El llibre electrònic cientificotècnic en el context espanyol

 

[Versión castellana]


Irene-Sofía Romero-Otero, Patricia Jissette Rodríguez-Sánchez

Professores de la Facultad de Ciencias Económicas y Sociales
Universidad de La Salle de Bogotá

 

Resum

Aquest treball descriu alguns dels aspectes del llibre electrònic que més debat generen, especialment el cientificotècnic, a Espanya i per a això el document aborda el tema de l'IVA, els preus proposats per les editorials i la necessitat d'introduir-se a nous mercats de lectors mitjançant diferents models de negocis. A més, esmenta algunes conclusions dels avantatges que posseeix aquest recurs, que, per les seves àmplies possibilitats intrínseques en matèria de servei intangible d'un nou tipus de text, desenvolupa facilitats per a la distribució i difusió mundial. D'aquesta manera, el llibre electrònic ha permès a les editorials adaptar-se a les necessitats reals dels seus clients i als processos actuals d'adquisició de monografies. Per tot l'anterior, aquest article pretén mostrar un panorama general de com s'està comportant el llibre electrònic en el context espanyol.

Resumen

Este trabajo describe algunos de los aspectos más debatibles que está generando el libro electrónico, especialmente el científico-técnico, en España y para ello el documento aborda el tema del IVA, los precios propuestos por las editoriales y la necesidad de ingresar a nuevos mercados de lectores mediante distintos modelos de negocios. Además, menciona algunas conclusiones de las ventajas que posee dicho recurso, que, por sus amplias posibilidades intrínsecas en materia de servicio intangible de un nuevo tipo de texto, desarrolla facilidades para la distribución y difusión mundial. De esta forma el libro electrónico ha permitido a las editoriales adaptarse a las necesidades reales de sus clientes y a los procesos actuales de adquisición de monografías. Por lo anterior, este artículo pretende mostrar un panorama general de cómo se está comportando el libro electrónico en el contexto español.

Abstract

This paper describes some of the most controversial areas of debate on the subject of the scientific and technical e-book market in Spain: VAT regulations, publisher pricing proposals and the need to use different business models to reach new reader markets. The paper also describes the advantages of the scientific and technical e-book as a resource, arguing that because it constitutes an intangible service that offers a new type of text, it has the potential to be more easily distributed and disseminated worldwide. Finally the paper proposes that the e-book has allowed publishers to adapt to their clients’ real needs and to current trends in the acquisition of monographs. Finally, taking all these factors into consideration, the paper provides a general overview of the state of the e-book in Spain.

 

1 Introducció

El llibre electrònic s'ha convertit des que va arribar en un element transformador del sector editorial. Editors, bibliotecaris, usuaris i intermediaris s'estan enfrontant a tot un seguit de canvis i reptes que, d'una manera o altra, els estan impulsant permanentment a reinventar-se i adaptar-se als nous temps.

Segons Alonso Arévalo, basant-se en diversos informes de diferents agències independents com ara Aptara, CILIO, Purcell o Library Journal, entre d'altres, "las bibliotecas no son ajenas a este proceso, y estén siendo un motor de impulso en la popularización de los libros electrónicos en países como Estados Unidos, Inglaterra y Canadá [...] y en el caso de España la situación es diferente, porque el problema es que existen actitudes contrapuestas entre lo que piden los bibliotecarios, académicos en su caso, y lo que ofrecen los editores" (Alonso Arévalo, 2012).

Ara bé, si se centra l'atenció en el llibre electrònic cientificotècnic, entès com el que es deriva directament o indirectament de la recerca duta a terme en les diverses disciplines científiques entre les quals s'inclouen, per descomptat, les ciències humanes i socials, en el context espanyol, és clar que l'entrada i el procés de consolidació s'estan produint més tímidament, en comparació amb el procés que va viure la seva antecessora, la revista electrònica (Romero Otero; Giménez Toledo; Martín González, 2010). Això no obstant, la dinàmica d'implantació i creixement va augmentant gradualment, però ho fa al seu ritme. Precisament perquè les accions d'un agent (ja sigui l'autor, el llibreter, l'editor i el bibliotecari, entre d'altres) en la cadena del llibre condicionen les de la resta, el procés de consolidació, ajust i evolució és lent, ja que cada actor ha d'afrontar els canvis que la resta li està exigint.

