[Versió castellana]

Ana B. Ríos Hilario

Professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universidad de Salamanca

anarihi@usal.es

Resum [Abstract] [Resumen]

Davant la implantació real de l'espai europeu d'educació superior a la universitat espanyola, en aquest moment ja hi ha alguns centres que han adaptat els seus plans d'estudis a les disposicions marcades des de Bolonya. L'objectiu d'aquest article és descriure el recorregut que ha seguit l'assignatura de Catalogació descriptiva, oferta a la Universidad de Salamanca, per adaptar-se a aquest entorn, des de l'inici, en què era un projecte pilot, fins a la configuració actual dins del nou grau en Informació i documentació, que s'imparteix des d'aquest any a la institució esmentada.

1 L'espai europeu d'educació superior: ara gens desconegut

A dia d'avui, ja no ens resulta estrany el terme d'espai europeu d'educació superior (EEES); algunes universitats espanyoles han començat el curs acadèmic 2008‑2009 amb els nous plans d'ensenyament. Tanmateix, al principi, aquest nou paradigma d'educació creava expectació i dubtes. Els docents ens hi hem estat informant i preparant, però hem mantingut els nostres alumnes una mica al marge, i aquesta falta de comunicació sovint ha donat lloc a la sèrie de "revoltes estudiantils" en contra del procés de Bolonya que s'han produït els darrers mesos.

De tota manera, cal definir el que significa i el que comprèn aquesta nova realitat educativa. Per tant, diem que l'EEES és un projecte impulsat per la Unió Europea amb l'objectiu d'harmonitzar els sistemes universitaris europeus de manera que tots tinguin una estructura homogènia de títols de grau i postgrau, és a dir, una mateixa valoració de la càrrega lectiva dels estudis, cursos, assignatures i qualificacions i una estructura de titulacions i formació continuada entenedora per a tots els estats membres.

La construcció d'aquest espai comença amb la Declaració de la Sorbona (1998) i es consolida i s'amplia amb la Declaració de Bolonya (1999). En aquesta Declaració s'insta els països membres de la Unió Europea a desenvolupar i implantar als seus països les actuacions següents:

1. adopció d'un sistema de titulacions comprensible i comparable que fomenti les oportunitats de treball
2. establiment d'un sistema de titulacions a dos nivells: grau i postgrau
3. establiment d'un sistema comú de crèdits
4. afavoriment de la mobilitat
5. impuls de la cooperació europea com a garantia de qualitat
6. promoció de la dimensió europea d'educació superior

En el Comunicat de Praga del 2001 s'hi han afegit més actuacions, com són les següents:

1. aprenentatge al llarg de tota la vida
2. rol actiu de les universitats, les institucions i l'alumnat en el desenvolupament del procés de convergència
3. promoció de l'EEES mitjançant sistemes de qualitat i mecanismes de certificació i acreditació.

A partir d'aquests principis, sorgeixen les claus al voltant de les quals gira aquest nou paradigma i que el diferencien del model d'ensenyament actual. Algunes d'aquestes claus són les següents (Bonete Perales, 2006):

1. sistema de formació en dos nivells: grau i postgrau
2. crèdit ECTS (sistema europeu de transferència de crèdits)
3. suplement europeu al títol
4. mobilitat d'alumnat, PDI i PAS
5. sistemes de garantia de qualitat
6. dimensió europea de l'educació superior
7. aprenentatge al llarg de tota la vida

La nostra intenció no és parlar massa de l'EEES, ja que l'objectiu de l'estudi no és dur-ne a terme una anàlisi teòrica, però sí que volíem deixar clar el fet del qual partim per entendre com hem de configurar la nostra assignatura centrada ara en un altre actor o protagonista: l'alumne.

2 L'assignatura de Catalogació dins dels plans d'estudis de la Universidad de Salamanca

El 1987, la Universidad de Salamanca (USAL) va crear l'Escuela Universitaria de Biblioteconomía y Documentación (Ordre de 2 d'octubre, BOE de 20 d'octubre) i aquell mateix any va començar a funcionar la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació (BiD). En els primers plans d'estudis, la matèria de Catalogació s'incloïa dins de l'assignatura d'Anàlisi documental, que s'impartia en el primer curs de la titulació esmentada, però després va passar a ser anual i obligatòria.

