Implantació de l'e-book a les biblioteques d'investigació: estudi de cas de la Biqfr

Time to read
19 minutes
Read so far

Implantació de l'e-book a les biblioteques d'investigació: estudi de cas de la Biqfr

 

[Versión castellana]


Irene-Sofía Romero-Otero

Investigadora en formació
Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS)
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
Grup de recerca d'Evaluación de Publicaciones Científicas (EPUC)

Elea Giménez Toledo

Científica titular del CSIC i directora del grup de recerca EPUC
Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS)
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
Grup de recerca d'Evaluación de Publicaciones Científicas (EPUC)

 

Resum

Objectiu: Analitzar la implantació de la col·lecció dels llibres electrònics cientificotècnics de la Biqfr (Biblioteca Instituto de Química-Física "Rocasolano") del CSIC i de les estratègies de difusió, implementació, creació i gestió de la col·lecció adoptades per a la formació durant el període 2007-2009.

Metodologia: Es va entrevistar en profunditat la directora de la biblioteca d'investigació i es va fer un treball de camp amb els altres bibliotecaris de la Biqfr. A través d'aquests dos procediments es va obtenir informació i es van analitzar diferents aspectes relacionats amb l'e-book des d'una perspectiva diacrònica.

Resultats: La implementació del llibre electrònic en aquesta biblioteca va ser primerenca —en comparació amb d'altres— i va comportar reptes nous als bibliotecaris, sobretot per fer-ne visible l'ús i potenciar-lo entre els usuaris. Van establir estratègies diverses de creació de la col·lecció i de difusió, que van permetre adquirir experiència en la gestió i detectar les singularitats que presenta aquest recurs electrònic enfront d'altres com les revistes i les bases de dades.

Abstract

Objective: to analyse the introduction of the scientific and technical e-book collection of the "Rocasolano" Chemistry-Physics Library (Biqfr) of CSIC and the strategies adopted for the dissemination, creation, implementation, and management of the collection between 2007 and 2009.

Methodology: an in-depth interview was conducted with the director of the research library, and field work was undertaken with the other Biqfr librarians. The information obtained from these two sources was used to analyse aspects of the introduction of e-books from a diachronic perspective.

Results: the library was one of the first to introduce e-books, which represented certain challenges for the librarians, especially as regards making the resources visible and promoting their use among researchers. The librarians adopted various strategies to create and disseminate the collection, enabling them to gain experience in their management and to identify the unique characteristics of this resource in comparison with traditional journals and databases.

 

1 Introducció

Tot i que l'entrada del llibre electrònic (d'ara endavant e-book) a les biblioteques d'investigació es va dur a terme als anys noranta —gairebé en paral·lel amb la de les revistes electròniques—, la realitat és que aquest recurs no va tenir la mateixa acollida que les revistes per part dels usuaris (Alonso; Cordón; Gómez, 2011). El grau de desenvolupament i les utilitats de l'e-book en van ser, sens dubte, alguna de les causes. No obstant això, els avenços tecnològics i els nous contextos d'aprenentatge en línia amb el suport de l'ús de les tecnologies de la informació fan sorgir noves necessitats en els usuaris. Comencen progressivament a incorporar l'e-book de caràcter cientificotècnic com una altra font més d'informació; a aquest fet s'hi afegeix l'augment de l'oferta de continguts per part dels editors, la major disponibilitat de fons a les biblioteques d'investigació i la millora tecnològica dels suports de lectura, així com la popularització.
 
Diferents estudis han coincidit a assenyalar la importància que tenen les biblioteques universitàries i d'investigació en la integració d'aquest recurs electrònic. Internacionalment hi ha els resultats que va obtenir un dels estudis que va realitzar el JISC National e-Book Observatory el 2008 i 2009, que va indicar que "les biblioteques tenen un paper central per proveir e-books de text per als usuaris però actualment això és complex" (JISC, 2009). Un altre estudi important dut a terme per Renner, per Springer, basat en una enquesta a bibliotecaris de sis institucions va trobar que "moltes biblioteques reconeixen que els e-books ofereixen una oportunitat ideal per incrementar les col·leccions existents, mentre els usuaris a la vegada n'augmenten l'experiència" (Renner, 2007). Per la seva banda, les enquestes dutes a terme per Publishers Communication Group, Ins., el 2008 a 100 bibliotecaris i el 2009 a 119 bibliotecaris universitaris de diverses institucions dels Estats Units amb experiència en l'ús dels e-books, va demostrar que per a ells els "els e-books es perceben com una eina molt pràctica per ampliar l'accés dels usuaris a contingut de qualitat" (Publishers Communication Group, 2008) i, a la vegada, apuntava a una adaptació millor dels bibliotecaris als e-books (Publishers Communication Group, 2009). Un exemple d'això va ser l'enquesta realitzada a 138 bibliotecaris de 13 països, en què el 44 % dels participants van assenyalar "que la seva biblioteca té 10.000 o menys e-books… i són la simplicitat i facilitat d'ús dels nostres e-books les característiques més ben valorades pels bibliotecaris" (Newman; Bui, 2010).

