Tendències investigadores de la ciència de la informació i la biblioteconomia a Iberoamèrica i al Carib

 

[Versión castellana]


Alfredo Luis Menéndez Echavarría, Aída Julieta Quiñones Torres, Adriana Jedsabel Ordóñez Paz, Liliana Margarita Herrera Soto, Carolina Rozo Higuera, Hernando Cruz Mesa, Leonardo Melo González, Yeny Magali Pérez Puerto

Professors del Departamento de Ciencia de la Información
Facultad de Comunicación y Lenguaje
Pontificia Universidad Javeriana de Bogotá

 

Resum

Objectiu: aquest article presenta categories que mostren tendències investigadores de la ciència de la informació i la biblioteconomia en l'entorn d'Iberoamèrica i el Carib. Les categories han estat producte d'una recerca l'objectiu de la qual es relaciona amb l'anàlisi d'aquests aspectes predictius i prospectius de la disciplina, així com la configuració de l'horitzó d'aquest camp des d'una perspectiva científica.

Metodologia: l'enfocament que assumeix el projecte és de caràcter mixt, ja que integra l'anàlisi quantitativa i qualitativa, tenint en compte que s'utilitzen tècniques bibliomètriques, i procediments que integren l'ús de variables de mesura i obtenció d'indicadors de producció científica. De la mateixa manera, s'examinen i descriuen els articles seleccionats respecte del seu contingut teoricoepistemològic, recuperats del Web of Science, informació d'Iberoamèrica i del Carib, entre els anys 2009 i 2013, corresponents als títols de revistes que integren la categoria temàtica "Information Science & Library Science" del Journal Citation Reports de 2012.

Resultats: van permetre identificar sis categories de la ciència de la informació i la biblioteconomia i les seves tendències respectives en l'entorn d'Iberoamèrica i del Carib, les quals es refereixen a categories clàssiques com ara els estudis mètrics de la informació i els serveis d'informació. Així mateix es tracten les arquitectures i els sistemes d'informació que es perfilen des del segle xxi. Finalment, es van obtenir categories com ara la comunicació, el coneixement, les ciències socials i humanes, que es perfilen com a desafiament al qual els professionals de l'àrea s'hauran d'enfrontar. Els resultats apunten cap a la confirmació de la interdisciplinarietat i transdisciplinarietat de la ciència de la informació i la biblioteconomia, com a configuració i expansió del seu domini a partir de les diverses tendències posades en l'escenari de producció.

Resumen

Objetivo: este artículo presenta categorías que evidencian tendencias investigativas de la ciencia de la información y la bibliotecología en el entorno de Iberoamérica y el Caribe. Estas han sido producto de una investigación cuyo objetivo se relaciona con el análisis de estos aspectos predictivos y prospectivos de la disciplina, así como la configuración del horizonte de este campo desde una perspectiva científica.

Metodología: el enfoque que asume el proyecto es de carácter mixto, pues integra el análisis cuantitativo y cualitativo, teniendo en cuenta que se utilizan técnicas bibliométricas, y procedimientos que integran el uso de variables de medición y obtención de indicadores de producción científica. De igual modo se examinan y describen los artículos seleccionados respecto de su contenido teórico-epistemológico, recuperados de la Web of Science, información de Iberoamérica y el Caribe, entre los años 2009 y 2013, correspondientes a los títulos de revistas que integran la categoría temática "Information Science & Library Science" del Journal Citation Reports de 2012.

Resultados: permitieron identificar seis categorías de la ciencia de la información y la bibliotecología y sus respectivas tendencias en el entorno de Iberoamérica y del Caribe, las cuales se refieren a categorías clásicas como los estudios métricos de la información y los servicios de información. Asimismo tratan las arquitecturas y sistemas de información que se perfilan desde el siglo xxi. Finalmente, se evidenciaron categorías tales como la comunicación, el conocimiento, las ciencias sociales y humanas, las cuales se perfilan como desafío al que los profesionales del área deberán hacer frente. Los resultados apuntan hacia la confirmación de la interdisciplinariedad y transdisciplinariedad de la ciencia de la información y la bibliotecología, como configuración y expansión de su dominio a partir de las diversas tendencias puestas en el escenario de producción.

Abstract

Objectives: Drawing on a predictive and prospective study which describes the general outline of library and information science from a scientific perspective, this paper identifies six categories of LIS research in Ibero-America and the Caribbean.

Methodology: The paper reports on a mixed-methods study that integrated quantitative and qualitative analysis by bringing together bibliometric techniques and procedures combining the measurement of variables and the retrieval of scientific production indicators. The authors examined the theoretical and epistemological content of a series of articles which were retrieved using the Web of Science platform and which offered information on LIS research trends in Ibero-America and the Caribbean during the period 2009–2013. The articles came from the journals in the category "Information Science & Library Science" of the 2012 edition of Journal Citation Reports.

Results: We identified six categories of LIS research in Ibero-America and the Caribbean: the traditional categories of metrics-related research on information and information services; the emerging category of research on information architecture and information systems, which has gathered importance since the turn of the century; and finally, the categories of research on communication, knowledge, and social and human sciences, which can be characterized as the challenge that LIS professionals need to face. Our results confirm that LIS research in Ibero-America and the Caribbean is both interdisciplinary (researchers informing each other’s work) and transdisciplinary (researchers working towards common goals), as evidenced in the development and expansion of the different trends analyzed.

 

1 Introducció

Aquest article és producte dels resultats de la recerca sobre les tendències de la ciència de la informació i la biblioteconomia (CIB) la informació de la qual es va extreure dels articles de les revistes de l'àrea esmentada, publicats al Web of Science (WoS) entre 2009 i 2013, corresponents als països de la regió d'Iberoamèrica i del Carib. L'anàlisi es va centrar en categories emergents i les seves tendències respectives, que porten a configurar un horitzó i posicionament investigador de la ciència de la informació i la biblioteconomia, derivat de la producció acadèmica d'Amèrica Llatina, el Carib, Espanya i Portugal.

El desenvolupament de l'estudi s'inscriu sobre la base teòrica d'autors com ara Porter, Kongthon i Lu (2002), que proposen una metodologia que observa tendències, patrons i línies de recerca, les quals emergeixen a partir de l'anàlisi de literatura científica, i responen als interrogants: què, quan, qui i on. Els autors esmentats integren la recerca documental orientada a partir de tres fases: a) fase d'intel·ligència, b) fase d'anàlisi i disseny i c) fase de selecció. Així mateix s'assumeix la iniciativa d'autors com Castañeda-Peña, Salazar-Sierra, González-Romero, Sierra-Gutiérrez i Menéndez-Echavarría (2013), que contribueixen a la construcció d'una visió pedagògica i dels últims avenços de les investigacions, a partir de l'elaboració de perfils acadèmics recuperats en bases de dades acadèmiques.

