Implementació de l’emprenedoria en els estudis de Biblioteconomia i Documentació: un exemple danès

 

[English version]


Michael Rene Kristiansson

Professor associat de la Det Informationsvidenskabelige Akademi
Københavns Universitet, Copenhaguen

Henrik Jochumsen

Professor associat de la Det Informationsvidenskabelige Akademi
Københavns Universitet, Copenhaguen

 

Resum

La finalitat d'aquest article és demostrar de quina manera l'ensenyament i l'aprenentatge centrat en l'emprenedoria es pot implementar en el context específic de la Biblioteconomia i la Documentació (BID) i alhora exposar els reptes que representa implementar l'emprenedoria en el context universitari general. Es presenta un concepte d'ensenyament i aprenentatge que s'ha dissenyat per satisfer els requisits acadèmics i també per treballar de manera satisfactòria i rellevant en el context de la Biblioteconomia i la Documentació (és a dir, en un context no empresarial). S'expliquen i analitzen les bases teòriques d'aquest concepte d'ensenyament i aprenentatge i, a més, es presenten les experiències concretes, els resultats i els assoliments dels seminaris i els cursos a la Det Informationsvidenskabelige Akademi on s'ha desenvolupat aquest concepte.

Resumen

La finalidad de este artículo es demostrar de qué manera la enseñanza y el aprendizaje centrado en el emprendimiento puede implementarse en el contexto específico de la Biblioteconomía y la Documentación (ByD) y al mismo tiempo exponer los retos que representa implementar el emprendimiento en el contexto universitario general. Se presenta un concepto de enseñanza y aprendizaje que se ha diseñado para satisfacer los requisitos académicos y también para trabajar de manera satisfactoria y relevante en el contexto de la Biblioteconomía y la Documentación (es decir, en un contexto no empresarial). Se explican y analizan las bases teóricas de este concepto de enseñanza y aprendizaje y, además, se presentan las experiencias concretas, los resultados y los logros de los seminarios y los cursos en la Det Informationsvidenskabelige Akademi donde se ha desarrollado este concepto.

Abstract

The present article intends to illustrate how entrepreneurship-centered teaching and learning can be implemented in a LIS-specific context while at the same time thematizing the challenges of implementing entrepreneurship in a general university context. The paper presents a concept of teaching and learning that is designed partly to meet academic requirements and partly to work satisfactorily, and in an appropriate manner, in a specifically LIS-related (i.e., a non-business) context. The theoretical basis of this teaching- and learning-related concept is explained and discussed. In addition, the article presents particular experiences, results and achievements obtained in seminars and course units at the Royal School of Library and Information Science, where the concept was developed.

 

1 Introducció

"Europa ha d'estimular la mentalitat emprenedora dels joves [...] El paper de l'educació per a promoure actituds i comportaments emprenedors ha estat àmpliament reconegut. [...] Tanmateix, els beneficis de l'educació emprenedora no es limiten a les start-up, les empreses innovadores i els nous llocs de treball. L'emprenedoria té a veure amb la capacitat de la persona per a transformar les idees en accions i, per tant, és una competència clau per a tothom, que ajuda els joves a ser més creatius i a tenir més confiança en ells mateixos en tot allò que fan." (European Commission, 2008, p. 7).

L'emprenedoria és un fenomen cada cop més essencial en la societat contemporània. L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) proposa fomentar l'esperit emprenedor (OECD, 2010; OECD, 2015, p. 54-60) i la Comissió Europea suggereix centrar els plans d'estudi escolars en la creativitat, la innovació i l'emprenedoria (European Commission, 2010). En línia amb aquesta manera de pensar, s'han inclòs cursos d'emprenedoria en els plans d'estudi de moltes universitats d'arreu del món, a banda de les escoles de negoci, tot i que ha estat un repte important (West; Gatewood; Shaver, 2009a). Hi ha hagut fins i tot intents d'establir universitats específicament orientades a l'emprenedoria (NCEE, 2013; Fayolle; Redford, 2014). Per tant, la raó per a dur a terme cursos d'emprenedoria és l'existència d'una important necessitat social i internacional de formar candidats emprenedors i dinàmics, que siguin capaços de desenvolupar els coneixements professionals que han adquirit a la universitat i d'aplicar-los a una situació pràctica en benefici propi, de la professió i del conjunt de la societat. Atès que el mercat de treball en general i –a causa dels avenços tecnològics– el camp de la Biblioteconomia i Documentació en particular estan canviant ràpidament cap a un model en què els candidats han de generar els seus propis llocs de treball, l'ensenyament de l'emprenedoria també és rellevant per als professors i estudiants de la BID.

