Cristóbal Urbano

Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

urbano@ub.edu



Resum [Resumen] [Abstract]

Sota el lema Libraries for the future: progress, development and partnerships, s'ha desenvolupat un any més el World Library and Information Congress (WLIC),1 que l'IFLA enguany ha organitzat a l'Àfrica, seguint una política cada vegada més nítida de distribució itinerant anual per continents: Buenos Aires (Amèrica del Sud) 2004, Oslo (Europa) 2005, Seül (Àsia) 2006, Durban (Àfrica) 2007, Quebec (Amèrica del Nord) 2008, Milà (Europa) 2009 i Brisbane (Oceania) 2010.2


1 Panoràmica general del congrés: Conference i Council

Una itinerància anual d'un abast geogràfic com aquest, que té com a punt feble un elevat cost econòmic i de dedicació personal dels delegats, té per contra, com a element clarament positiu, l'impacte regional. En aquest sentit, el WLIC 2007 ha estat una reunió professional que ha respost al lema del congrés: el futur a l'Àfrica es juga en diversos àmbits d'activitat, entre els quals destaquen les biblioteques i els serveis d'informació, que necessiten complicitats, cooperació i aliances endògenes per reeixir en un entorn complex i deficitari, sovint condicionat per unes visions massa centrades en allò que es viu en els països del primer món bibliotecari.

Per això es pot afirmar que ha estat una fita de gran importància per als professionals de l'Àfrica subsahariana: el congrés anual de l'IFLA ha tornat a l'Àfrica 23 anys després del que s'havia dut a terme el 1984 a Nairobi (Kenya). Aquest fet, juntament amb un protagonisme creixent de professionals africans en els òrgans de govern de l'IFLA,3 s'ha concretat en una assistència i un volum de comunicacions sense precedents de delegats d'aquest continent que reclamen una atenció internacional que estigui a l'altura dels seus problemes socials, culturals i econòmics, problemes en els quals les biblioteques, els serveis d'informació i de documentació, i els professionals que hi treballen tenen quelcom a dir. Els números ho corroboren: sobre un total d'uns 3.000 delegats a Durban 2007, aproximadament 1.400 han estat africans, 1.000 dels quals procedien de la República de Sud-àfrica, que han viscut amb intensitat l'explicació al món d'una realitat professional marcada pels primers tretze anys de govern democràtic, amb què han començat a superar els terribles efectes del règim d'apartheid en tots els àmbits.

En l'altre plat de la balança d'aquesta mena d'olimpíada anual de les biblioteques i dels professionals de la informació i la documentació —l'estètica olímpica ha contagiat plenament les cerimònies d'obertura i de clausura, com també el treball de "promoció turística" de les ciutats candidates a acollir l'esdeveniment—, cal anotar com a punt feble el fet que la celebració anual del congrés de l'IFLA és tota una peregrinació i representa tot sovint una fita en si mateixa,4 sense un horitzó i una visió retrospectiva suficient per veure cap a on camina aquesta organització professional i la professió mateixa: a força de trobar-nos cada any, hom diria que costa més reflexionar sobre el camí recorregut i el que queda per recórrer, ocupat com està l'equip de l'organització a preparar una nova trobada a milers de quilòmetres quan encara no hi ha una valoració clara del que ha aportat el darrer congrés.

Aquesta valoració final, d'altra banda, és difícil de dur a terme: una lectura de l'experiència sobre el que ha estat Durban 2007 ha de partir del fet que és molt difícil de fer-ne una valoració de conjunt única. Per als delegats participants en l'estructura professional de l'IFLA —com és ara el meu cas— haurà tingut un significat desigual segons el grau d'activitat de les seccions en què participen, o segons el grau, molt desigual, de qualitat de les sessions de comunicacions i tallers. A la vista del programa i de bona part de les comunicacions de text complet que es publiquen al web del congrés (http://www.ifla.org/IV/ifla73/Programme2007.htm), es pot afirmar que ens trobem davant d'un esdeveniment que actua com a paraigua sota el qual conviuen diversos congressos en paral·lel, amb un seguiment molt desigual del centre d'interès que marca el lema del congrés, i amb criteris de programació de les sessions i de selecció de les comunicacions molt poc homogenis.

D'altra banda, en la valoració d'un delegat membre d'una secció no es pot deixar de banda que la trobada personal amb els col·legues que en formen part hauria de ser un punt culminant d'una tasca continuada duta a terme a distància al llarg de l'any, i això no sempre és possible, ja sigui perquè el cicle anual de trobada representa un període de maduració de projectes molt breu, o per una dinàmica de treball poc activa, o per unes activitats en què participen poc el gruix dels membres de la secció.

