Proposta d'ús dels topònims en la indexació
A M. Sanchis Guarner, J. Soler i Riber i A. Bescós, in memoriam
Ferran López
Corrector d'Item i d'InfoBibCat
Joan Farrés
Cartoteca de Catalunya (Institut Cartogràfic de Catalunya)
David Domènech
Biblioteca Arús
Resum [Abstract] [Resumen]
Es presenta una proposta d'ús dels topònims en la indexació elaborada a partir de la tasca duta a terme pels autors a la biblioteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC). Al principi s'assenyalen els criteris metodològics i les fonts de referència i, a continuació, es presenta de manera detallada la proposta d'ús dels topònims (aspectes generals, geografia humana, accidents geogràfics, etc.). Al final, s'inclou una recapitulació on es tornen a posar de manifest els aspectes clau de la proposta.
Nota de l'editor: El comitè editorial de la revista BiD ha avaluat favorablement la publicació d'aquest article perquè ha considerat que aporta molts elements de reflexió i de discussió a un tema catalogràfic que és especialment complex, el dels topònims. Tanmateix, vol remarcar que, tal com diuen els autors, es tracta només d'una proposta i que, com a tal, pot servir de base per a la discussió futura d'aquest assumpte. El comitè de la revista també està convençut que cal la màxima aproximació a les normatives internacionals, ja que només això facilita que es comparteixin recursos i el servei als usuaris.
“El capítol 23 tracta de noms geogràfics. Malgrat que sovint s'usen com a part d'encapçalaments d'entitat, aquests noms presenten un problema per si sols.” (Regles, p. 349)
“Os nomes geográficos em qualquer espaço físico considerado são uma expressão viva da interação entre o homem e seu meio ambiente [...]. Esta identificação só gera uma informação precisa quando seguida de uma padronização cuja matéria tem sido motivo de constantes debates entre geógrafos, cartógrafos e filólogos em busca de uma uniformização internacional.” (Maroun, 1996, p. 7)
Introducció1
En el marc de la nostra feina per a la biblioteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, i coincidint que s'havien refós diversos catàlegs preexistents, el 25 de gener del 2000 vam començar a treballar en la indexació de topònims. Aprofitant l'avinentesa, ens havíem proposat d'unificar i donar coherència als usos vigents al centre fins aleshores.
Un fons tan ric en cartografia, geografia i matèries connexes, i amb tanta diversitat interna, planteja una problemàtica toponímica considerable; això ens obligà a afinar criteris per tal d'abastar una casuística tan prolixa.
Calia seguir una normativa, i les AACR ens van aportar una varietat de supòsits considerable, però, és clar, no són un manual d'indexació. Així mateix, vam tenir en compte els catàlegs catalans, però la toponímia hi és tractada de manera vacil·lant i contradictòria.
En aquesta tasca s'evidenciava l'absència de normativa pròpia, diferentment dels brasilers i del món anglosaxó, per exemple. Hi mancava establir bona part de la casuística que un catalogador pot trobar en la pràctica, ajustada a la realitat del nostre país. Engegàrem aquesta tasca a l'ICC. Posteriorment hi continuàrem aprofundint, ja a títol personal: vam pensar que calia encetar un diàleg entre els professionals per tal d'estandarditzar la indexació de topònims amb l'amplitud adient i des d'una concepció autocentrada. I trobàrem que una manera adequada de col·laborar-hi fóra madurar la feina feta i sistematitzar-la en forma de proposta de concrecions articulada. És amb aquest esperit, i amb aquest fi, que escrivim ara aquest article.
La nostra proposta de concrecions recolza sobre els usos internacionals expressats en el manual d'indexació de la Library of Congress (Library of Congress, 1991) i les AACR, 2 així com en altres solucions que provenen d'organismes com ara el Grup de Treball per a les Concrecions a les AACR2R i l'Instituto Brasileiro de Geografia e Estatística (Maroun, 1996).
Hem cregut necessari, abans que res, presentar un esquema dels nostres criteris, així com de la nostra metodologia, de cara a aclarir l'ús de la proposta de concrecions. Els resumirem en dos punts fonamentals.
— Pensem que cal partir de la distinció entre dos grans tipus bàsics de topònims, cadascun amb casuística pròpia, i entre dos grans tipus bàsics d'addició, cadascun amb una lògica d'aplicació igualment pròpia. Així, hom pot distingir entre topònims de geografia humana (“humans”, “polítics”, “administratius”) i topònims d'accident geogràfic. Així mateix, hom pot destriar addicions emmarcatives (que indiquen “on és” l'indret) i addicions tipològiques (que indiquen “què és” l'indret). Els topònims de geografia humana són susceptibles, bàsicament, d'addicions emmarcatives; els topònims d'accident geogràfic, bàsicament, d'addicions tipològiques. Amb aquest ús hom evitaria mesclar criteris de la geografia humana amb elements de la geografia física (en termes catalogràfics, quina “nacionalitat” té el Danubi? Podem tractar l'estat de Baden-Württemberg anàlogament a l'altiplà del Pamir?). A partir de les premisses anteriors, la distinció entre homònims es pot fer mitjançant addicions mixtes (emmarcativotipològiques), les quals es donarien en nombre relativament escàs, perquè les homonímies tendirien a produir-se exclusivament al si d'una mateixa tipologia de topònim: caldria distingir entre Jordan (Canadà : llac) i Jordan (Estats Units d'Amèrica : llac), però no pas entre l'estat d'Ohio i el riu Ohio, perquè Ohio (riu) és unívoc, mentre que, en el marc d'aquest sistema, Ohio (Estats Units d'Amèrica) només pot ser l'estat.
— Cal matisar un aspecte de les AACR2R, si més no fins allà on ens ho permet la realitat del país, i és aquell que fa referència als criteris per establir els marcs d'anàlisi geogràfica de la realitat en la pràctica indexadora, o catalogràfica en general. Creiem que no es poden reduir a la mera estructura administrativa actual, sinó que han de considerar elements diversos, complexos i interrelacionats.3 En aquest sentit, entenem que cal establir tres marcs d'anàlisi: a) els Països Catalans; b) la resta de l'Estat espanyol i c) la resta del món.
Proposta de concrecions
Tot seguit presentem la nostra proposta de concrecions. Un sumari previ permetria, un cop determinada la tipologia del topònim que cal indexar, trobar-hi la forma i l'ordre que haurà de tenir el topònim en l'encapçalament.
1 Topònims: criteris generals
1.1 Forma lingüística dels topònims
1.1.1 Ús de la forma catalana del topònim
Cal escollir la forma catalana del topònim, quan n'hi hagi.
Cervera de la Marenda [no pas: “Cerbère”]
Xàtiva [no pas: “Játiva”]Cadis [no pas: “Cádiz”]
Alps [no pas: “Alpas”, “Alpes”, “Alpi”, etc.]