 

2 Plantejament del problema

No obstant això, no hi ha consens sobre el concepte d'emprenedoria. L'emprenedoria pot adoptar moltes formes, ja que el concepte està estretament relacionat amb altres nocions com la creativitat, la creació de valor i la innovació. Aquests termes s'utilitzen de manera diversa en diferents entorns professionals. Investigadors com Brazeal i Herbert (1999) i Low (2001), professors francesos d'emprenedoria i gestió de la innovació i estratègia citats a Fayolle i Gailly (2008), afirmen que, en els camps ontològic i teòric, no hi ha consens respecte del que és l'emprenedoria.

Tampoc no hi ha consens quan es tracta de gestionar l'ensenyament d'emprenedoria o d'organitzar la docència en aquest camp (Gibb, 2007). Com a tal, es tracta d'un àmbit molt nou i emergent i que encara es troba en un estat incipient (Brazeal; Herbert, 1999; Low, 2001, ambdós citats a Fayolle; Gailly, 2008, p. 325; vegeu també Fayolle, 2007).

Hi ha una sèrie de reptes vinculats al desenvolupament i la implementació de cursos d'emprenedoria, incloent-hi una sèrie de consideracions educatives i didàctiques. Un tema que sovint apareix en la literatura és si l'emprenedoria es pot ensenyar (Henry, Hill; Leitch, 2005a, 2005b). Si assumim que l'emprenedoria es pot aprendre, quina forma d'educació / ensenyament s'hauria de fer servir? Quines són les finalitats de l'educació? I quines eines pedagògiques es poden fer servir?

 

2.1 Problema

El problema que es pretén abordar en aquest treball és el repte d'implementar l'emprenedoria, que és una disciplina pràctica en un entorn acadèmic en el qual prevalen activitats fonamentalment universitàries, com l'ensenyament i la investigació. En aquest article es planteja aquest problema identificant i presentant un concepte d'ensenyament i aprenentatge desenvolupat a la Det Informationsvidenskabelige Akademi (Escola Reial de Biblioteconomia i Documentació de Copenhaguen), específicament adaptat al context de la Biblioteconomia i la Documentació. Analitzarem a fons el problema que representa implementar l'ensenyament de l'emprenedoria en aquest context acadèmic presentant les experiències que hem dut a terme per posar a prova aquest concepte docent.

Durant uns quants anys s'ha provat un mètode prometedor anomenat efectuació (Fayolle; Gailly, 2008, p. 584) en uns determinats contextos d'aprenentatge a la Det Informationsvidenskabelige Akademi. Posteriorment, s'ha fet servir aquest mateix mètode en l'assignatura Emprenedoria i col·laboració. En aquest article es presenta, es descriu i s'analitza la implementació d'aquest mètode d'acord amb les fases següents:

  • En primer lloc, es presenta l'efectuació com a mètode general per a l'ensenyament de l'emprenedoria.
  • En segon lloc, es presenta i s'analitza el desenvolupament d'una assignatura de la Det Informationsvidenskabelige Akademi titulada Emprenedoria i col·laboració, basat en l'efectuació.
  • En tercer lloc, es presenta i s'analitza l'experiència d'utilitzar l'efectuació, tenint en compte les experiències dels estudiants que van participar en aquest curs i les avaluacions dels examinadors externs.
  • Finalment, es consideren l'abast i la rellevància de continuar desenvolupant aquest concepte.
 

3 El marc teòric: el model i els principis de l'efectuació

Com a punt de partida s'ha triat l'efectuació perquè, en general, és un mètode d'aplicació general que no està directament vinculat amb la mentalitat empresarial. Així, com es veurà a continuació, l'efectuació també és aplicable, per exemple, a les Humanitats, o en el nostre cas a la Biblioteconomia i la Documentació.

