[Versión castellana]

Eric González

Facultad de Filosofía y Letras
Universidad Nacional Autónoma de México

ericglez@correo.unam.mx


José Antonio Gómez Hernández

Facultad de Documentación
Universidad de Murcia

jgomez@um.es


Judith Licea de Arenas

Facultad de Filosofía y Letras
Universidad Nacional Autónoma de México

jlicea@servidor.unam.mx



Resum [Resumen] [Abstract]

La Universidad Nacional Autónoma de México té les funcions substantives següents: la docència, la recerca i la difusió de la cultura. L’acompliment li ha valgut reconeixements nacionals i internacionals que l'han col·locat com la més destacada a escala nacional i en llocs importants a escala internacional. Tanmateix, fins avui la Universidad no disposa d'indicadors que donin a conèixer el grau de desenvolupament al qual ha arribat la recerca que s'hi duu a terme. L'objectiu d'aquest treball és determinar l'acompliment dels investigadors universitaris en el període 1995–2003 a través d'una anàlisi bibliomètrica. La construcció de les dades empíriques es va basar en el Web of Knowledge i el Journal Citation Reports (JCR), i va servir per determinar el grau de visibilitat del canal de comunicació utilitzat per difondre els productes de la tasca científica. Es van identificar 9.903 articles que van aconseguir acumular 65.291 citacions. Els articles es van publicar, la majoria, en disciplines corresponents a les ciències dures. Les disciplines en què hi va haver més activitat científica van ser l'astronomia i l'astrofísica, la bioquímica i la biologia molecular i física. Es conclou que els investigadors de la UNAM han superat en part les barreres que impedeixen la incorporació de la ciència mexicana a l'àmbit de la ciència visible, que és el que compta.


1 Introducció

A Mèxic, s'ha de reconèixer que la investigació científica podria contribuir al desenvolupament econòmic i social del país. Les institucions mexicanes, malgrat pressupostos raquítics, investiguen a fi d'ocupar un lloc entre les comunitats científiques internacionals, i la seva tasca està subjecta a avaluacions i valoracions freqüents.

La Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), fundada el segle xvi com a Real y Pontificia Universidad de México, és la institució nacional que publica, d'acord amb el Consejo Nacional de  Ciencia y Tecnología, el 50 % de la producció científica nacional. A través de la construcció d'indicadors bibliomètrics, els assoliments científics i tecnològics estarien a la vista, encara que aquests indicadors freqüentment es basen en bases de dades que reuneixen només una part del que es genera, la qual cosa limita els resultats d'una recerca orientada cap a la quantificació de l'activitat científica universitària.

Si bé els indicadors més freqüents són aquells en què es quantifiquen les publicacions durant un període de temps determinat i revelen informació sobre els tipus de documents, les llengües i les revistes elegides per a la difusió de la recerca, com també sobre disciplines en les quals es treballa, les tendències, l'especialització i el nombre d'autors, institucions o països participants en els documents, és convenient elaborar indicadors més complexos, que es relacionin directament amb aspectes particulars de la vida universitària, tenint en compte les peculiaritats de les bases de dades seleccionades.

Així doncs, amb aquest estudi s'intenta donar a conèixer l'aportació científica de la UNAM. Per fer-ho, es va analitzar, bibliomètricament, la producció científica i la repercussió de la UNAM en Ciències, en Arts i Humanitats, i Ciències Socials, a fi de conèixer-ne l'abast en el període comprès entre 1995 i 2003. És a dir, no ens limitem només a reunir la informació sobre les publicacions del personal universitari sinó que busquem quant han repercutit o s'han utilitzat.


2 Mètodes

Per a la construcció dels indicadors bibliomètrics es va recórrer al Web of Knowledge1 de Thomson Scientific que consta de diferents recursos d'informació. Per a la finalitat que ens ocupa es van consultar, separadament, les bases de dades següents:

Es van seleccionar únicament els articles citats dels investigadors de la Universidad Nacional Autónoma de México publicats en les revistes del vessant principal utilitzant l'opció de recerca general ("General search") a partir de l'estratègia de recerca següent:


Només es van elegir els registres indexats com a articles ("Articles") escrits en tots els idiomes ("All languages").

Per analitzar el grau de visibilitat de les fonts utilitzades (el factor d'impacte (FI), la categoria i el lloc que ocupen dins de cada disciplina les revistes on es van publicar els articles indexats), es va utilitzar el Journal Citation Reports (JCR),2 llista multidisciplinària de títols de revistes que ofereix la manera de determinar la importància relativa de les publicacions científiques en cada una de les categories temàtiques.

Així mateix, es van consultar les llistes dels recipiendaris dels premis Príncep d'Astúries i Reina Sofia.

A través de la fórmula següent intentem aproximar-nos al cost dels articles publicats per dependències universitàries, a patir dels salaris i estímuls que percep el personal acadèmic de la UNAM:

PSI = Mitjana del sou dels investigadors
PEI = Mitjana estímul dels investigadors
= Sou mensual
= Sou anual
#Inv = Nombre d'investigadors
#Art= Nombre d'articles
CAP = Cost per article publicat









Es va recórrer a fonts universitàries internes a fi de recollir informació sobre els assumptes següents: el personal de temps adscrit a cada un dels centres universitaris, una de les funcions dels quals és l'obligació d'investigar; el salari mensual, i els estímuls.

Finalment, es va utilitzar la divisió de regions geogràfiques de l'Asociación Nacional de Universidades e Instituciones de Educación Superior (ANUIES) per destacar l'activitat de la producció científica de la UNAM.3

Es van construir els indicadors bibliomètrics que s'esmenten a continuació:


3 Resultats i discussió

3.1 Producció, productivitat i repercussió

A través de l'ISI Web of Knowledge de Thomson (ISI) intentem determinar la producció científica citada, apareguda en el període 1995–2003, dels autors mexicans o estrangers que treballen a la UNAM adscrits a facultats, escoles, instituts, centres de recerca i dependències administratives; es van identificar 9.903 registres en total (vegeu el quadre 1).

La presència d'articles citats i de citacions rebudes tot just va ser visible en A&HCI, mentre que SCI va ser la base de dades que va captar la quantitat més gran d'articles i de citacions.