L'any 1992 es va crear la Facultad de Traducción y Documentación actual (RD 1050/1992, de 31 de juliol, BOE de 26 d'agost), ja que s'hi van incorporar els estudis conduents a la llicenciatura en Traducció i Interpretació.

El 1993 es va modificar el pla d'estudis de la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació (Resolució de 17 de novembre, BOE de 2 de desembre), i en el curs 1995‑1996 van aparèixer els primers titulats amb aquest pla. En aquests plans, es comença a impartir l'assignatura de Catalogació descriptiva I: impresos moderns, que és una matèria troncal de quatre crèdits que s'imparteix en un quadrimestre que els alumnes havien de cursar el segon any de la diplomatura en BiD. Relacionades amb aquesta matèria, s'imparteixen les assignatures següents: Anàlisi estructural del catàlegi Control d'autoritats (troncals) i Catalogació descriptiva II: materials especials (optativa).

L'oferta de titulacions es va ampliar el 1994 amb la llicenciatura en Documentació (Resolució de 30 de maig, BOE de 20 de juny). En els primers plans d'estudis l'única assignatura relacionada de manera indirecta amb la catalogació era Gestió i avaluació de catàlegs automatitzats.

Els últims plans d'estudis daten de l'any 2000 (Resolució de 3 d'octubre). En aquests, l'assignatura de Catalogació és troncal i es continua oferint en el segon curs de la diplomatura en BiD, però passa a ser anual atès que ara té deu crèdits. Les assignatures que complementen la formació catalogadora són les següents: Introducció a l'anàlisi i recuperació de la informació i Organització de catàlegs en línia (obligatòries) i Catalogació descriptiva II: materials especials (optativa). En la llicenciatura s'ofereixen les assignatures següents: una de directament relacionada, Descripció i organització de documents digitals,i una altra que té a veure no tant amb el procés —la catalogació— com amb el producte —el catàleg—: Avaluació de catàlegs en línia.

Abans que s'implantés el grau, l'any 2006, el Departament de BiD de la USAL va decidir establir com a projectes pilot d'adaptació a l'EEES les assignatures d'Arxivística i de Catalogació descriptiva I: impresos moderns, totes dues del segon curs de la diplomatura. Aquest recorregut pels plans d'estudis ens porta aprovar el grau en Informació i Documentació per al curs 2008‑2009. Les característiques de la matèria objecte d'estudi estan recollides en la taula següent junt amb la resta de matèries amb les quals es relaciona.

Denominació	Caràcter	Curs	Crèdits
Descripció i accés de recursos bibliogràfics	Obligatòria (4 semestre)	2n	6
Descripció i accés de materials especials	Optativa (5 semestre)	3r	6
Manteniment i avaluació del catàleg	Obligatòria (7 semestre)	4t	6

Taula 1. L'assignatura de Catalogació en el nou grau en Informació i documentació de la USAL

S'ha canviat la denominació i s'ha optat per substituir el terme catalogació per descripció i accés de recursos bibliogràfics,¹ fent una picada d'ull a les noves normes angloamericanes. No obstant això, aquesta denominació és merament formal i no de contingut. Aquesta assignatura és obligatòria i s'imparteix en el segon curs. L'anàlisi que farem és sobre aquesta assignatura. S'ofereix també una altra assignatura optativa per al tractament dels materials especials. Finalment, hi ha l'assignatura de Manteniment i avaluació del catàleg, que està relacionada amb la catalogació. Igual que la resta de matèries del nou grau, totes aquestes consten de sis crèdits ECTS.

Tenint en compte les característiques de l'assignatura de la qual partim, a continuació passarem a planificar-la.

3 Configuració de la matèria

A l'hora de dissenyar una assignatura, podem crear una divisió factícia entre els aspectes més teòrics i els que es vinculen més estretament amb la pràctica de la matèria. Entre els primers establirem les competències, els objectius i el contingut, mentre que entre els segons parlarem dels recursos que utilitzarem per complir les metes teòriques proposades prèviament.