Danubi [no pas: “Donau”, “Dunaj”, “Duna”, “Dunav”, “Dunare”, “Danube”, etc.]
Londres [no pas: “London”]
Montpeller [no pas: “Montpelhièr”, ni “Montpellier”]
1.1.2 Ús de la forma del topònim en altres llengües
Si no hi ha forma catalana, s'empra el topònim en la forma genuïna de la llengua autòctona del país, si aquesta divergeix de la llengua oficial, sempre que la dada sigui fàcilment discernible en les fonts normatives.
Bozen [no pas: “Bolzano”]
Errenteria [no pas: “Rentería”] [de Biscaia]
Montalban [no pas “Montauban”]
Ourense [no pas: “Orense”]
1.1.3 Fonts preferents dels topònims
Les fonts preferents on es pot determinar la forma lingüística dels topònims són les següents (en ordre creixent de cobertura territorial).
--Per al Principat de Catalunya: Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya: Institut d'Estudis Catalans, 2003. 1393 p.: map. col.; 31 cm. ISBN 84-393-6189-X (GC).
--Per a la resta dels Països Catalans i per al món en general: Gran enciclopèdia catalana. 2a ed., 2a reimpr. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 24 v.: il., algunes col.; 30 cm + 2 v. de suplement. ISBN 84-85194-81-0 (cart.).
--Per a l'ampliació de la cobertura mundial: Atles universal [Document cartogràfic]. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 1999. 1 atles (XVI, 546 p.): il. col.; 40 cm ISBN 84-393-4715-4 (ICC). ISBN 84-412-0125-0 (EC).
1.2 Tractament d'articles inicials
1.2.1 Criteris d'inclusió i omissió de l'article inicial en topònims
Força topònims duen article inicial. Per tal de decidir la inclusió o l'omissió d'aquests articles inicials, s'apliquen els criteris acadèmics habituals en la presentació llistada de topònims (vegeu-ne l'explicitació en: Toponímia i cartografia. Barcelona: ICC, 1985, epígrafs 2.3, 14.3.4/14.4.2, apèndix B). En conseqüència:
a) S'inclou l'article inicial en el cas de: 1) municipis; 2) ens submunicipals; 3) rius; 4) territoris insulars menors, generalment deshabitats (illes menudes, illots, llurs agrupacions) i 5) certs accidents geogràfics concrets en què no és suprimible l'article. Així, hom respecta l'article inicial en casos com ara: 1) l'Hospitalet de Llobregat (topònim municipal); 2) el Grau de València, el Carxe (topònims d'ens submunicipals); 3) el Matarranya (com a hidrònim); 4) els Columbrets (topònim de territori insular menor) i 5) la Plana d'en Sarrills (cas concret de topònim d'accident geogràfic que exigeix l'article).
b) S'omet l'article inicial en tots els altres casos, com ara: 1) topònims jurisdiccionals supramunicipals (incloent-hi illes i arxipèlags principals); 2) la immensa majoria de topònims d'accident geogràfic; 3) macroregions i regions no administratives, 4) astrotopònims; etc. Així, s'omet el possible article inicial en casos com: 1) Afganistan, Matarranya (com a topònim comarcal), País Valencià, Pitiüses, Carxe (contrada); 2) Alps, oceà Atlàntic, Balcans (serralada), Carpats, Dardanels, Pica d'Estats; 3) Àsia, Antilles, península Balcànica (regió historicogeogràfica), Llenguadoc i 4) Lluna.
1.2.2 Ordre d'entrada
L'article inicial, si n'hi ha, generalment es posposa. L'article posposat duu majúscula o minúscula inicial segons la normativa de la llengua corresponent.
Caire, el
Carxe, el [i. e. la localitat del Carxe, i no pas la contrada homònima, que fóra Carxe]
Grau de València, el
Havana, l'
Hospitalet de Llobregat, l'
Línea, La
Mans, Le
Matarranya, el [i. e. el riu Matarranya, i no pas la comarca a què dóna nom, que fóra Matarranya (Franja de Ponent)]
Pobla de Farnals, la
Puèi, Lo
Spezia, La
Vilar d'Ovança, elEmperò, l'article inicial s'entra en ordre directe en aquells casos en què no constitueix element discernible en la llengua del país corresponent. En són exemples les localitats dels EUA que han conservat en anglès, com a forma fossilitzada, un topònim originàriament espanyol:
Las Vegas
Los Angeles
1.3 Tractament dels genèrics
1.3.1 Casuística dels genèrics
Cal tenir en compte que molts topònims poden anar acompanyats d'algun genèric del tipus ciutat (de), mas (de), carrer (de), illa (de), mar (de), etc. En molts casos, el genèric és merament accidental i suprimible, com s'esdevé, per exemple, en “ciutat de” Barcelona, en “illa de” Mallorca, etc.
En força altres casos, emperò, el genèric no acompanya pas el topònim, sinó que n'és part integrant i inseparable, com s'esdevé, per exemple, en Castell d'Aro (que no és cap castell, sinó un municipi), Ciudad Juárez (on el genèric no és cap apel·latiu accidental, sinó part fossilitzada del topònim), cova de l'Aragó, depressió de l'Ebre i golf del Lleó (on, sense “cova de l'”, sense “depressió de l'” i sense “golf del” no designaríem amb precisió aquests accidents geogràfics), etc.
1.3.2 Tractament dels genèrics en la indexació
La indexació ignora els genèrics accidentals, lògicament. Per exemple, hom empra Barcelona, Mallorca, etc., i no pas “Barcelona, ciutat de”, “Mallorca, illa de”, etc.
En canvi, i atès que cal respectar la integritat de tot topònim, la indexació ha de conservar aquells genèrics que són part integrant del topònim. Com a norma general hom pot establir que:
a) Si el genèric integrat no està fossilitzat, el topònim s'entra per la part denotativa, amb posposició del genèric. Per exemple: Lleó, golf del; Ebre, depressió de l'; Atlàntic, oceà; Aragó, cova de l'. Per facilitar la tasca hom considera que el topònim inclou genèric integrat si aquest genèric forma part de l'entrada corresponent de la GEC.
b) Si el genèric integrat està fossilitzat, el topònim s'entra en ordre directe. Per exemple: Castell d'Aro, Ciudad Juárez, Mato Grosso, Ciutat del Cap. En general, la forma d'entrada de la GEC ja aclareix quins genèrics integrats estan fossilitzats, amb algun cas d'incoherència de criteri (Ciutat del Cap tractada erròniament com a “Cap, Ciutat del”). En cas de dubte, doncs, hom pot escatir aquest punt consultant Toponímia i cartografia. Barcelona: ICC, 1985, capítol 1, p. 49 i seg.