Quadre 1. Distribució d'articles citats i citacions rebudes el període 1995–2003

Bases de dades Articles citats Citacions Citacions/Articles
A&HCI
41
69
1.7
SSCI
316
1.323
4
SCI
9.546
63.899
6.7


Els escassos articles inclosos en A&HCI ens porten a assenyalar que, independentment que en les Humanitats la comunicació de resultats de recerca és diferent que la de les Ciències Socials i les Naturals, és possible que les Humanitats i les Ciències Socials es caracteritzin per tenir una orientació nacional, fragmentar-se de la seva literatura i utilitzar altres canals de comunicació, per exemple, llibres.

La publicació anual d'articles va ser variable; hi va haver anys més productius que d'altres; tanmateix, els anys 2002 i 2003 van tenir un descens que potser es va deure a una vaga estudiantil que el 1999 va afectar la Universidad durant deu mesos, temps en què algunes de les entitats acadèmiques van estar tancades. Per exemple, l'any 2003, es va publicar menys del 50 % dels articles que van aparèixer el 2001 (vegeu el quadre 2).

Quadre 2. Distribució per any de publicació dels articles registrats en A&HCI, SSCI i SCI, les citacions rebudes i les citacions per article

Any Articles Citacions Citacions/Articles
1995
974
10.073
10.3
1996
1.069
10.067
9.41
1997
1.216
9.981
8.20
1998
1.393
10.211
7.33
1999
1.358
9.017
6.63
2000
1.292
7.999
6.19
2001
1.185
4.733
3.99
2002
874
2.171
2.48
2003
542
1.041
1.92


La proporció entre el nombre d'investigadors adscrit a cada centre generador d'articles citats és baixa en les tres àrees del coneixement. Si bé la proporció de citacions per investigador en les Ciències és més gran que en les Arts i Humanitats i les Ciències Socials, en les primeres es concentra un nombre més gran d'investigadors (vegeu el quadre 3).

Quadre 3. Distribució d'investigadors segons l'àrea del coneixement vs. articles publicats i citacions rebudes per investigador

Àrea Investigadors Articles Articles/Investigador Citacions Citacions/Investigador
Arts i Humanitats
1.887
41
0.021
69
0.03
Ciències Socials
4.412
316
0.071
1.323
0.29
Ciències
5.613
9.546
1.7
63.899
11.38


En les Ciències Socials, les facultats de Psicología i de Medicina van ser les més citades (vegeu el quadre 4). En les Ciències, van destacar la Facultad de Medicina i l'Instituto de Física (vegeu el quadre 5).

Quadre 4. Dependències de la UNAM en l'àrea de les Ciències Socials que van publicar els articles més citats

Dependència Nre. d'articles Citacions
Fac. de Psicología
8
166
Fac. de Medicina
6
127
ENEP Iztacala
3
69
Ctro. de Ecología
3
47
Inst. de Fisiología Celular
2
39
Ctro. de Neurobiología
2
24
Inst .de Física
1
20
Total
25
502


Quadre 5. Dependències d'adscripció dels autors de l'àrea de Ciències que van publicar els articles més citats

Dependència Nre. d'articles Citacions
Fac. de Medicina
4
1.146
Inst. de Física
4
617
Inst. de Investigaciones Biomédicas
2
436
Inst. de Astronomía
3
318
Inst. de Fisiología Celular
2
322
Ctro. de Ciencias de la Atmósfera
1
195
Inst. de Ciencias Nucleares
1
125
Ctro. Investigación sobre Fijación del Nitrógeno
1
113
Total
18
3.335


3.2 Llengua de publicació

La majoria dels resultats d'investigació es va publicar en anglès; altres idiomes van estar escassament representats (vegeu la figura 1); tanmateix, convé destacar que la publicació en revistes mexicanes no significa, necessàriament, que els articles que publiquen estiguin en espanyol (vegeu els quadres 16 i 18).

Llengua de publicació dels articles publicats per investigadors de la UNAM

Figura 1. Llengua de publicació dels articles publicats per investigadors de la UNAM


3.3 Distribució geogràfica

Els esforços governamentals i institucionals per descentralitzar les activitats polítiques, econòmiques i culturals, incloent-hi la recerca, no han donat els resultats desitjats, és a dir, el Districte Federal continua sent la megalòpoli del país, a més de ser la ciutat amb més índex de benestar (Cronin, 1989). En la UNAM, malgrat les polítiques de desconcentració, la producció científica continua originant-se al Districte Federal on es va publicar el 75,81 % dels articles i es va acumular el 76,07 % de les citacions (vegeu les figures 2 i 3), si bé entitats com Morelos, Baixa Califòrnia, Estat de Mèxic, Querétaro i Michoacán ja evidencien ser pols científics.

Distribució d'articles citats i registrats en les bases de dades de Thomson Scientific per entitat de la República Mexicana

Figura 2. Distribució d'articles citats i registrats en les bases de dades de Thomson Scientific per entitat de la República Mexicana.

Distribució de citacions d'acord amb les bases de dades de Thomson Scientific per entitat de la República Mexicana.

Figura 3. Distribució de citacions d'acord amb les bases de dades de Thomson Scientific per entitat de la República Mexicana.

En agrupar les entitats federatives d'acord amb la regió geogràfica, l'àrea metropolitana va acumular el 75,81 % dels articles publicats (vegeu el quadre 6) i el 76,07 % de les citacions rebudes (vegeu el quadre 7) d'acord amb les bases de dades utilitzades, és a dir, el Districte Federal localitzat en l'àrea metropolitana és el cor de la vida científica del país i de la UNAM. No obstant això, l'impacte del Districte Federal va ser inferior al d'entitats com ara Guanajuato, Morelos i Veracruz (vegeu el quadre 8).

