Dones periodistes a la Wikipedia: una radiografia des de la perspectiva de gènere

[Versión castellana]


Noemí Morejón Llamas

Professora
Centre Universitari San Isidoro de Sevilla

Desirée Ramos Castro

Doctorada en Comunicació i màster de Gestió i Direcció d'Empreses Audiovisuals per la Universitat de Sevilla

 

Resum

Objectius: aquesta investigació té com a objectiu principal estudiar la presència de la dona periodista espanyola a Wikipedia en castellà, amb la finalitat de detectar si hi ha, a part d'una bretxa quantitativa, una bretxa qualitativa en la qual predominin els estereotips de gènere, i també reflexionar sobre l'espai col·laboratiu del recurs com a agent socialitzador en la construcció dels significats.

Metodologia: per a la consecució dels resultats, es va optar per una metodologia quantitativa i qualitativa que, mitjançant l'anàlisi de contingut, va estudiar 450 biografies de dones periodistes espanyoles des de la perspectiva de gènere.

Resultats: els resultats mostren errors en la categorització de l'ocupació de les professionals (que minva el posicionament de les dones periodistes a la Wikipedia), estereotips i dades accessòries que sexualitzen les periodistes, manca de fotografies i de fonts institucionals que els resten qualitat, i també una falta d'atribució directa a les seves obres i una subjugació a la figura masculina en els perfils anteriors al segle xxi, entre altres aspectes.

Resumen

Objetivos: esta investigación tiene como objetivo principal estudiar la presencia de la mujer periodista española en Wikipedia España a fin de detectar si existe, además de una brecha cuantitativa, una brecha cualitativa en la que predominen los estereotipos de género, así como reflexionar sobre el espacio colaborativo del recurso como agente socializador en la construcción de los significados.

Metodología: para la consecución de los resultados se optó por una metodología cuantitativa y cualitativa que, a través del análisis de contenido, estudió 450 biografías de mujeres periodistas españolas desde la perspectiva de género.

Resultados: los resultados arrojan errores en la categorización de la ocupación de las profesionales, que merma el posicionamiento de las mujeres periodistas en Wikipedia, estereotipos y datos accesorios que sexualizan a las periodistas, falta de fotografías y de fuentes institucionales que restan calidad, así como una carencia de atribución directa a sus obras y una subyugación a la figura masculina en los perfiles anteriores al siglo xxi, entre otros resultados.

Abstract

Objectives: the objective of this research is to study the presence of Spanish women journalists in Wikipedia Spain to detect whether, in addition to a quantitative gap, there is a qualitative gap in which gender stereotypes predominate, as well as reflecting on the collaborative space of the resource as a socializing agent in the construction of meanings.

Methodology: using a quantitative and qualitative methodology to obtain the results, the content of 450 biographies of Spanish female journalists has been thoroughly analyzed and studied from a gender perspective.

Results: the results show errors in the classification of women professional occupations, which reduces the positioning of women journalists in Wikipedia; stereotypes and accessory data that sexualize journalists; lack of photographs and institutional sources that reduce the quality, as well as the omission of direct attribution to their works and a subjugation to the male figure in profiles prior to the 21st century, among other results.

 

 

1 Introducció

Des de la Fundació Wikimedia, denuncien que de les 400.000 biografies en castellà que conté la Wikipedia, només el 21,41 % correspon a dones. El problema d'aquesta falta de representació no és només quantitativa, ja que, com emfatitza Montserrat Boix, cofundadora del projecte Wikimujeres, aquestes biografies també reprodueixen estereotips de gènere (Alpañés, 2020).

Mondelo (2020) conclou que la bretxa de gènere a la Wikipedia és triple: afecta la contribució —només el 20 % de les editores a Wikipedia en castellà són dones—, la representació —només un 29 % fa visible la feina de les dones i el 16 % representa biografia— i la caracterització —sense perspectiva de gènere—.

Aquest biaix de gènere comporta conseqüències que estan estretament relacionades amb l'alta visibilitat del recurs i la situació d'invisibilitat que experimenten les dones en l'enciclopèdia web. S'hi suma que, malgrat la potencialitat pedagògica de la Wikipedia, hi ha una dificultat per conèixer les discussions, crítiques i lluites de les dones (Pagola, 2013). Moisset de Espanes (2017, p. 21) afegeix que aquesta bretxa és deguda a raons internes d'edició, però també a factors externs regits per la societat patriarcal que legitima la rellevància (2017, p. 21).

Davant d'aquesta situació, des de la Wikipedia s'han posat en marxa, per mitjà dels wikiprojectes, iniciatives per atenuar aquest problema. Entre aquestes, destaquen les accions de Wikimujeres a Madrid, Barcelona i al País Basc, a més de les editatones temàtiques i la formació a universitats i biblioteques.

Pedraza i Rodríguez consideren les editatones "la modalitat més completa dins de la xarxa d'aprenentatge" (2019, p. 92), ja que porten associada una reflexió sobre la desigualtat de contingut a les webs, a més d'augmentar no només la quantitat, sinó també la qualitat. L'objectiu no és altre que motivar les noves generacions a tenir més referents femenins (Santos, 2020).

El problema d'aquestes iniciatives per solucionar la bretxa de gènere és que se subscriuen a activitats delimitades en el temps, que no tenen continuïtat, de vegades a causa d'"una mala experiència ocasionada per 'un ambient brusc', un 'entorn que genera inseguretat' i, en un cas, per 'conflicte de gènere'". Tot i això, les editores que continuen treballant, ho fan amb l'objectiu de visibilitzar la dona, generalment per mitjà de biografies (Ferran et al., 2019, p. 1).

