El món esdevé una biblioteca

Ragnar Audunson

President de l’EUCLID
Professor de Biblioteconomia i Documentació, Oslo University College

ragnar.audunson@jbi.hio.no

Traducció: Carles Sierra

En primer lloc voldria felicitar la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona pel seu 90è aniversari. El fet que estigueu celebrant aquest aniversari fa de Barcelona una de les ciutats pioneres en l’ensenyament de Biblioteconomia i Documentació. La Facultat té encara un paper vital pel que fa a l’ensenyament d’aquesta branca en el panorama europeu: ha exercit un paper destacat en l’EUCLID i en el seu Consell des que es va crear l’organització; una de les dues B de BOBCATSSS fa referència a Barcelona, la qual cosa indica que la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona va ser una de les institucions presents el 1994, quan el BOBCATSSS es va transformar en un organisme europeu de pes.

El fet que la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona sigui una institució vital quan s’endinsa en el seu any 91 és una prova que la disciplina de la biblioteconomia i la documentació representa en si mateixa una empresa científica i educativa primordial.

L’any 2001 vaig editar a Noruega un llibre que presentava una investigació sobre el paper de les biblioteques públiques en la societat digital i multicultural actual.¹ Li vam posar per títol The civilized information society. Crec que és un títol que denota el paper i la importància de la biblioteconomia i la documentació. Aquesta branca del coneixement està fermament arrelada en l’àmbit de les tecnologies de la informació i en el de la cultura. L’informe del desenvolupament curricular europeu en Biblioteconomia i Documentació publicat recentment² destaca les perspectives culturals i les que tenen a veure amb la ciència de la documentació científica en el sentit més estricte: recuperació d’informació i organització del coneixement. El fet que el nostre camp estigui fermament arrelat tant en la cultura com en la informació i la tecnologia fa que sigui un àmbit científic fonamental per assegurar que la societat de demà evolucioni vers una societat civilitzada i culta, i no una barbàrie tecnològica. Crec, per tant, que és imprescindible que continuem amb aquest sistema de dues arrels de cultura i informació. La recuperació d’informació (RI) i l’organització del coneixement (OC) són temes cabdals sense els quals no és possible la ciència de la biblioteconomia i la documentació. Però estic convençut que el professional de la biblioteconomia i documentació és incapaç d’exercir les seves funcions sense una profunda comprensió dels continguts d’allò que aquelles promouen, és a dir, una profunda comprensió de la cultura.

Abans he esmentat l’informe sobre el desenvolupament curricular europeu en Biblioteconomia i Documentació. El procés que ha conclòs en aquell llibre és d’importància cabdal per al futur de la Biblioteconomia i Documentació. El projecte del desenvolupament curricular europeu, el va iniciar la Royal School of Library and Information Science amb l’estreta col·laboració de l’EUCLID. El punt de partença del projecte va ser la necessitat d’augmentar la transparència de la Biblioteconomia i Documentació a Europa. La situació actual varia d’un país a un altre. En alguns, com ara Espanya i Finlàndia, l’ensenyament en Biblioteconomia i Documentació i la recerca estan fermament consolidats en l’estructura universitària. D’altres, com ara Alemanya, tenen unes tradicions que entronquen més amb l’ensenyament vocacional (Fachhochschulen) que amb les universitats. En general, s’està produint un procés d’academització, però la direcció i la velocitat varien. En alguns països, el desenvolupament ha anat cap a una disciplina acadèmica sobre informació equivalent a la història o la química, mentre que en d’altres s’ha modelat segons la perspectiva interdisciplinària que caracteritza les professions, ja sigui la medicina o la biblioteconomia. N’hi ha que s’hi pot fer un doctorat en Biblioteconomia i Documentació després d’un màster, que al seu torn desenvolupava la llicenciatura en Biblioteconomia i Documentació, mentre que altres països tenen sistemes en què un llicenciat en altres disciplines, com ara química, sociologia o literatura, pot fer un màster en Biblioteconomia i Documentació. Són, només, algunes de les variacions. Eliminar aquestes diferències no és un objectiu a curt termini, potser ni tan sols un objectiu. És probable que persisteixin durant molt de temps, i qui sap si són un factor enriquidor, més que no pas un problema. Però la transparència sí que és un objectiu, de manera que els estudiants puguin combinar i aprofitar el millor que poden oferir les tradicions de les diferents escoles i dels països respectius. I hem de discutir-ne, parlar-ne plegats i entendre les perspectives de cadascun. Potser llavors podrem apropar-nos gradualment i desenvolupar un programa d’estudis comú en algunes àrees que no impedeixi gaudir de la diversitat en d’altres. Aquest procés de comunicació que podria conduir a aprendre processos i a processos que potser donarien com a resultat un programa d’estudis bàsic comú és exactament el que va iniciar el desenvolupament curricular europeu. L’informe que en va sortir demostra la possibilitat i la conveniència d’uns debats a escala europea. Cadascun dels 14 capítols del llibre és obra d’un grup d’entre tres i cinc autors vinguts de diferents parts del continent: nord d’Europa, l’Europa central i l’oriental, el Regne Unit, el sud d’Europa, etc. És important que aquest procés no s’aturi; cal continuar-lo i fins i tot accelerar-lo. L’EUCLID té com a objectiu contribuir a aquesta continuïtat. Malgrat que el projecte de desenvolupament curricular era molt ampli, els investigadors i professors de Biblioteconomia i Documentació que hi van poder participar van ser una minoria. El meu objectiu, per tant, és ampliar encara més els temes de debat. Per assolir aquest objectiu hauríem de poder organitzar seminaris regionals —per exemple, a la península Ibèrica, al Regne Unit, al nord d’Europa o a l’Europa central i oriental— sobre l’informe del projecte de desenvolupament curricular i sobre com es pot utilitzar, desenvolupar encara més i fins i tot canviar.

