App, mobilitat de continguts per estendre serveis d'informació

 

[Versión castellana]


Pablo Lara-Navarra

Professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya

Enric Serradell

Professor dels Estudis d'Economia i Empresa
Director dels programes MBA
Universitat Oberta de Catalunya

David Maniega

Director de tecnologia
ICAlia Solutions S.L.

 

Resum

Les tendències de consum d'informació d'Internet mòbil han modificat l'escenari d'ús actual dels dispositius mòbils. El màxim exponent d'aquest canvi són les aplicacions mòbils (app) que representen noves possibilitats per a la mobilitat de continguts a partir de telèfons intel·ligents i tauletes. L'ús d'aquestes tecnologies permet el consum d'informació en qualsevol lloc i a qualsevol hora (everywhere, everytime). Els professionals de la informació hem de conèixer l'evolució dels conceptes smart, connexió de dades i connectivitat de persones a través de dispositius mòbils per fer evolucionar els serveis d'informació. Aquest treball analitza les principals evolucions tecnològiques en les comunicacions sense fils, aporta les principals dades sobre aquest creixement i la seva rellevància en el mercat de la informació, estableix com s'ha d'abordar un projecte tecnològic basat en aplicacions informàtiques per a dispositius mòbils i posa en valor els criteris d'èxit per al desenvolupament d'una aplicació mòbil enfocada a serveis d'informació.

Abstract

Current trends in mobile media consumption have changed the way mobile devices are used and mobile applications or ‘apps’ are a prime example. Apps offer new opportunities for developing mobile media with smart phones and tablets and allow users to consume that media anywhere at any time. In order to offer competitive services, information professionals need to keep abreast of the developments in smart technology, data connection and the connectivity people have through mobile devices. This paper examines the main technological developments in wireless communication and considers data about its growth and relevance to the information market, establishing how to negotiate a technology project based on computer applications for mobile devices and how to successfully develop a mobile application focused on information services.

 

1 Evolució del contingut en dispositius mòbils

L'evolució d'Internet s'ha vist sorpresa per la irrupció de l'entorn smart, que ha superat el concepte clàssic d'Internet accessible des d'equips de sobretaula i portàtils. Enrere queden projectes com el servei AOL Avant, iniciativa per millorar la penetració d'Internet a Espanya, que consistia a portar al mercat el concepte de PC ximples amb connexió a Internet. Aquest projecte va durar escassament dos anys i ara podem entendre que la veritable força d'Internet es troba en l'univers emergent anomenat intel·ligent (smart). Tot i que el concepte smart no és nou, comença a despertar força interès en diversos entorns com la televisió (smart TV), telefonia (smartphone), llars (smarthome) i fins i tot unit a ciutats (smartcity), entre altres. Un dels principals reptes de l'entorn "intel·ligent" és la interoperabilitat de dades per al consum d'informació en qualsevol dels escenaris plantejats sense necessitat de cap modificació.

Abans d'endinsar-nos en el concepte de telèfon intel·ligent i com aquests dispositius s'han convertit en l'eix central per entendre la mobilitat de continguts (ReadWriteWeb, 2011), hem de fer una mirada retrospectiva que ens permeti entendre el moment tecnològic actual. En aquest breu recorregut històric, s'ha d'indicar que un dels problemes en mobilitat de continguts ha estat desenvolupar una tecnologia d'informació accessible en qualsevol lloc i a qualsevol hora (everywhere, everytime). Trencar aquesta barrera no ha estat tan fàcil com es pressuposa; la imatge que tenim actualment de l'accés a continguts des de les app distorsiona les dificultats i els fracassos en la mobilitat de continguts a Internet.

El primer intent amb certa rellevància a la recerca d'un accés universal del contingut d'Internet en mobilitat va ser l'ús de la tecnologia imode, que es va fer molt popular al Japó i que servia per generar minipàgines per a dispositius mòbils i PDA. Al seu torn, començava a desenvolupar-se el WML (Wireless Mark-up Language), un metallenguatge que permetia visualitzar pàgines web en entorns mòbils, que es caracteritzava per l'ús de la tecnologia WAP (Wireless Application Protocol), un protocol d'aplicacions sense fils. Posteriorment es va estendre l'ús de l'XHTML-MP (Extensible Hypertext Mark-up Language Mobile Profile) com un llenguatge dissenyat exclusivament per a telèfons mòbils. A partir d'aquest punt, cal indicar que han existit diferents evolucions, amb la finalitat de generar un llenguatge que cobreixi la necessitat d'ubiqüitat de la informació, pròpies de les diferents etapes que han registrat les telecomunicacions sense fils com ara el GSM o 2G (Global System for Mobile Communications), l'UMTS o 3G (Universal Mobile Telecommunication System) o l'LTE o 4G (Long Term Evolution).