Des del camp de la bibliometria, es fonamenta en els estudis de Lozano Díaz, Rodríguez Sánchez i Morffe Félix (2008), que aprofundeixen en el comportament de la producció científica a partir de la revisió de publicacions seriades de Cuba i estableixen tendències i perspectives. Quevedo-Blasco i López-López (2010) aporten, des de la psicologia, el desenvolupament de perfils d'autors, nacionalitat i continguts. Igualment, es reprenen autors com De Moya-Anegón i Herrero-Solana (2002) i Jiménez-Contreras, Delgado López-Cózar i Ruiz-Pérez (2006), teòrics que contribueixen als referents de producció iberoamericana en biblioteconomia i documentació, ja que aprofundeixen en la generació de coneixement pròpia de països, institucions, revistes i autors prolífics amb les citacions respectives. Així mateix Järvelin i Vakkari (1990 i 1993), Koufogiannakis, Slater i Crumley (2004) i Blessinger i Frasier (2007) hi col·laboren amb estudis sobre continguts de publicacions seriades amb factor d'impacte alt.

De manera similar, Tsay (2011) i Hilder i Pymm (2008) utilitzen metodologies aplicades a les publicacions de ciència de la informació i la biblioteconomia i al·ludeixen a l'avanç permanent de la disciplina i a la necessitat d'integrar estratègies innovadores d'acord amb el camp de coneixement. La perspectiva de Teodorescu i Andrei (2011) planteja una anàlisi de producció per països, col·laboracions i citacions. Capurro (2007) exposa una visió reflexiva enfront de la producció de la ciència de la informació i la biblioteconomia, en la qual crida l'atenció sobre la necessitat d'orientar les investigacions en una perspectiva crítica que possibiliti nous paradigmes que, més enllà dels estudis quantitatius, aconsegueixin que la disciplina aporti elements per a la transformació social.

En aquest sentit, l'estudi es va basar en diversos autors que es van aproximar a les anàlisis de documentació científica, postures epistemològiques, indicadors bibliomètrics i patrons investigadors que van emergir per mostrar els eixos que configuren la ciència de la informació i la biblioteconomia, i es va projectar per establir un camp interdisciplinari en el segon decenni del segle xxi en l'era del coneixement.

D'altra banda, és evident que en la literatura científica s'aborda en repetides ocasions el concepte tendències per denotar els corrents principals que emergeixen en una àrea, camp o disciplina particulars. Cronin (2001) l'orienta al reconeixement i les contribucions que es fan dins de l'activitat científica. Kim i Lee (2009) puntualitzen en l'anàlisi de perfils dels descriptors temàtics de les revistes científiques. Kawalec (2013) se centra en les publicacions acadèmiques espanyoles i fa correlacions entre directoris i bases de dades documentals d'accés obert. Han, Shi, Li, Wang, Shen i Su (2014) basen la recerca en la col·laboració internacional i la conformació de xarxes acadèmiques, a partir de la identificació de països i institucions que produeixen coneixement en ciència de la informació i la biblioteconomia. Gainor (2013) compila les idees d'experts en ciència de la informació i la biblioteconomia i emfatitza en la creativitat, el disseny, la innovació i l'organització dels serveis d'informació centrats en les necessitats específiques dels usuaris, així com en la gestió de la informació personal, els grans volums de dades, la ciberseguretat i els joves hiperconnectats (millennials).

Des d'aquesta perspectiva, l'anàlisi de la recerca esmentada va donar resultats que van propiciar l'estructuració de sis categories que van buscar emmarcar les temàtiques més representatives per als investigadors associats a la ciència de la informació i biblioteconomia per a la regió d'Iberoamèrica i el Carib, i la prova de les seves tendències corresponents. Aquestes categories es van construir buscant consolidar tendències alineades als descriptors existents en el camp de la ciència de la informació i la biblioteconomia i es detallaran treballant una visió integral, però al seu torn objectiva, en relació amb els corrents de producció tant acadèmics com empresarials.

En aquest sentit, l'objectiu principal de la recerca es va centrar a analitzar les tendències emergents que formen part de la ciència de la informació i la biblioteconomia, identificant noves categories manifestes en els articles del Web of Science, informació corresponent a les revistes de la disciplina, disponible al Journal Citation Reports (JCR) de 2012, articulada a la producció científica dels països de la regió d'Iberoamèrica i el Carib. Això va portar a inferir l'interrogant: quines són les categories i tendències investigadores dels articles de les revistes en ciència de la informació i la biblioteconomia disponibles al Journal Citation Reports de 2012, publicats en el Web of Science entre 2009 i 2013, dels països de la regió d'Iberoamèrica i el Carib?

A partir d'aquesta pregunta es van identificar les categories i tendències dels articles objecte d'estudi i, d'aquesta manera, es va configurar l'horitzó i el posicionament dels resultats obtinguts en el camp de la ciència de la informació i la biblioteconomia per a la regió estudiada.

 

2 Materials i mètodes

Els documents analitzats comprenen articles científics publicats al Web of Science entre 2009 i 2013, corresponents a les revistes disponibles al Journal Citation Reports de l'any 2012 de la categoria temàtica "Information Science & Library Science". Per al processament d'informació i obtenció d'indicadors, es va recuperar informació seleccionada de la regió d'Iberoamèrica i del Carib.

Un cop localitzades les publicacions de la categoria "Information Science & Library Science", es va construir l'equació de cerca utilitzant operadors booleans (or, per a aquest cas), per delimitar el corpus. L'equació va incloure els vuitanta-vuit títols d'aquestes revistes. No va caldre utilitzar cap tesaurus o vocabulari controlat, ja que la sentència de recerca es va elaborar d'acord amb els títols de les publicacions recuperades del Journal Citation Reports i el període seleccionat.

Els resultats obtinguts es van delimitar per:

  • Anys de publicació: 2009–2013.
  • Països de la regió d'Iberoamèrica i el Carib, dels quals només van aparèixer els següents: l'Argentina, el Brasil, Xile, Colòmbia, Cuba, Espanya, Jamaica, Mèxic, el Perú, Portugal, Trinitat i Tobago, l'Uruguai i Veneçuela.
  • Tipus de document: article, proceedings paper, review.

D'acord amb la delimitació anterior, es van obtenir 1.979 documents del Web of Science. D'aquesta quantitat de registres, es va decidir prendre com a mostra per a l'estudi els articles que tinguessin set citacions o més dins dels índexs de citació del Web of Knowledge. El criteri de selecció es va basar en els autors de més visibilitat i més influents en el camp de la ciència de la informació i la biblioteconomia des de la perspectiva d'autors com Zins (2007) i Batista Brandão Toutain (2007), que identifiquen les escoles, els corrents i autors principals de la disciplina, així com exposen les síntesis d'investigacions epistemològiques (Capurro, 2007) i transversals del camp de coneixement en particular des d'un enfocament prospectiu.

