i Medi Ambient (M. Centelles).


2.4 Edifici i instal·lacions

Al llarg del curs 2002-2003 s’han fet una sèrie d’actuacions que han millorat significativament l’espai que la Facultat ocupa a l’edifici UB-Sants i les seves instal·lacions:

Així mateix, també s’han fet algunes actuacions que afecten totes les instal·lacions de l’edifici:

En una Junta de Facultat del curs passat, es decidí començar a treballar perquè s’apliqués al centre la normativa de la Generalitat pel que fa als espais sense fum en els edificis públics. L’administració de l’edifici UB-Sants s’ha encarregat, amb la col·laboració de la Facultat, de dur a terme la nova política, des de la senyalització fins a la posada en marxa d’una campanya per sensibilitzar la comunitat sobre els perjudicis que el tabac causa a la salut —cartells, conferències, etc. La campanya es posà en marxa el febrer de 2003 i tot seguit es limitaren els espais per a fumadors a dues petites àrees a la primera i a la tercera planta de l’edifici després de la retirada dels cendrers. La campanya va ser tot un èxit i les mesures preses han estat acatades amb el respecte i l’actitud cívica que caracteritza la nostra comunitat.

Pel que fa a altres millores en les instal·lacions, també cal destacar que des de final de maig totes les màquines automàtiques de cafè del centre funcionen amb cafè procedent del Comerç Just. Aquesta fou una proposta de l’Assemblea de la Facultat que s’organitzà arran de la guerra de l’Iraq.

El nostre centre pateix, des que s’implantà la llicenciatura en Documentació, una manca important d’espais que ha obligat, any rere any, a prescindir d’alguns espais destinats a aules o a alumnes per reconvertir-los en despatxos de professors. L’estiu de 2002, es convertí l’antiga sala d’alumnes, a la tercera planta, en un despatx per a professors associats i es traslladà la sala d’alumnes a l’espai 306. Al llarg dels darrers anys s’han fet diversos informes per reclamar més espais per al centre —el darrer, el juliol de 2002. També s’han mantingut diverses entrevistes amb la Presidència de la Divisió V i amb la gerent de la UB per tractar del problema i cercar solucions. De moment, aquesta ampliació necessària dels espais només es preveu a mitjà termini.


3 Activitat acadèmica

3.1 Docència

Ensenyaments de primer i segon cicle

La Facultat acull dos ensenyaments, la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació i la llicenciatura de segon cicle en Documentació, i també el curs de complements de formació, que és previ a la llicenciatura per als alumnes que provenen d’altres primers cicles —llicenciatures o diplomatures.

Una gran part de la docència de l’ensenyament de Biblioteconomia i Documentació és assignada al Departament de Biblioteconomia i Documentació. També hi imparteixen algunes assignatures optatives els departaments següents: Dret Civil; Economia Política, Hisenda Pública i Dret Financer i Tributari; Filologia Catalana, i Metodologia de les Ciències del Comportament. En la docència de la llicenciatura hi col·laboren, a més del Departament de Biblioteconomia i Documentació, els departaments següents: Didàctica de l’Educació Visual i Plàstica; Dret Civil; Economia i Organització d’Empreses; Economia Política, Hisenda Pública i Dret Financer i Tributari; Lingüística General; Matemàtica Aplicada i Anàlisi, i Metodologia de les Ciències del Comportament.


Avaluació de l’ensenyament de Biblioteconomia i Documentació

Després d’una sessió de formació a càrrec de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), el 16 de febrer tingué lloc la primera reunió del Comitè d’Avaluació Intern (CAI) per a l’avaluació institucional de l’ensenyament de Biblioteconomia i Documentació. De llavors ençà, el CAI s’ha reunit tots els divendres per complimentar el protocol de l’avaluació interna de l’ensenyament fins a final de juny, en què s’ha obert un període per a l’audiència pública del document per tal de recollir els comentaris i suggeriments de tota la comunitat. A mitjan juliol, el document s’ha lliurat a l’AQU. El procés continuarà amb l’avaluació externa que es durà a terme el primer semestre del curs 2003—2004. El CAI ha estat format per: Assumpció Estivill, degana de la Facultat; Maite Comalat, cap d’estudis de l’ensenyament; M. Lluïsa Padilla, cap de Secretaria; Mònica Baró i Miquel Centelles, representants del professorat, i Noemi Alcázar i Maika Garcia, representants de l’alumnat. Durant el procés s’ha hagut de recollir una gran quantitat de dades —memòries, estadístiques, informes, etc.— que han donat molts elements de judici per avaluar l’ensenyament i també per tenir-ne un coneixement molt aprofundit. L’informe intern d’avaluació s’ha fet públic a l’adreça següent: http://www.ub.edu/biblio/avalua/.


Ensenyaments de tercer cicle i altres cursos

Programa de doctorat

El curs 2002-2003 s’ha posat en marxa el programa interuniversitari de doctorat Informació i Documentació en l’Era Digital que imparteixen professors del Departament de Biblioteconomia i Documentació de la UB i de l’Àrea de Documentació del Departament de Filologia Catalana de la UAB. El programa està coordinat per Ernest Abadal (UB) i M. José Recoder (UAB).


Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias

La segona edició de la Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias, que té lloc a la Universidad de El Salvador (UES), s’inicià el juliol de 2001. Els mesos de gener i febrer de 2003 ha tingut lloc la quarta trobada de la Maestría, en la qual hi han participat els professors següents: Ernest Abadal, Maria Elvira, Montserrat Garrich, Rosa Seguí i Miquel Térmens. Les responsables del programa són Assumpció Estivill i Rosa Seguí, que n’és també la coordinadora acadèmica. La Maestría d’El Salvador es pot dur a terme gràcies a un conveni amb la Diputació de Barcelona que, per mitjà del Gabinet d’Integració Europea i Solidaritat, subvenciona una part important del programa. També hi col·laboren, amb la participació de professorat, la Biblioteca de la Universitat de Barcelona i el Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona. Per tal de proporcionar materials als alumnes de la Maestría, aquest any, com l’anterior, s’ha fet una tramesa important de llibres de Biblioteconomia i Documentació que han estat donats a la Biblioteca de la UES.


Cursos d’extensió universitària

El curs 2002-2003 la Facultat ha organitzat els cursos d’extensió universitària següents. Tal com s’indica a la llista, alguns dels cursos s’han fet amb un conveni amb la Diputació de Barcelona i anaven adreçats al personal del Servei de Biblioteques.

1r semestre 2n semestre
Desenvolupament de col·leccions a la biblioteca pública
Professorat: À. Massísimo, A. Pons
Alumnes matriculats: 30
Dates: 7-28 d’octubre
Curs organitzat per al Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona		 Estadística per a bibliotecaris i documentalistes
Professorat: M. Barrios
Alumnes matriculats: 9
Dates: 16-30 de juny
L’àrea infantil a la biblioteca pública
Professorat: M. Baró, G. Gorchs, T. Mañà, M. Maure, P. Molist
Alumnes matriculats: 30
Dates: 4-25 de novembre
Curs organitzat per al Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona		 Fonts d’informació en humanitats
Professorat: J. Gascón, A. Pons, L. Quintana, R. Soler, M. Torres
Alumnes matriculats: 20
Dates: 30 de juny - 11 de juliol
El servei d’informació a la biblioteca pública
Professorat: M. Centelles, R. Lozano, T. Mañà, A. Pons, C. Rey, N. Vela
Alumnes matriculats: 30
Dates: 21 de novembre - 17 de desembre
Curs organitzat per al Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona		 La preservació dels recursos digitals
Professorat: A. Keefer, J. Serra, M. Térmens
Alumnes matriculats: 25
Dates: 14-17 de juliol
Introducció a la documentació musical
Professorat: J. Crespí, A. Ezquerro, J. Gascón, R. Montalt, M. A. Plaza-Navas
Alumnes matriculats: 23
Dates: 20-31 de gener		  

La Facultat ha rebut també encàrrecs per organitzar cursos externs. Destaquen els següents:


3.2 Activitats acadèmiques

Trobada del Professorat de la Facultat

El 12 de setembre tingué lloc la Segona Trobada del Professorat de la Facultat, que tenia l’objectiu d’orientar sobre aspectes de la docència i informar sobre qüestions administratives i d’organització. La jornada s’encetà amb la presentació de la degana, que emmarcà aquesta acció dins del Pla de millora docent de la Facultat i establí les línies de treball per al curs, que se centren sobretot en l’experiència de l’adopció del sistema de crèdits europeus en el primer curs de la llicenciatura i en el curs de complements de formació, i a preparar el treball perquè el curs vinent la diplomatura pugui adaptar-se també al nou sistema de crèdits. A continuació, i en l’apartat més acadèmic de la Trobada, Asunción Esteve, del Departament de Dret Civil, parlà dels “Aspectes legals dels materials dels dossiers electrònics”.

En la sessió de la tarda, les caps d’estudis Constança Espelt i Maite Comalat informaren els professors d’una sèrie de qüestions pràctiques, com ara la normativa d’exàmens, l’atenció a l’alumnat, els dossiers electrònics i impresos, el suport que poden rebre del centre per a certes qüestions, etc. Constança Espelt també explicà amb detall la tasca duta a terme per adoptar els crèdits europeus en la llicenciatura; Ernest Abadal, director del Departament de Biblioteconomia i Documentació, donà orientacions i directrius per al funcionament dels grups de treball que apleguen els professors que imparteixen matèries afins, i Conxa Álvarez, directora de la Secció de Biblioteconomia i Documentació de la BUB, presentà els serveis de la Biblioteca.


Jornades sobre Revistes Digitals: de l’Autor i el Productor a l’Usuari

Els dies 21 i 22 de novembre tingueren lloc les Jornades sobre Revistes Digitals: de l’Autor i el Productor a l’Usuari, organitzades per la Facultat i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya. Es convocaren per analitzar els canvis que està experimentant la comunicació científica com a conseqüència de l’edició en formats digitals i de la distribució de continguts per mitjà d’Internet. En concret, els objectius de les Jornades foren els següents:

Les Jornades, que foren inaugurades pel vicerector de Sistemes d’Informació i Documentació, Antoni Sans, comptaren amb les presentacions i taules rodones següents:

Les Jornades comptaren amb més d’un centenar d’inscrits i s’organitzaren amb el suport del Servei d’Educació de la Diputació de Barcelona; del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació i del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya; de la Divisió de Ciències de l’Educació de la UB; de l’EBSCO Information Services, i d’Elsevier.