A més de l'esforç per millorar les xarxes de comunicació sense fils i llenguatges de programació per a mòbils, van sorgir nous conceptes d'aplicacions multidispositiu i multiplataforma. Entre elles destaquem la tecnologia RIA (rich internet application), la qual, aplicada als continguts d'Internet, permetia una visualització d'informació en qualsevol navegador i sistema operatiu sense modificar el codi font (Lara-Navarra; Maniega-Legarda, 2009). Per tant, un contingut desenvolupat sota tecnologia RIA es podia visualitzar de la mateixa manera en diferents plataformes i sistemes operatius. En aquests intents d'estandarditzar la informació per a dispositius mòbils, sembla que s'ha trobat una primera solució en l'HTML 5, tot i que encara se n'han de descobrir les llums i ombres.

A partir dels comentaris precedents, el telèfon intel·ligent juntament amb Internet de les aplicacions són els eixos centrals per estendre els serveis d'informació al ciutadà, basats en el desenvolupament d'aplicacions informàtiques per a dispositius mòbils, conegudes com a app.

 

2 L'univers mòbil en dades: dispositius, connexions i aplicacions

L'aparició dels telèfons intel·ligents ha revolucionat el panorama del consum d'informació, i ha fet possible la connexió a Internet i l'accés al contingut des de gairebé qualsevol lloc. En aquest nou escenari les aplicacions són les eines que potencien la mobilitat, fet que es revela com una gran oportunitat per dissenyar una nova orientació estratègica que permet acostar a l'usuari els diferents serveis d'informació. La idea és estendre l'experiència dels serveis d'informació amb un gran valor afegit a la butxaca de l'usuari.

A continuació presentem una sèrie de dades quantitatives que ens serviran per apreciar de forma clara la tendència creixent sobre l'ús de dades a través de mòbils (Gartner, 2011; Oracle, 2011). A escala mundial, el 2016 hi haurà més de 10.000 milions de dispositius mòbils connectats a Internet, xifra que superarà la població total mundial prevista per a aquesta data (7.300 milions d'habitants). La quantitat total de trànsit de dades mòbils generada per les tauletes el 2016 superarà en quatre vegades el total registrat el 2010 per aquests dispositius. També la velocitat de connexió dels mòbils millorarà, i es preveu que es multipliqui per 9 fins a l'any 2016. Dins de l'ús i el consum de dades, el vídeo mòbil representarà el 71 % de tot el trànsit global de dades mòbils el 2016, i es posicionarà com el mitjà estrella per al consum de dades.

Si ens centrem en les dades d'Espanya (Fundación Orange, 2011; Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia, 2011; Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la Sociedad de la Información, 2011; Fundación Telefónica, 2012) es dibuixa l'escenari següent:

  • Dels 47 milions d'habitants d'Espanya, el 67,1 % són internautes.
  • El 69,3 % de llars espanyoles té accés a Internet.
  • Actualment hi ha 15.960.000 línies de banda ampla mòbil a Espanya, cosa que representen 29,7 línies de banda ampla mòbil per cada 100 habitants contra 22,9 de banda ampla fixa.
  • Més de 16 milions de persones accedeixen diàriament a la xarxa.
  • El 95 % de persones amb edats compreses entre 16 i 24 anys són internautes.
  • El 33 % dels espanyols navega per Internet a través del mòbil.
  • Mentre que a Europa l'11 % d'accessos a Internet es fa des de dispositius mòbils, a Espanya és el 20 %, nivell d'adopció molt superior a la mitjana europea, similar en aquest aspecte als valors nord-americans.
  • Els telèfons intel·ligents han desplaçat el PC com a dispositiu de connexió a Internet. Per cada 10 espanyols hi ha més de 4 telèfons intel·ligents.
  • El trànsit de dades en dispositius mòbils ha crescut un 280 % en els últims 2 anys i s'espera que es dupliqui cada any durant els propers 5 anys.
  • El 2,3 % de les persones naveguen a casa exclusivament mitjançant un dispositiu mòbil.
  • El nombre de llars amb algun usuari de mòbil se situa en 15,6 milions (el 91,7 %), 300.000 més que l'última dada recollida en el tercer trimestre del 2010.
  • El nombre d'individus amb algun mòbil actiu s'incrementa de manera constant i es col·loca en els 32.100.000, després d'afegir 122.000 usuaris el 2010. Aquesta dada correspon al 82,2 % dels individus a partir de 15 anys, amb uns nivells de consums d'Internet des del dispositiu mòbil en creixement any rere any.
 