El resultat de les editatones celebrades el 2015 van produir un total de 389 articles a set països diferents: Argentina, Bolívia, Xile, Espanya, Mèxic, Perú i Uruguai (Alcázar, 2016). A Espanya, aquell mateix any, es van organitzar tres esdeveniments: "Editando juntas para visibilizarnos en Wikipedia #7M", "Editatona Feminismos" i "Editatona Mujeres internacionales destacadas". El 2016, es van materialitzar tres reunions més amb els títols següents: "Wikifiesta: 15 años de Wikipedia no son nada", "Editatona sobre fotógrafas #5M" i "Editatona sobre compositoras de música electrónica #9J". El 2017, l'organització d'editatones es va duplicar fins a fer-ne sis: "Editatona sobre científicas #11F", "Editatona sobre viajeras #4M", "Editatona nocturna sobre programadoras #21A", "Editatona en biblioteca sobre mujeres de las calles de Madrid" i "Editatona nocturna Wikibrujas #31O".

Des del 2017, el nombre d'esdeveniments destinats a pal·liar la bretxa quantitativa i qualitativa creix exponencialment fins a nou, el 2018 ("Editatona sobre directoras de cine #28E", "Editatona nocturna sobre autoras de cómic en Wikipedia #20A", "Editatona sobre defensoras de los derechos humanos (II ediciones)", "Editatona sobre científicas #29J", "Editatona sobre filósofas #7J", "Quedada para editar sobre cómics y sobre cómics de terror", "Editatona sobre ecuatorianas (II ediciones)", "Editatona sobre mujeres en la animación en Wikipedia #1D" i "Editatona sobre defensoras de los derechos humanos II"); vuit, el 2019 ("Editatona sobre artistas lesbianas #26A", "Editatona Visibilizando as Margens", "Juntes editem a Wikipedia", "Editatona sobre mujeres STEM #9J", "Editatona sobre mujeres STEM #28N", "Editatona sobre activistas climàticas #12D", "Editatona MAM" i "Editatona IV Día de las Escritoras"), i nou, el 2020 ("Editatona sobre mujeres STEM #11F", "Editatona sobre 100 Mujeres (BBC)", "Editatona sobre mujeres periodistas", "Editatona 8M: Artivismo. Juntas editamos a Wikipedia", "I Editatona virtual sobre pintoras en Wikipedia #18A", "Editatona virtual sobre artistas en Wikipedia #6J", "Editatona virtual de científicas LGBT en Wikipedia #27J", "Editatona virtual Gran Canaria #19S" i "Editatona Las mujeres de la cultura #10M").

En el sector periodístic, la xifra és significativament més reduïda, ja que dels 38 esdeveniments organitzats a Espanya, entre el 2015 i el 2020, només tres (celebrats el 2017, 2019 i 2020) es van cenyir a aquesta temàtica. En aquests esdeveniments, només es van crear 21 noves biografies de dones periodistes espanyoles.

2 Objectius i metodologia

Aquest treball de recerca parteix de dues hipòtesis:

  • H1. Hi ha una bretxa de gènere quantitativa i qualitativa en els perfils professionals de les dones a la Wikipedia.
  • H2. La bretxa de gènere qualitativa és deguda a una falta de qualitat en els seus perfils, i a la representació d'estereotips de gènere en les seves biografies.

A partir d'aquestes hipòtesis, s'identifica com a objectiu principal estudiar la presència de la dona periodista espanyola a Wikipedia en castellà per tal de detectar si hi ha, a més d'una bretxa quantitativa, una bretxa qualitativa en la qual predominin els estereotips de gènere. Aquest propòsit es concreta amb els objectius específics següents:

  • O1. Esbrinar l'existència d'estereotips de gènere en les biografies de les periodistes espanyoles, sia en el contingut de les seves pàgines, en les imatges que complementen el text o en les fonts bibliogràfiques emprades per a la seva elaboració.
  • O2. Reflexionar sobre la bretxa qualitativa a Wikipedia en castellà davant la falta de fonts, atribucions i continguts, partint de la funcionalitat i utilitat de la Wikipedia com a agent socialitzador en la construcció dels significats.

2.1 Selecció de la mostra

La mostra de l'estudi s'ha obtingut després de realitzar un cribratge de les categories següents: "Dones periodistes per països" (54), "Dones periodistes d'Espanya" (365) i "Periodistes d'Espanya per segles" (653). Una vegada fet el cribratge per gènere de l'última categoria, i per repetició de perfils amb les anteriors, delimitem la nostra mostra d'anàlisi en n = 450 les biografies de dones periodistes a Wikipedia en castellà.

2.2 Disseny de la recerca

Com a primer pas, plantegem un rastreig bibliogràfic i hemerogràfic per definir l'estat de la qüestió i el marc teòric. Per mitjà d'aquest, delimitem el potencial de la Wikipedia com a agent socialitzador en la creació i difusió d'estereotips per ser un dels recursos més utilitzats per la societat-xarxa. Així mateix, exposem la bretxa de gènere quantitativa i qualitativa que presenta el recurs, segons els experts.

En segon terme, procedim a una metodologia quantitativa i qualitativa, que es basa en l'anàlisi observacional i en l'anàlisi de contingut, per tal d'estudiar les biografies de dones periodistes a Espanya. Per a això, la mostra ha estat analitzada per dos codificadors de manera conjunta, que van compartir les seves decisions en els valors atorgats a cadascun dels ítems.