Reunió de degans i responsables de Biblioteconomia i Documentació

Convocada per la Facultat, el 22 d’abril de 2003, tingué lloc una reunió de degans i responsables de Biblioteconomia i Documentació de tots els centres universitaris espanyols que imparteixen la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació o la llicenciatura en Documentació. L’objectiu de la reunió era tenir un primer intercanvi d’impressions sobre el futur dels nostres ensenyaments en l’espai europeu, que parteix de la Declaració de Bolonya i dels acords subsegüents, i començar a dibuixar les línies polítiques i de treball que cal emprendre per presentar una proposta concreta i consensuada de tots els centres. La sessió fou presentada per Gaspar Rosselló, assessor del rector en temes europeus i coordinador del Programa de convergència europea de l’ANECA.

La reunió fou profitosa. Un primer resultat és que es crearen tres grups de treball, coordinats des de la Facultat, que en els pròxims mesos han d’estudiar els temes següents: els perfils professionals i les competències generals i específiques que han d’assolir els graduats de la nova titulació que es proposa; els continguts que ha de tenir, i l’estat de la qüestió dels ensenyaments en altres països europeus. En segon lloc, també va facilitar la presentació d’una sol·licitud conjunta en la convocatòria d’ajudes per al disseny de plans d’estudis i títols de grau de l’ANECA (juny de 2003) que, en el moment d’escriure aquesta memòria, encara no ha estat resolta.


Seminaris amb la Professió

Aquest curs 2002-2003 la Facultat ha continuat organitzant la sèrie Seminaris amb la Professió, que pretén afavorir els contactes dels alumnes amb professionals en exercici i amb serveis i productes que no són objecte directe de la docència que es fa a l’aula. Enguany s’han organitzat els tres seminaris següents:


Conferències impartides en el marc de les classes

Com palesa la llista següent, al llarg del curs han estat nombroses les intervencions de professionals dels diferents sectors de la biblioteconomia i la documentació, tant en l’àmbit de les classes de la diplomatura com de la llicenciatura. Atès el caràcter tan pràctic dels ensenyaments, aquest és un aspecte que cal destacar i valorar especialment, ja que mostra les relacions estretes i necessàries del centre amb tots els àmbits professionals.


Exposicions


Visites d’estudi

Entre les visites organitzades com a complement de la docència dins de diverses assignatures destaquen les que es van fer a les biblioteques següents:


Altres activitats

El 25 d’octubre va tenir lloc l’acte d’homenatge a Carme Mayol amb motiu de la seva jubilació. La Facultat i el Departament de Biblioteconomia i Documentació li lliuraren la publicació Carme Mayol, entre la professió i la docència com a mostra d’agraïment per la seva labor docent i la seva tasca de direcció. Carme Mayol hi pronuncià la conferència “Passat i present de la professió bibliotecària”.

El 24 d’abril, el professor Michael Lowe, del Department of Information Studies de la University of Wales, Aberystwyth, va fer una conferència adreçada al professorat sobre els “Modular degrees at Aberystwyth”.

Un any més, la Facultat ha col·laborat en la Setmana Internacional de la Divisió V, que té l’objectiu de donar a conèixer als estudiants les possibilitats d’estudi i de treball a l’estranger i motivar-los perquè prenguin part en els programes de mobilitat. Una de les sessions va tenir lloc a la Facultat.

Els mesos de novembre i d’abril van tenir lloc les dues campanyes de donació de sang que cada any organitza l’Hospital Clínic de Barcelona. Com sempre, el nombre de donants va ser molt elevat —56 i 64.


3.3 Presència del centre en congressos, grups de treball i altres activitats acadèmiques i professionals

La Facultat ha continuat tenint una presència activa en grups de treball, comissions, jornades, etc. de caràcter professional. La llista següent recull la presència institucional de la Facultat en algunes d’aquestes activitats durant el curs 2002-2003:

A més, s’ha assistit a inauguracions de diverses biblioteques, a taules rodones, a conferències, a presentacions de llibres, a la presentació del Programa de biblioteques del PSC i a diversos actes organitzats pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.

En el capítol de relacions amb l’exterior, la Facultat ha rebut la visita de diversos professionals: Mercedes Alfonso Chomat, tècnica del Centro de Información para la Educación, del Ministerio de Educación de Cuba; Katherine Miller, directora de la Biblioteca de la Universidad Centroamericana José Simeón Cañas d’El Salvador, i un grup de sis bibliotecaris francesos de la regió Roine-Alps, en visita d’estudis. Així mateix, també s’ha acollit la reunió del Comitè Permanent de la Secció de Gestió i Màrqueting de l’IFLA.