1.4 Addicions als topònims
1.4.0 Tipologia d'addicions
Es fan addicions als topònims, en català i entre parèntesis, en els casos establerts en els epígrafs 2 i següents. Les addicions poden ser emmarcatives, tipològiques o mixtes (emmarcativotipològiques).
1.4.1 Addicions emmarcatives
La funció d'aquestes addicions és emmarcar l'indret en un territori més ampli del qual forma part. S'apliquen bàsicament als topònims de geografia humana, i tan sols excepcionalment als topònims d'accident geogràfic.
Estructura: Topònim (Jurisdicció)
Exemples amb topònims de geografia humana:
Barcelona (Barcelonès)
Generalitat, palau de la (València)
Gràcia (Barcelona)
Rabat (Malta)
Rabat (Marroc)
Santa Àgata, capella de (catedral, València)
Washington (Estats Units d'Amèrica)Exemples amb topònims d'accident geogràfic:
Sierra Nevada (Espanya)
Sierra Nevada (Estats Units d'Amèrica)
1.4.2 Addicions tipològiques
La funció d'aquestes addicions és indicar la tipologia de l'indret, de vegades per desfer ambigüitats, o, si s'escau, per distingir-lo d'un altre d'homònim. S'empren, bàsicament, amb aquells topònims d'accident geogràfic que manquen de genèric, mentre que llur aplicació als topònims de geografia humana és escassa.
Estructura: Topònim (tipologia)
Exemples amb topònims d'accident geogràfic:
Aral, mar d' (llac)
Ebre, l' (riu)
Faiada de Malpàs, la (serralada)
Jordà (riu)
Montserrat (massís)
Tet, la (riu)Exemples amb topònims de geografia humana:
Múrcia (comunitat autònoma)
Països Baixos (territori sota ocupació alemanya, 1940-1945)
1.4.3 Addicions mixtes (emmarcativotipològiques)
La funció d'aquestes addicions és distingir l'indret d'un altre d'homònim, mitjançant emmarcament i indicació de tipologia d'indret. Dit altrament: en els topònims de geografia humana, l'addició mixta es forma per afegitó d'addició tipològica a l'addició emmarcativa; mentre que en els topònims d'accident geogràfic l'addició mixta es forma per afegitó d'addició emmarcativa a l'addició tipològica.
En els topònims de geografia humana, generalment l'addició mixta només s'aplica a un dels topònims que cal distingir, és a dir, al derivat o al menys notori. En els topònims d'accident geogràfic, en canvi, per regla general l'addició mixta ha de ser aplicada als dos topònims que cal distingir.
Estructura: Topònim (Jurisdicció : tipologia).
Exemples amb topònims de geografia humana:
Gràcia (Barcelona: districte) [i. e. districte de Gràcia (Barcelona), i no pas barri de Gràcia, que fóra Gràcia (Barcelona), ni tampoc l'antic municipi de la vila de Gràcia, que fóra Gràcia (Barcelonès)].
Kíiv (Ucraïna : óblast) [i. e. óblast de Kíiv (Ucraïna), i no pas ciutat de Kíiv, que fóra Kíiv (Ucraïna)].
Valladolid (Castella i Lleó : província) [i. e. província de Valladolid (Castella i Lleó), i no pas ciutat de Valladolid, que fóra Valladolid (Valladolid)].
Washington (Estats Units d'Amèrica : estat) [i. e., estat de Washington (EUA), i no pas ciutat de Washington, que fóra Washington (Estats Units d'Amèrica)].Exemples amb topònims d'accident geogràfic:
Jordan (Canadà : llac)
Jordan (Estats Units d'Amèrica : llac)En casos molt restringits, la distinció entre dos topònims de geografia humana pot exigir que l'addició mixta sigui aplicada a tots dos topònims.
Hawaii (Estats Units d'Amèrica : estat)
Hawaii (Estats Units d'Amèrica : illa)
2 Topònims de geografia humana
2.1 Regles generals
2.1.1 Definició
Considerem topònims de geografia humana aquells que designen indrets creats o individualitzats per la mà de l'home: edificis, vies públiques locals, poblacions, municipis, comarques, regions, etc.
2.1.2 Ordre d'entrada. Tractament d'articles inicials
Els topònims de geografia humana s'entren:
— En ordre directe, si no duen genèric o si aquest està fossilitzat.
Exemples sense genèric:
Addis Abeba
Aiguaviva de Bergantes
Alta Cerdanya
Civitavecchia
Fornells de la Selva
Hongria
KwaZulu-Natal
Ribera Baixa
Ribes de Freser
Santa Llogaia d'Àlguema
Setla, Mira-rosa i Miraflor
Sierra Leone
Son Sant JoanExemples amb genèric fossilitzat (o anàleg):
Can Sumarro
Cidade Gaúcha
Ciudad Obregón
Ciutat del Cap
Conca de Barberà
Territori Britànic de l'Oceà Índic—Per la part denotativa del topònim, amb posposició del genèric, si aquest no està fossilitzat.
Anglonormandes, illes
Consolat de Mar, carrer del
Medes, illes
Versalles, palau deRecordem (v. 1.2) el tractament de l'article inicial en els topònims municipals i submunicipals, així com l'omissió d'aquest article en els topònims supramunicipals.
Hi ha una excepció; és un topònim estatal que ha de dur article inicial:
Salvador, El
2.2 Forma d'entrada dels topònims de geografia humana: normes específiques
2.2.1. Ens submunicipals: edificis
Duen addició emmarcativa en el municipi.
Castellet, el (Perpinyà)
Exemples en ordre directe (genèric fossilitzat).
Can Sumarro (Hospitalet de Llobregat, l')
Casa de l'Ardiaca (Barcelona)Exemples amb posposició del genèric (no fossilitzat).
Casserres, monestir de (Masies de Roda, les)
Eramprunyà, castell d' (Gavà)
Gràcia, ermita de (Barcelona)
Mare de Déu de Montserrat, capella de la (Casa de la Ciutat, Barcelona)
Mare de Déu de Montserrat, capella de la (Igualada)
Montserrat, monestir de (Monistrol de Montserrat)
Noguer de Segueró, mas del (Beuda)
Pedralbes, monestir de (Barcelona)Ajuria Enea, palau d' (Vitòria)
Hivern, palau d' (Sant Petersburg)
Versalles, palau de (Versalles)
Wawel, castell de (Cracòvia)Remarca: en casos acordats, o bé si el municipi no és fàcil d'escatir, l'emmarcament es pot referir a demarcacions més àmplies, fins l'estat inclòs.
Angkor-Vat, temple d' (Cambodja)
Remarca: cal tractar com a ens submunicipals tota mena d'edificis i complexos d'edificis, incloent-hi, per exemple, castells i monestirs, amb el benentès que aquests elements són indrets, però no constitueixen institucions en si.