L'estudi es fonamenta en la fitxa metodològica proposada per Sainz de Baranda Andújar, que fa servir l'anàlisi de contingut amb perspectiva de gènere, i que ha estat sotmesa a judici d'experts per estimar-ne la precisió i fiabilitat, fins a aconseguir un resultat positiu amb un índex Kappa = 0,95, en el pitjor dels casos (2013, p. 122). Aquesta taula d'anàlisi ha estat adaptada en alguns dels seus ítems a les característiques pròpies del contingut a la Wikipedia, com explicarem a continuació, tot i que no ha patit modificacions substancials, i, per aquest motiu, no ha calgut fer un nou test de reliability.

1. Anàlisi de les biografies (taula 1): aquest apartat estudia la presentació completa del contingut amb èmfasi en la biografia i en la seva disposició. Analitzem l'extensió de la biografia per tal de determinar l'espai que ocupa i si es tracta de biografies completes. L'adjectiu extens l'hem situat en deu o més línies de text, mentre que l'adjectiu breu, en un nombre inferior a deu. A continuació, mesurem el protagonisme de les periodistes dins de la seva pròpia biografia per determinar si es representen supeditades a una figura masculina que les defineixi. Incloem la variable que reflecteix la possible existència de citació a qualsevol legislació o política que promogui l'equitat de gènere, ja que nombroses dones periodistes també han desenvolupat un rol destacat en l'àmbit polític i social al llarg de la història.

Posteriorment, estudiem si la seva narració desafia o, per contra, reforça estereotips. Entenem per desafiar estereotips presentar les dones en el relat de manera empoderada pels seus assoliments laborals i no centrades en l'àmbit familiar i el seu desenvolupament com a persones. Comprenem que es reforcen quan es recorre a definir-les per la seva situació sentimental, per ser objecte de crítiques o convertir-se en protagonistes d'escàndols, i se cenyeixen a dades accessòries que estereotipen la imatge de les professionals (dones dependents, dones febles, dones envejoses, dones com a objecte sexual, dones desagraïdes, dones conflictives, dones provocadores, dones sacrificades familiarment), i que no en defineixen la trajectòria. La data d'edició s'estableix en dos períodes: prèvia al 2015 i posterior al 2015. Aquests períodes concrets es fixen coincidint amb la nova creació de biografies sorgides de les iniciatives per reduir la bretxa de gènere a la Wikipedia gràcies a les editatones. La revisió la considerem fonamental, ja que la Wikipedia és una enciclopèdia viva que requereix actualització, en sintonia amb els avenços socials de les dones i la redefinició de la seva imatge en el món professional.

En aquesta categoria d'anàlisi, hem afegit a la fitxa metodològica de Sainz de Baranda Andújar (2013) les variables de data d'edició i, si hi ha revisió, per mesurar l'actualització de perfils, i també la possible relació d'increment de biografies amb les editatones.

Anàlisi de les biografies
Variables
Extensió
Extensa/breu
Dona central
Sí/no/no es pot decidir
Citacions o referències legislació de gènere
Sí/no
Temàtica igualtat o desigualtat
No se sap/no es pot decidir/sí/no
Desafiament o reforç d'estereotips femenins de la dona
No se sap/no es pot decidir/sí, els reforça/sí, els desafia/no
Data d'edició
Prèvia a 2015/posterior a 2015
Revisió/reedició
Sí/no

Taula 1. Contingut i enfocament de les biografies de periodistes espanyoles des d'una perspectiva de gènere. Font: elaboració pròpia

2. Anàlisi de les protagonistes (taula 2): amb aquestes variables, mesurem si hi ha una definició completa de qui són, amb dades que aportin valor per entendre'n les carreres, els assoliments i els reptes. Per a això, estudiem si apareix referenciada l'edat; si es descriuen els diferents càrrecs que han ocupat, i si tenen una altra ocupació afegida a la tasca periodística (escriptora, professora, investigadora, altres). S'analitza si hi ha relacions familiars que s'esmentin en l'article, en referència a parelles i fills, i si conté una citació directa de la protagonista, ja que és imprescindible esmentar-les per reconèixer-les. Aquesta categoria ha estat adaptada per les investigadores als perfils en l'àmbit periodístic (tipus de professional).

Anàlisi de les protagonistes
Variables
Edat
Sí/no
Ocupació o càrrec
Una professió/més d'una professió
Tipus de professional
Escriptora/investigadora/professora/altres
Hi ha relacions familiars que s'esmentin
Sí/no
Citació de la protagonista
Sí/no

Taula 2. Estudi de les protagonistes: perfil professional, personal i acció professional segons la presentació del contingut. Font: elaboració pròpia

3. Anàlisi de les fotografies (taula 3): s'analitza si hi ha fotografies i imatges que complementin el text i il·lustrin les protagonistes del relat. Així mateix, s'estudia si aquestes fotografies procedeixen de l'àmbit familiar/social o professional, ja que considerem que, en tractar-se d'una biografia professional, requereix una fotografia conforme que il·lustri les dones en l'exercici de les seves funcions. A més, es determinarà si aquestes imatges reforcen els estereotips de gènere mitjançant la sexualització del cos de les periodistes. Aquesta categoria s'adapta a la de Sainz de Baranda Andújar (2013), en afegir la procedència de la fotografia (personal o professional).

Anàlisi de les fotografies
Variables
En conté
Sí/no
Procedència i paper
Personal/professional
Reforça estereotips
Sí/no

Taula 3. Ús i estereotips de les fotografies com a complement en les biografies. Font: elaboració pròpia

4. Anàlisi de les fonts (taula 4): per mitjà de l'observació de les fonts que s'utilitzen per construir les biografies, comprenem l'enriquiment en el text i la complexitat de la construcció del relat. Es consideren fonts només aquelles que siguin esmentades de manera expressa. Estimem fonamental que hi hagi un ampli nombre de fonts; que siguin com més enriquidores millor (institucionals, no institucionals, mixtes); l'ús de fonts directes amb entrevistes o informació proporcionada per la protagonista; l'atribució i la referència a les seves obres (articles, llibres, projectes audiovisuals, etc.), i el gènere de la font (masculí, femení o neutre).

