Missatge d'error

  • Quota Error: profileId ga:74226706 has exceeded the daily request limit.
  • Quota Error: profileId ga:74226706 has exceeded the daily request limit.
  • Quota Error: profileId ga:74226706 has exceeded the daily request limit.
  • Quota Error: profileId ga:74226706 has exceeded the daily request limit.

Ús, acceptació i expectatives del llibre electrònic en una biblioteca de recerca

 

[Versión castellana] | English version]


Irene-Sofía Romero-Otero

Investigadora del Centro de Ciencias Humanas y Sociales
Consejo Superior de Investigaciones Científicas
Grupo de Investigación de Evaluación de Publicaciones Científicas

Esperanza Iglesias-Fernández

Directora de la Biblioteca de l'Instituto de Química-Física Rocasolano
Consejo Superior de Investigaciones Científicas

Elea Giménez-Toledo

Científica titular del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i directora del Grupo de Investigación de Evaluación de Publicaciones Científicas
Centro de Ciencias Humanas y Sociales

 

Resum

Objectiu: aquest treball tracta d'establir l'ús i les actituds que els usuaris de la Biblioteca de l'Instituto de Química-Física "Rocasolano" (Biqfr) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) tenen cap als llibres electrònics cientificotècnics, i d'aquesta manera comprendre'n el comportament cap a aquest recurs electrònic que es troba en les primeres etapes d'implementació en l'entorn de la recerca.

Metodologia: l'enquesta en línia es va dur a terme a través del blog de la Biblioteca, i es va obtenir una mostra de setanta usuaris, el 63 % dels quals fa servir els llibres electrònics de la Biqfr.

Resultats: en general, els llibres electrònics s'utilitzen per a fins de treball i recerca, i l'ordinador és el dispositiu més usat per llegir-los. Malgrat això, l'actitud d'aquests usuaris cap als llibres electrònics es considera conservadora, tot i que alhora optimista, ja que els veuen com una eina útil per cercar informació.

Abstract

Objectives: This work attempts to establish the use and attitudes that users of the Library of the Institute of Physical-Chemistry "Rocasolano" (Biqfr) of the Spanish National Research Council (CSIC) have with regard to scientific and technical ebooks. Thereby a better understanding will be obtained of the behavioural patterns towards this electronic resource which is in its early stages of implementation within the research environment.

Methods: An online survey was carried out of the users mentioned through the library blog, obtaining a sample of seventy users of which 63% use Biqfr ebooks.

Results: In the main, ebooks are used for the purpose of work and research, and the PC is the device most used to read them. Despite this, the attitude of the users towards ebooks is considered conservative, though at the same time optimistic, as they consider them as a useful tool when searching for information.

 

Introducció

Els últims anys diferents estudis han demostrat la importància, l'augment de l'ús i la progressiva penetració dels llibres electrònics en el sector acadèmic i científic (universitat i centres de recerca). Les raons d'aquest progrés són àmpliament conegudes: immediatesa de la consulta, actualització, capacitat d'emmagatzematge, baixos costos (de distribució però no en altres conceptes com en la producció, màrqueting, etc.), la connectivitat, l'estalvi d'espai, la portabilitat o la possibilitat de consultar-lo en qualsevol lloc, entre altres avantatges.

El llibre electrònic està començant a exercir un paper significatiu tant en l'ensenyament presencial i a distància com en l'activitat investigadora. Així ho deixen veure els resultats d'un dels grans estudis d'usuaris duts a terme pel JISC National e-Books Observatory Project durant el 2008 i 2009, que assenyala que els llibres electrònics són cada vegada més importants entre els estudiants universitaris, professors i investigadors, tenint en compte que l'ús en la comunitat universitària del Regne Unit ha estat d'un 65 % (JISC, 2009). En aquesta mateixa línia es troba el treball del Centre for Information Behaviour and the Evaluation of Research (CIBER, 2008) i l'estudi de Renner, que assenyalen l'augment en l'ús dels llibres electrònics de la comunitat acadèmica i científica (Renner, 2007), el qual es converteix així en un dels recursos més adequats per a fins d'investigació, on l'usuari necessita localitzar informació precisa en poc temps. Així mateix, l'estudi desenvolupat per Springer, que a través d'una enquesta a usuaris de cinc institucions va avaluar l'ús i les actituds cap als llibres electrònics, concloïa que hi ha una gran predisposició dels usuaris cap a l'ús dels llibres electrònics i que els incorporen progressivament en la seva experiència d'informació i hàbits de recerca com un complement dels llibres impresos. Amb relació a les estadístiques d'ús assenyalava que "per a les institucions que van ser les pioneres a usar els llibres electrònics, els seus usuaris hi accedeixen amb un percentatge de freqüència entre un 50 i un 100 %, en relació amb el percentatge que accedeixen a les revistes electròniques" (Springer, 2009). Uns plantejaments similars es presenten també en els estudis de Lam et al. (2009) i el Library Journal (2010) que assenyalen que els llibres electrònics són més indicats per navegar i fer cerques, fet que n'afavoreix l'ús entre estudiants i investigadors. En l'anàlisi duta a terme amb els estudiants de la University College of London el percentatge d'usuaris de llibres electrònics arribava al 44 % (Rowlands et al., 2007). El Health Sciences Library System (HSLS) de la University of Pittsburgh va detectar a través d'una enquesta que els llibres electrònics de la seva biblioteca acadèmica els va usar el 55,4 % dels usuaris enquestats (Folb; Wessel; Czechowski, 2011). El treball de Shrimplin et al. (2011) assenyalava un increment del 100 % de l'ús el 2010 respecte al 2009 en què els llibres electrònics eren el segon recurs més utilitzat per a la recerca i la preparació de les classes. L'augment significatiu de capítols descarregats (el 88 % respecte a l'any anterior) es descriu en el treball de Bucknell (2010). Altres estudis s'han ocupat de la popularitat creixent dels llibres electrònics, que mostren un major ús d'aquest llibre en comparació amb el llibre imprès (Littman; Silipigni, 2004; Croft; Bedi, 2005; Safley, 2006). Per tant, no hi ha dubte de l'augment gradual d'usuaris de llibres electrònics que s'està produint a les biblioteques universitàries (Shelburne, 2009).

Segons Soules (2009), algunes de les raons per les quals s'ha incrementat l'ús dels llibres electrònics són: "el creixent nombre de llibres electrònics disponibles, la compra de paquets de llibres electrònics dels consorcis, la major presència dels registres MARC per als llibres electrònics al catàleg de la biblioteca, el nombre creixent de programes i cursos d'aprenentatge a distància, l'emergent familiaritat que presenten els dispositius de lectura, des del Kindle fins a la telefonia mòbil/dispositiu, i la propagació de les xarxes sense fils". Fins ara, els estudis duts a terme identifiquen avantatges però també inconvenients en l'ús del llibre electrònic: "aquesta literatura indica un panorama complex i una mica contradictori de les actituds i opinions sobre aquest recurs. Encara que diversos estudis han indicat punts de vista generalment positius dels llibres electrònics, molts reflecteixen respostes dels usuaris mixtes o bastant negatives" (Shrimplin et al., 2011). Això també es mostra en els estudis d'Appleton (2004), de Bennett i Landoni (2005) i de Gregory (2008), entre d'altres.