Una mostra n'és la producció de llibres electrònics acadèmics que hi ha actualment al mercat espanyol. La gran majoria dels editors plantegen que la seva oferta de continguts en aquest format és reduïda en comparació amb la que tenen de llibres impresos, i argumenten que la demanda d'aquest mercat no està responent amb la compra, fet que a ells els implica una inversió amb poques probabilitats de rendibilitat a curt o mitjà termini (Romero Otero; Giménez Toledo, 2012). Aquest fet es tradueix també que els bibliotecaris troben una oferta limitada de continguts de qualitat en aquest format i, en conseqüència, en les seves compres segueix prevalent el llibre imprès tot i que hi ha disposició de comprar llibres electrònics.

Per tot l'anterior, en aquest treball es descriuen alguns dels aspectes del llibre electrònic que més debat generen, especialment el cientificotècnic a Espanya, i per a això el document aborda dos apartats: el primer se centra en l'IVA d'aquest recurs electrònic, i el segon esmenta els models de negoci. Finalment, s'acaba amb algunes conclusions sobre aquesta temàtica amb la finalitat de mostrar un panorama general de com s'està comportant el llibre electrònic en el context espanyol.

 

2 El debat sobre l'IVA dels llibres electrònics

A partir de l'1 gener de 2015 va entrar en vigor la Directiva comunitària 2008/8/CE de 12 de febrer de 2008 de la Comunitat Econòmica Europea (Comunidad Económica Europea, 2008) en què s'especifica que la taxa de l'IVA que graven els llibres digitals serà la del país on es trobi el comprador/consumidor. Així, certs països es beneficiaran per l'ingrés provinent de l'IVA pagat per la compra de llibres a empreses estrangeres, entre ells Espanya. Així, països com ara el Regne Unit i Alemanya tindran ingressos aproximats per concepte d'IVA de 350 milions d'euros cada un per any, mentre que d'altres com Luxemburg, on la taxa d'IVA per al llibre electrònic és del 3%, poden arribar a perdre prop de 800 milions d'euros l'any, tenint en compte, a més, que les llibreries domiciliades en aquest país han d'aplicar la taxa del 21% als llibres digitals que venguin a Espanya (Mellado, 2014).

Amb la nova sentència de la Comunitat Econòmica Europea s'espera que els llibreters locals espanyols puguin competir en igualtat de condicions impositives amb grans editorials estrangeres. Si s'observen els preus que actualment hi ha al mercat espanyol dels llibres electrònics, és una realitat que continuen sent costosos. Diversos editors del sector de l'entreteniment es preocupen per abaixar-ne el preu fins a situar-lo en el preu mitjà al voltant dels 7 euros (Gil, 2012); no obstant això, amb la pujada de l'IVA que va passar del 18% al 21% l'1 de setembre de 2012, el preu es va incrementar encara més, de manera que es va destrossar "la estrategia de libros electrónicos més baratos por la que habían apostado las editoriales"(González, 2012).

Segons l'informe més recent El sector del libro en España, publicat per l'Observatorio de la Lectura y el Libro del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte de España (2015), "el precio medio del libro impreso en 2014 fue de 22,20 euros, mientras el del libro digital se situó en 12,18 euros, un 45% menos que el papel". La diferència en el preu mitjà varia a favor del llibre digital segons els subsectors; per exemple, en infantil i juvenil, la diferència arriba a un 58%; en creació literària és del 66%, i en ciències socials i humanitats difereixen fins a un 53%, igual que en ciències i tecnologia.

