Amb la ciutadania: planificació de la nova Biblioteca Central d’Hèlsinki

 

[English version]


Tuula Haavisto

Director de biblioteca
Helsinki City Library

Pirjo Lipasti

Director de planificació
Helsinki City Library

Antti Sauli

Consultor sobre serveis de la informació
Helsinki City Library

 

Resum

Aquest article presenta el projecte de la nova Biblioteca Central de la Xarxa de Biblioteques Municipals d’Hèlsinki. La iniciativa per construir aquest edifici nou va néixer del ministre de Cultura de Finlàndia el 1998, i la nova Biblioteca Central d’Hèlsinki obrirà les portes el desembre del 2018. S’ha triat com un dels projectes principals dels actes de celebració del centenari de la independència de Finlàndia, i estarà situada al centre mateix de la ciutat, davant del Parlament. Aquest article descriu les pràctiques participatives dels processos de planificació de la Biblioteca Central, ja que la planificació participativa ha estat un element clau al llarg de tot el projecte des d’un bon començament. Es va pensar d’incloure la ciutadania i els usuaris de la biblioteca en la planificació dels nous serveis i funcions de la biblioteca, per tal de promoure les bases democràtiques, l’obertura i la sensació compartida de pertinença a la nova biblioteca.

Resumen

Este artículo presenta el proyecto de la nueva Biblioteca Central de la Red de Bibliotecas Municipales de Helsinki. La iniciativa para construir este nuevo edificio surgió del ministro de Cultura de Finlandia en 1998, y la nueva Biblioteca Central de Helsinki abrirá sus puertas en diciembre de 2018. Se ha elegido como uno de los proyectos principales de los actos de celebración del centenario de la independencia de Finlandia, y estará situada en el centro mismo de la ciudad, frente al Parlamento. Este artículo describe las prácticas participativas de los procesos de planificación de la Biblioteca Central, ya que la planificación participativa ha sido un elemento clave a lo largo de todo el proyecto desde un principio. Se pensó incluir la ciudadanía y los usuarios de la biblioteca en la planificación de los nuevos servicios y funciones de la biblioteca, para promover las bases democráticas, la apertura y la sensación compartida de pertenencia a la nueva biblioteca.

Abstract

This paper looks at Helsinki’s new city library, the Helsinki Central Library Oodi, which was launched by the Finnish Ministry of Culture in 1998 and will be opening its doors in December 2018. Located in the heart of the city opposite Parliament House, the Library has become one of the flagship projects celebrating the centenary of Finland's independence. This paper focuses on the practices of citizen participation which have been key in the planning of the Library since its very beginnings, and considers how including the citizens and library users in planning the Library’s new services and functions has promoted grass roots democracy, openness, and a feeling of ownership of the new library.

 

1 Introducció

La nova Biblioteca Central d’Hèlsinki obrirà el desembre del 2018 al centre mateix de la ciutat. I serà una fita en la història d’un somni fet realitat, compartit per ciutadans, bibliotecaris i polítics. La decisió final de gener del 2015 de l’Ajuntament de construir l’edifici va ser gairebé unànime. Com s’explica aquest fet, tenint en compte que acostuma a costar molt posar-se d’acord per construir un nou edifici públic molt car? Com a mínim, els polítics saben que els habitants d’Hèlsinki en general estan a favor del projecte. Durant tot el procés de planificació, la ciutadania s’hi ha implicat de manera activa i ha estat escoltada. D’altra banda, els polítics també reconeixen la necessitat d’aquest tipus d’espais públics als centres de les ciutats.

 

2 Antecedents

Les biblioteques públiques tenen una importància especial per als finlandesos. Les biblioteques són molt preuades i molt utilitzades per tot el país, cosa que es tradueix en unes xifres d’ús notablement elevades (Ministry of Education and Culture, 2012) en comparació dels estàndards internacionals (Libraries.fi, 2016), i això converteix els serveis bibliotecaris en els serveis culturals més utilitzats del país (Sokka et al., 2014, p. 20-21). L’actitud favorable de la ciutadania cap a les biblioteques públiques reflecteix també el debat públic a l’entorn de la Biblioteca Central, ja que no hi ha hagut gairebé cap oposició al projecte en el transcurs del procés de planificació, ni restriccions en contra de l’edifici en si després de l’anunci del guanyador del concurs públic d’arquitectura.