Dewan expressa amb claredat l'actitud desitjable a les biblioteques universitàries pel que fa a l'e-book "durant aquest temps de canvi de format, hem de ser proactius, no reactius… La missió és facilitar aquest canvi veient-nos com un instrument en el procés d'adquisició de coneixements, en el format que calgui" (Dewan, 2012). No obstant això, les conclusions d'un altre treball dut a terme a través d'entrevistes semiestructurades a 27 bibliotecaris de 7 biblioteques universitàries del Regne Unit va mostrar "que el procés de selecció dels e-books és complex perquè hi ha molts criteris que s'han de tenir en compte, i la importància relativa d'aquests criteris pot variar segons les circumstàncies". Aquest mateix estudi concloïa: "Les biblioteques universitàries es troben en una fase experimental quant a l'adquisició, selecció i altres processos associats amb els e-books" (Vasileiou; Hartley; Rowley, 2012).

En el context espanyol, l'entrada dels e-books a les biblioteques universitàries i d'investigació segons l'estudi de Pérez i Moscoso planteja la necessitat de perfils bibliotecaris nous adaptats a aquests entorns que accentuïn "les funcions del bibliotecari com a gestor, intermediari, intèrpret de la Xarxa i formador d'usuaris" (Pérez; Moscoso, 2007). Alvite i Rodríguez concreten aquest aspecte, en assenyalar que "els bibliotecaris tenen la responsabilitat d'ajudar els usuaris a comprendre la complexitat creixent del mercat de la informació i la gamma àmplia de recursos disponibles per a la recerca" (Alvite; Rodríguez, 2009).

Les biblioteques de recerca s'han hagut d'adaptar gradualment —i encara es troben en aquesta fase— a la irrupció de l'e-book a les seves col·leccions i a l'actualització o redefinició del perfil dels bibliotecaris.

L'estudi de cas que aquí es presenta, el de la Biqfr (Biblioteca Instituto de Química-Física "Rocasolano") del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas), pretén descriure els processos i canvis que s'han produït per incorporar, integrar i consolidar l'e-book a la seva col·lecció.

 

2 Objectius

La Biqfr del CSIC és un exemple de biblioteca d'investigació especialitzada en química, física, biologia estructural, bioquímica, entre d'altres disciplines. Es va fundar el 1946, al mateix temps que l'Instituto de Química-Física "Rocasolano", i des dels orígens la Biqfr va ser innovadora per a l'època: lliure accés, expositors de revistes per als últims números i últim any, etc. Entre els usuaris hi ha els 62 investigadors que pertanyen a l'institut, és a dir, els investigadors en plantilla, investigadors postdoctorals, investigadors OPIS, científics titulars, investigadors científics i professors d'investigació. A més, la biblioteca també compta amb altres usuaris en línia que pertanyen als diferents instituts del CSIC, per la qual cosa potencialment el nombre s'incrementa. A la Red de bibliotecas del CSIC, la Biqfr va ser pionera, el 2007, en l'adquisició d'e-books. La trajectòria i la política en relació amb l'ebook són un bon exemple dels canvis que viuen les biblioteques amb la implementació d'aquest recurs electrònic en l'oferta de continguts que ofereixen als usuaris.

Aquest article pretén analitzar la formació de la col·lecció d'e-books cientificotècnics de la Biqfr, així com l'estratègia adoptada per a la formació durant el període 2007-2009. A partir de 2010, la Biqfr s'afegeix a la compra cooperativa d'e-books de les biblioteques que formen la Red de bibliotecas del CSIC l'activitat de la qual està coordinada i centralitzada a l'actual URICI (Unidad de Recursos de Informació Científica para la Investigación). Des d'aquest moment la política d'adquisicions varia perquè ha d'atenir-se a les biblioteques i pressupostos de moltes biblioteques i d'àrees científiques molt diverses. Tanmateix, la Biqfr s'uneix a aquesta iniciativa centralitzada perquè comporta beneficis a tota la Red de Bibliotecas del CSIC, com ara: més eficiència en les compres (resulta més rendible unir els pressupostos petits de totes les biblioteques per fer una compra conjunta i alhora s'evita comprar e-books duplicats), augment d'e-books disponibles per a tots els usuaris del CSIC (ja que s'obté l'accés a la col·lecció dels e-books a tota la institució), avantatges en la negociació amb els editors com a institució i no com a biblioteca independent, etc.