Al seu torn, segons el mateix informe, el preu del llibre digital varia també segons el format "los libros en formato Mobi (Kindle) presentan el precio medio més bajo (7,56 euros), junto a los libros en ePub (7,84 euros). Le siguen los libros en PDF (11,56 euros) y en otros formatos de libro electrónico (26,74 euros)".

Per tant, la situació del preu d'aquest recurs electrònic es veu afectada també per directives de la Comunitat Econòmica Europea, com ara que un llibre electrònic sense ISBN no és un producte, sinó un servei digital, per tant gravable amb el tipus màxim d'IVA de cada país, que per al cas espanyol és del 21% actualment. Però, més enllà d'un IVA elevat, el problema, segons Mellado, rau que l'IVA del llibre digital no s'equipari al del llibre en paper, que actualment és d'un 4% (Mellado, 2012). Ara bé, pel que fa al llibre electrònic cientificotècnic, també es veu perjudicat i el preu encara continua sent elevat, tot i l'interès dels editors científics de reduir-lo.

Enfront de l'anterior, és important esmentar la decisió que han pres països com Luxemburg i França en desafiar la Comunitat Econòmica Europea i cobrar un IVA del 4 i 5,5%, respectivament, en considerar el llibre electrònic com un servei (Calderazi, 2014). Per la seva banda, Itàlia va imposar un IVA del 4% per a aquells llibres en format digital que disposin d'un codi ISBN; els que no en tinguin seguiran amb un impost del 22%. Per Mellado (2015), la mesura, tot i que basta, és creativa i beneficiarà l'agència ISBN, la qual incrementarà les vendes de nous codis. No obstant això, també esmenta que els editors i autors independents hauran de decidir quina és l'estratègia i la visió comercial que desitgen, tenint en compte que poden prendre decisions en dos fronts:

  1. Fer una gran inversió (que possiblement perjudiqui l'editor) i comprar codis ISBN per als formats EPUB, MOBI, KF8, EPIB i d'altres que necessiten per poder vendre en cadascuna de les plataformes. Així es traspassen aquests beneficis econòmics (de reduir del 22 al 4% l'IVA) al lector i podrien augmentar les vendes. També poden mantenir el preu i obtenir ingressos per un 18% addicional.
  2. No comprar codis i esperar la resposta de la competència que experimenti i inverteixi en la compra d'ISBN (Mellado, 2015).

La discussió de les editorials espanyoles haurà d'estar dirigida no només des del caràcter utilitari, sinó emmarcada en l'obertura de nous mercats, les dinàmiques culturals i socials i les tendències lectores dels consumidors tant en l'àmbit nacional com internacional. Nacionalment, la tendència de consum indica que el mercat espanyol del llibre electrònic representa el 3,7% del mercat total del llibre, que pot arribar a ser del 10 al 15% per a supervendes de ficció, i fins i tot més del 20% per a ficció eròtica. En els últims quatre anys el llibre electrònic ha incrementat les vendes de manera sostinguda, ja que ha crescut un 13,9% entre 2009 i 2013. La facturació total per al 2013 va ser de 80.300.000 euros, un 8,1 % més que l'any anterior, en contrast amb la facturació global que va disminuir un 11,7% en el mateix període de temps. Els subsectors que més van influir en la facturació del llibre electrònic durant el 2013 van ser text no universitari (29,2%), ciències socials i humanes (28,8%, on els llibres de dret i ciències econòmiques aporten un 17,6%) i literatura (17,8%). Per la seva banda, els llibres cientificotècnics i universitaris van passar de representar un 29,8% el 2009 a només el 3,0% el 2013 (Observatorio de la Lectura y el Libro, 2015).