2.2.2 Ens submunicipals: vies públiques
Duen addició emmarcativa en el municipi. Per llur mateixa casuística, en general s'entren per la part denotativa del topònim, amb posposició del genèric.
Barra de Ferro, carrer de la (Perpinyà)
Castell de l'Oreneta, parc del (Barcelona)
Catalunya, plaça de (Barcelona)
Catalunya, plaça de (Girona)
Cavallers, carrer de (València)
Consolat de Mar, carrer del (Palma de Mallorca)
Força, carrer de la (Girona)Castellana, passeig de la (Madrid)
Arbat, carrer (Moscou)
Baker street (Londres)
Camps Elisis, avinguda dels (París)
Cinquena Avinguda (Nova York)
Étoile, plaça de l' (París)
Nevskij, perspectiva (Sant Petersburg)però
Via Júlia (Barcelona)
2.2.3 Ens submunicipals: pobles, barris, districtes, etc.
Duen addició emmarcativa en el municipi. En els casos escaients, l'addició ha de ser mixta (emmarcativotipològica).
Fornells (Mercadal, es) [i. e. poble i port de Fornells, al municipi des Mercadal]
Gràcia (Barcelona) [i. e. barri de Gràcia, al municipi de Barcelona]
Grau de València, el (València) [i. e. el Grau, port del municipi de València]
Molí de Vent, el (Perpinyà) [i. e. barri del Molí de Vent, al municipi de Perpinyà]
Pedralbes (Barcelona) [i. e. barri de Pedralbes, al municipi de Barcelona]
Vespella (Gurb) [i. e. poble de Vespella, al municipi de Gurb]Deustu (Bilbao)
Malá Strana (Praga)
Montmartre (París)
Père-Lachaise, cementiri de (París)però
Gràcia (Barcelona : districte) [i. e. la Gràcia antonomàstica és el barri]Per als ports mancats de topònim distintiu, v. l'epígraf 8.
Remarca: com a excepció, les localitats incloses en la contrada catalanòfona del Carxe s'emmarquen en la contrada. Exemples:
Carxe, el (Carxe)
Torre del Rico, la (Carxe)
2.2.4 Municipis
Duen addició emmarcativa:
a) En la comarca (GEC, 2a ed.) o illa, en el cas dels Països Catalans.
Banyuls de la Marenda (Rosselló)
Fraga (Baix Cinca)
Hospitalet de Llobregat, l' (Barcelonès)
Mercadal, es (Menorca)
Ordino (Andorra)
Xàtiva (Costera)Això s'aplica també als municipis desapareguts.
Gràcia (Barcelonès)
Excepció: municipi catalanòfon entrat sense addició:
Alguer, l'
b) En la província (o en la comunitat autònoma uniprovincial), en el cas dels municipis no catalanòfons de l'Estat espanyol. En el cas de les Canàries, però, s'emmarquen en l'illa.
Castronuño (Valladolid)
Múrcia (Múrcia)
Osca (Osca)
Sant Sebastià (Guipúscoa)
però
Santa Cruz de Tenerife (Tenerife)c) En la nació sense estat (v. 2.2.9), estat independent, territori dependent o “territori extern” (v. 2.2.11), a la resta del món:
Ajaccio (Còrsega)
Caiena (Guaiana Francesa)
Càller (Sardenya)
Copenhaguen (Dinamarca)
Dundee (Escòcia)
Haia, l' (Països Baixos)
Kíiv (Ucraïna)
Londres (Anglaterra)
Montpeller (Occitània)
Nova York (Estats Units d'Amèrica)
Viena (Àustria)Remarca: si l'addició emmarcativa en l'estat és insuficient per a la plena identificació del topònim, l'addició emmarcativa es compon del topònim del nivell administratiu immediatament inferior a l'estat, seguit de coma i del topònim estatal.
Friedberg (Baviera, Alemanya)
Friedberg (Essen, Alemanya)
2.2.5 Comarques
Duen addició emmarcativa en la comunitat autònoma o país (amb omissió del possible article inicial, recordem-ho: v. 1.2).
Baix Empordà (Catalunya)
Matarranya (Franja de Ponent)
Rosselló (Catalunya Nord)
Safor (País Valencià)Campo de Cariñena (Aragó)
Maragatería (Castella i Lleó)
Terra de Lemos (Galícia)Remarca: pel que fa als Països Catalans, es tracten anàlogament les subcomarques, comarques no administratives i regions supracomarcals.
Camp de Tarragona (Catalunya)
Empordà (Catalunya)
Lluçanès (Catalunya)
Ribera de Xúquer (País Valencià)
Salanca (Catalunya Nord)
Terres de l'Ebre (Catalunya)
2.2.6 Províncies de l'Estat espanyol i demarcacions supramunicipals de la resta del món
Duen addició emmarcativa:
a) En la comunitat autònoma, a l'Estat espanyol. Si la província duu el nom de la seva capital, l'addició ha de ser mixta (emmarcativotipològica).
Guipúscoa (País Basc)
però
Barcelona (Catalunya : província) [i. e. la Barcelona antonomàstica és la ciutat]
Osca (Aragó : província)
València (País Valencià : província)
Valladolid (Castella i Lleó : província)Anàlogament:
Tenerife (Canàries : província) [i. e. la Tenerife antonomàstica és l'illa]
b) En l'estat o nació sense estat (v. 2.2.9), a la resta del món. Si la demarcació duu el nom de la seva capital, l'addició ha de ser mixta (emmarcativotipològica).
Essex (Anglaterra)
Estíria (Àustria)
Irlanda del Nord (Regne Unit)
KwaZulu-Natal (Sud-àfrica)
Mato Grosso do Sul (Brasil)
Nord-est (Kenya)
Ohio (Estats Units d'Amèrica)
Òlt i Garona (Occitània)
Shabeellaha Hoose (Somàlia)
Ulster (Irlanda)
Tamil Nadü (Índia)
però
Kíiv (Ucraïna : óblast) [i. e. la Kíiv antonomàstica és la ciutat]
Nova York (Estats Units d'Amèrica : estat) [i. e. la Nova York antonomàstica és la ciutat]Per a les àrees metropolitanes, v. l'epígraf 2.2.12.
Remarca: si la demarcació administrativa és de composició plurinacional, s'hi fa una addició emmarcativa per a cadascuna de les nacions components. Exemples:
Pirineus Orientals (Catalunya Nord)
Pirineus Orientals (Occitània)
2.2.7 Comunitats autònomes de l'Estat espanyol
Generalment no duen addició; però si la comunitat autònoma duu el nom de la seva capital, l'addició ha de ser tipològica.
