UB | Facultat | BiD
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
Barcelona, desembre de 2010
http://bid.ub.edu
Comentaris: http://bidoc.ub.es/rebd/bid_enviar_comentari.php
Biblioteques públiques, ciutats i cua llarga: els casos de la Biblioteca Sala Borsa de Bolonya i dels Idea Stores de Londres
Resum
Objectiu. Aquest assaig té com a objectiu analitzar si existeix un nexe entre el paper de les biblioteques públiques a la societat contemporània i l'aplicació del paradigma de la cua llarga al món físic. Concretament, l'article es pregunta com s'han de concebre les noves biblioteques públiques centrals de grans dimensions i com s'han de replantejar les biblioteques locals i de barri dins la xarxa bibliotecària urbana.
Metodologia. Introducció i anàlisi del paradigma de la cua llarga a partir del llibre de Chris Anderson de 2006, per tal d'entendre quines conseqüències pot tenir en la utilització de les biblioteques i, per tant, en la manera de projectar-les. L'anàlisi es duu a terme mitjançant recursos teòrics i se sustenta, per a la reflexió, en els aspectes que han posat en relleu els casos de la Biblioteca Sala Borsa de Bolonya i els Idea Stores de Londres.
Resultats. Com a conclusió, es pot dir que el paradigma de la cua llarga fa que l'oferta bibliotecària genèrica, caracteritzada per una possibilitat d'opció massa limitada, sigui poc atractiva. Per tant, les biblioteques públiques centrals han de poder disposar d'edificis grans i funcionals, fons variats i horaris amplis, una gamma extensa de serveis i activitats d'entreteniment educatiu (en anglès, edutainment) i una gran capacitat de desenvolupar un paper social i d'entreteniment, a més de l'estrictament cultural. D'altra banda, les biblioteques locals i de barri no poden sobreviure si no tenen unes dimensions mínimes determinades, llevat que apostin per temes, cultures o llengües pròpies de l'àrea de referència i complementàries respecte a l'oferta conjunta del territori, o bé s'orienten a aquells col·lectius que no tenen la possibilitat o la capacitat de desplaçar-se extensivament per la ciutat (gent gran, nens, minusvàlids, etc.). Dit d'una altra manera, les biblioteques públiques haurien de valorar el seu paper d'intermediàries amb altres serveis bibliogràfics especialitzats presents en el territori, i alhora plantejar altres oportunitats formatives, informatives, culturals i d'entreteniment, disponibles dins l'àrea metropolitana i fora.
UB | Facultat | BiD
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
Barcelona, desembre de 2010
http://bid.ub.edu
Comentaris: http://bidoc.ub.es/rebd/bid_enviar_comentari.php