Anàlisi de les fonts
Variables
Nombre de fonts
Menys de deu/més de deu/no hi ha fonts
Classificació
Institucionals/no institucionals/mixtes
Fonts directes
Sí/no
Atribució
Sí/no
Gènere de la font
Masculí/femení/neutre

Taula 4. Referències bibliogràfiques i atribució directa utilitzades en l'elaboració del contingut. Font: elaboració pròpia

Per procedir a la discussió, compararem aquests perfils femenins amb els periodistes masculins seleccionats mitjançant una mostra aleatòria amb el mateix nombre de perfils (n = 450), extrets de la categoria "Periodistes d'Espanya" de la Wikipedia en castellà.

3 Resultats

3.1 Protagonistes i estereotipades

La primera variable que mesurem, amb l'objectiu de perfilar l'estructura i la presentació de la informació al voltant dels perfils periodístics, és l'encarregada d'establir l'extensió que ocupen aquestes biografies. Els resultats apunten que de la mostra estudiada (n = 450), 412 perfils són extensos (91,56 %), enfront de 38 breus (8,44 %).

Quant a la centralitat de les periodistes en el seu propi relat, cal ressenyar que 421 perfils doten de protagonisme la seva figura (93,55 %), mentre que en 25 casos (5,56 %) cobren especial importància els mitjans i companys homes amb els quals han treballat i no elles com a figures centrals. Només en 4 biografies (0,89 %), no hem pogut decidir el paper que ocupaven en el contingut.

En referència a l'aparició de legislació de gènere que reforci o emfatitzi la lluita per la desigualtat o les contribucions en la millora de la professió, només en 56 casos (12,44 %) en trobem de manera manifesta una referència directa, enfront de 394 (87,56 %) que no es pronuncien sobre qüestions legislatives.

El contingut de les biografies estudiades exposen fins en 156 perfils (34,67 %) una lluita per la igualtat d'aquestes dones, en especial, en els perfils dels segles xix, primera meitat del segle xx i durant la Transició espanyola. En són un exemple les biografies d'Ángeles López de Ayala, Isabel Muñoz Caravaca, Mina Puccinelli, María Luz Morales i Teresa de Escoriaza, entre altres. En casos comptats, hi ha un èmfasi de les desigualtats evidents en la professió. No obstant això, en 279 perfils (62 %), no s'aprecia cap to positiu ni negatiu al voltant del debat, mentre que en 15 casos (3,33 %), no hem pogut concloure si hi ha o no contingut que ens permeti posicionar-nos amb determinació. Cal destacar que no s'ha tingut en compte l'apartat de premis i obres de les professionals, en els quals sí que localitzem referències a certàmens que premien la lluita per la igualtat.

Si ens centrem en la presentació del contingut amb matisos que motivin la formació d'estereotips al voltant de la vida i obra d'aquestes dones, sí que podem apuntar que en 54 biografies (12 %), trobem un reforç negatiu, que incideix en la dona segons els seus atributs físics, el seu potencial sexual, la seva dependència respecte a altres homes i els conflictes que desenvolupen entre elles (dones conflictives). En 98 casos (21,78 %), denotem un desafiament en la construcció del relat que contribueix positivament a posar fi a la bretxa qualitativa denunciada per experts. La biografia de Mercedes Fornica n'és un exemple: "va aconseguir canviar 66 articles del Codi Civil durant la postguerra per millorar la situació jurídica de la dona" (Wikipedia en castellà). També la de Cecilia G. de Guilarte —primera corresponsal de guerra—, Magis Iglesias —primera dona que va assumir la presidència de la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya—, Mari Carmen Izquierdo —pionera del periodisme esportiu— o Margarita Landi —primera dona periodista dedicada al gènere dels successos—. En canvi, en 275 biografies (61,11 %), no s'entreveu un reforç o desafiament d'estereotips. En 23 casos (5,11 %), sentim que el reforç i el desafiament d'aquests equilibren la balança.

Per acabar, precisem que dels 450 perfils analitzats, 279 (62 %) s'han generat abans del 2015, enfront de 171 (38 %) que ho han fet amb posterioritat. Sí que hem observat que els perfils més recents són més extensos, desafien els estereotips i presenten la dona en el centre del relat. Així mateix, en 435 perfils (96,67 %), hi ha revisió i reedició del contingut, de vegades lligades a iniciatives com projectes i editatones en les quals destaquen noms com el de Montserrat Boix i Patricia Horrillo, que apareixen com a editores i revisores d'alguns. En el cas de Montserrat Boix, detectem que fins en 74 biografies ha estat la persona encarregada de descriure aquestes dones, o almenys ha intervingut en la revisió d'aquests perfils; això significa que ha participat en un 16,44 % de les biografies de dones periodistes espanyoles. Tot i així, la majoria d'aquestes reedicions estan orquestrades per bots per solucionar errades o problemes de categorització. En 15 biografies (3,33 %), no hi ha hagut revisió ni reedició des de la seva creació. Dels perfils masculins, 357 (79,33 %), han rebut revisió en l'últim any, mentre que 93 (20,66 %) ho han fet entre el 2017 i el 2021.

L'aparició de dades com l'edat de les protagonistes és quelcom que hem tingut en compte, ja que considerem que aquest apunt passa a ser anecdòtic si ja en coneixem el lloc i la data de naixement. De les biografies estudiades, 366 (81,33 %) mostren l'edat, enfront de 84 perfils (18,67 %), en els quals no hi ha aquesta informació. Amb tot, de les 450 biografies de periodistes masculins, 215 (44,78 %) perfils sí que incloïen l'edat, enfront de 235 (52,22 %) que no.