L’opinió pública favorable a les biblioteques és àmpliament compartida pels responsables finlandesos. Des del principi, el projecte de la Biblioteca Central ha tingut un suport eminent, ja que la iniciativa per construir el nou edifici de la Biblioteca Central va sorgir originàriament del llavors ministre de Cultura Claes Andersson el 1998 (Central Library Project, 2015). Uns anys més tard, el 2013, el ministre de Cultura d’aquell moment, Paavo Arhinmäki, va declarar la Biblioteca Central com un dels projectes principals dels actes de celebració del centenari de la independència de Finlàndia (Ministry of Education and Culture, 2013). Amb la inclusió de la Biblioteca Central com un dels projectes cabdals de les celebracions del centenari de la independència de Finlàndia, el govern també es va comprometre que l’Estat participaria en el finançament del projecte.

A més del suport general de l’opinió pública, també hi ha una necessitat real d’un espai públic per a la ciutadania al centre de la ciutat. La Universitat d’Hèlsinki va obrir una nova biblioteca al centre de la ciutat el 2012. En l’origen, es va preveure que la principal biblioteca de la universitat, Kaisa House, tindria uns 5.000 visitants al dia, però no va trigar a ser molt més popular del que s’esperava. Actualment, els usos diaris de l’edifici ascendeixen a més de 9.000 visites (Helsinki University Library, 2016) i el ventall d’usuaris no es limita només a estudiants i personal acadèmic, sinó també al públic en general, ja que aconsegueix atreure ciutadans normals i corrents de fora de l’àmbit acadèmic. Això no només mostra la necessitat d’un espai públic no comercial al centre de la ciutat, sinó que també evidencia l’interès de la gent per convertir les biblioteques en el seu propi espai compartit.

Finlàndia i la Xarxa de Biblioteques Municipals d’Hèlsinki no estan sols en la planificació d’una nova biblioteca de referència en una ubicació principal. Sembla que hi ha una certa tendència global a construir biblioteques impressionants, com ara les biblioteques que acaben d’inaugurar-se a Aarhus (Dinamarca), Newcastle (Anglaterra), Gant (Bèlgica) i Halifax (Canadà) i la que actualment està en construcció o en projecte a Oslo (Noruega), per esmentar-ne només alguns exemples.

 

3 La planificació del projecte: cap a pràctiques participatives

El 2007, l’alcalde d’Hèlsinki, Jussi Pajunen, va posar en marxa un procés de revisió de la Biblioteca Central encapçalat per un consultor extern al món bibliotecari, Mikko Leisti. L’informe final del procés de revisió, Heart of the Metropolis – the Heart of Helsinki (Leisti; Marsio, 2008), es va fer servir com a document de treball de fons i va establir les bases per a les metes i els objectius del projecte.

En aquella etapa de desenvolupament tan primerenca, el procés de revisió va incloure usuaris normals i corrents de la biblioteca, ja que es van entrevistar diferents tipus d’usuaris i se’ls va convidar a unir-se a les discussions de grup. Després que es publiqués l’informe de revisió al començament del 2008, la Xarxa de Biblioteques Municipals d’Hèlsinki va iniciar el procés de planificació de debò. Com que l’informe final del procés de revisió assenyalava la consulta als usuaris com un dels elements clau en els passos que quedaven per endavant, es van incloure pràctiques participatives en tot el procés de planificació. L’objectiu era modelar el projecte de planificació de la Biblioteca Central com un nou tipus de procés de planificació de ciutat inclusiva que no només demanés l’opinió de les persones a través d’enquestes, sinó que realment les inclogués en la planificació, per crear, així, una biblioteca que fos veritablement propietat dels ciutadans.

Però com podien atreure i involucrar els ciutadans en uns processos de planificació que tradicionalment són bastant burocràtics i distants? El projecte de la Biblioteca Central va proposar diversos enfocaments a aquest problema, i continua posant en pràctica alternatives per implicar els usuaris de la biblioteca i els ciutadans del carrer en les diferents etapes dels processos de planificació.

Una de les primeres etapes de les pràctiques participatives va ser el llançament de L’arbre dels somnis el 2010 (Central Library Project, s.d.). Era una plataforma digital, a més a més d’un arbre real, que voltava per diferents esdeveniments de la ciutat per recollir els somnis dels ciutadans, com si fossin les fulles de les branques. A la gent se li demanava, simplement, que escrivís els seus somnis i desitjos de com podia arribar a ser la futura biblioteca i què podia oferir a la ciutadania. L’arbre dels somnis va recollir aproximadament 2.300 idees. Tot aquest material posteriorment va ser classificat i analitzat, i es va convertir en projectes pilot i proves per crear els continguts i els serveis de la futura biblioteca.