La Facultat ha col·laborat en l’organització del curs de formació del CBUC, Electronic collection development: collecting and organizing web resources, que impartí Diane K. Kovacs entre el 18 i el 22 de novembre. La Facultat cedí una aula informàtica perquè es dugués a terme i s’ocupà de la gestió de la documentació del curs. A canvi, un professor del centre assistí a les diverses sessions.


3.4 Publicacions de la Facultat

Carme Mayol, entre la professió i la docència. Barcelona: Universitat de Barcelona, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Departament de Biblioteconomia i Documentació; Publicacions UB, DL 2002. 93 p. ISBN 84-475-2637-2. No venal.

Llibre d’homenatge a la professora Carme Mayol, amb motiu de la seva jubilació, que inclou nou textos en què diferents col·laboradors presenten diferents facetes de la vida acadèmica i professional de l’homenatjada: com a professora i directora de l’Escola de Biblioteconomia i Documentació, com a presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, com a membre de l’IFLA i com a impulsora del projecte Llibre Fàcil.

Jornades sobre revistes digitals [en línia]: de l’autor i el productor a l’usuari. Barcelona: Universitat de Barcelona, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 20 de gener de 2003. <http://www.ub.edu/biblio/jrdigitals2003.htm>. [Consulta: 13/07/2003].

Conté alguns dels treballs presentats a les Jornades, organitzades per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC), i també informació sobre les taules rodones que s’hi van desenvolupar i alguns materials complementaris, com ara les traduccions en català i en castellà del fullet Create change, elaborat per l’SPARC (Scholarly Publishing and Academic Resources Coalition).

Pràcticum de la diplomatura de Biblioteconomia i Documentació. Comissió de Pràctiques. Barcelona: Universitat de Barcelona, Facultat de Biblioteconomia i Documentació; Publicacions UB, cop. 2002. 59 p. ISBN 84-475-2643-7. 5 ? (edició impresa), 1,74 ? (edició electrònica).

Guia que té com a objectiu donar a conèixer l’organització i el funcionament del Pràcticum. S’estructura en cinc capítols. El primer analitza la tradició d’assignatures d’aquest tipus en els nostres estudis i el context en què s’emmarquen dins de la Universitat de Barcelona. El segon capítol fa un repàs històric del Pràcticum al llarg de la història de l’actual Facultat. En el tercer capítol, s’exposa el model de pràctiques de la Facultat a partir dels canvis introduïts en el Pla d’estudis de 1993. El quart capítol presenta de manera detallada l’actual assignatura de Pràcticum: objectius, coordinació i organització, planificació, contingut i metodologia i avaluació. La guia es tanca amb una bibliografia i deu annexos que recullen la documentació utilitzada en la gestió de l’assignatura.

BiD [en línia]: textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Núm. 1 (juny 1998)— . Barcelona: Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació, 1998— . Semestral. <http://www.ub.edu/biblio/bid/>. [Consulta: 13/07/2003]. ISSN 1575-5886.

El curs 2002-2003 han aparegut els números 9 i 10 de BiD, la revista electrònica editada per la Facultat. S’hi inclouen articles, experiències, informes d’assistència a activitats científiques, ressenyes, etc. A final de juny de 2002, la revista comptava amb 506 subscriptors.

Facultat de Biblioteconomia i Documentació [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, la Facultat. <http://www.ub.edu/biblio/>. [Consulta: 3/07/2003].

Pàgina web del centre, estructurada en els grans apartats següents: “La Facultat”, “Ensenyaments”, “Accés nous alumnes”, “Publicacions”, “Departaments” i “Biblioteca i recursos Internet”. També inclou una secció de “Novetats” i l’“Agenda d’activitats” setmanal. Una de les característiques més destacables del web del centre és que hi estan disponibles molts formularis que faciliten les tramitacions de títols, preinscripcions, convenis, etc., i també tots els programes de les assignatures dels plans d’estudis dels ensenyaments. La informació de les pàgines està sempre actualitzada.

Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació [en línia]: informe d’autoavaluació. Versió definitiva que incorpora els comentaris rebuts de la comunitat universitària. Barcelona: Universitat de Barcelona, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 2003. 97 p. <http://www.ub.edu/biblio/avalua/autoinformedefinitiu.pdf>. [Consulta: 13/07/2003].

Informe resultat del procés d’avaluació interna de l’ensenyament de Biblioteconomia i Documentació que incorpora els comentaris rebuts de la comunitat universitària després d’un període d’audiència pública.

El full dels dijous. 7 de setembre de 1999— . Barcelona: Universitat de Barcelona, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 1999— . Setmanal.

Full de distribució interna amb les notícies més rellevants que afecten el centre o el personal: resums d’acords d’òrgans de govern de la Facultat (Junta, consells d’estudis), de la Divisió o de la UB; informació del treball de comissions, de les activitats programades, de l’assistència de convidats a les classes, de les activitats docents i de recerca del professorat, de les activitats de l’alumnat, etc. Coincidint amb l’inici d’aquest curs acadèmic i amb la renovació del web del centre, El full dels dijous es publica a Internet des del setembre de 2001.