Aquest criteri emprat volia representar de manera objectiva la relació existent entre les citacions, el nombre de documents generats i les revistes en què es publiquen els articles de recerca. Això suposa, a més, una anàlisi del reconeixement, tant de consulta com de referència, que poden aconseguir els autors mitjançant els diferents mitjans de publicació de l'entorn tant acadèmic com investigador. El resultat va ser dos-cents vint articles. S'hi van trobar paradigmes informacionals articulats amb altres disciplines, les quals influeixen en la generació de nou coneixement i fan possible un treball col·laboratiu en l'àmbit científic.

Per analitzar els articles seleccionats, l'equip d'investigadors va fer mineria de textos en el programari anomenat VantagePoint (VP), en el qual es van descobrir les categories temàtiques des dels camps bibliogràfics que contenien la informació rellevant per a l'estudi. En aquest sentit, es va abordar des dels camps: títol, autor, paraules clau (author keywords), descriptors (keywords plus) i categories temàtiques del Web of Science, alhora que es van analitzar les dimensions d'autors, els països, les institucions i les categories temàtiques, elements basats en el criteri de producció científica més gran.

 

3 Resultats

En concordança amb els dos-cents vint articles, es van tenir en consideració els autors i les institucions que més producció científica generen (vegeu les taules 1 i 3), així com els països de la regió (Iberoamèrica i el Carib) que col·laboren i s'integren en el pla internacional (vegeu la taula 2). Com a part d'aquesta lògica, es mostren les categories temàtiques corresponents al Web of Science (vegeu la taula 4).

AUTORS
NRE. D'ARTICLES
F. DE MOYA-ANEGÓN
14
F. HERRERA
10
D. TORRES-SALINAS
10
E. HERRERA-VIEDMA
9
M. BORDONS
7
E. DELGADO LÓPEZ-CÓZAR
7
V. P. GUERRERO-BOTE
7
J. RUIZ-CASTILLO
6
H. F. MOED
5
E. JIMÉNEZ-CONTRERAS
5
J. R. GIL-GARCÍA
5
P. ALBARRÁN
5
I. F. AGUILLO
5
P. SOTO-ACOSTA
4
I. ORTUNO
4
J. L. ORTEGA
4
A. G. LÓPEZ-HERRERA
4
R. COSTAS
4
R. COLOMO-PALACIOS
4
M. J. COBO
4
F. J. CABRERIZO
4

Taula 1. Autors amb més producció científica
Font: elaboració pròpia

La taula 1 presenta els autors prolífics de la regió, entre els quals es troba De Moya-Anegón, que és l'exponent més gran en la categoria dels "estudis mètrics de la informació". No obstant això, es troba que hi ha autors semblants quant a nombre de citacions, com ara De Moya-Anegón i Herrera-Viedma, fet que denota un equilibri en la relació quantitativa i qualitativa.

PAÏSOS
NRE. D'ARTICLES
PAÏSOS
NRE. D'ARTICLES
ESPANYA
169
SUÏSSA
1
ELS ESTATS UNITS
22
SUD-ÀFRICA
1
BRASIL
21
ESLOVÈNIA
1
ANGLATERRA
16
L'ARÀBIA SAUDITA
1
PORTUGAL
15
LA XINA
1
ELS PAÏSOS BAIXOS
10
NOVA ZELANDA
1
MÈXIC
10
LITUÀNIA
1
XILE
4
IRLANDA
1
ITÀLIA
3
L'IRAN
1
BÈLGICA
3
HONGRIA
1
EL PERÚ
2
ALEMANYA
1
ISRAEL
2
FRANÇA
1
COLÒMBIA
2
ESTÒNIA
1
EL CANADÀ
2
XIPRE
1
ÀUSTRIA
2
CUBA
1
AUSTRÀLIA
2
L'ARGENTINA
1
GAL·LES
1

Taula 2. Països per autors i articles
Font: elaboració pròpia

La representació d'Espanya en relació amb la producció científica de la resta dels països objecte d'estudi (vegeu la taula 2) demostra una alta generació de coneixement, que aconsegueix un 77 % del total dels articles publicats al Web of Science. És interessant observar l'avanç d'aquest país en la ciència de la informació i la biblioteconomia, respecte de països llatinoamericans que han establert les seves escoles amb menys de cinquanta anys d'història a la disciplina, marcant fita i impulsant a aquestes noves facultats cap a una producció competitiva en el marc de la recerca. Es destaquen països industrialitzats que col·laboren científicament amb els emergents, pertanyents a la regió estudiada, entre els quals es troben els Estats Units, Anglaterra, Austràlia i Alemanya.

INSTITUCIONS
NRE. D'ARTICLES
CONSEJO SUPERIOR DE INVESTIGACIONES CIENTÍFICAS
33
UNIVERSIDAD DE GRANADA
30
UNIVERSIDAD CARLOS III DE MADRID
20
UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA
11
UNIVERSIDAD DE NAVARRA
11
UNIVERSIDAD DE EXTREMADURA
9
UNIVERSIDAD DE ALCALÁ
9
LEIDEN UNIVERSITY
7
UNIVERSITAT DE BARCELONA
7
UNIVERSITY OF MURCIA
6
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
5
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA
5
UNIVERSIDAD NACIONAL DE EDUCACIÓN A DISTANCIA
5
CENTRO DE INVESTIGACIÓN Y DOCENCIA ECONÓMICAS
5
UNIVERSIDADE DO PORTO
4
UNIVERSITAT POMPEU FABRA
4
IE UNIVERSITY
4
UNIVERSIDAD AUTÓNOMA DE MADRID
4

Taula 3. Institucions amb més producció científica
Font: elaboració pròpia

Cal ressaltar com el desenvolupament del que és públic representat en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i en les universitats espanyoles que es presenten en la taula 3 ha aconseguit ocupar un lloc destacat en les pràctiques i dinàmiques de la producció científica, malgrat que en molts llocs del món la tendència a la privatització ha portat a minimitzar la participació d'aquest tipus d'ens i agències de l'Estat, cosa que no succeeix en el cas espanyol, d'acord amb aquest resultat exposat. La col·laboració de la Leiden University (els Països Baixos), que és una de les universitats que ocupa llocs importants dins de les classificacions de l'educació superior, posiciona no només la producció i la relació amb les àrees desenvolupades des de la ciència de la informació i la biblioteconomia, sinó que confereix més importància als seus autors.