En pensar en la participació ciutadana, hi ha un aspecte de la planificació que sempre està fora de l’abast dels usuaris normals de la biblioteca: el pressupost. El pressupost participatiu va ser un dels models utilitzats per involucrar els ciutadans en els processos de planificació i es va donar veu als usuaris de la biblioteca perquè opinessin sobre quin tipus de serveis s’han d’oferir a les biblioteques públiques. El 2013, a través de diversos tallers sobre pressupostos, els ciutadans van tenir l’oportunitat de pensar com s’havien de gastar 100.000 euros en els serveis de la biblioteca.

A partir de les idees recollides amb L’arbre dels somnis, es va elaborar una llista curta de vuit somnis, que es van convertir en propostes pilot. A la tardor del 2013 hi va haver tres tallers sobre pressupostos participatius (Central Library Project, 2012) en què es van reunir habitants d’Hèlsinki de diferents procedències i es van debatre les propostes pilot i com calia gastar la quantitat assignada. Les propostes de projectes havien estat pressupostades individualment per endavant, i així el nivell de coneixements es va mantenir baix i no va caler que els participants al taller tinguessin cap habilitat especial per a la planificació del projecte. Com a resultat d’això, es van triar quatre projectes de la llista curta per ser realitzats el 2014 (Miettinen, s.d.). A més dels projectes pilot triats, els tallers també van desenvolupar altres plans de la llista curta que no havien estat escollits en aquell primer moment, i van fer nous suggeriments sobre com es podien desenvolupar futurs serveis bibliotecaris.

A través del projecte de pressupost participatiu, la Xarxa de Biblioteques Municipals d’Hèlsinki va rebre directrius concretes dels ciutadans sobre quin tipus de serveis de les biblioteques públiques calia a la futura Biblioteca Central. A més, en donar veu als residents de la ciutat —és a dir, els propietaris de les biblioteques— en la presa de decisions financeres, la Xarxa de Biblioteques Municipals d’Hèlsinki va complir una de les tasques bàsiques de les biblioteques públiques, com garants de la democràcia. Un dels participants al taller va afirmar que havia estat genial veure la democràcia propera en acció (Ibíd.).

Un altre bon exemple de pràctica participativa, que ha consolidat el seu estatus com una eina actual de desenvolupament motivat pels usuaris, és el dels Amics de la Biblioteca Central. Els Amics de la Biblioteca Central va ser un projecte pilot durant el 2014-2015, l’objectiu del qual era implicar un grup divers de ciutadans en el procés de planificació a través de tallers, qüestionaris i tasques en línia. L’objectiu era crear una comunitat d’usuaris-desenvolupadors que seria una mostra representativa de persones de diferents parts de la ciutat, de diferents grups d’edat, sexe i amb un conjunt d’habilitats diferents. L’èmfasi es va posar a implicar persones entusiasmades per influir en les decisions i disposades a comprometre’s a treballar en grup.

Els membres del grup van ser seleccionats a través d’un mètode semblant al de buscar feina. Els sol·licitants havien de presentar un "currículum" en què s’havien de descriure a ells mateixos i explicar per què eren els candidats perfectes per convertir-se en un Amic de la Biblioteca Central. De 95 sol·licitants, se’n van triar 28 per participar en la fase pilot (Miettinen, 2015, p. 7, p. 17).

Des del punt de vista de la biblioteca, dirigir un panel d’usuaris-desenvolupadors té dos objectius principals. En primer lloc, un cop més, involucrant a fons la ciutadania normal i corrent en el procés de planificació, la Xarxa de Biblioteques Municipals d’Hèlsinki va obtenir informació valuosa de primera mà dels residents sobre quin tipus de serveis necessitaven i desitjaven. A més, implicant els usuaris en la planificació, els professionals de les biblioteques reben una mena d’opinió externa sobre com es perceben els serveis de les biblioteques públiques, cosa que obre noves perspectives i oportunitats de creixement. En segon lloc, organitzant aquest tipus de participació dels usuaris en el projecte de la Biblioteca Central, la Xarxa de Biblioteques Municipals d’Hèlsinki va ser capaç d’establir un nou instrument permanent de desenvolupament. A partir de les experiències adquirides durant el projecte pilot, els Amics de la Biblioteca Central van fer un pas endavant, i el 2016 els Amics de la Biblioteca (Central Library Project, s.d.) es van constituir com una comunitat permanent d’usuaris per a tota la xarxa de biblioteques d’Hèlsinki. A més, els projectes participatius creen oportunitats per a la participació democràtica dels ciutadans i també creen un sentiment comú de pertinença als serveis públics compartits.