Guia de l’estudiant i programes de les assignatures. Barcelona: Universitat de Barcelona, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 2003. 228 p.

La guia inclou les informacions bàsiques del centre (breu història, òrgans de govern, serveis, normativa acadèmica), i també els programes de totes les assignatures dels ensenyaments de diplomatura, llicenciatura i complements de formació.

Des del curs 2000-2001 es publica el full Agenda d’activitats, que inclou l’agenda de les conferències, presentacions, etc., programades per la Facultat o que tenen lloc en el marc de les classes. Des del setembre de 2001, l’Agenda d’activitats setmanals també es fa pública al web de la Facultat.

Les publicacions de la Facultat es poden adquirir a la llibreria Alibri (antiga Casa Herder).


4 Alumnes

4.1 Oferta de beques

L’alumnat de la Facultat —i també els diplomats i llicenciats recents— compta amb un seguit d’oportunitats per complementar la seva formació. Algunes són genèriques i s’adrecen a tots els estudiants matriculats a la Universitat o als joves en general; d’altres són específiques per als matriculats al nostre centre.


Ofertes per als estudiants

Beques de col·laboració amb la Universitat de Barcelona. A més de les convocatòries per als serveis generals (Biblioteca, aules d’informàtica, Servei d’Esports, Servei de Llengua Catalana, etc.), els nostres estudiants són ocasionalment els destinataris d’ofertes de col·laboració per a determinades feines (com ara al Gabinet de Premsa).

Programa Sòcrates-Erasmus. El programa Sòcrates-Erasmus ofereix l’oportunitat de cursar una part dels estudis a una altra universitat europea. Per als alumnes de la Facultat (tant de la diplomatura com de la llicenciatura), hi ha l’opció de cursar un semestre a les universitats següents:

Alemanya (Hamburg) - Hochschule für Angewandte Wissenschaften Hamburg
Bèlgica (Brussel·les) - Université Libre de Bruxelles
França (Grenoble) - Université Pierre Mendès
Gran Bretanya (Aberystwyth) - University of Wales
Gran Bretanya (Newcastle) - Northumbria University
Gran Bretanya (Sheffield) - University of Sheffield
Grècia (Tessalònica) - TEI of Thessaloniki
Itàlia (Parma) - Università degli Studi di Parma
Itàlia (Roma) - Università degli Studi di Roma “La Sapienza”
Noruega (Oslo) - Oslo University College
Països Baixos (Groningen) - Hanzehogeschool, Hogeschool van Gronin-gen

El curs 2002-2003 el nombre total de places ofertes ha estat de setze, de les quals s’han cobert solament set (dues més que l’any anterior). Els estudiants escollits han estat: Núria Capdevila i Canal (Aberystwyth), Marta Isabel Rodríguez Pereira i Jana Soto García (Newcastle), Irene Bosch i Colom (Roma), Gisela Ruiz Chacón (Oslo), Laia Castell Padilla (Sheffield) i Ester Barniol Carod (Hamburg). Cal dir que la valoració general ha estat molt positiva. En dos dels casos (els de Newcastle), les alumnes allargaren a dos semestres l’estada (prevista en principi per a un sol semestre).

D’estudiants d’altres països, la Facultat ha acollit durant aquest curs 2002-2003 quatre persones (cinc menys que el curs anterior): Patrizia Ponzoni i Luisa Garavet (de Parma), Jana Gigl (d’Hamburg) i Kim Nicolai (de Groningen).

Beques Sèneca. Les beques Sèneca, ofertes pel Ministerio de Educación, Cultura y Deportes, volen incentivar la mobilitat d’estudiants universitaris dins de l’Estat espanyol. Els estudiants de la diplomatura poden optar a les universitats següents: Carlos III, Complutense, Granada, La Corunya, Lleó, Múrcia i Salamanca. Els estudiants de la llicenciatura poden optar a: Alcalá de Henares, Carlos III, Complutense, Granada, Múrcia, Politècnica de València i Salamanca. Enguany només una alumna de la llicenciatura, Beatriz Benítez, ha optat per una d’aquestes beques i ha fet una estada a Salamanca. La Facultat ha acollit en la diplomatura un alumne de la Universitat de Múrcia, Luis Villalba.

Beques Colet. La Fundació Dr. Melchor Colet ofereix ajuts econòmics que s’adjudiquen a estudiants de la Facultat amb bon expedient acadèmic i dificultats econòmiques. Les beques del curs 2002-2003 estan pendents de resolució.

Estades en pràctiques a biblioteques de l’Instituto Cervantes. En el marc del conveni per a pràctiques curriculars voluntàries signat entre l’Instituto Cervantes i la Facultat, que possibilita la realització de pràctiques d’estudiants en biblioteques situades a l’estranger, enguany les alumnes escollides han estat M. Dolores Contreras Carballo (Berlín), Alba Nogués Espasa (Dublín) i Carla Canongia del Aguila (Utrecht). Igualment, la biblioteca del centre de Bremen ha acollit dos estudiants amb un conveni de cooperació acadèmica: Carlos Pons Florit i Mercedes Sanz Alarcón.