En l'àmbit internacional, el 2013 es va donar un lleu creixement en les exportacions d'editorials espanyoles en compensació amb els desafiaments del mercat local que es van iniciar amb la crisi econòmica el 2008, que es van inclinar cap a les audiències de Llatinoamèrica i més de 50 milions de castellanoparlants als Estats Units (Wischenbart [et al.]., 2014). S'evidencia que el gruix del negoci editorial continua sent el llibre en paper, fet que obliga a crear espais en nous formats per afrontar la nova dinàmica del sector del llibre. És així com la introducció a nous mercats obliga a crear i implantar nous models de negoci dels llibres electrònics que permetin la generació d'utilitats i la supervivència de la indústria editorial.

 

3 Models de negoci dels llibres electrònics

Aquest tema està estretament relacionat amb les modalitats de comercialització que empren les editorials per vendre els llibres electrònics. Les diferents modalitats de compra generen confusió entre els bibliotecaris, perquè els resulta complex haver de canviar de models segons els requeriments de cada editorial i tenir-ne en compte els avantatges i els inconvenients de cada un. Actualment, les editorials estan en un període d'experimentació amb els diferents models de negoci editorial; en línies generals, els models que proposen es debaten entre la pluralitat d'accés que proporcionen les noves tecnologies i les restriccions que proposen les editorials per salvaguardar els seus interessos (Hane, 2010). Javier Celaya assenyalava en la seva ponència de la conferència europea IfBookThen que "no va a existir un solo modelo de negocio en el sector digital, sino que por el contrario van a ver varios modelos que van a pervivir conjuntamente. Nos encontraremos con la venta unitaria de libros digitales; pero sobre todo con modelos de negocio complementarios como suscripción, aquellos en los que solo pagas por lo que lees; modelos de cortar y pegar, donde cada uno se crea su propio libro" (a partir de Rivera, 2014), fins i tot els models de la lectura en núvol. És així com en l'era digital, segons Celaya, els llibres passen de ser un objecte i es converteixen en un servei intangible que es contracta (Celaya, 2012).

En aquest punt és important esmentar que actualment dins dels diferents models de negoci algunes editorials i distribuïdors de llibres electrònics no preveuen la venda d'aquests recursos electrònics a perpetuïtat, situació que d'alguna manera reflecteix immaduresa en el sector i, al seu torn, mostra vells arrelaments en aquest model de comercialització. No obstant això, aquesta situació difereix amb el que esmenten Cordón i d'altres (2014): "el modelo ideal para las bibliotecas es adquirir licencias de acceso a perpetuidad, es decir, ser propietarias del fichero que adquieren. Aunque hasta la fecha no existe ningún mecanismo, ni una editorial de base amplia que facilite la venta directa de libros electrónicos desde las editoriales a las bibliotecas".

Així doncs, els editors es troben en una etapa d'assajos de prova i error fins a trobar el model o els models més adequats que s'adaptin a les necessitats de la demanda. Malgrat això, encara que inicialment a les editorials els interessava vendre els seus llibres electrònics a través de col·leccions temàtiques completes, a poc a poc, i gràcies al diàleg que han tingut els bibliotecaris per transmetre les demandes dels usuaris als editors, es comencen a donar processos de flexibilització en els models de negoci pel que fa a la manera de selecció.

Cada vegada són més les editorials que inclouen models que s'adapten millor a les necessitats reals dels clients i als processos actuals d'adquisició de monografies dins de les biblioteques científiques i universitàries principalment: així ho deixen veure en el seu estudi Beisler i Kurt (2012), dut a terme a la University of Nevada (Reno), que plantegen que és important que les biblioteques puguin opinar si el model no proporciona als usuaris una bona experiència amb els llibres electrònics. Així doncs, segons Claypool (2011) "el desafío para los editores es encontrar modelos que les permitan obtener un beneficio en un mundo donde la naturaleza de la demanda de la información esté cambiando —y su valor percibido esté cayendo".