Aquest estudi de cas té els objectius següents:

  • Descriure el procés d'incorporació d'e-books a una col·lecció especialitzada.

  • Analitzar les actituds i estratègies que adopten els bibliotecaris de la Biqfr cap a aquest recurs electrònic.

  • Analitzar les funcions noves dels bibliotecaris (o la redefinició) en relació amb aquest recurs electrònic: difusió de la col·lecció d'e-books, préstec de lectors, incentivar l'ús dels e-books, etc.

  • Identificar el volum d'e-books al conjunt de la col·lecció.

  • Detectar els editors principals proveïdors de continguts científics.

  • Conèixer els models de negoci que fa servir la Biqfr per comprar els e-books.
 

3 Metodologia

Per conèixer el desenvolupament i l'estat actual d'implantació de l'e-book cientificotècnic a les col·leccions de química i física de la Biqfr, les autores dur a terme, d'una banda, una sèrie d'entrevistes en profunditat a la directora de la biblioteca, Esperanza Iglesias.

Aquestes entrevistes es van realitzar a les dates següents: 22 de desembre de 2011, 3 de febrer de 2012 i 22 de març de 2012; van tenir una durada de més d'una hora i es van dur a terme d'acord amb l'estructura dels guions dissenyats, els quals, a través de les preguntes, exploraven: les modalitats de llicència, les estratègies de difusió i gestió, el volum de la col·lecció, les disciplines cobertes o les actituds dels bibliotecaris, entre altres aspectes que volien aprofundir en els temes d'interès assenyalats en els objectius d'aquest estudi.

D'altra banda, també es va tenir en compte tota la informació recollida, fruit d'un procés d'observació i del treball de camp desenvolupat amb els altres bibliotecaris d'aquesta biblioteca d'investigació, durant un període aproximat de tres anys.

A més es van consultar molts tipus de documents tècnics, proporcionats per la biblioteca, fonamentalment memòries d'activitat, informació publicada en el web i estadístiques d'ús dels e-books.

 

4 Resultats

El novembre de 2007 la Biqfr adquireix els primers e-books cientificotècnics i inicia l'experiència amb aquest recurs electrònic. En aquell moment, cap altra biblioteca del CSIC —que és l'organisme que concentra més biblioteques d'investigació d'Espanya— havia adquirit tants e-books. L'adquisició de fons electrònics es duu a terme com a aposta pel nou tipus de document. Com que la Biqfr forma part d'una xarxa de biblioteques, des del moment en què adquireix la col·lecció d'e-books aquesta passa a estar disponible per a tots els usuaris de les biblioteques del CSIC.

Amb l'objectiu de donar més visibilitat i protagonisme a la col·lecció d'e-books que es formava, des de la secció "online" de la pàgina web de la Biqfr es van separar clarament els llibres de les revistes, mitjançant la implementació d'un gestor de recursos anomenat A to Z. Durant el període 2007-2009, en què la Biqfr va tenir autonomia en la gestió d'aquests recursos, la col·lecció va créixer al ritme i amb els proveïdors que es reflecteixen tot seguit:

 
Compra dels e-books de Biqfr per editors

Gràfic 1. Compra dels e-books de Biqfr per editors

 

Segons les xifres aportades per la Biqfr, el 2007 va adquirir aproximadament un total d'1.475 e-books enfront de 60 llibres en paper.

El 2008 el volum de compra va descendir significativament (252 e-books enfront de 41 llibres impresos) i el 2009 va tornar a pujar, ja que es van adquirir gairebé un total de 912 e-books enfront dels 67 llibres en paper.

És important assenyalar que el nombre d'e-books comprats varia molt d'un any a un altre perquè cada any es fa una selecció de tota l'oferta editorial per trobar aquells editors que cobreixin les necessitats temàtiques reals dels usuaris en aquest tipus de recurs electrònic i es va trobar que Springer era el que en major mesura responia a aquest requeriment, per això el 2007 la Biqfr va fer una aposta forta per aquest editor, ja que es va detectar que la seva oferta d'e-books cobria moltes de les llacunes temàtiques que necessitava la biblioteca.