Pel que fa a la dinàmica institucional, cada trobada anual serveix per celebrar el Council, l'assemblea d'associacions, d'institucions i de persones afiliades en què s'aproven la memòria d'activitats, l'informe del president, el balanç econòmic, els canvis en els estatuts, etc. A banda d'aquesta dinàmica interna força estandarditzada, enguany s'ha convocat una sessió oberta per escoltar l'opinió dels membres de les seccions en relació amb una proposta de reorganització interna de l'estructura professional, la qual comportaria la compactació de les divisions i la reducció de les seccions.5 Sembla una evidència als ulls de molts membres de l'IFLA que el funcionament de l'estructura actual no és gaire reeixit, i que calen canvis, tot i que les opinions dels assistents a la reunió oberta van deixar clar que el camí no passa necessàriament per una reducció sense més del nombre de seccions, tot fixant un nombre mínim d'afiliats o de membres electes, sinó per l'avaluació de l'anàlisi cost-benefici de les seves activitats, i per una integració més gran entre les estratègies i activitats de les seccions i la resta de l'estructura de l'IFLA.

D'altra banda, les reunions de les seccions, les divisions i la junta de govern, també serveixen per a la renovació de càrrecs en diversos àmbits de l'organització, o per a la presa de possessió de càrrecs que s'han escollit els mesos precedents en les eleccions postals corresponents. En aquest sentit, a Durban ha quedat reflectit que el 2007 era un any electoral: ha acabat el mandat de l'australià Alex Byrne com a president, l'alemanya Claudia Lux l'ha rellevat en el càrrec per al període 2007-2009 i la sud-africana Ellen Tise actuarà com a presidenta electa. També hi ha hagut una renovació important dels membres de la junta de govern, tant per les eleccions directes a la presidència del WLIC com pel fet que a Durban mateix es van fer eleccions als càrrecs de les seccions (presidents, secretaris, tresorers i information officers) i, una vegada triats, es van fer votacions per escollir els presidents de les divisions que formen part de la junta, per la via del comitè professional.

Foto 1. Entrada al centre de convencions

Foto 1. Entrada al centre de convencions


2 Activitats i treballs de l'Education and Training Section

L'Education and Training Section (ETS), en què participa la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona,6 té com a missió la millora de l'educació en biblioteconomia i documentació, com també l'enfortiment dels lligams entre l'educació professional de base, la formació continuada i el desenvolupament professional, tot considerant de manera especial aquesta missió des de la perspectiva dels països en vies de desenvolupament.

Com la majoria de seccions, està formada per persones que dediquem, d'una manera generosa, temps i recursos propis a mantenir viva l'existència de la secció, amb un suport no sempre substancial de les institucions educatives o de les associacions professionals nacionals. Amb aquests antecedents, es pot dir que els resultats de la secció són força limitats, quant a projectes i activitats a l'altura de la missió que hem esmentat, més enllà del debat i de l'intercanvi enriquidors que efectivament es produeixen durant la celebració de tallers o sessions específiques del WLIC sobre temes d'educació i de formació.

Actualment, en els projectes vius de la secció —un estudi sobre educació per a la biblioteca digital i un altre sobre la viabilitat d'unes directrius internacionals sobre equivalència i reciprocitat de les qualificacions per a professionals de la biblioteconomia i documentació—, no s'hi troben implicats la totalitat dels participants, la gran majoria dels quals limiten la seva aportació a l'assistència a les dues reunions que es fan un dia abans i un dia després del WLIC. En aquestes reunions, el gruix de l'activitat correspon a la programació dels actes i la convocatòria de comunicacionsde la secció en futures edicions del WLIC, juntament amb assumptes d'organització interna (eleccions de càrrecs i membres, funcionament del butlletí de la secció, informe sobre les finances, etc.).

Davant d'aquesta realitat, és oportú de recordar que en l'àmbit de la formació dels professionals de la informació i la documentació, l'ETS ha de concretar la finalitat que té el conjunt de la federació, tal com recull el tríptic informatiu en castellà titulat Sobre IFLA, que es podia recollir a l'estand de l'IFLA, en el marc la fira comercial que cada any acompanya el WLIC: "[IFLA] es la voz mundial de la profesión de bibliotecario y documentalista. […] IFLA ofrece a los especialistas de la información de todo el mundo un foro para intercambiar ideas y promover la cooperación, la investigación y el desarrollo internacional en todos los campos de la actividad bibliotecaria y de los servicios de información. A través de IFLA, las bibliotecas, centros de documentación y profesionales de la información pueden plantear sus objetivos, ejercer su influencia como grupo, proteger sus intereses y buscar soluciones a problemas globales."