Aragó
Balears
Canàries
Cantàbria
Castella i Lleó
Navarra
però:
Madrid (comunitat autònoma) [i. e., no pas la ciutat de Madrid, que fóra Madrid (Madrid)]
Múrcia (comunitat autònoma) [i. e., no pas la ciutat de Múrcia, que fóra Múrcia (Múrcia)]Remarca: els països del domini lingüístic català es tracten anàlogament, constitueixin comunitats autònomes de l'Estat espanyol o no.
Alguer, l' [v. t. 2.2.4]
Andorra [v. t. 2.2.9]
Balears
Carxe [v. t. 2.2.3]
Catalunya
Catalunya Nord
Franja de Ponent
País Valencià
2.2.8 Illes i arxipèlags
Per a les macroregions insulars (Polinèsia, Antilles, etc.), v. 4.2. Tret d'aquest cas, les illes i els arxipèlags duen addició emmarcativa:
a) En la comunitat autònoma, tant en el cas dels Països Catalans com de l'Estat espanyol.
Addaia, illes d' (Balears)
Buda, illa de (Catalunya)
Cabrera (Balears)
Columbrets, els (País Valencià)
Dragonera, sa (Balears)
Medes, illes (Catalunya)
Pitiüses (Balears)
Plana, illa (País Valencià)Cies, illes (Galícia)
Hierro (Canàries)
Tenerife (Canàries) [i. e. l'illa de Tenerife; no pas la província homònima, que fóra Tenerife (Canàries : província)]Remarca: no hi cal addició tipològica; en aquests àmbits territorials, les illes resten distingides catalogràficament dels municipis perquè les primeres són emmarcades en la comunitat autònoma o país i els segons en la comarca/illa o en la província/illa.
b) En l'estat, territori dependent o ”territori extern” (v. 2.2.11), a la resta del món, llevat que l'illa constitueixi nació sense estat (v. 2.2.9), cas en què no duu addició. El genèric integrat es posposa.
Aleutianes, illes (Estats Units d'Amèrica)
Chagos (Territori Britànic de l'Oceà Índic)
Creta (Grècia)
Diego Garcia (Territori Britànic de l'Oceà Índic)
Elba (Itàlia)
Francesc Josep, terra de (Rússia)
Guernesey (Anglonormandes, illes)
Lacadives (Índia)
Nord, illa del (Nova Zelanda)
Societat, illes de la (Polinèsia Francesa)
Svalbard (Noruega)
Tahití (Polinèsia Francesa)
Terranova (Canadà)
Unalaska (Estats Units d'Amèrica)
Vanua Levu (Fiji)
però
Còrsega
Fèroe
Grenlàndia
Java
SardenyaRemarca: no es fan addicions intermèdies. Així, l'illa de Diego Garcia no s'emmarca pas en el seu arxipèlag de les Chagos, sinó que l'una i l'altre van directament emmarcats en la demarcació que els inclou administrativament.
Remarca: en cas que el topònim insular inclogui genèric integrat, aquest es posposa (v. 2.1.2). També es posposa l'article inicial, si n'hi ha (v. 1.2).
Atenció a un cas ben específic:
Hawaii (Estats Units d'Amèrica : illa) [per distingir-lo de Hawaii (Estats Units d'Amèrica : estat)]
2.2.9 Nacions sense estat i estats independents
No duen cap addició.
Albània
Andorra
Anglaterra
Costa d'Ivori
Fiji
Gal·les
Kurdistan
Malta
Països Catalans
Samoa Occidental
Sud-àfrica
Trinitat i Tobago
UzbekistanRemarca: la GEC és una font útil per determinar quins territoris constitueixen nació sense estat, així com per identificar quins indrets són emmarcables en nacions sense estat.
Atenció a un cas excepcional de topònim estatal que ha de dur article inicial:
Salvador, El
2.2.10 Territoris ocupats
Duen addició tipològica que indica la circumstància d'ocupació, datada, si hi escau.
Països Baixos (territori sota ocupació alemanya, 1940-1945)
2.2.11 Territoris dependents i casos anàlegs
Aquells territoris que tenen la condició jurídica de territori dependent duen addició mixta (emmarcativotipològica) per indicar l'estat administrador i la qualitat de territori dependent.
Anglonormandes, illes (Regne Unit : territori dependent)
Gibraltar (Regne Unit : territori dependent)
Guam (Estats Units d'Amèrica : territori dependent)
Montserrat (Regne Unit : territori dependent)
Territori Britànic de l'Oceà Índic (Regne Unit : territori dependent)Els casos anàlegs es tracten similarment:
a) Ceuta i Melilla:
Ceuta (Espanya: plaça de sobirania)
Melilla (Espanya: plaça de sobirania)b) “Territoris externs”, és a dir, territoris que, sense tenir la condició jurídica de territori dependent, són geogràficament molt distants de l'estat que els administra.
Guaiana Francesa (França : territori extern)
Polinèsia Francesa (França : territori extern)
Saint-Pierre-et-Miquelon (França : territori extern)
2.2.12 Altres demarcacions
No duen addició. Per llur mateixa casuística, en general s'entren per la part denotativa del topònim, amb posposició del genèric. Exemples:
Barcelona, àrea metropolitana de
Barcelona, arquebisbat de
Sogorb-Castelló de la Plana, bisbat de
3 Topònims d'accident geogràfic
3.1 Regles generals
3.1.1 Definició
Considerem topònims d'accident geogràfic aquells que designen: a) accidents geogràfics pròpiament naturals, com ara cavitats, muntanyes, llacs, valls, rius, mars, oceans, costes, etc.; b) obres d'enginyeria que hi són equiparables per l'extensió lineal, com ara camins, carreteres, canals, etc., i c) entitats territorials que conjuminen ambdós aspectes, com ara els espais naturals protegits.
3.1.2 Tipologia de topònims, forma d'entrada i fonts prescriptives
La forma d'entrada del topònim depèn de la tipologia lingüística d'aquest, és a dir, de la relació entre el nom propi i el genèric.
a) Topònims amb genèric fossilitzat: entrada en ordre directe pel genèric.
Mato Grosso
Turó de l'Homeb) Topònims amb genèric integrat, però no fossilitzat: posposició del genèric.
Atlàntic, oceà
Banyoles, estany de
Canyelles, cala de
Castelltallat, turó de
Creus, cap de
Ebre, depressió de l'
Estats, pica d'
Gibraltar, estret de
Golf, corrent del
Lleó, golf del
Mariannes, fossa de les
Mediterrània, mar
Txuktxis, mar delsc) Topònims mancats de genèric o que no en necessiten: entrada pel nom propi en ordre directe (en l'epígraf 3.2.2 veurem que cal completar-los necessàriament amb addició tipològica).
