Resum [Abstract] [Resumen]
El Pla de Biblioteques de Barcelona defineix quin és el marc conceptual dels programes de dinamització cultural d'aquestes biblioteques: “Enfront del caràcter passiu de les estratègies orientades a l'oferta d'informació en la més àmplia gamma possible de continguts i de suports, cal esbossar veritables sistemes actius d'acompanyament dels ciutadans i ciutadanes, des de la informació passiva fins al coneixement actiu.” En aquest sentit les biblioteques d'aquesta ciutat s'han caracteritzat pel fet d'oferir als usuaris un ampli ventall d'activitats i accions de difusió cultural i de la lectura amb l'objectiu de facilitar aquest trànsit de la informació al coneixement.
1 Introducció
El nou escenari social i cultural en el qual estem immersos en aquest principi de segle ha significat per a les biblioteques un repte d'adaptació a les noves formes d'accés i ús de la informació i la cultura. Per això ha calgut una definició de noves estratègies d'aproximació de les biblioteques al públic i viceversa. És en aquest context on els programes culturals de les biblioteques desenvolupen un paper preponderant, atès que han estat una de les eines més utilitzades per captar nous públics i una fórmula per augmentar el coneixement i donar difusió de la resta de serveis bibliotecaris.
Per abordar aquesta nova situació amb garanties, fa temps que les biblioteques han obert un procés de redefinició, tant de la seva missió com del seu funcionament; i, per tant, també de com relacionar-se amb els seus públics. Els trets definitoris d'aquestes noves formes d'apropament són les següents:
- Aprofundir en el funcionament en xarxa.
- Definir quins són els serveis comuns.
- Fomentar actituds actives del públic en l'ús i el funcionament de la biblioteca.
- Fer que la biblioteca sigui un equipament profundament arrelat al medi on està situada, amb les portes obertes a les dinàmiques que aquest generi, i que, en conseqüència, respongui a un model territorial.
- Potenciar la dimensió social de la biblioteca com un espai facilitador de processos democratitzadors de la cultura i com a espai de trobada i socialitzador de les pràctiques individuals d'acció i consum cultural.
- Convertir la biblioteca en un espai cultural dinàmic i obert a la creació amb una oferta diversificada i de qualitat que possibiliti la participació dels públics usuaris i dels diferents agents culturals del territori i de la ciutat.
Figura 1. Recital de poesia a la Biblioteca Sofia Barat: Enric Casasses i Pau Riba
És evident que aquestes noves estratègies de relació i d'aproximació de la biblioteca als usuaris comporten també una nova manera d'entendre i de dissenyar els programes de difusió cultural i de la lectura desenvolupats fins ara, que s'han de planificar per convertir aquest equipament cultural en un referent viu i dinàmic de la vida cultural dels territoris i de la ciutat. Si volem fer de la biblioteca l'equipament cultural de proximitat per excel·lència, aquests programes, conjuntament amb la resta de serveis bibliotecaris, han de tenir un paper protagonista.
En aquest sentit, les biblioteques de Barcelona han fet dels seus programes d'activitats un tret fonamental de la seva prestació de serveis i de la seva programació, en oferir un ampli ventall de possibilitats als ciutadans, on la qualitat, la diversificació de l'oferta i l'adaptació a les característiques del públic potencial de cadascuna siguin trets característics. Darrerament, la participació activa del públic en les activitats i el vessant creatiu d'aquests actes s'han convertit també en dues característiques cada vegada més presents en la programació cultural dels equipaments bibliotecaris de la ciutat de Barcelona.
A continuació fem un repàs ràpid als programes de difusió cultural i de la lectura que actualment s'estan desenvolupant.
2 Les activitats de xarxa
S'anomenen activitats de xarxa perquè es duen a terme a la totalitat de les biblioteques de la ciutat i es dissenyen sota aquesta lògica. Són totes aquelles activitats que tenen una clara periodicitat marcada, que s'inclouen en programes estables i que volen transmetre al públic l'existència de la xarxa de biblioteques, però que tenen una voluntat única de servei.
2.1 Programació infantil i familiar
2.1.1 Lletra petita
Lletra petita inclou tota l'oferta adreçada al públic familiar i infantil de les biblioteques de Barcelona. Aplega els programes següents: Aperitius musicals, El món dels tovets, Enreda't amb l'acció, Petit format, Sac de rondalles i altres activitats associades al calendari festiu i tradicional.
Figura 2. Programa de Lletra petita
Aperitius musicals
Els Aperitius musicals són audicions comentades dutes a terme els dissabtes al matí a diferents biblioteques i adreçades al públic familiar a partir dels set anys. Cada un dels cicles trimestrals està centrat en un període determinat de temps o corrent musical. S'ofereix la possibilitat d'escoltar la música que correspon al tema tractat, al mateix temps que es fan explicacions del context històric, dels instruments, dels corrents musicals, etc. Les sessions s'acompanyen amb diversos materials de suport a la lectura, com ara les guies.