No obstant això, d'acord amb els resultats de l'Ebrary global ebook survey 2011, citada en l'estudi del CILIP, "el 72 % dels estudiants usarien llibres electrònics si hi hagués més títols en la seva àrea i un 60 % dels estudiants els utilitzarien si hi hagués menys restriccions sobre la impressió i còpia" (CILIP, 2012).

Igualment, uns altres estudis assenyalen una progressiva penetració de les monografies electròniques en el mercat editorial, especialment l'encaminat a l'entorn acadèmic i científic, que ha afavorit l'aparició de noves formes d'aprenentatge (Secker; Plewes, 2002; McLellan; Hawkins, 2006). L'augment dels llibres electrònics oferts als catàlegs d'editorials acadèmiques és evident. En el context espanyol, per exemple, l'augment de les publicacions electròniques de ciència i tecnologia l'any 2012 va ser del 77,6 % comparat amb el 2011. En canvi, durant el mateix període, en les àrees d'humanitats i ciències socials, que representen el 32,6 % de la publicació electrònica de llibres, aquest tipus de publicacions va disminuir un 22,6 %, mentre que en anys anteriors hi va haver un augment constant (Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 2013).

Les actituds cap a aquest recurs electrònic varien segons l'edat, el sexe, el nivell acadèmic i la disciplina. Per exemple, en l'estudi de Lamothe (2012) l'ús dels llibres electrònics a la J. N. Desmarais Library of Laurentian University conclou que quantitativament els estudiants de doctorat usen més els llibres electrònics, i els segueixen molt de prop els estudiants de mestratge. De la mateixa manera, en l'estudi de Carlock i Perry (2008), que empra la metodologia de grups de discussió, es va arribar a la conclusió que els professors de les facultats de ciències i d'enginyeria són més proclius a utilitzar llibres electrònics que els de les facultats d'humanitats i ciències socials.

El llibre electrònic s'ha convertit en una eina més de consulta, i ha augmentat així "l'accés a la ciència i a la investigació" (Van der Velde; Ernst, 2009). Així doncs, l'adopció de llibres electrònics acadèmics i l'allunyament dels llibres impresos es manté com una dinàmica complexa que està influenciada per la mateixa àrea d'estudi o d'investigació. Els comentaris dels usuaris enquestats demostren que prefereixen usar els llibres electrònics acadèmics sobre els llibres impresos, fet que recorda que la transició no és fàcil (University of California Libraries, 2011).

 

2 Objectius

Els usuaris de biblioteca són un catalitzador importantíssim de l'interès que desperten uns determinats tipus de recursos o d'edició. En una biblioteca de recerca, en la qual els usuaris tenen necessitats d'informació altament especialitzades i, al mateix temps, estan molt habituats a l'ús de diferents fonts d'informació, la resposta d'aquests usuaris davant d'un nou recurs és determinant.

En aquest sentit, es va plantejar un estudi de cas amb els usuaris de la Biblioteca de l'Instituto de Química-Física "Rocasolano" (Biqfr) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), que va pretendre conèixer i analitzar l'ús i l'acceptació del llibre electrònic científic en un context d'investigació. Els objectius específics que es van plantejar van ser els següents:

  1. Conèixer els detalls sobre l'ús de la col·lecció de llibres electrònics de la Biqfr dels usuaris d'aquesta biblioteca.
  2. Mostrar quin és el comportament dels usuaris d'una biblioteca de recerca en relació amb aquest recurs electrònic.
  3. Identificar les raons d'acceptació o rebuig/cautela en l'ús dels llibres electrònics.

Els estudis d'usuaris sempre han estat necessaris per conèixer les expectatives complertes i no complertes dels lectors i, com a conseqüència, per identificar les possibles millores en la gestió bibliotecària. Analitzar el comportament dels usuaris en relació amb un recurs determinat com ara el llibre electrònic permet, a més, que aflorin assumptes no estrictament bibliotecaris com, per exemple, el format dels llibres electrònics o les particularitats de l'edició i les seves funcionalitats. Aquests aspectes, que es deriven dels models que apliqui cada editorial, s'han de transmetre en la cadena del llibre (des de l'usuari fins a l'editor passant pel bibliotecari o l'agència de subscripcions) perquè les necessitats d'uns i altres aconsegueixin ajustar-se al màxim possible.

La biblioteca seleccionada per a aquest estudi és especialitzada en química, física, biologia estructural i bioquímica, entre altres disciplines. Es va fundar el 1946, a la vegada que l'Instituto de Química-Física "Rocasolano" (IQFR), i des dels orígens la Biqfr va ser innovadora per a l'època: lliure accés, expositors per als darrers números i últim any, etc. Dins de la Xarxa de Biblioteques del CSIC, la Biqfr va ser pionera en l'adquisició de llibres electrònics el 2007. La trajectòria i la política en relació amb aquests llibres són un bon exemple dels canvis que les biblioteques estan passant amb l'aplicació d'aquest recurs electrònic com a part de l'oferta de continguts que es posen a disposició dels usuaris (Romero-Otero; Toledo-Giménez, 2013). A més, el fet de ser una pionera en la creació d'una col·lecció de llibres electrònics li permet tenir un recorregut ampli i interessant per detectar la percepció, les inquietuds i l'acceptació dels usuaris, en l'àmbit de les biblioteques de recerca.

 

3 Metodologia

En aquest estudi es va emprar el mètode de l'enquesta per demanar la informació als usuaris, ja que va considerar l'instrument més indicat per poder arribar a tot el públic els d'aquesta biblioteca de recerca. Es va dissenyar un qüestionari en línia que es va difondre entre tots els usuaris de la Biqfr del CSIC i que es va promocionar des de la mateixa biblioteca.

Inicialment, el marc poblacional objecte d'estudi estava conformat pels 62 investigadors pertanyents a aquest institut, entre els quals s'inclouen: investigadors de plantilla (de les tres categories: científics titulars, investigadors científics i professors de recerca), investigadors postdoctorals i investigadors d'organismes públics de recerca.

No obstant això, aquesta biblioteca de recerca també té altres usuaris com ara estudiants predoctorals, universitaris, tècnics d'investigació i usuaris en línia que pertanyen a diferents instituts del CSIC, de manera que potencialment la mida de la població objecte d'estudi a la qual anava dirigida l'enquesta no era determinada.

Com que el qüestionari es va difondre a través del web de la Biblioteca i els destinataris no només van ser els investigadors de plantilla sinó també els usuaris externs a l'institut de recerca, el nombre total de respostes obtingut va ser de 70. La taxa de resposta dels membres de l'IQFR va ser del 91,9 %.