Amb l'objectiu d'analitzar com són aquestes protagonistes en el seu desenvolupament professional, topem amb una manifesta tasca polifacètica, ja que en 183 perfils (40,67 %) sí que es dediquen de manera exclusiva al periodisme, però 267 (59,33 %) compaginen aquesta tasca amb altres disciplines, relacionades o no amb la professió. En ordre decreixent d'ocupació, exceptuant la de periodistes (292; 64,89 %), completen la seva faceta com a escriptores en 90 biografies (20 %), seguit de la categoria "altres" (51; 11,33 %) —compresa per polítiques, advocades, empresàries, editores i traductores—, a més de per investigadores en 8 casos (1,78 %) i professores en 9 perfils més (2 %).

En referència a l'existència de relacions esmentades en el text, concloem que 220 biografies (48,89 %) sí que esmenten relacions sentimentals, enfront de 230 (51,11 %) que, tot i evocar la vida personal, no ho fan en l'establiment de llaços conjugals. De les 450 biografies masculines, només 11 (2,45 %) contenen dades familiars davant de 439 (97,55 %) que no. Alguns dels periodistes que tenen un apartat dedicat a la vida familiar són Roberto Leal, Pipi Estrada o Javier de Hoyos.

Crida l'atenció que, tot i que la dona sigui la protagonista del seu relat, no apareix esmentada en la seva pròpia biografia en 197 perfils (43,78 %) davant dels 253 (56,22 %) que sí que les esmenten.

3.2 Dades que falten, informació que sobra

De la mostra composta per n = 450 biografies, només 211 (46,89 %) contenen fotografies en els seus perfils, mentre que 239 (53,11 %) no fan visible la imatge d'aquestes dones periodistes. En les dels segles xviii i xix, la utilització d'imatges és del 21,05 %, mentre que la falta de recursos visuals és del 78,95 %. En canvi, en les dels segles xx i xxi, no hi ha diferències notables entre la inclusió d'imatges (48,03 %) o el fet que hi manquin (51,97 %). A més, d'aquestes 211 pàgines complementades amb fotografies, en 177 casos (83,89 %), aquestes són professionals, enfront de 34 (16,11 %) que són personals. Quant a la detecció d'estereotips, només en 13 perfils (6,16 %), trobem imatges estereotipades i sexualitzades, mentre que en els 198 perfils restants (93,84 %) no n'hi ha.

Pel que fa a la quantitat i qualitat de les fonts d'informació emprades per a l'elaboració de les biografies, assenyalarem diverses qüestions. D'una banda, detectem que en 275 casos (61,11 %), es fan servir menys de deu fonts, en 162 (36 %), més de deu, i en 13 (2,89 %), no hi ha referència bibliogràfica ni hemerogràfica. De l'altra, cal esmentar la procedència d'aquestes fonts: només en 28 perfils (6,41 %), s'utilitzen fonts institucionals, mentre que en 247 (56,52 %), se'n fan servir de no institucionals —en la majoria dels casos, procedents de mitjans de comunicació—. En 162 (37,07 %), són mixtes.

Sobre l'ús de fonts directes, trobem que fins en 316 biografies (72,31 %), s'empren entrevistes i articles de les mateixes periodistes, enfront de 121 (27,69 %) que utilitzen la veu d'altres per definir-les. Aquestes veus són en 36 casos (8,24 %) masculines, en 105 (24,03 %), femenines, i en 296 (67,73 %), neutres, generalment preses d'agències i mitjans sense firma.

L'anàlisi al voltant de l'atribució sobre les obres o els articles publicats per les professionals de la informació revela que en 228 biografies (52,17 %), sí que hi ha un epígraf dedicat a aquests. Per contra, en 209 perfils (47,83 %), no apareixen els seus treballs, tot i ser presents en bases de dades, arxius històrics i en recursos digitals institucionals i privats.

Així mateix, s'inclouen dades accessòries que no aporten informació periodística. És significativa la narració sobre Lucía Villalón: "L'enxampen fumant amb narguil a casa seva amb el seu xicot, Gonzalo Melero, mentre miren el Reial Madrid-Deportivo Alavés del 23 de gener de 2021" (Wikipedia en castellà), que ha estat eliminada a la finalització d'aquest treball després d'una revisió. També en les entrades de Paloma Gómez Borrero i de Chari Gómez Miranda, s'incideix en les causes de la seva mort i en el procés d'incineració, que no considerem rellevant en tractar-se d'una biografia professional. En pocs perfils, s'adjunten dades sobre les seves tendències sexuals, tret d'alguna, com la de Paloma del Río.

Es localitzen perfils amb atributs físics, com mesures, estatura, color dels cabells o dels ulls, en detriment dels perfils masculins, que no en tenen. Així, es contribueix a una sexualització de la dona, que deriva en una caracterització estereotipada (Mondelo, 2020). Com a exemple, rescatem el perfil de María José Molina Pérez, en el qual s'especifica l'alçada (1,75 cm), el color dels ulls (marrons) i el to dels cabells (castanys). Incideixen en aquests estereotips biografies com les de Curri Valenzuela: "El 2009, la revista FHM la va elegir com la periodista més sexy, seriosa i morbosa de la televisió espanyola" (Wikipedia en castellà). També d'altres, com les de Sandra Golpe, Mamen Mendizábal, Sonsoles Ónega, Ana Pastor, Alicia Senovilla, Laura Gadea, Carmen Alcayde, Carmen Chaparro, Nieves Herrero i Toñi Moreno. Totes elles tenen en comú que són presentadores de televisió al davant de les càmeres. En els perfils masculins, només trobem atributs físics en el cas de David Cantero, en el qual s'inclou estatura i pes.