Al llarg del projecte, la naturalesa de les mesures de participació han canviat també d’acord amb les necessitats del projecte. Actualment (desembre del 2016), el projecte està en una fase de disseny dels serveis de la Biblioteca Central. Analitzant les necessitats dels usuaris, han pres rellevància certs aspectes dels serveis i certes necessitats, en els quals caldrà aprofundir. Un dels projectes de disseny de serveis són els serveis familiars i les funcions de la biblioteca des del punt de vista de les famílies. La planificació de la biblioteca familiar (Valleala, 2016b) es va dur a terme a través de tallers amb famílies i professionals del disseny de serveis (Valleala, 2016a). Aquests tallers es van concentrar en el disseny de serveis com a entitat, en comptes de serveis individuals. Van assenyalar directrius de facilitat d’ús per a tot l’edifici a partir de la senyalització i altres funcions, com un lloc on deixar els cotxets de nadó i com afegir elements lúdics a l’edifici. Les famílies són un dels principals focus de l’edifici i el Department of Early Education and Care serà un dels socis permanents situats a l’edifici.

La planificació participativa sempre té diverses dimensions: afegir valor als processos de planificació d’una biblioteca, oferir un canal per a una democràcia propera i també obrir els processos de presa de decisions sobre la ciutat a la ciutadania. Una idea futura per obrir els processos d’adquisició de la ciutat de Hèlsinki —i per oferir alhora al públic l’oportunitat d’influir en les decisions de disseny d’interiors de la Biblioteca Central— és provar els mobles de l’edifici. La idea és que els residents tinguin la possibilitat de provar diferents tipus de mobles, com ara cadires, taules, etc., i arribar a votar quins prefereixen. Això podria dur-se a terme d’una manera que també obrís la cadena de decisions i mesures d’adquisicions de la ciutat per augmentar la transparència de la despesa pública i la presa de decisions.

La participació en la planificació no es limita només a la implicació dels usuaris. En el nou edifici de la Biblioteca Central hi haurà diferents socis que treballaran sota el mateix sostre. Com s’ha esmentat, el Department of Early Education and Care treballarà com a soci a l’edifici, i també, per exemple, el National Audiovisual Institute and Aalto University. Aquests socis són una part vital del procés de planificació per a un nou edifici multifuncional. La zona del vestíbul d’entrada de la biblioteca (Valleala, 2016c) serà un centre associatiu de la biblioteca i els diferents socis han participat colze a colze en la creació del disseny dels serveis del vestíbul.

 

4 Concurs d’arquitectura inclusiva

El concurs d’arquitectura acostuma a ser una fase de la planificació de serveis públics en què els usuaris finals reals de l’edifici es mantenen al marge. Com que la ciutat d’Hèlsinki havia assenyalat en el seu Programa estratègic 2013-2016 que la implicació i la participació eren valors centrals de la ciutat (City of Helsinki, 2013, p. 3), el projecte de la Biblioteca Central va buscar també formes de participació de la ciutadania en la fase de la planificació.

El 2012-2013 es va fer un concurs internacional d’arquitectura obert per construir la nova Biblioteca Central. Des del principi, el concurs va ser transparent i la gent tenia la possibilitat de consultar les propostes, donar-ne l’opinió i votar quines preferien. En la primera fase del concurs, es van reunir les 540 propostes presentades en una exposició oberta on tothom podia fullejar els plànols arquitectònics proposats. En aquesta exposició, els visitants podien comentar els plànols dels edificis proposats i votar quin preferien enganxant-los un cor. L’exposició la van visitar 2.600 persones i hi va haver 2.400 vots sobre el plànol d’edifici preferit (Central Library Project, 2012). En un principi, s’havia programat que l’exposició estigués oberta només una setmana, però, a causa de la demanda del públic, es va allargar una setmana més.