 The App Date (2013). http://bit.ly/16TuPuj

Font. The App Date (2013). http://bit.ly/16TuPuj

 

3 Bases d'una app per estendre els serveis d'informació

A partir de les dades exposades sobre l'important univers de la mobilitat, i abans d'endinsar-nos en les principals característiques per abordar un projecte d'aplicació informàtica de servei d'informació per a dispositius mòbils, hem de comprendre que el concepte mòbil va més enllà del dispositiu i s'ha d'entendre des d'una perspectiva de millora de servei (Arroyo-Vázquez, 2012). Per això hem de centrar-nos a comprendre les necessitats dels usuaris en un escenari de mobilitat dels serveis d'informació que s'ofereixen i enriquir l'experiència per generar vinculació de l'usuari amb l'aplicació.

A partir d'aquest punt, la primera pregunta que ens hem de fer és la següent: la versió mòbil ha de recollir tots els recursos ja existents del servei d'informació a l'abast de l'usuari? La resposta dependrà de l'estratègia marcada, però en el disseny de l'aplicació han d'estar representats els conceptes d'interacció, vinculació, participació, entreteniment i socialització, entre altres. La creació de l'app ha de perseguir que els nostres usuaris ho continuïn essent, que ofereixi solucions al seu entorn canviant i que el dotin de respostes precises a situacions i contextos concrets. Només d'aquesta manera podrem afirmar que estem complint les expectatives dels usuaris i, lògicament, augmentant la sensació d'acompanyament i servei envers els usuaris, fet que provocarà un procés de fidelització que es transformarà en una necessitat d'ús de l'aplicació.

Un cop aclarides aquestes premisses, el focus del projecte ha de ser la utilitat de l'app, i per això hem de conèixer l'entorn de desenvolupament, caracteritzar el servei d'informació i establir les funcionalitats a implementar en l'aplicació mòbil.

 

3.1 Desenvolupament d'aplicacions: natives enfront de web

La tecnologia mòbil ha revolucionat el consum de continguts i la forma d'entendre el futur dels serveis d'informació, i les app han estat l'element revulsiu com hem apuntat anteriorment. Abans d'endinsar-nos en el context de com desenvolupar una app, hem d'establir l'abast del significat. App és l'abreviatura d'application que fa referència al conjunt d'aplicacions informàtiques per a dispositius mòbils. Aquestes aplicacions informàtiques segons la Viquipèdia (2013) corresponen a "una aplicació informàtica dissenyada per ser utilitzada en telèfons intel·ligents, tauletes tàctils i altres dispositius mòbils. Es poden adquirir a través de plataformes de distribució d'aplicació. Algunes aplicacions són lliures, és a dir gratuïtes, mentre que altres han de ser comprades. Solen ser descarregades de la plataforma de distribució a un dispositiu de destinació mòbil, però de vegades poden ser descarregades directament a ordinadors, tant portàtils com de sobretaula." En el cas dels serveis d'informació, l'app ha de ser l'extensió d'aquests serveis, que serveixi com a instrument per gestionar demandes d'informació i, alhora, una eina per resoldre les necessitats dels usuaris per mitjà de tecnologia mòbil.