Baikal
Balcans
Carpats
Dardanels
Ebre, l'
Gobi
Sàhara
Tàmesi
Tet, laLes fonts normatives preferents de cara a discernir en cada cas a quina tipologia pertany cada topònim són la GEC i el treball Toponímia i cartografia: assaig de sistematització (Barcelona: ICC, 1985).
Recordem (v. 1.2) la conservació i posposició de l'article inicial en aquells rius que en duen, així com en alguns altres accidents geogràfics concrets. Per exemple: Matarranya, el (riu); Bec de la Gallina Cega, el (cim).
3.2 Forma d'entrada dels topònims d'accident geogràfic: normes específiques
3.2.1. Topònims dels tipus a i b
Generalment no duen addició, perquè la tipologia ja és expressada pel genèric.
Exemples amb topònims del tipus a:
Turó de l'Home
Exemples amb topònims del tipus b:
Castelltallat, turó de
Creus, cap de
Lleó, golf del
Mariannes, fossa de les
Mediterrània, marEmperò, duen addició tipològica si el genèric que forma part del topònim ha sofert canvi semàntic i, per tant, resulta confusionari.
Exemples amb topònims del tipus a:
Astoria Canyon (conca submarina)
Faiada de Malpàs, la (serralada)Exemples amb topònims del tipus b:
Aral, mar d' (llac)
Morta, mar (llac)
3.2.2 Topònims del tipus c
Duen addició tipològica sistemàticament.
Baikal (llac)
Balcans (serralada)
Dardanels (estret)
Ebre, l' (riu)
Estany Xic, l' (turó)
Gobi (desert)
Jordà (riu)
Jordan (vall)
Matarranya, el (riu) [i. e. el riu Matarranya, i no pas la comarca a què dóna nom, que fóra Matarranya (Franja de Ponent)]
Montserrat (massís)
Núria (vall)
Sàhara (desert)
Tàmesi (riu)
Tet, La (riu)
Vesuvi (volcà)
3.2.3 Distinció entre homònims
Es distingeix entre dos topònims d'accident geogràfic que siguin homònims mitjançant addició mixta a cadascun, és a dir, afegint emmarcament a l'addició tipològica de cadascun.
Jordan (Canadà : llac)
Jordan (Estats Units d'Amèrica : llac)A títol excepcional, si el topònim — dels tipus a o b— no ha de dur addició tipològica, l'addició esdevé merament emmarcativa.
Sierra Nevada (Espanya)
Sierra Nevada (Estats Units d'Amèrica)
3.3 Espais naturals protegits
En els espais naturals protegits (parcs nacionals, reserves naturals, parcs naturals, etc.), en la mesura que són territoris, el nom oficial es tracta com a topònim. En conseqüència, els espais naturals s'entren per la part denotativa del topònim (o pseudotopònim); la resta del nom oficial de l'espai natural protegit es tracta com a genèric i es posposa.
Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Parc Nacional d'
Cadí-Moixeró, Parc Natural del
Garrotxa, Parc Natural de la Zona Volcànica de laExemples en altres llengües (on es pot donar l'entrada en ordre directe, per estructura lingüística):
Great Limpopo Transfrontier Park
Yellowstone National Park
4. Corònims no administratius
4.0 Observació inicial
Recordem (v. 1.2) l'omissió sistemàtica del possible article inicial en tota aquesta mena de topònims.
4.1 Continents
Els topònims continentals s'entren en ordre directe i no duen addició.
Àfrica
Antàrtida
Oceania
4.2 Macroregions
Considerem macroregions aquells subconjunts principals de continent definits per combinació d'elements històrics, culturals, geogràfics, etc., de manera que la macroregió resultant esdevé un marc de referència, generalment de composició multinacional i multiestatal, amb elements comuns; fóra el cas, per exemple, de l'Europa Central, del Pròxim Orient, de l'Indostan, del Magrib, d'Insulíndia, etc.
Els topònims de les macroregions s'entren en el mateix ordre d'elements que els accidents geogràfics (v. 3.1.2) i no duen addició.
tipus a)
Corn d'Àfrica
Pròxim Orienttipus b)
Balcànica, península
Ibèrica, península
Mascarenyes, illes
Sobrevent, illes detipus c)
Àfrica Austral
Amazònia
Anatòlia
Antilles
Àsia Central
Balcans
Indoxina
Magrib
Mesopotàmia
Polinèsia
4.3 Regions no administratives
Aquelles regions que no tenen caràcter administratiu s'entren en ordre directe.
Bessaràbia
Carniola
TràciaS'hi afegeix addició emmarcativa pel país o estat si la totalitat de la regió no administrativa és part integrant d'un sol país o estat.
Galítsia Occidental (Polònia)
Galítsia Oriental (Ucraïna)
Llenguadoc (Occitània)
Podòlia (Ucraïna)
Transsilvània (Romania)
Xampanya (França)S'estalvia l'addició en els casos més complexos: regions no administratives la delimitació de les quals ha variat molt al llarg de la història; regions no administratives de composició nacional heterogènia; regions no administratives dividides entre diversos estats; etc.
Banat
Curlàndia
Dalmàcia
Dobrudja
Galítsia
Íngria
Ístria
Polèsia
Pomerània
Prússia [com a regió històricogeogràfica; no pas com a estat antic]
Savoia
SilèsiaObservació: ambdós criteris es poden alternar o combinar en els casos escaients. Per exemple, hom pot optar per Curlàndia si el document tracta de la totalitat de la regió, i per Curlàndia (Lituània) si el document tracta exclusivament del sector lituà d'aquesta regió; per Pomerània amb referència al segle XIX i per Pomerània (Polònia) si es refereix a l'actualitat; etc.
5 Astrotopònims
Considerem astrotopònims aquells topònims que designen: a) cossos celestes (la Terra inclosa) i b) subconjunts de cossos celestes (altres que terrícoles).
Els astrotopònims s'entren sempre en ordre directe i duen addició tipològica sistemàticament.
Alfa del Centaure (estrella)
Via Làctia (galàxia)
Antares (estrella)
Barcelona (asteroide)
Carpats (muntanya lunar)
Europa (satèl·lit)
Halley (cometa)
Lluna (satèl·lit)
Mar de la Tranquil·litat (plana lunar)
Óssa Menor (constel·lació)
Terra (planeta)
Triangle Austral (constel·lació)
Venus (planeta)Remarca: aquesta proposta de norma és una simplificació dels criteris aplicats als topònims d'accident geogràfic. L'escassa tradició d'ús dels astrotopònims sembla que aconsella aquesta solució.
6 Topònims antics
6.1 Estats extingits i altres demarcacions desaparegudes
Els topònims de jurisdiccions que no existeixen actualment s'entren pels topònims moderns corresponents quan hi ha continuïtat en el present i ocupen la mateixa àrea geogràfica.
