Presentació
Dimecres 22 de febrer, amb motiu del 90è aniversari de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Alfons Cornella, president i fundador d’Infonomia.com, va impartir una conferència a la mateixa Facultat sobre les noves sortides professionals per a diplomats i llicenciats en Biblioteconomia i Documentació més enllà de les opcions més clàssiques del treball en arxius, biblioteques i centres de documentació. La xerrada, d’unes dues hores, fou organitzada per Andreu Sulé Duesa, cap d’estudis de la diplomatura, i per la qui signa aquest informe, alumna de tercer curs de diplomatura, i aplegà una gran afluència de públic (unes 120 persones) a la sala 210 de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació.
Resum de la intervenció
La intervenció d’Alfons Cornella fou entorn del que ell va anomenar els sis punts essencials per a la gestió correcta del coneixement: rellevància, arquitectura, usabilitat, processos, coneixement i estratègia. Juntament amb l’explicació de cada un d’aquests sis elements es van proporcionar diversos exemples amb la finalitat que l’explicació fos més entenedora.
La rellevància és aquella propietat que determina quina és la informació necessària per resoldre les necessitats d’informació d’una persona o d’una institució. Les necessitats d’informació es poden resoldre consultant un expert en el tema o cercant-les en un sistema automatitzat d’informació (cercador). La diferència entre ambdues fonts és que la primera ens proporciona coneixement tàcit (fruit de l’experiència) i explícit (procedent de fonts documentals), mentre que la segona es limita a respondre amb un coneixement explícit.
Figura 1. Cercador Google
Arquitectura
En l’edició digital, de la mateixa manera que es fa en la impresa, és necessari que la informació estigui estructurada perquè així l’usuari sàpiga on es troba a cada moment; això s’anomena arquitectura de la informació. N’és un exemple la intranet de Laboratorios Esteve, en la qual es va preparar una arquitectura intuïtiva per facilitar les tasques quotidianes dels treballadors. Aquesta estructura va organitzar la informació a partir de les necessitats i la denominació que donaven els mateixos usuaris, i d’aquesta manera es facilitava especialment la feina a l’hora de dur a terme les cerques a la base de dades. El sistema ofereix als usuaris diferents passos —que són numerats— per executar intuïtivament una cerca d’informació i fer-lo participar, així, del procés de cerca. Perquè això sigui possible, cal que el web sigui atractiu, intuïtiu i que els noms siguin significatius; aquesta serà l’única manera de fidelitzar-los i fer que sigui una eina corrent en el seu treball diari.
Figura 2. Intranet de Laboratorios Esteve
Usabilitat
S’entén per usabilitat el conjunt de tècniques de disseny que faciliten que els usuaris treguin el màxim profit d’un producte; si l’arquitectura és intuïtiva, facilitarà la usabilitat d’un producte o servei. Una d’aquestes tècniques és l’ús de les imatges, ja que sovint ajuden a condensar, sintetitzar i aclarir una informació que, sent textual, hauria estat més extensa i feixuga d’entendre. Un exemple d’aquesta tècnica es mostra en la figura 3, que presenta de manera gràfica la campanya que féu Napoleó a Moscou l’any 1812. La línia marró indica el nombre de soldats que partiren de França cap a Moscou, mentre que la línia negra mostra la tornada des de Rússia fins a França. En una única imatge es pot veure com les tropes napoleòniques anaven perdent soldats per les baixes temperatures siberianes i els rius gelats.
Figura 3. Mapa de Napoleó a la guerra de 1812
Processos
Per a una organització, no solament és important la preocupació pel futur o per preveure com l’afectaran els processos (resultats), sinó que cal que hi participi activament. Aquesta serà l’única manera d’intervenir-hi abans de treure’n el resultat final i poder-hi afegir les rectificacions que siguin necessàries. Així, es pot constatar que un banc, després d’haver canviat de lloc l’espai de reclamacions i haver-lo situat proper al departament d’innovació, va veure com els seus recursos destinats a millorar el producte eren menors, el producte final que oferien era millor i el client n’estava més satisfet. Aquest canvi només va ser possible perquè l’entitat bancària participava en els seus processos.
Coneixement
El coneixement es pot adquirir mitjançant dues vies diferents: l’explícita i la tàcita. El coneixement explícit (o documental) és el que s’adquireix per mitjà de fonts documentals, ja siguin llibres, manuals, o bé bases de dades, etc., i és el que fins ara s’ha sobrevalorat respecte del que ens ve d’una manera més innata, que la persona no sap on l’adquireix, el tàcit. Actualment ens adonem que cada vegada més el que es valora especialment són les capacitats que no s’extreuen de les fonts documentals, sinó aquelles que es van desenvolupant a l’hora que interactuem amb els altres. Per això no és estrany que es valorin més les capacitats com ara treballar en equip, relacionar-se amb els companys, adaptar-se al canvi, etc. que no pas les estrictament documentals.
Figura 4. Motor de Nonaka
Estratègia
La tasca dels gestors de la informació és treure millors resultats (profit) de les tecnologies de la informació. Per fer-ho, caldrà que siguin més eficients tant en els processos com en la manera de gestionar el canvi, serà necessària la innovació, caldrà ser eficient amb la innovació per a la millora del coneixement.
Conclusió
Els reptes que tindran els gestors de la informació seran aprofitar al màxim les tecnologies i els recursos de què disposin per treure un major rendiment de la informació. Per això caldrà que siguin eficients i innovadors per avançar, prosperar i millorar en la gestió del coneixement.