Amb l'objectiu d'oferir resultats més representatius i de caracteritzar dos perfils d'usuaris diferents, les respostes es van agrupar en investigadors (en plantilla i postdoctorals) i estudiants (predoctorals i universitaris).

L'enquesta es va fer a través del blog de la Biqfr, mitjà pel qual els usuaris hi van poder accedir i participar. És rellevant assenyalar que es va optar per aquest mitjà perquè aquest blog és un dels canals de comunicació més utilitzats i fluid entre els usuaris i el personal d'aquesta biblioteca. Igualment, també es van fer recordatoris per correu electrònic i es va sol·licitar la col·laboració als bibliotecaris de la Biqfr, perquè contribuïssin a difondre-la, informant-ne i recordant-la a tots els usuaris que anessin a la Biblioteca.

L'enquesta en línia va estar disponible durant el període comprès del 7 al 28 de març de 2011. El temps d'emplenament era d'aproximadament cinc minuts i el disseny va tenir una estructura senzilla, va emprar un llenguatge clar i va plantejar preguntes molt concretes (en total 12), la finalitat de les quals era respondre i aprofundir en cada un dels objectius específics d'aquesta investigació.

Finalment, mitjançant el programa SPSS es van tractar les dades i obtenir els resultats descriptius, a través de taules de distribució de freqüències i taules de contingència a les quals es va afegir l'estadístic χ2 per comprovar si hi havia relació entre les variables objecte d'estudi; per tant, es va tractar d'un estudi no paramètric únicament descriptiu.

 

4 Resultats

En l'anàlisi duta a terme sobre els usuaris de la Biqfr, es destaca l'especialització ja que els destinataris potencials de l'enquesta que es va plantejar són investigadors consolidats o en formació o professors universitaris, la gran majoria.

En relació amb els que van contestar l'enquesta, el perfil predominant és el d'investigadors de plantilla i investigadors postdoctorals amb un 81,4 %, i amb edats compreses entre els 36-55 anys en un 50 % dels casos. El gràfic 1 mostra la distribució de respostes per categoria professional o estatus acadèmic i edat. Aquesta informació permet relacionar els tipus d'usuaris que poden identificar i vincular el seu perfil amb els tipus de resposta, actituds, etc., pel que fa al llibre electrònic.

 
 Distribució de respostes segons l'estatus acadèmic i edat

Gràfic 1. Distribució de respostes segons l'estatus acadèmic i edat

 

Com resulta lògic, en el grup dels estudiants (predoctorals i universitaris) hi ha un predomini d'usuaris joves, és a dir, en edats fins als 35 anys; en canvi, en el grup dels investigadors (postdoctorals i de plantilla), tot i que hi ha usuaris dels tres grups d'edat, se'n troben més dels que tenen entre 36 i 55 anys.

En relació amb l'àrea d'investigació dels enquestats, més de la meitat dels usuaris (64,3 %) treballa en l'àrea de química. Els segueixen en participació els especialistes en física (24,3 %) i altres disciplines (11,4 %), entre les quals destaca la biologia estructural.

Si es creua aquesta variable amb l'estatus, es detecta que mantenen una relació significativa (χ2 = 16,957 i P – valor = 0,0009), que es deu al fet que el perfil de respostes per a cadascuna de les àrees és diferent atenent a les categories professionals analitzades. Es detecta més participació d'investigadors entre els químics, amb un 75,4 % del total de respostes d'aquesta àrea, mentre que dels físics que van respondre, els investigadors només representen un 15,8 %; això no obstant, un 61,5 % de respostes dels físics procedeix d'estudiants predoctorals i universitaris (vegeu la taula 1):

 
Estatus acadèmic
Àrea de treball o d'estudi
 
 
Física
Química
Altres àrees
Total

Estudiants predoctorals i universitaris

n
8
2
3
13
%
61,5
15,4
23,1
100,0

Investigadors

n
9
43
5
57
%
15,8
75,4
8,8
100,0

Total

n
17
45
8
70
%
24,3
64,3
11,4
100,0
c2 = 16,957 i P – valor = 0,000

Taula 1. Àrea de treball o d'estudi vs. estatus acadèmic

 

4.1 Ús dels llibres electrònics de la Biqfr

Els resultats obtinguts permeten afirmar que el nivell d'ús dels llibres electrònics cientificotècnics en aquesta biblioteca de recerca és elevat, ja que un 63 % dels usuaris enquestats va assenyalar haver utilitzat alguna vegada aquest recurs electrònic.

Es va trobar una relació significativa entre l'edat dels enquestats i l'ús dels llibres electrònics (c2 =1 0,349 i P – valor = 0,006). Així, els grups de les edats fins a 35 anys (55,6 %) i els de 36 a 55 (80,0 %) van ser els que més van fer servir aquest recurs electrònic, enfront del grup de 56 anys o més que no l'ha utilitzat (un 64,7 %).

 
 Ús dels llibres electrònics per edat

Gràfic 2. Ús dels llibres electrònics per edat

 

Tant investigadors com estudiants han usat aquest recurs electrònic de la mateixa manera, és a dir, cap dels dos grups ha destacat per fer-ne un ús més gran ja que no hi ha relació entre les variables. Per tant, l'edat apareix com un factor més condicionant que l'estatus, com era previsible.

D'altra banda, resulta interessant conèixer els motius exposats pels usuaris de no utilitzar els llibres electrònics (vegeu la taula 2): un 46,2 % no els fa servir perquè troba la informació que necessita en un altre tipus de fonts, com ara les revistes electròniques i bases de dades. El 38,5 % va assenyalar que li resulta incòmode llegir en pantalla, mentre que un 34,6 % planteja que no els ha fet servir senzillament per desconeixement. Ara bé, un percentatge molt menor dels enquestats, un 3,8 %, va assenyalar que la causa de la manca d'ús és l'escassa oferta de títols en aquest format per a les seves àrees d'interès o la dificultat de trobar-los al catàleg de la Biqfr. Aquesta afirmació mostra que el poc ús no es deu només a la manca de continguts pertinents que proporcionen les biblioteques, sinó més aviat a l'hàbit adquirit, que els porta a consultar primer un altre tipus de fonts i/o que són reticents a enfrontar-se a un recurs d'informació nou, fenomen que ha succeït sempre al llarg de la història davant de qualsevol tecnologia o suport innovadors.

 

Raons

Respostes

%

Informació en altres fonts

12

46,2

Incomoditat de llegir-los en pantalla

10

38,5

Desconeixement

9

34,6

Dificultat de trobar-los al catàleg

1

3,8

Oferta escassa per a les seves àrees d'interès

1

3,8

Altres raons

3

11,5

Taula 2. Raons per no usar els llibres electrònics cientificotècnics

 

En les preguntes de resposta oberta, en què els usuaris podien expressar les opinions, no es va detectar una forta inclinació cap al llibre imprès enfront del llibre electrònic, actitud que probablement variaria en una biblioteca de ciències humanes i socials, on el llibre imprès té un important valor com a contingut però també com a objecte.