Quadre 6. Distribució per regions geogràfiques dels articles publicats per investigadors de la UNAM

Ordre Regió Articles %
1
Àrea Metropolitana
7.508
75.81
2
Centre/Sud
1.666
16.8
3
Nord-oest
459
4.63
4
Centre/Occident
202
2.03
5
Sud/Sud-est
67
0.67
6
Nord-est
1
0.01


Quadre 7. Distribució per regió geogràfica de les citacions rebudes per investigadors de la UNAM

Ordre Regió Citacions %
1
Àrea Metropolitana
49.668
76.07
2
Centre/Sud
11.227
17.19
3
Nord-oest
2.729
4.17
4
Centre/Occident
1.313
2.01
5
Sud/Sud-est
352
0.53
6
Nord-est
2
0.003


Quadre 8. Producció i impacte segons l'estat de la República Mexicana

Ordre Estat Articles Citacions Impacte
1 Districte Federal
7.508
49.668
6.6
2 Morelos
1.118
8.704
7.7
3 Baixa Califòrnia
362
2.305
6.3
4 Estat de Mèxico
329
1.350
4.1
5 Querétaro
219
1.202
5.4
6 Michoacán
187
1.173
6.2
7 Sinaloa
65
243
3.7
8 Sonora
32
181
5.6
9 Quintana Roo
30
144
4.8
10 Campeche
21
117
5.5
11 Veracruz
14
97
6.9
12 Guanajuato
11
88
8
13 Jalisco
4
14
3.5
14 Nuevo León
1
2
2
15 Oaxaca
1
2
2
16 Yucatán
1
1
1


3.4 Autoria

En el cas de les Humanitats, es va identificar que la majoria dels articles citats (n = 29) no es van redactar en coautoria (vegeu el quadre 9). Tanmateix, en les Ciències Socials, destaca la publicació d'articles col·lectius, la majoria de les vegades amb tres autors (n = 59) (vegeu el quadre 10), si bé també s'ha de destacar que els articles d'un sol autor van representar el 14,2 % del total d'articles.

Quadre 9. Distribució de l'autoria en les Arts i les Humanitats

Nre. d'autors Nre. d'autors acumulat Nre. articles
1
29
29
2
49
10
3
55
2
Total
41


Quadre 10. Distribució de l'autoria en les Ciències Socials

Nre. d'autors Nre. d'autors acumulat Nre. d'articles
1
45
45
2
161
58
3
338
59
4
522
46
5
767
49
6
917
25
7
994
11
8
1.066
9
9
1.129
7
10
1.139
1
11
1.172
3
13
1.185
1
17
1.202
1
26
1.228
1
Total
 
316


També en les Ciències, com en les Ciències Socials, la publicació va ser, principalment, el producte del treball de tres autors (n = 2.112 articles). S'ha de destacar que alguns articles van tenir un nombre elevat de coautors (vegeu el quadre 11).

Quadre 11. Distribució de l'autoria en les Ciències

Nre. d'autors Nre. d'autors acumulat Nre. d'articles
1
603
603
2
4.051
1.724
3
10.387
2.112
4
17.535
1.787
5
23.840
1.261
7
32.146
506
8
34.306
270
9
35.800
166
10
36.820
102
11
37.392
52
12
37.788
33
13
38.204
32
14
38.442
17
15
38.592
10
16
38.816
14
17
39.071
15
18
39.323
14
19
39.513
10
20
39.553
2
21
39.679
6
22
39.723
2
23
39.746
1
24
39.842
4
26
39.894
2
27
39.948
2
33
39.981
1
36
40.017
1
51
40.068
1
56
40.124
1
57
40.181
1
68
40.249
1
71
40.320
1
91
40.411
1
112
40.523
1
Total
9.546


3.5 Col·laboració

La col·laboració és un element determinant per a l'avenç de la investigació i l'increment de la productivitat en qualsevol àrea de la ciència; tanmateix, en intentar utilitzar aquesta mesura per determinar la col·laboració amb autors d'altres països, la presència d'investigadors universitaris a l'exterior tot just es va donar en el cas de les Arts i les Humanitats (vegeu el quadre 12). Potser el nombre de citacions va ser poc significatiu per l'absència de col·laboració amb l'exterior. En les Ciències Socials, la investigació duta a terme és de tipus endogàmic, és a dir, tampoc no hi ha col·laboració amb l'exterior; en el cas de les Ciències, la col·laboració externa es dóna amb institucions de diversos països de l'orbe, cosa que sembla influir en el nombre de les citacions rebudes.

Quadre 12. Països amb què van col·laborar les autores i els autors universitaris en A&HCI

País Nre. d'articles
Estats Units
3
Cuba
1
Anglaterra
1


3.6 Disciplines

Com que les anàlisis de citacions han de fer-se amb cura i han de tenir en compte, per exemple, que la comparació dels resultats s'ha de fer entre iguals (Harnad, 2007), és a dir, comparar disciplines semblants, el nostre propòsit només va ser evidenciar l'activitat científica entre les diferents disciplines. D'aquesta manera, en Arts i Humanitats va predominar la història, tant en el nombre d'articles publicats (n = 19) com en el de citacions rebudes (n = 25) (vegeu el quadre 13); tanmateix, el nombre reduït de disciplines que va aparèixer no representa el total de disciplines humanístiques que es conreen a la Universidad. Per tant, sorgeix la pregunta següent: en què es van basar els que van considerar que la UNAM és una institució prestigiosa en el camp de les Humanitats si la cobertura de les Arts i les Humanitats de la font de l'ISI és limitada?

Les publicacions i les citacions són les millors mesures per conèixer la qualitat de les universitats. Per tant, la posició número 95 que va obtenir la UNAM l'any 2005 d'acord amb el Times Higher Education Supplement, que aquell moment es va considerar com alguna cosa realment excel·lent, es va basar en l'opinió d'un grup de persones.4

Quadre 13. Distribució d'articles i de citacions acumulades segons la disciplina humanística

Disciplina Nre. d'articles Citacions Cit./Art.
Història
19
25
1.3
Filosofia
13
18
1.3
Lingüística
5
10
2
Multidisciplines
4
5
1.25
Arqueologia
2
12
6
Historia i filosofia de la ciència
1
2
2
Teoria y crítica literària
1
2
2


Les disciplines de les Ciències Socials que van concentrar el major nombre d'articles publicats van ser la psiquiatria i la psicologia; les disciplines que van rebre més citacions per article van ser: la psicologia clínica, la psicologia del desenvolupament i la psicologia experimental (vegeu el quadre 14). Per què van destacar disciplines relacionades amb la salut mental? La col·laboració intrauniversitària i interuniversitària podria ser una explicació, no obstant això, per què la salut mental?

