El postgrau de Prescripció Lectora: una idea feta realitat

Time to read
8 minutes
Read so far

El postgrau de Prescripció Lectora: una idea feta realitat

 

[Versión castellana] [English version]


Maria Batllori

Àrea del Llibre (ICEC)
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

 
 
 

 

1 Introducció

La prescripció lectora és una activitat prou important com perquè tingui una formació específica de nivell universitari adreçada a tots els agents que s'hi dediquen. Aquest text vol explicar els orígens i el procés de gestació del postgrau de Prescripció Lectora, organitzat per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que, una vegada fet realitat, l'ha inclòs dins del darrer pla de foment de la lectura, el Pla de lectura 2020 (2017).

En uns temps com els nostres, on la tecnologia i la rapidesa dominen les nostres vides, les nostres idees, i massa sovint la nostra voluntat, fomentar l'esperit crític és més important que mai. Una de les característiques d'una societat lliure és la seva capacitat de ser crítica, i per tal d'aconseguir-la, la lectura esdevé una de les eines principals. Per tant, incrementar totes aquelles lectures que d'una manera o una altra fomenten la reflexió i l'esperit crític, hauria de ser un objectiu de qualsevol societat avançada.

Dins d'aquest conjunt de lectures, són especialment importants els clàssics, perquè contenen un patrimoni cultural que ajuda les persones a entendre's, que les interpel·la, que les fa reflexionar sobre el seu món. És escoltar unes veus que parlen per nosaltres des de la seva saviesa, que ens obren camins cap al coneixement. Són aquells textos que es poden llegir una vegada i una altra perquè cada cop ens diuen alguna cosa diferent, que són atemporals perquè han impactat a moltes generacions de lectors, i perquè es llegeixen amb el mateix interès i entusiasme que quan van ser escrits. En el conegut llibre Per què llegir els clàssics (1991), Italo Calvino expressa la rellevància d'aquestes obres quan diu que "els clàssics són llibres que exerceixen una influència determinada tant si s'imposen com a inoblidables com si s'amaguen en els plecs de la memòria mimetitzant-se amb l'inconscient col·lectiu o individual".

 

2 El foment de la lectura a Catalunya: antecedents

El Departament de Cultura, en els darrers deu anys, ha endegat tres plans de foment de la lectura, des del 2008 fins a l'actualitat.

El primer pla de foment de la lectura, el Pla de lectura 2008–2011 —amb el lema "Llegir ens fa més lliures"— tenia, entre d'altres, una línia de treball dedicada a accions per a la formació de docents i altres agents implicats en l'educació dels nois i noies, amb l'objectiu de proporcionar-los eines de formació dirigides al foment de la lectura.

En relació amb aquesta línia es van posar en marxa dues accions: d'una banda, un programa adreçat a docents que incloïa un curs de 30 hores i un taller de 15 hores de tècniques de lectura en veu alta, organitzat pel Departament d'Educació. De l'altra, un curs de postgrau, anomenat Mediació Cultural en Foment de la Lectura, organitzat pel Departament de Cultura i dissenyat per l'Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona (IL3-UB), amb la col·laboració del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil i la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura. Aquesta era la primera vegada que es tractava a Catalunya el foment de la lectura com a matèria d'estudis de nivell universitari. El curs, de modalitat semipresencial, tenia una durada de 150 hores i s'adreçava a llicenciats en Filologia, Pedagogia, Biblioteconomia i Documentació, mestres de primària i professors de secundària en actiu, així com als bibliotecaris. Malauradament només es van realitzar dues edicions d'aquest postgrau.

El segon pla de foment de la lectura, el Pla nacional de lectura 2012–2016, amb el títol "Impuls de la lectura, 100 % lectors"(Generalitat de Catalunya, 2011), tenia com un dels objectius "reconèixer i prestigiar els mediadors de la lectura". S'hi reconeixia la rellevància dels llibreters, bibliotecaris, mestres i altres professionals de la lectura, i el seu paper fonamental com a mediadors, tot destacant la importància d'implementar mesures que oferissin eines per realitzar la seva tasca i sobre els quals calia actuar. Tanmateix, entre les accions destinades a cobrir aquest objectiu, no n'hi havia cap de relacionada amb la formació de nivell universitari adreçada als col·lectius de prescriptors esmentats.

El tercer pla de foment de la lectura, el Pla de lectura 2020, publicat el 2017, el darrer fins avui i encara plenament vigent, preveu entre els objectius els dos següents: "prestigiar la lectura com a via principal d'accés al coneixement" i "potenciar les llibreries i la xarxa de biblioteques de Catalunya com a centres culturals i prescriptors del llibre i la lectura". En referir-se a les accions, apareix, en el punt 20, el suport a les llibreries i a la prescripció. És en aquest àmbit d'accions on s'inclou el postgrau de Prescripció Lectora, la idea i gestació del qual exposarem en el punt següent.