El terme efectuació s'entén millor si es considera el seu terme oposat causació (vegeu, per exemple, Nielsen, 2012). Tots dos termes els va encunyar la professora índia-americana d'Administració d'Empreses Saras Sarasvathy (2001, 2008). La causació és la manera tradicional de generar emprenedoria bàsicament per mitjà de la planificació. La causació es basa en els objectius del projecte, és a dir, en la finalitat del projecte que, en general, es fonamenta en prediccions sobre el futur. Per tant, la finalitat de la causació és buscar una oportunitat que sol aparèixer quan s'analitza l'entorn extern. En canvi, l'efectuació es basa en els mitjans que té, o que pot activar fàcilment, l'emprenedor, o en el nostre cas els estudiants (emprenedors principiants). Aquesta part és la primera etapa del model d'efectuació. Creant un projecte basat en els mitjans de què ja disposa l'estudiant, Sarasvathy argumenta que l'emprenedoria no és solament per a uns quants escollits (Read et al., 2011).

La segona etapa del model d'efectuació és que l'emprenedor / estudiant emprenedor tingui la possibilitat de crear un projecte. La tercera etapa implica que l'estudiant emprenedor interactuï amb altres persones, incloent-hi els seus companys. En altres paraules, que es posi en contacte amb les seves xarxes socials i aconsegueixi que algú s'interessi pel seu projecte o per un projecte en el qual tots es posin d'acord (acord mutu). Es podria dir que els seus companys d'estudi constitueixen la xarxa propera de cada estudiant. A l'aula, els estudiants es presenten i expliquen als seus companys qui son, què saben i a qui coneixen. La idea subjacent es pot expressar així: a partir d'aquesta autopresentació els estudiants col·laboren entre si per dur a terme un projecte conjunt.

Així, la primera part del procés d'efectuació es converteix en una eina d'aprenentatge en el sentit que els estudiants prenen consciència dels mitjans que tenen a la seva disposició i dels que tenen els altres. La segona part és una eina d'avaluació, ja que ajuda els estudiants a saber quin tipus de projecte són capaços d'implementar amb mitjans propis. La tercera i la quarta part del model d'efectuació impliquen interactuar amb els actors potencials i aconseguir que participin en el projecte.

El model d'efectuació

Figura 1. El model d'efectuació

 

4 Implementació de l'efectuació a la Det Informationsvidenskabelige Akademi

4.1 El concepte d'ensenyament

El curs Emprenedoria i col·laboració fa servir un marc educatiu conceptual desenvolupat especialment per a l'ensenyament de l'emprenedoria a la Det Informationsvidenskabelige Akademi. El concepte docent, dissenyat acuradament a partir de l'estudi de la literatura sobre ensenyament de l'emprenedoria, s'ha posat a prova i s'ha ajustat per mitjà de les experiències derivades de 15 cursos experimentals que s'han dut a terme en aquesta escola en el període 2010-2015. El concepte s'ha desenvolupat sistemàticament a partir de l'avaluació continua i el seguiment dels cursos anteriors en un procés experimental, iteratiu i heurístic. En l'apartat següent es descriuen els principals processos d'un curs que s'ha dut a terme recentment.

 

4.2 El curs Emprenedoria i col·laboració

El curs que es presenta en aquest article –Emprenedoria i col·laboració­– es va dur a terme la primavera de 2014 i es va repetir la primavera de 2015. Aquest curs s'ofereix als nivells de grau i postgrau. Hi ha hagut una mitjana de 25 estudiants per curs, amb un total de 50 estudiants. El desenvolupament del curs ha estat finançat per la fundació danesa Fonden for Entreprenørskab (The Danish Foundation for Entrepreneurship – Young Enterprise).

En un context d'assignació de projectes, els estudiants solen tenir llibertat per triar tant el problema com l'enfocament metodològic del tema de l'assignatura / mòdul. Però per les característiques especials d'aquest projecte es va demanar als estudiants que fessin el seu treball a partir d'un problema predefinit i un mètode acordat prèviament. Des del principi, es va demanar a tots els estudiants que exploressin el mateix problema / tema i apliquessin el mateix mètode, l'efectuació. Per tant, havien d'aplicar el mètode de l'efectuació per iniciar i legitimar un projecte d'emprenedoria.

La premissa inicial va ser que els estudiants coneguessin a fons la teoria i la metodologia de l'efectuació, i que fossin capaços d'aplicar-la en la pràctica. El programa del curs inclou una part teòrica i una altra de pràctica. Com s'ha esmentat abans, la part pràctica consisteix en dues activitats principals: 1) iniciació i 2) legitimació del projecte. En la part pràctica, els estudiants prenen la iniciativa i comencen a concebre un projecte d'emprenedoria, alhora que el legitimen aconseguint que altres estudiants i persones de fora de la universitat (amics, familiars o persones que coneixen d'altres àmbits) s'hi involucrin d'alguna manera. Així, adquireixen experiència pràctica en les etapes inicials d'un projecte d'emprenedoria. En la part teòrica del curs, els estudiants haurien de ser capaços d'explicar i reflexionar sobre l'ús de l'efectuació com a teoria i mètode. Tan important és la part pràctica com la teòrica.