El món dels tovets
Tovets és el nom que prenen els ninots de roba d'alguns dels principals protagonistes de la literatura infantil: Max i els monstres, Babar, Maisy, Elmer, Pere Conillet i molts d'altres. Acompanyats per adults, i amb la seva complicitat, els infants fins a sis anys poden descobrir les històries que els tovets protagonitzen. Per tal d'ajudar a localitzar el llibre a la biblioteca, cada ninot porta un braçalet on s'indica el lloc exacte d'ubicació.
Enreda't amb l'acció
Taller de tres sessions adaptades a partir de la lectura d'un llibre. Amb la realització de jocs de descoberta, teatre, experimentació de sensacions i treballs manuals es potencia l'aprofundiment en els continguts que presenta el relat. Aquest programa està adreçat a públic preadolescent.
Petit format
Espectacles de petit format adreçats a públic familiar, amb íntima relació amb el foment de la lectura: contes que es dibuixen mentre s'expliquen, titelles que llegeixen poesies, històries per escoltar i altres propostes que s'ofereixen entre setmana i els dissabtes a la tarda.
Sac de rondalles
La narració de contes ha estat, històricament, una activitat molt present a les biblioteques. En aquesta línia, Sac de rondalles ofereix un ampli ventall de narradors i narradores que, despullats d'elements escènics, porten el conte i l'oralitat a un lloc central dins la biblioteca i les seves programacions.
Altres activitats associades al calendari festiu i tradicional
Tenint en compte la celebració de les festivitats de la ciutat es programen activitats al voltant d'aquestes festes: la Mercè, Santa Eulàlia, Carnaval, Setmana de Poesia, etc. Així, es fa present al públic infantil les programacions que són també de l'àmbit de la ciutat.
2.1.2 Programació per a joves i adults
L'aventura de llegir
Aquesta és la programació de difusió cultural i de foment de la lectura més consolidada de les biblioteques de Barcelona, ja que funciona des de l'any 1994. Els seus objectius bàsics, que comparteix amb la resta de programes, són:
- donar a conèixer els diferents serveis de les biblioteques;
- dissenyar un programa d'activitats culturals estable;
- fomentar l'hàbit de la lectura;
- donar a conèixer la xarxa d'equipaments bibliotecaris;
- arribar a nous públics.
És un programa de caràcter trimestral. En les seves activitats es tracten temes tant d'humanitats i arts com de ciències i tecnologies, i es fa especial esment del coneixement, del civisme i dels valors. Aproximadament suma un total de sis-centes activitats l'any, que s'adrecen a tota la ciutat i al públic jove i adult.
Figura 3. Programa de L'aventura de llegir
Atrapa la paraula
Taller de narració oral que té com a objectiu donar a conèixer i aplicar les tècniques apropiades per seleccionar, preparar i explicar contes a petits i grans. Amb aquesta activitat es vol potenciar l'aparició de nous narradors formats en les mateixes biblioteques. De les diferents edicions dutes a terme, ja s'han format diversos grups que han començat la seva trajectòria de narradors.
Clubs de lectura
Els clubs de lectura estan formats per un grup de persones que llegeixen un mateix llibre, es reuneixen un cop al mes i comenten les seves experiències com a lectors, conduïts per un especialista. Els seus objectius són:
- fomentar l'hàbit de la lectura i el diàleg;
- oferir noves possibilitats per al temps lliure;
- promoure l'ús de la biblioteca i donar-la a conèixer com a equipament cultural;
- crear un punt de trobada per als lectors.
Hi ha clubs de caràcter general i d'altres d'especialitzats: de teatre, de poesia, de llengües estrangeres, de cinema, de novel·la històrica, etc. La duració de l'activitat és d'un curs escolar. L'assistència es limita a dos anys, per donar cabuda a tota la demanda existent. Un cop passat aquest període, des de la biblioteca es potencia la possibilitat que pugui funcionar de manera autònoma, però s'acull i s'acompanya el grup en tot el procés d'autoorganització.
Figura 4. Programa de Club de lectura
T'interessa
Programació d'activitats de divulgació al voltant de qualsevol tema d'interès, tant de proximitat territorial com d'una dimensió més àmplia: des d'una conferència d'actualitat fins a la presentació d'una entitat de barri.