El Departament de Cultura ha desenvolupat els darrers anys altres iniciatives adreçades a la formació en prescripció lectora, encara que sense les característiques d'un curs de nivell universitari. Entre d'altres, cal esmentar les que duu a terme el Servei de Biblioteques, com les trobades 10 x 10, amb l'objectiu d'establir una comunicació directa entre les editorials i els professionals de les biblioteques, així com cursos de prescripció humanística i científica, i, juntament amb la Institució de les Lletres Catalanes, els cursos virtuals de prescripció literària.

 

3 El postgrau de Prescripció Lectora: el naixement d'una idea

La idea de crear un programa de postgrau per abordar el tema de la prescripció lectora neix arran de la intervenció de la professora de la Universitat de Girona Margarida Casacuberta a la tertúlia sobre societat i biblioteques "El primer glop de cervesa". Aquest cicle de trobades mensuals (2013–2016), organitzat per Fidel Bellmunt, Ferran Burguillos, Maite Comalat i Eulàlia Espinàs, pretenia obrir, al sector bibliotecari i el seu entorn, les reflexions que els organitzadors havien iniciat plegats un temps enrere a la Junta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.

Som en un vespre de febrer del 2016 al local del bar MoMa. La tertúlia porta per títol: "Separar el gra de la palla: la col·lecció de la biblioteca". La ponent, Margarida Casacuberta, reflexiona sobre els criteris que cal seguir en la tria de les obres que han d'estar a l'abast del gran públic i sobre el paper que han de tenir els prescriptors: "Les biblioteques de ciutats petites tenen una funció importantíssima en aquest sentit: han de fer de prescriptores i en elles hi hauria d'haver persones capaces de fer l'acompanyament de la lectura". A partir d'aquí reflexiona sobre la formació que ha de tenir el prescriptor: "per explicar literatura s'ha d'haver llegit (no només literatura, és clar)". I a continuació es pregunta: "Si ho han de fer els bibliotecaris, qui fa llegir els bibliotecaris? Qui els dona les eines per a fer-ho?".

Les seves reflexions em van fer pensar que aquesta era una pregunta important, ja que en els estudis de Biblioteconomia i Documentació que havia acabat pocs anys abans no es preveia cap formació específica ni en literatura ni en prescripció lectora. D'altra banda, tampoc en els estudis de Filologia, que havia cursat uns anys abans, que tot i incloure assignatures de literatura, tenien un enfocament adreçat a la prescripció lectora per al gran públic.

El col·lectiu de bibliotecaris i bibliotecàries, un dels més importants en l'activisme cultural del país, és, per la meva experiència, conscient de la importància del seu paper com a transmissor de coneixement; en general i de manera continuada, participen en activitats de formació permanent que els ofereixen eines per millorar la seva tasca. Tanmateix, arran del primer postgrau en el marc del Pla de lectura 2008–2011 (Generalitat de Catalunya, 2009), vam pensar que potser valdria la pena intentar organitzar altra vegada un curs de nivell universitari.

L'Àrea del Llibre de l'ICEC del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ja fa anys que està col·laborant en la realització del diploma de postgrau de Llibreria, juntament amb el Gremi de Llibreters de Catalunya i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, adreçat als llibreters i a aquelles persones que vulguin dedicar-se al món de la llibreria. L'objectiu d'aquests estudis és dotar l'alumnat dels coneixements i les capacitats per a la incorporació laboral en tota mena de negocis de llibreria. Aquesta col·laboració ens va fer pensar que de la mateixa manera podíem intentar organitzar un postgrau de Prescripció Lectora adreçat a bibliotecaris, llibreters, mestres i altres mediadors de la lectura, amb l'objectiu de formar-los en el coneixement i els instruments necessaris per aconsellar i acompanyar qualsevol lector que ho requereixi.

El pas següent era obtenir la complicitat dels responsables de les diferents parts implicades del Departament de Cultura. El primer a qui havia de convèncer era al meu cap, Joaquim Bejarano, director de l'Àrea del Llibre, amb qui comparteixo la il·lusió pel que nosaltres anomenem les escletxes: allò que es refereix a trobar oportunitats per a la implementació de noves idees enmig del dia a dia burocràtic, però tanmateix necessari, de les subvencions i altres tasques de la gestió de l'Àrea del Llibre. De seguida ens vam engrescar amb la idea i vam passar a l'acció començant per planificar les accions necessàries per intentar organitzar el curs.