Utilització d’un pis d’estudiants. La Generalitat de Catalunya (Servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic) posa a disposició d’estudiants de la Facultat un pis cedit per la bibliotecària Rosa Ricart. Per a la selecció es té en compte el lloc de residència i l’expedient acadèmic. Aixa Martí, alumna de Biblioteconomia i Documentació, i Mercè Suñé, alumna de Documentació, han estat escollides per utilitzar aquest pis.


Ofertes per a diplomats i llicenciats recents

Estada en pràctiques a l’Istituto Universitario Europeo (Florència). Com cada any aquest centre de recerca, especialitzat en ciències socials, ha ofert a la Facultat la possibilitat que un diplomat o llicenciat recent faci una estada en pràctiques d’una durada d’onze mesos a la biblioteca del centre. Enguany, excepcionalment, han estat seleccionats tres exalumnes: Alba Ferrer García, Xènia Jarque Molins i Laura Pla Aumatell.

Estada al Centre d’Estudis Catalans de París. El treball consisteix a responsabilitzar-se de la biblioteca d’aquest centre, que depèn de la Université de la Sorbonne, per un període de dos anys. Hi poden participar diplomats o llicenciats recents, amb bon expedient acadèmic i coneixements de francès. Els darrers anys Yvonne Villaret ha estat l’alumna diplomada que ha treballat a la biblioteca del centre.


4.2 Convenis de pràctiques curriculars obligatòries i voluntàries i de cooperació educativa

A més de les pràctiques curriculars obligatòries, establertes en el Pla d’estudis dels distints ensenyaments, la Universitat de Barcelona ofereix als seus estudiants la possibilitat de reconèixer i valorar, dins del currículum acadèmic, les pràctiques en empreses i institucions, o bé d’aprofundir la formació pràctica dels estudis per interès propi i sota la supervisió que el centre estableixi. Tot això es concreta en les pràctiques curriculars i en els convenis de cooperació educativa. Les pràctiques curriculars tenen reconeixement acadèmic —com a crèdits obligatoris o opcionals, o com a crèdits de lliure elecció—; els convenis de cooperació educativa són les activitats pràctiques que l’alumne fa per interès propi —normalment amb una compensació econòmica. Les empreses i institucions en les quals els alumnes de la Facultat fan activitats pràctiques d’algun dels tipus anteriors han de signar un conveni amb la UB. El nombre elevat de convenis signats al llarg del curs és un bon indicador per mesurar l’acceptació que té el nostre alumnat en el món professional. Les dades següents es distribueixen en els tres tipus de convenis establerts i en cada un s’hi fa la distinció entre les entitats de l’Administració pública i les empreses privades:

Convenis de pràctiques curriculars obligatòries (1r cicle)
        En institucions públiques  74
        En empreses privades  24
Convenis de pràctiques curriculars opcionals (2n cicle)
        En institucions públiques    2
        En empreses privades    1
Convenis de pràctiques curriculars voluntàries (1r cicle)
        En institucions públiques    5
        En empreses privades    7
Convenis de pràctiques curriculars voluntàries (2n cicle)
        En empreses privades    2
Convenis de cooperació educativa (1r cicle)
        En institucions públiques  40
        En empreses privades  61
Convenis de cooperació educativa (2n cicle)
        En institucions públiques  21
        En empreses privades  25
Total de convenis signats (entre el 16/09/2002 i el 15/09/2003)   262

Des del febrer de 2003, la Universitat de Barcelona aplica unes tarifes a les empreses que signen convenis de cooperació educativa. Aquestes tarifes reverteixen en la Facultat i serveixen per millorar els equipaments destinats a la docència.


4.3 Premis extraordinaris

Beatriz Piera Moreno ha obtingut el Premi Extraordinari de Biblioteconomia i Documentació en la convocatòria de 2001-2002 i Javier Leiva Aguilera, el de Documentació.


4.4 Activitats

Viatge d’estudis a Madrid. Com ja és tradicional, un grup d’alumnes de segon curs de la diplomatura organitzà, del 4 al 7 de febrer, un viatge d’estudis a Madrid, per tal de visitar una sèrie de centres d’interès bibliotecari i arxivístic: Biblioteca Nacional i Archivo Histórico Nacional.

Viatge de fi de carrera. Un grup de setze alumnes de tercer curs van fer un viatge a Praga, de l’1 al 8 de febrer, per celebrar la fi dels estudis. Durant aquesta estada van visitar algunes instal·lacions bibliotecàries.

A més dels dos viatges anteriors, una bona part de les activitats de l’alumnat s’han centrat al voltant de la situació creada per la guerra de l’Iraq. Durant els mesos de març i d’abril, els estudiants de la Facultat es van sumar a les accions de protesta organitzades a la Universitat i a les convocades per les plataformes ciutadanes. En concret, organitzaren o participaren en les activitats següents: la tancada al centre el 26 de març —amb un total de 85 persones, entre alumnes, professors i membres del PAS—; el col·loqui amb Neus Bonet, cap de continguts d’Ona Catalana, sobre l’atac a Iraq; projeccions de vídeos; la contribució al desenvolupament del Wiki contra la guerra (mantingut per la Biblioteca de la UB); la consulta ciutadana contra la guerra, amb una urna instal·lada al centre per recollir l’opinió de la comunitat universitària i també la dels veïns de Sants, i l’organització d’una cafetada popular pel Comerç Just, com a conseqüència de la qual les màquines de cafè d’UB-Sants han passat a utilitzar cafè procedent del Comerç Just.