CATEGORIES TEMÀTIQUES DEL WEB OF SCIENCE
NRE. D'ARTICLES
CIÈNCIES DE LA INFORMÀTICA - SISTEMES D'INFORMACIÓ
67
CIÈNCIES DE LA INFORMÀTICA - APLICACIONS INTERDISCIPLINÀRIES
51
ADMINISTRACIÓ
23
COMUNICACIÓ
12
TELECOMUNICACIONS
10
GEOGRAFIA FÍSICA
6
GEOGRAFIA
6
EDUCACIÓ - INVESTIGACIÓ EDUCATIVA
4
CIÈNCIES SOCIALS - INTERDISCIPLINÀRIA
3
FILOSOFIA
3
ÈTICA
3

Taula 4. Categories temàtiques del Web of Science
Font: elaboració pròpia

Les dades de la taula 4 demostren l'enfocament principal que han tingut els investigadors al voltant dels continguts de la ciència de la informació i la biblioteconomia. La reflexió per albirar les tendències va permetre trobar un tret no només orientat a la disciplina, sinó la riquesa que té en la relació amb altres camps del coneixement, com ara les ciències de la informàtica, l'administració i les comunicacions, que són les que prevalen en producció.

D'acord amb les dades presentades en les taules amb les seves interpretacions, van emergir sis categories i per a cadascuna es va trobar una sèrie de possibles tendències que observen un horitzó per al camp objecte d'estudi. L'equip de treball es va reunir en diverses ocasions per normalitzar aquestes categories i tendències que van sorgir dels articles estudiats a fons.

Les categories i tendències investigadores de la ciència de la informació i la biblioteconomia per a la regió d'Iberoamèrica i el Carib que emergeixen de l'anàlisi dels dos-cents vint articles s'aprecien en la figura següent:

Mapa: categories i tendències investigadores en la ciència de la informació i la biblioteconomia. Font: elaboració pròpia

Figura 1. Mapa: categories i tendències investigadores en la ciència de la informació i la biblioteconomia
Font: elaboració pròpia

D'acord amb el que expressa la figura 1, les categories i tendències establertes es van conformar sota la distribució següent:

CATEGORIES I TENDÈNCIES DE LA CIB
NRE. D'ARTICLES
Estudis mètrics de la informació
107
Bibliometria
Cibermetria
Cienciometria
Econometria
Informetria
Comunicació
52
Dispositius mòbils
Divulgació
Estudis d'Internet
Govern electrònic
Mitjans socials
Mercadeig i publicitat
Arquitectura i sistemes d'informació
43
Comunitats virtuals i de pràctica
Disseny participatiu
Estructures d'informació
Xarxes documentals
Seguretat de la informació
Sistemes físics i digitals
Coneixement
14
Gestió del coneixement
Serveis d'informació
12
Unitats d'informació
Usuaris i convergència tecnològica
Ciències socials i humanes
10
Educació superior
Estudis de gènere
Avaluació investigadora
Lingüística computacional
Processos per a l'ensenyament i l'aprenentatge

Taula 5. Categories i tendències de la ciència de la informació i la biblioteconomia
Font: elaboració pròpia

Amb tot, s'aclareix que la totalitat dels articles analitzats correspon a dos-cents vint, ja que alguns dels documents articulaven dues categories i tendències o més; de manera similar, en el Web of Science les revistes que es troben disponibles al Journal Citation Reports poden pertànyer a altres categories temàtiques.

Es fa evident la transversalitat de la ciència de la informació i la biblioteconomia, excloent-la com a suport o eina de les tendències llistades; a més, s'estableix com a pilar fonamental per crear productes informacionals basats en les necessitats i expectatives dels usuaris.

A continuació es presenten les categories i les tendències emergents que van sobresortir en l'estudi sobre la ciència de la informació i la biblioteconomia a la regió d'estudi.

 

a) Estudis mètrics de la informació

D'acord amb la recerca duta a terme, els estudis mètrics de la informació presenten més concentració d'articles amb el 49 % del total dels documents analitzats, els quals aborden les tendències: bibliometria, cienciometria, informetria, cibermetria, altimetria i, fins i tot, econometria. Un dels autors representatius d'aquest corrent és el cubà Gorbea-Portal (1994), que no apareix en els registres recuperats ni analitzats en aquesta recerca. Malgrat tot, l'autor ha treballat a partir dels fonaments teòrics d'aquest objecte d'estudi. L'autor precisa les relacions existents entre diverses disciplines amb els estudis mètrics de la informació com a fenomen d'articulació de models matemàtics i estadístics en la comunicació científica.

Dit això, els estudis mètrics de la informació recullen tendències destacades sobre l'existència d'estudis encaminats a l'educació superior i institucions científiques dins de l'aspecte de la producció acadèmica d'investigadors, en què es recalca la comprovació del càlcul de publicació d'aquests centres, l'acompliment investigador i la conformació de xarxes de coneixement, de coautoria i de cooperació. En aquest sentit, "los indicadores de colaboración miden las relaciones que se establecen entre los productores en la elaboración de un resultado que surge del esfuerzo cooperativo" (Peralta González; Frías Guzmán; Gregorio Chaviano, 2015, p. 296).

Igualment, és manifesta la configuració de criteris de valoració de les universitats i la seva classificació, a més del sondeig sobre el servei prestat dels repositoris institucionals a la comunitat acadèmica, els dominis web universitaris alternatius i les anàlisis de xarxes a Internet a partir dels models: universitat-indústria i universitat-indústria-govern.

Alhora, continua la perspectiva quantitativa de les anàlisis comparades de la producció acadèmica en funció de les col·laboracions interinstitucionals, els indicadors de qualitat per a les revistes especialitzades, el factor d'impacte, els múltiples índexs de mesura i la distribució de citacions i autocitacions en la literatura científica.

 

b) Serveis d'informació

En la gran majoria de les unitats d'informació (biblioteques, arxius, museus, centres de recerca i documentació) es presten diferents serveis l'objectiu dels quals se centra en la possible solució a les necessitats informacionals dels usuaris, en relació amb l'obtenció de diversos tipus de documents, per mitjà de fonts específiques. En general, s'articulen al servei de referència, definida per Menéndez Echavarría i Tinoco Alfaro (2009) com "la asistencia y orientación personalizada hacia los usuarios, con el fin de lograr que todas sus informaciones requeridas sean satisfechas" (p. 318). Els responsables de la prestació dels serveis d'informació busquen "beneficiar a todo el país, entendiendo la información y el conocimiento como elemento esencial de participación e inclusión para la toma de decisiones" (Cuesta Olivos; Rozo Higuera, 2012, p. 183).

No obstant això, l'estudi va evidenciar, amb una representació del 6 % de la mostra total, no només la postura tradicional dels serveis d'informació dins de les unitats d'informació, en la qual s'emfatitza en la qualitat del servei en biblioteques acadèmiques, la formació d'usuaris i el seu comportament en la recuperació d'informació, sinó l'alfabetització informacional, la difusió selectiva d'informació i les biblioteques digitals. Així mateix, és evident l'aposta per estendre's cap a altres camps relacionats amb la banca, les finances, les organitzacions i els aspectes sociocognitius per estudiar les percepcions i el comportament dels usuaris enfront del consum de serveis d'informació i les seves implicacions en la lleialtat i fidelització davant la seva prestació, com ara productes bancaris, hàbits de compra en línia, dispositius mòbils, proveïdors de serveis d'Internet i llocs web, particularitats que componen la categoria emergent anomenada "usuaris i convergència tecnològica".