Per abordar un projecte d'una app i poder explorar-ne les potencialitats, hem de saber que hi ha diferents escenaris que en delimiten la producció i que està estretament vinculat amb el llenguatge de programació. Les app segons el seu entorn de desenvolupament poden ser natives o web (Developer Economics, 2013). Les aplicacions natives, com bé indica el nom, es basen en un llenguatge que s'adapta del sistema operatiu del mòbil, com, per exemple, l'iOS en el cas d'Apple o l'Android en el de Google, i que utilitza totes les funcionalitats del dispositiu, com ara els controladors del mòbil (oscil·loscopi, GPS, càmera, captura i edició d'imatge, etc.). Aquestes aplicacions tenen canals de distribució propis. Convé tenir en compte que aquest mercat específic d'app natives no és banal, ja que treballen directament amb dades de les plataformes de distribució, de manera que coneixen l'usuari i en gestionen la informació personal.

En canvi, les aplicacions web o webApps són multidispositiu i multiplataforma, poden necessitar algun tipus d'ajust segons la versió del dispositiu o sistema operatiu, i permeten que un contingut es pugui veure a la majoria de dispositius mòbils. Utilitza llenguatges oberts el més destacat dels quals actualment és l'HTML 5 per la seva versatilitat. Pel que fa a la distribució, no acostumen a disposar d'un canal propi i no han de passar necessàriament per servituds del mercat.

A continuació presentem una taula comparativa dels dos models de desenvolupament des de diferents punts de vista:

 
 
App
Llocs web mòbils
Rendiment S'executa localment i proporciona un temps de càrrega ràpida. Es basa en Internet i provoca una càrrega més lenta i més temps de resposta.
Accés App per a cada una de les plataformes tecnològiques, allotjada a la botiga pròpia d'aplicacions, que s'ha de descarregar en un telèfon intel·ligent. Independent del dispositiu. L'accés es fa per mitjà d'un navegador web, incloent-hi telèfons amb funcions menys avançades.
Evolucions Les plataformes i sistemes operatius mòbils com ara l'Android, l'iOS (Apple), el Symbian, el RIM o el Windows Phone són de ràpida evolució. Els estàndards HTML evolucionen més lentament i els navegadors presenten diferències a l'hora de mostrar continguts complexos.
Riscos tècnics Més arriscada, ja que poden ser més complexes de desenvolupar que un lloc web, i les proves tècniques del desenvolupament tenen corbes de conceptualització grans. Menys arriscat, perquè ja existeix el lloc web. Una versió mòbil la podem crear mitjançant l'aplicació d'un full d'estil mòbil o mitjançant la construcció d'un lloc simplificat.
Test Les proves de les aplicacions natives són més lentes i més complexes, i més si han de ser compatibles amb multiplataformes mòbils. Només hem de fer proves sobre un lloc web preexistent. La garantia de qualitat i proves d'usabilitat són més senzilles perquè hi ha menys implicats en els tests.
Cost Més inversió, ja que requereix més recursos, temps i habilitats. Desenvolupar per a multiplataformes augmenta el cost. Menys inversió perquè és més ràpid i més fàcil de construir pel fet que pot suportar qualsevol dispositiu que tingui un navegador web.
Coneixements El desenvolupament d'aplicacions requereix habilitats més sofisticades. Es requereix coneixement d'HTML preferiblement 5, PHP i CSS per crear el tema mòbil.

Taula 1. Comparació entre aplicacions mòbils i llocs web mòbils

 

3.2. Reptes dels serveis d'informació per a mòbils

Per emprendre amb èxit un projecte per dissenyar una app amb les funcionalitats característiques d'un servei d'informació per a dispositius mòbils (Abarca et al., 2012), s'ha de donar resposta als reptes següents:

  • Què condiciona l'usuari a usar el mòbil.
  • Quines són les característiques comunes que s'ofereixen en un servei mòbil.
  • Quins són els elements propis que han de caracteritzar la mobilitat d'un servei d'informació.

Les principals característiques que un usuari requereix en l'ús d'un dispositiu mòbil són personalització, localització i seguretat en les seves transaccions, ja que són les que li proporcionen mobilitat total.