I crec que el projecte de desenvolupament curricular se centrava en uns aspectes fonamentals sobre els quals sembla que hi ha consens:

La BiD es compon d’uns temes bàsics com són la recuperació de la informació i l’organització del coneixement, i també de temes que integren aquestes perspectives amb continguts i cultura, a més de la capacitat d’entendre el paper social i polític i la rellevància del sector i de les institucions de Biblioteconomia i Documentació.

En un món en evolució constant, cal centrar-se en els fonaments teòrics de la BiD. No és tant una qüestió de saber com fer servir els sistemes d’RI i OC anteriors o fins i tot actuals, com d’entendre la base del coneixement i els diferents models que conformen el moll de l’os d’aquests sistemes, perquè així puguem produir candidats capaços de transcendir les pràctiques actuals i d’adaptar els seus coneixements en uns contextos nous i canviants. En aquest sentit, cal integrar la comprensió del comportament de la informació humana.

Avui dia, la biblioteconomia i documentació està embolcallada dins un context multicultural. Per tant, la comprensió del fet multicultural hauria de ser una part essencial de qualsevol pla d’estudis de Biblioteconomia i Documentació, i hauria d’estar integrada en temes bàsics com ara la ciència de la informació científica i la recuperació de la informació.

Si la Biblioteconomia i Documentació és capaç d’adaptar-se, en comptes d’aferrar-se a vells mètodes, el futur és engrescador. El món sencer esdevé una biblioteca. Això, és clar, no fa que la BiD sigui menys rellevant, ans al contrari. Però la condició és que la Biblioteconomia i Documentació s’adoni que aquesta rellevància va més enllà dels vells contextos institucionals. Fa uns anys vaig participar en una conferència per a professors de periodisme escandinaus. Un dels que hi va presentar una ponència va descriure com els centres de mitjans d’avui (o demà) es converteixen en biblioteques i com els editors de demà es converteixen en bibliotecaris que organitzen i presenten tota la informació a què la gent pot accedir sempre que vulgui sense dependre de la selecció d’informació que l’editor esculli per publicar cada matí. Va dir, mig en broma, que havia promès als seus fills que, si es portaven bé, els deixaria estudiar Biblioteconomia i Documentació, el camp acadèmic del futur. És això el que vull dir: que el món esdevé una biblioteca. Quan el món s’ha transformat en una biblioteca, la Biblioteconomia i Documentació et dóna el coneixement que necessites per «dominar» el món, no tan sols una biblioteca. Aquest és el repte que hem d’assumir.

Notes

¹ Ragnar Audunson, N. W. Lund (ed.), Det siviliserte informasjonssamfunn Folkebibliotekenes rolle ved inngangen til en digital tid [A civilized Information Society: the role of the public libraries at the beginning of a digital age] (Bergen: Fagbokforlaget, 2001).

² Leif Kajberg, Leif Lørring (ed.), European curriculum reflections on Library and Information Science education (Copenhaguen: The Royal School of Library and Information Science, 2005), <http://biblis.db.dk/uhtbin/cgisirsi.exe/6y4ha94upu/DBI/286210008/523/462>. [Consulta: 02/06/2006].