3.1 Aspectes teòrics

3.1.1 Competències

Si planifiquem una assignatura d'acord amb l'EEES hem de començar establint les competències, que són, sens dubte, unes de les variables més importants i noves de l'aprenentatge que estipula aquest entorn. Aquest primer pas és més transcendental del que pot semblar a simple vista, ja que des de les competències es poden establir els objectius i des d'aquests, estructurar el contingut de la nostra matèria. D'una banda, l'Euroconferencial (2004) defineix competència com "el conjunt de capacitats necessàries per exercir una activitat professional i dominar els comportaments requerits"; de l'altra, la competència per antonomàsia en l'EEES és l'aprendre a aprendre. Les competències es divideixen en genèriques o transversals, comunes a diverses professions, i específiques, pròpies d'una professió determinada. A l'hora d'establir i definir les competències genèriques de l'assignatura de Catalogació (taula 2), ens van ajudar molt els documents següents:

• Libro blanco del título de grado en información y documentación
• Euroguide LIS
• Euroconferencial en información y documentación

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS (GENÈRIQUES)

Instrumentals

Capacitat d'anàlisi i de síntesi

Capacitat d'organització i de planificació

Comunicació oral i escrita en la llengua nativa

Coneixement d'una llengua estrangera

Coneixements d'informàtica relatius a l'àmbit d'estudi

Capacitat de gestió de la informació

Resolució de problemes

Presa de decisions

Personals

Treball en equip

Treball en un equip interdisciplinari

Treball en un context internacional

Raonament crític

Compromís ètic

Sistèmiques

Aprenentatge autònom

Adaptació a noves situacions

Motivació per la qualitat

Taula 2. Establiment de competències genèriques per a l'assignatura de Descripció i accés de recursos bibliogràfics

Per definir competències específiques ens va ser molt útil l'obra Diseño y coordinación curricular de las asignaturas de tratamiento y recuperación de la información de la diplomatura en Biblioteconomía y Documentación (2006), publicada per la Universidad de Zaragoza.

En la taula 3 es recull el conjunt de competències definides per a la matèria de Descripció.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

Conèixer i distingir els tipus de catàlegs i diferenciar les parts de les quals es compon un registre bibliogràfic Conèixer i saber aplicar la normativa de normalització en les representacions bibliogràfiques Determinar i redactar els punts d'accés segons la normativa vigent Determinar i elegir el punt d'accés principal segons la tipologia documental Conèixer i saber aplicar el format IBERMARC a les representacions bibliogràfiques Conèixer el mòdul de catalogació dels programes de gestió de biblioteques

Taula 3. Establiment de competències específiques per a l'assignatura de Descripció i accés de recursos bibliogràfics

Evidentment, no hi ha una coincidència exacta entre les competències definides per la Universidad de Zaragoza i les necessàries per a la nostra nova assignatura. La raó és molt senzilla: no hi ha una correspondència plena en la delimitació de les dues matèries.

3.1.2 Objectius

Un cop hem establert les competències, passem a definir objectius que "ens serviran d'orientació i de guia per establir els continguts, per dissenyar les activitats i per establir els criteris d'avaluació" (Bernal Aguado, 2006). En primer lloc, determinem els objectius generals propis de tota l'assignatura, i posteriorment, especifiquem els objectius específics particulars de cada un dels blocs en els quals s'estructura la matèria. Precisament concretem el contingut de la disciplina en funció d'aquests objectius.

Partint de la premissa que l'alumne ha de ser capaç de crear un registre catalogràfic en finalitzar el transcurs de l'assignatura, s'estableixen els objectius generals següents, que figuren en la taula 4.

DESCRIPCIÓ I ACCÉS DE RECURSOS BIBLIOGRÀFICS

Objectius generals

Fer la descripció bibliogràfica de monografies i publicacions seriades d'acord amb les regles de catalogació(RC, 1999) Seleccionar els punts d'accés (principals i secundaris) d'aquest tipus de publicacions d'acord amb les RC Redactar correctament aquests punts d'accés (noms de persona, d'entitats i títols uniformes) Conèixer les diferents metodologies existents per descriure parts components (diferents nivells de descripció, notes de contingut, catalogació analítica) Dur a terme la catalogació d'impresos moderns dels tipus esmentats anteriorment en format MARC Conèixer el funcionament del mòdul de catalogació de diferents sistemes de gestió de biblioteques

Taula 4. Objectius generals

3.1.3 Contingut

L'estructuració i l'organització del contingut de l'assignatura estan directament relacionades amb la delimitació dels objectius específics de la matèria. Per això hem volgut reunir en la taula 5 l'exposició de les dues variables. En funció dels objectius específics constituïm el contingut de la matèria en vuit blocs o unitats didàctiques o d'aprenentatge.