Quadre 14. Distribució d'articles en les Ciències Socials deu o més vegades Ordreades segons les citacions rebudes

Ordre Categoria Nre. d'articles Citacions Cit./Art.
1 Psiquiatria
42
91
2.16
2 Psicologia multidisciplinària
41
82
2
3 Psicologia clínica
5
81
16.2
4 Psicologia experimental
9
74
8.22
5 Salut pública ambiental i ocupacional
31
69
2.22
6 Psicobiologia
15
62
4.26
7 Antropologia
11
44
4
8 Ciències de la informació i bibliotecologia
14
42
3
9 Economia
9
34
3.7
9 Psicologia del desenvolupament
3
34
11.3
10 Planejament i desenvolupament
3
16
5.3
11 Estudis ambientals
4
14
3.5
12 Geografia
4
13
4.3
13 Psicologia social
2
12
6


Les disciplines en què hi va haver més activitat científica van ser l'astronomia i astrofísica, i la bioquímica i biologia molecular (vegeu el quadre 15), que representen el 2,1 % i el 0,4 % de la participació mexicana en el total mundial nacional, respectivament, els anys 2001–2005, d'acord amb l'Informe General del Estado de la Ciencia y la Tecnología 2006.5 Quant a l'impacte de la producció mexicana per disciplina el període 2001–2005, segons la mateixa font, el nombre de citacions l'ha dominat l'astrofísica, la biologia molecular, la immunologia, les neurociències, la  medicina i la microbiologia, cosa que només concorda parcialment amb els resultats obtinguts. Assumim que la UNAM és més activa en astronomia i astrofísica, malgrat que té un menor nombre d'investigadors que altres disciplines, com ara matemàtiques, a causa de les mateixes característiques de la disciplina; per exemple, disposa de 45 títols, d'acord amb JCR, per publicar les seves investigacions, a més que la comunitat universitària té la seva revista.

Quadre 15. Distribució de disciplines en les Ciències que van rebre 500 citacions o més

Ordre Categoria Articles Citacions Cit./Art.
1 Astronomia i astrofísica
684
7.483
10.9
2 Bioquímica i biologia molecular
538
4.778
8.8
3 Ciències multidisciplinàries
155
3.267
21.07
4 Química, física
403
2.962
7.3
5 Física multidisciplinària
450
2.381
5.2
6 Neurociències
247
2.145
8.6
7 Ciència de les plantes
270
1.882
6.9
8 Biotecnologia i microbiologia aplicada
166
1.404
8.4
9 Microbiologia
159
1.370
8.6
10 Física de la matèria condensada
189
1.194
6.3
11 Química, inorgànica y nuclear
170
1.189
6.9
12 Ecologia
152
1.185
7.7
13 Geociències multidisciplinària
159
1.169
7.3
14 Ciències materials multidisciplinària
194
982
5.06
15 Física atòmica molecular y físicoquímica
122
940
7.7
16 Òptica
163
922
5.6
17 Física nuclear
122
777
6.3
18 Parasitologia
119
741
6.22
19 Ciència ambiental
164
727
4.43
20 Geoquímica i geofísica
124
703
5.6
21 Endocrinologia y metabolisme
85
592
6.9
22 Medicina general i interna
18
574
31.8
23 Física de partícules
89
538
6.04
24 Matemàtiques
170
534
3.1
25 Química multidisciplinària
96
519
5.4
26 Immunologia
59
510
8.6
27 Física de fluids i plasmes
81
508
6.2
28 Química orgànica
114
501
4.3


3.7 Revistes prestigioses

La dispersió d'articles en 28 títols de revistes en A&HCI podria revelar una falta de normalització quant a les pràctiques de publicació; tanmateix, sis revistes iberoamericanes van tenir una presència important (vegeu el quadre 16) en publicar el 41 % del total d'articles i rebre el 29 % de les citacions.

Quadre 16. Distribució d'articles en Arts i Humanitats publicats en revistes iberoamericanes i citacions rebudes

Títol Nre. d'articles Nre. de citacions
Arbor
1
1
Crítica
5
7
Historia Mexicana
7
8
Rev Crítica Literaria Latinoamericana
1
2
Rev Dialectología Tradiciones Populares
1
1
Rev Occidente
2
2


La presència de revistes d'origen iberoamericà en la base de dades SSCI va ser significativa; les fonts esmentades es publiquen principalment a Espanya i Mèxic (vegeu el quadre 17).

Quadre 17. Títols iberoamericans que van publicar articles de les Ciències Socials en llengua espanyola

Font País Articles Citacions FI
Actas Luso Esp Neurol Psiquiatr Cienc Afines Espanya
1
3
-
Interciencia Veneçuela
1
2
0.180
Psicothema Espanya
1
1
0.408
Rev Neurología Espanya
1
3
0.201
Rev Saude Pública Brasil
1
1
0.223
Rev Interamer Psicol. Puerto Rico
3
3
-
Rev Latinoamer Psicol. Colòmbia
5
9
1.179
Rev Mex Psicol Mèxic
25
46
0.159
Salud Mental Mèxic
34
74
0.726
Salud Pública México Mèxic
27
58
0.266
Total  
99
200
 


La font més utilitzada en les Ciències Socials va ser la revista Salud pública de México, en què es van publicar 29 articles, mentre que Salud mental va ser la que va acumular més citacions (n = 78); tanmateix, la Revista mexicana de psicología és la més ben ubicada dins de la seva especialitat (vegeu el quadre 18).

Quadre 18. Articles publicats en revistes mexicanes en l'àrea de Ciències Socials (amb * les que s'ubiquen en el primer terç)

Títol Nre. d'articles Nre. de citacions Posició JCR
Rev Mex Psicol. *
27
49
26 / 101
Salud Mental
37
78
39 / 77
Salud Púb México
29
64
52 / 56


De les revistes mexicanes utilitzades en l'àrea de Ciències pels investigadors de la UNAM, la que va registrar el major nombre de treballs va ser la Revista mexicana de física (n = 87); d'altra banda, la que va registrar el nombre més gran de citacions va ser la Revista mexicana de astronomía y astrofísica (n = 425), publicació que s'ubica en el primer terç dins de la seva disciplina (vegeu el quadre 19).

