La cara canviant de la comunicació científica
David C. Prosser
SPARC Europe
Traducció: Carles Sierra
La comunicació científica ha d'existir per al bé de la investigació mundial i la comunitat de l'ensenyament. Els autors volen compartir noves troballes amb tots els seus col·legues i els investigadors, els estudiants i altres lectors volen accedir a la totalitat de la bibliografia pertinent.
Tanmateix, el sistema tradicional de comunicació científica no funciona. Les biblioteques de tot el món i les institucions a les quals pertanyen ja no poden mantenir el ritme creixent del volum i del cost dels recursos científics. Els autors es comuniquen tan sols amb aquells col·legues prou afortunats de trobar-se en una institució que es pugui permetre l'adquisició o la contractació de l'accés a les seves obres. Els lectors només tenen accés a una fracció de la bibliografia pertinent, i per això es perden documents potencialment vitals en els seus camps.
La promesa que la revolució digital faria disminuir els costos i ampliaria l'accés s'ha vist amenaçada per aquells editors que han tractat de maximitzar ingressos apujant preus i restringint-ne l'ús. Però ja hi ha en marxa, i cada cop amb més empenta, iniciatives per contrarestar aquesta tendència utilitzant noves tecnologies i models empresarials que proporcionin un accés més ampli amb un menor cost social.
La implicació de les comunitats bibliotecària i acadèmica és fonamental per garantir l'èxit d'aquestes iniciatives. Tots plegats podem desenvolupar un nou sistema que satisfaci les necessitats dels bibliotecaris, els investigadors, com a autors i lectors, els estudiants i la societat en conjunt.
El sistema ja no funciona
Als lectors cada cop els costa més i més accedir al text complet dels articles que necessiten, ja que la major part dels campus no paren de cancel·lar subscripcions a revistes científiques. Els preus de les revistes científiques continua pujant a tot el món a un ritme força més ràpid que el de la inflació i els pressupostos de les biblioteques. A l'Amèrica del Nord, per exemple, les biblioteques d'investigació van desembossar el 2002 un 227 % més en publicacions científiques que el 1986. Al Regne Unit, els preus d'aquestes revistes van pujar un 58 % entre el 1991 i el 2001, si es compara amb un 28 % d'augment en la inflació.
Aquestes pujades han dut a cancel·lacions constants de revistes científiques, i cada cop les biblioteques n'adquireixen menys. Tot i així, malgrat les reduccions en les subscripcions, alguns editors no deixen d'obtenir amplis beneficis —de fins a un 40 % en alguns casos— mentre amplien el control del mercat mitjançant adquisicions, fusions i la compra de títols individuals de societats acadèmiques i professionals. Les fusions solen tenir com a resultat pujades importants en els preus de subscripció.
Tot i que ara hi ha en línia un nombre creixent de revistes científiques, aquest accés acostuma a requerir un cost afegit, cosa que posa encara més a prova els pressupostos de les biblioteques. Moltes institucions i universitats no poden proporcionar aquest accés als investigadors i estudiants.
Malgrat que la publicació electrònica és una via prometedora per a la investigació científica, té els seus propis reptes
Alguns grans editors volen restringir l'accés a la informació electrònica mitjançant la legislació i sistemes de protecció tècnica, i molts dels recursos electrònics disponibles estan regulats per llicències que limiten la manera com investigadors i estudiants poden usar-ne els continguts.
Alguns editors han ajuntat en un mateix paquet totes les seves revistes científiques per tal d'oferir un accés addicional, però les llicències d'aquests paquets comprometen parts importants dels pressupostos de les biblioteques. Això pot fer desviar fons de les subscripcions cap a títols de gran qualitat d'editors més petits.
El sistema està canviant
Hi ha una tendència cada cop més gran al canvi pel que fa a la manera com tractem les comunicacions científiques, i les comunitats bibliotecària i acadèmica encapçalen les iniciatives per crear aquest canvi. En concret:
- Un nombre en augment de biblioteques està adoptant el paper d'amfitrió de dipòsits institucionals, mantenint arxius electrònics de la riquesa intel·lectual de les seves institucions (http://www.arl.org/sparc/IR/ir.html).
- Cada cop es publiquen més revistes científiques de gran qualitat i avaluades per experts que no cobren als lectors per l'accés, fet que incrementa la disseminació i l'impacte de les investigacions que s'hi publiquen (vegeu http://www.doaj.org).
- Aquestes revistes científiques d'accés obert atrauen autors de prestigi, lectors i editors que s'adonen dels beneficis de l'accés obert.
- Els editors tradicionals (com ara Oxford University Press) miren de transformar les seves revistes científiques de subscripció perquè siguin d'accés obert.
- Augmenta entre els autors la consciència de la necessitat de conservar els seus drets de publicació, de manera que puguin reutilitzar el seu propi treball com a ells els vagi bé. Els autors fan servir la llista del projecte RoMEO, que detalla les actituds dels editors envers els drets dels autors, per decidir així on publicar
(http://www.lboro.ac.uk/departments/dis/disresearch/romeo/index.html).- Els organismes de finançament cada cop són més conscients de les seves responsabilitats en la disseminació dels resultats de les investigacions. Fa poc, totes les agències de finançament alemanyes van anunciar el seu suport a l'accés obert en la Declaració de Berlín (http://www.zim.mpg.de/openaccess-berlin/berlindeclaration.html), després d'una declaració semblant del Wellcome Trust del Regne Unit (http://www.wellcome.ac.uk/en/1/awtvispolpub.html).
Fases següents
La comunitat bibliotecària pot continuar ajudant a assolir aquests canvis en la comunicació científica. En concret, els bibliotecaris poden:
- Organitzar i mantenir dipòsits institucionals.
- Ajudar les facultats a dipositar els seus documents d'investigació, nous i antics, als dipòsits.
- Ajudar que les revistes científiques d'accés obert ofertes a les seves institucions siguin conegudes per altres bibliotecaris, per serveis d'indexació, per finançadors potencials i per lectors potencials.
- Assegurar-se que els estudiosos de la seva institució sàpiguen com trobar revistes científiques i arxius d'accés obert del seu àmbit científic.
- A mesura que proliferen les revistes d'accés obert i en va creixent l'ús i l'impacte, cancel·lar aquelles que tenen un preu excessiu i no estan a l'altura.
- Establir converses amb administradors universitaris, estudiosos, organismes de finançament, etc., per tal de plantejar qüestions.
Conclusions
La Budapest Open Access Initiative, feta pública el 14 de febrer de 2002, afirmava que “una vella tradició i una nova tecnologia han convergit per fer possible un bé públic sense precedents” (http://www.soros.org/openaccess/read.shtml). El “bé públic” és l'obertura de la bibliografia científica a tots els lectors interessats: investigadors, professors, estudiants, administradors, organismes de finançament i públic en general. Això farà augmentar l'impacte de les investigacions ja dutes a terme i ajudarà a accelerar nous descobriments. Permetrà a la gent del món en desenvolupament llegir un volum de coneixement al qual ara només té un accés limitat. Aquest bé públic és al nostre abast i podem assolir-lo treballant plegats.