País Valencià [no pas: “València, regne de”; ni: “València (regne)”]
Però quan hi ha la certesa que el topònim antic no es correspon substancialment (per exemple, en el territori) amb la jurisdicció moderna, l'entrada autoritzada és pel topònim antic, amb addició tipològica si cal. La GEC és la font autoritzada principal en aquesta qüestió.
Alemanya, República Democràtica [1949-1990]
Alemanya, República Federal d' [període 1949-1990; del 1990 endavant, l'encapçalament fóra Alemanya]
Lleó, regne de [no pas: “Castella i Lleó”; ni: “Lleó (regne)”]
Prússia, regne de
6.2 Ciutats extingides
Les ciutats extingides s'entren pel topònim antic, seguit d'addició tipològica (no pas emmarcativa).
Angkor (ciutat extingida)
Hattušas (ciutat extingida) [la relació de la qual amb Bo?azköy és merament casual]
Lucentum (ciutat extingida) [la relació de la qual amb Alacant és merament casual]
Troia (ciutat extingida)
Waššukkani (ciutat extingida)Anàlogament:
Atlantic City (ciutat extingida)Excepció: si la ciutat antiga continua existint (i hi ha continuat de manera ininterrompuda), s'entra pel topònim modern (i la qualitat d'antigor és expressada per la resta d'elements de l'encapçalament introduït pel topònim).
Barcelona (Barcelonès) [no pas: “Barcino (ciutat extingida)”]
Mataró (Maresme) [no pas: “Iluro (ciutat extingida)”]
València (Horta) [no pas: “Valentia (ciutat extingida)”, ni “Balansiya (al-Àndalus)”]
6.3 Incompatibilitat amb topònims moderns
Els topònims que designen jurisdiccions o ciutats que ja no existeixen no porten mai l'addició d'un topònim modern.
Accad [i. e. el país; no pas: “Accad (Iraq)”]
Accad (ciutat extingida) [i. e. la ciutat; no pas “Accad (Iraq)”]
Mitanni
6.4 Jaciments arqueològics
Els jaciments arqueològics s'entren com a accidents geogràfics (v. 3.1.2.) i duen addició tipològica.
Aragó, cova de l' (jaciment arqueològic)
Atapuerca (jaciment arqueològic)
Molins, puig des (jaciment arqueològic)
7 Topònims de lloc imaginari
Duen addició tipològica.
Avalon (lloc imaginari)
Eldorado (lloc imaginari)
Lil·liput (lloc imaginari)
Pal-Ul-Don (lloc imaginari)
Sant Brandà (lloc imaginari)
Sildàvia (lloc imaginari)
Sinera (lloc imaginari)
Zona (lloc imaginari)
8 Designadors de lloc no caracteritzat
En força ocasions, els encapçalaments toponímics no han d'expressar elements geogràfics caracteritzats (un riu, un país, una comarca, una demarcació administrativa, un districte urbà, etc.), sinó que han de traduir l'òptica peculiar del document que hom indexa; fóra el cas de terç septentrional d'Albània, de sud-oest de la província de Lleida, de litoral català, de rodalia de París, etc.
Aquesta mena d'elements geogràfics és indicada pel topònim principal a què fan referència (acompanyat de l'addició si hi escau), amb posposició de l'element específic (tractat com si fos un genèric).
Albània, nord
Lleida (Catalunya : província), sud-oest
Països Catalans, litoral
París (França), rodaliaEs tracten anàlogament els ports mancats de topònim distintiu (per a aquells que tenen topònim distintiu, v. 2.2.3).
Barcelona (Barcelonès), port
Londres (Anglaterra), portObservació: una via alternativa per traduir en la indexació aquesta mena de topònims aproximatius fóra indicar-los mitjançant composició, tot considerant que hom tracta un topònim (element principal de l'encapçalament) des d'un punt de vista determinat (subencapçalament). Exemples: Albània —Nord; Lleida (Catalunya : província) — Sud-oest; Londres (Anglaterra) — Port [anàlogament a: Londres (Anglaterra) — Història]. Emperò, la composició trencaria un sol concepte en dos elements indexadors; i tal vegada podria xocar que sota un encapçalament toponímic hom usés subencapçalaments filotoponímics, com ara punts cardinals, designadors aproximatius o de part, etc.
9 Remissions
La forma desestimada del topònim és objecte de remissió autoritzada (“referència de vegeu”) en el catàleg.
Recapitulació i conclusions
Creiem convenient de fer una breu recapitulació per tal de sintetitzar els criteris i la metodologia emprats en la present proposta d'indexació de topònims. Esquemàticament, ens basem, d'una banda, en la distinció epistemològica entre diversos tipus de topònims, entre els quals els més freqüents són els topònims de geografia humana i els topònims d'accident geogràfic; d'altra banda, distingim entre addicions emmarcatives, addicions tipològiques i addicions mixtes. Endemés, remarquem la importància que al si de la toponímia presenten els genèrics i els articles inicials, i, d'acord amb la tradició acadèmica establerta, donem les pautes sobre llur inclusió o supressió.
En conseqüència, la nostra proposta és, pel que fa a les addicions:
— No fer addicions als topònims de geografia humana del tipus següent: a) Estats independents; b) nacions sense estat i c) comunitats autònomes de l'Estat espanyol. Exemples: a) Mali; b) Gal·les i c) Castella i Lleó.
— No fer addicions —per regla general— als topònims d'accident geogràfic que vagin acompanyats de genèric. Exemples: Lleó, golf del; Mediterrània, mar.
— Fer sistemàticament addicions emmarcatives als topònims de geografia humana altres que els citats. Exemples: Gràcia (Barcelona), Barcelona (Barcelonès), Barcelonès (Catalunya); Jaca (Osca), Osca (Aragó : província); Copenhaguen (Dinamarca), Fiònia (Dinamarca).
— Fer addicions tipològiques en tots aquells topònims d'accident geogràfic que no vagin acompanyats de genèric. Exemples: Baikal (mar), Núria (vall).
— Fer addicions mixtes (emmarcativotipològiques) exclusivament per evitar homonímies i trencar ambigüitats. Exemples: Kíiv (Ucraïna : óblast); Jordan (Canadà : llac).
Quant a l'emmarcament dels topònims de geografia humana, el nostre criteri és el següent:
— Ens submunicipal: emmarcat en el municipi (o, excepcionalment, en nivells supramunicipals, si no es pot escatir el municipi de pertinença). Exemple: Étoile, plaça de l' (París), Gràcia (Barcelona); Angkor Vat, temple d' (Cambodja).
— Països Catalans: a) municipi, emmarcat en la comarca (o illa). Exemples: Barcelona (Barcelonès), Ciutadella (Menorca); b) comarca (o illa), emmarcada en la comunitat autònoma (o país). Exemples: Barcelonès (Catalunya), Menorca (Balears), Llitera (Franja de Ponent).