Atenent a la diferència per edats (vegeu la taula 3), un 50 % del grup de fins a 35 anys va assenyalar com a raó principal de la manca d'ús el desconeixement que tenen d'aquest recurs electrònic. Aquesta resposta és similar a la del grup de 36 a 55 anys, encara que en aquest cas augmenta fins al 57,1 %. Per la seva banda, un 63,6 % dels usuaris del grup de 56 anys o més va assenyalar que la raó principal de no fer-los servir és que troben la informació que necessiten en altres fonts.

Així mateix, la segona raó per no utilitzar els llibres electrònics, tant en el grup de fins a 35 anys com en el de 56 anys o més, és la incomoditat d'haver-los de llegir en pantalla. En canvi, per al grup de 36 a 55 anys, la segona raó de "no ús" és que troben la informació que necessiten en altres fonts.

 
Raons
 
Edat
 
 
Fins a 35
36-55
56 o més
Total
Desconeixement
n
4
4
1
9
 
 
%
50,00
57,10
9,10
 
Dificultat de trobar-los al catàleg
n
0
0
1
1
 
 
%
0,00
0,00
9,10
 
Incomoditat de llegir-los en pantalla
n
3
2
5
10
 
 
%
37,50
28,60
45,50
 
Oferta escassa per a les seves àrees d'interès
n
0
0
1
1
 
 
%
0,00
0,00
9,10
 
Informació en altres fonts
n
2
3
7
12
 
 
%
25,00
42,90
63,60
 
Altres raons
n
1
1
1
3
 
 
%
12,50
14,30
9,10
 
Total
n
8
7
11
26

Taula 3. Raons per no usar els llibres electrònics per grups edat

 

Els tres grups d'edat van coincidir que els motius que menys influència tenen en el fet de no fer servir els llibres electrònics són la dificultat de trobar-los al catàleg de la biblioteca i l'escassa oferta de llibres electrònics per a les seves àrees d'interès. D'aquests resultats es pot extreure la conclusió que en l'ús dels llibres electrònics influeixen més les raons relacionades amb els hàbits ja adquirits (lectura en paper enfront de lectura en pantalla, consulta de fonts habituals enfront a consulta de fonts noves), que no pas la feina dels bibliotecaris i els editors, que es valora i no representa una trava especial per usar-los.

Atenent a les respostes per estatut (vegeu la taula 4), els estudiants (predoctorals i universitaris) (un 66,7 %) no fan servir els llibres electrònics pel desconeixement que tenen sobre aquest recurs electrònic, fet que denota una manca de formació en l'ús de recursos d'informació o una falta de contacte habitual amb les seves biblioteques. En canvi, el grup d'investigadors (plantilla i postdoctorals), que representa un 55,0 %, ha assenyalat que troba la informació que necessita en altres fonts i, per tant, no li'n calen de noves. Així mateix, tots dos grups coincideixen a assenyalar com a segon motiu la incomoditat de llegir-los en pantalla, aspecte que fa que no els interessi aquest recurs electrònic. Per contra, les raons que menys problemes els ocasionarien si l'arribessin a fer servir són la dificultat de trobar-los al catàleg i l'escassa oferta de llibres electrònics en les seves àrees d'interès, resultat que coincideix amb les respostes obtingudes per grups per edat.

 
Raons
Estatus
   
Predoctorals i estudiants
Investigadors
Total
Desconeixement
n
4
5
9
 
%
66,70
25,00
 
Dificultat de trobar-los al catàleg
n
0
1
1
 
%
0,00
5,00
 
Incomoditat de llegir-los en pantalla
n
2
8
10
 
%
33,30
40,00
 
Oferta escassa
n
0
1
1
 
%
0,00
5,00
 
Informació en altres fonts
n
1
11
12
 
%
16,70
55,00
 
Altres raons
n
2
1
3
 
%
33,30
5,00
 
Total
n
6
20
26

Taula 4. Raons per no usar els llibres electrònics per estatus

 

4.2 Comportament dels usuaris cap al llibre electrònic cientificotècnic

En relació amb els usos que es donen als llibres electrònics, s'ha pogut identificar que un 79,5 % dels enquestats els fa servir per a les seves investigacions, un 77,3 % els usa per fer consultes generals i un 43,2 % per estudiar. En menor mesura, aquests usuaris els utilitzen com a mitjà de divulgació científic i acadèmic (un 25,0 %) i un 18,2 % per a la preparació de les classes.

D'altra banda, els usos canvien en funció del grup d'edat (vegeu la taula 5). Així, els usuaris fins a 35 anys van respondre que els usen principalment per a consultes generals, mentre que el grup de 36 a 55 anys va assenyalar la recerca com a principal. En el grup d'usuaris més grans, es va apuntar un doble ús per al llibre electrònic: per a investigació i per a consultes generals.

 
Fins
Fins a 35
36-55
56 o més
Total
Consultes generals
n
10
20
4
34
 
%
100,00
71,40
66,70
 
Estudi
n
6
12
1
19
 
%
60,00
42,90
16,70
 
Investigacions
n
8
23
4
35
 
%
80,00
82,10
66,70
 
Preparació de classes
n
1
7
0
8
 
%
10,00
25,00
0,00
 
Mitjà de divulgació científic i acadèmic
n
2
7
2
11
 
%
20,00
25,00
33,30
 
Total
n
10
28
6
44

Taula 5. Fins per utilitzar els llibres electrònics per grups d'edat

 

Tots els grups estudiats van coincidir a assenyalar que els fins per als quals fan servir menys els llibres electrònics són la preparació de classes i com a mitjà de divulgació científic i acadèmic. Aquesta última afirmació planteja una altra transició necessària: des de l'ús del llibre electrònic per documentar-se i investigar fins a l'elecció del llibre electrònic per publicar. Encara que aquesta tria no és pròpiament de l'investiga

D'altra banda, els enquestats d'aquest estudi van assenyalar que el suport o dispositiu de lectura que més fan servir per als llibres electrònics és el PC. És així en el 95,5 %, sense que es percebin diferències en funció de l'edat. La segona opció més freqüent és la lectura en paper, després d'imprimir el llibre electrònic, que empra un 36,4 % dels que van contestar. El segueixen la lectura a través dels lectors de llibres electrònics (15,9 %) i a més distància el mòbil i els PDA (2,3 %).

Atenent a la variable d'edat, els resultats mostren que si bé els tres grups llegeixen principalment des del PC, són els grups d'usuaris de més edat els que tenen com a segona opció més freqüent la lectura en paper, després d'imprimir el llibre electrònic.