Quadre 19. Articles publicats en revistes mexicanes en l'àrea de Ciències (amb * les que s'ubiquen en el primer terç)

Títol Nre. d'articles Citacions Posició JCR
Atmosfera
18
57
44 / 56
B Soc Mat Mex
5
7
161 / 174
Cienc Mar
15
35
73 / 74
Ing Hidraul Mex
3
4
63 / 73
Rev Inv Clin
17
24
84 / 102
Rev Mex Astron Astr *
70
425
14 / 42
Rev Mex Fisica
87
189
64 / 68
Rev Mex Psicol. *
5
5
26 / 101


Els investigadors de les Ciències Socials van donar a conèixer els resultats d'investigació a 143 revistes especialitzades (vegeu el quadre 20), 55 de les quals estan ubicades en el primer terç, és a dir, es tracta no solament de revistes del vessant principal, sinó també de revistes prestigioses en cada una de les disciplines.

Quadre 20. Revistes utilitzades en les Ciències Socials que van publicar cinc articles o més (amb * les que s'ubiquen en el primer terç en la seva categoria)

Títol de la revista Articles Citacions Cit./Art. FI Posició JCR
Salud Ment
37
78
2.10
1.212
39 / 77
Salud Publica Mexico
29
64
2.20
0.257
52 / 56
Rev Mex Psicol *
27
49
1.81
1.250
26 / 101
Neurobiol Learn Mem *
9
48
5.33
2.758
13 / 101
Physiol Behav *
9
45
5
2.027
5 / 16
Scientometrics *
9
35
3.88
1.251
9 / 55
Int J Psychophysiol *
7
60
8.57
2.014
16 / 67
Behav Brain Res *
5
20
4
2.817
9 / 40
Behav Processes
5
16
3.2
0.814
13 / 16
Psychopharmacology *
5
60
12
3.420
49 / 198
Rev Lat Am Psicol *
5
9
1.8
1.179
31 / 101
Sleep *
5
77
15.4
3.547
14 / 135


Els investigadors de l'àrea de Ciències van publicar els resultats d'investigació en 982 revistes; en el quadre 21 s'observen les que van publicar 40 articles o més. Faltaria determinar si la publicació de deu articles per títol és la correcta. Per exemple, destaquen títols com Astrophysics Journal i Astronomy Astrophysics que van publicar 471 articles d'un total de 9.546, és a dir, el 5 % del total.

Quadre 21. Revistes que van publicar 40 articles o més en les Ciències (amb * les que s'ubiquen en el primer terç en la seva categoria)

Títol de la revista Articles Citacions Cit./Art. FI Posició JCR
Astrophys J *
286
3.690
12.90
6.237
4 / 45
Astronomy Astrophysics *
185
1.599
8.64
3.694
10 / 45
Phys Review B *
110
819
7.44
3.075
8 / 60
Rev Mex Fis
87
189
2.17
0.229
63 / 67
Phys Rev E *
80
506
6.32
2.352
3 / 21
Phys Rev D *
76
448
5.89
5.156
5 / 21
Arch Med Res
75
243
3.24
1.286
45 / 71
J. Chem Phys *
75
685
9.13
3.105
5 / 34
Astron J *
70
982
14.02
5.841
5 / 45
Rev Mex Astron Astr *
70
425
6.07
3.296
12 / 45
J Bacteriol*
68
761
11.19
4.146
13 / 84
Mont Not Royal Astron Soc *
67
808
12.05
5.238
6 / 45
J Physics A-Math Gen *
62
283
4.56
1.504
22 / 67
Physical Rev A *
62
451
7.27
2.902
7 / 54
Physical Rev C *
59
473
8.01
3.125
3 / 21
Polyhedron
52
604
11.62
1.586
21 / 45
Brain Res
51
413
8.09
2.389
91 / 198
Inter J Quant Chem
49
192
3.91
1.392
63 / 108
J Geophys Res-Atmosphere *
49
572
11.67
2.839
6 / 128
Phys Rev Lett *
49
855
17.44
7.218
4 / 67
J Biol Chem *
48
811
16.89
6.355
31 / 261
Phys Lett A
47
157
3.34
1.454
24 / 67
Acta Crystallograp Sec C-Crystal Struct Comm
45
142
3.15
0.728
17 / 24
Febs Lett *
44
525
11.93
3.843
69 / 261
J Organometal Chem.
44
212
4.81
1.905
17 / 25
B Seismolog Soc AMER
43
260
6.04
1.812
18 / 50
Phys A
43
143
3.32
1.369
26 / 67
Phytochemistry *
43
197
4.58
2.101
27 / 138
Am J Bot *
42
293
6.97
2.438
21 /138
Mol Phys
40
229
5.72
1.406
18 / 34
Solar Energy Mater Solar Cells *
40
204
5.1
1.432
6 / 61


Si bé el factor d'impacte, d'acord amb Lipsky (2007), s'ha convertit en una manera institucionalitzada d'Ordrear, per la importància, la qualitat de les revistes científiques i, per tant, els articles que hi apareixen, per als científics, el factor d'impacte influeix en l'obtenció d'ocupació, promoció i estímuls, i s'ha comparat amb un concurs de popularitat, però cal tenir en compte que les revistes són difícils de comparar llevat que el contingut sigui semblant (Harnad, 2007).

En els quadres 22 i 23, es presenten les revistes en les Ciències Socials i en les Ciències en què els investigadors universitaris van publicar la producció científica. Som conscients que la taxa de citacions que rep una publicació està determinada per la seva disciplina; tanmateix, no trobem cap altra manera de mostrar que la majoria dels articles van aparèixer en revistes d'un impacte menor a 3.

Quadre 22. Distribució d'articles publicats en les Ciències Socials, d'acord amb el factor d'impacte

Factor d'impacte (FI) Nre. de revistes Articles Citacions
Sense FI
5
11
69
0 < 1
65
110
296
1 < 2
38
121
353
2 < 3
27
60
353
3< 4
7
15
181
4 >
4
6
84


Quadre 23. Distribució d'articles publicats en les Ciències, agrupats d'acord amb el factor d'impacte

Factor d'impacte Nre. de revistes Articles Citacions
Sense FI
61
244
1.344
0 < 1
293
1.643
5.251
1 < 2
295
2.247
11.780
2 - < 3
164
1.664
11.085
3 - < 4
80
1.076
9.307
4 - < 5
33
319
3.432
5 - < 6
22
284
3.109
6 - < 7
7
356
4.799
7 - < 8
5
71
1.363
8 - 9
5
21
188
10 y < 20
9
72
1.543
> 20 - < 30
2
11
189
30 >
3
32
2.261


Entre les revistes més prestigioses del vessant principal es troben Nature, Science i Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) —les dues primeres s'han distingit amb el Premi Príncep d'Astúries 2007.6 La Shanghai Jiao Tong University7 pren en consideració els articles publicats en les revistes Science i Nature com un criteri de qualitat de les universitats, ja que, tot investigador ambiciona o somia publicar-hi. Per tant, la publicació d'articles en les revistes esmentades podria ser sinònim de qualitat de la recerca que es duu a terme en la UNAM i de visibilitat de la institució i dels autors (vegeu el quadre 24). També és important destacar que aquestes revistes van tenir un major nombre de citacions per article que d'altres d'incloses en la llista.