4 Discussió i conclusions

Després de l'exposició dels resultats, i atenent el nostre objectiu principal, concloem que no ens trobem de manera generalitzada amb un problema d'absència o de manca d'extensió en les biografies que n'impedeixi definir i narrar fefaentment les trajectòries i el recorregut pels mitjans de comunicació en els quals han treballat. Tot i això, criden l'atenció alguns casos d'invisibilització, com el d'Emilia Pardo Bazán, referent del periodisme, la biografia de la qual no va ser afegida fins al maig del 2020 —la seva reedició no va culminar fins al 21 de novembre d'enguany—. L'edició del seu perfil a la Wikipedia és deguda al projecte Las Imprescindibles, que ha inclòs referents femenins del periodisme espanyol per pal·liar la bretxa de gènere a Wikipedia en castellà.

Malgrat aquestes excepcions, la tònica és que són biografies extenses (91,56 %), tot i que no prou completes i enriquides amb un nombre elevat de fonts (només en un 36 %, se n'utilitzen més de deu, i només en un 6,41 %, provenen de l'àmbit institucional i acadèmic). Són poques les biografies que manquen totalment de fonts, com ara el cas del perfil de Carmen Rico Godoy.

Aquesta mancança de fonts institucionals crida l'atenció i incideix en el reclam que Horrillo fa en els manuals de creació de biografies per a les editatones i en els quals sol·licita l'ús de fonts fiables que procedeixin de "pàgines oficials d'institucions públiques o privades, i articles acadèmics", (2017, p. 20). De fet, no ens resulta complicat trobar recursos bibliogràfics quan sortim de la Wikipedia; per això, crec que aquesta manca de referència bibliogràfica no és deguda tant a la dificultat d'accés als recursos —no hi ha invisibilització històrica, almenys en els perfils que comencen a mitjan segle xx— com a l'acomodament i la facilitat d'obtenir la informació dels mitjans de comunicació i dels cercadors tradicionals. Cal, a més, un increment de les fonts femenines per a la construcció dels relats (Pagola, 2013), ja que aquestes només són femenines en un 24,03 % i mixtes en un 67,73 %.

Els perfils de dones periodistes a Wikipedia en castellà denoten un equilibri en referència a l'activitat professional i a la vida personal. Tot i així, al segle xix i començament del xx, hi ha una desviació cap a la vida personal que es relaciona amb la subjugació a la figura masculina —pare, marit, germà— (vegeu la biografia de María Enciso). En els perfils de les darreres dècades del segle xx i en els del segle xxi, la vida professional predomina, llevat d'una o dues línies destinades a parelles, família i fills. Com a excepció, podem assenyalar els perfils d'Ana Pardo de la Vera i de Cristina Lasvignes, que se centren més en les seves famílies i infància que en la seva trajectòria com a periodistes. També el de Flora González López: "Coneguda per la relació que va mantenir amb Daniel Muriel, va confirmar la seva ruptura definitiva a finals de l'any 2015. Durant la seva feina a Non Stop People, la revista Diez minutos va desvelar una possible relació amb el seu company i presentador Guillermo Martínez".

Detectem que hi ha errors en la categorització dels perfils, ja que algunes de les biografies analitzades apareixen en segles equivocats o amb l'assignació de funcions o càrrecs que no els corresponen o resten valor a la seva faceta com a periodistes. És curiós el cas de Margarita López de Morla y Virués, que no és reconeguda com a periodista ni traductora, i en canvi sí que ho és com a editora i com a "figura pública de les tertúlies" del Cadis de principis del xix. La biografia completa ocupa sis línies i en només una se n'esmenta la tasca professional. La resta descriu una dona que depèn dels homes per ser definida, en concret, de Benito Pérez Galdós i Antonio Alcalá Galiano, que parlen de les seves tertúlies.

Tot i que les periodistes apareixen com les protagonistes centrals del seu relat —a diferència d'altres estudis com el de Moisset de Espanés (2017), en els quals mostren dependència respecte a la figura masculina—, sí que descobrim biografies en les quals s'incorre en estereotips de gènere (Alpañés, 2020) centrats en la dona com a dependent, sacrificada, objecte sexual i conflictiva. També d'altres que presenten les dones com a feministes, lluitadores, triomfadores i heroïnes.

En alguns perfils, les dones es mostren com a dependents, definides pels homes, que són els encarregats d'atorgar-los valor i estatus. Això succeeix especialment al segle xix i començament del xx. N'és un exemple l'entrada de María Manuela López de Ulloa, en la biografia de la qual es matisa una subjugació a la definició que els homes fan d'ella: "Va rebre elogis de Blas de Ostolaza, Joaquín González Cruz..." (Wikipedia en castellà). En la majoria de biografies analitzades en aquest període, es presenta la dona periodista enaltida gràcies a l'opinió favorable dels homes, com si per les seves pròpies obres no tinguessin cap mèrit: "Sofía Casanova és una de les poques dones que Benito Pérez Galdos va elogiar" (Wikipedia en castellà).

També són representades com a sacrificades per qüestions familiars, sia per baixes maternals o per períodes d'inactivitat després d'haver estat mares o de contreure matrimoni. Aquest és el cas de Mónica Martínez, Silvia Salgado Garrido i Sandra Daviú, de les biografies de les quals es dedueix que han hagut d'aparcar les seves carreres per compatibilitzar les vides familiars en ocasions puntuals. No es mostren continguts referents a baixes paternals en les biografies dels periodistes masculins.