Si s'analitza aquesta pregunta des de la perspectiva de l'estatus, l'única qüestió destacable és que els estudiants predoctorals i universitaris utilitzen significativament més el paper que els investigadors (71,4 % enfront del 30 %, respectivament), fet que crida especialment l'atenció si es té en compte la formació i intuïció més grans dels joves en l'ús de dispositius electrònics, així com l'accés que tenen a aquests dispositius. Potser l'ús de la tecnologia en aquest grup està més vinculat a les activitats d'oci; en aquest cas, la manca d'"alfabetització informacional" en l'àmbit científic i professional seria un fet destacable.

Pel que fa als motius que van impulsar aquest grup d'usuaris a utilitzar els llibres electrònics, el 90,7 % ho van fer per iniciativa pròpia, al 16,3 % li va motivar el suggeriment fet pels bibliotecaris, a l'11,6 % el van animar a utilitzar aquest recurs electrònic els seus col·legues i/o amics i al 2,3 % li van motivar els suggeriments fets pels docents. La disponibilitat de llibres electrònics a la Biqfr es va assenyalar com "altres raons". No es van observar pautes d'ús diferenciat en funció de l'edat o l'estatus.

Quant a les raons o avantatges d'usar els llibres electrònics, el 66,7 % dels enquestats va apuntar a la disponibilitat permanent del recurs. Un 59,5 % va expressar que els llibres electrònics els permeten fer cerques i anar a parts específiques del text. Per la seva banda, un 52,4 % els utilitza per la gran capacitat d'emmagatzematge, un 47,6 % perquè els pot llegir en qualsevol lloc i un 33 % perquè són fàcils d'utilitzar.

Si bé la permanent disponibilitat és una raó aportada per la majoria dels usuaris, independentment de l'edat, sí que hi ha diferències en les segones raons d'ús dels llibres electrònics. Així, el grup de fins a 35 anys va indicar que utilitza els llibres electrònics perquè tenen una gran capacitat d'emmagatzematge, mentre que els grups de 36 a 55 anys i els de 56 anys o més van destacar la possibilitat de fer cerques i anar a parts específiques del text, és a dir, que valoren més la navegabilitat i la recuperació d'informació, que denota una major valoració de les aplicacions d'ús del recurs electrònic, lògic en usuaris avançats d'informació científica.

Les respostes a aquesta pregunta difereixen també en funció de l'estatus dels usuaris (estretament relacionat amb l'edat). Si s'estableix un paral·lelisme amb els resultats anteriors, els estudiants predoctorals i universitaris van assenyalar totes les opcions ofertes com a avantatges dels llibres electrònics, encara que van destacar la capacitat d'emmagatzematge i la possibilitat de llegir-los en qualsevol lloc. Per la seva banda, els investigadors consolidats (per tant, en un tram d'edat més alt) valoren especialment la disponibilitat permanent del recurs i la possibilitat de fer-hi cerques i anar a parts específiques del text (vegeu la taula 6).

 
Utilització de llibres electrònics
Estatus
 
 
Predoctorals i estudiants
Investigadors
Total
Es poden llegir a qualsevol lloc
n
6
14
20
 
%
85,70
40,00
 
Fàcils d'usar
n
5
9
14
 
%
71,40
25,70
 
Disponibles permanentment
n
5
23
28
 
%
71,40
65,70
 
S'hi poden fer cerques
n
5
20
25
 
%
71,40
57,10
 
Capacitat d'emmagatzematge
n
7
15
22
 
%
100,00
42,90
 
Total
n
7
35
42

Taula 6. Raons per utilitzar els llibres electrònics per estatus

 

En relació amb les dificultats que impedeixen fer un major ús dels llibres electrònics, el 56,3 % dels enquestats va respondre que és l'escassa oferta de llibres electrònics de les editorials en la seva àrea d'interès. El 31,3 % va assenyalar que es tracta de la varietat de formats dels llibres electrònics (PDF, EPUB, TXT, etc.), el que impedeix un major ús ja que en moltes ocasions no són compatibles amb els lectors que tenen. Un 18,8 % va indicar que és la contínua i canviant oferta de dispositius de lectura que hi ha al mercat el que els frena en un ús més habitual, perquè resulta complex diferenciar els avantatges i inconvenients dels dispositius que hi ha actualment al mercat i dels nous que sorgeixen. La inestabilitat associada a aquesta variació (i millora) dels models es converteix així en un element desconcertant per a l'usuari i en un factor, en certa manera, limitant d'ús.

Un 21,9 % dels enquestats va esmentar altres raons per a la manca d'ús, entre les quals es destaca l'alt cost del preu d'aquests llibres.

En analitzar aquesta pregunta per grups d'edat i estatus, tant en els investigadors com en els estudiants, en els tres trams d'edat, no hi ha canvis respecte a la pauta general descrita anteriorment.

Un 27,3 % dels enquestats va expressar, a la part de resposta lliure i oberta, no tenir cap dificultat en utilitzar habitualment els llibres electrònics.

Pel que fa a si la col·lecció de llibres electrònics que ofereix la Biqfr cobreix les necessitats d'informació que els seus usuaris tenen, el 47,7 % dels enquestats va respondre que aquesta col·lecció sí que les cobreix, el 38,6 % va assenyalar que algunes vegades, el 6,8 % que no i un 6,8 % no va respondre aquesta pregunta.

Atenent a les respostes per grup d'edat, la biblioteca cobreix les necessitats d'informació dels usuaris de fins a 35 anys (en un 66,7 % dels casos) i del tram següent (36-55 anys), en un 57,7 %. Per la seva banda, el grup de 56 anys o més va assenyalar (en un 83,3 % dels casos) que això passa algunes vegades. Aquest resultat es podria deure, almenys, a dues qüestions. La primera és l'experiència més gran i, en conseqüència, el major grau d'exigència pel que fa a les fonts; la segona és l'hàbit adquirit de consultar altres fonts que potser proporcionin informació científica similar però a través d'un mitjà més familiar. No es van observar diferències en funció de l'estatus.

Amb relació a la pregunta final sobre quin futur creuen que tindrà el llibre electrònic en el camp de la recerca, el 55,72 % dels enquestats no va respondre-la, xifra que suposa un altíssim percentatge, molt expressiu de la incertesa relativa que envolta el recurs "nou". Entre els que sí que van contestar, en primer lloc, un 64,52 % va ser optimista davant del seu futur en l'àmbit científic i acadèmic, en el sentit que serà un recurs que s'assentà i s'acceptarà i que usarà comunament la comunitat científica. Assenyalen la visibilitat, la promoció de l'ús i la facilitat d'accés, com a aspectes clau perquè el llibre electrònic es consolidi.

En segon, el 25,80 % creu que els propers anys se n'incrementarà l'ús, tal com va succeir amb les revistes científiques i això probablement es degui, segons els enquestats, als avantatges que ofereix aquest format (disponibilitat, facilitat d'ús, etc.).