 

c) Comunicació

La comunicació és un procés de transferència d'informació en el qual s'involucra un emissor i un receptor per intercanviar idees, a través d'un canal en el qual s'envia el missatge desitjat. Sense informació no hi ha comunicació. Això implica que el missatge enviat des de l'emissor ha de ser coherent, amb un sentit i un significat associat; el receptor ha de comprendre l'abast i la congruència d'aquest missatge remès per l'emissor perquè es consideri realment informació. Lasswell (1948) i Shannon (1948) van ser els primers a aportar coneixement relacionat amb els models de comunicació, els quals han transcendit de manera significativa en els processos informacionals.

És així com, dins d'aquesta línia de recerca que involucra el 24 % del corpus, sorgeixen els "estudis d'Internet", que examinen temes concernents a la difusió de la xarxa de xarxes com a element per determinar la bretxa digital, la transparència i els mesuraments del grau d'acceptació de les tecnologies de la informació i la comunicació en certes regions d'Amèrica Llatina, el Carib, Espanya i Portugal. Així mateix, es manifesta com és la participació ciutadana en els portals governamentals, la visibilitat de la informació de les institucions d'educació superior, la conformació de xarxes socials i de deliberació política, el diàleg empresarial i la participació electrònica a Internet com a font d'informació i de mesurament del comportament del seu ús, tot amb la finalitat de fomentar polítiques d'inclusió digital i, així, generar coneixement per mitjà de la col·laboració i interacció entre els actors de la societat de la informació.

D'altra banda, es revelen els "mitjans socials", que són les "plataformas interactivas de comunicación que permiten a las personas colaborar entre ellas, generar contenidos, compartir información y conocimiento, y participar a través de herramientas tecnológicas de la web 2.0 o web social" (Menéndez Echavarría; Sánchez Hernández, 2013, p. 154). En aquest estudi es destaca la funció social del periodisme digital en el marc del web 2.0, l'educació i els processos de col·laboració i visibilitat amb eines digitals, el grau de participació dels usuaris de les entitats financeres i la gestió efectiva de les activitats en el web social al servei dels ciutadans.

D'altra banda, els "dispositius mòbils" aborden els costos i usos dels telèfons mòbils, les relacions entre els usuaris i els seus telèfons mòbils, mitjançant els jocs i els mitjans socials dels ciutadans en general i dels funcionaris d'institucions governamentals. Després, el "govern electrònic" analitza les estratègies competitives, la regulació d'accés, la transparència, la governança, les polítiques públiques, la reducció de costos i les comunitats dels usuaris dels portals i la relació existent amb la telefonia mòbil. Finalment, emergeixen dos corrents que s'articulen: "divulgació" i "mercadeig i publicitat", en les quals es plantegen els temes corresponents a la difusió científica, afí a l'efectivitat de la comunicació en l'àmbit de la salut, l'avaluació d'editors i les actituds comportamentals dels consumidors en llocs web.

 

d) Arquitectura i sistemes d'informació

El desenvolupament de les unitats d'informació, Internet i, particularment, la percepció del web que actualment tenen els usuaris han canviat i, en part, s'inicien en la transformació que han originat els sistemes i les arquitectures d'informació a Internet; així que aquesta és una categoria que a l'àrea de la ciència de la informació i la biblioteconomia té antecedents. La recerca va identificar, mitjançant l'anàlisi de documentació científica, d'indicadors bibliomètrics i de patrons investigadors, la continuïtat i l'expansió del domini d'aquesta categoria que es manifesta en el 19 % de la producció general, com a estructura de convergència de sis corrents relacionats amb els sistemes i les arquitectures d'informació, les quals es van induir a partir de les temàtiques del que es va investigar en el període de 2009 a 2013 en l'àrea de la ciència de la informació i la biblioteconomia a la regió d'Iberoamèrica i el Carib.

Pel que fa a què s'investiga a la regió, la llista següent estableix les línies així:

  1. Sistemes físics i digitals
  2. Estructures d'informació
  3. Comunitats virtuals i de pràctica
  4. Disseny participatiu
  5. Seguretat d'informació
  6. Xarxes documentals

Atès que aquestes categories en la recerca es van manifestar amb jerarquies diferents, la tendència amb jerarquia més gran es va establir a partir de les temàtiques identificades en trenta-cinc articles. Els "sistemes físics i digitals" és la més gran de totes i conté aspectes de seguretat en l'ús de protocols, a més de la implementació de sistemes i el desenvolupament de models predictius. Conjuntament, aquesta perspectiva no només s'enfoca en el cicle dels sistemes, inclosa l'avaluació, sinó en el comportament de l'usuari a l'hora d'accedir-hi, com és el cas del govern electrònic, el qual "implica niveles crecientes de complejidad tecnológica y organizativa, y mayores niveles de integración de los servicios y funcionalidades" (Beltrán Gómez; Melo González, 2014, p. 112). En síntesi, l'espectre dels temes en aquesta categoria cobreix aspectes sistèmics i d'arquitectures d'informació que van des dels sistemes dinàmics de modelació per al disseny de continguts en portals governamentals, passant per la recerca en bases de dades geoespacials, fins al desenvolupament d'eines i aplicacions de programari semàntic com a suport a la presa de decisions en R+D o els models de simulació que se sumen als models semàntics basats en ontologies. La categoria, a més, involucra tant el disseny com l'anàlisi de resultats a partir del mesurament de l'eficàcia en la recuperació de la informació.

Les "estructures d'informació" es van identificar a partir de quatre temes que s'investiguen a l'àrea, relacionats amb la recerca de les estructures, categoria en la qual s'aborden problemes estructurals d'informació en els entorns organitzacionals amb objectius tan diversos com l'arquitectura de programari per a les infraestructures de dades espacials i els sistemes d'informació geogràfica, els mecanismes d'estalvi i temps en la implementació d'ERP (enterprise resource planning) en les organitzacions, la utilització de bases de dades per desenvolupar anàlisi molecular o l'educació i el desenvolupament de processos de col·laboració amb eines web 2.0. D'altra banda, associats a aquesta categoria es troben els estudis de cas, en els quals les experiències positives i els obstacles en l'adquisició i l'apropiació de les tecnologies, especialment en entorns organitzacionals, s'identifiquen aquí. Un aspecte relacionat amb la innovació de les estructures socials necessàries al web així com amb l'impacte de les tecnologies en l'ètica i la responsabilitat social de les empreses també es mostra en aquesta categoria, on les actituds i l'obertura de l'usuari a les tecnologies resulta clau en el moment d'implementar solucions tecnològiques noves, fet que mostra la continuïtat de la categoria a la qual convergeixen aquestes categories, és a dir, la categoria de "sistemes i arquitectures d'informació".