És una realitat que ens trobem en un món canviant amb una infinitat de tendències socials i evolucions tecnològiques, com ara els sistemes de recomanació basats en el concepte de lectura compartida, l'auge de les tecnologies sensorials, noves formes d'escriptura: narratives transmèdia i crossmedia, l'accés obert, l'autoedició i el comerç electrònic mòbil, entre d'altres. Totes aquestes tendències presenten un desafiament per a les indústries culturals en general i per a la indústria del llibre en particular, ja que "los editores, libreros, bibliotecarios y agentes deben aprender nuevos conocimientos y habilidades, desde producir contenidos multimedia o asumir una mayor vocación de oferta de servicios a sus autores hasta gestionar adecuadamente la comunidad de lectores alrededor de los contenidos digitales" (Celaya, 2012), i al seu torn han de plantejar models de negoci per al cas dels llibres electrònics d'acord amb aquestes noves evolucions tecnològiques i amb les necessitats reals dels seus clients i/o usuaris immersos en un món digital.

No obstant això, malgrat que algunes editorials estan flexibilitzant els models de negoci, també és important assenyalar que alhora es preocupin per oferir un llibre electrònic enriquit, és a dir, amb valors afegits respecte del llibre imprès. D'acord amb els resultats de l'estudi sobre editorials científiques espanyoles, un 37,71% del que comercialitzen actualment és un llibre electrònic idèntic al llibre imprès, desaprofitant d'aquesta manera la possibilitat d'oferir un producte diferent i enriquit amb opcions multimèdia (Romero Otero; Giménez Toledo, 2012). L'entorn digital ha d'aprofitar-se al màxim no només per a la producció del contingut totalment enriquit, sinó també per a la comercialització a través de la xarxa, ja que aquests entorns "permiten la integración de recursos multimedia, además de extender la experiencia de lectura a un ámbito social en el que se puede compartir, opinar, debatir, seguir a otros lectores o recomendar a través de redes sociales" (Alonso Arévalo; Gómez; Cordón, 2012).

Aquí és important assenyalar que mentre els editors opten per oferir un contingut enriquit, el sector tecnològic avança en paral·lel i a gran velocitat; d'aquesta manera, hi ha una multitud de dispositius de lectura com ara tauletes, lectors de llibres electrònics, mòbils, etc. que amplien les expectatives dels usuaris i fan que demanin cada vegada més continguts en aquests formats, d'acord amb els avenços de les tecnologies.

Si les editorials inverteixen en la innovació d'aquest recurs electrònic, és probable que impulsin molt més aquest mercat i, al seu torn, motivaran els usuaris a incrementar-ne l'ús en els entorns acadèmics i científics. Si mitjançant els llibres electrònics cobreixen les necessitats d'informació amb immediatesa, disponibilitat, connectivitat, accés múltiple, estalvi d'espai i actualització, demanaran amb motivació a les biblioteques l'adquisició de llibres electrònics i, d'aquesta manera, se n'augmentarà l'ús entre els usuaris.

Actualment, no hi ha en el mercat per als llibres electrònics un format electrònic compatible amb tots els dispositius de lectura, fet que genera problemes als editors a l'hora de triar en quin han de comercialitzar els llibres electrònics (EPUB, PDF, TXT, HTML, MOBI , KF8, EPIB, etc.). Als editors els preocupa la perdurabilitat del format, i el fet que els formats canviïn o no s'acabin d'assentar els genera inseguretat en la inversió que fan. Aquest aspecte també afecta els bibliotecaris i usuaris perquè a l'hora de descarregar el llibre electrònic, generalment, tenen problemes d'incompatibilitat amb els dispositius lectors. Tanmateix, tot sembla indicar que serà el format EPUB el que tingui una acollida més gran en aquest àmbit i per això el Joint Information Systems Committee (JISC), en un dels seus estudis, va explorar el potencial que té aquest format en l'edició acadèmica i va assenyalar deu recomanacions per facilitar l'adopció dels llibres electrònics en aquest format (Joint Information Systems Committee, 2011).