En la segona fase del concurs, un jurat va preseleccionar sis propostes. Durant aquesta segona fase, les propostes van ser exposades al Helsinki City Museum, en línia, i en pantalles tàctils repartides per tot el centre de la ciutat. Un cop més en aquesta fase, el públic va poder comentar les propostes i votar quin edifici preferien. En la segona fase del concurs, més de 3.200 ciutadans van votar pel seu favorit (Central Library Project, 2016).

Els vots públics sobre el futur edifici no eren el factor decisiu per a la tria del nou edifici, ja que el guanyador del concurs el decidia un jurat. No obstant això, tenir un concurs d’arquitectura transparent, durant el qual s’animava la gent a consultar les propostes i a votar sense por per la que preferissin, crea una sensació d’obertura i participació força diferent dels processos de planificació habituals per construir edificis públics nous. Com s’ha indicat anteriorment, després de l’anunci del guanyador del concurs d’arquitectura a la primavera del 2013, no hi ha hagut gairebé cap crítica important a l’edifici. No hi ha cap estudi sobre aquest tema, però la transparència i la inclusió en la fase del concurs d’arquitectura haurien pogut tenir una influència favorable sobre l’opinió pública. En la votació pública durant aquesta segona fase del concurs d’arquitectura (Central Library Project, 2013), el guanyador final, Käännös, va quedar en segon lloc amb un 20 % dels vots.

 

5 Quins són els objectius de la Biblioteca Central?

Com s’ha subratllat anteriorment, les biblioteques públiques tenen el deure de promoure la democràcia i la participació ciutadana, i això també s’ha pres com un principi rector en la presa de decisions de la ciutat d’Hèlsinki. La futura Biblioteca Central té molts objectius i demandes per complir, ja que la seva funció sobrepassa la d’una biblioteca normal.

A escala local, hi ha una gran demanda per un espai públic no comercial al centre de la ciutat que les biblioteques poden oferir. Un bon indicador d’aquesta necessitat és l’experiència esmentada prèviament de la biblioteca principal de la Universitat d’Hèlsinki, Kaisa House, on el nombre de visitants ha superat les estimacions originals i gairebé les ha doblat. Des del 2005 una de les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals d’Hèlsinki, la Biblioteca 10, ha funcionat a l’edifici principal de l’oficina de correus a prop de la futura biblioteca central. La Biblioteca 10 ha estat essencial per al projecte de la Biblioteca Central, ja que ha estat un banc de proves de treball per a alguns dels nous serveis i models per a la Biblioteca Central durant més d’una dècada. Les experiències de la Biblioteca 10 també han reforçat la demanda de més espai públic a la zona del centre de la ciutat, ja que, malgrat la seva superfície relativament petita, només 800 m², la biblioteca atrau aproximadament 2.000 visitants al dia.

Es calcula que la Biblioteca Central tindrà més de 10.000 visites diàries i la xifra pot arribar fins a 12.000-13.000 visites al dia. Això marca enormes reptes per al nou edifici, però creiem que, amb una planificació acurada i flexible, aprenent de les experiències d’altres biblioteques i tenint en compte les necessitats dels usuaris, aquests reptes es poden assolir.

La nova Biblioteca Central de la Xarxa de Biblioteques Municipals d’Hèlsinki no només serà un edifici històric al centre de la ciutat per als habitants d’Hèlsinki. La Xarxa de Biblioteques Municipals d’Hèlsinki també funciona com a biblioteca central de totes les biblioteques públiques de Finlàndia, cosa que n’amplia les tasques i responsabilitats per arribar a atendre les necessitats en l’àmbit de biblioteques de tot el país. A més, des que es va convertir en un dels projectes cabdals dels actes de celebració del centenari de la independència de Finlàndia, el projecte de la nova Biblioteca Central té una dimensió nacional important.

La biblioteca funcionarà com una portada de les biblioteques públiques finlandeses, ja que la seva imatge pública positiva es pot utilitzar en la feina de relacions públiques per a tota la xarxa de biblioteques. Una de les funcions més concretes de la Biblioteca Central com a projecte nacional és ser un banc de proves dels nous serveis i associacions en l’àmbit de les biblioteques de tot Finlàndia. Igual que en el transcurs del procés de planificació, es posaran a prova a l’edifici nous serveis i diferents tipus de models, i es compararan entre ells, i dels resultats que se n’extreguin en podrà gaudir tot el país. Per tant, l’abast de les operacions d’aquesta biblioteca no és només la ciutat d’Hèlsinki, sinó tot el país.