Hem de precisar que en la categoria anomenada "estructures d'informació" és evident l'interès dels investigadors per les propostes de noves arquitectures en els sistemes, el disseny de bases de dades i la incorporació de les eines del web 2.0, especialment en l'àmbit de l'educació.

Les quatre línies restants van permetre establir que les recerques van abordar el desenvolupament de sistemes i arquitectures d'informació relacionats amb el desenvolupament de programari lliure, l'adopció de sistemes d'informació com a resposta a emergències, el flux d'informació i la comunicació, i l'anàlisi de mercat per a les organitzacions. Aquestes categories posen l'accent en l'ús de sistemes d'accés obert (open access). La majoria tenen relació amb les "comunitats virtuals i de pràctica", les "xarxes documentals", les dades obertes i el "disseny participatiu", en els quals s'analitzen principalment els fluxos d'informació que conflueixen en aquests sistemes.

 

e) Coneixement

Des de 1890 l'economista d'origen britànic Alfred Marshall (1920) va conceptualitzar sobre el coneixement i va afirmar que "es nuestro motor más potente de producción; nos permite dominar la naturaleza y obligarla a satisfacer nuestras necesidades" (p. 84). És allà on aquest procés cognitiu s'emmarca en la ciència de la informació quan hi ha un grau d'organització i comprensió de la informació que s'ha processat, i s'empra per resoldre problemes, aconseguir objectius i, per tant, prendre efectivament decisions. En aquesta contemporaneïtat, "el cambio del conocimiento a la aplicación sistémica del mismo le ha dado a éste el poder de crear una nueva sociedad" (Arias; Cruz; Pedraza; Ordóñez; Herrera, 2007, p. 68).

En aquest sentit, apareix dins d'aquesta recerca la "gestió de coneixement", que es reflecteix en l'1 % dels articles analitzats de la regió en el Web of Science, relativa a l'aprenentatge organitzacional. Comprèn els components de producció i transferència de coneixement tàcit i explícit, lideratge, capital intel·lectual, cultura i innovació corporativa, barreres i anàlisi de riscos que marquen l'intercanvi del coneixement organitzacional i, finalment, l'articulació amb els mitjans socials com a solució als processos de comunicació, col·laboració i organització de continguts en les empreses.

 

f) Ciències socials i humanes

L'enfocament interdisciplinari de la ciència de la informació es reflecteix en el coneixement humà i les seves implicacions en els processos socials i culturals. Els estudis científics de la societat i la condició humana es donen a partir de les anàlisis en diversos camps que "se encausan hacia la búsqueda de referentes para interpretar el mundo de la vida [...], cuyos impactos afectan la vida cotidiana" (Quiñones Torres, 2010, p. 103).

En aquesta àrea, representada amb l'1 % del total general de l'anàlisi, s'aprecia la "lingüística computacional", en l'activitat multidisciplinària de la qual es duen a terme indagacions sobre el concepte de semàntica en lingüística aplicat a les tecnologies de la informació. D'altra banda, es troben els "processos per a l'ensenyament i l'aprenentatge", classificació que examina l'alfabetització informacional des d'un enfocament pedagògic i els processos d'interacció entre estudiants, a través de mitjans socials i eines tecnològiques associades com a fenomen d'aprenentatge col·laboratiu sincrònic. L'agrupació següent, "educació superior", presenta similituds amb l'anterior en relació amb el treball col·laboratiu que es manifesta entre estudiants universitaris, igual que dissertacions aplicades al procés d'acreditació i selecció de professors. Els "estudis de gènere" no es queden enrere, i repercuteixen en investigacions acadèmiques associades en ciències socials i ciències jurídiques. Finalment, s'exposa la comunicació de resultats d'investigacions sota la categorització d'"avaluació investigadora".

 

4 Discussió i conclusions

Les tendències investigadores de la ciència de la informació i la biblioteconomia a la regió d'estudi van emergir a partir de l'anàlisi de les paraules clau proporcionades pels autors, dels descriptors i les categories temàtiques del Web of Science de cada article examinat. Es van trobar corrents que, probablement, configuraran la perspectiva teòrica de la disciplina en aquest últim lustre del segon decenni del segle xxi. Les sis línies investigadores que van sobresortir en aquest estudi van ser: estudis mètrics de la informació, serveis d'informació, comunicació, arquitectures i sistemes d'informació, coneixement, i ciències socials i humanes. Aquestes àrees de coneixement han evolucionat a l'interior de la ciència de la informació i la biblioteconomia i són les que es posicionen com a referents de recerca en el camp disciplinari. No obstant això, la reflexió sobre els continguts dels articles analitzats, i en els quals predominen les mètriques informacionals, adverteix la necessitat d'irrompre en enfocaments més qualitatius que permetin no només donar compte dels mesuraments i indicadors de producció, sinó de la possibilitat de transformació que aquest camp podria generar, tenint en compte el caràcter interdisciplinari i transdisciplinari d'aquesta ciència.

L'anàlisi de les categories i tendències investigadores va plantejar com l'avanç de la ciència de la informació i la biblioteconomia segueix plasmat sota enfocaments més quantitativistes, fet que denota que es torna a la influència de perspectives positivistes, les quals no només prevalen, sinó que continuen l'auge cap a aquest tipus de posicionament. El fet d'exposar una tendència de producció en la qual les mètriques mostren una concentració més gran, com es va poder demostrar per mitjà de dades de prevalença del 49 % respecte al total dels documents analitzats, ha portat a plantejar interrogants sobre la incidència que encara té l’estadística com a perspectiva "única" de rigor.

El que s'ha exposat anteriorment també denota que camps més propers a un desenvolupament vinculat a les ciències socials o humanes, des dels quals es busqui respondre problemes polítics o socials, possiblement no interessen els investigadors, fet que igualment ens commina a preguntar-nos sobre com i per què uns camps de coneixement que han dominat les ciències dures continuen influint i definint els camps de recerca de totes les ciències. Així mateix sorgeixen els interrogants relacionats amb processos de producció tan importants com el desenvolupament de la biblioteconomia i la mateixa ciència de la informació, que, tot i que s'han vinculat profundament amb fonaments filosòfics, acaben preferentment enfocats a la relació numèrica.

És més, es mostra aquesta categoria en les mateixes postures dels investigadors, que posen com a centre el coneixement expert, i deixen clar que es relaciona principalment amb la innovació, l'organització de serveis, la gestió de dades i els ciberespais, i tot dirigit a un usuari totalment abstracte i deshumanitzat, ja que el que importa és la venda d'un servei, és a dir, es produeix finalment pel disciplinament (Foucault, 1995) de la disciplina.