Partint d'aquesta base, el disseny d'una aplicació amb una oferta característica de serveis en mobilitat ha de complir els requisits següents (Pulgar-Vernalte; Maniega-Legarda, 2012):

  • Accessibilitat. No hi ha limitacions en el temps o en l'espai per utilitzar els serveis.
  • Conveniència. S'empaqueten serveis (telefonia, agenda, aplicacions natives, etc.) i es duen a terme les operacions on i quan es vol, i també quan es pot.
  • Immediatesa. No hi ha retards ni latència en execució d'aplicacions.
  • Localització. La persona sempre està localitzada geogràficament en cada moment, les operadores mòbils poden segmentar serveis i continguts espacialment.
  • Personalització. Els serveis i els terminals són adaptables a les necessitats i gustos de cada usuari.
  • Ubiqüitat. Permeten la comunicació i l'execució de diferents aplicacions existents en altres dispositius amb els quals se sincronitzen, en mode local o en un model d'informàtica en núvol (cloud computing).

Un cop identificats els elements principals que fan que l'usuari usi el mòbil, com ara els requisits bàsics dels serveis per a mòbils, una aplicació dirigida a estendre els serveis d'informació s'ha de caracteritzar per oferir els continguts mòbils més útils per a cada context de l'usuari (Ford; Wiedemann, 2011; Rocheleu, 2011). Aquest repte es pot simplificar en quatre pautes:

  • Incloure només serveis, productes i recursos amb un alt valor afegit per a l'usuari, no només pensant en la millora del servei d'informació.
  • Limitar al màxim la quantitat de continguts que oferim. Posar en valor la informació que pugui arribar de forma directa i més útil en funció del context d'ús.
  • Segmentar l'àmbit dels continguts, fet que significa en primera instància generar estratègies d'acostar l'usuari a serveis i informació que es troben més a prop seu.
  • Oblidar la idea de presentar tota la nostra oferta des de l'aplicació. Els usuaris davant del gran nombre d'opcions han de reflexionar sobre cadascuna, i perdre un valor fonamental de la mobilitat que és la immediatesa.
 

3.3 Proposta de funcionalitats d'una app per a serveis d'informació

Les funcionalitats del projecte de mobilitat (Arroyo-Vázquez, 2009; Pulgar-Vernalte; Maniega-Legarda, 2012) no només s'han de basar en els serveis que ja es presten des de portals web, sinó que n'han de crear d'altres d'específics i propis d'un entorn mòbil.

En la proposta s'han de definir serveis que ajudin a segmentar el tipus d'usuari, el seu entorn i la relació que ha d'establir amb les possibilitats que li brinda una app, enfocats al mercat de dispositius mòbils.

En l'àmbit funcional, destaquem tres elements que s'han d'incloure en una app per a serveis d'informació. Aquestes característiques han d'ajudar a configurar una nova estratègia de segmentació dels serveis per ubicació física i la creació d'un entorn participatiu totalment centrat en l'usuari:

  • Dissenyar una plataforma tecnològica per a mòbils enfocada a la gestió de recursos, fons i serveis d'informació.
  • Crear una aplicació personalitzada mitjançant la qual es podrà tenir accés al catàleg, fer reserves, localitzar exemplars, així com també consultar les novetats, notícies, recomanacions i activitats programades.
  • Desenvolupar una utilitat on l'usuari es converteixi en l'element actiu de l'app.

A partir de les recomanacions indicades s'exposen una bateria de funcionalitats que s'han posat en marxa en l'aplicació Liburutegiak de la Red de Lectura del País Vasco (Maniega-Legarda; Pulgar-Vernalte, 2013) basada en el nucli de desenvolupament d'app per a biblioteques Librantia.