 

4.1 Proveïdors de continguts i ús de la col·lecció

D'acord amb l'especialització temàtica (química, física, biologia estructural, bioquímica, entre altres), la Biqfr va comprar els e-books principalment a Taylor & Francis, Wiley, Springer, Elsevier i a altres editors com Cambridge University Press, Oxford University Press, CRC Press, etc., a través de l'agregador MyiLibrary.

Un dels indicadors clau en l'aposta per l'e-book és el nombre de consultes rebudes. Des de l'adreça de la Biqfr es van analitzar les estadístiques d'ús, proporcionades per cadascun dels principals editors proveïdors per al període (2007-2008), amb l'objectiu de saber el grau d'acceptació d'aquestes col·leccions i de mantenir o reorientar la política d'adquisicions. La taula següent mostra les dades d'ús més rellevants.

 
Editor Núm. de títols adquirits % de títols utilitzats Núm. de capítols descarregats
Springer
1.371
28 %
39.737
Wiley
246
82 %
5.236
Taylor & Francis
88
53 %
164
Elsevier
22
68 %
24.533

Taula 1. Estadístiques d'ús dels e-books, període 2007-2008

 

A la Biqfr, s'hi van consultar un total de 1.008 e-books. Aquesta xifra és molt expressiva i permet concloure un bon acolliment de la col·lecció d'e-books per part dels usuaris, sobretot en comparar-la amb els 320 llibres impresos que van ser prestats per la biblioteca.

Aquesta dada permet fer una valoració global de l'ús de la col·lecció, però també permet alguna consideració sobre la unitat d'informació. La descàrrega de capítols és molt més freqüent que la descàrrega de llibres complets, que no es descarreguen tant com a unitat monogràfica. La directora de la Biqfr planteja que els e-books estan tractats pels editors com si fossin revistes, és a dir, com una successió de capítols i no com una unitat.

En relació amb els formats i les descàrregues, la directora de la biblioteca també assenyala que el format EPUB es fa servir menys pels editors, la qual cosa obliga de vegades a l'usuari a transformar el PDF en EPUB per poder llegir en diferents dispositius. Així doncs, és clar que els editors han de continuar treballant per millorar i adaptar cada vegada més les prestacions dels e-books a les necessitats reals dels usuaris.

 

4.2 Models de negoci i estratègies de difusió emprades per la Biqf

Entre els models de negoci proposats pels editors científics per comprar e-books, hi ha el Pick & Choose, que és la compra a través de la selecció títol a títol; aquest model presenta avantatges pel que fa a la compra de col·leccions completes, que és una altra de les modalitats ofertes. De fet, va ser el model triat per la Biqfr ja que permet que els títols comprats s'ajustin millor als interessos i necessitats dels usuaris de la biblioteca. A més de ser el més viable per a una biblioteca d'aquest tipus, és també més raonable que la compra de col·leccions, que inclouen títols de poc interès per a alguns tipus de biblioteques. A més, en relació amb la manera d'adquirir els e-books, a la Biqfr hi preval la compra enfront de la subscripció i el tipus d'ús sol ser col·lectiu, però això va d'acord a les llicències que estableix cada editor atès que n'hi ha alguns que estableixen límits per copiar, imprimir, compartir, etc.

A partir de l'experiència de compra d'e-books en aquesta biblioteca es pot deduir que els models de negoci que actualment proposen les editorials amb les quals va treballar la Biqfr encara no són prou flexibles i, d'alguna manera, obstaculitzen el procés de consolidació definitiu d'aquest recurs electrònic a les biblioteques. No obstant això, en aquest procés hi intervenen també de manera definitiva els usuaris, en qualitat de lectors potencials del fons que s'adquireix i destinataris de la col·lecció de la biblioteca i, per descomptat, la receptivitat de la biblioteca cap al recurs i els seus usos. En aquest sentit, la Biqfr va destinar entre 2007 i 2009 el 70 % del pressupost destinat a aquest recurs electrònic. És a dir, va veure en els e-books un recurs interessant i amb futur per als usuaris.

Des del punt de vista del tractament tècnic dels e-books, l'equip de bibliotecaris de la Biqfr va identificar diferències pel que fa als altres tipus de recursos electrònics. Així, per exemple, si s'optava únicament per catalogar-los i incloure'ls en el catàleg col·lectiu de les biblioteques del CSIC, se'n limitava la visibilitat. En tractar-se d'un recurs nou i encara desconegut pels usuaris, els bibliotecaris van considerar necessari donar-li un tractament tècnic diferent, per destacar-ne la presència a la col·lecció.