Convé destacar que encara que van ser poques les recerques que van desenvolupar una relació amb altres disciplines, plantejada des de la col·laboració interdisciplinària i transdisciplinària, continuen encara en el mesurament o en la relació amb l'usuari, a partir del vincle servei-resposta. Recerques com la lingüística aplicada, l'avaluació investigadora, els estudis de gènere i els processos d'ensenyament-aprenentatge donen compte de les necessitats de l'usuari en relació amb l'ús d'informació, però no estan articulant la ciència de la informació i la biblioteconomia, amb les transformacions que aquests camps de coneixement desenvolupen.

Es va demostrar el predomini de les arquitectures d'informació i les mètriques informacionals, que intervenen en diferents àmbits científics, pel que fa a la configuració de models que impliquen l'optimització aplicada a diverses àrees de coneixement. Això últim aporta a la comprensió de la disciplina dins de la recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+I), cosa que significa que comparativament adverteix la necessitat d'innovar i transformar, al voltant dels múltiples avenços que altres teòrics marquen com a horitzó possible.

Proporcionar nous horitzons és una possibilitat que convida a altres visions que han de plantejar els investigadors, per orientar el valor de la ciència de la informació i la biblioteconomia a una perspectiva holística, la finalitat de la qual, més enllà de les tendències prevalents, ha d'integrar coneixements innovadors, canvis i transformacions més estructurals, no només de la disciplina, sinó en la relació interdisciplinària i transdisciplinària, ja que és un dels èxits més importants que ha perfilat la disciplina mateixa les últimes dècades.

Com es va fer evident mitjançant l'objectiu general d'aquesta recerca que va centrar l'anàlisi a revelar les tendències emergents de la ciència de la informació i la biblioteconomia, i amb ella de les diverses articulacions amb altres disciplines, per mitjà de categories emergents en els articles del Web of Science, de les revistes de la disciplina, disponibles al Journal Citation Reports de 2012, les quals articulaven a la producció científica dels països de la regió d'Iberoamèrica i el Carib, es va poder inferir amb l'estudi trets epistemològics, que integren no sols el fonament teòric, sinó també el metodològic, que van permetre plantejar una perspectiva crítica i prospectiva davant del rumb que també pot assumir la disciplina.

Finalment, es va observar l'emergència de perspectives intel·lectuals dirigides a la interdisciplinarietat i transdisciplinarietat, evidents en la producció bibliogràfica disponible al Web of Science, que va presentar 1.979 resultats que van correspondre als títols de la regió d'estudi i amb una selecció objectiva de registres, que van comprendre un nombre de citacions considerable ja que van prendre com a mostra representativa dos-cents vint articles. Aquests documents van donar compte de la producció que s'ha considerat rellevant d'acord amb els paradigmes que s'han posicionat en la ciència de la informació i la biblioteconomia a final del segle xx i principi del segle xxi.

 

Agraïments

L'equip investigador agraeix a la Vicerrectoría de Investigación de la Pontificia Universidad Javeriana (Bogotá, Colombia) el suport i el finançament rebuts per a aquest projecte.

 

Bibliografia

Arias, José; Cruz, Hernando; Pedraza, Moisés; Ordóñez, Adriana; Herrera, Liliana (2007). "Los escenarios de la gestión del conocimiento y el capital intelectual". Signo y pensamiento, vol. 26, n.º 50, p. 63–83. <http://www.redalyc.org/pdf/860/86005006.pdf>. [Consulta: 10/07/2015].

Atkins, Stephen E. (1988). "Subject trends in library and information science research". Library trends, vol. 36, no. 4, p. 633–658. <https://www.ideals.illinois.edu/bitstream/handle/2142/7561/librarytrendsv36i4c_opt.pdf>. [Consulta: 10/07/2015].

Batista Brandão Toutain, Lídia Maria (2007). Para entender a ciência da informação. Brasil: EDUFBA. <https://repositorio.ufba.br/ri/bitstream/ufba/145/1/Para%20entender%20a%20ciencia%20da%
20informacao.pdf
>. [Consulta: 10/07/2015].

Beltrán Gómez, Adán; Melo González, Leonardo (2014). "Question answering systems in e-government: a proposal for the Colombian context". Proceedings of the International Conference on Advances in Information Processing and Communication Technology - IPCT 2014, p. 111–115. <http://www.seekdl.org/nm.php?id=3620>. [Consulta: 10/07/2015].

Blessinger, Kelly; Frasier, Michele (2007). "Analysis of a decade in library literature: 19942004". College & research libraries, vol. 68, no. 2 (March), p. 155–169. <http://crl.acrl.org/content/68/2/155.full.pdf>. [Consulta: 10/07/2015].

Capurro, Rafael (2007). "Epistemología y ciencia de la información". Enl@ce: revista venezolana de información, tecnología y conocimiento, vol. 4, n.º 1 (enero-abril), p. 11–29. <http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=82340102>. [Consulta: 10/07/2015].

Castañeda-Peña, Harold; Salazar-Sierra, Adriana; González-Romero, Nadya; Sierra-Gutiérrez, Luis Ignacio; Menéndez-Echavarría, Alfredo Luis (2015). Juegos masivos multijugador en línea: arquitecturas, identidades e hipermediación. Bogotá: Editorial Pontificia Universidad Javeriana.

— (2013). "Profiling academic research on massively multiplayer on-line role-play gaming (MMORPG) 2000–2009: horizons for educational research". Folios, n.º 38, p. 75–94. <http://revistas.pedagogica.edu.co/index.php/RF/article/view/2055/1980>. [Consulta: 10/07/2015].

Cronin, Blaise (2001). "Acknowledgement trends in the research literature of information science". Journal of documentation, vol. 57, no. 3, p. 427–433.

Cuesta Olivos, Fanny Yanet; Rozo Higuera, Carolina (2012). "Aproximación a la situación actual del bibliotecario público municipal en Colombia". Signo y pensamiento, vol. 31, n.º 61, p. 172–186. <http://revistas.javeriana.edu.co/index.php/signoypensamiento/article/view/4420/3332>. [Consulta: 10/07/2015].

De Moya-Anegón, Félix; Herrero-Solana, Víctor (2002). "Visibilidad internacional de la producción científica iberoamericana en biblioteconomía y documentación (1991–2000)". Ciencia da informação, v. 31, n. 3 (setembro-dezembro), p. 54–65. <http://www.scielo.br/pdf/%0D/ci/v31n3/a06v31n3.pdf>. [Consulta: 10/07/2015].

Duff, Alistair S. (1997). "Some post-war models of the information chain". Journal of librarianship and information science, vol. 29, no. 4 (December), p. 179–187.

Foucault, Michel (1995). Discipline and punish the birth of the prison. 2nd ed. New York: Vintage Books.