  • Notícies i activitats. Accés a totes les notícies generades i consulta de les activitats creades per les biblioteques de la xarxa. Es poden veure quines són les més properes a l'usuari en temps real, i apuntar i exportar l'esdeveniment al calendari del dispositiu.
  • Consulta el catàleg. Accés a una interfície específica que emuli el comportament del catàleg, amb reducció d'opcions i quantitat d'informació adaptada a mobilitat, filtrant per catàlegs locals en cas de xarxes de biblioteques.
  • Geolocalització. Apropar la biblioteca als usuaris geoposicionant-la al mapa amb les indicacions sobre com arribar a la base d'una ubicació d'origen. Podem donar a conèixer fàcilment totes les biblioteques d'una xarxa. De la mateixa manera, es posicionen al mapa de forma geolocalitzada els diferents blogs que cada biblioteca gestiona.
  • La col·lecció al dia. Visualització de les últimes adquisicions comprades per la biblioteca amb un comentari crític o recomanació, així com també accés al rànquing dels documents més prestats per tipus de document i/o per col·lecció (infantil, adults, etc.).
  • Videocasting. Canal de vídeos per oferir minitutorials o miniguies, fet que suposa oferir càpsules de (in)formació i fins i tot consells, de consum ràpid que poden substituir moltes de les consultes diàries.
  • Comunicació. Permet als usuaris diferents formes de contacte amb la biblioteca, consultant-ne la pàgina web, el blog, el telèfon directe, el correu electrònic i les xarxes socials des d'un únic punt d'accés.
  • Sistema de reputació. Cada usuari amb la seva activitat i participació va creant una reputació a la seva identitat digital en l'app. S'obtenen punts per comentar, valorar, fer check-in a les biblioteques, etc.
  • Participació social. Les possibilitats de connexió amb la pròpia audiència no s'acaben. Els usuaris poden deixar comentaris, fer valoracions i interactuar entre si de forma dinàmica en murs socials.

Amb tot això, i a tall de taula resum, oferim el conjunt d'avantatges que representa la creació d'una app nativa com en el cas que acabem d'esmentar.

 
Per a les institucions
Per als usuaris
Eina de màrqueting innovadora que millora la imatge de marca. Possibilitat de conèixer la xarxa de centres a la seva disposició.
Captació i fidelització dels usuaris establint un canal de comunicació i informació directa i accessible. Accés directe als blogs geolocalitzats de cada biblioteca.
Personalitzable i adaptable a les necessitats concretes de cada organització. Geolocalització d'esdeveniments i activitats i apuntar-s'hi directament.
Millor aprofitament dels canals en xarxes socials (Twitter i Facebook). Compartició de continguts amb altres usuaris de la comunitat.
Compartició de contingut de forma viral i extensió dels continguts fora de la biblioteca per a usuaris en mobilitat. Cerca directa al catàleg i renovació de documents en préstec.
Alta disponibilitat que pot actualitzar la informació oferta en temps real. Rebuda de notificacions de novetats, activitats i continguts.
Visibilitat i ubiqüitat, estenent l'experiència de la biblioteca a la localització. Estar al dia de les notícies publicades per les biblioteques.

Taula 2. Principals avantatges d'aplicacions per a serveis d'informació

 

4 Conclusions i perspectives

Les app són un element clau de valor afegit que permeten comunicar, impactar, intercanviar i fidelitzar l'usuari a través del seu ús, ja que són capaces de donar resposta immediata i de forma personalitzada complint els criteris d'informació ubiqua, en qualsevol lloc, a qualsevol hora i a mida (everywhere, everytime i just for me).

Aquest fenomen es pot atribuir a tres grans canvis. En primer lloc, l'evolució del concepte de telèfon mateix, que ja no és una eina només per parlar sinó per gestionar dades i facilitar la vida de l'usuari; en segon lloc, l'execució d'aplicacions és transparent a l'usuari. Es carreguen, s'usen i s'esborren de manera intuïtiva, s'han eliminat els enutjosos processos de descarregar aplicacions a partir de connectar el mòbil a l'ordinador per executar CD o processos similars. Ara hi ha mercats propis d'aplicacions com, per exemple, el Play Store de Google o l'App Store d'Apple, que han facilitat l'accés de forma ordenada a l'aplicació que es necessita. I, en tercer lloc, la possibilitat que qualsevol persona pugui crear una app per posar-la a disposició de qualsevol usuari d'un telèfon intel·ligent d'arreu del món.

Un projecte de mobilitat ha de complir les exigències dels usuaris, i no cobrir només un conjunt d'expectatives tecnològiques. Per tant, la recomanació per al desenvolupament d'una aplicació mòbil enfocada a serveis d'informació es basa en les premisses següents: no hem de pensar que tot ha de ser "mobilitzat", és a dir, no tota la nostra oferta ha de tenir una presència en situacions de mobilitat. És fonamental pensar que s'ha de prestar atenció especial als continguts rellevants i útils, els que tindran un impacte més gran en l'experiència de l'usuari i, un cop escollits, mostrar-los sempre d'una forma simple i amb reducció d'opcions, sense sofisticacions per intentar impactar l'usuari, perquè segurament sí que ho aconseguirem, però amb efectes totalment contraris als esperats.