 

4.3 El repte d'implementar l'emprenedoria en l'àmbit acadèmic

Per a una universitat és un gran repte combinar l'enfocament pràctic de l'emprenedoria amb la tradició teòrica acadèmica. L'equilibri no és fàcil d'aconseguir. En l'emprenedoria és important desenvolupar la competència d'acció, és a dir, la capacitat per prendre iniciatives, actuar i ser constructiu. En la tradició acadèmica, el més important és ser sobretot crític. En aquest context, el repte és aconseguir que els estudiants es prenguin seriosament el treball pràctic i facin realitat el seu projecte d'emprenedoria.

Un dels problemes que cal abordar és que els plans d'estudi universitaris sovint no permeten avaluar els estudiants a partir d'indicadors pràctics, com ara la competència d'acció, ni recompensar els que realment tenen èxit amb una iniciativa d'emprenedoria. El repte pot ser estructural, ja que l'emprenedoria necessita temps, la qual cosa no sempre s'ajusta amb la programació de mòduls de curta durada o la divisió clàssica en semestres característica de la universitat. Els cursos es fan al llarg d'un semestre i no solen estendre's més enllà. Però el problema també podria atribuir-se a la reticència de la universitat a acceptar i premiar les habilitats pràctiques de la mateixa manera que les teòriques.

Pel que fa als requisits teòrics que s'exigeixen als estudiants, el pla d'estudis del quart semestre del grau a la Det Informationsvidenskabelige Akademi no n'és una excepció. Amb un pla d'estudis predeterminat, el repte dels educadors és interpretar el currículum acadèmic i els requisits teòrics, de manera que s'adeqüin a les exigències de l'emprenedoria. El curs Emprenedoria i col·laboració intenta superar aquest repte –el conflicte entre la teoria i la pràctica– millorant la qualitat tant de la pràctica com de la teoria.

El pla d'estudis del quart semestre de grau estableix que, al llarg del projecte, l'estudiant ha d'adquirir l'habilitat per analitzar, discutir i reflexionar sobre els temes teòrics i metodològics pertinents. A més, ha d'arribar a poder reflexionar sobre la teoria científica associada al tema específic de l'assignatura. Els objectius del pla d'estudi es divideixen, doncs, en coneixements, habilitats i competències. Pel que fa a l'adquisició de coneixements, l'estudiant ha de saber i ser capaç de comprendre i analitzar les teories i els mètodes, i ha d'entendre els corrents rellevants de les teories científiques existents en relació amb les teories i els mètodes aplicats.

Quant a les habilitats, l'estudiant ha de poder formular un problema rellevant, ser capaç d'aplicar teories i mètodes al problema, i analitzar-lo de manera coherent i consistent.

I, finalment, en relació amb les competències, l'estudiant ha de ser capaç de fer un treball acurat des d'un punt de vista crític, teòric, analiticodiscursiu i reflexiu, i ha de poder reflexionar sobre les teories científiques i els aspectes metodològics relacionats amb el tema / problema triat.

Per tal que els estudiants poguessin dur a terme un projecte d'emprenedoria mitjançant el model d'efectuació i intentessin establir acords de col·laboració, vam interpretar el pla d'estudis i el temari de les assignatures de la manera següent:

  • Els estudiants han d'adquirir coneixements sobre la teoria i els mètodes d'emprenedoria, sobretot l'efectuació i la causació.
  • Els estudiants han de dissenyar i completar un projecte d'emprenedoria basat en el model d'efectuació.
  • Els estudiants han de presentar el projecte a les persones o grups interessats per tal que s'hi involucrin i hi col·laborin.
  • El projecte s'ha de plantejar des de la perspectiva d'una teoria científica.

Els estudiants han d'il·lustrar el procés des del punt de vista pràctic i teòric, i han de descriure / analitzar la interacció entre la teoria i la pràctica.

Així, han de fer el següent: 1) dur a terme un projecte d'emprenedoria d'acord amb el model d'efectuació, 2) avaluar el desenvolupament del procés, i 3) descriure la relació entre teoria i pràctica en aquest procés.