Finalment, un 3,23 % dels enquestats va declarar no saber amb claredat quin o com serà el futur dels llibres electrònics en aquest àmbit i que l'èxit dependrà, almenys en part, de com s'adapti el llibre electrònic a les necessitats reals d'informació científica. Per la seva banda, el 6,45 % té una visió negativa amb relació al futur d'aquest recurs electrònic, ja que temen que els llibres electrònics no es puguin actualitzar de la mateixa manera que ho fan les revistes electròniques i aquest fet en el seu àmbit té un paper molt important.

 

5 Discussió

Aquest estudi, igual que altres investigacions (Rowlands et al., 2007; Springer, 2009; JISC, 2009,) dutes a terme amb usuaris de llibres electrònics en biblioteques universitàries i de recerca, mostra que s'incrementa gradualment l'ús d'aquest recurs en els entorns acadèmics i científics, ja que es "reconeix que els llibres electrònics tenen un alt potencial en el futur de la docència i investigació" (Alonso; Cordón; Gómez, 2011), però, tot i que els resultats d'aquest estudi han identificat un 63 % d'usuaris de llibres electrònics a la Biqfr, encara persisteixen actituds conservadores cap a aquest recurs.

D'acord amb els rangs d'edat dels usuaris enquestats, es va trobar, com era previsible, que aquest factor condiciona l'ús dels llibres electrònics. Són els usuaris més joves i els de mitjana edat els que més l'utilitzen enfront dels més grans, en què l'ús disminueix. Aquest resultat coincideix amb el d'un altre estudi que també assenyala que en el tram d'edat de 17 a 35 anys es registra un major ús dels llibres electrònics (Rowlands et al., 2007). La cultura digital dels grups més joves afavoreix, sens dubte, l'adopció dels llibres electrònics com un recurs d'informació més i amb més naturalitat. No obstant això, no caldria descartar les campanyes de formació d'usuaris específiques per a usuaris més grans ja que, tot i els hàbits ja adquirits i assentats, i l'afecció al llibre imprès, els usos dels llibres electrònics poden ser uns altres, molt pràctics per a tots els investigadors. Així mateix, les facilitats de lectura, de consulta i de portabilitat són innegables. De la mateixa manera que la lectura de ficció mitjançant lectors de llibres electrònics s'estén entre la població més gran pels avantatges que té, entre els quals la llegibilitat (fonts més grans, per exemple), es podria produir —mitjançant la iniciació adequada— una major acceptació del llibre electrònic a la comunitat investigadora de més edat.

Tan importants com les raons per utilitzar els llibres electrònics són els motius pels quals no es fan servir. En aquest estudi es van voler identificar i per això es va dirigir una pregunta específica als usuaris que mai havien fet servir un llibre electrònic. Van assenyalar com a raons principals que la informació que necessiten la troben en altres fonts, la incomoditat que els genera llegir-los en una pantalla i el desconeixement que tenen dels llibres electrònics. Aquestes afirmacions reflecteixen que en aquest grup d'usuaris preval una actitud molt conservadora, ja que prefereixen continuar emprant els recursos tradicionals de recerca d'informació i justifiquen la manca d'ús en el desconeixement personal cap a aquest recurs electrònic, fet que deixa veure que el nivell de coneixement cap als llibres electrònics és encara escàs (Cordón; Alonso; Martín, 2010). No obstant això, és molt probable que canviï la tendència i passi el que planteja un altre estudi, amb usuaris que també són reticents a l'ús dels llibres electrònics: "és probable que siguin persuadits per la tecnologia emergent" (Shrimplin et al., 2011), però cal passar per una fase de transició que permeti conèixer millor i apreciar les diferents possibilitats que ofereixen els llibres electrònics (Bennett; Landoni, 2005). En qualsevol cas, aquestes dades apunten que cal una formació específica dels bibliotecaris, que no només expliquin el maneig i les utilitats dels llibres electrònics, sinó que n'estimulin l'ús.

Amb relació als usos dels llibres electrònics, els usuaris d'aquest camp fan servir aquest recurs com una eina i una font més d'informació que beneficia el desenvolupament del seu treball i investigacions. Aquest resultat és similar a l'obtingut amb els estudiants de Shelburne (2009), Springer (2009) i JISC (2009), que van respondre que els "llibres electrònics de referència són els més adequats per navegar i cercar que les seves contraparts impreses, fet que n'ha afavorit l'ús entre estudiants i investigadors acadèmics" (Library Journal, 2010). Aquest és, sens dubte, el tipus de document que sembla més propici per assentar-se en format de llibre electrònic. La facilitat d'actualització d'una obra de referència que, per naturalesa, és canviant, farà que els editors es decantin per aquest tipus d'edició electrònica que, a més, els lectors agrairan, precisament, per la facilitat de consulta. El recent exemple de l'Enciclopèdia Britànica és molt aclaridor, ja que ha deixat d'editar la versió impresa i s'ha centrat en l'edició digital.

El context i la finalitat per als quals s'utilitza el llibre marquen el suport que es tria. En l'àmbit de la investigació interessa trobar el que s'està buscant, amb precisió i amb rapidesa, i així "els llibres electrònics són els més apropiats per a fins d'investigació en un entorn de recerca on l'usuari necessita localitzar informació específica" (Springer, 2009) i els resulta indiferent el format en què estigui presentada la informació que necessiten. Igualment, és probable que també els sigui fàcil incorporar aquesta eina de treball, perquè tenen una llarga experiència en el maneig d'altres recursos electrònics a l'hora de cercar la informació.

No obstant això, és interessant observar que aquests usuaris encara fan un ús limitat dels llibres electrònics com a mitjà de divulgació científic i acadèmic. Això possiblement es deu a l'encara curta trajectòria del llibre electrònic que s'ha endinsat tímidament en el món acadèmic, sobretot pel que fa a la lectura i consulta, però que encara s'ha d'incorporar en altres plans com en el de la publicació i en el de l'avaluació científica. Els autors han de tenir més coneixements de com publicar en aquest format, quins editors ho permeten o com queden protegits els seus drets. Probablement a mitjà o llarg termini, aquests usuaris vegin en el llibre electrònic a més dels avantatges coneguts, un mitjà més de divulgació científica i acadèmica per donar a conèixer els resultats dels seus estudis i investigacions.

Pel que fa als suports que empren habitualment aquests usuaris per llegir els seus llibres electrònics, els resultats d'aquest estudi van assenyalar que és el PC el dispositiu que més prefereixen, tot i que pot arribar a ser molt poc ergonòmic llegir textos llargs en una pantalla que emet llum. No obstant això, aquest resultat concorda amb els de l'enquesta feta pel Library Journal en què els usuaris enquestats també llegeixen els llibres electrònics des del PC (Library Journal, 2010); a la vegada, coincideixen també amb els resultats obtinguts a través de les enquestes fetes pel JISC. La veritat és que les plataformes en què es troben els llibres electrònics encara presenten moltes barreres d'accés (JISC, 2009). Així mateix, és probable que la lectura dels llibres electrònics des del PC sigui el reflex d'un costum heretat de les revistes electròniques i que intenten traslladar als llibres electrònics. També sembla haver-hi problemes amb les llicències que poden impedir la descàrrega de llibres electrònics a particulars, fet que sens dubte en limita molt l'ús i és una pràctica contrària a la naturalesa del producte.