UNITATS DIDÀCTIQUES	OBJECTIU
BLOC I Introducció a la catalogació	Introduir l'alumne en el context de la catalogació dins de l'anàlisi documental
BLOC II La descripció bibliogràfica	Aprendre a fer la descripció bibliogràfica d'una monografia
BLOC III Redacció dels punts d'accés	Redactar els punts d'accés principals d'un document
BLOC IV Elecció dels punts d'accés	Seleccionar i redactar els punts d'accés principals i secundaris d'un document monogràfic
BLOC V El format MARC	Conèixer el format IBERMARC bibliogràfic emprat per a la catalogació automatitzada
BLOC VI Catalogació de publicacions seriades	Dur a terme la catalogació de publicacions seriades
BLOC VII Catalogació analítica	Dur a terme la catalogació analítica d'una obra en diversos volums
BLOC VIII Mòdul de catalogació SGBD	Conèixer el mòdul de catalogació dels gestors de bases de dades més utilitzats

Taula 5. Objectius específics en funció del contingut

3.2 Organització del pla de treball

3.2.1 Activitats

En primer lloc, hem de pensar en activitats que ens permetin aconseguir els objectius i desenvolupar els continguts previstos en el disseny de l'assignatura.

El primer referent en el qual ens hem de fixar és en el fet que les activitats seran presencials i no presencials. Fins ara, en el disseny de l'assignatura només plantejàvem les activitats que dúiem a terme amb l'alumnat de manera presencial. A partir d'ara, hem de concretar també les activitats que l'alumnat du a terme de manera no presencial. Però no només s'han de tenir en compte, sinó que a més s'han de considerar en la càrrega de treball de l'alumne dins dels crèdits de l'assignatura.

Entenem per activitats presencials totes aquelles que l'alumnat du a terme amb la presència del professor. S'hi poden distingir tres àmbits: teòriques, pràctiques i d'altres. Entre les teòriques hi ha les classes magistrals, els seminaris i la presentació de treballs tant individuals com en grup. Un exemple de classes pràctiques són les que es desenvolupen a l'aula d'informàtica. Sota l'epígraf de "d'altres" hi ha les tutories i les activitats encaminades a l'avaluació.

Per activitats no presencials entenem totes aquelles que l'alumnat du a terme de manera autònoma, sense la intervenció directa del professor. En aquest apartat s'enquadren la preparació de seminaris, lectures, treballs, etc., les pràctiques de camp, que en el nostre cas inclou conferències, visites, etc. i l'estudi personal, molt important actualment.

A continuació, hi figura una taula en la qual es detallen les activitats que es duran a terme en l'assignatura de Descripció en funció dels blocs en els quals s'estructura.

UNITATS DIDÀCTIQUES	ACTIVITATS
BLOC I Introducció a la catalogació	Control de repàs dels objectius assimilats en l'assignatura introductòria de primer
BLOC II La descripció bibliogràfica	Classes magistrals per explicar el contingut del bloc Pràctica: elaboració de supòsits pràctics sobre la descripció bibliogràfica
BLOC III Redacció dels punts d'accés	Classes magistrals per explicar el contingut del bloc Pràctica: redacció de l'encapçalament principal
BLOC IV Elecció dels punts d'accés	Classes magistrals per explicar el contingut del bloc Pràctica: catalogació de supòsits monogràfics
BLOC V El format MARC	Classes magistrals per explicar el contingut del bloc Pràctica: catalogació conforme al format IBERMARC
BLOC VI Catalogació de publicacions seriades	Classes magistrals per explicar el contingut del bloc Pràctica: Catalogació d'una publicació seriada a partir del primer número Catalogació d'una publicació seriada a partir d'un número determinat
BLOC VII Catalogació analítica	Classes magistrals per explicar el contingut del bloc Pràctica: Cerca i identificació d'una obra adequada a aquest tipus de catalogació Catalogació de l'obra
BLOC VIII Mòdul de catalogació SGBD	Conferències