Finalment, una altra de les activitats de l’alumnat que cal destacar és l’organització de la campanya “Un llibre, un espai de llibertat”, iniciativa dels alumnes de l’assignatura Serveis Especials. Ha consistit en la recollida de llibres per a la biblioteca de la presó de joves de la Trinitat Vella (Barcelona).


5 Serveis

5.1 Aules d’informàtica

Serveis

Les aules d’informàtica estan destinades sobretot a la docència i als exercicis pràctics que l’alumnat ha de fer en el marc de les distintes assignatures del Pla d’estudis. Els serveis bàsics que es presten des d’aquestes aules són els següents:

S’ha de destacar que aquest curs el professor coordinador de les aules d’informàtica ha posat en marxa un sistema que permet als alumnes fer reserves via web dels ordinadors que no estan reservats per a la docència. L’autenticació dels usuaris està integrada a MónUB.


Equipament i instal·lació

Aquest any s’ha posat en marxa una aula oberta d’usuaris amb 15 PC que se suma a les tres aules d’informàtica que funcionen sobretot per a la docència (espais 303, 304, 305 i 312). En total, es disposa de 75 PC connectats mitjançant una xarxa Ethernet, un servidor Novell i un servidor NT —on els alumnes disposen d’espai per desar pàgines web i exercicis d’assignatures. Des dels PC de les aules es té accés a Internet sense restriccions i a un ampli programari d’aplicacions bibliotecàries, documentals i d’ofimàtica. Les aules 303 i 304 disposen d’un escàner per a ús de professors i d’alumnes, i la 304 també està equipada amb un canó de projecció fix. Les aules de docència disposen de cinc canons de projecció fixos i dos canons mòbils, amb els PC corresponents; aquest equipament també està controlat pels becaris de les aules d’informàtica.


Ús de les aules

Les aules han estat a disposició d’alumnes i de professors en un horari de dotze hores sense pausa (de dos quarts de nou del matí a dos quarts de nou del vespre). Els dies feiners de les vacances de Nadal i del mes de juliol han estat obertes en un horari reduït (de les deu del matí a les set de la tarda). Durant tot l’any l’ocupació de les aules ha estat molt alta en les diverses modalitats d’utilització: classes —en una gran majoria—, però també exercicis obligatoris, i ús lliure i personal.


Responsables

El personal que ha prestat els seus serveis a les aules ha estat: el professor Josep Manuel Rodríguez Gairín, que té l’encàrrec de coordinar les aules d’informàtica, i els quatre becaris següents amb dedicació de cinc hores diàries: Sergio Chávez (fins al gener), Darius Ill (a partir del febrer), Joan Garrigó, Emili Ibar i Francesc Xavier Mundet.

Com sempre, s’ha comptat amb el suport informàtic del CIUB, especialment per a l’administració del servidor d’alumnes, i de l’operador informàtic de Biblioteconomia, Carlos Muñoz, que s’ha encarregat de la gestió d’usuaris i de les còpies de seguretat del servidor de professors.


5.2 Servei d’Informació i Atenció a l’Alumnat (SIAA)

El Servei d’Informació i Atenció a l’Alumnat va ser instaurat el curs 1997-1998 amb l’objectiu de recollir i difondre la informació d’interès per als alumnes de la Facultat sobre els ensenyaments i la integració laboral, i per atendre’n les consultes individuals sobre aquests mateixos temes. La informació és recopilada a partir del Servei d’Informació i Atenció a l’Estudiant, de diverses llistes de distribució, de la Borsa de Treball de la UB i de professors de la Facultat. El SIAA s’encarrega de l’actualització de les cartelleres del centre: ofertes de beques i feines, ofertes de convenis de cooperació educativa i de pràctiques voluntàries, activitats culturals, manteniment de la pàgina web del Servei (http://www.ub.edu/biblio/siaa.htm), etc. Des del curs passat també té cura del Servei d’Ofertes de Feina (SOF) i puntualment dóna suport a les tasques que es porten a terme a Secretaria.

El Servei està coordinat per la Secretaria del centre i l’atén un becari amb una dedicació de 25 hores a la setmana. Aquest curs la becària del SIAA ha estat Aixa Martí.

El nombre de consultes ateses pel Servei al llarg del curs 2002-2003 (fins a final de juny) ha estat de 164. La majoria de les peticions d’informació giren al voltant dels convenis de pràctiques amb empreses i institucions, les ofertes de feina i les beques.