 

6 Què reflecteix l’edifici?

Com s’ha esmentat, el projecte de la Biblioteca Central ha introduït nous mètodes de planificació participativa en la planificació pública, cosa que ha fet que el procés sigui més democràtic i ha creat un sentit de propietat comuna de la institució de la biblioteca. A més, l’edifici i els seus serveis reflecteixen el nou pensament en el camp de les biblioteques segons el qual els usuaris en són agents actius, en lloc de consumidors passius.

No té gaire sentit construir un dipòsit de llibres en una de les millors ubicacions del centre de la ciutat. La nova biblioteca oferirà els serveis bibliotecaris tradicionals, com el préstec de llibres, però el canvi també en la necessitat del públic és cada vegada més de prestar a fer. La proposta per a la nova legislació finesa sobre biblioteques (Finnish Government, 2016) subratlla el deure de les biblioteques públiques de promoure la ciutadania activa i la democràcia, però també estableix que les biblioteques han d’oferir espais i instal·lacions per a l’aprenentatge, per a treballar i per a diferents activitats d’oci. Aquest projecte en conjunt ha reflectit bé l’esperit d’aquesta nova llei promovent la ciutadania activa durant el procés de planificació, i continuar fent-ho després que s’inauguri l’any 2018.

La Biblioteca Central serà en un lloc molt cèntric i simbòlic. Com a model de democràcia propera i de cultura oberta, el nou edifici de la biblioteca serà entre dos instituts culturals importants: el centre de música Musiikkitalo i el Museum of Contemporary Art Kiasma, i davant del Parlament, bressol de la presa de decisions democràtiques. Aquesta ubicació reflecteix el valor donat a les biblioteques públiques al país com a principals facilitadores de la democràcia ciutadana i garants de l’accés al coneixement i la cultura per a tothom.

Estem intentant construir una biblioteca que seria la biblioteca d’un poble en el sentit més ampli possible. Llavors, com reflectirà la Biblioteca Central les necessitats i expectatives dels seus futurs usuaris? Els finlandesos estimen les seves biblioteques, però què n’esperen, de la seva futura biblioteca? Al llarg d’aquest projecte hem observat que la gent busca un espai públic lliure i segur, de gran riquesa cultural i innovador, amb possibilitats per fer i per relacionar-se amb altres persones, i, per descomptat, on poder agafar en préstec llibres i altres materials. I prendre’s un cafè.

 

Figura 1. Serveis de planificació per a la biblioteca

Figura 1. Serveis de planificació per a la biblioteca

 

Figura 2. Des de l’extrem sud de la planta superior de l’edifici, les vistes de l’interior i de l’exterior de la biblioteca seran espectaculars

Figura 2. Des de l’extrem sud de la planta superior de l’edifici,
les vistes de l’interior i de l’exterior de la biblioteca seran espectaculars

 

Figura 3. La campanya “El somni” (‘Unelmoi’) va tenir un gran ressò

Figura 3. La campanya “El somni” (‘Unelmoi’) va tenir un gran ressò

 

Figura 4. Un dels plànols de la nova Biblioteca Central d’Hèlsinki

Figura 4. Un dels plànols de la nova Biblioteca Central d’Hèlsinki

 

Bibliografia

Central Library Project (2012). Keskustakirjastoehdotukset keräsivät yli 2000 tykkäämistä. <http://keskustakirjasto.fi/
2012/06/15/keskustakirjastoehdotukset-kerasivat-yli-2-000-tykkaamista/
>. [Consulta: 12/12/2016].

Central Library Project (2012). Residents of Helsinki! Help us make budget decisions. <http://keskustakirjasto.fi/
en/2012/10/15/residents-of-helsinki-help-us-make-budget-decisions/
>. [Consulta: 12/12/2016].

Central Library Project (2013). Yli 3000 kaupunkilaista äänesti – suosikki oli the Diagonal Agora.
<http://keskustakirjasto.fi/2013/04/12/yli-3000-kaupunkilaista-aanesti-suosikki-oli-the-diagonal-agora/>.
[Consulta: 12/12/2016].

Central Library Project (2015). Frequently Asked Questions. <http://keskustakirjasto.fi/en/frequently-asked-questions/>. [Consulta: 12/12/2016].

Central Library Project (2016). Yhdessä. <http://keskustakirjasto.fi/yhdessa/>. [Consulta: 12/12/2016].