 

4 Conclusions

Els aspectes anteriors són el reflex d'actituds poc arriscades, de tots els actors involucrats en aquest mercat, i evidencien que el sector es mou a partir dels senyals que emet l'entorn, en una dinàmica d'acció-reacció, situació, d'altra banda, comprensible, si es té en compte el moment crític que travessa l'economia europea en general i Espanya en particular, i el poc marge que hi ha per al risc.

No obstant això, tot i que el llibre electrònic cientificotècnic en el cas espanyol no ha explosionat com semblava que havia de passar, és a dir, es creia que havia de tenir una acollida immediata i s'havia de posicionar en el sector ràpidament, s'ha de tenir clar que és fruit d'un procés que prendrà el seu temps i que actualment es troba en les primeres etapes. Lluís Anglada, director del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, planteja que "la extensión del uso de los libros electrónicos es cuestión de tiempo [...] y el futuro definitivo del libro electrónico no está aún escrito" (Anglada, 2012). Probablement, aquest format es consolidarà i, a més, coexistirà amb els altres recursos, i cada un tindrà un paper diferent.

Tanmateix, perquè això passi, s'ha de produir un canvi de mentalitat en tots els actors involucrats (autors, editors, llibreters i bibliotecaris, entre d'altres), amb actituds més proactives i arriscades en la mesura que l'economia ho permeti. Si bé els marges per a la inversió no mereixen grans imports, sí que hauria de donar-se una actitud de major confiança cap al que el llibre electrònic pot permetre, no només per les possibilitats intrínseques com un nou tipus de text sinó també per les possibilitats de difusió mundial, i vèncer així les barreres tradicionals de la distribució. Aquest aspecte sí que resulta crucial en el canvi de model de negoci de les editorials.

S'observa i s'espera que aquesta actitud es consolidi, que els bibliotecaris donin una oportunitat més gran al llibre electrònic en els catàlegs i, al seu torn, contribueixin a fer-li difusió. Juntament amb els intermediaris (agències de subscripcions, plataformes de distribució, etc.), els bibliotecaris han d'afavorir que el llibre electrònic sigui un canal de comunicació efectiu entre editors i usuaris, de manera que aquests últims l'integrin dins de les seves opcions de consulta i de treball com una eina més. Per tant, els que han d'afrontar el sector editorial espanyol, segons Alberto Vicente, "pasan por los procesos de comercialización, producción y comunicación que han de adaptarse al nuevo contexto digital. Y en este proceso las bibliotecas desempeñan un papel fundamental como intermediarias entre los editores y los lectores, entre el mundo tecnológico y el editorial" (Vicente, 2012). D'aquesta manera, probablement es contribueixi a la implantació i consolidació definitiva del llibre electrònic en els àmbits acadèmics i científics, entenent aquest recurs electrònic "como una forma más compleja del libro" (Bocciolesi, 2014).

 

Agraïments

Les autores agraeixen al Programa Junta para la Ampliación de Estudios (JAE) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas de España el suport en la recerca.

 

Bibliografia

ABC.es (2015). "Un 79,7% de los españoles prefiere el libro de papel al electrónico". <http://www.abc.es/cultura/libros/20150108/abci-habitos-lectura-encuesta-201501081652.html>. [Consulta: 05/03/2015].

Alonso Arévalo, Julio (2012). "Bibliotecas digitales: reflexiones desde la práctica. Qué le pedimos a los editores y a las plataformas para dar un buen servicio a los lectores". Jornadas profesionales 2012. El mercado bibliotecario como oportunidad de negocio para la edición digital. Peñaranda de Bracamonte, 12 de diciembre de 2012. <http://fundaciongsr.net/cursos/jornadas/Mercado_bibliotecario/BD_Reflexiones_Mercado_Bibliotecario1.pdf>. [Consulta: 15/09/2015].