Enfront d'uns objectius d'abast tan ampli, i considerant com a problema global de gran importància l'adequació necessària de la formació dels professionals en un context que la societat digital ha transformat de manera radical, les debilitats de la mateixa estructura de l'IFLA, com també la feblesa de la dinàmica i dels recursos de l'ETS, són un contrapunt realista que s'ha de tenir present: actualment, el lideratge de l'IFLA en l'àmbit de la formació és més aviat feble. En tot cas, aquesta valoració no pot ser un judici sever fet al marge de les limitacions que hem esmentat de la secció, o de la bona voluntat i generositat amb què participen, en la mesura que els és possible, els membres actuals.

En efecte, de la mateixa manera que altres seccions de l'IFLA, l'ETS pateix de la debilitat estructural del treball voluntari fet amb poca continuïtat —al qual els membres no podem dedicar tot el temps necessari!— i, en bona mesura, poc coordinat amb els organismes regionals dedicats a finalitats similars. És especialment greu la integració feble amb les agendes de treball d'associacions internacionals o nacionals d'escoles, com ara l'EUCLID, l'ALISE, l'EDIBCIC, la BAILER, l'iSchools i d'altres, ja que representa una pèrdua de perspectiva mundial i un perill de duplicació d'esforços, i alhora fa palès un cert aïllament de l'IFLA en aquesta matèria.

Aquest aïllament del treball de la secció també es pot copsar en altres seccions de l'IFLA, ja que la formació representa un eix transversal respecte al camp d'actuació de la resta de seccions i, per tant, s'hauria de concretar millor el que s'estableix en el Pla estratègic de la secció 2006-2007 (http://www.ifla.org/VII/s23/annual/sp23.htm): "As education and training are relevant for all of IFLA's Divisions and Sections, in supporting the IFLA activities for Information Society, ETS will actively cooperate with any of these. The Section will act as an advising body in relation to other Sections in IFLA in all matters concerned with educational questions and in relation to the development process."

Tal com es va fer palès en la sessió de debat obert a la qual hem fet referència anteriorment (el hearing meeting per debatre una reorganització de l'estructura professional, que va tenir lloc el 19 d'agost), gran part dels problemes de l'ETS són comuns a altres seccions. Esperem, doncs, que l'avaluació interna que ha encetat l'IFLA sigui un estímul de millora que ajudi el nou equip directiu de l'ETS elegit a Durban: Anna Maria Tammaro (Università degli Studi di Parma), com a presidenta de la secció, elegida també durant el congrés presidenta de la Division VII of Education and Research i, per tant, membre de la junta de govern, i Petra Hauke (Institut für Bibliotheks- und Informationswissenschaft, Humboldt-Universität zu Berlin), com a secretària.

Foto 2. Nova junta de govern

Foto 2. Nova junta de govern


Les sessions promogudes per l'ETS han posat l'èmfasi en el fet de facilitar l'anàlisi de la situació dels programes educatius per a professionals de la informació i la documentació en països en vies de desenvolupament des de tres prismes diferents: la fonamentació i l'orientació dels programes d'acord amb l'entorn professional, la garantia de la qualitat de l'oferta formativa, i la col·laboració entre institucions a escala nacional i internacional. En concret, les comunicacions presentades en les tres sessions vinculades a l'ETS han estat les següents:

Advancing LIS education in developing countries: views from LIS educators and practitioners

LIS education in developing countries: quality assurance and LIS education in developing countries

Collaboration among LIS schools in Africa (taller)

Aquestes sessions de comunicacions i el taller organitzats per l'ETS han fet possible una participació destacada de professorat d'escoles i universitats africanes, tant per la temàtica triada, pel nombre de comunicacions, com per les moltes intervencions dels assistents. D'entrada, aquest fet ha representat un èxit per si mateix, ja que la necessitat de cooperació endògena a l'Àfrica és molt sentida en l'àmbit de l'educació superior, després de molts anys de colonialisme, que van fomentar la formació dels estudiants en universitats europees, i d'un posterior mimetisme dels seus centres universitaris respecte a models educatius forans. D'altra banda, des de la perspectiva de països més desenvolupats, ha estat una ocasió per revisar principis comuns en situacions diferents. La garantia de la qualitat, l'orientació i l'actualització dels programes formatius tenint en compte els canvis en el nostre entorn professional, i la col·laboració entre institucions educatives en l'àmbit nacional o internacional, no eren pas temes aliens a cap dels assistents, amb independència del país de procedència.