3 Les activitats singulars i especials de cada centre
Les biblioteques, com a equipaments culturals de proximitat, estableixen sinergies amb la resta d'agents culturals i socials del seu territori, i programen accions que tenen molt a veure amb aquesta realitat més immediata i pròxima als equipaments: el seu barri, el seu districte, des de programes al voltant del calendari tradicional, com ara festes majors o altres programacions de caràcter cultural. Les especialitzacions dels fons que moltes de les biblioteques de Barcelona tenen també s'han convertit en elements clau a l'hora de programar activitats: el cas del circ a la Biblioteca de Nou Barris, o del còmic a la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra, o la programació De pensament, paraula i obra de la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda centrada en la poesia, per citar-ne alguns exemples aclaridors.
Figura 5. Programa de De pensament, paraula i obra
4 Les activitats reflex de programació externa
Les biblioteques són protagonistes de les centralitats culturals. Tal com s'apuntava més amunt, són equipaments territorials pròxims al ciutadà i al seu entorn, però en molts casos també ho són de ciutat. És a dir, es converteixen en espais on es reflexiona sobre l'urbs i també sobre la seva àrea d'influència, fent activitats generades des de les mateixes biblioteques que tenen una clara vocació de ciutat. Una altra estratègia utilitzada ha estat la de fer-se presents en els cicles i programes culturals estables de la ciutat a partir de la realització d'activitats en aquests programes per tal de transmetre a la resta d'agents culturals de la ciutat que les biblioteques de Barcelona són equipaments que estan al seu abast i que poden ser utilitzades com a espais de programació cultural.
Es participa en molts i variats programes, entre els quals es poden destacar els següents: la Setmana de Poesia de Barcelona, el Festival del Grec, Kosmópolis, els salons del Còmic i el Manga, les grans exposicions, els diferents festivals de cine, etc.
Figura 6. Punt de llibre Converses abans d'aixecar el teló del Festival del Grec
Amb aquests elements, cada biblioteca de Barcelona disposa d'un programa cultural propi, entès com un servei més de les biblioteques, dissenyat a partir de les característiques pròpies de cada una, del seu fons, del perfil dels seus usuaris i evidentment del territori on està situada.
5 El carnet de les biblioteques: el carnet cultural de la ciutat
A partir de l'establiment de convenis i acords de col·laboració amb agents culturals de la ciutat, el carnet de biblioteques dóna accés, a més a més dels serveis vinculats als centres bibliotecaris (préstec, Internet, etc.), a la utilització d'altres serveis i centres culturals, i d'aquesta manera facilita un tracte preferent als usuaris de les biblioteques en els serveis d'aquests centres i en alguns establiments comercials, com ara llibreries, museus, sales de teatre i música i cinemes. Aquests acords han permès enriquir la programació cultural de les biblioteques a partir de les aportacions dels agents que participen en el programa, així com arribar als públics propis d'aquests agents.
Figura 7. Programa del carnet de biblioteques
6 Propostes de futur
A continuació s'anoten alguns dels molts reptes de futur que tenen plantejats els programes de difusió cultural i de la lectura de les biblioteques de Barcelona.
En primer lloc, cal potenciar el caràcter creatiu i participatiu de les activitats. Tot i haver avançat en aquesta línia de treball a partir d'activitats com ara els clubs de lectura o Atrapa la paraula, cal programar activitats que pensin en l'usuari com un agent participatiu i no passiu, en un creador potencial i no només en un consumidor. Altres exemples que caldria explotar serien les activitats interactives amb els usuaris que poden ser instal·lades en la pàgina web <www.bcn.es/biblioteques>. No es pot desaprofitar aquesta potencialitat que ens dóna la xarxa.
Un altre dels reptes és el disseny i la realització d'activitats que potenciïn l'assistència de públic adolescent i de la tercera edat a les biblioteques. La versatilitat i capacitat d'adaptació dels programes culturals haurien de ser una bona eina per aconseguir-ho. Les activitats que fomentin un ús creatiu i lúdic de les noves tecnologies amb els joves, o els projectes de recuperació de la memòria local amb els més grans en poden ser exemples.
També cal oferir propostes que contribueixin a la disminució de les desigualtats culturals resultants del consum cultural socialment fragmentat i de la ciutat multiètnica en què s'ha convertit Barcelona. Cal tenyir totes les programacions amb les diferents realitats socials i culturals, prestant serveis especialitzats adreçats a determinats col·lectius, com per exemple les tertúlies per a estrangers de la Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat o el Servei d'Autoaprenentatge de la Biblioteca Francesca Bonnemaison.
Figura 8. Fulletó del Servei d'Autoaprenentatge de la Biblioteca Francesca Bonnemaison
La programació cultural esdevé, d'aquesta manera, una de les accions centrals de les biblioteques que ha de contribuir que facin el tomb i es converteixin en centres d'informació cap al coneixement.