Quadre 24. Distribució d'articles publicats en les revistes PNAS, Nature i Science

Font Nre. d'art Citacions Citacions/Art.
Nature
17
1329
78.17
PNAS
38
711
18.71
Science
14
382
27.28


Els articles publicats en les revistes esmentades es detallen en el quadre 25 d'acord amb la dependència d'adscripció dels autors. Els 69 articles apareguts en les revistes Nature, PNAS i Science els van generar els investigadors de 15 centres universitaris d'investigació ―de 50―; per què només 15 dependències? Els investigadors que ho van aconseguir haurien de rebre algun estímul per això? En les polítiques universitàries d'investigació, s'hauria d'incloure una rúbrica en què s'assenyali l'obligació dels investigadors de publicar en aquestes revistes?

Quadre 25. Distribució d'articles publicats i de citacions rebudes per dependències de la UNAM que van publicar en les revistes Nature, Science iPNAS

DependÈncia Nature Science PNAS Articles Citacions Cit./Art.
Fac. Medicina
2
 
4
6
522
87
Inst Inv Biomed
1
 
6
7
422
63.14
Inst Fis
1
2
 
3
365
121.6
Inst Ecol
1
5
4
10
264
26.4
Inst Fisiol Cel
2
1
5
8
194
24.25
Inst Biotecnol
 
 
9
9
141
15.66
Inst Astron
5
1
1
7
125
17.85
Inst Geofis
3
2
 
5
95
19
Ctro Neurobiol
 
 
4
4
81
20.25
Ctro C Atmos
 
1
 
1
74
74
Ctro Inv Fijac Nitrog
 
 
3
2
25
12.5
Fac Ciencias
 
 
1
1
18
18
Inst C Nucl
1
 
 
1
11
11
Inst Biol
 
 
1
1
5
5
Inst Inv Antropol
 
1
 
1
4
4
Total
17
14
38
69
2.422
 


Freqüentment, el prestigi d'un autor està relacionat amb l'impacte de les revistes en què publica, si bé els avaluadors desconeixedors de la importància poden defugir la rellevància d'aquestes fonts, perquè la distinció entre revistes de revisió i d'altres és difícil d'establir. Per exemple, algunes revistes tenen títols com Physical Review, Internacional Geology Review, Review of Scientific Instruments o el Journal of Toxicology – Toxin Reviews que, malgrat el títol, no són revistes de revisió exclusivament; tanmateix, altres revistes inclouen una part important de revisions (Garfield, 1987).

La dificultat per col·locar en les revistes prestigioses els productes de la tasca científica es pot observar en el quadre 26, en què el tipus de document més representat en la revista Nature va ser la carta, si bé són els articles els que reben un nombre més gran de citacions.

Quadre 26. Tipologia dels documents publicats en la revista Nature

Tipologia Nre. de documents % documents Citacions % citacions
Articles
3
17.6
438
32.9
Cartes
13
76.4
847
63.7
Progressos
1
5.8
44
3.3


Els documents inclosos en el quadre 27 es van citar el mateix any de la publicació i han acumulat, a 15 d'abril de 2007, 940 citacions el primer i 429 el segon, cosa que demostra que la possibilitat de ser citat està relacionada amb la visibilitat de la publicació, és a dir, la revista Nature és una de les publicacions del vessant principal amb factor d'impacte més alt: 32,182.

Quadre 27. Documents més citats apareguts en la revista Nature segons la tipologia documental

Article: Muller A, Homey B, Soto H, Ge NF, Catron D, Buchanan ME, McClanahan T, Murphy E, Yuan W, Wagner SN, Barrera JL, Mohar A, Verastegui E, Zlotnik A. Involvement of chemokine receptor in breast cancer metastasis. Nature 2001; 410 (6824): 50-56. Citas recibidas: 279; Inst Inv Biomedicas.

Carta: Herlitze S, Garcia DE, Mackie K, Hille B, Scheuer T, Catterall WA. Modulation of Ca2­ channels by G-protein beta gamma subnits. Nature 1996; 380 (6571): 258-262. ; Citas recibidas: 329; Fac. Medicina.

D'acord amb Lederberg (1986), les revistes de revisions són necessàries perquè els científics en la majoria de les especialitats es mantinguin al dia quant a literatura primària, a més d'estar alfabetitzats en aspectes més amplis de la recerca científica.

Les revistes de revisió durant anys han estat les que assoleixen un factor d'impacte més gran i, per tant, les que són més citades. Garfield comenta, quan s'hi refereix, que "…muchos de los grandes científicos han usado, creado y contribuido a la literatura de revisión", malgrat que molts altres científics han considerat que els articles de revisió no s'haurien de jutjar de la mateixa manera que els articles científics (Garfield, 1987). Per aquest motiu, i malgrat que en la nostra estratègia de recerca no assenyalem els articles de revisió com a tipologia documental recuperable, identifiquem els articles de revisió que hagin publicat els investigadors de la UNAM (vegeu els quadres 28–30). Només trobem tres articles publicats la dècada dels noranta del segle passat, de l'autoria de personal de la Facultad de Medicina i dels instituts de Física y de Astronomía —l'autor de l'article de revisió (Rodríguez, L. F.) va ser, així mateix, el segon autor més productiu de l'àrea de Ciències. Quant a les citacions, només un article de revisió d'astronomia i astrofísica, de l'autoria del segon autor més productiu i el tercer més citat del nostre estudi, va ser altament citat, si bé el factor d'impacte dels seus articles és menor al d'altres investigadors. Queda pendent, però, esbrinar si els articles de revisió dels investigadors universitaris es van escriure per invitació dels editors o es van enviar a publicació i van ser sotmesos al procés d'arbitratge de costum.