5.3 Servei d’Ofertes de Feina (SOF)

El Servei d’Ofertes de Feina es posà en marxa l’11 de febrer de 2002 amb l’objectiu de difondre gratuïtament entre els titulats de la Facultat que ho sol·licitessin les ofertes de feina i beques que arribessin al centre. Els inscrits al SOF reben setmanalment al correu electrònic les ofertes, en format DOC o PDF, segons el cas. La creació d’aquest Servei respon a la voluntat de facilitar l’accés a aquesta informació, d’un interès rellevant per a qui la necessita. Totes les ofertes també es fan públiques a la Facultat, a les cartelleres corresponents. El servei és exclusiu per als exalumnes de la Facultat i no s’atenen les peticions d’alumnes actuals ni de graduats d’altres universitats.

Durant aquest curs s’han apuntat al SOF 126 usuaris nous i hi ha hagut 16 baixes; el nombre total d’usuaris el juliol de 2003 era de 296. Al llarg d’aquest període s’han fet 35 trameses, que representen un total de 124 ofertes —96 de feina i 28 beques.


5.4 Servei d’Avisos Urgents (SAU)

El Servei d’Avisos Urgents, adreçat a l’alumnat de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, es posà en marxa de manera experimental a principi del mes de maig amb l’objectiu de fer arribar ràpidament als inscrits missatges breus d’interès a través del telèfon mòbil. El Servei funcionà només de manera experimental, ja que en iniciar-se el curs es va haver de suprimir quan canvià el sistema de tarifació de les companyies de telefonia mòbil.


5.5 Comissió de Dinamització Lingüística (CDL)

La Comissió de Dinamització Lingüística ha estat formada per Teresa Mañà, presidenta; Anna Rubió, representant del professorat; M. Lluïsa Padilla, representant del PAS, i un representant de l’alumnat. Des del mes de juny, Núria Jornet substitueix Teresa Mañà com a presidenta de la CDL. Enguany la Facultat ha compartit el becari amb les facultats de Filologia i Matemàtiques. Han fet aquesta tasca Vicenç Tuset, fins al mes de febrer, i Glòria Queirós, a partir del mes de març.

A més de les activitats pròpies de revisió i dinamització lingüística, la CDL ha organitzat tres concursos: “Què dius que què?” —uns mots diabòlicament encreuats—, el ja clàssic “Fixa’t-hi bé” i el concurs literari de Sant Jordi.


Apèndix. Centres que han rebut alumnes de Pràcticum el curs 2002-2003

Arxius

Arxiu Administratiu Municipal de Sant Boi de Llobregat
Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona
Arxiu Històric de Sabadell
Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
Arxiu Municipal Administratiu de Barcelona
Arxiu Municipal de Pineda de Mar
Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs
Arxiu Municipal del Districte de Ciutat Vella
Arxiu Nacional de Catalunya
Catalunya Ràdio
El Mundo Deportivo
El Periódico de Catalunya
Filmoteca de Catalunya
Fundació Cipriano García. Arxiu Històric de la CONC
Instituto de Historia y Cultura Militar
La Vanguardia
RAC1
Ràdio Estel
Radio Nacional de España


Biblioteques especialitzades

Ajuntament de Barcelona. Biblioteca General
Associació de Mestres Rosa Sensat
British Council
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Doxa Consulting
Editur
Escola Superior de Música de Catalunya
Filmoteca de Catalunya
Fundació “La Caixa”. Mediateca
Fundació Catalana Síndrome de Down
Goethe Institut
Institut Català de la Dona
Institut Català de la Salut
Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya
Institut del Teatre
Institut Francès de Barcelona
KPMG
Médicos sin Fronteras
Museu d’Art Contemporani de Barcelona
Sida-Studi
Televisió de Catalunya


Biblioteques públiques

Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat, Barcelona
Biblioteca Can Baratau, Tiana
Biblioteca Central Pare Miquel d’Esplugues, Esplugues de Llobregat
Biblioteca Comarcal de Blanes
Biblioteca d’Alcalá La Real, Jaén
Biblioteca Garcilaso, Barcelona
Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra, Barcelona
Biblioteca Joan Miró, Barcelona
Biblioteca Joan Oliva, Vilanova i la Geltrú
Biblioteca Josep Janés, l’Hospitalet de Llobregat
Biblioteca La Bòbila, l’Hospitalet de Llobregat
Biblioteca Llefià, Badalona
Biblioteca Nou Barris, Barcelona
Biblioteca Pompeu Fabra, Mataró
Biblioteca Sant Pau i Santa Creu, Barcelona
Biblioteca Tecla Sala, l’Hospitalet de Llobregat
Biblioteca Tirant lo Blanc, Montgat
Biblioteca Vapor Badia, Sabadell
Biblioteca Vapor Vell, Barcelona
Biblioteca Vila de Gràcia, Barcelona
Consorci de Biblioteques de Barcelona
Diputació de Barcelona, Servei de Biblioteques


Biblioteques universitàries

Universitat de Barcelona - Econòmiques
Universitat de Barcelona - Farmàcia
Universitat de Barcelona - Filosofia
Universitat de Barcelona - Vall d’Hebron
Universitat Politècnica de Catalunya - Biblioteca de Campus de Terrassa
Universitat Politècnica de Catalunya - Servei de Biblioteques i Documentació
Universitat Pompeu Fabra - Biblioteca de Rambla