Els perfils que reforcen estereotips són aquells que es refereixen a la dona com a objecte, com a dona desitjada, la qual cosa queda palesa en la narració d'algunes biografies com les de Marta Nebot, quan assenyalen l'anècdota següent: "L'expresident José María Aznar li va introduir un bolígraf a l'escot com a resposta a una de les seves preguntes incòmodes, davant de la càmera, la qual cosa li va donar un cert protagonisme". També en el perfil de Pilar Trena: "Com a anècdota que cal destacar hi ha la de l'escriptor Camilo José Cela, el qual, en una entrevista, la va tirar a la piscina dues vegades en no agradar-li una pregunta que li havia fet la Pilar"; o en el de Cristina Tàrrega, quan explica l'èxit d'un dels seus programes: "Es tracta de Sola en la ciudad, un espai nocturn i intimista que llança Tàrrega a la popularitat per la seva peculiar manera, voluptuosa i atrevida, de presentar el programa".

En les biografies de periodistes amb gran transcendència mediàtica, com Mariló Montero, Ana Rosa Quintana, Ana Pastor, Pilar Rahola, Angélica Rubio i Susanna Griso, s'afegeix un apartat de "controvèrsies i crítiques" o "actuacions de parcialitat", que creen una imatge poc professional del perfil i aporten informació accessòria que menysprea la tasca de les professionals; a més d'incidir en la rivalitat entre dones, que dibuixa un altre dels estereotips femenins per antonomàsia: la dona conflictiva. En canvi, en els perfils masculins, només en tres casos —Jose Antonio Abellán, Luis del Olmo i Alfonso Rojo—, es localitza un apartat de polèmiques, tot i que està centrat en problemes de filtracions i posicionament ideològic. També s'hi recullen comentaris sexistes cap a les companyes, com podem apreciar en la biografia de Rojo: "El 20 de febrer de 2015, en una tertúlia de Castilla-La Mancha Televisión, davant les preguntes de Beatriz Talegón (política del PSOE) als periodistes presents al plató, Rojo va increpar de manera reiterativa aquesta política dient-li que 's'havia engreixat'". També es recullen els comentaris que va emetre cap a Tania Sánchez en el programa Al Rojo Vivo de La Sexta: "La podemita Tania Sánchez, xicota de Pablo Iglesias, es descara i ensenya la 'regatera'".

És significatiu que en un 43,78 %, les dones no apareguin esmentades en la seva pròpia biografia, ja que esmentar-les i crear referents és imprescindible per posar fi a la invisibilització i, per tant, a la bretxa qualitativa (Santos, 2020; Ferran et al., 2019).

Quant als recursos que complementen el contingut, com és el cas de les imatges, les dades obtingudes ens fan plantejar dues qüestions: en primer lloc, que l'ús de fotografies és escàs en els perfils periodístics, tot i ser contingut accessible en bancs d'imatges, arxius i publicacions sobre la professió i en el cercador de Google; en segon lloc, que les imatges que apareixen, en ser professionals, no tenen estereotips en la seva majoria —com a excepció, hi ha la biografia d'Anna Simón—. Per això, la detecció d'estereotips en els recursos visuals és només d'un 6,16 %, tot i que hi ha imatges sexualitzades en fotografies personals obtingudes durant algun esdeveniment (festes, presentacions, manifestacions, entrevistes).

Tot i que des dels projectes i editatones estimen que l'elaboració de perfils no requereix experts en cada disciplina, la nostra experiència després d'aquesta anàlisi demostra que la narració per especialistes pot aportar millors fonts i, sobretot, més professionalitzades. Això coincideix, en definitiva, amb l'apreciació que fa Moisset de Espanés en reclamar una professionalització en l'edició per contribuir a la creació d'articles de qualitat (2017, p. 25). De fet, les biografies escrites per Boix denoten una complexitat més gran, enriquiment de fonts i enfocament periodístic, i menys dades accessòries que no aporten res a la trajectòria de les professionals. Això queda palès en les biografies de Leonor Taboada, Ana del Paso, Alicia Gómez Montano, Lula Gómez, Mariví Ibarrola, Marisa Kohan, Pilar López Díez, Ana María Martínez Sagi, Amparo Moreno Sardá i Margarita Rivière, entre altres.

En aquest sentit, les biografies que sorgeixen de demandes concretes amb perspectiva de gènere —editatones i projectes— són fàcilment identificables, ja que inclouen una extensa carrera professional en la seva descripció amb obres atribuïdes a les periodistes i amb fotografies en la majoria dels casos. És exemplar el perfil de Belén de Sárraga, que compleix amb totes les variables per fer una extensa i complexa radiografia de la vida d'aquestes dones. També s'identifiquen perquè es presenten les periodistes de manera independent, sense subjugació a l'home, com a referents del seu moment històric i definides per altres dones gràcies a referències bibliogràfiques escrites per feministes.

Estimem indispensable que es reflecteixi la lluita i els inconvenients als quals s'han sotmès les periodistes per exercir la professió en un context patriarcal. La biografia de Laura Gadea manifesta això: "Ha suportat el sexisme dels companys dels mitjans de comunicació, superant dificultats, trencant el sostre de vidre i facilitant que les futures periodistes rebutgin estereotips amb referents com ella" (Wikipedia en castellà).

Ens trobem, doncs, amb una oportunitat que obre noves vies d'investigació, per exemple, al voltant d'un diagnòstic conjunt de l'univers femení a la Wikipedia, que permeti estudiar des d'un enfocament estructural la presència de la dona en el recurs amb l'objectiu d'explotar el potencial de la Wikipedia com a agent socialitzador en les generacions actuals i en les generacions futures. Per això, reclamem una proposta conjunta i coordinada entre la Fundació Wikimedia i les universitats espanyoles perquè cadascuna de les facultats que la integren executin projectes col·laboratius que reeditin i produeixin noves biografies més completes, complexes i professionals que eliminin la bretxa qualitativa en els articles existents i fomentin la fi de la bretxa quantitativa.