Els bibliotecaris també es van plantejar les qüestions següents com a la manera de donar-los a conèixer i promocionar-ne l'ús. En aquest sentit es van dur a terme actuacions diverses:

a) Diferenciació de l'accés a revistes i llibres a la web de la Biqfr, amb l'objectiu de destacar-los i impulsar-ne l'ús.

 
Interfície de recerca llista A to Z: web de la Biqfr

Figura 1. Interfície de recerca llista A to Z: web de la Biqfr

 

b) Publicació d'una secció específica al blog de la biblioteca dedicada a l'e-book, amb l'objectiu de proporcionar informació nova als usuaris sobre aquest recurs electrònic.

c) El 2008 van crear i van alimentar un fitxer Excel amb la relació d'e-books que s'adquireixen cada any, amb el títol, la matèria i URL. Aquest arxiu es pot descarregar des de la web de la biblioteca i pretén fer les funcions d'un butlletí de novetats, en el qual s'inclouen les adquisicions pròpies de la Biqfr i també les de la URICI del CSIC. Així s'informa de tots els recursos als quals l'usuari té accés. Per donar visibilitat a aquest arxiu, es publiquen periòdicament posts informatius al blog de la biblioteca que n'anuncien l'existència i actualització.

d) Amb la finalitat de difondre el que la Biqfr desenvolupava en relació amb els e-books i generar un intercanvi d'opinions en tota la xarxa de biblioteques del CSIC, la Biqfr va organitzar dos cursos d'especialització sobre l'e-book destinats fonamentalment a bibliotecaris del CSIC. A més, la Biqfr va organitzar juntament amb Swets i en col·laboració amb URICI i la TNT (Biblioteca Tomás Navarro Tomás), del CCHS (Centro de Ciencias Humanas y Sociales) del CSIC, un workshop el maig de 2010, el qual va tractar sobre l'e-book des del punt de vista de l'editor/productor, de l'agent de subscripcions i de la biblioteca. Hi va haver l'oportunitat, per tant, d'abordar qüestions noves que es plantegen per l'arribada de l'e-book: avantatges i inconvenients de l'adquisició centralitzada d'e-books, tendències futures d'aquest recurs electrònic, els e-readers, la caducitat, funcionalitats i préstec, els formats, les plataformes de difusió i comercialització d'e-books, les estadístiques subministrades per editors i l'interès per als bibliotecaris, les aplicacions de la web 3.0, etc.

e) Els bibliotecaris de la Biqfr van considerar important dur a terme un seguiment de les col·leccions dels seus e-books per comprovar el funcionament del sistema, els títols, els enllaços i altres característiques tècniques. Aquesta pràctica es continua realitzant.

f) La Biqfr va implicar els investigadors de l'institut en la selecció d'e-books per ajustar-se tant com sigui possible als interessos dels usuaris.

g) Per ajudar els lectors a familiaritzar-se amb els e-books van posar en marxa el servei de préstec de lectors d'e-books. En els e-readers es van carregar els 5 e-books més utilitzats de Wiley, Springer i Elsevier, segons estadístiques d'ús. No obstant això, tal com assenyalen els bibliotecaris de la Biqfr, aquest servei no va tenir l'acceptació esperada. Les raons poden trobar-se, d'una banda, en l'abaratiment dels dispositius, que n'ha fet extensiva la compra per part dels usuaris i, de l'altra, en les dificultats per descarregar un llibre complet.

h) A partir del 2009 la comissió de la Biqfr va redefinir la política d'adquisició dels e-books per adaptar-la a l'entorn nou: es prioritzen els llibres d'interès general a les seves àrees, s'intenten cobrir llacunes temàtiques de les col·leccions i es dóna preferència a l'adquisició d'e-books enfront de llibres impresos, sempre que això sigui possible.

 

5 Discussió

La gran trajectòria que ha tingut la Biqfr en relació amb l'e-book (va iniciar les seves compres en 2007) permet conèixer amb una certa perspectiva diacrònica el procés d'implantació i acceptació en aquest estudi de cas que, probablement, té molts punts en comú amb altres biblioteques d'investigació. L'aposta per l'e-book de la Biqfr va ser clara i forta: de fet, n'ha prevalgut la compra enfront dels impresos. Aquesta aposta va ser corresposta pels usuaris ja que, segons les estadístiques, es va superar el 20 % de l'ús de les col·leccions adquirides.