Taula 6. Activitats

Paral·lelament a la marxa del curs, els alumnes hauran de desenvolupar els treballs en grup següents:

• teoria i història de la catalogació
• dossier d'exercicis

3.2.2 Càlcul de les càrregues de treball en crèdits europeus

Una de les novetats del nou marc en el qual ens mourem és la necessitat de quantificar la càrrega de feina de l'alumne. Això significa que hem de computar el temps que necessitaran els alumnes per desenvolupar tota la feina, des de l'assistència presencial a una classe magistral fins a l'elaboració d'exàmens, prenent com a unitat de mesura l'ECTS.

Partint d'aquesta premissa, a continuació calcularem les càrregues de feina per a l'assignatura de Descripció i accés. En primer lloc, hem de partir de la base que la nostra assignatura té sis crèdits ECTS. Si tenim en compte que un ECTS equival a 25 hores, la nostra assignatura té un total de 150 hores. Per dividir aquest temps entre hores presencials i no presencials, cal tenir en compte la recomanació europea que les classes presencials no han de superar el 25 % del total, per tant, les no presencials han de ser el 75 % restant. Per calcular les hores de feina, hem tingut en compte les cinc variables següents:

1. durada en setmanes de l'assignatura
2. nombre d'hores presencials
3. preparació prèvia i treball posterior de les classes
4. tutorització dels alumnes
5. càrrega de treball autònom de l'alumne

A continuació, en la taula següent es pot veure la distribució d'hores tenint en compte el tipus d'activitat desenvolupada que s'ha definit en l'apartat anterior.

Activitats	Hores presencials	Hores no presencials	Hores de feina individual de l'alumne	Hores totals
Classes magistrals	8			8
Classes pràctiques	15			15
Seminaris	3			3
Exposicions i debats	4			4
Tutories	4			4
Activitats no presencials		20	20	20
Preparació de treballs			37,5	37,5
Altres activitats		15	20	35
Exàmens	3,5			3,5
TOTAL	37,5	35	77,5	150

Taula 7. Càlcul de les hores de feina

Evidentment cal tenir certa flexibilitat a l'hora de complir aquesta cronologia anteriorment, atès que al llarg dels cursos acadèmics també entren en joc una sèrie de variables amb les quals no podem comptar per endavant, com per exemple, el calendari acadèmic, les característiques de l'alumnat, etc.

3.2.3 Recursos

Un cop s'han definit les activitats que cal dur a terme i el còmput d'hores, passem a detallar els recursos de què disposem per dur-les a terme.

Classes teòriques

Les classes teòriques o lliçons magistrals es desenvoluparan a l'aula. Per a les exposicions utilitzarem un canó que ens permetrà projectar les diapositives elaborades amb el programa PowerPoint de Microsoft Office. L'alumnat podrà accedir a aquestes presentacions acompanyades d'una explicació prèvia a través de la plataforma Studiumlínia, de la qual parlarem posteriorment. L'objectiu és que l'alumne llegeixi el contingut de cada bloc abans de l'explicació del professor i que les classes teòriques serveixen per aprofundir el que ja ha assimilat l'alumnat de manera autònoma.

Classes pràctiques

Per a les classes pràctiques l'alumnat disposarà d'un dossier d'exercicis compost per supòsits pràctics que inclouen totes les casuístiques de catalogació previstes en el programa. Haurà de fer els exercicis de manera independent; la correcció es durà a terme per mitjà de sessions de pissarra i tutories amb el professor. A més es facilitarà a l'alumne la informació necessària perquè pugui comprovar l'eficàcia de la seva feina mitjançant la consulta dels registres en els catàlegs en línia pertinents a través del web.

Seminaris

Els seminaris es desenvoluparan perquè l'alumnat dugui a terme els seus treballs en grup. Hi disposarem de recursos molt diversos, entre els quals hi ha els següents:

1. localització de la bibliografia tant impresa com en línia, per a la qual cosa utilitzarem l'aula d'informàtica
2. tutories en grup i individuals per al desenvolupament dels temes
3. instruments per a l'exposició dels treballs (canó, projector de transparències, etc.)
4. suport electrònic i imprès per lliurar els treballs al professorat
5. consulta de diferents OPAC de biblioteques de diversa índole (universitàries, públiques, etc.)