El mòdul s'avalua amb un examen extern, que té el format de defensa oral d'un treball escrit. Així, l'examen té uns requisits semblants als treballs tradicionals en l'entorn acadèmic universitari: 1) resum, 2) tema que es planteja / formulació de problemes, 3) descripció del mètode o mètodes aplicats, 4) anàlisi, 5) presentació dels resultats i conclusions, 6) llista de bibliografia.

Cal destacar que no és obligatori que els estudiants duguin a terme un projecte pràctic; l'únic requisit és la documentació que faci constar la participació de les persones de fora la universitat. Per tant, aparentment, sembla que el procés no és més que un exercici acadèmic l'objectiu del qual és demostrar la capacitat dels estudiants per preparar una presentació escrita rigorosa i precisa sobre un projecte d'emprenedoria. Ara bé, la qüestió és fer-ho de manera que els estudiants hagin de generar i presentar les dades empíriques d'un projecte d'emprenedoria que han iniciat i legitimat en la pràctica.

En resum, l'objectiu del curs és doble / dual: en primer lloc, per mitjà d'una iniciativa que els estudiants han iniciat de manera autònoma, s'espera que apliquin en la pràctica un procés d'efectuació; en segon lloc, es demana que reflexionin sobre aquest procés a partir d'una teoria científica i, com s'ha esmentat abans, el producte final és un treball de curs amb una estructura acadèmica tradicional.

 

5 Experiències

A continuació es descriuen i analitzen les experiències del curs a partir de les opinions dels examinadors externs.

és relativament fàcil valorar si els estudiants han adquirit coneixements sobre la teoria i els mètodes de l'emprenedoria, en aquest cas sobre l'efectuació i la causació. També és fàcil valorar si saben aplicar la teoria i els mètodes de l'emprenedoria en l'àmbit conceptual i teòric, si poden classificar el seu projecte en un marc teòric i si saben relacionar la teoria amb la pràctica.

Una part molt important del curs, i també de l'examen, és l'obligació de disposar d'un "compromís" per escrit de les persones que participen en el projecte des de fora. En el marc del projecte, aquesta exigència es va vehicular per mitjà de la correspondència –per exemple, correus electrònics o blogs– entre els estudiants i els participants externs, en la qual es feia constar el compromís, un acord previ o qualsevol altre tipus de resposta.

Tanmateix, és relativament més difícil mesurar les competències dels estudiants per a actuar –prendre mesures­– en relació amb l'emprenedoria o la seva ocupabilitat, sobretot en la part escrita de l'examen: el treball de curs. L'examen oral és un recurs més adequat per avaluar la competència d'acció i la seva ocupabilitat.

La majoria dels estudiants van intentar de portar en la pràctica un projecte d'emprenedoria, tot i que alguns projectes es van mantenir exclusivament en el camp acadèmic, és a dir, com a projectes hipotètics.

Ara bé, segons l'experiència dels autors d'aquest article, és relativament fàcil avaluar les capacitats dels estudiants si es tenen en compte els principis i les etapes del model d'efectuació, és a dir, si els estudiants han adquirit una experiència real pel que fa a les etapes del model i són capaços de reflexionar sobre el procés (sobre l'experiència que han adquirit i el grau de control sobre el procés): 1) presa de consciència, 2) avaluació, 3) interacció, i 4) establiment d'acords / compromisos i col·laboracions.

L'ús del blog, en què els estudiants preparen la documentació i escriuen diàriament sobre les seves accions i consideracions al llarg del curs, reflecteix el procés que han seguit i és una eina adequada per valorar la seva presa de consciència, el seu discerniment i la seva capacitat per a interactuar amb altres persones. El blog també és un procediment adequat per determinar la capacitat dels estudiants per involucrar-se en els seus projectes d'emprenedoria, és a dir, la seva ocupabilitat.

 

6 Conclusions

En aquest article hem presentat i analitzat un curs d'emprenedoria titulat Emprenedoria i col·laboració, les seves bases teòriques i les experiències que es poden extreure de la implementació.