 

Bibliografia

Alcázar, Carmen (2016, gener). "Wikipedia e inequidad de género". Horizontal. <https://hr.adigital.mx/wikipedia-e-inequidad-de-genero/>. [Consulta: 17/11/2020].

Alpañés, Enrique (2020, juny). "¿Era Frida Kahlo ante todo 'la mujer de Rivera'? Un grupo de editoras busca hacer más justa la Wikipedia". El País. <https://elpais.com/tecnologia/2020-06-10/era-frida-kahlo-ante-todo-la-mujer-de-rivera-un-grupo-de-editoras-busca-hacer-mas-justa-la-wikipedia.html>. [Consulta: 22/11/2020].

Cruz, María (2019). "Mujeres en el movimiento Wikimedia: roles, cultura y oportunidades". Wikimujeres. <https://wikimujeres.wiki/2019/08/27/mujeres-en-el-movimiento-wikimedia-roles-cultura-y-oportunidades/>. [Consulta: 17/11/2020].

Cusot, Gustavo; Klein, Cristine (2015). "Redes colaborativas: Wikipedia, ¿es confiable?". Estrategas, núm. 2, p. 9–20. <https://www.researchgate.net/publication/282574834_Redes_colaborativas_Wikipedia_Es_confiable>. [Consulta: 22/11/2020].

Díez Gobernado, Virginia (2018). "Siete propuestas para reducir la brecha de género en Wikipedia". Wikimedia (març). <https://www.wikimedia.es/2018/03/06/siete-propuestas-para-reducir-la-brecha-de-genero-en-wikipedia/>. [Consulta: 18/11/2020].

Ferran, Nuria; Castellanos, Patricia; Meneses, Julio; Fàbregues, Sergi; Minguillón, Julià; Aibar, Eduard (2019). "¿Por qué las editoras no persisten en la Wikipedia? análisis cualitativo del sesgo de género en la Wikipedia en castellano". International Association for Media and Communication Research (IAMCR). Madrid: Universitat Complutense. <http://hdl.handle.net/10609/93386>. [Consulta: 18/11/2020].

Ferré, Mónica; Ferrante, Luisina (2018). "Wikipedia y feminismo. Cómo romper con la brecha de genero". A: Rivera-Vargas, P.; Neut., P.; Luccini, P.; Pascual, S.; Prunera, P. (ed.). Pedagogías Emergentes en la Sociedad Digital, p. 113–123. Albacete: LiberLibro. <https://www.researchgate.net/publication/333088860_Pedagogias_emergentes_en_la_sociedad_ digital>. [Consulta: 17/11/2020].

Horrillo, Patricia (2017). "Com hacer una editatona". La aventura de aprender. Educalab. Madrid: Ministeri d'Educació i Formació Professional. <http://laaventuradeaprender.intef.es/guias/como-hacer-una-editatona>. [Consulta: 3-12-2020].

Medialab Prado. <https://www.medialab-prado.es/temas?field_temas_target_id=92&page=1>. [Consulta: 3/12/2020].

Moisset de Espanés, Inés (2017). "Cien arquitectas en Wikipedia". DEARQ. Revista de Arquitectura, núm. 20–27. <10.18389/dearq20.2017.02>.

Mondelo, Ivana (2020, novembre). "Wikipedia y la brecha de género". Medium. <https://medium.com/siemprecyborgnuncadiosa/wikipedia-y-la-brecha-de-g%C3%A9nero-ac96cd4b3103>. [Consulta: 17/11/2020].

Pagola, Lila (2013). "Perspectiva de género en los recursos colaborativos libres para fines educativos e informativos: El caso de Wikipedia". III Jornadas del Centro Interdisciplinario de Investigaciones en Género. La Plata, Argentina. <http://www.memoria.fahce.unlp.edu.ar/trab_eventos/ev.3433/ev.3433.pdf>. [Consulta: 18/11/2020].

Pedraza, Claudia; Rodríguez, César (2019). "Conversatorios, talleres y editatonas: tecnopolítica feminista y redes de aprendizaje en México". Comunicación y medios, vol. 28, núm. 84–96. <10.5354/0719-1529.2019.54005>.

Sainz de Baranda Andújar, Clara (2013). "Mujeres y deporte en los medios de comunicación. Estudio de la prensa deportiva española (1979–2010)". Tesi doctoral. Madrid: Universitat Carlos III de Madrid. <https://e-archivo.uc3m.es/handle/10016/16505>. [Consulta: 12/12/2020].

Santos, Noelia (2020). "Más de 20 mujeres se reúnen en Córdoba para incluir más contenido femenino en Wikipedia". elDíadeCórdoba.es. <https://www.eldiadecordoba.es/cordoba/mujeres-femenino-wikipedia-editatona-cordoba_0_1436556716.html>. [Consulta: 23/11/2020].

Wikimedia (2020). "Editatona. Invitadas". Museu del Prado. <https://www.museodelprado.es/recurso/editatona-invitadas/17c9be31-e48a-918e-5c3d-b62f7fe32935>. [Consulta: 23/11/2020].

Wikisfera (2020). "Editatona de periodistas #29F" (març). <https://wikiesfera.org/portfolio-item/editatona-de-periodistas-29f/>. [Consulta: 23/11/2020].

 

Articles similars a Temària

Articles del mateix autor a Temària

Morejón Llamas, Noemí, Ramos Castro, Desirée

[ més informació ]