[Traducción automática al español]



Concepción Rodríguez Parada, Aurora Vall Casas

Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

crodriguezp@ub.edu, auroravall@ub.edu




Presentació

Els dies 25 i 26 de maig de 2006 se celebraren al World Trade Center de Barcelona les 10es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació, l’espai d’intercanvi i d’aprenentatge que reuní més de 500 professionals de biblioteques, serveis d’informació de l’empresa i de l’Administració per tal de conèixer els avenços i els reptes que la societat ens planteja. Les Jornades, que el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) organitza cada dos anys, representen l’oportunitat de compartir experiències en diferents àmbits temàtics, i en aquesta edició foren sobre gestió, innovació, professionals i societat.

Les Jornades s’estructuraren en conferències, diàlegs, panoràmiques, sessions informatives, tallers, presentacions de comunicacions i pòsters. També van incloure l’habitual fira de professionals, amb exposicions comercials i institucionals, les IV Jornades de Documentació Audiovisual i, per primera vegada, la Jornada Nascuts per Llegir.

Així mateix, s’aprofità l’avinentesa per celebrar una assemblea extraordinària del COBDC, amb un únic punt d’ordre del dia: l’aprovació del seu codi deontològic.


Desenvolupament

Dijous 25, després de la salutació de Viviane Reding, comissària europea per a la societat de la informació, Eugènia Serra, presidenta del Col·legi, adreçà als assistents unes paraules de benvinguda i presentà la conferència inaugural de Marco Marinucci: “Google Book Search”.

Glòria Pérez-Salmerón moderà la presentació de la panoràmica dels sistemes bibliotecaris a Europa, en la qual els participants descrigueren la realitat d’altres teixits bibliotecaris (Portugal, Dinamarca i Múrcia) i n’oferiren una visió global prou diversa. Paral·lelament, en la taula es presentaren comunicacions de l’àmbit de la innovació i la societat. Alhora, es realitzà un taller sobre el posicionament de pàgines web.

A la tarda es concentraren nombroses activitats simultànies: s’inauguraren les IV Jornades de Documentació Audiovisual, es presentaren comunicacions dels àmbits de gestió i societat, hi hagué una sessió dedicada a les biblioteques digitals moderada per Dolors Lamarca i es féu un taller sobre XML per a la gestió de continguts. Així mateix, tingué lloc una taula rodona que promovia el debat sobre les biblioteques escolars a Catalunya conduïda per Mònica Baró.

Divendres 26 tingué lloc la Jornada Nascuts per Llegir (NPL) en una sessió doble. D’una banda, s’exposà la panoràmica internacional sobre la implementació d’aquest projecte en una sessió moderada per Nati Calvo, i de l’altra, es descrigué l’estat de la qüestió a Catalunya en una taula coordinada per Meritxell Trullàs, en la qual participaren totes les parts implicades: hospitals, centres d’assistència primària, biblioteques públiques i ajuntaments.

Simultàniament es féu una taula rodona amb el títol “CRAI o biblioteca universitària?”, moderada per Maria Josep Recorder i que comptà amb la participació de representants de les biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Universitat Pompeu Fabra, de la Universitat Politècnica de Catalunya i de la Universitat Oberta de Catalunya. També es realitzaren dos diàlegs: el primer, coordinat per Adela d’Alòs-Moner, sobre govern electrònic i democràcia electrònica, i el segon, sobre codi obert i creative commons, dirigit per Dídac Martínez. En el decurs del matí es feren dos tallers, els temes dels quals eren treball per objectius i màrqueting per a la gestió cultural, i es presentaren comunicacions de l’àmbit de la innovació.

A la tarda es féu una sessió informativa, presentada per Eugènia Serra i Lluís M. Anglada, sobre les biblioteques de Catalunya i la seva automatització; es continuaren les Jornades de Documentació Audiovisual i la darrera sessió de comunicacions sobre la temàtica de gestió. Així mateix, es realitzaren dos tallers: un per explicar com es pot publicar amb impacte a les revistes professionals, i l’altre per presentar estratègies sobre com ens comuniquem a la biblioteca. L’última taula rodona es dedicà a les biblioteques públiques catalanes i fou moderada per Carme Fenoll.

Durant totes les Jornades es pogueren consultar els nombrosos pòsters exposats, de temàtica variada. A més, hi hagué la possibilitat de comentar-los amb els autors.


IV Jornades de Documentació Audiovisual

El tema central d’aquestes Jornades fou “Metadades per a la recuperació i la gestió d’imatges”. Les metadades són un instrument essencial en la gestió de les imatges i la cerca i l’accés a informació multimèdia al web, ja sigui mitjançant motors de cerca o com a bancs de vídeo i imatge.

Les IV Jornades de Documentació Audiovisual foren impulsades pel Grup de Documentació del COBDC i organitzades per Pilar Cid, Lluís Codina i María del Valle Palma, membres de l’esmentat grup de treball. Comptà, un cop més, amb la participació de destacats especialistes en el tema procedents dels àmbits empresarial, televisiu, acadèmic i professional, que hi exposaren les seves experiències.


Presentació del codi deontològic del COBDC

El fet que singularitzà aquestes 10es Jornades, coincidents amb el 20è aniversari de la creació del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, fou la celebració d’una assemblea extraordinària del COBDC, amb un únic punt d’ordre del dia: l’aprovació del codi deontològic del Col·legi. Davant dels col·legiats assistents, la Comissió de Redacció del codi destacà la importància del moment, atès, entre altres motius, que el COBDC és el primer col·legi o associació professional de l’àrea dins l’Estat espanyol que culmina la tasca de redacció d’un codi deontològic particular. La comissió esmentada va explicar el seu propi procés constituent (membres i institucions representades); els arguments d’autoritat (documents de referència) presos en consideració per elaborar el projecte de codi que se sotmetia a valoració; i justificà la necessitat de qualsevol col·lectiu professional de disposar d’un codi deontològic (com a mostra de maduresa de la professió, instrument de millora personal i col·lectiva, i indicador de qualitat professional), especialment dels bibliotecaris-documentalistes, pel fet de treballar amb un material tan sensible com és la informació. Tot seguit es va presentar l’estructura del codi, que consta, a més d’un preàmbul i d’un títol preliminar, d’un total de 31 articles agrupats entorn dels epígrafs següents: “Principis generals”, “Dels serveis als usuaris”, “Dels fons documentals”, “De les relacions entre col·legues”, “De la gestió dels centres”, “De la vida col·legial” i “Disposicions finals”.

Després d’un animat debat, moderat per Eugènia Serra, presidenta del COBDC, l’assemblea aprovà un projecte que, ara, feliçment, ja és una realitat: el Codi deontològic del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.


Per acabar...

L’agitada realitat política del país deixà la seva empremta en el desenvolupament de les Jornades: Jordi Marín, com a representant del DURSI, anul·là la seva participació en la sessió informativa sobre el Pla de serveis i continguts de la Generalitat de Catalunya perquè tot just el dia abans havia presentat la seva dimissió del càrrec que ocupava.

Davant la llista de participants en la taula rodona “CRAI o biblioteca universitària?”, se’ns acut un comentari: per què no hi va haver cap representant de la Universitat de Barcelona, amb el pes específic que té en el sistema universitari del país?

No volem acabar aquestes ratlles sense felicitar el comitè organitzador per la seva tasca, que culminà en la qualitat del desenvolupament de les Jornades.