Tutories

A l'hora de parlar de tutories, diferenciarem segons la manera en què es desenvolupen. Així, tindrem tutories en grup o individuals.

1. Tutories en grup. Tindran lloc en una aula i s'aprofitaran per consultar dubtes que incumbeixen a tot el curs o a un grup nombrós. Aquests dubtes versaran sobre el desenvolupament dels treballs en grup o serviran per fer i corregir controls parcials sobre l'assignatura. El professorat proposarà les tutories.
2. Tutories individuals. Es duran a terme al despatx del professor a petició de l'alumne.

Studium

Més que un recurs per si mateix és la disposició en línia de tota una sèrie de recursos d'aprenentatges útils tant per a l'alumnat com per al professorat. Studium és l'entorn virtual que empra la USAL basat en la plataforma Moodle (Modular object oriented distance learning environment).

La plataforma Moodle proporciona tres tipus de mòduls o elements lògics amb els quals es pot construir un sistema d'ajuda a l'aprenentatge: mòduls de comunicació, de materials i d'activitats. Aquesta plataforma ens obre un ventall de possibilitats molt ampli, i facilita la feina tant al professorat com a l'alumnat, atès que aprofita les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies educatives.

Figura 1. Campus virtual Studium de la USAL

3.2.4 Avaluació

El punt final del desenvolupament d'una assignatura és l'avaluació per comprovar que l'alumne n'ha assolit els objectius especificats i n'ha assimilat els continguts. Com comentàvem anteriorment, prèviament hem de fixar els criteris d'avaluació, els quals se solen definir a la Guia docent i estan relacionats amb els instruments que emprarem per dur a terme la qualificació de l'alumnat. Finalment, també hem d'assenyalar els moments en els quals es faran les proves avaluatives. La taula 8 mostra la definició dels paràmetres anteriors per a l'assignatura de Descripció.

Criteris		Instruments	Moments
Avaluació contínua: 40 %	Informes: 20 %	- Exposició oral - Presentació audiovisual - Redacció d'informes - Elaboració del dossier - Examen escrit	En finalitzar cada bloc
	Observació en pràctiques: 20 %
Avaluació final: 60 %	Examen escrit		En finalitzar l'assignatura

Taula 8. Descripció de l'avaluació

4 Guia docent

La Guia docent és el primer instrument que ha d'aparèixer en els programes de cada un dels nous títols acadèmics i ha de recollir la planificació de l'assignatura definida prèviament.

Una bona planificació de la formació és una peça bàsica en la configuració d'una docència de qualitat. Per facilitar que el professorat elabori bons programes es recomana que les universitats, mitjançant els equips tècnics que s'estableixin amb aquesta finalitat, ofereixin guies, orientacions i ajuda especialitzada sobretot en el procés de planificació i desenvolupament de la docència (Zabalza, 2004). Un dels objectius d'aquest procés de convergència europea és optimitzar els processos de planificació docent de manera que es faciliti la visibilitat i la comparació dels programes.

Prenent com a base el que especifica Zabalza Beraza (2004), podríem dir que els objectius de la Guia docent són els següents:

1. Ser un document en el qual es concreta l'oferta docent referida a una assignatura.
2. Ser un instrument al servei de l'alumnat que ofereixi els elements informatius suficients per determinar què es pretén que aprengui, com es durà a terme l'aprenentatge i en quines condicions i de quina manera s'avaluarà.
3. Representar el compromís del professorat entorn de diferents criteris (continguts, maneres de treball, avaluació, etc.) sobre els quals anirà desenvolupant l'ensenyament.
4. Ser un instrument de transparència, comprensible i comparable entre les diferents universitats en el marc de l'EEES.