La immediatesa de l'accés, la comoditat, la disponibilitat permanent, la connectivitat, l'accés múltiple, la mobilitat, l'estalvi d'espai o evitar la deterioració, dany o robatori dels llibres són algunes dels avantatges dels e-books, assenyalades ja en altres estudis (Renner, 2007; Publishers Communication Group, 2008; Ball, 2009; Anuradha; Usha, 2010; Library Journal, 2010; Mincic-Obradovic, 2011).

Aquests avantatges impulsen la compra d'e-books i fan que la biblioteca es diversifiqui pel que fa a formats i s'adapti millor als diferents tipus de necessitats dels usuaris. Això ha d'implicar un ús més òptim de la col·lecció i més dinamisme. No obstant això, també planteja nous problemes com l'accés perpetu o la propietat dels continguts adquirits.

Perquè l'assentament d'un recurs d'informació sigui total ha d'haver-hi una relació determinada de ritmes entre editors, bibliotecaris, usuaris i intermediaris (agències de subscripció, plataformes de distribució, etc.). Tot sembla indicar que el procés de consolidació dels e-books és més lent i cautelós del que es va viure amb les revistes electròniques (Romero; Giménez; Martín, 2010).

De l'experiència de la Biqfr, se'n desprèn que la gran majoria d'editors presenten una sèrie de situacions que fan més lent el procés d'implantació i consolidació d'aquest recurs electrònic:

  • Alguns editors científics gestionen l'e-book com si fos una revista electrònica i per tant no el consideren una unitat monogràfica, sinó com una successió de capítols. Existeix dificultat, per tant, per accedir o descarregar l'obra completa.

  • Encara hi ha dificultats tècniques que frenen l'ús de l'e-book, i així es considera també en altres estudis (Publishers Communication Group, 2008). També és habitual la conclusió que els bibliotecaris demanen millores als editors perquè l'accés als e-books millori (Publishers Communication Group, 2009).

  • Molts editors continuen treballant amb diferents formats per als e-books (PDF, EPUB, TXT, HTML, entre altres), la qual cosa genera problemes de compatibilitat per poder llegir-se en qualsevol dispositiu de lectura.

  • Les estadístiques d'ús que proporcionen els editors científics als bibliotecaris solen ser molt generals i poc representatives de l'ús real dels e-books.

  • Els preus dels e-books cientificotècnics que hi ha actualment al mercat espanyol no són prou competitius, en comparació amb els llibres impresos; aquest fet retarda les compres més significatives d'e-books.

  • La varietat de models de negoci crea confusió entre els bibliotecaris (Alonso; Cordón; Gómez, 2011). Hi ha un mercat excessivament complex i poc adaptat a les necessitats del servei i dels usuaris (JISC, 2009; Shelburne, 2009). Molts bibliotecaris coincideixen a assenyalar que les modalitats actuals de negoci dels editors científics responen més als seus propis interessos que a les necessitats de les biblioteques i els usuaris (Alonso; Cordón; Gómez, 2011; Perrone, 2009). Tant en la biblioteca estudiada com en altres anàlisis (Publishers Communication Group, 2009), el model Pick & Choose sembla tenir més acceptació.

  • Encara que l'oferta editorial d'e-books cientificotècnics augmenta, encara no cobreix les expectatives dels usuaris.

  • Hi ha poques editorials científiques que proporcionen e-books enriquits, de manera que es desaprofiten les avantatges multimèdia que poden oferir els entorns digitals i a la vegada "se pone de manifiesto una débil intervención editorial que a veces se ve reflejada en disfunciones en los cuadros y gráficos, cabeceras, guiones entre palabras o textos a doble columna; que requieren de una mejor intervención editorial para que la lectura sea cómoda" (Alonso; Cordón; Gómez, 2011).

Totes aquestes preocupacions coincideixen amb les assenyalades per 27 bibliotecaris de 7 biblioteques universitàries del Regne Unit (Vasileiou; Hartley; Rowley, 2012), tot i que és estudi més recent.

Encara que les editorials científiques de les ciències experimentals van ser les primeres a fer el primer pas per introduir aquest recurs electrònic a la seva oferta editorial i fins ara són les que ofereixen més contingut en format electrònic, és una realitat que tant les editorials científiques com les de ciències humanes i socials no es detecten "actituds arriscades i/o innovadores, sinó que el sector es mou partir dels senyals que emet l'entorn, en una dinàmica d'acció-reacció" (Romero; Giménez, 2012).