Gainor, Rhiannon (2013). "Selected ASIS&T Board Members Discuss Research Trends in Information Science: a summary". Bulletin of the Association for Information Science and Technology, vol. 40, no. 1 (October-November), p. 13–16. <https://www.asis.org/Bulletin/Oct-13/OctNov13_InsideASIST_Gainor.pdf>. [Consulta: 10/07/2015].

Gorbea-Portal, Salvador (1994). "Principios teóricos y metodológicos de los estudios métricos de la información". Investigación bibliotecológica, vol. 8, n.º 17 (julio-diciembre), p. 23–32. <http://www.revistas.unam.mx/index.php/ibi/article/view/3826/3379>. [Consulta: 10/07/2015].

Han, Pu; Shi, Jin; Li, Xiaoyan; Wang, Dongbo; Shen, Si; Su, Xinning (2014). "International collaboration in LIS: global trends and networks at the country and institution level". Scientometrics, vol. 98, no. 1 (January), p. 53–72.

Hilder, Philip; Pymm, Bob (2008). "Empirical research methods reported in high-profile LIS journal literature". Library & information science research, vol. 30, no. 2 (June), p. 108–114.

Järvelin, Kalervo; Vakkari, Pertti (1993). "The evolution of library and information science 1965–85: a content analysis of journal articles". Information processing & management, vol. 29, no. 1, p. 129–144.

— (1990). "Content analysis of research articles in library and information science". Library and information science research, vol. 12, no. 4, p. 395–421.

Jiménez-Contreras, Evaristo; Delgado López-Cózar, Emilio; Ruiz-Pérez, Rafael (2006). "Producción española en biblioteconomía y documentación con visibilidad internacional a través del Web of Science (1995–2004)". El profesional de la información, vol. 15, n.º 3 (septiembre-octubre), p. 373–383. <http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2006/septiembre/6.pdf>. [Consulta: 10/07/2015].

Kawalec, Anna (2013). "Research trends in library and information science based on Spanish scientific publication 2000 to 2010". Malaysian journal of library & information science, vol. 18, no. 2, p. 1–13. <http://e-journal.um.edu.my/public/article-view.php?id=6421>. [Consulta: 10/07/2015].

Kim, Heejung; Lee, Jae Yun (2009). "Archiving research trends in LIS domain using profiling analysis". Scientometrics, vol. 80, no. 1 (July), p. 75–90.

Koufogiannakis, Denise; Slater, Linda; Crumley, Ellen (2004). "A content analysis of librarianship research". Journal of information science, vol. 30, no. 3 (June), p. 227–239.

Lasswell, Harold (1948). "The structure and function of communication in society". En: Bryson, Lyman (ed.). The communication of ideas. New York: Institute for Religious and Social Studies, p. 37–51.

Lozano Díaz, Ibis; Rodríguez Sánchez, Yaniris; Morffe Félix, Mariemi (2008). "Comportamiento de la bibliotecología y las ciencias de la información en Cuba en el período 2005–2008". Acimed, vol. 18, n.º 6, p. 1–19. <http://scielo.sld.cu/pdf/aci/v18n6/aci071208.pdf>. [Consulta: 10/07/2015].

Marshall, Alfred (1920). Principles of economics: an introductory volume. 8th ed. London: Macmillan and Co. <http://files.libertyfund.org/files/1676/Marshall_0197_EBk_v6.0.pdf>. [Consulta: 10/07/2015].

Menéndez Echavarría, Alfredo Luis; Sánchez Hernández, Claudia Marcela (2013). "Uso de plataformas social media en la práctica docente universitaria: investigación biográfico-narrativa en un estudio de caso". Signo y pensamiento, vol. 32, n.º 63, p. 152–168. <http://revistas.javeriana.edu.co/index.php/signoypensamiento/article/view/6948/5538>. [Consulta: 10/07/2015].

Menéndez Echavarría, Alfredo Luis; Tinoco Alfaro, Jorge Alexander (2009). "Propuesta para la implementación del servicio de referencia virtual en la Biblioteca General de la Pontificia Universidad Javeriana". Signo y pensamiento, vol. 28, n.º 54, p. 317–329. <http://revistas.javeriana.edu.co/index.php/signoypensamiento/article/view/4540/3502>. [Consulta: 10/07/2015].

Peralta González, María Josefa; Frías Guzmán, Maylín; Gregorio Chaviano, Orlando (2015). "Criterios, clasificaciones y tendencias de los indicadores bibliométricos en la evaluación de la ciencia". Revista cubana de información en ciencias de la salud, vol. 26, n.º 3, p. 290–309. <http://rcics.sld.cu/index.php/acimed/article/view/744/504>. [Consulta: 10/07/2015].

Porter, Alan L.; Kongthon, Alisa; Lu, Jye-Chyi (2002). "Research profiling: improving the literature review". Scientometrics, vol. 53, no. 3, p. 351–370.

Quevedo-Blasco, Raúl; López-López, Wilson (2010). "Análisis bibliométrico de las revistas multidisciplinares de psicología recientemente incorporadas en la Web of Science (2008–2009)". Psicologia: reflexão e crítica, v. 23, n. 2, p. 384–408. <http://www.scielo.br/pdf/prc/v23n2/v23n2a21.pdf>. [Consulta: 10/07/2015].

Quiñones Torres, Aída Julieta (2010). "Referentes para interpretar el conflicto: entre la acción comunicativa y la acción participativa". Signo y pensamiento, vol. 29, n.º 57, p. 100–112. <http://revistas.javeriana.edu.co/index.php/signoypensamiento/article/view/2511/1781>. [Consulta: 10/07/2015].

Shannon, C. E. (1948). "A mathematical theory of communication". The Bell System technical journal, vol. 27 (July-October), p. 379–423, p. 623–656.

Teodorescu, Daniel; Andrei, Tudorel (2011). "The growth of international collaboration in East European scholarly communities: a bibliometric analysis of journal articles published between 1989 and 2009". Scientometrics, vol. 89, no. 2, p. 711–722.

Tsay, Ming-yueh (2011). "A bibliometric analysis and comparison on three information science journals: JASIST, IPM, JOD, 1998–2008". Scientometrics, vol. 89, no. 2 (November), p. 591–606.

Zins, Chain (2007). "Classification schemes of information science: twenty-eight scholars map the field". Journal of the American Society for Information Science and Technology, vol. 58, no. 5 (March), p. 645–672.


Citació recomanada

Menéndez Echavarría, Alfredo Luis; Quiñones Torres, Aída Julieta; Ordóñez Paz, Adriana Jedsabel; Herrera Soto, Liliana Margarita; Rozo Higuera, Carolina; Cruz Mesa, Hernando; Melo González, Leonardo; Pérez Puerto, Yeny Magali (2015). "Tendències investigadores de la ciència de la informació i la biblioteconomia a Iberoamèrica i al Carib". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 35 (desembre) . <http://bid.ub.edu/35/menendez.htm>. [Consulta: 23-09-2017].