La meva connexió amb la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, així com la idea que una gran part dels prescriptors són els bibliotecaris i bibliotecàries, ens van dur a parlar amb Mónica Baró, en aquells moments la vicedegana de la Facultat, i amb Teresa Mañà, professora de la Facultat. I així, en un passadís de la Facultat vam començar a pensar en la possibilitat d'organitzar conjuntament un curs de prescripció lectora. Una vegada vam coincidir que la proposta podia ser viable calia implicar els responsables de foment de la lectura del Departament de Cultura: la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, i la cap del Servei de Biblioteques, Carme Fenoll. Tot va resultar senzill, ja que de seguida vam aconseguir-ne la complicitat així com la implicació entusiasta en el projecte.

I així va ser com vam iniciar la preparació per a l'organització del postgrau: des de la Facultat van dissenyar el curs en un temps rècord (els representants de la Facultat que formaven part de la comissió d'organització van ser el professor Lluís Agustí i les professores Mónica Baró i Teresa Mañà). En trobades posteriors es va anar refinant el projecte i un cop presentat per part de la Facultat, Laura Borràs se'n va fer càrrec, revisant el document, suggerint modificacions i buscant el finançament. A finals d'any ja ho teníem tot a punt per donar publicitat al postgrau que s'iniciaria tot seguit, el febrer del 2017, i que a dia d'avui està a punt d'iniciar la tercera edició.

La posada en marxa d'aquest projecte ha estat, des del meu punt de vista, un èxit del qual ens hem de felicitar tots, començant per l'equip de la Facultat que va treballar intensament amb molt poc temps per dissenyar el curs, buscar l'equip docent i aconseguir que la Universitat de Barcelona l'aprovés, fins als responsables de Cultura que van participar en el projecte i van trobar el finançament. Aquest èxit queda reforçat quan tenim en compte que des de la gestació de la idea fins a l'inici del postgrau va passar escassament un any; i aquest fet, a l'Administració, on la burocràcia alenteix habitualment els procediments, és una veritable proesa.

Personalment ha estat una satisfacció participar en aquest projecte, perquè hi conflueixen el meu interès personal per la prescripció lectora, la meva formació, que combina els aspectes teòrics de la literatura amb els pràctics de la biblioteconomia, i, finalment, la pràctica professional a l'Àrea del Llibre del Departament de Cultura.

 

Bibliografia

Bellmunt, Fidel; Burguillos, Ferran; Comalat, Maite; Espinàs, Eulàlia. El primer glop de cervesa: tertúlies sobre societat i biblioteques [blog]. 2013–2016. <https://elprimerglopdecervesa.org/>. [Consulta: 16/03/2019].

Calvino, Italo (2016). Per què llegir els clàssics. Barcelona: Edicions 62, p. 9.

Casacuberta, Margarida. "Separar el gra de la palla: la col·lecció de la biblioteca". El primer glop de cervesa [blog]. 9 de febrer de 2016. <https://elprimerglopdecervesa.org/2016/03/04/cronica-14-col%C2%B7leccio-casacuberta/>. [Consulta: 2/02/2019]. 

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (2007). Llegir ens fa lliures: Pla de foment de la lectura 20082011. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Generalitat de Catalunya (2009). Pla de foment de la lectura 2008–2011. Nous programes en l'àmbit educatiu i infantil i programes en funcionament [en línia]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya.  <https://govern.cat/govern/docs/2010/11/02/11/40/5b0ef33b-5ee9-4065-a344-b37f4531581d.pdf>. [Consulta: 24/01/2019]

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (2011). Pla nacional de lectura (2012–2016). Impuls de la lectura: 100% lectors [en línia]. [Barcelona]: Departament de Cultura. <https://govern.cat/govern/docs/2011/12/19/15/09/ec0c9353-ae4a-49a3-81ab-c68af8792fc9.pdf >. [Consulta: 24/01/2019]

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (2017). Pla de lectura 2020 [en línia]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. 2 v. [vol. 1. Pla de lectura 2020; vol. 2. Per què llegir]. <http://cultura.gencat.cat/ca/departament/plans-i-programes/ambit-sectorial/pla-de-lectura-2020/>. [Consulta: 16/03/2019].

Citació recomanada

Batllori, Maria (2019). "El postgrau de Prescripció Lectora : una idea feta realitat". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 42 (juny). <http://bid.ub.edu/42/batllori.htm>. DOI: http://dx.doi.org/10.1344/BiD2019.42.16 [Consulta: 22-08-2019].