3 Per acabar

Quan acaba una reunió com el WLIC, hom té la temptació de dubtar sobre el balanç que s'ha de fer de l'esdeveniment: la valoració passa per veure el got mig ple o mig buit? Certament no és fàcil de resoldre en un sentit o en un altre, especialment quan l'assistència d'un membre d'una secció durant un mandat de quatre anys comporta assistir obligatòriament a un total de tres edicions del WLIC. Hom pensa, a voltes, que el contingut de les comunicacions presentades, la qualitat de la feina desenvolupada en el comitè en el qual participa, els contactes personals que ha dut a terme, l'exploració de l'exposició comercial i el coneixement de centres d'altres països gràcies al programa de visites —que tenen un valor innegable—, no es corresponen amb la inversió econòmica important que representen els viatges intercontinentals i les estades en un altre país durant quasi deu dies. De ben segur que una combinació millor en el temps de les activitats de l'IFLA i les d'altres organismes professionals i acadèmics —en col·laboració amb associacions de caràcter nacional per continents o amb associacions sectorials per centres d'interès més definits— podria simplificar el calendari d'esdeveniments i faria més eficient la inversió econòmica i de dedicació personal dels assistents. En aquest sentit, l'IFLA pot contribuir enormement a reduir la inflació de congressos i jornades en les quals se senten moltes veus, però de què surten pocs discursos institucionals i poques propostes d'acció conjuntes per donar respostes a un entorn que les demana.

Foto 3. Vista de la fira

Foto 3. Vista de la fira


En qualsevol cas, aquesta visió crítica que presento de la dinàmica del WLIC i de l'ETS parteix d'un ferm convenciment: l'ETS és clarament una de les estructures de l'IFLA que, si no existís, s'hauria d'inventar. Les oportunitats de formulació de projectes de cooperació internacional i la capacitat d'establir un discurs unitari des de l'IFLA en matèria de formació dels professionals s'haurien de considerar com a estratègies en un moment tan important per al futur de la mateixa associació.

En efecte, l'evolució ràpida de l'entorn professional obliga a reflexionar sobre la idoneïtat dels programes de formació i sobre la necessitat de coordinar-los globalment (sistemes d'acreditació i d'avaluació de la qualitat amb el reconeixement internacional corresponent, equivalència de matèries estudiades i comparabilitat de titulacions obtingudes). Aquesta tasca cabdal, que l'IFLA hauria de reconèixer com a més important, està cada dia més d'actualitat: la convergència en matèria d'estudis universitaris que representa el procés europeu de Bolonya (l'espai europeu d'educació superior) està actualment en el punt de mira d'altres regions del món, i això fa que, en cada una de les disciplines, els països en vies de desenvolupament observin amb atenció aquest procés i reclamin a les organitzacions internacionals especialitzades, com ara l'IFLA, un paper una mica més actiu en la definició de bases comunes a escala mundial, en el marc de la diversitat necessària.



Notes

1 Per a una descripció detallada del dia a dia del congrés, podeu consultar l'IFLA-Express a: <http://www.ifla.org/IV/ifla73/IFLA-express2007-en.htm>.

2 Vegeu la relació de les seus del WLIC a: <http://www.ifla.org/IV/index.htm>.

3 Amb l'elecció de la sud-africana Ellen Tise com a presidenta electa per al període 2007-2009, i amb el mandat com a presidenta entre els anys 2003 i 2005 de Kay Raseroka, bibliotecària de Botswana, però nascuda a Sud-àfrica (a la província de KwaZulu-Natal, a la qual pertany Durban), l'IFLA ha pogut veure els problemes d'aquest continent amb els ulls dels màxims càrrecs directius de l'organització.

4 En la reunió del Council, en l'apartat en què s'aproven els comptes de l'organització, el tresorer va afirmar, sense cap mena de dissimulació, que econòmicament la realització del WLIC amb una freqüència anual és altament positiva per a les finances de l'IFLA. No es van sentir gaires veus de la junta de govern que justifiquessin, al marge de l'explicació financera, els valors corporatius, professionals o intel·lectuals d'aquesta freqüència anual, poc habitual, d'altra banda, en altres organismes professionals d'abast internacional homòlegs de l'IFLA.

5 Vegeu el Discussion paper for the PC hearing session on IFLA's professional structure <http://www.ifla.org/IV/ifla73/papers/070-PC-hearing.pdf>, elaborat per un comitè ad hoc (IFLA Professional Structure Review Committee), en què es proposa la reducció de divisions (de vuit a quatre) i unes condicions més restrictives per a la creació o el manteniment de seccions.

6 La participació en aquest comitè és una decisió institucional de la Facultat, que, com a institució afiliada i que paga la quota a l'IFLA, va decidir ja fa anys d'assumir un paper actiu en l'àmbit que li era més propi i va proposar com a candidat en les eleccions del comitè un membre de la direcció de la Facultat. Aquest fet contrasta amb el que passa amb altres membres del comitè, que en ocasions ho són per decisió personal, amb la condició d'afiliació personal a l'IFLA o, indirectament, com a afiliats d'alguna associació nacional membre de l'IFLA, i sense que l'escola o el departament universitari en el qual imparteixen docència hi estigui afiliat. Actualment, el nombre d'escoles o de departaments que cotitzen a l'IFLA i que estan afiliats a l'ETS és força baix.