La tasca de dissenyar la Guia docent està molt lligada a les funcions que ha de complir aquest instrument. En qualsevol guia docent s'haurien d'especificar els epígrafs següents:

1. dades d'identificació
2. introducció a l'assignatura
3. volum de treball
4. objectius generals
5. continguts mínims
6. destreses que s'han d'adquirir
7. habilitats socials
8. temari
9. bibliografia de referència
10. coneixements previs
11. metodologia
12. avaluació de l'aprenentatge

5 Conclusions

Començàvem aquest article amb el títol del pas de l'assignatura de Catalogació com a projecte pilot d'adaptació a l'EEES, a convertir-se en una realitat com a assignatura europea dins del grau en Informació i documentació que imparteix des d'aquest curs la USAL.

Evidentment, ha calgut un procés d'adaptació, atès que l'assignatura pilot tenia deu crèdits ECTS i ara ha passat a tenir-ne sis. També hem hagut de prendre consciència d'una nova realitat: al principi, només hi havia dues assignatures adaptades a l'EEES, mentre que actualment el grau ja està implantat totalment i cal una coordinació amb la resta de matèries que, en aquest cas, formen no un curs complet sinó un semestre.

En aquest article intentem mostrar l'esquema que cal seguir a l'hora d'adaptar la matèria de Catalogació a les normes europees. Primer s'han d'establir les bases teòriques mitjançant la concreció de competències, objectius i matèries. A partir d'aquí, cal dur a terme les activitats que ens portin a assolir els objectius dels quals partim. Aquestes activitats són presencials i no presencials. Es redueix el nombre de les primeres, ja que l'alumnat es converteix ara en l'eix al voltant el qual gira tot el procés d'aprenentatge. A més, els seminaris, les tutories en grup i sobretot l'ús de les noves tecnologies a través de plataformes virtuals d'ensenyament prenen una rellevància especial. Prèviament, tota aquesta nova planificació s'ha de recollir en un instrument que ara té un paper essencial: la Guia docent.

Com a conclusió, i després de l'experiència que hem tingut amb l'assignatura de Catalogació descriptiva durant els dos darrers anys, podem dir que, quant a l'aplicació del nou entorn, si bé és cert que l'alumne la rep amb cert escepticisme, després del transcurs del curs acadèmic comprova que, encara que l'estudi de la matèria requereix un esforç continu, l'avaluació i l'aprofitament són satisfactoris, i se sent més preparat per acomplir les seves tasques professionals.

Bibliografia

Bernal Aguado, J. L. (2006). Diseño curricular en la enseñanza universitaria desde la perspectiva de los ECTS: pautas para el diseño de una asignatura. Zaragoza: Universidad de Zaragoza. <http://www.unizar.es/eees/doc/pautas_ects.pdf> . [Consulta: 20/01/2009].

Bonete Perales, R. (2006). La adaptación de la Universidad de Salamanca al espacio europeo de educación superior: un desafío para todos. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vicerrectorado de Planificación e Innovación Docentes.

Euroconferencial en información y documentación: competencias y aptitudes de los profesionales europeos (2004). 2.ª ed. rev. Madrid: SEDIC.
Euroguide LIS: competencies and aptitudes for European information professionals . <http://www.certidoc.net/en/euref1-english.pdf>. [Consulta: 20/01/2009].

Libro blanco del título de grado en Información y Documentación (2005). [Madrid]. Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación. <http://www.aneca.es/activin/docs/libroblanco_jun05_documentacion.pdf>. [Consulta: 20/01/2009].

García Marco, F. J. et al. (2006). Diseño y coordinación curricular de las asignaturas de tratamiento y recuperación de la información de la diplomatura en Biblioteconomía y Documentación. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza.

Miguel Díaz, Mario de (coord.) (2006). Metodologías de enseñanza y aprendizaje para el desarrollo de competencias: orientaciones para el profesorado universitario ante el espacio europeo de educación superior. Madrid: Alianza.

Zabalza Beraza, M. A. (2004). Guía para la planificación didáctica de la docencia universitaria en el marco del EEES: guía de guía. Santiago de Compostela: [s.n.]. <http://www.uclm.es/PROFESORADO/RICARDO/Convergencia/guiaplan_aZABALZA.pdf>. [Consulta: 20/01/2009].

Data de recepció: 19/02/2009. Data d'acceptació: 25/03/2009.

Notes

¹ El títol de l'assignatura està relacionat amb la denominació de les noves normes angloamericanes, les RDA (Resource description and access [Descripció i accés de recursos]).