Alonso Arévalo, Julio; Gómez, Raquel; Cordón, José Antonio (2012). Libros de texto electrónicos: un potencial de futuro. <http://eprints.rclis.org/16925/1/Libroselecteducativos.pdf>. [Consulta: 10/12/2014].

Anglada, Lluís (2012). "Bibliotecas universitarias: cabalgando la tecnología, siguiendo al usuario". El profesional de la información, vol. 21 (noviembre-diciembre), n.º 6, p. 553–556. <http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2012/noviembre/01.pdf>. [Consulta: 15/09/2015].

Beisler, Amalia; Kurt, Lisa (2012). "E-book workflow from inquiry to access: facing the challenges to implementing e-book access at the University of Nevada, Reno". Collaborative librarianship, vol. 4, no. 3, p. 96–116. <http://collaborativelibrarianship.org/index.php/jocl/article/view/188/141>. [Consulta: 15/09/2015].

Bocciolesi, Enrico (2014). "E-book, re-mediación y e-literacy. Evolución y desarrollo del libro electrónico en una perspectiva digital". Álabe, n.º 9, p. 1–15. <http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4783006>. [Consulta: 15/09/2015].

Calderazi, Julién (2014). "Unión Europea aplica nuevo IVA para libros digitales". eBooks/Libros digitales. <http://calderazi.com.ar/union-europea-aplica-nuevo-iva-para-libros-digitales/>. [Consulta: 05/03/2015].

Celaya, Javier (2011). "Contenidos intangibles: nuevos modelos de negocio en la era digital". Dosdoce.com. <http://www.dosdoce.com/articulo/opinion/3789/contenidos-intangibles-nuevos-modelos-de-negocio-en-la-era-digital/>. [Consulta: 11/02/2015].

—— (2012). "Tendencias digitales en el mundo del libro". En: Cordón, José Antonio; Carbajo, Fernando; Gómez, Raquel; Alonso Arévalo, Julio (coord.). Libros electrónicos y contenidos digitales en la sociedad del conocimiento. Mercado, servicios y derechos. Madrid: Pirámide, p. 51–68.

Claypool, Joel (2011). "Publishing e-books: challenges and perspectives". En: Price, Kate; Havergal, Virginia. E-books in libraries: a practical guide. London: Facet Publishing.

Comunidad Económica Europea (2008). "Directiva 2008/8/CE del Consejo de 12 de febrero de 2008 por la que se modifica la Directiva 2006/112/CE en lo que respecta al lugar de la prestación de servicios". Diario oficial de la Unión Europea, n.º 44, p. 11–22. <http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32008L0008&from=ES>. [Consulta: 08/07/2015].

Cordón, José Antonio; Gómez, Raquel; Alonso Arévalo, Julio; Alonso, José Luis (2014). El ecosistema del libro electrónico universitario. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca.

Friera, Silvina (2015). "La venta de e-books crece menos de lo previsto". Página 12. <http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/espectaculos/17-34746-2015-02-18.html>. [Consulta: 05/03/2015].

Gil, Manuel (2012). "El IVA del ebook: mientras nos aclaramos, barra libre". Antinomias libro.<https://antinomiaslibro.wordpress.com/2012/08/02/el-iva-del-ebook/>. [Consulta: 11/02/2013].

González, David (2012). "La subida del IVA destroza la estrategia editorial de vender 'e-books' más baratos". La información.com. <http://noticias.lainformacion.com/arte-cultura-y-espectaculos/literatura/la-subida-del-iva-destroza-la-estrategia-editorial-de-vender-e-books-mas-baratos_JpulGEynFSeSvAV6cvCXP3/>. [Consulta: 10/12/2014].

Hane, Paula J. (2010). "Experiments in content distribution-news, ebooks, POD, and legal resources".Information today, vol. 27 (February), no. 2, p. 7–12.