 

Bibliografia

Abarca, M.; Lloret, A.; Pons, D. M.; Rubio, F. J.; Vallés, R. (2012). Tecnologías móviles en bibliotecas: aplicaciones en la biblioteca de la Universitat Politècnica de València. UPV: Biblioteca y Documentación Científica. <http://hdl.handle.net/10251/14793>. [Consulta: 10/06/2013].

Arroyo-Vázquez, N. (2009). "Web móvil y bibliotecas". El profesional de la información, vol. 18, n.º 2, p. 129–136. <http://bit.ly/18MrScN>. [Consulta: 10/06/2013].

— (2012). Informe APEI sobre movilidad. APEI, Asociación Profesional de Especialistas en información.

Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (2011). Internet móvil. ¿Sustituto o complemento del fijo?. <http://bit.ly/1bPPceb>. [Consulta: 10/06/2013].

Developer Economics (2013). How can HTML5 compete with Native?. <http://bit.ly/1bCtSFk>. [Consulta: 10/06/2013].

Ford, R.; Wiedemann, J. (2011). Apps para dispositivos móviles: casos de estudio. Madrid: Taschen España.

Fundación Orange (2011). eEspaña 2011: informe anual sobre el desarrollo de la sociedad de la información en España. <http://bit.ly/zAO8kr>. [Consulta: 10/06/2013].

Fundación Telefónica (2012). La sociedad de la información en España 2011. Editorial Ariel. < http://www.fundacion.telefonica.com/es/arte_cultura/publicaciones/sie/si.... [Consulta: 10/06/2013].

Gartner (2011). Key issues for mobile applications. <http://gtnr.it/17LNkhM>. [Consulta: 10/06/2013].

Lara-Navarra, P.; Maniega-Legarda (2009). "RIA (Rich internet applications): la pluralidad del contenido". Anuario ThinkEPI, 2010, vol. 4, p. 314–315. <http://www.thinkepi.net/ria-rich-internet-applications-la-pluralidad-del.... [Consulta: 10/06/2013].

Maniega-Legarda, D.; Pulgar-Vernalte, F. (2013). "Bibliotecas y movilidad: explorando nuevos modelos de interrelación con los usuarios". XIII Jornadas españolas de documentación - FESABID 2013, Toledo (España), 24–25 de mayo de 2013. <http://eprints.rclis.org/19348/>. [Consulta: 10/06/2013].

Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la Sociedad de la Información (2011). Las TIC en los hogares españoles: Estudio de demanda y uso de Servicios de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información. <http://bit.ly/A8EUf8>. [Consulta: 10/06/2013].

Oracle (2011). Opportunity calling: The future of mobile communications – Take two. <http://bit.ly/xjzpID>. [Consulta: 10/06/2013].

Pulgar-Vernalte, F.; Maniega-Legarda, D. (2012). "Liburutegiak: una aplicación para servicios bibliotecarios en Red". Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas. <http://hdl.handle.net/10421/6745>. [Consulta: 10/06/2013].

ReadWriteWeb (2011). El desarrollo de aplicaciones móviles. Informes y tendencias. La Catedral Innova. < http://www.innovanube.com/docs/ticbeat%20-%20desarrollo_de_apliaciones_m... >. [Consulta: 10/06/2013].

Rocheleu, J. (2011). Designing web application interfaces from a user experience Standpoint. <http://bit.ly/xu6Lfk>. [Consulta: 10/06/2013].

The App Date (2013). Infografía. <http://bit.ly/1c1gP22>. [Consulta: 10/06/2013].

Viquipèdia (2013). <http://ca.wikipedia.org/wiki/Aplicaci%C3%B3_m%C3%B2bil>. [Consulta: 10/06/2013].

 

Citació recomanada

Lara Navarra, Pablo; Serradell, Enric; Maniega Legarda, David (2014). "App, mobilitat de continguts per estendre serveis d'informació". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 32 (juny) . <http://bid.ub.edu/32/lara1.htm>. DOI: http://dx.doi.org/10.1344/BiD2014.32.28 [Consulta: 08-12-2016].