Quadre 28.  Articles de revisió publicats per investigadors de la UNAM

Mirabel, IF ; Rodriguez, LF. Sources of relativistic jets in the galaxy ANNUAL REVIEW OF ASTRONOMY AND ASTROPHYSICS ; Natl Autonomous Univ Mexico, Inst Astron, Mexico City 04510, DF, Mexico. "144" 1999 ; 37 : 409 -443

Wang, S ; Xiao, MF. Optical near field scattered by surface defects: Two-dimensional numerical analysis OPTICAL REVIEW . Univ Nacl Autonoma Mexico, Inst Fis, Ensenada 22800,Baja California, Mexico "2" 1997 JAN-FEB ; 4 ( 1B ) : 228 -231

Borges, G ; Anthony, JC ; Garrison, CZ. Methodological issues relevant to epidemiologic investigations of suicidal behaviors of adolecents . EPIDEMIOLOGIC REVIEWS. ; Univ Nacl Autonoma Mexico, Mexico City DF, MEXICO. "15" 1995; 17 ( 1 ) : 228 -239


Quadre 29. Títols de publicacions de revisió que van publicar articles d'universitaris

Títol de la revista Nre. d'articles % d'art. en SCI Nre. de cit. % de cit. en SCI
Annu Rev Astron Astr
1
0.01
144
0.22
Epidemiol Rev
1
0.01
15
0.02
Opt Rev
1
0.01
2
0.003


Quadre 30. Dependències d'adscripció dels autors dels articles de revisió publicats en el període d'estudi

Dependència Articles % d'art. en dependència Citacions % de cit. en depend.
Fac Medicina
1
0.13
15
0.26
Inst Astronomía
1
0.12
144
0.17
Inst Física
1
0.09
2
0.02


3.8 Disciplines significatives

Pel que fa als articles publicats en les fonts més rellevants, identifiquem que les ciències de l'espai, la física i la microbiologia van ser les disciplines més actives, quant al nombre d'articles publicats en les revistes que s'hi inclouen, mentre que les menys representades van ser la biologia molecular i la medicina clínica (vegeu el quadre 31). El cas de la medicina clínica és explicable, ja que la UNAM no té hospitals escola encara que sí que té unitats de recerca en els principals centres hospitalaris públics. Els resultats d'un estudi semblant enfocat cap a les ciències de la salut el període 1999–2004 va revelar que les disciplines de més activitat van ser microbiologia, immunologia i biologia molecular i genètica, i les d'impacte més gran medicina clínica, biologia molecular i genètica i immunologia (Licea de Arenas).

Quadre 31. Articles publicats en les revistes més rellevants corresponents a les onze disciplines més visibles en les Ciències

Biologia molecular i genètica
Ordre Revista Nre. d'art. Citacions/Art.
1 Genes & Development
2
31.5
2 EMBO Rev
2
30.5
 
Física
Ordre Revista Nre. d'art. Citacions/Art.
1 Physical Review Lett
49
17.44
2 Applied Physics Lett
30
10.83
3 Nuclear Physics B
9
8.66
4 Physics Letter B
24
8
5 Physical Review B
110
7.38
6 Physical Review D
76
5.89
 
Biologia i bioquímica
Ordre Revista Nre. d'art. Citacions/Art.
1 J Biological Chemistry
48
16.89
 
Ciències de les plantes i ciència animal
Ordre Revista Nre. d'art. Citacions/Art.
1 Plant Journal
7
26.28
2 Plant Physiology
22
12.45
3 J Animal Ecology
4
10.75
4 Plant Cell
3
9
5 Plant Molecular Biology
1
7
 
Química
Ordre Revista Nre. d'art. Citacions/Art.
1 J Computational Chem
4
10
2 J Physical Chemistry B
34
9.82
3 J Amer Chem Soc
8
9.12
4 J Medical Chemisrty
1
5
 
Ciències de l'espai
Ordre Revista Nre. d'art. Citacions/Art.
1 Astrophysical J Suppl Ser
18
28.55
2 Astronomical Rev
70
14
3 Astrophysical Rev
286
12.90
4 Mon Not Royal Ast Soc
67
12.05
5 Icarus
7
8.85
6 Astronomy & Astrophysics
160
8.67
7 Publ Astron Soc Pacif
7
6.28
 
Farmacologia i toxicologia
Ordre Revista Nre. d'art. Citacions/Art.
1 Molecular Pharmacology
3
11.66
2 British J Pharmacology
6
10.33
3 Naunyn Schmied Arch Pharm
2
4
4 Toxicol Appl Pharmacology
2
2
 
Neurociència i comportament
Ordre Revista Nre. d'art. Citacions/Art.
1 J Neuroscience
15
29.86
2 Cerebral Cortex
4
6.5
 
Medicina clínica
Ordre Revista Nre. d'art. Citacions/Art.
1 New Engl J Med
1
550
2 J Experimental Med
1
18
3 J Natl Cancer Institute
3
8
 
Microbiologia
Ordre Revista Nre. d'art. Citacions/Art.
1 J Virology
13
21.15
2 Appl Environ Microbiology
21
15.52
3 Molecular Microbiology
19
11.63
4 Rev of Bacteriology
68
11.19
5 J General Virology
4
11
6 Antimicrob Agent Chemo
3
9
 
Immunologia
Ordre Revista Nre. d'art. Citacions/Art.
1 J Infectious Diseasses
4
40.5
2 Infection Immunity
25
14.39
3 J Immunology
4
7
4 J Acq Imm Def Syn
1
3


3.9 Productivitat i repercussió

Els nostres resultats no van permetre d'identificar les parelles científiques —i sentimentals. Només vam poder trobar una família científica —si bé aquest no era el propòsit de la investigació—, els integrants de la qual (T. Fernández, T. Harmony i A. Fernández Bouzas) van estar entre els autors que van rebre 20 citacions o més. La mare (T. Harmony) i la filla (T. Fernández) van ser més productives i més citades que el pare (A. Fernández Bouzas).