No obstant això, potser és probable que tot el que s'ha esmentat fins ara sigui qüestió de temps i a poc a poc els editors científics s'hi vagin adaptant i millorin les seves apostes cap a aquest recurs electrònic, ja que "sempre que les biblioteques segueixin sent els principals clients de productes d'informació acadèmica, la sort dels editors seguirà estant estretament lligada a les biblioteques" (Anderson, 2010). Però perquè això finalment passi, resulta imprescindible una actitud proactiva per part dels bibliotecaris, especialment pel que fa al diàleg amb editors per transmetre'ls les demandes dels usuaris.

A la biblioteca estudiada, aquesta actitud proactiva es va traduir en una sèrie d'estratègies com ara la difusió de les seves col·leccions d'e-books, la facilitat per usar les plataformes, l'accessibilitat a la col·lecció o la formació als usuaris, que van impulsar la visibilitat d'aquest recurs electrònic dins de tota l'oferta de continguts que proporciona la Biqfr.

La Biqfr va experimentar clarament les tres àrees de processos i serveis que implica la integració d'aquest recurs electrònic en una biblioteca: adquisició, organització i circulació (Alonso; Cordón, 2010). S'ha promogut especialment la circulació dels e-books. Altres biblioteques analitzades en altres estudis coincideixen amb la Biqfr a ressaltar la importància que els bibliotecaris promoguin l'ús de l'e-book a través d'una difusió efectiva i millorant l'accessibilitat d'aquest recurs electrònic als usuaris (Dinkelman; Stacy, 2007; Alvite; Rodríguez, 2009; Newman; Bui, 2010; Zhang; Beckman, 2011; Dewan, 2012). Igualment, les "activitats de promoció dels recursos electrònics han d'emmarcar-se en un pla estratègic, que tingui com a objectiu la promoció de recursos específics, com els e-books" (Lonsdale; Armstrong, 2010) i, d'altra banda, una de les conclusions de l'estudi d'Springer assenyala que les "biblioteques puguin expandir l'ús de l'e-book a una població encara més gran d'usuaris mitjançant la conscienciació de la disponibilitat d'e-books i garantir que el contingut dels e-books sigui fàcil de trobar i utilitzar" (Springer, 2009).

L'experiència de la Biqfr serveix per il·lustrar que l'e-book cientificotècnic segueix en fase de transició i tots els agents implicats en la cadena del llibre tenen encara un camí que recórrer.

 

6 Agraïments

  • Les autores agraeixen la col·laboració i participació a l'estudi als bibliotecaris de la Biqfr del CSIC.

  • Aquest treball s'ha dut a terme gràcies a la concessió d'una beca/contracte predoctoral en el marc del programa Junta para la Ampliación de Estudios (JAE) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
 

Bibliografia

Alonso, Julio; Cordón, José-Antonio (2010). "El libro electrónico ha llegado a las bibliotecas… y viene para quedarse". Mi Biblioteca, núm. 23, p. 74–83. <http://eprints.rclis.org/bitstream/10760/15373/1/Quedarse.pdf>. [Consulta: 18/01/2012].

Alonso, Julio; Cordón, José-Antonio; Gómez, Raquel (2011). "El libro electrónico en la biblioteca universitaria y de investigación". Biblios, núm. 42 (enero-marzo), p. 15–35.

Alvite, Luisa; Rodríguez, Blanca (2009). "E-books in Spanish academic libraries". The Electronic Library, vol. 27, núm. 1, p. 86–95.

Anderson, Rick (2010). "If I Were a Scholarly Publisher". EDUCAUSE Review, vol. 45, núm. 4 (July-August), p. 10–11. <http://www.educause.edu/library/ERM1048>. [Consulta: 20/01/2012].

Anuradha, K. T.; Usha H. S. (2010). "Implications of eBooks in libraries". Indian Institute of Science Bangalore. <http://www.chillibreeze.com/articles_various/epublishing/16.%20Implications%20of%20eBooks%20in%20libraries.pdf>. [Consulta: 16/11/2011].

Ball, Rafael (2009). "E-books in practice: the librarian's perspective". Learned Publishing, vol. 22, núm. 1 (January), p. 18–22.

Bennett, Linda; Landoni, Monica (2005). "E-books in Academic Libraries". The Electronic Library, vol. 23, núm. 1, p. 9–16.

Dewan, Pauline (2012). "Are books becoming extinct in academic libraries?". New Library World, vol. 113 núm. 1, p. 27–37.