Central Library Project (s.d.). Voice of the City Residents – Participatory Planning. <http://keskustakirjasto.fi/
en/voice-of-the-city-residents-participatory-planning/
>. [Consulta: 12/12/2016].

Central Library Project (s.d.). Keskustakirjaston kaverit. <http://keskustakirjasto.fi/yhdessa/kaverit/>.
[Consulta: 12/12/2016].

City of Helsinki (2013). Strategy Programme 2013-2016 <http://www.hel.fi/static/taske/julkaisut/2013/
Strategy_Programme_2013-2016.pdf
>. [Consulta: 12/12/2016].

Finnish Government (2016). Hallituksen esitys eduskunnalle laeiksi yleisistä kirjastoista ja opetus- ja kulttuuritoimen rahoituksesta annetun lain 2 §:n muuttamisesta. <http://valtioneuvosto.fi/paatokset/paatos?decisionId=0900908f804f5e9c>. [Consulta: 12/12/2016].

Helsinki University Library (2016). Finland’s Most Popular Learning Environment Kaisa House Attracts Over 9,000 Visitors per Day. <https://www.helsinki.fi/en/news/finlands-most-popular-learning-environment-kaisa-house-attracts-over-9000-visitors-per-day>. [Consulta: 12/12/2016].

Leisti, Mikko; Marsio, Leena (2008). Heart of the Metropolis – the Heart of Helsinki. <https://www.competitionline.com/upload/downloads/109xx/10948_93071_Centrallibrary_reviewreport.pdf >.
[Consulta: 12/12/2016].

Libraries.fi (2016). Finnish Public Library Statistics. <http://tilastot.kirjastot.fi/?lang=en>. [Consulta: 12/12/2016].

Miettinen, Virve (2015). Prosessi ja toimintamalli KESKUSTAKIRJASTON KAVERIT –kehittäjäyhteisö. <http://keskustakirjasto.fi/wp-content/blogs.dir/4/files/2015/03/1-Kuvaus-Keskustakirjaston-kaverit-prosessi-ja-toimintatapa.pdf>. [Consulta: 12/12/2016].

Miettinen, Virve (s.d.). Osallistuva budjetointi, Kaupunkilaiset päättivät rahasta – kirjasto käynnistää valitut pilotit vuonna 2014. <http://keskustakirjasto.fi/yhdessa/osallistuvabudjetointi/>. [Consulta: 12/12/2016].

Ministry of Education and Culture (2012). Finns are avid readers and library users. <http://okm.fi/OPM/Verkkouutiset/2012/04/kirjastotilastot.html?lang=en>. [Consulta: 12/12/2016].

Ministry of Education and Culture (2013). Arhinmäki: Helsingin keskustakirjastosta Suomen itsenäisyyden 100-vuotisjuhlahanke <http://www.minedu.fi/OPM/Tiedotteet/2013/06/keskuskirjasto.html?lang=fi>.
[Consulta: 12/12/2016].

Sokka, Sakarias; Kangas, Anita; Itkonen, Hannu; Matilainen, Pertti; Räisänen, Petteri (2014). Hyvinvointia myös kulttuuri- ja liikuntapalveluista. Kunnallisalan kehittämissäätiö, Sastamala. <http://kaks.fi/wp-content/uploads/2014/02/Hyvinvointia-myös-kulttuuri-ja-liikuntapalveluista.pdf>. [Consulta: 12/12/2016].

Valleala, Siru (2016a). How is Central Library Coming About. <http://keskustakirjasto.fi/en/2016/09/26/how-is-the-central-library-coming-about/>. [Consulta: 12/12/2016].

Valleala, Siru (2016b). Perhekirjasto muotoutuu hyvissä käsissä. <http://keskustakirjasto.fi/2016/10/31/perhekirjasto-muotoutuu-hyvissa-kasissa/>. [Consulta: 12/12/2016].

Valleala, Siru (2016c). Aula on käyntikortti kirjastoon. <http://keskustakirjasto.fi/2016/12/08/aula-on-kayntikortti-kirjastoon/>. [Consulta: 12/12/2016].

 


Citació recomanada

Haavisto, Tuula; Lipasti, Pirjo; Sauli, Antti (2017). "Amb la ciutadania : planificació de la nova Biblioteca Central d'Hèlsinki". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 38 (juny) . <http://bid.ub.edu/38/haavisto.htm>. [Consulta: 19-08-2017].