— Resta de l'Estat espanyol: a) municipi, emmarcat en la província (o illa). Exemples: Bergara (Guipúscoa), Santa Cruz de Tenerife (Tenerife); b) província (o illa), emmarcada en la comunitat autònoma. Exemples: Guipúscoa (País Basc), Tenerife (Canàries) [i. e. l'illa], Tenerife (Canàries : província).
— Resta del món: de municipi en amunt, emmarcament directe en el nivell superior prefixat (estat independent, nació sense estat, etc.). Exemples: Copenhaguen (Dinamarca), Londres (Anglaterra), Fiònia (Dinamarca).
La relativa complexitat de la present proposta és conseqüència directa de l'extrema complexitat inherent a la toponímia. En efecte, la toponímia participa de més d'una disciplina: òbviament, de la geografia, però també de la història i de la lingüística. Fixar unes pautes sobre toponímia implica tenir en compte totes aquestes disciplines, i, així mateix, vèncer tot un seguit de llocs comuns i d'idees rebudes de la nostra vida cultural que ja s'havien instal·lat en la pràctica catalogràfica dels nostres centres.
Creiem que calia cridar l'atenció dels professionals sobre tot de punts pendents. Un exemple fóra la necessitat de respectar els articles inicials dels topònims municipals i submunicipals del país. Des del punt de vista lingüístic, els articles inicials d'aquests topònims són part integrant del topònim, i no pas cap element adventici que depengui del context, com s'esdevé, en canvi, amb els topònims supramunicipals. Així, el Vendrell, localitat i municipi, duu sempre l'article, en qualsevol context, mentre que Vendrell és una forma mutilada del topònim; en tot cas, no n'és la forma catalana genuïna ni normativa. Des del punt de vista de l'ús acadèmic establert, les llistes toponímiques inclouen els articles inicials pel que fa als topònims municipals i submunicipals, i els exclouen en els supramunicipals; i aquest és un principi general que cal respectar escrupolosament.
Les aportacions a la comprensió de la realitat no són gairebé mai definitives, ni ho són, per tant, les especificacions tècniques que se'n deriven. El treball científic és la suma de les baules d'una cadena. El present article vol ser-hi una contribució. Alhora, considerem que la proposta presentada és prou operativa per a l'aplicació directa. També és susceptible de desenvolupament segons les necessitats de cada centre o xarxa, mitjançant ampliació en algun dels aspectes; per exemple, el nivell d'anàlisi previst per als topònims de geografia humana dels Països Catalans pot ser aplicat a qualsevol país o estat, si s'escau. Així, i a títol il·lustratiu, hom podria emmarcar els municipis de la RFA en el corresponent Bezirk, el Bezirk en el Land i aquest en la RFA.
En molts àmbits catalogràfics, la comunitat bibliotecària ha reeixit a combinar eficaçment la diversitat d'opcions amb la base comuna. El que ací proposem quant als topònims és unificar criteris per tal de superar les divergències que es reflecteixen de manera desorientadora en els catàlegs col·lectius del país. I ho fem tot proposant solucions que miren de facilitar la recuperació de la informació per part de l'usuari.
Bibliografia
Biblioteca de Catalunya. Servei de Normalització Bibliogràfica (2002). Concrecions a les AACR: (part II, encapçalaments, títols uniformes, referències). Recopilades pel Grup de Treball per a les Concrecions a les AACR amb la coordinació del Servei de Normalització Bibliogràfica. Barcelona: Biblioteca de Catalunya. Disponible en línia a:
<<http://www.gencat.net/bc/5_serpro/set5_1.htm> [Consulta: 20/03/04]Le catalogage: méthode et pratiques. II, Multimédias (1992). Isabelle Dussert-Carbonne (dir.) Paris: Cercle de la librairie. 607 p. (Collection bibliothèques)
Library of Congress. Office for Subject Cataloging Policy (1991). Subject cataloging manual: subject headings. 4th ed. Washington, DC: Library of Congress, Cataloging Distribution Service. 2 v.
Maroun, Maria Célia dos Santos Bou; Neves, Maria de Lourdes Teresina Pacheco (1996). Nomes geográficos: normas para indexação. Rio de Janeiro: Fundação Instituto Brasileiro de Geografia e Estatística, IBGE. 21 p. (Documentos para disseminação. Fontes de documentação; 2).
Moll, Juli; Tort, Joan; Equip de Geògrafs de l'ICC. Toponímia i cartografia: assaig de sistematització. Barcelona: ICC, 1985. 140 p. (Sèrie manuals; 1).
Regles angloamericanes de catalogació: traducció de les Anglo-American cataloging rules, second edition, 1988 revision (1996). Barcelona: Biblioteca de Catalunya; Vic: EUMO.
Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Biblioteques. Concrecions a la catalogació. Bellaterra: UAB, Servei de Publicacions, 1996. 87 p. (Documents).
Data de recepció: 18/01/04. Data d'acceptació: 20/04/04.
Notes
1 Una primera versió d'aquesta proposta fou enviada al Grup de Treball per a les Concrecions a les AACR cap a final del mes d'octubre del 2001, aprofitant que el grup havia enviat el dia u d'aquell mes un qüestionari sobre determinats punts d'aquella normativa a diversos centres de documentació, entre els quals figurava el nostre. El segon punt del qüestionari girava entorn de la toponímia. En aquell moment vam considerar que s'esqueia, ultra respondre les preguntes, enviar la nostra proposta perquè fos estudiada amb vista a l'elaboració d'un futur manual d'indexació català.
2 Segons les AACR, hom utilitza topònims en algunes addicions als encapçalaments personals i, sobretot, per “distingir entitats amb el mateix nom”; “com a addicions a altres noms d'entitat (per exemple, noms de congressos, etc.); i, normalment, com a noms de govern [...] i comunitats que no són governs [...]” (Regles, 1996, p. 493).
3 Anàlogament, aplaudim que les citades Concrecions a les AACR2 finalment hagin divergit del cànon (i. e. AACR). La decisió d'incloure l'Estat espanyol en el punt 23.4C i d'aplicar les regles 23.4C1 i 23.4C2 també a les comunitats autònomes, ens sembla una opció coherent i valenta, que la UAB ja practicava els anys noranta i que concretà en publicació el 1996. Sempre ens ha sorprès l'escassa atenció de la comunitat bibliotecària catalana envers els topònims, i el fet que quan s'hi ha enfrontat n'han sortit solucions mimètiques dels criteris emprats pels anglosaxons. Això, però, no representaria cap problema si no fos perquè llur visió de la diversitat humana és tan simplista com la de les potències colonials que traçaren sobre un mapa les fronteres dels actuals estats africans.