Joint Information Systems Committee (2011). Digital monograph technical Landscape: exemplars and recommendations. Final report. <http://jiscpub.blogs.edina.ac.uk/final-report/>. [Consulta: 10/12/2014].

Mellado, Arantxa (2012). "El IVA y el sistema de precios en libros impresos y digitales: una comparativa internacional". Actualidad editorial: observatorio sobre tendencias y noticias sobre edición. <http://www.actualidadeditorial.com/iva-sistema-de-precios-libros-impresos-ebooks-comparativa/>. [Consulta: 11/12/2014].

—— (2014). "Europa aplicará el cambio en el IVA de los libros digitales a partir del 1 de enero de 2015". Actualidad Editorial: observatorio sobre tendencias y noticias sobre edición. <http://www.actualidadeditorial.com/europa-iva-ebooks-nueva-directiva/>. [Consulta: 05/03/2015].

—— (2015). "Italia baja el IVA de los libros digitales al 4 %... si tienen ISBN". Actualidad Editorial: observatorio sobre tendencias y noticias sobre edición. <http://www.actualidadeditorial.com/italia-baja-el-iva-de-los-ebooks-al-4-por-ciento-si-tienen-isbn/>. [Consulta: 05/03/2015].

Observatorio de la Lectura y el Libro. (2015). El sector del libro en España: 2013–2015. Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte; Observatorio de la Lectura y el Libro. <http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/dms/mecd/cultura-mecd/areas-cultura/libro/mc/observatoriolect/redirige/estudios-e-informes/elaborados-por-el-observatoriolect/sector-libro-abril2015.pdf>. [Consulta: 08/07/2015].

Rivera, Patricia (2014). "En el sector editorial digital no va a existir un solo modelo de negocio, sino varios modelos". Media-tics: información y comunicación en la era digital. <http://www.media-tics.com/noticia/3023/Moviles-y-tabletas/En-el-sector-editorial-digital-no-va-a-existir-un-solo-modelo-de-negocio-sino-varios-modelos.html>. [Consulta: 08/03/2015].

Romero Otero, Irene Sofía; Giménez Toledo, Elea; Martín González, Juan Carlos (2010). "El e-book científico-técnico en el mercado español a partir del análisis de las agencias de suscripciones". El profesional de la información, vol. 19 (enero-febrero), n.º 1, p. 21–27. <http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2010/enero/03.pdf>. [Consulta: 15/09/2015].

Romero Otero, Irene Sofía; Giménez Toledo, Elea (2012). "The E-book and Spanish scientific publishers in Social and Human Sciences". Journal of scholarly publishing, vol. 43 (July), no. 4, p. 395–420.

Vicente, Alberto (2012). "Estrategias para la edición digital. El mercado bibliotecario como oportunidad de negocio para la edición digital". Jornadas profesionales 2012. El mercado bibliotecario como oportunidad de negocio para la edición digital. Peñaranda de Bracamonte, 12 de diciembre de 2012. <http://fundaciongsr.net/cursos/jornadas/Mercado_bibliotecario/Estrategia_ED_Mercado_Bibliotecario.pdf >. [Consulta: 15/09/2015].

Wischenbart, Rüdiger; Carrenho, Carlo; Celaya, Javier; Licher, Veronika; Kovac, Miha; Mallya, Vinutha (2014). Global eBook: a report on market trends and developments.Update spring 2014.  [s. l.]: Ruediger Wischenbart Content and Consulting. <http://www.wischenbart.com/upload/1234000000358_04042014_final.pdf>. [Consulta: 15/09/2015].

Citació recomanada

Romero Otero, Irene Sofía; Rodríguez Sánchez, Patricia Jissette (2015). "El llibre electrònic cientificotècnic en el context espanyol". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 35 (desembre) . <http://bid.ub.edu/35/romero.htm>. DOI: http://dx.doi.org/10.1344/BiD2015.35.22 [Consulta: 23-09-2017].