Dinkelman, Andrea; Stacy-Bates, Kristine (2007). "Accessing E-books through Academic Library Web Sites". College and Research Libraries, vol. 68, no. 1 (January), p. 45–58. <http://crl.acrl.org/content/68/1/45.full.pdf>. [Consulta: 25/11/2011].

JISC National Ebooks Observatory Project (2009). "Key findings and recommendations". <http://observatory.jiscebooks.org/files/2011/08/JISC-national-ebooks-observatory-project-final-report.pdf>. [Consulta: 19/01/2012].

Library Journal (2010). "Survey of Ebook Penetration and Use in U.S. Academic Libraries". <http://c0003264.cdn2.cloudfiles.rackspacecloud.com/Academic %20Library %20Ebook %20Report_2.pdf>. [Consulta: 20/01/2012].

Lonsdale, Ray; Armstrong, Chris (2010). "Promoting your e-books: lessons from the UK JISC National e-Book Observatory", Program: electronic library and information systems, vol. 44, núm.3, p.185–206.

Mincic-Obradovic, Ksenija (2011). "E-books in Academic Libraries". Oxford, United Kingdom: Chandos (December), p. 1–203.

Newman, Michael; Bui, Anh (2010). "2009 Librarian ebook survey". (February), p. 1–38. <http://highwire.stanford.edu/PR/HighWireEBookSurvey2010.pdf>. [Consulta: 14/11/2011].

Pérez, Fernando; Moscoso, Purificación (2007). "El libro electrónico y su incidencia en las bibliotecas universitarias y científicas españolas". Revista Española de Documentación Científica, vol. 30, núm. 3 (julio-septiembre), p. 343–363.

Perrone, Agnese (2009). "Electronic Book Collection Development in Italy: A Case Study". IFLA Journal, vol. 35, no. 4, p. 305-312. <http://www.ifla.org/files/hq/publications/ifla-journal/ifla-journal-35-4_2009.pdf>. [Consulta: 23/11/2011].

Publishers Communication Group (2008). "E-books in 2008: Are librarians and publishers on the same page?". (Mayo). <http://www.pcgplus.com/pdfs/ebooks_2008.pdf>. [Consulta: 26/01/2012].

Publishers Communication Group (2009). "E-books in the academic library market in 2009 Or why is it not easier to turn the page?". (October). <http://www.pcgplus.com/pdfs/ebooks_2009.pdf>. [Consulta: 28/01/2012].

Renner, Rita (2007). "Costs and Benefits to Academic and Research Libraries". <http://www.springer.com/librarians/e-content?SGWID=0-113-2-773809-0>. [Consulta: 03/02/2012].

Romero-Otero, Irene-Sofía; Elea Giménez-Toledo (2012). "The E-book and Spanish Scientific Publishers in Social and Human Sciences". Journal of Scholarly Publishing, vol. 43, núm. 4 (July), p. 395–420.

Romero-Otero, Irene-Sofía; Giménez-Toledo, Elea; Martín-González, Juan-Carlos (2010). "El e-book científico-técnico en el mercado español a partir del análisis de las agencias de suscripciones". El profesional de la información, vol. 19, núm. 1 (enero-febrero), p. 21–27.

Shelburne, Wendy A. (2009). "E-book usage in an academic library: user attitudes and behaviors". Library Collections, Acquisitions, & Technical Services, vol. 33, p. 59–72.

Springer (2009). "eBooks—The End User Perspective". <http://www.springer.com/cda/content/document/cda_downloaddocument/eBooks+-+the+End+User+Experience?SGWID=0-0-45-608298-0>. [Consulta: 05/03/2012].

Vasileiou, Magdalini; Hartley, Richard; Rowley, Jennifer (2012). "Choosing e-books: a perspective from academic libraries". Online Information Review, vol. 36, núm. 1, p. 21–39.

Zhang, Yuening; Beckman, Roger (2011). "E-book Usage among Chemists, Biochemists and Biologists: Findings of a survey and interviews". Science and Technology Librarianship, vol. 65. <http://www.istl.org/11-spring/article2.html>. [Consulta: 02/02/2012].

 

Data de recepció: 19/03/2013. Data d'acceptació: 9/05/2013.

Citació recomanada

Romero Otero, Irene Sofía; Giménez Toledo, Elea (2013). "Implantació de l'e-book a les biblioteques d’investigació : estudi de cas de Biqfr". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 30 (juny) . <http://bid.ub.edu/30/romero.htm>. DOI: http://dx.doi.org/10.1344/BiD2013.30.25 [Consulta: 16-09-2019].