En aquest estudi tots els grups analitzats llegeixen els llibres electrònics des d'un PC. Aquest resultat difereix del trobat en l'enquesta a usuaris feta el 2008 pel JISC, que va concloure que com més edat tenen usuaris, menys intenció de lectura mostren cap a la pantalla (Hernández; Nicholas; Rowland, 2009). No obstant això, sí que han estat coincidents amb els resultats de la segona enquesta feta pel JISC, en què es va observar un comportament similar (JISC, 2009).

En l'estudi del JISC, els usuaris de 56 anys o més no van mostrar desinterès a llegir en pantalla; en canvi, van ser els usuaris més joves i de mitjana edat els que van contestar llegir els llibres electrònics impresos i aquest resultat coincideix amb una altra investigació que planteja que els usuaris d'edats jove i mitjana imprimeixen els llibres electrònics per llegir-los (Rowlands et al., 2007). Els grups més joves tenen un extraordinari domini de la tecnologia que impedeix pensar que sigui una barrera tecnològica la que els impedeix la consulta de llibres electrònics. Més aviat es podrien apuntar com a causes la impossibilitat de descarregar llibres electrònics als lectors (pels termes de la llicència) o, simplement, una pràctica menor en l'ús de fonts d'informació científica per a la recerca.

Un altre resultat interessant és que són pocs els usuaris que utilitzen els lectors de llibres electrònics, tot i que en teoria són els dispositius adequats per llegir-los. No sembla que el preu dels lectors —en descens constant— pugui ser una barrera per a la utilització sinó, més aviat, la incompatibilitat que moltes vegades hi ha entre els formats dels llibres electrònics que té la biblioteca i els diferents lectors (Foasberg, 2011).

Pel que fa als motius que van portar els usuaris enquestats a utilitzar els llibres electrònics ha destacat la iniciativa pròpia de l'investigador, fet que denota la inquietud i predisposició cap a les noves formes de recerca de la informació, que aprofita d'aquesta manera els recursos electrònics que tenen al seu abast, encara que de vegades el perfil sembli més conservador. En segon lloc, els van motivar els suggeriments fets pels bibliotecaris, aspecte que demostra la importància que aquests professionals exerceixen en els processos d'adaptació dels usuaris cap a les noves fonts i els nous formats que s'incorporen a les col·leccions. Aquest resultat concorda amb el de l'estudi dut a terme al Departament de Química i Biologia a la Indiana University, que va mostrar que totes les eines de màrqueting utilitzades per promocionar els llibres electrònics en biblioteques contribueixen a donar-li visibilitat entre els usuaris (Zhang; Beckman, 2011).

La raó principal per utilitzar llibres electrònics és la disponibilitat permanent. Aquest resultat és coincident amb els d'altres estudis (JISC, 2009; Springer, 2009; Zhang; Beckman, 2011; Bierman; Ortega; Rupp-Serrano, 2010; Shelburne, 2009).

D'altra banda, resulta interessant identificar que la dificultat principal que tenen els usuaris enquestats és l'escassa oferta de llibres electrònics del seu interès que ofereixen les editorials; sembla clar que han d'ampliar l'oferta de continguts, fet que impulsarà l'ús d'aquest recurs electrònic. Alhora, els editors semblen no estar decidits a augmentar la inversió en edicions digitals mentre el consum no creixi (Romero-Otero; Giménez-Toledo, 2012).

Els usuaris d'aquesta enquesta no van esmentar com a major dificultat en l'ús dels llibres electrònics la lectura en pantalla, aspecte que difereix amb diferents estudis previs (Hernández; Nicholas; Rowland, 2009; Zhang; Beckman, 2011; Springer, 2009; Shelburne, 2009).

Finalment, pel que fa al futur que creuen que tindrà el llibre electrònic en el camp de la recerca, es van obtenir respostes del 44,28 % dels usuaris: la majoria van mostrar una actitud optimista ja que van considerar que els avantatges que ofereix el llibre electrònic fan que esdevingui una eina útil de treball a l'hora de la recerca de la informació. El percentatge alt (un 55,72 %) d'usuaris que no va contestar potser es pot justificar a causa d'una manca de qüestionament o de reflexió sobre aquest tema o per la falta d'informació sobre les variables que permetrien albirar un futur més o menys clar. Sens dubte, resulta més factible i realista fer una previsió sobre el futur del llibre electrònic des de la posició dels editors o els bibliotecaris que disposen de més elements informatius per forjar-se una opinió sobre aquest assumpte. No és estrany, per tant, que sigui en el marc de les fires internacionals del llibre on es publiquen prediccions sobre el desenvolupament del llibre electrònic que serveixen de termòmetre per al sector.

 

6 Agraïments

  1. Les autores agraeixen als usuaris que van participar en l'estudi la bona disposició i la informació proporcionada, així com a la Biblioteca de l'Instituto Física-Química "Rocasolano".

  2. Aquest treball s'ha dut a terme gràcies a la concessió d'una beca/contracte predoctoral en el marc del programa Junta para la Ampliación de Estudios (JAE) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
 

Bibliografia

Alonso, Julio; Cordón, José; Gómez, Raquel (2011). "El libro electrónico en la biblioteca universitaria y de investigación", Biblios, no. 42 (gener-març), p. 15–35.

Appleton, Leo (2004). "The use of electronic books in midwifery education: the student perspective", Health Information and Libraries Journal, vol. 21, no. 4, p. 245–252.

Bennett, Linda; Landoni, Monica (2005). "E-books in Academic Libraries". The Electronic Library, vol. 23, no. 1, p. 9–16.

Bierman, J.; Ortega, L.; Rupp-Serrano, K. (2010). "E-book usage in pure and applied sciences". Science & Technology Libraries, vol. 29, no. 1–2, p. 69–91.

Bucknell, Terry. (2010), "The 'big-deal' approach to acquiring e-books: a usage-based package", Serials, vol. 23 no. 2, p. 126–34.

Carlock, D.; Perry, A. (2008). "Exploring Faculty Experiences with E-Books: A Focus Group". Library Hi Tech, vol. 26, no. 2, p. 244–254.

Centre for Information Behaviour and the Evaluation of Research (CIBER) (2008). Information Behaviour of the Researcher of the Future. <http://www.jisc.ac.uk/media/documents/programmes/reppres/gg_final_keynote_11012008.pdf>. [Consulta: 23/08/2009].

CILIP (2012). "Ebook Acquisition and Lending Briefing: Public, Academic and Research Libraries" (agost), p. 1–17.