El repte ha estat identificar un enfocament metodològic, que es pot aplicar a un context universitari, específicament en relació amb la Biblioteconomia i la Documentació. Gràcies a aquesta experiència creiem que hem identificat una teoria adequada en el context de l'ensenyament i l'aprenentatge d'activitats orientades a l'emprenedoria –l'efectuació–, que podria aplicar-se a la Biblioteconomia i la Documentació com a disciplina acadèmica. Tanmateix, ha calgut modificar i ajustar el mètode d'efectuació per tal d'adequar-lo amb més precisió a les exigències acadèmiques definides per la universitat en general i per la Biblioteconomia i la Documentació o les Humanitats en particular,

Estem convençuts que hem fet un gran pas en aquest àmbit. Alhora, estem segurs que encara hi ha molt terreny per explorar, desenvolupar i adaptar aquest mètode en els propers anys, ja que les competències dels estudiants s'hauran d'ajustar cada cop més a les demandes d'ocupabilitat que requereix el mercat de treball i, d'altra banda, ells estaran més ben preparats per participar en els processos d'emprenedoria, ja siguin projectes econòmics, socials o culturals.

 

7 Bibliografia

Brazeal, D. V.; Herbert, T. T. (1999). ″The genesis of entrepreneurship″. Entrepreneurship Theory & Practice, vol. 23, no. 3, p. 29-45.

European Commission (2008). Best procedure project. Entrepreneurship in higher education, especially within non-business studies. Final report of the expert group. Brussels: European Commission.

European Commission (2010). Europe 2020. A strategy for smart, sustainable and inclusive growth. Communication from the Commission. Brussels: European Commission. [COM(2010) 2020].

Fayolle A. (ed.) (2007). Handbook of research in entrepreneurship education. A general perspective, vol. 1. Cheltenham, UK: Edward Elgar Publishing.

Fayolle A.; Gailly, B. (2008). ″From craft to science″. Journal of European Industrial Training, vol. 32, no. 7, p. 569-593.

Fayolle, A.; Redford, D. T. (2014). Handbook on the Entrepreneurial University. Cheltenham, UK: Edward Elgar Publishing.

Gibb, A. (2007). ″Creating the entrepreneurial university. Do we need a wholly different model of entrepreneurship?″ En: Fayolle A. (ed.). Handbook of research in entrepreneurship education. A general perspective, vol. 1, p. 67-97. Cheltenham, UK: Edward Elgar Publishing.

Henry, C.; Hill, F.; Leitch, C. (2005a). ″Entrepreneurship education and training. can entrepreneurship be taught? Part 1″. Education and Training, vol. 47, no. 2, p. 98-111.

Henry, C.; Hill, F.; Leitch, C. (2005b). ″Entrepreneurship Education and Training. Can entrepreneurship be taught? Part 2″. Education and Training, vol. 47, no. 3, p. 158-169.

Low, M. B. (2001). ″The adolescence of entrepreneurship research: specification of purpose″.

Entrepreneurship Theory and Practice, vol. 25, no. 4, p. 17-26.

Nielsen, S. L.; Klyver, K.; Evald, M.; Bager, T. (2012). Entrepreneurship in Theory and Practice Paradoxes in play. Cheltenham, UK: Edward Elgar.

OECD (2010). The OECD Innovation Strategy. Getting a Head Start on Tomorrow. Paris: OECD.

OECD (2015). The Innovation Imperative. Contributing to Productivity, Growth and Well-Being. Paris: OECD Publishing.

Read, S.; Sarasvathy, S.; Dew, N.; Wiltbank, R.; Ohlsson, A.-V. (2011). Effectual Entrepreneurship. London: Routledge.

Sarasvathy, S. D. (2001). ″Causation and effectuation. Toward a theoretical shift from economic inevitability to entrepreneurial contingency″. The Academy of Management Review, vol. 26, no. 2, p. 243-63.

Sarasvathy, S. D. (2008). Effectuation. Elements of entrepreneurial expertise. Cheltenham, UK: Edward Elgar Publishing, New Horizons in Entrepreneurship Series.

The National Centre for Entrepreneurship in Education (NCEE) (2013). The entrepreneurial university. From concept to action. Coventry, UK: Coventry University Technology Park.

West, P. G.; Gatewood, E. J.; Shaver, K. G. (2009). Legitimacy across the university. Yet another entrepreneurial challenge. En: West, P. G.; Gatewood, E. J.; Shaver, K. G. (eds.). Handbook of university-wide entrepreneurship education. Cheltenham, UK: Edward Elgar Publishing, p. 1-11.

Citació recomanada

Kristiansson, Michael Rene; Jochumsen, Henrik (2015). "Implementació de l’emprenedoria en els estudis de Biblioteconomia i Documentació : un exemple danès". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 35 (desembre) . <http://bid.ub.edu/35/kristiansson.htm>. [Consulta: 23-09-2017].