3.10 Mesures d'estima

La productivitat i la repercussió dels autors universitaris recipiendaris dels premis espanyols Príncep d'Astúries i Reina Sofia (vegeu els quadres 32 i 33) no va ser elevada: de mitjana van publicar entre 1,1 i 2,4 articles per any i els van citar entre 4,3 i 6,7 vegades per article. Per exemple, la recerca en el Web of Science en el període 1994–2007, sota el nom de Miledi, R., dóna resultats que no coincideixen amb els nostres: 101 articles i 1.496 citacions, cosa que es deu al fet que només en 22 articles citats apareix la UNAM en el camp d'adreça.

Altres autors com Rodríguez, L. F. van ser més productius i més citats, però els seus col·legues no els han reconegut. Si bé no ser citat no és motiu de vergonya, d'acord amb Garfield (1991), el fet de ser escassament productiu i citat crida l'atenció.

Quadre 32. Distribució d'articles i de citacions dels investigadors de la UNAM que van rebre el Premi Príncep d'Astúries

Investigador Data del premi Nre. d'art. Nre. de cit. Art./Cit.
Bolívar Zapata F
1991
15
65
4.3
Miledi R
1999
10
62
6.2
Moshinsky M
1988
22
111
5.04


Quadre 33. Articles i citacions de l'investigador de la UNAM que va rebre el Premi Reina Sofia

Investigador Data del premi Nre. d'articles Nre. de cit. Art./Cit.
Velázquez Arellano A
2000
9
61
6.7


3.11 Costos

Es va calcular una aproximació del cost dels articles publicats d'acord amb la mitjana anual dels salaris dels investigadors (9.567,40 €) més la suma de la mitjana anual dels estímuls vigents el 2005 (7.175,55 €), és a dir, un total de 16.742,95 €, tenint en compte que es va considerar la majoria del personal universitari en el programa d'estímuls per calcular el nombre total de publicacions i personal d'investigació per dependència universitària (vegeu el quadre 34).

Quadre 34. Cost dels articles citats d'acord amb el personal d'investigació adscrit per àrea

Àrees Investigadors Articles Cost de l'article (€)
Arts i Humanitats
1.887
41
770 586
Ciències Socials
4.412
316
233 766
Ciències
5.613
9.546
9 844


4 Conclusions

D'acord amb les xifres oficials, la UNAM és la institució en què es duu a terme el 50 % de la investigació nacional i destaca en la formació de recursos humans i en la difusió de la cultura. Tanmateix, indicadors sobre l'acompliment científic eren una assignatura pendent, si bé els indicadors que s'han presentat tenen una limitació important: es van construir a partir dels productes de l'ISI Web of Knowledge que només indexa les revistes més centrals, cosa que va significar deixar de banda les revistes locals i regionals que, possiblement, publiquen recerques importants generades en els centres de recerca relacionats amb les Humanitats i les Ciències Socials. Es pot assenyalar que el Web of Knowledge reuneix les bases de dades que són referència obligada per mesurar l'esforç científic, però si es volguessin utilitzar recursos d'informació com ara Astrophysics Data System, Scopus o Google Scholar —que permeten de quantificar les citacions rebudes―, els nostres resultats podrien modificar-se.

La cultura de la meritocràcia vigent a Mèxic valora les citacions rebudes d'acord amb el Web of Knowledge i les revistes incloses en les bases de dades que agrupa. Per tant, estimem que malgrat els biaixos del recurs esmentat, els resultats s'inclinen als criteris d'avaluació de la ciència mexicana. D'aquesta manera, els resultats presentats poden servir per a la formulació de polítiques científiques universitàries.

Finalment, concloem que els resultats obtinguts en aquesta anàlisi serveixen per assenyalar la direcció en la qual es mou la investigació científica a la Universidad Nacional Autónoma de México. S'ofereix un diagnòstic de la investigació universitària, però, tanmateix, queda una assignatura pendent: utilitzar aquests resultats per elaborar d'un pla institucional d'investigació que doni la Universidad un autèntic lideratge en qüestions científiques.


5 Bibliografia

Cronin, B.; Licea de Arenas, J. (1989). "The geographic distribution of Mexican health sciences research". Scientometrics, 17, p. 39-48.

Garfield, E. (1987). "Reviewing review literature. Part 2. The place of reviews in the scientific literature". Current Contents, No. 19, p. 5-10.

Garfield, E. (1991). "To be an uncited scientist is no cause for shame". The Scientist, 5 (6), p. 12.

Harnad, S. (2007). "Open acces scientometrics and the UK Research Assessment Exercise". Annual Meeting of the International Society for Scientometrics and Informetrics 2007. <http://issi2007.cindoc.csic.es/>. [Consulta: 05/06/2007].

Lederberg, J. (1986). "Introduction". Annual Review of Computer Science, 1, p. v-ix.

Licea de Arenas, J.; Arenas, M.; Cabello, M.; Carmona, V.; Villegas, O. "Beyond external brain drain in mexican health sciences communication".
<http://www.icml9.org/program/track5/activity.php?lang=en&id=1>. [Consulta: 20/06/2007].

Lipsky, P. E. (2007). "The lack of impact of the ‘impact factor’ in clinical medicine". Nature Clinical Practice Rheumatology, 3 (4) , p. 189.


Data de recepció: 01/04/2008. Data d'acceptació: 04/05/2008.



Notes

1 Web of Science Philadelphia: Thomson, Institute for Scientific Information. <http://go5.isiknowledge.com/portal.cgi>. [Consulta: 29/09/2006].

2 Journal Citation Reports (JCR). Philadelphia: Thomson, Institute for Scientific Information. <http://go5.isiknoledge.com/portal.cgi/?DestApp=JCR&Func=Frame>. [Consulta: 29/09/2006].

3 México. Asociación Nacional de Universidades e Instituciones de Educación Superior. México: ANUIES. <http://www.anuies.mx/r_anuies/index2.php>. [Consulta: 02/05/2006].

4 World University Rankings. Times Higher Education Supplement. October 28, 2005.

5 Informe General del Estado de la Ciencia y la Tecnología 2006. México: CONACYT, 2006.

6 Fundación Principe de Asturias. Science y Nature. <http://www.fundacionprincipedeasturias.org/esp/04/premiados/trayectorias/trayectoria827.html>. [Consulta: 02/08/2007].

7 Academic Ranking of World Universities 2006. <http://ed.sjtu.edu.cn/rank/2006/ARWU2006TOP500list.htm>. [Consulta: 07/03/2007].