Cordón García, José Antonio; Alonso Arévalo, Julio; Martín Rodero, Helena (2010). "Los libros electrónicos: la tercera ola de la revolución digital". Anales de Documentación, vol. 13, p. 53–80. <http://revistas.um.es/analesdoc/article/viewFile/106991/101681>. [Consulta: 22/06/2011].

Croft, R.; Bedi, S. (2005). "eBooks for a distributed learning university: The Royal Roads University case". Journal of Library Administration, vol. 1/2. no. 41, p.113–137.

Ebrary (2007). "Global Faculty E-book Survey". <http://www.ebrary.com/corp/newspdf/ebrary_faculty_survey.pdf>. [Consulta: 08/02/2012].

Ebrary (2008). "Global Student E-book Survey". <http://www.ebrary.com/corp/collateral/en/Survey/ebrary_student_survey_2008.pdf>. [Consulta: 09/02/2012].

Foasberg, N. (2011). "Adoption of E-Book Readers among College Students: A Survey". Information Technology and Libraries, vol. 30, no. 3, p. 108–128.

Folb, Barbara; Wessel, Charles; Czechowski, Leslie J. (2011). "Clinical and academic use of electronic and print books: the Health Sciences Library System e-book study at the University of Pittsburgh". Journal of the Medical Library Association, vol. 99, no. 3 (juliol), p. 218–228.

Gregory, Cynthia (2008). "But I want a real book': an investigation of undergraduate' usage and attitudes toward electronic books". Reference and User Services Quarterly, vol. 47, no. 3, p. 266–273.

Hernández, P.; Nicholas, D.; Rowland, I. (2009). "Acceso y uso de libros electrónicos por comunidades universitarias del Reino Unido". Revista Interamericana de Bibliotecología, vol. 32, no. 2, p. 13–58.

JISC (2009). Key findings and recommendations. Final Report, November 2009. (novembre) p. 1–53. <http://observatory.jiscebooks.org/files/2011/08/JISC-national-ebooks-observatory-project-final-report.pdf>. [Consulta: 05/02/2010].

Lam, Paul; Leung, Shun; Lam, John; McNaught, Carmel (2009). "Usability and Usefulness of eBooks on PPCs: How Students’ Opinions Vary over Time". Australasian Journal of Educational Technology, vol. 25, no. 1, p. 30–44.

Lamothe, Alain (2012). "Factors Influencing the Usage of an Electronic Book Collection: Size of the E-book Collection, Student Population, and Faculty Population". College & Research Libraries. <http://crl.acrl.org/content/early/2011/11/29/crl-301.full.pdf+html>. [Consulta: 05/03/2013].

Library Journal/School Library Journal (2010). Survey of Ebook Penetration and Use in U.S. Academic Libraries. (novembre). p. 1–111. <http://c0003264.cdn2.cloudfiles.rackspacecloud.com/Academic %20Library %20Ebook %20Report_2.pdf>. [Consulta: 13/05/2011].

Littman, J.; Silipigni, L. (2004). "A Circulation analysis of print books and e-Books in an Academic Research Library". Library Resources & Technical Services, vol. 48, no. 4, p. 256–262.

Mclellan, R. J.; Hawkins, N. (2006). "Perspectives on the use and development of a broad range of e-books in higher education and their use in supporting virtual learning environments". The Electronic Library, vol. 24. no. 1, p. 68–82.

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (2013). Panorámica de la edición española de libros 2013. Madrid. <https://sede.educacion.gob.es/publiventa/detalle.action?cod=14452C>. [Consulta: 02/11/2013].

Renner, Rita A. (2007). eBooks ­– Costs and Benefits to Academic and Research Libraries. Springer.<www.springer.com/cda/content/document/cda_downloaddocument/eBook+White+P...>. [Consulta: 02/07/2008].

Romero-Otero, Irene-Sofía; Giménez-Toledo, Elea (2012). "The Ebook and Spanish Scientific Publishers in Social and Human Sciences". Journal of Scholarly Publishing, vol. 43, no. 4 (juliol), p. 395–420.

Romero-Otero, Irene-Sofía; Giménez-Toledo, Elea (2013). "Implantació de l'e-book a les biblioteques d'investigació: estudi de cas de la Biqfr". BiD: Textos Universitaris de Biblioteconomia i documentació, no. 30 (juny). ISSN 1575-5886. <bid.ub.edu/pdf/30/ca/romero.pdf>

Rowlands, I.; Nicholas, D.; Jamali, H.; Huntington, P. (2007). "What do faculty and students really think about e-books?". Aslib Proceedings: New Information Perspectives, vol. 59, no. 6, p. 489–511.

Safley, E. D. (2006). "Tearing down the walls: demand for e-books in an academic library". En: Libraries Without Walls. London: Facet Publishing, p. 224–232. ISBN 1-85604-576-5.

Secker, J.; Plewes, L. (2002). "Traditional and electronic study pack: a case study of the production process". Program electronic library and information systems, vol. 36. no. 2, p. 99–108.

Shelburne, W. A. (2009). “E-book usage in an academic library: user attitudes and behaviors”. Library Collections, Acquisitions, & Technical Services, vol. 33, p. 59–72.

Shrimplin, K.; Revelle, A.; Hurst, S.; Messner, K. (2011). "Contradictions and Consensus-Clusters of Opinions on E-books". College & Research Libraries, vol. 72, no. 2, p. 181–190.

Soules, Aline (2009). "E-books and user assumptions". Serials ebook supplement, vol. 22, no. 3, p. 1–5.

Springer (2009). eBooks—The end user perspective. <http://www.springer.com/cda/content/document/cda_downloaddocument/eBooks+-+ the+End+User+Experience?SGWID=0-0-45-608298-0 >. [Consulta: 08/08/2010].

University of California Libraries (2011). UC Libraries Academic e-Book usage survey. Springer e-Book Pilot Projec <http://www.cdlib.org/services/uxdesign/docs/2011/academic_ebook_usage_su...>. [Consulta: 28/07/2013].

Van der Velde, Wouter; Ernst, Olaf (2009). "The future of ebooks? Will print disappear? An end-user perspective". Library Hi tech, vol. 27, no. 4, p. 570–583.

Zhang, Y.; Beckman, R. (2011). "E-book Usage among Chemists, Biochemists and Biologists: Findings of a survey and interviews". Science and Technology Librarianship, 65. <http://www.istl.org/11-spring/article2.html>. [Consulta: 02/02/2012].

 

Data de recepció: 19/02/2013. Data d'acceptació: 13/07/2013

 

Citació recomanada

Romero Otero, Irene Sofía; Iglesias Fernández, Esperanza; Giménez Toledo, Elea (2013). "Ús, acceptació i expectatives del llibre electrònic en una biblioteca de recerca". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 31 (desembre) . <http://bid.ub.edu/31/romero1.htm>. DOI: http://dx.doi.org/10.1344/BiD2014.31.13 [Consulta: 21-11-2017].